View
216
Download
1
Category
Preview:
Citation preview
gu
ia m
useu
del
càn
tir
29
Sense a
igua n
o exis
teix l
a vida
La vida
es des
envolu
pa a l’ú
nic pla
neta q
ue con
eixem
que té
aigua
líquida
: la Ter
ra.La T
erra é
s un d
els pla
netes q
ue orb
iten al
voltan
t del
Sol, q
ue és
nomé
s una
de le
s 100
.000 m
ilions
d’estr
elles d
e la no
stra g
alàxia
. La Te
rra és
l’únic
planet
a de l’u
nivers
del qu
al se sa
p que
pot ma
ntenir
éssers
vius i
és l’ún
ic plan
eta co
negut
que t
é aigu
alíqu
ida.
La Terr
a es va
forma
r fa 4.6
00 mi
lions d
’anys a
partir
d’un n
úvol de
pols i
gas q
ue es
movia
a la d
eriva p
erl’es
pai, pe
rò les
prime
res for
mes d
e vida
coneg
udes
(bacte
ris i al
gues) n
o van
aparèix
er fins
fa un
s 3.500
milion
s d’an
ys din
s l’aigu
a, que
ocupa
el 70%
de la
superf
ície de
l nostr
e plan
eta.
A la T
erra, e
ls oríg
ens de
la vid
acal
situa
r-los
dins l’
aigua
La vid
a eme
rgeix d
e l’aig
ua i el
seu e
ntorn.
Tots e
lséss
ers viu
s: plan
tes, an
imals
i hum
ans ne
cessite
mde
l’aigu
a per
sobrev
iure. S
ense
aigua
no hi
hapos
sibilita
t de v
ida, ni
quan
aquest
a és es
cassa,
comals
deser
ts.L’es
pècie h
umana
va ap
arèixe
r fa un
s dos
milion
sd’a
nys. To
tes les
socie
tats d
e tots
els te
mps s
’han
desen
volup
at pri
ncipa
lmen
t en z
ones
on hi
haabu
ndànc
ia d’aig
ua, pe
r tal d’
obteni
r els fr
uits d
e later
ra i as
segura
r la su
perviv
ència d
el grup
humà
.
La hu
manit
ati l’
aigua
:un
a rela
ció cu
ltural
Àmbit
1la
huma
nitat
i l´aig
ua
30gu
ia m
useu
del
càn
tir
L’aigu
a és el
princ
ipal co
mpon
ent de
l cos h
umà
El cos
humà
es co
mpon
en un
70% d
’aigua.
Per so
breviu
re, un
a pers
ona h
a de
consum
ir uns
2 litre
s d’aig
ua cad
a dia,
entre l
a que
beu i la
que c
ontene
n els
aliment
s que
ingere
ix.Els
grup
s hum
ans i
l’aigu
a es r
elacio
nen fo
rman
t dife
rents c
ultur
esLa
relaci
ó entr
e els g
rups h
umans
i l’aig
ua és
essenc
ialment
cultu
ral, for
mant
difere
nts cu
ltures
que e
s mani
festen
amb u
na gra
n vari
etat d
e ritus
, costu
ms,
creen
ces, te
cnolog
ia i o
bjecte
s que
confo
rmen
la no
stra v
ida qu
otidia
na.
L’aigu
a és a
profita
da a t
ravés
de riu
s, font
s, pou
s, emb
assam
ents, i
utilitz
adaper
l’agri
cultur
a, per a
l consu
m dom
èstic,
per pr
oduir e
nergia
, pel lle
ure i p
era m
olts p
rocess
os ind
ustria
ls i art
esanal
s.L’ai
gua ha
estat
sovin
t moti
u de g
uerres
i disp
utes p
er trac
tar-se
d’un b
é escà
s,ess
encial
per a l
a vida
de les
perso
nes i p
er a l’a
gricul
tura.
A més
de les
neces
sitats c
orpora
ls, l’ai
gua é
s nece
ssària
per a
un gra
n nom
bred’a
ctivita
ts diàri
es: cu
inar, h
igiene
person
al, ren
tar la
roba i
la llar,
regar p
lantes
i altre
s. El co
nsum d
’aigua
és un
impor
tant in
dicado
r de ri
quesa
: en els
païso
srics
s’arrib
a a un
consu
m de 2
50 litr
es o m
és per
perso
na al d
ia.Les
cultu
res es
reflec
teixen
amb u
na gr
an div
ersita
t de fo
rmes i
mater
ials
L’aigu
a és l’
eleme
nt ma
terial
més im
portan
t a les
nostr
es vid
es, per
això, d
esdel
s temp
s més
antics
la hu
manit
at s’h
a dota
t d’un
s atue
lls am
b una
gran
variet
at de
forme
s i ma
terials
, si bé
tots c
omple
ixen, b
àsicam
ent, la
mate
ixafun
ció: ce
rcar, tr
anspor
tar i b
eure l’
aigua.
L’hom
e està
forma
ten
un 70
% del s
eu cos
d’aigu
a
gu
ia m
useu
del
càn
tir
31
Romani
aSeg
ona me
itat se
gle XX
29,5 x
20 cm
N.I. 85
Castel
naudar
y(Fra
nça)
Vers 18
50-193
038,
5 x 35
,5 cm
N.I. 1.9
47
Skopje
(Mace
dònia)
Segle X
X26
x 17 cm
N.I. 1.4
20
Monte
s Tauro
s(Tu
rquia)
Segle X
X25
x 13,8 c
mN.I
. 1.619
Xipre
Segle V
I a. C.
23 x 2
0 cm
N.I. 1.2
70
Arsïno
e (Xipr
e)Seg
le VI a.
C.28
x 16 cm
N.I. 1.2
75
1.1Eu
ropa
Àmbit
1la
huma
nitat
i l´aig
ua
32gu
ia m
useu
del
càn
tir
1.2Às
iaCan
à (Pale
stina)
Any 19
8946,
7 x 18
cmDo
nació D
r. Gonç
al Calv
oN.I
. 1.687
Xina
Segle X
IX20
x 20 c
mN.I
. 1.649
Tibet
Primera
meitat
segle X
IX31 x
13 cm
N.I. 1.0
02
Índia
Segle X
X30
x 41,5
cmN.I
. 1.174
Índia
Segle X
X23,
3 x 18
cmN.I
. 1.170
gu
ia m
useu
del
càn
tir
33
1.3Àf
rica
Marro
cSeg
le XIX
13 x 10
cmDip
òsit d
elSr.
J. Dura
n i A. M
inguez
N.I. 1.0
09
Egipte
48,5 x
30,5 c
mDip
òsit M
useu C
eràmic
a BCN
N.I. 1.5
12
Cultu
ra Ama
zic.
Berber
(Marr
oc)Seg
les XV
III-XIX
44 x 2
8 cm
N.I. 1.0
08
Cultu
ra Ama
zic.
Berber
(Marr
oc)Seg
le XX
20 x 2
2 cm
N.I. 18
81Cu
ltura A
mazic
.Ber
ber (M
arroc)
Segle X
X25
x 17 cm
N.I. 1.8
25
Zaire
Segle X
X33
x 15,5 c
mN.I
. 1.616
Etòpia
Pell
Segles
XIX-XX
37,5 x 2
7 cmN.I
. 1728
Marro
cSeg
le XX
24 x 15
cmN.I
. 1.908
Àmbit
1la
huma
nitat
i l´aig
ua
34gu
ia m
useu
del
càn
tir
1.4Am
èrica
Cultu
ra Chim
ú (Perú
)Seg
les XV
-XVI
19 x 2
5 cmN.I
. 1.269
Cultu
ra Calim
a(Co
lòmbia
)Vas
antro
pomòrf
icSeg
le V-VI
d.C14,
5 x 13
cmDip
òsit Sr
. Josep
Roca
N.I. 2.8
16 Tia
huana
co (Bo
lívia)
Segles
XIII-X
IV19
x 16,5 c
mN.I
. 1.271
Perú
23 x 16
cmDo
nació d
el Sr. Jo
an Pan
nonN.I
. 2.130
Cultu
ra Calim
a(Co
lòmbia
)Vas
zoom
òrfic (
granot
a)Seg
le V-VI
d.C14 x
12 cm
Dipòsi
t Sr. Jo
sep Ro
caN.I
. 2.817
Indis P
ueblo.
