View
383
Download
8
Category
Preview:
DESCRIPTION
Informe de Conjuntura Econòmica de Catalunya, corresponent al IV trimestre del 2010.
Citation preview
Conjuntura
Econòmica
de Catalunya
Gabinet d’Estudis Econòmics
IV trimestre del 2010
2
ECONOMIA CATALANA
Índex
I. Activitat
Activitat econòmica ...................3
Demanda interna .......................4
Sector exterior ............................5
Indústria......................................7
Construcció.................................9
Serveis i comerç minorista........11
Turisme.....................................12
Serveis a les empreses ............13
II. Mercat de treball .....................14
III. Preus i salaris
Preus de consum......................16
Preus industrials .......................17
Preus de l’habitatge..................18
Costos laborals.........................19
3 I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT I. ACTIVITAT
� Activitat econòActivitat econòActivitat econòActivitat econòmicamicamicamica
El creixement intertrimestral de l’activitat
econòmica s’estabilitza, el quart trimestre
L’indicador sintètic d’activitat econòmica que estima la
Cambra assenyala estabilitat del creixement intertrimestral el
quart trimestre, després de la pèrdua d’impuls del precedent.
Aquesta estabilitat ha estat afavorida per l’impuls de
l’exportació de béns i serveis i del consum privat, així com
per la caiguda més moderada de la inversió, elements que
han contrarestat l’acceleració de la importació. Aquesta
evolució situa el creixement interanual del PIB en l’1,1 % el
quart trimestre (0,8 % segons l’avanç del Departament
d’Economia i Coneixement de la Generalitat), i fa que en el
conjunt de l’any el PIB català hagi caigut el -0,2 %, menys
del que es preveia inicialment, principalment, pel bon
comportament de l’exportació.
El clima empresarial a Catalunya per al primer
trimestre apunta estabilitat però amb incerteses
L’indicador de clima empresarial de Catalunya elaborat per la
Cambra a partir de les enquestes de conjuntura, assenyala
que l’activitat econòmica es mantindrà força estable el primer
trimestre del 2011. La Cambra preveu que el PIB català
creixerà el 0,8 % anual el 2011, el mateix que preveia el
novembre. Ara bé, s’ha revisat lleugerament a l’alça la
previsió de creixement del consum privat, la inversió en béns
d’equipament, l’exportació i la importació. Les incerteses,
però, persisteixen. Les empreses es troben en un context de
dificultats de finançament elevades i d’augment dels costos
de producció per l’alça del preu del petroli, que dificulten la
marxa dels negocis i afecten negativament a les seves
perspectives a curt termini.
QUADRE 1. Activitat i demanda Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya
última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font
Activitat
Indicador sintètic de PIB IV trim. 10 1,12 -0,12 -4,1 CAMBRABCN III trim. 10 0,2 -0,4 -3,6 INE
Indústria IV trim. 10 5,22 1,42 -12,3 CAMBRABCN III trim. 10 1,7 0,6 -14,7 INE
Construcció IV trim. 10 -6,42 -7,02 -6,3 CAMBRABCN III trim. 10 -6,8 -6,6 -6,3 INE
Serveis IV trim. 10 1,02 0,32 -1,3 CAMBRABCN III trim. 10 1,0 0,2 -2,0 INE
Creació d'empreses des. 10 -13,7 -0,9 -26,7 IDESCAT des. 10 -5,1 7,0 -29,9 IDESCAT
Demanda
Consum privat IV trim. 10 2,92 1,12 -5,1 CAMBRABCN III trim. 10 1,4 1,1 -5,0 INE
Formació bruta de capital fix IV trim. 10 -2,52 -6,32 -14,8 CAMBRABCN III trim. 10 -7,0 -8,1 -15,3 INE
Exportacions de béns3 nov. 10 26,6 18,3 -18,2 DGD nov. 10 24,6 17,5 -15,9 DGD
Importacions de béns3 nov. 10 14,6 13,7 -23,1 DGD nov. 10 13,1 13,7 -26,2 DGD
1 Dada acumulada de l'any actual 2 Estimació 3 Dades en valors nominals
PIB per sectors
-15
-10
-5
0
5
10
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Indústria Construcció Serveis
PIB
-6
-4
-2
0
2
4
6
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
PIB Catalunya PIB zona euro
Creixement del PIBPrevisions de la Cambra per a l'any 2011
0,8
1,5
2,5
0
1
2
3
Catalunya Zona euro (1) Estats Units (1)
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
(1) Previsions de la Comissió Europea de novembre del2010
4
� Demanda internaDemanda internaDemanda internaDemanda interna
El creixement del consum privat repunta
moderadament el quart trimestre respecte al tercer
Segons les estimacions de la Cambra, el creixement
intertrimestral del consum de les llars ha agafat una mica
d’embranzida el quart trimestre, després d’haver-ne perdut el
precedent per la pujada de l’IVA i la finalització de les ajudes
a la compra de turismes. De fet, les matriculacions de
turismes han tornat a créixer, en termes intertrimestrals, el
darrer trimestre del 2010, després de la forta caiguda del
precedent. Les vendes al detall, en canvi, han caigut
moderadament el quart trimestre (el -0,6 % real). Tot i això,
en el conjunt del 2010 les vendes al detall s’han comportat
millor que a la majoria de comunitats: a Catalunya han
crescut el 0,9 % mentre que a Espanya han caigut (-1 %), i
només han crescut més a Castella i Lleó (1,1 %). També cal
destacar l’acceleració del creixement de les importacions
dels sectors de béns de consum durador i de manufactures
de consum, els mesos d’octubre i novembre. Per al 2011, la
Cambra preveu que el consum privat creixerà el 0,8 % anual.
La Cambra estima que el retrocés de la inversió es
continua moderant, el quart trimestre
L’indicador sintètic d’inversió elaborat per la Cambra apunta
que el descens es continua moderant l’últim trimestre del
2010, tant en termes intertrimestrals com interanuals. També
cal assenyalar que la inversió en béns d’equipament podria
haver tingut un comportament millor el quart trimestre del
2010 atès que la producció de béns d’equipament ha tornat a
agafar impuls aquest trimestre, després de tres mesos de
caigudes consecutives. Així mateix, el creixement de les
importacions del sector de béns d’equipament s’ha accelerat
els mesos d’octubre i novembre respecte al tercer trimestre.
,
QUADRE 2. Demanda interna Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font
Indicadors de consum
Consum privat IV trim. 10 2,92 1,12 -5,1 CAMBRABCN III trim. 10 1,4 1,1 -5,0 INE
Matriculacions de turismes gen. 11 -25,6 -25,6 4,05 DGT gen. 11 -23,6 -23,6 2,35 DGT
IPI dels béns de consum3 des. 10 6,0 3,6 -8,0 INE des. 10 -0,2 0,8 -8,2 INE
Crèdit al sector privat III trim. 10 0,5 -0,5 0,9 BE III trim. 10 0,0 0,0 -1,0 BE
Import. béns consum durador4 nov. 10 27,1 37,3 -12,9 DGD nov. 10 9,8 22,2 -15,0 DGD
Importació manufact. consum4 nov. 10 16,8 15,4 -13,2 DGD nov. 10 9,8 22,2 -13,6 DGD
Indicadors d'inversió
Formació bruta de capital fix IV trim. 10 -2,52 -6,32 -14,8 CAMBRABCN III trim. 10 -7,0 -8,1 -15,3 INE
Matriculacions vehic. indust. gen. 11 4,0 4,0 0,85 DGT gen. 11 -0,9 -0,9 6,55 DGT
IPI dels béns d’equipament3 des. 10 -0,4 3,8 -25,8 INE des. 10 -4,4 -3,4 -22,1 INE
Importació béns d’equipament4 nov. 10 30,9 12,7 -32,8 DGD nov. 10 21,4 9,5 -31,2 INE
1 Dada acumulada de l'any actual 2 Estimació 3 Sèrie corregida de calendari 4 Dades en valors nominals 5 Mitjana de l’any 2010
Crèdit al sector privat
-5
0
5
10
15
20
25
30
I-06 II III IV I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Catalunya Espanya
Importacions de béns d'equipament i utilització de la capacitat productiva
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Imp.
bén
s eq
. - T
axa
var
. int
. 12
mes
os,
%
50
55
60
65
70
75
80
UC
P -
Per
cent
atge
Importacions de béns d'equipament Utilització de la capacitat productiva
Matriculació de turismes
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
30
40
2007 2008 2009 2010 2011
Tax
a de
var
. int
eran
ual a
cum
. 12
mes
os, e
n %
5 � Sector exteriorSector exteriorSector exteriorSector exterior
El dèficit comercial de béns es torna a reduir el
novembre, per tercer mes consecutiu
Les exportacions de béns, en valor, han continuat tenint un
comportament favorable els mesos d’octubre i novembre, en
què han registrat un augment mitjà del 23,1 % interanual,
superior als registres dels tres primers trimestres del 2010. El
creixement interanual de les importacions també s’ha
accelerat, però en menor mesura, des del 12,4 % del tercer
trimestre fins al 13,3 % de mitjana els mesos d’octubre i
novembre. Aquesta evolució ha afavorit la contenció del
dèficit comercial en aquest mateix període. En termes
acumulats, però, el dèficit encara creix (gairebé el 3 % fins al
novembre) atès el fort increment que va registrar en els
mesos centrals del 2010. El creixement de les exportacions,
però, supera el de les importacions, del 18,3 % i del 13,7 %
interanual fins al novembre, respectivament.
