05 l'evolució de les espècies

TEMA 05

L’ORIGEN DE LA VIDA

Davant la gran diversitat de vida, la humanitat sempre s’ha preguntat per què existeixen tantes espècies i quin n’és l’origen. Al llarg de la història s’han formulat moltes hipòtesis, unes amb base científica i altres marcades principalment per les idees religioses de l’època.

GENERACIÓ ESPONTÀNIA

Aristòtil: Les mosques, segons aquesta idea, provenien de la carn en putrefacció; les anguiles, del fang; les granotes, de la pluja; les rates, de la roba bruta; i de les fulles d’alguns arbres, quan queien a l’aigua, se’n formaven peixos, i quan queien a terra, se’n formaven ocells.

FRANCESCO REDI

“ els cucs de la carn es formen a partir dels ous de les mosques”

9d. Spallanzani -

“la no presència d’aire dins dels flascons escalfats, evita l’aparició de microbis

DEMOSTRACIÓ DE PASTEUR

Louis Pasteur: “els éssers vius procedeixen d’altres éssers vius”

PRINCIPALS HIPÒTESIS SOBRE L’ORIGEN DE LA VIDA

• panspèrmia

• síntesis abiòtica

5b. Panspèrmia

JOAN ORÓ

Panspèrmia

Panspèrmia: Fertilització Interestel·lar

SÍNTESI ABIÒTICA

Oparin i Haldane:

fa milions d’anys enrera s’havien format molècules orgàniques senzilles a partir de gasos que hi ha via en l’atmosfera primitiva.

• 4500MA una atmosfera reductora (metà, amoníac, hidrogen, vapor d’aigua...)

• la Terra es refreda i es produeix una condensació (pluja = oceans primitius)

• Energia solar i energia elèctrica (tempestes) (brou primordial)

3. La condensació del vapor d’aigua: pluges, mars i oceans

4. La formació de l’atmosfera

LA PRIMITIVA ATMOSFERA ES FORMA A PARTIR DELS GASOS ALLIBERATS PER LES FISURES DE L’ESCORÇA SÒLIDA

L’OXIGEN ALLIBERAT ES COMBINAVA RÀPIDAMENT AMB ALTRES ELEMENTS FORMANT AIGUA, AMONÍAC, METÀ…

TENIM DAVANT NOSTRE UNA ATMOSFERA MOLT REDUCTORA, INDISPENDABLE PER A L’APARICIÓ DE LA VIDA

5a. Els primers compostos orgànics

UNA ATMOSFERA SOTMESA A UN CONSTANT BOMBARDEIG DE RADIACIÓ UV I ESPURNES ELÈCTRIQUES DE LES TEMPESTES

MONÒXID DE CARBONI – (CO)

+ ENERGIA ELÈCTRICA (llamps)

+RADIACIONS

ULTRAVIOLADES

VAPOR

D’AIGUA+

ESQUEMA DELS PRIMERS COMPOSTOS ORGÀNICS

=

ELS COMPOSTOS

INORGÀNICS;

METÀ – (CH4)

HIDRÒGEN – (H)

AMONÍAC – (NH3)

DIÒXID DE CARBONI – (CO2)

AIGUA – (H2O)

=Guanina

Timina

Dos dels quatre components bases

de l’ADN, la molècula que és troba a tots els éssers vius i codifica les

instruccions per la seva rèplica, i la

creació d’ ....

AQUEST PROCÉS VA TENIR LLOC A LLOCS ESTANCATS AMB AIGUA; llacs, basals…

Stanley Miller

•Químic i biòleg nord-americà

•Nascut el 1930 a California

•Estudiant i professora la Universitat deCalifornia

STANLEY MILLER

•Químic nord-americà

•Nascut el 1893 aIndiana i mort a

•Estudiant de la California el 1981

Universitat de Montana

•Professor a diversesuniversitatsamericanes

HAROLD UREY

PRECURSORS DE LES PRIMERES CÈL·LULES

La hipòtesi d’Oparin: ELS COACERVATS

Són els precedents de les cèl·lules.