New M
exico
Finals
segle
XIX ?
16,5 x
18 cm
N.I. 1.9
41
Perú
Segle X
X30
x 20 c
mN.I
. 1.272
Cultu
ra Chim
ú (Perú
)Seg
les XV
-XVI
15,5 x 1
9 cm
N.I. 1.2
74Cu
ltura N
azca (P
erú)
Segle X
VI19,
6 x 16
cmN.I
1.832
gu
ia m
useu
del
càn
tir
35
1.5So
cietat
conte
mporà
nia
Les fo
rmes,
mater
ials i
usos d
els at
uells d
’aigua
han e
voluc
ionat
amb l
es nov
es tecn
ologie
s i la
societ
at del
benes
tarCo
m les
cultu
res, e
ls atu
ells d
’aigua
han a
nat
evoluc
ionan
t, inco
rporan
t nove
s form
es i n
ous
mater
ials pe
r fer-lo
s més
útils, l
leuger
s, deco
ratius
,fin
s als t
emps
actual
s, en q
uè el p
làstic
s’ha im
posat
als at
uells t
radicio
nals d
e terr
issa. A
quest
fet es
tàori
ginant
un gre
u prob
lema e
cològi
c ja qu
e es tr
acta
d’atue
lls qu
e con
tamine
n el m
edi, d
’un so
l ús i
difícil
ment
biodeg
radabl
es.
Cultu
ra Tain
aRep
. Domi
nicana
Segles
XV-XV
I25
x 22,5
cmN.I
. 1.471
Equad
orFin
als se
gle XIX
28 x 2
5,5 cm
N.I. 1.0
23
Mèxic
Segle X
X34
x 22 c
mN.I
. 1.913
Catal
unya
Plàstic
Finals
segle
XX16
x 11,5 c
mZag
ora (M
arroc)
Goma
de pn
eumàti
cFin
als se
gle XX
42 x 2
3,5 cm
Dipòsi
t Sr. Ra
mon V
alverd
eN.I
. 2.631
Àmbit
1la
huma
nitat
i l´aig
ua
guia
mus
eu d
el c
ànti
r37
Form
es i fu
ncion
sdel
s atue
lls d’a
igua:
les m
orfolo
gies
Hi ha
una g
ran qu
antita
t i var
ietat
d’atue
lls d’a
igua f
ets am
b terr
issa q
uecob
reixen
les dif
erents
neces
sitats d
omèst
iques.
Els cla
ssifiqu
em seg
ons la
seva
forma
bàsica
, confo
rmant
difere
nts fam
ílies d
’atuells
o morf
ologie
s, de le
s qual
sel c
àntir n
’és un
a, però
n’hi ha
d’altre
s: cànt
ers, cà
nters a
mb br
oc o a
mb ga
let,
poals
o les
gerre
s d’aig
uama
ns. Ca
da mo
rfolog
ia pot
tenir, a
lhora,
divers
esvar
iants,
les tip
ologie
s.No
rmalm
ent, ca
da atu
ell té
una f
orma e
specífi
ca per
comp
lir un
a fun
ciócon
creta.
Per ex
emple
, els cà
nters s
ervien
per tr
anspor
tar l’a
igua, p
erò no
per
beure,
mentr
e que
els po
als ere
n per t
reure l
’aigua
del po
u. De v
egades
trobem
,per
ò, atue
lls difer
ents co
mplint
una m
ateixa
funció
, com p
er exem
ple els
cànter
sam
b gale
t i els c
àntirs,
que s
ervien
per b
eure a
igua a
galet
.L’ús
d’un a
tuell o
altre d
epèn, b
àsicam
ent, de
factor
s cultu
rals qu
e vari
en en
eltem
ps i l’e
spai ge
ogràfic
. Per ex
emple
, els cà
ntirs e
ren ga
irebé d
escone
guts fo
rade
Catalu
nya fin
s mitja
ns del
segle
XIX, m
entre q
ue a la
resta
de la P
enínsu
lal’at
uell d’
aigua
princi
pal era
el càn
ter, ex
ceptua
nt el P
aís Ba
sc, on
s’utili
tzava
laped
arra.
Àmbit
2les
morf
ologie
s
38gu
ia m
useu
del
càn
tir
2.1 Cà
nters
Forma
: Gran
cos g
lobula
r com a
dipòsi
t ober
t amb
un co
ll a la
part su
perior
i una
o dues
anses
latera
ls.Aco
stuma
a ser m
és gra
n que
els cà
ntirs.
Ús: Tra
nsport
i emm
agatze
matge
d’aigu
a.Tra
ducci
ons: C
ántaro
o cánt
ara (ca
stellà)
, cruch
e,cru
chon (f
rancès
).Im
planta
ció ge
ogràf
ica: É
s cara
cterís
tic de
les
comarq
ues m
eridio
nals i
de pon
ent de
Catal
unya.
És l’at
uell d’
aigua
més co
mú a E
spanya
i Port
ugal,
però e
l trobe
m tam
bé per
tota la
Medit
erràni
a, tant
a la rib
a sud
com a
la nor
d.
Guadi
x (Gran
ada)
Prime
ra meit
at segl
e XX
54 x 3
1 cmN.I
. 1.620
Mota d
el Cuer
vo(Co
nca)
Segle X
X56
x 28 c
mN.I
. 795
Priego
(Conca
)Seg
ona me
itat s.
XX55,
5 x 32
,2N.I
. 1.628
Mover
os (Za
mora)
Segona
meita
t segle
XX46,
5 x 27
cmN.I
. 297
Mallor
ca (Ba
lears)
Segle X
III57
x 31 cm
N.I. 1.5
62
guia
mus
eu d
el c
ànti
r39
Tiñosi
llos (À
vila)
Segle X
X45
x 28 c
mN.I
. 1.923
La Ga
lera (M
ontsià
)Seg
ona me
itat se
gle XX
52,5 x
15 cm
N.I. 86
2
Agost
(Alac
ant)
Segona
meita
t segle
XX52,
4 x 27,
8 cm
N.I. 1.6
25
Arroy
o de la
Luz
(Càcer
es)Seg
ona me
itat se
gle XX
40,2 x
26,5 c
mN. I
. 1.475
Gea d
e Alba
rracín
(Terol
)Seg
le XX
50 x 2
7,5 cm
N.I. 1.1
90
Mirav
et(Ri
bera d
’Ebre)
Segle X
IX39
x 30,5
cmN.I
. 1.439
Mallor
ca (Ba
lears)
Segona
meita
t segle
XX42
x 29,5
cmN.I
. 1.065
Cúllar
de Ba
za(Gr
anada)
Segona
meita
t segle
XX48,
8 x 31
cmN.I
. 1.496
Sestr
ica (Sa
ragoss
a)Seg
le XX
38,5 x
28,8 c
mN.I
. 1.218
Àmbit
2les
morf
ologie
s
40gu
ia m
useu
del
càn
tir
2.2Cà
nters a
mb ga
let: ca
nterel
la,can
tereta
, garg
olaFor
ma: És
un híb
rid de
l cànti
r i el cà
nter. Té
la for
madel
cànte
r però
dispo
sa d’u
n gale
t per
beure
a lapar
t super
ior de
l ventr
e. Acos
tuma s
er de m
ida mé
spet
ita qu
e el cà
nter.
Ús: Pe
r beur
e aigu
a a ga
let.
Altres
noms
: Cante
rella,
canter
eta, ga
rgola,
càntir
(Verdú
).Tra
duccio
ns: Bo
tija o c
antari
lla (ca
stellà)
.Im
planta
ció ge
ogràf
ica: Só
n cara
cteríst
ics de
leszon
es on
es tr
oben
els c
ànter
s: com
arque
sme
ridion
als i d
e pon
ent de
Catal
unya,
i per
totEsp
anya.
Agost
(Alac
ant)
Segona
meita
t segle
XX36
x 24,5
cmN.I
. 33
Verdú
(Urge
ll)Seg
ona me
itat seg
le XIX
39 x 2
8 cm
N.I. 22
0
Zamo
ra-Lle
ó ?Seg
le XX
33 x 2
2 cm
N.I. 1.2
91Pue
nte Ge
nil ?