Fort dinamisme de les vendes i de les compres de
fora de la UEM, els onze primers mesos del 2010
Les exportacions més dinàmiques estan sent les dirigides a
fora de la UEM, que han crescut el 26,1 % interanual fins al
novembre, enfront del 12,8 % registrat per les vendes a la
UEM. Encara és més notori en el cas de les importacions,
les que provenen de fora de la zona euro han augmentat el
26,4 %, enfront del 2,2 % de les compres a la zona euro.
Aquest dinamisme fa que les exportacions a fora de la UEM
contribueixin a explicar dos terços del creixement total de les
exportacions, i les importacions a fora de la UEM expliquin el
93 % del creixement total de les importacions. Per països,
però, els que més contribueixen al creixement de l’exportació
són de la UEM: França, Itàlia i Alemanya; i de fora de la
UEM destaquen: Suïssa, el Regne Unit, Turquia, els Estats
Units, Brasil, Rússia, Polònia, el Japó i la Xina.
QUADRE 3. Sector exterior Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font
Exportacions nov. 10 26,6 18,3 -18,2 DGD nov. 10 24,6 17,5 -15,9 DGD
Zona euro nov. 10 24,6 12,8 -17,2 DGD nov. 10 20,4 14,6 -13,8 DGD Resta del món nov. 10 29,3 26,1 -19,6 DGD nov. 10 30,2 21,2 -18,6 DGD
Manufactures de consum nov. 10 7,4 9,2 -6,3 DGD nov. 10 15,4 7,2 -6,5 DGD
Béns d’equipament nov. 10 25,1 14,1 -26,7 DGD nov. 10 22,1 15,9 -16,2 DGD
Sector d’automoció nov. 10 19,1 11,5 -21,3 DGD nov. 10 12,6 8,7 -15,1 DGD
Importacions nov. 10 14,6 13,7 -23,1 DGD nov. 10 13,1 13,7 -26,2 DGD
Zona euro nov. 10 8,4 2,2 -21,9 DGD nov. 10 2,9 4,2 -22,6 DGD Resta del món nov. 10 20,7 26,4 -24,5 DGD nov. 10 22,3 22,4 -29,1 DGD
Manufactures de consum nov. 10 16,8 15,4 -13,2 DGD nov. 10 9,8 22,2 -13,6 DGD
Béns d’equipament nov. 10 30,9 12,7 -32,8 DGD nov. 10 21,4 9,5 -31,2 DGD
Sector d’automoció nov. 10 -6,0 -18,7 -19,7 DGD nov. 10 -8,9 -5,3 -21,6 DGD
1 Dada acumulada de l'any actual
Comerç exterior de béns
-30
-20
-10
0
10
20
2007 2008 2009 2010
Tax
a v
ar. i
nter
anua
l acu
m. 1
2 m
esos
, en
%
Exportacions Importacions
Exportacions de béns per sectors econòmics
-30
-20
-10
0
10
20
30
2007 2008 2009 2010
Tax
a v
ar. i
nter
anua
l acu
m. 1
2 m
esos
, en
%
Manufactures de consum Béns d'equipament Sector d'automoció
Exportacions de béns. Detall geogràficGener-novembre del 2010
12,8
33,2
13,5
27,725,0
21,3
18,3
0
5
10
15
20
25
30
35
Zona euro UE-27 Estats Units Amèrica Llatinai Mèxic
Àsia Àfrica
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Total exportacions
6
1 Un augment de l’índex denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes i viceversa
QUADRE 5. Indicadors de tipus de canvi i de competitivitat
última dada anterior 2010 Índex de tipus de canvi1
Dòlar/euro gen. 11 1,336 1,322 1,327
Ien/euro gen. 11 110,4 110,1 116,5 Indicadors de competitivitat2
Enfront de la UE-27 II trim. 10 103,6 104,0 105,03
Enfront de p. desenvolupats II trim. 10 105,0 106,6 107,73
1 Mitjanes mensuals 2 Índex de canvi efectiu nominal amb preus industrials. Un augment de l’índex denota una pèrdua de competitivitat de les manufactures catalanes i viceversa 3 Mitjana de l’any 2009 Font: Banc d’Espanya i IDESCAT
Competitivitat1 en preus industrials enfront de la UE-27
99
100
101
102
103
104
105
106
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II
Índe
x 19
99 =
100
Els productes energètics i els béns d’equipament
representen dos terços del dèficit comercial
El dinamisme de les exportacions de béns queda reflectit a
tots els sectors econòmics, excepte al de béns de consum
durador, que encara registra una caiguda lleugera (-1,5 %
interanual fins al novembre), arrossegat per la branca del
moble i altres béns de consum durador ja que les vendes a
l’exterior dels sectors d’electrodomèstics i d’electrònica de
consum han crescut. Els sectors més dinàmics han estat el
d’altres mercaderies i el de matèries primeres, amb
creixements de les exportacions del 69 % i del 44 %,
respectivament, seguits pels de productes energètics,
productes químics i semimanufactures no químiques, tots
ells amb augments superiors al 20 %. Ara bé, els sectors que
més contribueixen al creixement de les exportacions totals
són els de productes químics, béns d’equipament i aliments.
Cal destacar que la importació també es mostra dinàmica
fins al novembre, excepte en el cas del sector dels aliments,
en què creix feblement (0,25 %), i en el del sector de
l’automòbil, en què s’ha reduït gairebé el 19 %. De fet,
aquesta reducció ha afavorit que aquest sector, juntament
amb el d’altres mercaderies, siguin els únics amb superàvit
comercial fins al novembre. El dèficit comercial de béns
prové, principalment, dels sectors de productes energètics i
de béns d’equipament (dos terços del dèficit total). En el cas
del primer, s’explica sobretot per l’evolució alcista del preu
del petroli i derivats.
La Cambra eleva la previsió de creixement real de
l’exportació de béns i serveis, fins al 6,3 %, el 2011
Les previsions de creixement del comerç mundial de l’FMI
realitzades al final del gener, s’han revisat lleugerament a
l’alça respecte a les d’octubre: una dècima, fins al 7,1 % per
al 2011, i dues dècimes, fins al 6,8 % per al 2012. Aquesta
revisió es basa en unes perspectives de creixement
econòmic mundial moderadament millors de les previstes fa
uns mesos enrere, i explica que la Cambra hagi revisat
lleugerament a l’alça la previsió de creixement real de les
exportacions de béns i serveis a Catalunya per al 2011, des
del 6 % previst el novembre, fins al 6,3 %. De fet, ja s’ha vist
al llarg del 2010 que el fort creixement de les economies
emergents i l’inici de la recuperació econòmica a la UEM,
juntament amb la depreciació de l’euro, estan afavorint el
dinamisme de les exportacions catalanes.
QUADRE 4. Previsions d’exportacions i importacions1
2010 2011 Data publicació
EXPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS
Generalitat 1,0 --- novembre 09
BBVA 8,9 7,2 novembre 10 Caixa Catalunya 10,7 5,0 juliol 10 CAMBRABCN 9,7 6,3 gener 11
Mitjana 7,6 6,2
IMPORTACIONS DE BÉNS I SERVEIS
Generalitat -2,8 --- novembre 09
BBVA 4,2 1,6 novembre 10 Caixa Catalunya 3,2 2,3 juliol 10 CAMBRABCN 5,8 2,6 gener 11
Mitjana 2,6 2,2 1 Previsions d’exportacions i importacions en termes de comptabilitat nacional
7 � IndústriaIndústriaIndústriaIndústria
El creixement intertrimestral de l’activitat a la
indústria torna a agafar impuls, el quart trimestre
La Cambra estima que l’activitat a la indústria s’ha accelerat
el quart trimestre, després de la pèrdua d’impuls de l’anterior
trimestre. Això és coherent amb l’evolució de l’índex de
producció industrial (IPI) corregit de calendari, que ha
registrat una acceleració del creixement interanual el darrer
trimestre del 2010. Aquesta acceleració obeeix a la del
component energètic i al de béns de consum, i en menor
grau, al de béns d’equipament. La producció industrial més
dinàmica ha estat la d’energia, seguida per la de béns
d’equipament, que han crescut el 12,1 % i el 3,8 % anual el
2010, respectivament. Això explica, fonamentalment, el
diferencial positiu de creixement de l’IPI de Catalunya amb
Espanya.