És el moment en què es pot parlar d’un medi extern i un medi intern d’un element.

En el qual s’hi poden dur a terme reaccions químiques.

Coacervats

Primera cèl·lula primitiva

FORMES PRECEL·LULARS: ELS PROTOBIONS. FORMES PRECEL·LULARS: ELS PROTOBIONS. Què és un protobió?Què és un protobió?

P R O T O B I Óprevi vida

pas previ a l’aparició de les cèl·lules

BROU BROU PRIMORDIALPRIMORDIAL

BIOELEMENTS

(basses/llacs)

membrana de lípids

Les microesferes de proteïnes (P), carbohidrats (C), lípids (L), nucleòtids (ARN, el primer àcid nuclèic dels protobions) i altres substàncies orgàniques i inorgàniques es varen anar conjugant (gràcies a les reaccions químiques) fins a tancar-se per unes membranes lípides. Dins aquest embolcalls les microesferes anaven formant orgànuls dedicats a funcions especialitzades. Per exemple, les microesferes d’enzims, dins la membrana dels lisosomes.

Formes precel·lulars: els protobionts

En aquest dibuix observem el protobió ja format. Amb els principis imediats, les substàncies inorgàniques i l’ARN, tot envoltat per una membrana.

Cèl·lula procariota (protobió)

S’alimenta del material genètic que flotava a les aigües del brou primitiu (procés anomenat quimiosíntesis)

Creix i es reprodueix per llocs on els nucleòtids eren abundants

Fotocòpia el seu ADNAbundant descendència

L’aliment no és etern

COMPETÈNCIA

evolució

mort

FORMES PRECEL·LULARS: ELS PROTOBIONS. FORMES PRECEL·LULARS: ELS PROTOBIONS. Què varen fer els protobions?Què varen fer els protobions?

- Holotrofisme: menjar-se els uns als altres.- Profitisme: descomposició de protobions morts per alimentar-se.- Aparició de paràsits que s’aprofitaven de les substàncies produides per altres éssers sense donar res a canvi.

Però amb el temps...- els holotròfits, al reproduir-se, elevarien la demanda d’aliments per sobre del que la naturalesa els podria aportar.- els paràsits es quedarien sense presa.

Planeta estèril de vida de nou

Què es necessitava? - que es transformés energia directament del medi- que es creés una atmòsfera rica en oxigen

FOTOSÍNTESI

L’APARICIÓ DE LA VIDA

L’EVOLUCIÓ BIOLÒGICA - BIODIVERSITAT

L’evolució biològica és el procés de transformació de les espècies al llarg del temps.

Totes les espècies provenen d’altres espècies ja existents.

• Fixisme: les espècies són immutables

• Evolucionisme: les espècies poden canviar i generar-ne d’altres.

Abans que s’acceptés la teoria evolutiva, la convicció era que les espècies es mantenien invariables al llarg del temps, teoria que s’ha anomenat fixisme. L’observació confirmava que els descendents eren iguals que els seus pares, per tant, no era fàcil plantejar-se que les petites diferències que sorgien entre les generacions, sumades, podien donar lloc a una espècie diferent. L’origen de cadascuna de les espècies s’atribuïa a un acte creador específic, teoria que s’ha anomenat creacionisme. Un notable defensor d’aquestes idees va ser el gran naturalista suec Carl von Linné (1707-1778), el pare de la nomenclatura binomial de les espècies, avui encara vigent.

*** hi ha tantes espècies diferents com formes diverses va crear en un principi l’ésser infinit.

FIXISME I CREACIONISME -- TERRA= 6000anys

Un altre gran fixista va ser Georges Couvier (1769-1832). Aquest zoòleg francès va ser l’iniciador de l’anatomia comparada i de la paleontologia. Couvier va creure encertadament que els fòssils eren les restes d’organismes que havien existit en el passat. Malgrat això defensava la immutabilitat de les espècies, per tant, explicava la desaparició de les espècies a partir de la teoria geològica del catastrofisme. Per això, les variacions entre la fauna actual i la fòssil eren l’efecte de cataclismes locals que havia provocat l’extinció absoluta d’aquells organismes, i que havien estat substituïdes per altres espècies diferents arribades d’altres regions. Alguns dels seus deixebles van considerar la possibilitat que l’aparició de noves espècies fos resultat d’un fenomen de policreacionisme.