(Còrdo
va)Seg
ona me
itat se
gle XX
31,5 x 2
3 cmN.I
. 1.338
guia
mus
eu d
el c
ànti
r41
Talar
rubias
(Badaj
oz)Pri
ncipis
segle
XX36
x 20 c
mN.I
. 1.906
La Alm
olda (O
sca)
Princi
pis se
gle XIX
29 x 2
0,5 cm
N.I. 65
Huesa
del Co
mún
(Terol
)Seg
le XX
30 x 19
,5 cm
N.I. 1.3
83
Villaf
ranca
de los
Caballe
ros (To
ledo)
Any 19
7831 x
21 cm
N.I. 71
0La
Almold
a (Osca
)Seg
le XIX
32 x 2
0 cm
N.I. 60
Gines
tar(Ri
bera d
’Ebre)
Finals
segle
XIX26,
5 x 20
cmN.I
. 276
Fraga
(Osca)
Any 19
7634
x 24 c
mN.I
. 682
Àmbit
2les
morf
ologie
s
42gu
ia m
useu
del
càn
tir
2.3 Cà
nters
de car
reter
Forma
: Cànte
r amb c
os qu
asi es
fèric i
un co
stat p
laper
a reco
lzar-se
, norm
alment
es pen
java d
’una co
rdallig
ada en
tre les
dues
anses.
Ús: Pe
r trans
portar
i beur
e aigu
a, al ca
mp, al
s carr
os,etc
. El
Villar
(Valèn
cia)
Segona
meita
t segle
XX29
x 25 cm
N.I. 1.3
86
La Ga
lera (M
ontsià
)An
y 1989
24 x 2
1,5 cm
N.I. 1.7
30
Ciutad
ella(M
enorca
-Balea
rs)Seg
ona me
itat se
gle XX
23 x 19
,5 cm
N.I. 57
5
Ocaña
(Toled
o)An
y 1978
24,5 x
20 cm
N.I. 70
5
Agost
(Alac
ant)
Any 19
7526
x 23 cm
N.I. 4
01
guia
mus
eu d
el c
ànti
r43
2.4Ca
ntimp
lores
Forma
: Simi
lar a la
del cà
ntir de
carre
ter, pe
rò sens
eel g
alet p
er beur
e.Ús:
Per a t
ranspo
rtar i b
eure a
igua o
via al
camp o
altres
indret
s. Norm
alment
es pe
njava
d’una
corda
lligada
a les
dues
nanses
. Dura
nt el s
egle X
X ja no
se’n f
an de
terriss
a, però
si d’a
ltres m
ateria
ls més
resiste
nts, es
pecialm
ent de
metal
l.Tra
duccio
ns: Ca
ntimp
lora (ca
stellà)
, gourd
e (fran
cès),
cantee
n (ang
lès).
L'Algu
er (Sar
denya)
Segona
meita
t segle
XX25,
5 x 21
cmN.I
. 796
Barcel
ona(Vo
ltes d
e l’Ho
spital
de la S
anta C
reu)
Segles
XV-XV
II20
x 6,5 c
mN.I
. 1.555
Arroyo
de la
Luz(Cà
ceres)
Segona
meita
t segle
XX28,
5 x 27,
5 cmN.I
. 634
Llorca
(Múrc
ia)Seg
ona me
itat se
gle XX
30 x 2
4 cm
N.I. 18
7
Úbeda
(Jaén)
Segona
meita
t segle
XX31 x
25 cm
N.I. 17
0 To
ro (Zam
ora)
Princi
pis se
gle XX
29,5 x
25 cm
N.I. 23
4
Perer
uela (Z
amora
) ?Seg
le XIX
23,5 x
24,5 c
mN.I
. 251
Pòrto
l-Marr
atxí
(Mallo
rca-Ba
lears)
Segona
meita
t segle
XX35
x 27,5
cmN.I
. 635
Àmbit
2les
morf
ologie
s
44gu
ia m
useu
del
càn
tir
2.5Po
alsFor
ma: C
os igu
al qu
e el c
àntir
però
amb b
ocad’o
bertur
a a la
part su
perior
per a
l’emp
lenat
i unsol
broc p
el buid
at.Ús:
Per tr
eure i
transp
ortar l
’aigua
del po
u.Tra
duccio
ns: Po
zal (ca
stellà)
.Imp
lantac
ió geog
ràfica
: Atuel
l actua
lment e
n desú
s.Se’
n cone
ixen m
olts e
xempla
rs a Ca
talun
ya des
del
segle X
IV.
La Bis
bal d’E
mpord
àSeg
le XVI
32,5 x
24,5 c
mN.I
. 1.046
Quart
(Giro
nès)
Prime
ra meit
at segl
eXV
III39
x 25 cm
N.I. 1.9
04
Proven
ça (Fra
nça)
Finals
segle
XIX36
x 25 cm
N.I. 1.1
69
Barce
lona
(Volte
s del c
laustr
ede
l’Hosp
ital
de la S
anta C
reu)
Vers l’a
ny 172
038
x 12 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica B
CNN.I
. 1.564
Matar
ó (Mare
sme) ?
(Volte
s de l’
esglés
iade
St. Jul
ià d'Ar
genton
a)Pri
ncipis
segle
XVI
30,6 x
25 cm
N.I. 23
0
Barcel
ona(Vo
ltes d
e la sa
la gran
de l'H
ospita
lde
la Sant
a Creu
)Ver
s els a
nys 140
1-1406
34 x 2
4 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica B
CNN.I
. 260
guia
mus
eu d
el c
ànti
r45
2.6Cà
nters
amb b
roc:
doll,
pedarr
a i do
rgaFor
ma: C
ànter
amb u
n broc
per a
bocar
l’aigu
a. La
seva f
orma c
oncre
ta i n
om va
ria en
funci
ó de le
svar
iants g
eogràf
iques
on els
trobem
, norm
alment
per to
ta la z
ona pir
inenca
.Do
ll: Cànt
er am
b broc
i tres
anses
, comp
letam
entenv
erniss
at en
verd. É
s carac
terísti
c de C
adaqu
és i
es feia
a Figu
eres.
Pedarr
a: Cànt
er amb
broc
i una a
nsa co
ntrapo
sada
al bro
c, gen
eralm
ent e
nverni
ssat e
n blan
c. És
caract
erístic
del Pa
ís Basc
i Occi
tània.
Dorca
o do
rga: D
e form
a sim
ilar a
l doll
, era
caract
erístic
de la
Proven
ça i el
Lleng
uadoc.
Figuer
es (Alt
Empor
dà)Do
llPri
ncipis
segle
XX25
x 26 c
mN.I
.: 1.757
Duran
go ? (B
iscaia)
Pedarr
aFin
als se
gle XIX
?29,
6 x 37,
5 cmN.I
. 1.185
Biarrit
z (País
Basc)
Pedarr
aPri
ncipis
segle
XX ?
34 x 5
0 cm
N.I. 2.2
68Per
pinyà
(Rosse
lló) ?
Doll
Segle X
IX40
x 35 cm
N.I. 1.6
51Ros
selló ?
Doll
Segles
XVIII-
XIX32
x 10 cm
N.I. 1.9
93
Perpin
yà ? (R
osselló
)Do
rga28,
5 x 23
,5 cm
N.I. 2.1
52Fig
ueres (
Alt Em
pordà)
Doll
Segona
meitat
segle X
IX33
x 26,6
cmN.I
. 1.019
Àmbit
2les
morf
ologie
s
46gu
ia m
useu
del
càn
tir
2.7Ge
rres d
’aigu
aman
sFor
ma: G
erra d
e mida
mitja
na o g
ran am
b un f
orat
a la pa
rt infe
rior on
s’hi po
sava u
na aix
eta. Se
situav
aa so
bre d’u
na pic
a. Es tr
obava
sobret
ot en le
s masi
esriq
ues i sa
gristie
s d’esg
lésies
.Ús:
Servia
per re
ntar-se
les ma
ns.
Catal
unya
Segles
XVIII-
XIX30
x 8 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica B
CNN.I
. 1.528
Olot (L
a Garr
otxa) ?