El grau d’utilització de la capacitat productiva
s’eleva dos punts, fins al 73 %, el quart trimestre
La marxa dels negocis a la indústria encara ha estat
lleugerament dolenta el quart trimestre, però ha millorat una
mica, segons els resultats de l’enquesta de clima de la
Cambra i l’Idescat. La disminució de la cartera de comandes
s’ha continuat moderant, la facturació ha crescut
lleugerament i els preus de venda pràcticament han deixat
de caure. El grau d’ús de la capacitat productiva s’ha elevat,
per setè mes consecutiu, fins al 73 % el darrer trimestre del
2010, recuperant el nivell de fa dos anys i mig. L’augment
dels costos de producció ha guanyat importància com a
factor que limita la marxa dels negocis, situant-se com el
segon factor més assenyalat per les empreses, després de
la debilitat de la demanda. Un guany d’importància associat
a l’increment dels costos energètics que ha suposat l’alça
que el preu del petroli registra des de l’octubre passat.
Índex de producció industrialSèrie corregida de calendari
-30
-20
-10
0
10
20
2007 2008 2009 2010
Tax
a v
ar. i
nter
anua
l acu
m. 1
2 m
esos
, en
%
Béns de consum Béns d'equipament Béns intermedis
QUADRE 6. Indústria Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya
última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font
Indicador d’activitat industrial IV trim. 10 5,22 1,42 -12,3 CAMBRABCN III trim. 10 1,7 0,6 -14,7 INE
Índex de producció industrial3 des. 10 3,1 4,3 -15,6 INE des. 10 -0,1 0,8 -15,8 INE
Béns de consum3 des. 10 6,0 3,6 -8,0 INE des. 10 -0,2 0,8 -8,2 INE
Béns d'equipament3 des. 10 -0,4 3,8 -25,8 INE des. 10 -4,4 -3,4 -22,1 INE
Béns intermedis3 des. 10 -0,9 2,9 -19,5 INE des. 10 0,5 2,7 -21,0 INE
Producció de turismes des. 10 -27,5 11,2 -18,7 MITYC des. 10 -18,5 4,8 -7,6 MITYC
Producció de vehic. indust. des. 10 8,0 108,4 -67,2 MITYC des. 10 16,5 40,2 -39,5 MITYC
Importació turismes i motos4 nov. 10 -32,1 -35,8 -20,2 DGD nov. 10 -34,1 -25,3 -19,1 DGD
Importació components autom.4 nov. 10 26,4 6,9 -18,8 DGD nov. 10 10,6 15,7 -24,0 DGD
Ocupats - Indústria IV trim. 10 -0,9 -3,4 -16,5 INE IV trim. 10 -2,2 -5,9 -13,3 INE
Aturats registrats - Indústria gen. 11 -8,7 -8,7 2,85 INEM gen. 11 -3,4 -3,4 3,05 INEM
1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 Sèrie corregida de calendari 4 Dades en valors nominals 5 Mitjana de l’any 2010
Ocupació
-20
-15
-10
-5
0
5
10
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
,, en
%
Indústria Total
PIB. Sector de la indústria
-15
-10
-5
0
5
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
8
La marxa dels negocis a la branca d’alimentació
continua millorant, per segon trimestre consecutiu
La marxa dels negocis ha estat bona a l’alimentació i a la
química, el quart trimestre. En el cas de l’alimentació a més
hi ha hagut una millora notable, i també en el cas de la
branca de maquinària i equips mecànics, tot i que en
aquesta última encara ha estat lleugerament dolenta. La
millora a la alimentació també ha quedat reflectida en un
augment de la cartera de comandes, per primera vegada en
els darrers tres anys. L’increment en el grau d’ús de la
utilització productiva (UCP) s’ha donat a totes les branques
industrials, excepte a la del cautxú i el plàstic i a la de
fabricació de material de transport. La millora més notable
també s’ha donat a l’alimentació, en passar del 74 % el
tercer trimestre al 79 % el quart, recuperant el nivell de fa
quatre anys. Aquest subsector, juntament amb el de la
química, tenen la UCP més elevada (79 %). Les vendes han
augmentat a l’alimentació, la maquinària mecànica, el
material de transport, la química i l’edició i arts gràfiques. A
l’alimentació ha crescut el nombre de treballadors, per tercer
trimestre consecutiu. Així mateix, la inversió ha crescut, per
segon trimestre consecutiu, a l’alimentació, la química, la
maquinària elèctrica i electrònica i a les branques diverses.
Els empresaris preveuen un creixement feble de
les vendes el primer trimestre del 2011
Les expectatives empresarials apunten que el primer
trimestre del 2011 podria empitjorar una mica. Es preveu una
petita reducció de la utilització de la capacitat productiva i
que la facturació creixerà però feblement. En canvi, es
preveu que el creixement de l’exportació es mantindrà
estable i que els preus de venda creixeran enfront de
l’estancament del darrer any. Mentre que l’evolució de la
inversió podria millorar lleugerament, segons els empresaris.
Inversió industrialPerspectives
-30
-20
-10
0
10
20
30
I 07 II III IV I 08 II III IV I 09 II III IV I 10 II III IV I 11
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
Augmentar
Mantenir-se
Disminuir
Marxa dels negocis
-7
-4-4
-21
-35
-40
-20
0
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
IV 09 I 10 II 10 III 10 IV10
Normal
Dolenta
QUADRE 7. Enquesta de conjuntura a la indústria Saldos,1 en percentatge
IV trimestre del 2010 Marxa dels negocis Facturació2 Facturació a l’estranger2
Tendència3 de la
inversió Alimentació, begudes i tabac 22 36 38 1 Tèxtil, confecció, cuir i calçat -19 -17 -12 -1 Indústries de la fusta i del suro -38 -14 10 -19 Paper, edició, arts gràfiques i reprografia -14 5 4 -5 Indústries químiques 15 5 30 15 Cautxú i matèries plàstiques -12 -14 15 -2 Altres productes minerals no metàl·lics -61 -10 -22 -26 Metal·lúrgia i fabricació de prod. metàl·lics -17 -7 7 -1 Maquinària i equips mecànics -3 31 34 9 Màquines d'oficina, eq. elèctrics i electrònics -14 -8 9 7 Fabricació de material de transport -3 24 81 2 Indústries manufactureres diverses -38 -16 12 -5
Total indústria -3 8 24 2
1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre
Font: CAMBRABCN i IDESCAT
Utilització de la capacitat productivaIV trimestre del 2010
6060
6866
79
68
72
79
737470
60
Mitjana: 73
45
50
55
60
65
70
75
80
85
90
Per
cent
atge
química aliment. màq.mecàn.
màq. elec.
paper cautxú plàstic
mat.transport
metal. tèxtil manuf.diverses
fusta i suro
prod. min. nometàl.
Total indústria
9 � ConstruccióConstruccióConstruccióConstrucció
El descens de l’activitat de la construcció es
continua moderant, fins al -6,4 %, el quart trimestre
L’indicador sintètic de la Cambra apunta una caiguda més
moderada de l’activitat de la construcció, però encara
intensa: -6,4 % interanual, el quart trimestre. Aquesta
intensitat de la caiguda de l’activitat interna també es
manifesta en l’evolució del consum aparent de ciment, que
s’ha reduït el -20,4 % anual, el 2010. La producció de ciment,
en canvi, ha disminuït el -3 % en el conjunt de l’any passat,
una disminució que ha estat moderada gràcies al fort impuls
de l’exportació de ciment i clínquer (+155,5 % anual), on el
sector està trobant una vàlvula de sortida de la crisi. Pel que
fa a l’activitat constructora interna, cal destacar que els visats
de direcció d’obres han caigut a l’octubre, per tercer mes
consecutiu, una caiguda que s’ha intensificat (-30,4 %
interanual). Paral·lelament, el nombre de transaccions de
compravenda d’habitatges ha caigut el novembre, per tercer
mes consecutiu, una evolució molt lligada a l’entrada en
vigor de l’augment de l’IVA.
La licitació oficial ha crescut el 4,2 % anual el 2010,
impulsada per l’obra civil
La licitació oficial d’obra ha augmentat el 4,2 % anual el
2010, enfront del descens del -27,6 % el 2009, segons xifres
de la CCOC. Aquesta evolució ha estat afavorida pel
creixement de la licitació d’obra civil, del 9,2 % anual, ja que
la d’edificació ha caigut (-1,2 %), per segon any consecutiu.
Per administracions, la licitació d’obres que ha crescut al
llarg del 2010 ha estat la de les administracions central i
l’autonòmica (47,1 % i 37,8 % anual, respectivament). La de
l’administració local, en canvi, s’ha reduït gairebé el -32 %,
en bona part degut al fort creixement que va tenir el 2009 per
l’impuls que va suposar el fons estatal d’inversió local.