Teoria del Catastrofisme

Els paleontòlegs accepten que al llarg de la història de la Terra s’han produït grans crisis en els ecosistemes que poden tenir causes terrestres o planetaris. Les macro-extincions són fenòmens evolutius importants ja que afavoreixen la renovació i aparició de noves espècies en la Biosfera.

Alguns científics parlen de fins a 20 o més processos d’extinció, dels que els cinc últims són els més ben estudiats. La de major impacte va ser la tercera, ara fa 225 milions d’anys, desapareixent el 90% de les espècies marines, el 50% de les famílies d’animals, extingint-se la majoria de vertebrats terrestres. La penúltima va ser ara fa uns 208 milions d’anys i la més famosa de totes, ja que es van extingir els dinosaures, ara fa 65 milions d’anys.

Avui dia existeixen més de 45 teories que volen explicar el fenomen de l’extinció dels dinosaures, algunes d’elles sense gaire rigor científic.

• envelliment o degeneració racial. especialització excesiva

• suicidi col·lectiu per una sobrepoblació i gana

• plantes verinoses, que enverinarien els herbívors, trencant-se la xarxa alimentària

• poca inteligència

• malalties per virus o afectació dels ous que tindrien les closques massa gruixudes

• CANVIS CLIMÀTICS, amb una baixada molt brusca de les temperatures

•VOLCANISME

•IMPACTE METEORIT o cometa

Un meteorit d’uns 10 kms de diàmetre va impactar a la Terra ara fa uns 65 milions d’anys a una velocitat de 25 km/seg, provocant un hivern molt cru. L’impacte va provocar grans incendis que arribaren a afectar el 70% dels boscos dels diferents continents.

Una conseqüència immediata fou la interrupció de la fotosíntesi i per tant la reducció de l'oxigen atmosfèric. El impacte del meteorit va aixecar una dens núvol de pols, vapor d’aigua i gasos, que obstruiren completament l’entrada dels raigs solars. Això va provocar una forta davallada de les temperatures, amb valors per sota del 10 i 20 graus sota cero. Aquest núvol opac va durar mesos, i les espècies vegetals van morir, fet que va trencar completamet les dependències alimentàries dels diferents animals.

Els animals que millor van sobreviure van ser els més petits (mamífers, llagardaixos, cocodrils ...) i els més perjudicats els més corpulents i especialitzats.

Quan el núvol de pols es va dipositar, les pluges augmentaren la temperatura del planeta, augmentant encara més per l’efecte hivernacle que va destruir molta vida microscòpica (plàncton)

Una gran erupció volcànica va originar un gran núvol de pols, que va barrar el pas als raigs solars, provocant un descens de la temperatura del planeta, extingint-se el vegetals i per efecte domino els dinosaures. L’efecte es va amplificar per culpa de les pluges àcides i la destrucció de la capa d’ozó originat per les emissions de gasos rics en clor.

La radiació ultraviolada hauria afectat greument als animals terrestres i al plàncton marí, així com la fertilitat i natalitat dels dinosaures. Alguns mamífers i aus haurien pogut sobreviure gràcies al seu pelatge i les seves plomes, així com els animals dels fons marins.

Jean-Baptiste de Lamark (1744-1829). Aquesta teoria parla del transformisme al llarg del pas del temps, variacions que són degudes a:

Una tendència cap a la complexitat. L’evolució es produeix des de les espècies més senzilles, sorgides per generació espontània, cap a les més complexes.