Segle X
VIII
63 x 2
4 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica B
CNN.I
. 1.545
Vilafra
nca de
l Pened
ès ?Seg
les XV
III-XIX
48 x 13
cmDip
òsit M
useu C
eràmi
ca BC
NN.I.
1.523
Barce
lona
Segles
XVI-X
VII68
x 16 c
mDip
òsit M
useu C
eràmic
a BCN
N.I. 1.5
43
Catal
unya
Segle X
VIII
48 x 3
7 cmDip
òsit M
useu C
eràmic
a BCN
N.I. 1.5
13Cat
alunya
?Seg
les XV
III-XIX
95 x 17
,5 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica B
CNN.I
. 1.526
guia
mus
eu d
el c
ànti
r47
2.8Cà
ntirs
Forma
: Atuel
l tanca
t, amb
cos glo
bular c
om a d
ipòsit,
ansa s
uperio
r, gene
ralment
amb u
n broc
gros p
er aem
plenat
i un b
roc pe
tit (ga
let) pe
r a be
ure a r
aig.
Pot va
riar e
n form
a i mi
des se
gons
les tip
ologie
sÚs:
Per tr
anspor
tar l’a
igua i
beure a
galet
. Segon
s les
tipolo
gies, t
ambé
poden
ser p
er dip
òsit, p
er oli,
regado
ra, bat
eig, su
lfatar
, decor
ació i
altres
usos.
També
n’hi ha
per a
oli i vi
.Alt
res no
ms: S
illó, se
lló, pi
txer, p
itxell,
gargo
la,bal
draca,
entre
altres
.Tra
duccio
ns: Bo
tijo (ca
stellà)
, gargo
ulette
(franc
ès).
Implan
tació g
eogràf
ica: D
es del s
egle X
IV el tr
obem
a les co
marqu
es de
Giron
a i Bar
celon
a. A pa
rtir de
lseg
le XIX s
’expan
deix p
er tota
la Pen
ínsula
, Rosse
lló,Lle
nguad
oc i N
ord d’À
frica.
Xiva (V
alènci
a)Seg
ona me
itat se
gle XX
26,5 x
16 cm
N.I. 55
5Na
varret
e (La R
ioja)
Any 19
7827
x 19 cm
N.I 76
7
Barce
lona
(Volte
s claus
trede
l'Hosp
ital
de la S
anta C
reu)
Vers 17
2031 x
20 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica B
CNN.I
. 261
La Bis
bal d’E
mpord
àSeg
le XVII
40 x 2
4 cm
I N.I. 1.9
51
Perpi
nyà(Ro
sselló)
Segles
XIX-XX
29 x 2
1 cmN.I
. 1.729
Comarq
ues de
Barcelo
naSeg
le XX
23,5 x
18 cm
N.I. 2.0
79Tor
redem
barra
(Tarra
gonès)
Princi
pis se
gle XX
31 x 22
,5 cm
N.I. 29
3
Àmbit
2les
morf
ologie
s
guia
mus
eu d
el c
ànti
r49
Histò
ria de
l cànti
r:de
l’anti
guita
t als
nostr
es die
s3.1
Els cà
ntirs
a l’An
tiguit
atDe
ls inic
is de la
terris
sa a l
a inv
enció
de la
roda d
e terri
sser.
(10.00
0-2.50
0 any
s a.C.
)Els
prece
dents i
prime
rs càn
tirs d
e la hi
stòria
El Neol
ític: ap
arició
de la
terriss
aNo
és fin
s el N
eolític
, cap l
’any 1
0.000
a. C.,
amb l
’inici
de l’ag
ricultu
ra i la
ramade
ria, qu
e es co
mença
a tran
sform
ar la m
atèria
per a
obten
ir-ne e
ines i
objec
tes pe
r a fa
cilitar
les ta
sques
de la v
ida qu
otidia
na, co
m la p
roducc
iód’a
tuells
de cer
àmica
fets a
marre
lls (xu
rros d
e fang)
, amb fo
rmes s
enzille
s com
bols i v
asos d
e boca
obert
a.Pri
meres
civilit
zacion
s: Meso
potàm
ia i Eg
ipte
Un gr
an des
envolu
pament
de la
ceràm
ica té
lloc a
les pr
imere
s civili
tzacio
nsde
les va
lls me
sopotà
miqu
es (Su
mer, B
abilòn
ia i As
síria) i
a Egip
te, ent
re els
anys 5
.000 i
2.500
a. C.
En els
seus
inicis
es tra
cta d’
una c
eràmi
ca enc
ara po
c perf
eccion
ada, fe
tatot
alment
a mà. M
és enda
vant la
ceràm
ica es
perfec
ciona
amb d
ues ap
ortaci
onstra
nscend
entals
: la rod
a de te
rrisser
i el fo
rn de
doble c
ambra
.En
aquest
perío
de apa
reixen
ja els
prim
ers cà
ntirs,
quasi
semp
re zoom
òrfics
(amb fo
rmes
d’anim
al), ut
ilitzat
s per a
posar
-hi líq
uids m
olt pre
uats (p
erfum
s,olis
, …) i u
sats e
n ceri
mònie
s religi
oses, f
unerà
ries i a
ltres ri
tuals.
Xina
Un ca
s espe
cial i a
part d
e l’evo
lució d
els cà
ntirs e
l const
itueix
el de
la cult
uraDa
wenko
u, a la
costa n
ord-es
t de la
Xina. A
questa
cultu
ra, ver
s l’any
3.000
a. C.,
va rea
litzar c
àntirs
zoomò
rfics d
’una g
ran be
llesa i
perfec
ció.
Àmbit
3his
tòria
del cà
ntir
50gu
ia m
useu
del
càn
tir
L’Edat
del Br
onze
a la M
editer
rània (
2500-1
000/8
00 a.C
.)La
prime
ra èpoc
a daur
ada de
ls cànt
irsA m
esura q
ue es m
illora l
a tècni
ca dels
metall
s, sobr
etot am
b el pe
rfeccio
nament
dels fo
rns de
fundic
ió, tam
bé es m
illoren
les tèc
niques
ceràm
iques.
Amb l’
aliatge
del co
ure i l’e
stany
s’obté e
l bronz
e, que
marca
rà tota
una è
poca d
e la hu
manit
at,en
la que
els cà
ntirs t
enen u
n gran
desen
volup
ament
, essen
t un d
els pe
ríodes
de mà
xim es
plend
or de la
seva
històr
ia.Els
centr
es cul
turals
més
destac
ats en
aques
t perí
ode só
n a la
Medit
erràni
aOri
ental.
Desta
quem
espec
ialment
, per la
seva
produ
cció d
e cànt
irs: C
ivilitza
ció mi
nòica
a l’illa
de Cr
eta (26
00-14
25 a. C
.) C
ivilitza
ció mi
cènica
a la G
rècia c
ontine
ntal (2
.500-1
150 a.
C.) C
ivilitza
ció hit
ita a l
’Àsia m
enor (1
.640-1
.200 a
. C.)
Altre
s centr
es pro
ductor
s impor
tants s
ón Xip
re i M
alta, e
ntre a
ltres p
unts d
el m
editer
rani.
Els cà
ntirs d
e l’Eda
t del B
ronze
destaq
uen pe
r la se
va gra
n perf
ecció t
ècnica
ivar
ietat
de for
mes. L
a majo
ria só
n enca
ra zoo
mòrfic
s, però
apare
ixen j
a els
càntirs
anula
rs (o d
e torte
ll), for
ma qu
e arrib
arà fin
s als n
ostres
dies. S
ón càn
tirsde
petite
s dim
ension
s, usat
s per a
posar
-hi oli
s i per
fums e
n ritu
als rel
igiosos
i funer
aris. La
major
part j
a tenen
els qu
atre e
lement
s que
distin
geixen
el càn
tir:cos
tancat
(dipòs
it), nan
sa, bro
c i gal
et. Cà
ntir “a
skos” a
nular
Xipre
Mitja
Edat d
el Bron
ze10
x 19 cm
N.I. 2.2
02
Cànti
r “asko
s” en
forma
de bra
uXip
re.Fin
als seg
on mil
·leni a.
C.45
x 30,8
cmDip
òsit Sr
s. Prad
es-Vir
giliN.