Habitatges iniciats
-80
-60
-40
-20
0
20
2007 2008 2009 2010
Tax
a va
r. in
tera
nual
acu
m.1
2 m
esos
, en
%
QUADRE 8. Construcció Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font
Indicador activitat construcció IV trim. 10 -6,42 -7,02 -6,3 CAMBRABCN III trim. 10 -6,8 -6,6 -6,3 INE
Consum aparent de ciment des. 10 -14,9 -20,4 -29,6 Ciment Català des. 10 -9,6 -15,1 -32,3 OFICEMEN
Visats de direcció d’obra oct. 10 -30,4 24,0 -42,3 Col·l. Arquit. oct. 10 -34,0 -13,2 -51,0 MFOM
Habitatges iniciats – Total obra nov. 10 -32,6 12,0 -51,8 DMAHG set. 10 -4,3 -19,2 -54,1 MFOM
Habitatges acabats - Total obra nov. 10 -45,9 -47,2 -45,9 DMAHG set. 10 -43,0 -36,5 -32,9 MFOM
Licitació oficial d’obres des. 10 -45,4 4,2 -27,6 CCOC3 des. 10 -48,3 -32,2 -1,8 SEOPAN
Edificació des. 10 -52,5 -1,2 -5,2 CCOC3
des. 10 -50,7 -20,4 18,1 SEOPAN
Obra civil des. 10 -35,7 9,2 -40,7 CCOC3
des. 10 -46,8 -38,6 -10,1 SEOPAN
Administració central des. 10 -83,0 47,1 -52,6 CCOC3
des. 10 -71,1 -54,7 -29,4 SEOPAN
Generalitat des. 10 -54,1 37,8 -46,7 CCOC3
des. 10 -32,0 -21,3 -8,3 SEOPAN
Administració local des. 10 -9,6 -31,9 23,4 CCOC3
des. 10 41,8 -22,4 57,5 SEOPAN
Compravenda d’habitatges nov. 10 -0,2 23,3 -26,5 INE nov. 10 -6,2 7,5 -25,4 INE
Aturats registrats – Construcció gen. 11 -4,0 -4,0 9,14 INE gen. 11 -3,9 -3,9 5,64 INE
1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 La CCOC recull la licitació per data d’obertura, incloent-hi les concessions, i SEOPAN recull la licitació per data de publicació i sense incloure les concessions
4 Mitjana de l’any 2010
Ocupació
-30
-20
-10
0
10
20
30
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Construcció Total
PIB. Sector de la construcció
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
10
La feblesa de la demanda com a factor limitador de
la marxa dels negocis se situa en un màxim històric
L’enquesta de clima empresarial a la construcció apunta que
la situació del sector continua sent negativa i estable, el
quart trimestre. La marxa dels negocis és dolenta, per tercer
any consecutiu, i no s’aprecia una millora. El volum de
contractació d’obres ha continuat caient fortament i no hi ha
senyals de moderació de la caiguda. Fins i tot cal destacar
que les empreses grans del sector de la construcció (de més
de 50 treballadors) han registrat una caiguda més
accentuada del volum de contractació d’obres el quart
trimestre —el saldo és el més negatiu que s’ha registrat
durant aquesta crisi. El descens del volum d’obra executada,
en canvi, s’ha moderat l’últim trimestre del 2010. La caiguda
dels preus de venda s’ha accelerat una mica el quart
trimestre, però únicament en el cas de les empreses més
petites (que tenen entre 1 i 9 treballadors). Entre els factors
que limiten la marxa dels negocis, el més important, la
debilitat de la demanda, guanya importància i se situa en un
màxim històric. També guanyen importància el segon factor
més rellevant —l’augment de la competència— i el quart —
l’augment dels costos de producció—; el tercer factor —les
dificultats de finançament— es manté gairebé igual.
Els empresaris apunten que la marxa dels negocis
continuarà estabilitzada, el primer trimestre
Les perspectives per al primer trimestre es mantenen
negatives i estables, excepte a les grans empreses, que
assenyalen un empitjorament, tant en l’obra executada com
en la contractació d’obres. Els empresaris del sector
preveuen un augment dels preus de compra dels proveïdors,
per primera vegada en els darrers dos anys, i que els preus
de venda continuaran caient el primer trimestre.
Volum obra executadaPerspectives
-30
-34-32-33
-8
-24
-21
-40
-30
-20
-10
0
III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10 IV 10 I 11
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
Empitjorar
Mantenir-se
QUADRE 9. Enquesta de conjuntura a la construcció Saldos,1 en percentatge
I trim. 09 II trim. 09 III trim. 09 IV trim. 09 I trim. 10 II trim. 10 III trim. 10 IV trim. 10
Marxa dels negocis -50 -44 -42 -41 -45 -45 -46 -44
Volum de contractació -70 -59 -65 -66 -62 -63 -65 -69
Volum d’obra executada2 -52 -22 -34 -26 -31 -24 -43 -34
Tendència3 marxa dels negocis -17 -17 -20 -24 -1 -26 -28 -31
Tendència3 preus de venda -26 -26 -31 -19 -17 -26 -22 -21
Tendència3 preus de compra -17 -13 -11 -7 -4 -6 -11 6
1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre
Font: CAMBRABCN i IDESCAT
Nombre de treballadorsPerspectives
-23
-28
-31
-28
-13
-28
-20
-40
-30
-20
-10
0
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
III 09 IV 09 I 10 II 10 III 10 IV 10 I 11
Empitjorar
Mantenir-se
Factors que limiten la bona marxa dels negocis IV trimestre del 2010, en percentatge
5
7
8
10
24
55
59
91
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Insuficiència de l'equip productiu
Ineficiència de serveis
Insuficiència d'infraestructures
Manca de mà d'obra qualificada
Augment de costos de la producció
Dificultats de finançament i tresoreria
Augment de la competència
Debilitat de la demanda
11 � Serveis i comerç minoristaServeis i comerç minoristaServeis i comerç minoristaServeis i comerç minorista
L’activitat del sector serveis continua agafant
impuls el quart trimestre, sobretot pel turisme
L’indicador sintètic d’activitat als serveis que elabora la
Cambra assenyala una acceleració del creixement el quart
trimestre amb relació al tercer, que situa l’interanual en l’1 %,
el quart trimestre. Aquesta acceleració obeeix, sobretot, al
bon comportament del turisme. Les estadístiques d’aquesta
branca dels serveis indiquen que el nombre de
pernoctacions ha crescut el 13,7 % interanual el darrer
trimestre del 2010, més que en els dos precedents. Així, el
seu creixement en el conjunt de l’any passat ha estat de
l’11,4 %, el més elevat de la sèrie, que comença el 2000. El
grau d’ocupació per places també ha pujat, fins al 42,9 % el
quart trimestre, el més alt dels darrers tres anys.
Perspectives estables al comerç minorista per al
primer trimestre
L’enquesta de clima al comerç minorista assenyala un
empitjorament de la marxa dels negocis el quart trimestre.
Aquest empitjorament prové de la branca de venda de
vehicles, que en acabar-se les ajudes a la compra, ha vist
com queia la facturació; i de les branques de farmàcia,
drogueria i perfumeria i de roba i calçat, perquè
probablement s’han posposat compres a l’espera de les
rebaixes del gener. En sentit positiu, destaca la millora de la
marxa dels negocis a les branques de productes alimentaris i
de comerç no especialitzat en grans superfícies, que a més
han tingut un augment de les vendes el quart trimestre. La
feblesa de la demanda, les dificultats de finançament i
l’augment dels costos de producció guanyen rellevància com
a factors que limiten la marxa dels negocis. Les perspectives
de la marxa dels negocis el primer trimestre es mantenen
estables. Així, es preveu una caiguda de la facturació similar
a la del mateix trimestre del 2010. Els preus de venda
creixeran però moderadament, el primer trimestre.
.