Aparició d’adaptacions al medi a causa de l’ús o el desús dels òrgans. Les variacions mediambientals produeixen canvis en els costums, i per tant el desenvolupament o l’atròfia d’òrgans. Aquesta idea queda resumida en la frase “la funció crea l’òrgan”.

L’herència dels caràcters adquirits. Els canvis que experimenten els organismes durant la seva vida per adaptar-se al medi es transmeten als descendents.

Procés d’allargament del coll de les girafes

LAMARKISME

El 1831, l’anglès Charles Darwin, quan tan sols tenia 22 anys, va formar part com a naturalista de l’expedició científica a bord del Beagle. Aquesta expedició va fer la volta al món en cinc anys, temps durant el qual Darwin va poder estudiar i recollir nombroses dades. A partir d’aquestes dades i de llargues reflexions va deduir una nova teoria per explicar el procés de l’evolució. Va mantenir les seves idees guardades fins que molts anys després, en constatar que el jove Wallace havia arribat a les mateixes conclusions que ell. Al final va publicar la seva gran obra, L’origen de les espècies, l’any 1859.

Darwin Wallace

LA TEORIA DE L’EVOLUCIÓ DE DARWIN

Es creu que la clau de la teoria evolucionista de Darwin va ser l’estudi de la fauna de les illes Galápagos, un arxipèlag volcànic situat a l'oceà Pacífic. Darwin va constatar que, malgrat la proximitat de les illes, moltes de les espècies que hi vivien eren molt diferents, ja que, per exemple, cada illa presentava un tipus concret de tortuga terrestre. Aquesta variabilitat d’espècies, fins a 14 espècies diferents de pinsans, era el resultat de l’adaptació als diferents hàbitats de cada illa dels descendents de les primeres espècies que hi havien arribat. Així doncs, amb EL TEMPS I L’AÏLLAMENT VAN ANAR SORGINT LES NOVES ESPÈCIES.

Mofa a Charles Darwin

L’evolució no té cap tendència intrínseca que la faci anar en

una direcció determinada.

L’evolució és un procés obert sense un final determinat

ni únic.

Això va fer baixar l’espècie humana del lloc privilegiat que se li suposava en la naturalesa

ANTECEDENTS DEL DARWINISME

L’economista Thomas Malthus:

Un assaig seu parlava de que la quantitat d’aliment disponible limitava el creixement de les poblacions, ja que originava una lluita per aquest recurs.

Lluita per la supervivència

El geòleg Charles Lyell:

En la seva obra sostenia que les característiques físiques de la Terra eren resultat de processos geològics que actuaven dia a dia a llarg d’immensos períodes de temps.

Successió i canvis graduals en el temps

L’EVOLUCIÓ PER SELECCIÓ NATURAL

J.B. Lamark C. Darwin

Per EVOLUCIÓ BIOLÒGICA es defineix com el procés de transformació d’unes espècies en d’altres gràcies a l’acumulació de les variacions que van apareixent en els descendents, generació rera generació, generalment després de llargs períodes de temps (milions d’anys).

Segons Darwim l’evolució es basa en:

•Entre els organismes es dóna una lluita per la supervivència. L’elevada capacitat reproductora de les espècies i la presència limitada de recursos alimentaris. ELS QUE S’ALIMENTIN PODRAN REPRODUIR-SE I PASSAR AQUESTS CANVIS ALS SEUS FILLS (F1). Els fills s’assemblen als seus progenitors.

•La variabilitat de la descendència, on els germans són diferents entre ells i amb els seus pares. Darwin no va saber mai quin era l’origen d’aquesta variabilitat, atesa la poca difusió que van obtenir els treballs de Mendel. ELS CANVIS DELS INDIVIDUS SÓN A L’ATZAR (i no per l’adaptació dels organismes al medi com deia LAMARCK)

• La selecció natural que actua si les condicions ambientals són hostils, ja que la lluita per la supervivència elimina els individus menys aptes i persisteixen els més ben adaptats. ELS INDIVIDUS QUE ACUMULIN CANVIS POSITIUS TINDRAN UNA AVANTATGE RESPECTE DELS QUE NO EL TENEN. Els canvis s’amplifiquen en generacions successives.