I. 2.92
7
guia
mus
eu d
el c
ànti
r51
L’Edat
del Fe
rro: M
icenes
i Fení
cia (1.
600-5
00 a.C
.)Els
cànti
rs s’ex
pandei
xen pe
r tota l
a Medi
terràn
iaA l’
Edat d
el Ferr
o dues
cultu
res me
diterr
ànies d
estaqu
en per
damu
nt les
altres
:Mi
cenes,
a Grèc
ia, am
b una
impor
tant p
roducc
ió de v
asos d
e cerà
mica
amb
broc a
nomena
ts “vas
os d’e
strep”
.La
cultur
a fení
cia, or
iginàr
ia de l’
actual
Libia,
es ca
racter
itza pe
l seu a
ctiucom
erç i in
dústria
en tot
a la co
nca de
l Medi
terran
i, funda
nt nom
broses
colòn
iescom
ercials
. Arrib
en a c
omerc
iar am
b els p
obles
de la
Peníns
ula Ib
èrica,
onint
roduei
xen la
roda d
e terr
isser,
entre
altres
avenç
os tec
nològ
ics, ve
rs l’an
y700
a.C.
La ma
joria d
e cànt
irs fen
icis i p
únics
són de
petite
s dim
ension
s i zoo
mòrfic
s,am
b una
gran v
arieta
t d’an
imals
repre
sentat
s: colo
ms, do
fins, c
abres
i porc
sengla
rs, ent
re altre
s. Una
altra d
e les ti
pologi
es del
s cànti
rs feni
cio-pú
nics só
nels
coneg
uts co
m a va
sos bib
eró, pe
rquè e
s creia
que p
odien
utilitz
ar-se
com a
bibero
ns, si
bé act
ualme
nt es
creu q
ue ser
virien
de vas
os de
libació
i ofre
nesals
mort
s. Tene
n form
a oval
ada am
b broc
, ansa
i galet
llarg.
Són d
e peti
tesdim
ension
s.De
staca
especi
alment
el jac
iment
púnic
de Pu
ig des
Molins
a Eivis
sa, am
b una
gran q
uantita
t de p
etits
càntirs
o “asc
oi” qu
e date
n del s
egles
V-III a
.C.
Cànti
r zoom
orf(co
lom)
Cultu
ra fení
cio-pú
nica
Puig d
es Mo
lins (Ei
vissa)
Segle V
a.C. (R
èplica
)15,5
x 7,5 c
mN.I
. 2.001
Vas d'e
strep
Cultu
ra micè
nica
Vers 16
00-12
00 a.C
.15 x
11 cm
N.I. 1.8
66
Cànti
rCu
ltura f
enícia
Segle I
V a.C.
14,5 x
8,5 cm
N.I. 2.2
85Càn
tirCu
ltura f
enícia
Segle I
V a.C.
8,5 x 7
,9 cm
N.I. 2.2
86
Àmbit
3his
tòria
del cà
ntir
52gu
ia m
useu
del
càn
tir
La Gr
ècia c
làssic
a i hel
·lenís
tica (7
50-200
anys
a.C.)
Darre
r escla
t dels
cànti
rs a l’A
ntigui
tatLa
civilit
zació g
rega h
a esta
t un d
els pe
ríodes
de mà
xim es
plend
or cult
ural de
la hum
anitat
, assol
int un
s nive
lls exc
epcion
als en
la pro
ducci
ó de le
s seve
scer
àmiqu
es. Els
cànti
rs d’aq
uesta
època
són rel
ativam
ent es
cassos
, de pe
tites
dimens
ions, e
n gene
ral de
vernís
negre
i amb
un so
l broc.
Duran
t l’etap
a hel·l
enístic
a (segl
es IV- I
II a.C.)
amb la
cultu
ra greg
a expa
nsiona
daper
tota l
a Medi
terràn
ia i mo
lt espe
cialm
ent en
la Ma
gna G
rècia (
sud d’I
tàlia),
es pro
dueix
en un
gran
nomb
re de c
àntirs,
amb u
na gra
n dive
rsitat
de for
mes
i mide
s, algu
ns del
s qual
s super
en el 5
0 cm d
’alçada
. Trobem
càntirs
molt s
imilars
als ac
tuals,
algun
s de d
os bro
cs i sa
bem qu
e els c
àntirs
ja com
plien l
a seva
funció
actua
l, com h
o prov
a una
imatg
e d’un
jove b
event
a gale
t amb u
n cànt
ir.Els
grecs a
nomena
ven as
kos (si
ngular
), asko
i (plur
al), qu
e vol d
ir “pel
l de vi”
alscàn
tirs. Pe
r això,
en ge
neral,
als cà
ntirs d
e l’An
tiguit
at se’
ls ano
mena
“askos
”.
Càntir
“askos
”Cu
ltura g
rega
Campàn
ia (Ità
lia)Seg
le IV a
.C.9,5
x 8 cm
N.I. 1.2
67
Cànti
r “asko
s”Ità
liaSeg
les V-I
II a.C.
19,7 x 2
0 cm
N.I. 1.9
24
Cànti
r “asko
s”Cu
ltura g
rega
Daun
ia (Ità
lia)22,
8 x 16
,4 cm
Segle I
II a.C.
N.I. 1.7
26Càn
tir “as
kos”
Cultu
ra greg
aCam
pània (
Itàlia)
22,5 x
18,5 cm
Segle I
V a.C.
N.I. 1.2
76
Cànti
r “asko
s”Cu
ltura e
trusca
(Itàlia)
Rèplica
actua
l12,5
x 20 c
mN.I
. 2.245
guia
mus
eu d
el c
ànti
r53
La Pen
ínsula
Ibèric
a. Els I
bers
Els pr
imers
cànti
rs peni
nsular
sEl c
àntir a
rriba a
la Pen
ínsula
Ibèrica
per la
colon
ització
d’altre
s cultu
res. A
partir
del 110
0 a.C.
començ
a l’èpo
ca de
les co
lonitza
cions,
prime
r pels f
enicis
i despr
éspel
s grec
s i tam
bé pel
s cart
agines
os. Un
cas e
specia
l és la
cultur
a de l’
Argar
(1500-1
100 a.C
), a la
regió d
e Múrc
ia, en
que e
s va lo
calitza
r un c
àntir d
’un so
lbro
c, el m
és ant
ic de la
Penín
sula.
Entre l
a pobl
ació in
dígena
desta
quen
els ibe
rs, am
b majo
r grau
de civ
ilitzac
ióqu
e els a
ltres p
obles
penins
ulars d
egut a
la seva
proxim
itat i c
ontact
e amb
lescol
ònies
gregue
s i fení
cies. E
ls iber
s prod
uïren
càntirs
d’un s
ol broc
en ce
ràmica
grisa
(terris
sa neg
ra), ge
neralm
ent de
mides
petite
s, que
es tro
ben a l
es tom
besexc
avades
, entre
altres
ofrene
s als d
ifunts
. Cà
ntir “a
skos”
Cultu
ra ibèr
icaCab
rera d
e Mar
(Mare
sme)
Anys 2
50-225
a.C.
10 x 11
cmN.I
. 2.271
Cànti
r “asko
s”Cu
ltura i
bèrica
Cabrer
a de M
ar(M
aresm
e)Pri
mer d
ecenn
idel
segle
II a.C.
23 x 2
4 cm
N.I. 2.2
72
Àmbit
3his
tòria
del cà
ntir
54gu
ia m
useu
del
càn
tir
Roma
: hegem
onia d
e la cu
ltura
llatin
a (750
a.C.-4
14 d.C
.)Reg
ressió
i poss
ible de
sapari
ció de
l cànti
rEnc
ara qu
e en l’
època
romana
es va
produi
r molt
a i mo
lt bona
ceràm
ica, te
nimmo
lt pocs
exem
plars d
e cànt
irs, el
que e
ns fa p
ensar e
n un r
etrocé
s impor
tant
en la
seva
produ
cció. A
l fina
l del
perío
de ro
mà se
mbla
desap
arèixe
r el
rastre
dels c
àntirs
, dona
nt lloc
a un e
spai de
divers
os seg
les am
b una
nul·la
presèn
cia de
cànti
rs fins
arrib
ar al s
egle X
IV.