QUADRE 10. Serveis i comerç minorista
Catalunya Espanya Indicadors quantitatius Taxes de variació interanual, en %
última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font
Indicador activitat dels serveis IV trim. 10 1,02 0,32 -1,3 CAMBRABCN III trim. 10 1,0 0,2 -2,0 INE
Vendes al detall6 des. 10 -2,6 0,9 -4,8 INE des. 10 -3,8 -1,0 -5,7 INE
Trànsit aeri de passatgers des. 10 0,4 3,4 -7,2 Aviació Civil des. 10 -2,0 3,0 -8,0 Aviació Civil
Trànsit marítim de mercaderies nov. 10 10,0 8,0 -20,3 Ports Estat nov. 10 4,6 7,8 -13,4 Ports Estat
IMD dels vehicles pesants nov 10 -14,9 -5,4 -6,3 CAMBRABCN febr. 10 -5,4 -6,4 13,4 MFOM
Ocupats - Serveis IV trim. 10 1,7 0,3 -4,6 INE IV trim. 10 0,2 -0,3 -2,5 INE
Enquesta comerç minorista Catalunya. Saldos,3 en percentatge IV trimestre del 2010
productes alimentaris roba i
calçat
parament de la llar
llibres i revistes
farmàcia,
drogueria i perfumeria
venda
vehicles i accessoris
grans superfícies
altre tipus de comerç
especialitzat total comerç
minorista
Marxa dels negocis4 18 -25
-23 8 -42 -43 68 -6 -20 Vendes4 27 -12
-21 3 -44 -48 37 -1 -17
Tendència5 de marxa negocis -38 -14
-6 -46 -30 -20 -43 -2 -18
1 Dada acumulada de l’any actual 2 Estimació 3 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 4 Respecte del trimestre anterior 5 Perspectives per al proper trimestre
6 sense estacions de servei, índex deflactat per l’IPC
Font: CAMBRABCN i IDESCAT
PIB. Sector dels serveis
-3
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Facturació del comerç minorista Perspectives per al I trimestre del 2011
-18
-49
-17
-47
-34
-7-10
-66
-21
-80
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
prod.alimentaris
roba i calçat
parament de la llar
llibres irevistes
farmàcia,drogueria,perfumeria
vendavehicles i
acces.
granssuperfícies
altre tipus comerç
especial.
Total comerç minorista
Mantenir-se
Disminuir
Marxa dels negocis del comerç minorista
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
Bona
Normal
Dolenta
12 � TurismeTurismeTurismeTurisme
La marxa dels negocis el quart trimestre del 2010
ha estat millor que el mateix trimestre del 2009
Els resultats de l’enquesta de clima al sector hoteler ha posat
de manifest la millora de la marxa dels negocis el quart
trimestre respecte un any enrere, especialment al
Barcelonès, on ja es considera que la marxa dels negocis és
normal (el saldo és pràcticament zero). Pel que fa a
l’evolució de la facturació, també destaca la millora
registrada a la zona dels Pirineus. El descens dels preus de
venda del sector s’ha suavitzat el quart trimestre, en termes
interanuals, excepte a la Costa Brava i a l’Interior. De fet, a la
Costa Brava, la marxa dels negocis ha empitjorat força el
quart trimestre, cosa que podria explicar la baixada dels
preus de venda. La caiguda de les inversions realitzades
s’ha moderat, i en el cas dels Pirineus ha crescut, el quart
trimestre. Entre els factors que limiten la bona marxa del
negoci, destaca el guany de pes de la debilitat de la
demanda (fins al 86 %), que ha continuat sent el factor més
important. I el segon en importància —l’augment de la
competència— s’ha mantingut en el 54 %.
La marxa dels negocis empitjorarà lleugerament, el
primer trimestre
Les perspectives dels empresaris per al primer trimestre
assenyalen que la marxa dels negocis el primer trimestre del
2011 empitjorarà moderadament. L’excepció és el
Barcelonès, on es preveu que la marxa dels negocis
millorarà, cosa que no passava en un primer trimestre des
del 2007, abans de l’inici de la crisi. En termes de facturació,
els empresaris preveuen una caiguda però moderada,
excepte al Barcelonès, on podria créixer lleugerament el
primer trimestre. Pel que fa als preus de venda, es preveu
una caiguda més suau, i un lleuger augment a l’Interior.
Marxa dels negocis del sector hotelerIV trimestre del 2010
-74
-2
-28-31
-19
-56-50
-29
-90
-80
-70
-60
-50
-40
-30
-20
-10
0
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
Pirineus Costa Brava
Costa delMaresme
Barcelonès Costa de Garraf Costa Daurada Interior
Total Catalunya
Dolenta
Normal
QUADRE 11. Enquesta de conjuntura al sector hoteler Saldos,1 en percentatge
IV trimestre del 2010 Comparativa2 preus de venda Tendència3 preus de
venda Tendència3 marxa dels negocis Tendència3 de les
inversions
Pirineus -20 -27 -17 -33
Costa Brava -72 -6 -11 8
Costa del Maresme -65 -34 -32 -17
Barcelonès -44 0 4 3
Costa de Garraf -69 -43 -40 -36
Costa Daurada -59 2 -40 12
Interior -50 9 -14 -1
Total Catalunya -54 -9 -13 -3
1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre Font: CAMBRABCN i IDESCAT
Factors que limiten la bona marxa dels negocis IV trimestre del 2010, en percentatge
3
5
10
13
21
32
54
86
0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100
Insuficiència de l'equip productiu
Ineficiència de serveis
Manca de mà d'obra qualificada
Insuficiència d'infraestructures
Dificultats de finançament i tresoreria
Augment dels costos de la producció
Augment de la competència
Debilitat de la demanda
Viatgers allotjats i pernoctacions
-10
-5
0
5
10
15
20
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
. int
eran
ual a
cum
. 12
mes
os, %
Viatgers Pernoctacions
13
� Serveis a les empresesServeis a les empresesServeis a les empresesServeis a les empreses
Estabilitat de la marxa dels negocis al sector de
serveis a les empreses, el quart trimestre
Els empresaris encara han qualificat la marxa dels negocis
de dolenta el quart trimestre, però la situació s’ha mantingut
estable, segons els resultats de l’enquesta de clima al sector
que fan la Cambra i l’Idescat. La branca d’informàtica ha
estat una excepció ja que la marxa dels negocis ha estat
bona el quart trimestre, per primera vegada des de fa dos
anys. Aquesta millora s’ha reflectit en un increment lleuger
de la facturació, a diferència de la resta de branques, on
encara cau. El descens dels preus s’ha estabilitzat el darrer
trimestre del 2010, per tercera vegada consecutiva, si bé
s’ha moderat bastant a la branca d’activitats de lloguer. Per
primera vegada des del final del 2008, la inversió ha
començat a créixer, tot i que feblement, el quart trimestre,
una evolució força generalitzada per subsectors, amb les
excepcions de les branques d’activitats de lloguer i d’R+D i
estudis de mercat. La debilitat de la demanda i l’augment de
la competència, els dos factors que més assenyalen les
empreses com a limitadors de la marxa dels negocis, han
guanyat importància.
Els empresaris preveuen estabilitat per al primer
trimestre del 2011
Les perspectives empresarials sobre la marxa dels negocis
per al primer trimestre encara són lleugerament negatives
però es mantenen pràcticament estables, excepte a la
branca d’activitats jurídiques i comptables, on ha millorat una
mica, i a la branca d’activitats empresarials diverses, on ha
empitjorat moderadament. Cal destacar també que són una
excepció les branques d’informàtica i de publicitat i serveis
audiovisuals, on es preveu una marxa dels negocis bona, i
un increment moderat de la facturació i de l’ocupació.
QUADRE 12. Enquesta de conjuntura al sector de serveis a les empreses Saldos,1 en percentatge
IV trimestre del 2010
activitats informàtiques activitats
de lloguer
R+D, estudis de
mercat i serveis tècnics
activitats jurídiques, comptables
i gestió empresarial
publicitat i serveis
audiovisuals
activitats empresarials
diverses
total serveis
a les empreses
Marxa dels negocis 12 -30 -34 -20 -40 -16 -17 Facturació2 11 -19 -7 -12 -9 -6 -6 Inversions realitzades2 4 -8 -5 4 2 2 2 Nombre de persones ocupades2 -3 -15 -13 -6 -20 -9 -9 Tendència3 de marxa dels negocis 18 -20 -2 -9 11 -12 -9 Tendència3 de la facturació 17 -14 -2 -9 7 -7 -6
1 Saldo: diferència entre el percentatge de respostes “positives” i “negatives” 2 Respecte del trimestre anterior 3 Perspectives per al proper trimestre
Font: CAMBRABCN i IDESCAT
Marxa dels negocis
-12
-17-17
-13
-24
-50
-40
-30
-20
-10
0
Sal
do, e
n pe
rcen
tatg
e
IV 09 I 10 II 10 III 10 IV 10
Normal
Dolenta
Facturació del sector de serveis a les empresesEvolució respecte del trimestre anterior. IV trimestre
-21
-3
3
-1
-43
9 12
-7 -6
6
-9-12
-19
11
-50
-40
-30
-20
-10
0
10
20
Activitatsinformàtiques
Activitats delloguer
R+D, estudisde mercat i
serveis tècnics
Act. jurídiq.,comptab., i
gestió empr.
Publicitat i serveis
audiovisuals
Act.empresarials
diverses
total
Sal
do
2009 2010
Mantenir-se
Menor
Més gran
Factors que limiten la bona marxa dels negocis IV trimestre del 2010, en percentatge
2
4
4
12
16
31
47
72
0 10 20 30 40 50 60 70 80
Insuficiència de l'equip productiu
Insuficiència d'infraestructures
Ineficiència de serveis
Manca de mà d'obra qualificada
Augment costos de la producció
Dificultats finançament i tresoreria
Augment de la competència
Debilitat de la demanda
14 II. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALLII. MERCAT DE TREBALL
La població ocupada pràcticament deixa de caure,
el quart trimestre
Segons dades de l’EPA, el nombre d’ocupats a Catalunya
s’ha situat en 3.133.500 persones el quart trimestre, 42.600
menys que el tercer. Això ha suposat un retrocés
intertrimestral del -1,3 %, menor al registrat un any enrere.