DARWIN NO VA ENCERTAR EN EL MECANISME D’HERÈNCIA DELS FACTORS GENÈTICS DE PARES A FILLS.

La selecció natural actua sobre les variacions que es produeixen en els individus.

Si les condicions del medi no canvien, els individus amb variacions avantatjoses que els permetin adapatar-se millor al medi sobreviuran més, es reproduiran millor i transmetran els canvis a la descendència... Al contrari els que presentin característiques desavantatjoses.

LES ESPÈCIES VAN CANVIANT DE MANERA CONTINUADA I GRADUAL

L’ORIGEN DE LA VARIABILITAT

Darwin va proposar un mecanisme que explicava els canvis que es produïen en els espècies amb el pas del temps, però no va poder explicar com s’origina la variabilitat sobre la qual actua la selecció natural, ni com es manté aquesta variabilitat generació rera generació.

El neodarwinisme

Després del redescobriment de les lleis de Mendel el 1900 i del de les mutacions que va fer De Vries el 1901, es va comprendre quin origen tenia la variabilitat de la descendència a la qual al·ludia Darwin.

Mendel

De Vries

LES MUTACIONSEn el cas dels organismes amb reproducció asexual, aquesta és deguda exclusivament a les mutacions, i en el dels organismes amb reproducció sexual, a més de les mutacions, més sovint és deguda a la recombinació genètica. Posteriorment es va comprovar que les mutacions ocorren a l’atzar, i tant poden ser favorables com desfavorables.

Mutacions perjudicals --- Mutacions favorables --- Mutacions neutres

LES MUTACIONS, PER TANT, CREEN LA VARIABILITAT SOBRE LA QUAL DESPRÉS HA D’ACTUAR LA SELECCIÓ NATURAL.

LA REPRODUCCIÓ SEXUAL

La reproducció sexual genera variabilitat a causa de la recombinació gènica que té lloc durant la meiosi i la unió a l’atzar dels gàmetes durant la fecundació.

LA PRESSIÓ DE SELECCIÓ I L’ADAPTACIÓ

El medi influeix de manera decisiva en els éssers vius.... Sobretot quan els condicions del medi canvien

La PRESSIÓ DE SELECCIÓ serien tots aquells factors que de manera negativa afecten la supervivència dels individus.

Els individus millors seran els que podran superar amb més garanties aquesta pressió de selecció... Alimentant-se i per tant reproduint-se.

ELS INDIVIDUS GRÀCIES A LA PRESSIÓ DE SELECCIÓ I LA SELECCIÓ NATURAL ACONSEGUIRAN LA SEVA ADAPTACIÓ AL MEDI.

Biston betularia

Mutació: Selecció

Natural

Homocròmia

LES PROVES DE L’EVOLUCIÓHi ha gran quantitat de proves que demostren que tots els éssers vius tenen un origen en comú i que l’evolució és un fet inqüestionable

Proves taxonòmiques: la classificació de les espècies es basa sobretot en criteris de semblança.

Segons la teoria evolucionista, aquestes semblances es donen perquè tenen un antecessor comú, fet que permet confeccionar un arbre evolutiu. Igualment, l’existència de formes intermèdies entre dos tàxons, com ara els MONOTREMES (Ornitorinc i l’Equidna)

Ornitorinc

Els monotremes són naturals d’Austràlia, Tasmània i Nova Guinea i es caracteritzen per ser els únics mamífers ovípars. Les cries s’alimenten d’una mena de llet que surt de les seves glàndules mamàries, però que no tenen mugró.

Com les aus, els monotremes disposen de cloaca per evacuar orins i defecacions.

Ornitorinc

Equidna

Proves anatòmiques: es basen en la comparació d’òrgans entre diferents espècies.

Els òrgans homòlegs són els que tenen un mateix origen embriològic, i per tant una mateixa estructura interna, però amb una forma i una funció diferents. Aquesta diferenciació fisiològica es deu a una DIVERGÈNCIA EVOLUTIVA O RADIACIÓ ADAPTATIVA.