Poal
Cultu
ra rom
ana ?
Segles
II-III ?
33 x 2
2 cm
N.I. 14
41
Cànti
r «asko
s»en
forma
de go
sCu
ltura r
omana
Segle I
I d.C.
8,5 x 1
4 cm
N.I. 31
11
guia
mus
eu d
el c
ànti
r55
3.2Els
cànti
rs a l
’Edat
Mitja
naÈpo
ques v
isigòti
ca (41
4-711)
i islàm
ica (s.
VIII-IX
/XV)
Segles
foscos
pels c
àntirs
Amb la
desin
tegrac
ió de l’
Imper
i Romà
i l’arr
ibada
dels p
obles
invaso
rs del
centre
i nord
d’Euro
pa (els
“bàrba
rs”) s’i
nicia u
n perío
de de
decadè
ncia i
regres
siósoc
ial, ec
onòmi
ca i cu
ltural.
El ras
tre de
ls cànt
irs, pre
sents d
urant
molts
segles
a l’ant
iguita
t, es p
erd pe
r comp
let.
Amb la
invasi
ó musu
lmana
de la p
enínsu
la Ibèr
ica, a p
artir d
el segl
e VIII s
’inicia
el rena
ixeme
nt de
la terr
issa pe
ninsul
ar. Els
cànti
rs sem
blen s
er inex
istents
enel r
eperto
ri cerà
mic d
e la cu
ltura i
slàmi
ca. So
lament
s’han
localit
zat do
s peti
tscan
tirets a
lmoha
des a M
allorca
.
Cante
reta
Cultu
ra islà
mica
Patern
a (Valè
ncia)
Segles
XIV-XV
15 x 13
cmDip
òsit M
useu C
eràmic
a BCN
N.I. 15
98
Cante
reta
Peníns
ula Ibè
ricaÈpo
ca islà
mica
17 x 11,5
cmDip
òsit M
useu C
eràmic
a BCN
N.I. 16
08
Cante
reta
Peníns
ula Ibè
ricaÈpo
ca islà
mica
15 x 17
cmDip
òsit M
useu C
eràmic
a BCN
N.I. 16
07
Àmbit
3his
tòria
del cà
ntir
56gu
ia m
useu
del
càn
tir
La for
mació
de la
nació
catal
ana (s
. IX-XV
)Ap
arició
del cà
ntir d
ins la
terriss
a cata
lana
A part
ir de la
reconq
uesta d
el terr
itori c
atalà,
el cànt
ir per a
beure
apare
ix com
un at
uell pr
opi de
la ter
rissa c
atalan
a i es
popula
ritza. F
ormes
i tama
nys só
nprà
cticam
ent idè
ntics a
ls actu
als.
Amb le
s troba
lles de
terris
sa en
les vo
ltes d
els ed
ificis g
òtics d
els se
gles X
IV iXV,
podem
aprec
iar co
m, pro
gressiv
ament
àmfor
es, càn
ters, c
antere
lles, ge
rres,
botige
s, barr
als i a
ltres re
cipien
ts ober
ts i am
b coll
donen
pas a f
ormes t
ancade
s,mo
lt espe
cialm
ent al
càntir,
que s
’anirà
conso
lidant
com un
dels a
tuells
més
impor
tants d
e la ter
rissa c
atalan
a.Un
dels a
specte
s difer
enciad
ors en
tre la
terriss
a cata
lana i
la de la
resta
de la
Peníns
ula és
, preci
sament
, la pre
sència
de cà
ntirs,
peça q
ue no
està p
resent
enaqu
estes
èpoqu
es for
a de C
atalun
ya. El
càntir
i, per t
ant, el
costu
m de b
eure a
galet s
’introd
ueixen
amb fo
rça al
llarg d
’aques
ta etap
a histò
rica a l
a Cata
lunya
Vella,
però la
seva
penetr
ació é
s quas
i nul·la
a la C
atalun
ya No
va i la
resta
dela P
enínsu
la. La
major
ia dels
cànti
rs medi
evals s
ón de
terriss
a verm
ella, am
b lapar
t super
ior en
vernis
sada e
n verd
, o càn
tirs de
terris
sa neg
ra (o f
umada
), de
difere
nts for
mes i m
ides.
Cànti
rBar
celona
Segle X
V27
x 22 c
mDip
òsit M
useu C
eràmic
a BCN
N.I. 26
4Càn
ter am
b broc
Barcel
onaPri
ncipis
segle
XV33
x 38 c
mDip
òsit M
useu C
eràmic
a BCN
N.I. 15
90
Cànti
rBar
celona
(Esglé
sia de
l Pi)
Primera
meitat
segle X
IV27
x 27 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica
BCN
N.I. 15
61Poa
lBar
celona
.Segle
XIII
38,5 x
12 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica
BCN
N.I. 25
2
Cànti
rBar
celona
Princi
pis se
gle XV
28,5 x
17 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica
BCN
N.I. 15
51Càn
ter am
b broc
Barcel
onaPri
ncipis
segle
XV45,
5 x 37
cmDip
òsit M
useu C
eràmi
ca BC
NN.I
. 1553
guia
mus
eu d
el c
ànti
r57
3.3Els
cànti
rs a l
’Edat
Moder
naL’èp
oca de
l Rena
ixeme
nt (se
gle XV
I)Pop
ularitz
ació d
el cànt
irDu
rant el
segle
XVI s’
inicia l
a prod
ucció m
assiva
de cà
ntirs d
e terris
sa ver
mella
envern
issats i
de ter
rissa n
egra a
Catal
unya,
donan
t lloc a
una v
eritabl
e eclo
siódel
cànti
r com
a atu
ell per
l’aigu
a, jun
tament
amb e
ls poal
s, que
tamb
éabu
ndave
n.Jun
tament
amb e
ls cànt
irs “po
pular
s” hi
ha la
“pisa
o majò
lica”, c
eràmi
cadec
orada
pròpia
del Re
naixem
ent, qu
e té u
na cob
erta b
lanca
d’esta
ny qu
e és
decora
da al d
amun
t i que
fou int
roduïd
a a la
Peníns
ula pe
ls musu
lmans
.Als
segle
s XIII-
XIV es
va ini
ciar la
produ
cció his
pànica
de ref
lex me
tàl·lic
, que
seguir
à amb
força
en se
gles p
osteri
ors, tè
cnica
que p
ermet
decora
r les p
eces
amb u
n to d
aurat
meta
l·litzat
de gr
an be
llesa. N
omés
s’han
conse
rvat d
oscàn
tirs de
reflex
os fin
s avui,
un qu
e es tr
oba al
Museu
de Ca
ràmica
de Ba
rcelon
a(da
tat l’a
ny 160
0), i un
altre a
l Victo
ria and
Albert
Museu
m de Lo
ndres,
en for
made
tonell
i amb e
l galet
en for
ma d’a
nimal.
Tant l’u
n com
l’altre
eren o
bjecte
sde
gran lu
xe qu
e form
aven p
art de
les va
ixelles
més
ben se
rvides
de l’è
poca.
Cànti
rMa
taró (M
aresm
e)(Vo
ltes d
e l’esg
lésia
de St.
Julià d
’Argent
ona)
Prime
r terç s
egle X
VI30
x 21 cm
Llegat
Jaume
Clavel
lN.I
. 231
Cànti
rPaí
s Vale
ncià
Segle X
VI (rèp
lica ac
tual)
32 x 2
2,5 cm
N.I. 1.7
31 Cà
ntir
Barcel
onaSeg
le XVI
30 x 2
2 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica B
CNN.I
. 1.596
Àmbit
3his
tòria
del cà
ntir
58gu
ia m
useu
del
càn
tir
L’època
del B
arroc
i el Ro
cocó (
segles
XVII i
XVIII)
Apari
ció de
noves
forme
s de c
àntirs
Duran
t els se
gles X
VII i X
VIII el
s cànti
rs de te
rrissa
seguei
xen la
seva im
parabl
eexp
ansió i
apare
ixen e
n gran
s quan
titats e
n les v
oltes
dels e
dificis
d’aqu
esta
època.