De manera que la caiguda interanual de l’ocupació s’ha
suavitzat fins al -0,1 %, és a dir, pràcticament ha deixat de
caure. Altres comunitats han registrat creixements de
l’ocupació el quart trimestre, però Catalunya és la que
registra la caiguda més petita. En el conjunt del 2010,
l’ocupació ha retrocedit el -1,6 %, més moderadament que el
2009 (-8,7 %) i s’han perdut 51.300 llocs de treball (305.800
el 2009). La població ocupada a temps parcial ha continuat
augmentant el darrer trimestre del 2010 (3,0 % interanual), a
un ritme semblant al de l’anterior, de manera que la taxa de
temps parcial s’ha elevat quatre dècimes, fins al 12,3 %. La
caiguda de l’ocupació a temps complet pràcticament s’ha
aturat el quart trimestre (-0,5 % interanual).
El creixement interanual de l’ocupació als serveis
s’accelera, fins a l’1,7 %, el quart trimestre
El sector serveis és el que presenta una evolució més
favorable de l’ocupació, amb un creixement interanual el
quart trimestre (1,7 %), per tercera vegada consecutiva, i
superior als anteriors. L’ocupació a la indústria ha augmentat
en termes intertrimestrals, per segona vegada consecutiva,
tot i que encara no ho fa en termes interanuals (-0,9 %).
Mentre que a la construcció, el descens dels ocupats s’ha
accentuat una mica, fins al -13,9 %. En el cas de la indústria,
cal destacar que els afiliats a la Seguretat Social han caigut
més (-3,7 %) del que assenyala l’EPA, el quart trimestre.
QUADRE 13. Mercat de treball Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Població activa IV trim. 10 1,1 0,2 -0,9 INE IV trim. 10 0,6 0,2 0,8 INE
Població aturada IV trim. 10 6,8 9,4 78,9 INE IV trim. 10 8,6 11,6 60,2 INE
Població ocupada IV trim. 10 -0,1 -1,6 -8,7 INE IV trim. 10 -1,3 -2,3 -6,8 INE
Ocupats a temps parcial IV trim. 10 3,0 4,0 -8,9 INE IV trim. 10 0,2 1,4 -0,4 INE
Ocupats a temps complet IV trim. 10 -0,5 -2,4 -8,7 INE IV trim. 10 -1,5 -2,8 -7,6 INE
Per sectors
Indústria IV trim. 10 -0,9 -3,4 -16,5 INE IV trim. 10 -2,2 -5,9 -13,3 INE
Construcció IV trim. 10 -13,9 -14,1 -18,4 INE IV trim. 10 -12,8 -12,6 -23,0 INE
Serveis IV trim. 10 1,7 0,3 -4,6 INE IV trim. 10 0,2 -0,3 -2,5 INE
Població assalariada IV trim. 10 0,4 -1,1 -8,5 INE IV trim. 10 -1,2 -2,1 -6,0 INE
Assalariats indefinits IV trim. 10 -1,4 -1,1 -4,7 INE IV trim. 10 -0,8 -1,5 -0,9 INE
Assalariats temporals IV trim. 10 9,5 -0,9 -22,5 INE IV trim. 10 -2,2 -4,0 -18,4 INE
Població no assalariada IV trim. 10 -2,9 -4,2 -10,1 INE IV trim. 10 -1,9 -3,0 -10,3 INE
Atur registrat gen. 11 1,0 1,0 11,62 INEM gen. 11 4,5 4,5 11,42 INEM
1 Dada acumulada de l'any actual 2 Mitjana de l’any 2010
Taxa d'atur
6,7
17,017,9 17,7 17,4
18,0
8,89,4 9,7
7,3
10,0 10,0
6,66,86,1
7,6 7,69,0
11,8
16,2 15,9 16,0
9,8 9,9
7,2 7,4
9,79,38,88,07,6
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Per
cent
atge
Catalunya Zona euro
Ocupació
-12
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Taxes d'atur femení i total
5
7
9
11
13
15
17
19
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Per
cent
atge
Taxa d'atur femení Taxa d'atur total
15
Els assalariats amb contracte temporal creixen, per
primera vegada en els darrers quatre anys
El quart trimestre del 2010, l’ocupació assalariada ha crescut
(0,4 % interanual), per segona vegada consecutiva, tot i que
ha perdut una mica d’impuls; mentre que la no assalariada
ha caigut més moderadament. El creixement dels assalariats
prové del dels temporals (9,5 % interanual), que no creixien
des del quart trimestre del 2006. En canvi, els assalariats
amb contracte indefinit no han consolidat la tendència de
creixement del trimestre anterior i han caigut (-1,4 %). Els
assalariats al sector públic han caigut el quart trimestre, per
segona vegada consecutiva, però a un ritme més moderat
(-1,4 %). I els assalariats al sector privat també han
mantingut la tendència de creixement iniciada el trimestre
anterior però a un ritme més suau (0,8 % interanual). Al
sector privat, aquest creixement dels assalariats prové dels
que tenen contracte temporal, que a més han accelerat el
ritme de creixement, ja que els indefinits han començat a
disminuir novament. En canvi, la disminució dels assalariats
al sector públic es dóna entre els indefinits, mentre que els
temporals han crescut el quart trimestre, després de dos
trimestres de reduccions.
La taxa d’atur repunta sis dècimes, fins al 18 %, la
més alta dels darrers 13 anys
La població aturada ha crescut el 2,6 % el quart trimestre
respecte al tercer, mentre que la població activa ha caigut el
-0,7 %. Això ha suposat un augment de la taxa d’atur de sis
dècimes, fins a situar-se en el 18 %, després de dos
trimestres caient lleugerament. Aquesta taxa d’atur és la més
elevada que s’ha registrat des del primer trimestre del 1997.
En sentit contrari, la taxa d’activitat s’ha reduït quatre
dècimes, fins al 62,9 %, i la taxa d’ocupació, set dècimes,
fins al 51,6 %, el quart trimestre. El gener, l’augment de l’atur
registrat repunta vuit dècimes, fins a l’1 % interanual.
Temporalitat dels contractes
-30
-25
-20
-15
-10
-5
0
5
10
15
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Assalariats amb contracte indefinit Assalariats amb contracte temporal
QUADRE 14. Mercat de treball Taxes, en percentatge
Catalunya Espanya
última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Taxa d’atur IV trim. 10 18,0 17,8 16,2 INE IV trim. 10 20,3 20,1 18,0 INE
Taxa d’atur juvenil IV trim. 10 39,7 39,5 37,1 INE IV trim. 10 42,8 41,6 37,9 INE
Taxa d’activitat IV trim. 10 62,9 62,8 62,7 INE IV trim. 10 60,0 60,0 59,9 INE
Taxa d’ocupació IV trim. 10 51,6 51,7 52,5 INE IV trim. 10 47,8 48,0 49,1 INE
Taxa de temporalitat IV trim. 10 18,8 18,0 18,0 INE IV trim. 10 24,8 24,9 25,4 INE
Taxa de temps parcial IV trim. 10 12,3 12,5 11,6 INE IV trim. 10 13,4 13,3 12,8 INE
1 Dada acumulada de l'any actual
Atur juvenil
5
10
15
20
25
30
35
40
45
I-07 II III IV I-08 II III IV I-09 II III IV I-10 II III IV
Per
cent
atge
Taxa d'atur juvenil (16-24 anys) Taxa d'atur total
Afiliats a la Seguretat Social i atur registrat
-8
-6
-4
-2
0
2
4
Afil
iats
SS
- T
axa
de v
ar.
inte
ranu
al,
%
-20
-10
0
10
20
30
40
50
60
70
80
2007 2008 2009 2010 2011
Atu
r -
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Afiliats a la Seguretat Social Atur registrat
16 III. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARISIII. PREUS I SALARIS
• Preus de consum Preus de consum Preus de consum Preus de consum
La inflació repunta cinc dècimes i arriba al 3 %, el
desembre
Els preus de consum han crescut el 0,7 % mensual el
desembre, cosa que ha situat la inflació en el 3 % interanual,
cinc dècimes per sobre de la de novembre. D’altra banda, la
inflació subjacent també s’ha accelerat i ha repuntat dues
dècimes fins arribar a l’1,6 %. La pujada impositiva sobre el
tabac explica bona part de l’alça de la inflació subjacent. Així,
dels tres components del nucli estable que composen la
inflació subjacent, el creixement dels preus dels aliments
elaborats, begudes i tabac, ha registrat una acceleració de
0,9 punts, fins al 2,3 % interanual. I pel que fa als preus dels
béns industrials sense productes energètics i els dels
serveis, ambdós es mantenen estables en l’1,1 % i l’1,6 %
interanual, respectivament. L’acceleració dels preus dels
combustibles ha fet avançar el creixement de l’IPC de
productes energètics 3,8 punts, fins al 14,9 %. I en el cas
dels preus dels aliments sense elaboració, el repunt ha estat
de 0,5 punts, fins al 3 % al desembre. En mitjana anual, la
inflació catalana ha estat del 2 %, enfront del 0,2 % del 2009.