Òrgans homòlegs

Analogies de l’extremitat

anterior

Els òrgans anàlegs són els que, malgrat tenen un origen embriològic i una estructura interna diferents, exerceixen la mateixa funció. Aquesta similitud fisiològica es deu a una CONVERGÈNCIA ADAPTATIVA

Òrgans anàlegs

Òrgans vestigials

l’Archaeopteryx, que presenta trets de rèptil i d’ocell.

Proves paleontològiques (FÒSSILS):

es basen en l’estudi dels fòssils. En el registre fòssil es pot observar:

• un augment de la diversitat d’espècies

• un augment de la complexitat estructural dels organismes

una evolució direccional cap a una especialització progressiva, a partir de modificacions anatòmiques graduals.

Fòssil d’un

Crustaci

Comparativa de Cranis

Fòssil d’un Fong

Insectes dins d’AMBRE

• Proves embriològiques. Es basen en l’estudi comparat del desenvolupament embrionari dels animals. S’han descobert determinades semblances entre els embrions de diferents tipus d’éssers vius.

Semblances entre embrions

• Proves bioquímiques. Es basen en l’estudi comparat de les molècules dels diferents organismes. S’ha constatat que, com més semblança morfològica hi ha entre dos organismes, més coincidència hi ha entre el tipus de molècules que els constitueixen.

El percentatge d’hibridació que existeix entre dues monocadenes d’ADN d’origen diferent. Com més punts d’unió s’estableixin, més semblança hi haurà entre aquestes dues espècies.

Tècnica de la Hibridació

•Proves biogeogràfiques: es basen en la distribució geogràfica de les espècies. La realitat és que com més allunyades o aïllades estan dues zones, més diferències presenten la seva flora i la seva fauna.

Evolució del pinsà

insularitat.

Els marsupials són naturals d'Austràlia i les seves illes. També els trobem a Nova Guinea, i al continent Americà.

Existeixen unes 300 espècies i es caracteritzen pel seu curt període gestacional, que per exemple en el cangur gegant gris es de només 38 dies. Aquesta curta gestació implica el naixement d’uns fetus molt poc desenvolupats, però que gràcies al seu olfacte i bon equilibri són capaços d’arribar a la bossa marsupial de la seva mare, i un cop allí, deixar-se caure en el seu interior i fixar-se en una mamella per tal d’aconseguir l’aliment. L’alletament pot durar mesos (cangurs: 9 a 12 mesos)

MARSUPIALS AUSTRALIANS

Els científics determinen que els marsupials van apareixer primer a l’Amèrica del Sud i que posteriorment van migrar cap a Austràlia. Aquesta gènesi es va produir mentre existia el Pangea, que va començar-se a disgregar ara fa uns 100 milions d’anys. En aquella època predominaven els rèptils i en canvi els mamífers i aus eren ben petits i s’amagaven sempre que podien. La desaparició dels dinosaures va donar via lliure, perquè els mamífers i les aus supervivents s’apoderessin dels continents.

MARSUPIALS

AMERICANS

Zarigüeña

Yaca Monito

del monte

Ratolí mamífer

Ratolí marsupial

ratolí arcaic

insularitat.

Els marsupials americans varen desenvolupar-se amb èxit i varen conquerir l’actual Antàrtida i Austràlia. En aquests continents, l’evolució va fer aparèixer molts tipus de marsupials diferents, des de herbívors a impressionants carnívors. L’aïllament d’Austràlia ha fet possible la conservació de molt marsupials fins al dia d’avui, en canvi el contacte de l’Amèrica del Sud amb la del Nord va condicionar una disputa per l’habitat amb els seus parents els placentaris.

L'aïllament geogràfic ha derivat en un conjunt de línies evolutives diferents, procés que va iniciar-se ara fa 100 milions d’anys. El curiós de tot plegat, és que l’evolució ha acabat donant, en alguns casos, individus tremendament similars, com ara el ratolí placentari i el ratolí marsupial.

