View
28
Download
8
Category
Preview:
Citation preview
Les vanguardes
cinematogràfiques……..............3,4 Expressionisme alemanys…………….…
5,6,7,8,9,10 Neoralisme italià………………………
11,12,13,14,15 La nouvelle vague francesa…………
16,17,18,19,20
ÍNDEX
Els nous moviments s'inicien amb una ruptura i evolucionen a través de l'expressió funcional. Però cap avantguarda mor, i els seus ensenyaments i provocacions acaben siguent incorporades.
És el cas de Cinema vérité, coincident amb els postulats del neorealisme, rescatat pels cineastes avantguardes i reivindicar pels directors de moviment Dogma 95.
LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES
Un cas també de renovació general en l
industria en les Vantguardes va ser el free cinema, nouvelle vague, cinema novo, junge deutsche i nou cinema espanyol.
LES VANGUARDES CINEMATOGRÀFIQUES
A principis del segle XX una tendència
antinaturalista arrenca amb força en el panorama alemany: és l'expressionisme; un moviment que tenint com a precedents a Goya i Munch, intenta expressar la seva visió de manera subjectiva.
EXPRESSIONISME ALEMANY
L'expressionisme entra al cinema amb obres
com: El Gabinet del Doctor Caligari- 1919, Nosferatu-1922 i Metropolis-1926. Aquest corrent va ser el més influent en el final de la 1 guerra mundial.
EXPRESSIONISME ALEMANY
La Universum Film Aktiengesellschaft, formada
el 1917 amb la finalitat de relitzar pel·lícules característiques de la cultura alemanya i films per a l'educació nacional.
Els fins propagandistes s'hi van sumar els comercials.
EXPRESSIONISME ALEMANY
Té com a principal característica:consisteix en
l'intent de representació oposada al naturalisme i l’observació dels fets i successos externs, fent emfàsi en el que és subjectiu.
EXPRESSIONISME ALEMANY
Nosferatu: el seu autor fou F.W Murnau. A la
ciutat de Wisborg viuen feliços, el jove Hutler i la seva dona Ellen que acaba amb una pesta provocada pels vampirs. La obra forma par.t del cinema mut
EXPRESSIONISME ALEMANY
Metropolis: l’any 2000, a la ciutat de
Metropolis la societat estaba dividida en dues classes: els que tenen el poder, que controlen mitjans de comunicació i els treballadors, que viuen en condicions infrahumanes.
El seu autor va ser Fritz Lang
EXPRESSIONISME ALEMANY
Va ser un moviment cinematogràfic sorgit un
cop finalitzada la Segona Guerra Mundial. Es va inicicar en un grup de crítica de la revista Cinema com per exemple Michelangelo, Antonioni, Luchino, Visconti, Puccini, Giusseppe de Santis i Pietro Ingrao. Acaba en el final de la postguerra.
NEOREALISME ITALIÀ
Principis teòrics No té cap contingut polític intrínsec, cosa que
afecta la intención de oferir una imatge objetiva de la realista. Hi ha un fort pes en el moviment feixista del país. Es barreja el cristianisme amb el marxisme humanista.
NEOREALISME ITALIÀ
Alguns dels autors més destacats van ser:
Rossellini- Roma città aperta, Vittorio de Sica- Ladri di biciclette i Federico Fellini- La Strada.
Evitar trames i històries d’un cinema més
accesible i clàssic en favor de plantejaments més durs en què es vegi reflectida la dura realitat dels protagonistes.
Opta per una estètica documental.
NEOREALISME ITALIÀ
Utilitzen localitzacions reals. Utilització d’actors no professionals per als
papers principals. Utilització del llenguatge coloquial. Deixen de banda l’artifici, rodatge o il·luminació
en favor d’un estil més lliure.
NEOREALISME ITALIÀ
És una etiqueta inventada l’any 1958 per
François Giroud a la revista Express per descriure un grup de joves cineastes que debuten brillantement, al marge dels corrents tradicionals de la professió.
NOUVELLE VAGUE FRANCESA
Gràcies a las càmeres lleugeres de 8mm i
16mm i a les noves emulsions més sensibles, va ser posible rodar sense il·luminació artificial, sense necesitat de muntar grans escenografies.
Alexandre Astruc proclama el càmera-stylo. És el cinema d’autor.
NOUVELLE VAGUE FRANCESA
Posseir un bagatge cultural cinematogràfic
important. Forjar el seu estil a través de la crítica en la
revista Cahiers du Cinéma. Defensar el cinema nord-americà
d’Hawks,Ford,Hitchcock, etc; i el cinema realista i visual de Renoir, Bresson, Tati, etc.
NOUVELLE VAGUE FRANCESA
• La preparació teòrica i el desig de renovar el cinema els va impulsar a redescobrir la mirada de la càmera i el poder creador del muntatge. • En les seves pel·lícules tracten la condició humana desoladorament aïllada en el marc de la societat burgesa de la postguerra.Per a ells el cinema ha estat una espècie d’autoconeixement personal.
NOUVELLE VAGUE FRANCESA
Es roden en exteriors i interiors naturals, amb
“càmera a l’espatlla”. Aporten un nou ús de la fotografia, que es serveix en interiors d’una il·luminació indirecta.
• És un cinema realista que tracta sobre temes morals.
NOUVELLE VAGUE FRANCESA
Recommended