El diferencial d’inflació de Catalunya amb Espanya
desapareix, el desembre
La inflació a Espanya ha repuntat set dècimes el desembre i
se situa al mateix nivell que a Catalunya, per la qual cosa el
diferencial entre ambdues ha esdevingut nul (el novembre
era d’una dècima). La pujada impositiva del tabac explica
que l’augment de la inflació a Catalunya hagi estat superior a
la de la UEM, de manera que el diferencial d’inflació de
Catalunya amb la zona euro s’ha elevat fins a 0,8 punts i ha
assolit màxims des de l’any 2008.
Índex de preus de consum. Desembre del 2010
0
2
4
6
8
10
12
14
16
begudesalcohòliques
i tabac
transport habitatge hotels, cafèsi restaurants
parament dela llar
alimentació vestit i calçat
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Catalunya Espanya
Índex de preus de consum
-2
-1
0
1
2
3
4
5
6
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Catalunya Espanya
QUADRE 15. Preus i costos Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya
última dada acum.1 20092 font última dada acum.1 20092 font
Preus
Índex de preus de consum des. 10 3,0 2,0 0,2 INE des. 10 3,0 1,8 -0,3 INE
Aliments des. 10 0,9 -0,2 0,0 INE des. 10 0,7 -0,8 -1,1 INE
Béns industrials des. 10 4,9 3,1 -3,0 INE des. 10 4,7 2,9 -3,1 INE
Serveis (amb lloguer) des. 10 1,6 1,5 2,7 INE des. 10 1,6 1,3 2,4 INE
Inflació subjacent des. 10 1,6 0,9 1,2 INE des. 10 1,5 0,6 0,8 INE
Costos Cost salarial per treballador i mes III trim. 10 0,4 1,6 1,9 INE III trim. 10 0,1 1,3 3,2 INE Augment salarial pactat en convenis nov. 10 1,6 1,6 2,5 DTG des. 10 1,3 1,3 2,6 MTAS
1 Dada acumulada de l'any actual 2 Mitjana de l’any
Índex de preus de consum 3,0
2,52,6
2,4
2,12,2
1,7
2,0
1,71,7
1,21,4
1,2
0,70,5 0,5 0,6
0,20,5
0,7
1,11,3
1,4 1,4 1,41,6
0
1
2
3
des.09
gen.10
febr. març abr. maig juny jul. ag. set. oct. nov. des.
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
IPC general IPC subjacent
17
QUADRE 16. Preus industrials Taxes de variació interanual, en percentatge Catalunya Espanya
última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font
Índex de preus industrials des. 10 4,9 2,4 -3,4 INE des. 10 5,3 3,2 -3,4 INE
Béns de consum des. 10 1,4 0,0 0,0 INE des. 10 1,3 0,2 -0,6 INE
Béns d'equipament des. 10 1,2 0,6 1,6 INE des. 10 0,7 0,2 0,8 INE
Béns intermedis des. 10 5,7 3,4 -5,8 INE des. 10 5,7 2,9 -5,4 INE
Energia des. 10 14,3 7,2 -9,7 INE des. 10 13,5 9,8 -6,8 INE
Preu del barril de petroli ($) gen. 11 27,0 27,0 29,12 MEH
1 Dada acumulada de l'any actual 2 Mitjana de l’any 2010
• Preus industrials Preus industrials Preus industrials Preus industrials
El creixement dels preus industrials s’accelera fins
al 4,9 % interanual, el desembre
El creixement de l’índex de preus industrials (IPRI) s’ha
accelerat vuit dècimes, fins al 4,9 % interanual el desembre, el
ritme més elevat des de l’octubre del 2008. Aquesta acceleració
ha estat menys intensa que la del conjunt d’Espanya, de
manera que el diferencial d’evolució de l’IPRI català respecte
l’espanyol s’ha fet més negatiu, de -0,4 punts. El diferencial amb
la UEM s’ha estabilitzat, també en -0,4 punts. Tots els
components de l’IPRI català, a excepció del de béns
d’equipament, han registrat una acceleració del creixement dels
preus el desembre. La més significativa ha estat la de l’energia,
de 2,2 punts, fins al 14,3 % interanual. A aquesta la segueixen
l’acceleració de l’augment dels preus dels béns intermedis
(d’1,1 punts, fins al 5,7 %) i la dels béns de consum (de tres
dècimes, fins a l’1,4 %). El creixement dels preus industrials
dels béns d’equipament s’ha estabilitzat en l’1,2 % interanual.
L’alça del preu de les matèries primeres i dels preus
regulats es traslladaran a la inflació a curt termini
La impossibilitat d’anticipar la pujada impositiva sobre les labors
del tabac que el Govern ha aprovat el desembre ha fet que la
inflació del desembre hagi estat superior a la prevista per la
Cambra el mes passat. Pel que fa a l’evolució dels propers
mesos, l’alça del preu del petroli i d’altres primeres matèries
continuarà sent el principal factor que impulsarà a l’alça el
nostre escenari d’inflació. En aquest sentit, el gener l’escalada
continua, i el preu del barril ja se situa prop dels 100 dòlars. A
més, els augments aprovats recentment dels preus regulats de
l’electricitat i del gas també faran augmentar la inflació els
primers mesos del 2011, encara que segurament els següents
mesos tornarà a baixar, per l’efecte esglaó. Cal esperar que
l’augment de preus de la resta de components continuarà força
contingut, en línia amb la feblesa de la demanda.
Índex de preus industrials i preu del petroli
-10
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
10
2007 2008 2009 2010
IPR
I - T
axa
de v
ar. i
nter
anua
l, en
%
-100
-50
0
50
100
150
200
250
300
350
400
450
500
Pre
u pe
trol
i - T
axa
de v
ar. I
nter
an.,
%
IPRI Preu del petroli
Índexs de preus de consum i de preus industrials
-8
-6
-4
-2
0
2
4
6
8
10
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
IPC IPRI
Índex de preus industrials
-10
-5
0
5
10
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Catalunya Zona euro
18 � Preus de l’habitatgePreus de l’habitatgePreus de l’habitatgePreus de l’habitatge
La caiguda del preu de l’habitatge es pronuncia el
quart trimestre
El preu de l’habitatge s’ha reduït el -3,3 % interanual el quart
trimestre del 2010, segons dades de la Secretaria
d’Habitatge del Ministeri de Foment. Això suposa que la
caiguda del preu s’ha intensificat, després de quatre
trimestres consecutius de suavització. En mitjana anual, el
preu de l’habitatge lliure ha caigut el 3,0 % el 2010 (-6,5 % el
2009). La contracció més intensa del quart trimestre
reflecteix l’evolució del preu de l’habitatge lliure, que s’ha
reduït el -3,3 %. En canvi, el preu de l’habitatge protegit ha
crescut amb més intensitat aquest trimestre (1,6 %). Pel que
fa al preu de l’habitatge lliure, tant el de l’habitatge nou com
el de segona mà han intensificat la caiguda fins al -3,8 % i el
-3,2 %, respectivament. Cal destacar que, el quart trimestre
del 2010, el preu de l’habitatge lliure ha tornat a caure a la
província de Lleida (-2,2 % interanual), mentre que ha
accentuat la contracció a Girona (-4,3 %), a Tarragona
(-3,4 %) i a Barcelona (-3,2 %). El quart trimestre, la caiguda
del preu de l’habitatge lliure a Catalunya ha estat una mica
inferior a la registrada a Espanya (-3,5 %). L’esforç d’una llar
per a la compra d’habitatge va repuntar lleugerament el
tercer trimestre, reflectint la reducció més intensa dels salaris
que del preu de l’habitatge i el repunt del tipus d’interès.
Els costos de la construcció es mantenen
pràcticament estancats, el desembre
Els costos de la construcció han crescut el 0,6 % interanual
el mes de desembre, quatre dècimes més que el novembre.
Malgrat aquesta acceleració, el creixement dels costos està
pràcticament estancat. Aquesta contenció és possible per la
caiguda dels costos d’edificació (-0,6 %), que contrasta amb
el creixement dels costos d’obra civil (4 %). Pel que fa als
materials d’obra, destaquen els intensos augments del preu
de l’alumini i del coure, del 60 % i del 41,5 % interanual el
desembre, respectivament.