• Proves genètiques. Es basen en la similitud genètica entre diferents espècies. Com més semblants siguin dues espècies, més gran és el seu parentiu, i per tant, la possibilitat de l’existència d’un avantpassat comú.

Cariotip humà= 23 cromosomes

Cariotip ximpanzé= 24 cromosomes

El citocrom C del cavall i el llevat difereixen en 40 aa, en canvi entre ànecs i pollastres difereixen només en 2 aa. En canvi són idèntiques entre el porc, la vaca i l’ovella

• Proves serològiques. Es basen en l’estudi comparat de les reaccions d’aglutinació de la sang en els diferents organismes.

La tècnica consisteix a introduir sang d’un individu d’una espècie a un individu d’una altra espècie, perquè aquest fabriqui anticossos específics

Percentatge d’aglutinació

ESTAT ACTUAL DE LES TEORIES DE L’EVOLUCIÓ

Neodarwinistes (selecció natural) – Neolamarkians (el medi ambient)

Segle XX: els avenços en el camp de la biologia permeten:

• Llei de Hardy-Weinberg: són més importants les poblacions que els individus. En condicions d’aparellament aleatori, les poblacions assoleixen l’equilibri, les proporcions dels diferents gens i genotips es mantenen constants de generació en generació.

A partir d’aquí els estudis foren cada vegada més complerts. S’estudiaven les poblacions genètiques, o sigui el conjunt d’individus amb capacitat de reproduir-se sexualment entre si, és a dir, de compartir un fons comú de gens.

La teoria sintètica de l’evolució o neodarwinisme es resumeix en cinc punts:• El procés evolutiu es basa en els principis darwinistes de variabilitat de la descendència i de la selecció natural

• La variabilitat de la descendència és deguda a la mutació i la recombinació genètica

• El que evoluciona són les poblacions i no pas els individus.

• El factors que fan variar les freqüències gèniques d’una població són la selecció natural, les mutacions, les migracions i la deriva genètica.

• Perquè una població arribi a generar una espècie diferent ha d’estar aïllada de les altres poblacions.

EL NEODARWINISME O TEORIA SINTÈTICA

• refusa el lamarkisme

• mutació i recombinació genètica

• selecció natural

• l’evolució és gradual

• aïllament de poblacions

L’EVOLUCIONISME… NO ÉS GRADUAL?

RICHARD GOLDSCHIMDT

*** la teoria saltatòria de l’evolució...

*** els canvis evolutius nó són el producte gradual d’una acumulació lenta de variabilitat, sinó que es produeixen per canvis bruscos (salts)

NILES ELDREDGE i STEPHEN J. GOULD

*** l’equilibri puntuat....

*** els salts bruscos que es donen en el registre fòssil es deuen a la lluita per la supervivència entre individus nous que apareixen de sobte...

*** els canvis no tenen perquè ser graduals...

*** hi ha períodes llargs d’ESTASI, on les espècies no han sofert modificacions

*** i períodes d’ESPECIACIÓ, on canvis ràpids provoquen una explosió de biodiversitat

Fruit de l’observació dels canvis bruscs en el registre fòssil trobat

GRADUALISME

• una sola línia evolutiva a partir d’una espècie encestral

• transformació lenta i gradual i contínua (petits canvis)

• les noves espècies apareix en el si de la població

EQUILIBRI PUNTUAT

• diverses línies evolutives

• transformació saltatòria, etapes d’estasi i d’especiació

• les noves espècies té lloc lloc a partir d’una petita població aïllada.

LES ESPÈCIES I L’ESPECIACIÓ

S’anomena especiació el procés que condueix a la formació d’una nova espècie a partir d’una altra ja existent.

• aïllament reproductiu (flux de gens interrumput entre dues poblacions. Mecanismes:

*** aïllament geogràfic (barrera)

*** mutacions i recombinacions

*** impossibilitat d’encreuement