La no
vetat
més im
portan
t és q
ue cre
ix la v
arieta
t de m
odels t
robats
,inic
iant-se
la gra
n dive
rsifica
ció tip
ològic
a que
ha car
acterit
zat el
càntir.
Trobem
en aqu
esta è
poca e
ls cànt
irs de
colla,
de reg
adora,
de peu
, de ca
mp (“m
amets
”),d’o
li i alt
res va
riants
.A p
artir d
e fina
ls del s
egle X
VI i m
és int
ensam
ent al
segle X
VII, la
ceràm
icacat
alana
està,
en bo
na pa
rt, inf
luenci
ada pe
ls gust
os pro
cedent
s d’Ità
lia,esp
ecialm
ent de
Pisa,
d’on p
rové e
l nom
genèr
ic de “
pisa”
per a
aquest
espro
duccio
ns. Co
m en s
egles a
nterio
rs, els c
àntirs
de cer
àmica
decor
ada só
n molt
escass
os. Es
conei
x un e
xempla
r amb d
ecorac
ió en b
lau sim
ilar a l
a dels
plats
de la s
èrie “
de cin
tes o
faixes
” de f
inals d
el segl
e XVII
o pri
ncipis
del X
VIII.
Al segl
e XVII
I s’im
posa e
l Rococ
ó, gust
que e
mana,
fonam
entalm
ent, de
la cor
tfra
ncesa.
Les m
anufac
tures
reials e
sdeven
en els
princ
ipals c
entres
produ
ctors
d’arte
sania d
’alt niv
ell, me
ntre q
ue a C
atalun
ya es v
iu un p
eríode
de dec
adènci
aen
la cerà
mica
decora
da. Un
a de le
s prin
cipals
fàbriq
ues de
produc
ció ce
ràmica
penins
ular la
trobem
a l’Alc
ora (Ca
stelló)
, funda
da pel
comt
e d’Ara
nda l’a
ny 172
7,on
es van
produ
ir cànt
irs del
gust d
e l’èpo
ca.Càn
tirBar
celona
Segle X
VIII
(Rèplic
a actu
al)N.I
. 2.289
Cànti
rAlc
ora (Ca
stelló)
Prime
r quar
t segle
XIX21 x
17 cm
N.I. 1.7
61Càn
tirQu
art (G
ironès
)An
y 1.714
34 x 2
0 cm
N.I. 1.9
03
guia
mus
eu d
el c
ànti
r59
Cànti
rGir
onaPrim
era me
itat seg
le XIX
27 x 17
cmDo
nació S
r. Josep
Monés
N.I. 1.0
21Càn
tirLa
Bisbal
d’Emp
ordà
Segle X
VII24
x 34 c
mN.I
. 1.779
Cànti
rBar
celona
(Hospi
tal Sta
. Creu)
Any 17
20. 29
x 23 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica B
CNN.I
. 1.578
Càntir
Barcel
ona (Vo
ltes d
elCon
vent d
els Pa
üls)
Any 1
705. 27
x 17,5
cmDip
òsit M
useu C
eràmic
a BCN
N.I. 1.5
47
Cànti
rCat
alunya
Segle X
VIII
30 x 2
0 cm
Dipòsi
t Muse
u de M
ataró
N.I. 2.2
81Càn
tir d'o
liBar
celona
(Volte
sCon
vent d
els Pa
üls)
Any 17
05. 32
,5 x 23
cmDip
òsit M
useu C
eràmic
a BCN
N.I. 1.5
50
Cànti
r “mam
et”La
Bisbal
d’Emp
ordà
Any 17
5524,
5 x 14
,5 cm
N.I. 1.9
58
Cànti
r de re
gadora
Barcel
ona(Ho
spital
Sta. Cr
eu)Seg
le XV-X
VIII
Alçada
24 cm
Dipòsi
t Muse
u Cerà
mica B
CNN.I
. 1.588
Àmbit
3his
tòria
del cà
ntir
60gu
ia m
useu
del
càn
tir
3.4Els
cànti
rs con
tempo
ranis
El segl
e XIX.
La Re
voluc
ió Ind
ustria
lExp
ansió d
el cànt
ir per t
ota la
Peníns
ulaAm
b la Re
voluci
ó Indu
strial
i l’arrib
ada de
l vaixe
ll a va
por i
el ferr
ocarril
, elcàn
tir com
ença la
seva
forta e
xpansi
ó per t
ota la
Peníns
ula i la
seva
produ
cció
i ús es
va es
tenent
per to
tes les
region
s amb
rapide
sa.A p
artir d
e Cata
lunya,
el càn
tir s’e
xpand
eix ve
rs Arag
ó i el P
aís Va
lencià
i, apar
tir d’a
quests
centre
s cap a
la res
ta del t
errito
ri fins
a Port
ugal, el
Nord d
’Àfrica
i Sud d
e Fran
ça (Lle
nguad
oc, Ro
sselló
i Prove
nça).
Es curi
ós obse
rvar qu
e els c
àntirs
espany
ols, en
gener
al, a dif
erènci
a dels
catala
nsi el
s de l’A
ntigu
itat, t
enen la
nansa
en dis
posició
transv
ersal a
la líni
a de b
roc i
galet.
El càn
tir, qu
e fora
de Ca
talun
ya sol
ament
havia
tingu
t una
presèn
ciates
timon
ial, a p
artir d
el segl
e XIX
s’impla
nta co
m a a
tuell p
er a b
eure a
igua
gràcie
s a la
seva fu
nciona
litat.
Dins la
gran
divers
itat d
e cànt
irs pro
duïts,
cal di
stingir
entre
els ut
ilitari
s i els
decora
tius. D
els pr
imers
n’hi
ha de
molt
es me
nes, ad
aptats
a les
difer
ents
necess
itats:
pel ca
mp, la
llar, ta
ller, ca
rro, ba
rca. De
ls deco
ratius
en tro
bem qu
erep
resent
en mo
tius p
opular
s, imatg
es reli
gioses
, de rec
ord, et
c.Alg
uns c
àntirs
reflec
teixen
els id
eals n
acion
alistes
de la
Renai
xença,
amb
inscrip
cions
al·legò
riques
a la t
erra c
om “Pà
tria, fid
es, am
or” o a
mb el
Pi de le
sTre
s Bran
ques,
símbol
de la
unita
t dels
Païso
s Cata
lans. E
ls idea
ls polít
ics es
reflec
teixen
també
en càn
tirs isa
belins
, amb l’
anagra
ma “V
. Y. II”
(Viva
Ysabel
II).
Catal
unya
Any 18
4423
x 16 cm
N.I. 1.9
87
La Bis
bal d’E
mpord
àAn
y 1904
33 x 16
cmN.I
. 1.867
La Bis
bal d’E
mpord
àVer
s 1833-
1868
30 x 19
cmN.I
. 1.994
Conca
?An
y 1835
23 x 16
cmLle
gat Jau
me Cla
vell
N.I. 15
3
guia
mus
eu d
el c
ànti
r61
El Mod
ernism
e i el N
oucen
tisme
El cànt
ir com
a obra
d’art
A fina
ls del s
egle X
IX s’ini
cia a C
atalun
ya el M
oderni
sme, q
ue ha
estat u
n dels
períod
es més b
rillants
de l’a
rt cata
là. En c
eràmic
a mere
ixen u
na me
nció e
specia
lels
cànti
rs mode
rniste
s, d’un
a gran
finesa
de lín
ies co
rbes m
olt es
tilitza
des i d
egra
n belle
sa dec
orativa
, realit
zats a
motlle
, on la
figura
huma
na, es
pecialm
entla f
emeni
na, hi
és qu
asi se
mpre p
resent
. Els p
rincip
als ce
ntres
produ
ctors s
óna le
s coma
rques g
ironine
s: Olot
, La Bis
bal i Q
uart. L
a prod
ucció d
e cànti
rs artís
ticscon
tinua
amb e
l Nou
centism
e, corr
ent ar
tístic q
ue va
succei
r al M
oderni
sme
a Cata
lunya,
si bé s
olame
nt a Q
uart.
Prime
r terç
del se
gle XX
S’asso
leix la
màxim
a prod
ucció d
e cànt
irs de
la histò
riaEl s
egle X
X s’ini
cia am
b l’èpo
ca de
màxim
a prod
ucció d
e cànt
irs de
la histò
ria.