Preu de l'habitatge lliure, IPC i tipus d'interès
-10
-5
0
5
10
I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II III IV
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Preu/m2 d'habitatgeIPCTipus d'interès mitjà de préstec hipotecari en el conjunt d'entitats a més de 3 anys
QUADRE 17. Preus de l’habitatge i costos de la construcció Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya
última dada acum.1 2009 font última dada acum.1 2009 font
Preu/m2 de l’habitatge lliure IV trim. 10 -3,3 -3,0 -7,3 MVIV IV trim. 10 -3,5 -3,9 -7,4 MVIV
Preu/m2 de l’habitatge lliure nou IV trim. 10 -3,8 -3,2 -4,8 MVIV IV trim. 10 -3,7 -3,9 -7,0 MVIV
Barcelona IV trim. 10 -3,9 -3,3 -3,5 MVIV
Girona IV trim. 10 -1,8 0,2 -9,4 MVIV
Lleida IV trim. 10 4,4 -3,0 -6,4 MVIV
Tarragona IV trim. 10 -5,3 -8,0 -8,7 MVIV
Índex de costos de la construcció des. 10 0,6 0,8 -5,6 CCOC oct. 10 2,2 1,8 0,8 MFOM
Edificació des. 10 -0,6 -0,6 -5,6 CCOC oct. 10 2,2 1,9 0,6 MFOM
Obra civil des. 10 4,0 4,7 -5,7 CCOC oct. 10 2,2 1,5 1,7 MFOM 1 Dada acumulada de l'any actual
Índex de costos de la construcció i IPC
-10
-5
0
5
10
15
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Índex de costos de la construcció IPC
Accessibilitat a l'habitatgeEsforç sobre el salari
20
25
30
35
40
45
I- 07 II III IV I- 08 II III IV I- 09 II III IV I- 10 II III
Per
cent
etge
, mitj
ana
dels
últi
ms
4 tr
imes
tres
Catalunya Espanya
19 � Costos laboralsCostos laboralsCostos laboralsCostos laborals
L’augment interanual del cost laboral pràcticament
s’estanca, el tercer trimestre
El cost laboral per treballador i mes ha estat de
2.541,44 euros el tercer trimestre, la qual cosa suposa un
creixement del 0,3 % interanual, el més moderat de tota la
sèrie històrica, que comença l’any 2000. Aquest augment, tot
i que molt moderat, contrasta amb la caiguda registrada a
Espanya (-0,3 %). L’augment del cost laboral a Catalunya
s’explica pel component salarial, que ha crescut el 0,4 %, ja
que el no salarial s’ha estancat (0 %), després de dos
trimestres de caigudes. Així, Catalunya s’ha situat entre les
vuit comunitats on el cost salarial encara registra un
creixement positiu però està a la banda baixa (vegeu el
gràfic adjunt). Així mateix, cal destacar que el cost laboral
per hora efectiva a Catalunya ha disminuït el tercer trimestre
(-1,4 %), per primera vegada en els darrers quatre anys.
Aquesta evolució difereix de la del cost laboral per
treballador i mes, degut a la disminució del nombre d’hores
efectives treballades, principalment, per les vacances d’estiu.
A la indústria, el cost laboral s’accelera fins al 2,1 %
Es continua observant una evolució dispar del cost laboral
per sectors el tercer trimestre. A la construcció, el cost
laboral per treballador i mes està caient i a més s’ha
intensificat la caiguda, fins al -3,3 % interanual. En canvi, el
cost laboral a la indústria creix i s’ha accelerat, fins al 2,1 %.
Mentre que als serveis, el cost laboral creix però ha perdut
impuls (ha estat del 0,4 % el tercer trimestre enfront l’1,9 %
del segon). Aquesta evolució s’explica per la del cost salarial,
que a la construcció ha accentuat la caiguda (fins al -4 %
interanual), a la indústria ha accelerat el creixement (fins al
2,6 %) i als serveis ha perdut impuls fins a pràcticament
estancar-se (situant-se en el 0,3 %).
,
QUADRE 18. Salaris Taxes de variació interanual, en percentatge
Catalunya Espanya última dada acum. 1 2009 font última dada acum. 1 2009 font
Cost laboral per treballador i mes III trim. 10 0,3 0,7 2,5 INE III trim. 10 -0,3 0,6 3,5 INE Cost salarial per treballador i mes III trim. 10 0,4 1,6 1,9 INE III trim. 10 0,1 1,3 3,2 INE Altres costos per treballador i mes III trim. 10 0,0 -1,8 4,3 INE III trim. 10 -1,5 -1,1 4,3 INE Cost laboral per hora efectiva III trim. 10 -1,4 0,1 4,9 INE III trim. 10 -1,4 0,4 5,6 INE Cost salarial per hora efectiva III trim. 10 -1,3 0,9 4,2 INE III trim. 10 -0,9 1,1 5,3 INE Altres costos per hora efectiva III trim. 10 -1,6 -2,3 6,5 INE III trim. 10 -2,7 -1,3 6,4 INE Augment salarial pactat en convenis nov. 10 1,6 1,6 2,5 DTG des. 10 1,3 1,3 2,6 MTAS
1 Dada acumulada de l'any actual
Cost salarial per treballador i mes
0
1
2
3
4
5
6
I 07 II III IV I 08 II III IV I 09 II III IV I 10 II III
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Catalunya Espanya
Cost salarial per treballador i mes, per CAIII trimestre del 2010
-2,3
-1,3
-0,8 -0,8 -0,7 -0,7 -0,6-0,3
00,2 0,2
0,40,6
1,21,4
22,4
-3
-2
-1
0
1
2
3
And. Ara. Ast. C-M Gal. Rio. Can. Val. Cant. Bal. C-Ll Cat. Ext. Mad. Mur. Nav. P.B.
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Cost salarial per hora efectiva, per sectorsIII trimestre del 2010
15,3615,19
13,35
16,90
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
indústria construcció serveis Total
Eur
os
20
L’increment salarial pactat és de l’1,59 % fins al
novembre, nou dècimes menys que un any enrere
En els onze primers mesos del 2010, s’han signat
823 acords en el procés de negociació col·lectiva, que han
afectat a 1.709.030 treballadors. L’augment salarial pactat en
aquests acords ha estat de l’1,59 % fins al novembre,
gairebé nou dècimes menys que en el mateix període de
l’any passat, i per sota de la inflació registrada el novembre
(del 2,3 % a Espanya i del 2,5 % a Catalunya). Cal destacar
que l’augment salarial pactat en l’àmbit de l’empresa ha estat
del 0,98 % fins al novembre, inferior a l’1,65 % pactat en
l’àmbit sectorial, que afecta al 91 % dels treballadors
implicats en el procés de negociació col·lectiva.
La construcció és l’únic gran sector que pacta un
augment salarial superior a la inflació
Els increments salarials pactats per grans sectors
(indústria, construcció i serveis) s’han moderat amb una
intensitat similar amb relació als registres d’un any enrere
(són gairebé un punt percentual inferiors). Ara bé, aquests
se situen en nivells diferents. En els onze primers mesos
del 2010, l’augment salarial pactat a la indústria i als
serveis ha estat de l’1,44 % i de l’1,4 %, respectivament,
mentre que a la construcció ha estat del 2,52 %, l’únic que
encara es manté per sobre de la inflació espanyola, i també
de la catalana.
L’increment salarial pactat en els acords de nova
signatura ha estat de l’1,41 % fins al novembre
En els convenis revisats, que són els que engloben al 96 %
dels treballadors afectats pel procés de negociació
col·lectiva, l’increment salarial pactat ha estat de l’1,6 % fins
al novembre. En canvi, en els convenis de nova signatura
s’ha pactat un augment dels salaris inferior, de l’1,41 % en el
mateix període, i més concretament, de l’1,45 % en els que
són de periodicitat anual, i de l’1,41 % en els que són
plurianuals. L’increment salarial pactat per províncies ha
oscil·lat entre l’1,53 %, el més baix, que ha estat el pactat a
Barcelona, i l’1,95 %, el més alt, pactat a Lleida.
Augment salarial pactat en convenisGener - novembre
2,56
3,59
2,51
1,601,59
2,48
2,81
3,73
0
1
2
3
4
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
total convenis convenis plurianuals - altres anys
Augment salarial pactat en convenis Per sectors. Gener-novembre
1,44
3,43
2,522,33
1,4
2,39
0
1
2
3
4
2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
indústria construcció serveis
QUADRE 19. Negociació col·lectiva a Catalunya. Gen. – nov. del 2010
Acords Empr. Treball. Increment salarial
col·lectius afectades afectats pactat %
Revisats 700 155.599 1.639.767 1,60
De nova signatura 123 11.191 69.263 1,41
Anuals 28 398 4.917 1,45
Plurianuals 95 10.793 64.346 1,41
Total convenis 823 166.790 1.709.030 1,59 Font: Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya
Augment salarial pactat en convenis
-1
0
1
2
3
4
5
6
2007 2008 2009 2010
Tax
a de
var
iaci
ó in
tera
nual
, en
%
Augment salarial IPC general
Recommended