Els ce
ntres
terriss
ers en
produ
eixen
en qu
antita
ts imp
ressio
nants p
er sati
sfer
les ne
cessita
ts de la
creixe
nt pob
lació u
rbana
i rural.
Algun
s centr
es, com
el de
terriss
a negr
a de V
erdú (
Urgell)
o el de
terris
sa bla
nca d’A
gost (A
lacant
), amb
argiles
de m
olt bo
na qu
alitat
per a r
efresc
ar l’ai
gua, v
iuen e
l seu p
eríode
demà
xim es
plend
or, car
regant
vagon
s de t
ren se
ncers d
e cànt
irs ver
s els n
ous
merca
ts que
els ofe
reix el
ferroc
arril.
Aques
ts cent
res de
produ
cció ma
ssiva i
a baix
preu
provoq
uen la
desapa
rició
d’altre
s terr
isseri
es qu
e no p
oden
comp
etir e
n preu
. Aqu
esta p
rogres
siva
dismi
nució
de ce
ntres
terriss
ers és
espec
ialment
notòr
ia en le
s zones
del no
rdpen
insula
r.
Olot
(La Ga
rrotxa
)Fin
als se
gle XIX
29,5 x
24 cm
Llegat
Jaume
Clavel
lN.I
. 7
Catal
unya
Princi
pis se
gle XX
30 x 2
0 cm
N.I. 2.2
70
Àmbit
3his
tòria
del cà
ntir
121
2 3
45
6
7
89
10
111314
15
16
17
18 19
21 22
2023
62gu
ia m
useu
del
càn
tir
1. La R
ambla
(Còrdo
va)Seg
ona me
itat se
gle XX
39 x 17
cmN.I
. 1.054
23. Au
bagne
(França
)Fin
als se
gle XX
25,5 x
21,8 c
mN.I
. 2.905
3. Puen
te del A
rzobis
po(To
ledo)
Segona
meita
t segle
XX25
x 18 cm
Llegat
Jaume
Clavel
lN.I
. 17 2. Tala
vera d
e la Re
ina(To
ledo)
Segona
meita
t segle
XX27
x 21 cm
Donac
ió Sr. E
nric S
erras
N.I. 2.0
36
guia
mus
eu d
el c
ànti
r63
6. La
Bisbal
d’Emp
ordà
Segona
meita
t segle
XX25,
5 x 19
cmLle
gat Jau
me Ca
lvell
N.I. 10
77. M
anises
(Valèn
cia)
Segle X
X24
x 18 cm
Donac
ió Sr. E
nric S
erras
N.I. 2.0
14
8. Ast
udillo
(Palèn
cia)
Segona
meita
t segle
XX22,
5 x 14
,5 cm
N.I. 53
59. O
lot (La
Garro
txa)
Finals
segle
XIX ?
19 x 2
5 cmN.I
. 15
10. El
Ghard
aia(Ar
gèlia)
26 x 2
3,2 cm
N.I. 27
15
11. Guad
ix (Gra
nada)
Any 19
8428
x 15 cm
N.I. 1.1
12
12. Ciu
tat de
Palm
a(M
allorca
-Balea
rs)Seg
ona me
itat se
gle XX
28 x 19
cmLle
gat Jau
me Cla
vell
N.I. 98 13.
Cesped
osa de
Torme
s (Sala
manca
)An
y 1975
29 x 19
cmN.I
. 419
4. Bu
ño (La
Corun
ya)An
y 1977
24 x 19
cmN.I
. 1.404
5. País
Basc
Segle X
X25
x 22 c
mN.I
. 2.234
64gu
ia m
useu
del
càn
tir
14. Fr
esno d
eCan
tespin
o (Segò
via)
Any 19
8726
x 19 cm
N.I. 1.4
5515.
Salvat
ierra d
e los
Barros
(Badaj
oz)Seg
ona me
itat se
gle XX
26 x 19
cmLle
gat Jau
me Cla
vell
N.I. 20
5
16. Fu
entes
de Ebr
o(Sa
ragoss
a)Seg
ona me
itat se
gle XX
30 x 2
0 cm
Llegat
Jaume
Clavel
lN.I
. 173
17. Cas
telnau
dary
(Lleng
uadoc-
França
)Seg
on ter
ç segle
XX32
x 34 c
mDo
nació S
r. Jaum
e Clav
ellN.I
. 1.944
18. Pri
ego (Co
nca)
Segle X
X37
x 21 cm
N.I. 1.7
1319.
Agost
(Alac
ant)
Segle X
X33
x 19 cm
Donac
ió Sr. E
nric S
erras
N.I. 2.0
26
23. Va
llauris
(França
)Fin
als se
gle XX
18,5 x 1
7 cmN.I
. 2.861
22. Ri
f (Marr
oc)Pri
ncipis
segle
XX33
x 30 c
mN.I
. 1.885
17. Ca
stelna
udary
(Lleng
uadoc-
França
)Cro
nologi
a ?28,
5 x 21
cmN.I
. 2.147
21. Nis
a (Port
ugal)
Segle X
X31 x
17 cm
Donac
ió Sr. E
nric S
erras
N.I. 2.1
15
guia
mus
eu d
el c
ànti
r65
De la
postg
uerra
a la s
ocieta
t del b
enesta
r (1939
-temp
s actu
als)
La cris
i de la
terriss
a tradi
cional
i la pre
sa de
consciè
ncia d
el valo
r patr
imoni
aldel
s cànti
rs.Am
b la gu
erra ci
vil esp
anyola
(1936-
1939) e
s trun
ca el b
rillant
períod
e prod
uctiu
anter
ior. A
cabada
la gu
erra m
olts c
entres
terris
sers d
esapar
eixen
i altre
ssob
reviue
n com
poden
enmi
g de la
misèr
ia gene
ral de
l’època
.Per
ò és a
mb l’a
rribada
de la
indust
rialitz
ació d
e les d
ècades
de 19
60-70
, que la
terriss
a veu
la seva
gran
devalla
da, qu
edant
relegad
a a un
paper
testim
onial.
Els fac
tors e
ssenci
als d’a
quest
procé
s són la
Impla
ntació
de l’a
igua c
orrent
ales
cases
, l’apar
ició de
les ne
veres
i l’ús d
e nou
s mate
rials i
ndust
rials,
com el
plàstic
, en su
bstitu
ció de
la ter
rissa.
La bai
xa dem
anda d
e cànt
irs uti
litaris
i l’incr
ement
del po
der ad
quisit
iu de la
poblac
ió prop
icia qu
e els t
erriss
ers, pe
r tal d’
assegu
rar la
seva s
uperv
ivènci
a,com
encin a
realitz
ar imp
ortant
s modi
ficacio
ns en
els se
us pro
ducte
s arte
sans
tradic
ionals
, alter
ant les
tècniq
ues, fo
rmes i
acaba
ts, don
ant llo
c a ob
jectes
més
decora
ts, poc
útils
i destin
ats, bà
sicame
nt, a u
n ús d
ecorat
iu.La
pèrdua
d’iden
titat en
la ter
rissa h
a inicia
t un c
orrent
que re
valori
tza i e
studia
els cà
ntirs t
radicio
nals, d
onant
lloc a
l col·le
ccion
isme, e
studis
espec
ialitza
ts il’ap
arició
de mu
seus te
màtics
, com e
l Muse
u del C
àntir d
’Argent
ona.
Cànti
r tradi
cional
utilita
riLa
Rambla
(Còrdo
va)Seg
ona me
itat se
gle XX
27 x 18
,5 cm
N.I. 18
0 Cà
ntir d
ecorat
iuLa
Rambla
(Còrdo
va)Seg
ona me
itat se
gle XX
26,5 x
18,5 cm
Llegat
Jaume
Clavel
lN.I
. 18
Cànti
r tradi
cional
utilita
riVer
dú (U
rgell)
Segona
meita
t segle
XX23
x 16,5 c
mDo
nació S
r. Enri
c Serr
asN.I
. 2.072
Cànti
r deco
ratiu
Verdú
(Urge
ll)An
y 1986
Donac
ió Sr. A
ureli C
alvo
N.I. 1.0
37
Àmbit
3his
tòria
del cà
ntir
Recommended