7. surrealisme. el món dels somnis i l’absurd

El món dels somnis i l’absurdEl món dels somnis i l’absurdDe Dadà al Surrealisme

institut montsacopa. olot

DadàDadà La paraula DADA no significa res, en llenguatge infantil és un

cavallet de fusta. Va ser escollida a l’atzar per un grup artístic sorgit al 1916 a Zurich i aviat viatjà a Nova York i París.

Aquest grup expressa la seva protesta per la bogeria universal que suposa l’esclat de la Primera Guerra Mundial, llavors en curs. Es proposen combatre aquesta societat “responsable” amb la seva cultura i art “racionals” amb la cultura de l’atzar i l’ irracional . Tots ells produeixen obres delirantment absurdes, fruits d’una ràbia contra tot allò establert.

Al 1918 es publica “El Manifest Dadà” de Tristà Tzara un poeta francès d’origen romanès. Aviat, músics, escriptors, pintors, poetes, escultors s’hi afegeixen.

Les seves manifestacions artístiques són radicalment absurdes: poemes composats amb sorolls i crits, música sense notes o només amb fresses de diferents classes, poemes muts...No tot va ser protesta anti-sistema, anti-filosofia : com deien alguns d’ells, també va ser una gran diversió, una gran broma: una boutade.

Les obres DADÀLes obres DADÀ El “crit” dels dadàs podria ser “a l’ escombraria, la

bellesa” de l’arquitecte Marcel Janco, o “La pintura s’ha acabat” de Duchamp.

El moviment va durar molt poc temps ( del 1916 al 1922) però van aportar nous materials a l’art i van descobrir l’encant d’allò que és il·lògic i paradoxal: el món de la inconsciència i dels somnis, com una nova realitat i font d’inspiració artística.

Rebutjaven qualsevol forma de perfeccionisme i volien començar de zero. Els seus descobriments foren adaptats pels futurs surrealistes.

El seu anti-art, però, va acabar sent art. Sembla que l’art no pot escapar de si mateix.

Quan Marcel Duchamp presenta aquesta obra, diu: “Qualsevol objecte quotidià, tret del seu context i amb un petit canvi, es pot convertir en quelcom estrany i digne d’atenció”. Va ser el començament del ready made.

Va intentar exposar-la per primer cop a Nova York, però els organitzadors li ho van rebutjar.

Posa de manifest els principis dels dadaistes: el rebuig de la lògica, la bellesa i els principis morals

“La font”

Marcel Duchamp :

“Nu baixant una escala”

La simultaneïtat de línies genera una sensació d’inquietud en l’observador.

La referència figurativa és mínima.

La sensació de moviment és molt efectiva.

La simplificació del volum distorsiona la forma.

Hans Jean ArpHans Jean Arp

Marcel Janco: “Paisatge urbà”

La pintura MetafísicaLa pintura Metafísica Giorgio de Chirico (1888-1974) va ser un artista italià que va donar

origen al que ara coneixem com a “pintura metafísica”, precedent de l’art surrealista.

L’ impacte de la Primera Guerra Mundial i les seves atrocitats , va fer que aquest artista veiés la realitat amb altres ulls. Va començar a pintar indrets i objectes reals dins de contextos estranys i des de perspectives inusuals. El resultat són imatges inquietants dins d’un món silenciós. Algunes de les seves pintures representen places italianes plenes de misteri, tristesa amb maniquins cegats, canons o xemeneies de fàbriques, tot pintat amb perspectives dignes del Renaixement.

Clar precedent dels surrealistes, quan aquests van arribar, al 1925, ell ja havia abandonat la pintura metafísica : cap el 1919 va defensar la tornada a la tradició i pintà durant força temps, imitant els mestres del Renaixement

Giorgio de Chirico“La incertesa del poeta” 1915

De Chirico“Hèctor i Andròmaca” 1917

Les inquietants Les inquietants piazzespiazzes de Chirico de Chirico

El surrealismeEl surrealisme. . “Bell com la trobada casual d’un paraigües i una “Bell com la trobada casual d’un paraigües i una màquina de cosir en una taula de dissecció”màquina de cosir en una taula de dissecció” Si amb de Chirico les escenes clàssiques es transformen amb malsons i els

dadà inclouen l’art de l’absurd , paradoxal , irracional, el surrealisme elevarà aquesta visió del costat dissonant de l’existència humana a la categoria de programa artístic.

Al 1924, André Breton publicà el primer Manifest Surrealista, en el que defineix el surrealisme com “l’automatisme psíquic pur que permet expressar l’interior de la ment en absència de qualsevol control exercit per la raó i al marge de qualsevol preocupació estètica i moral”

Els surrealistes barregen en les seves obres somnis, realitats, fantasies creant atmosferes màgiques i al·lucinants. Barregen l’esperit provocador dels dadà i l’hostilitat cap la societat burges. Això els inclina cap a ideologies revolucionàries i formes de vida alternatives, amb actituds que, sovint, són considerades com asocials.

Però no tots actuen d’igual manera: Dalí convertirà la seva disconformitat en un espectacle i una manera de promocionar-se.

Freud, els somnis, el subconscient Freud, els somnis, el subconscient D’acord amb les teories de Freud sobre el subconscient, els

surrealistes creuen que el món ocult de cada persona forma part d’una realitat que dissociem . Per això, si representem conjuntament elements reals del nostre conscient i aquells que reprimim, estem mostrant una superealitat.

Consideren necessari l’alliberament global de les repressions individuals, entre les que es troba el sexe. Les seves obres estan plenes també de sentit de l’ humor, d’esperit lúdic, amb el que traspassen les fronteres cap els somnis i la imaginació.

Per donar a conèixer els desitjos del subconscient ja el primer Manifest Surrealista proposa la pintura automàtica que exigeix que el pintor, en estat d’alta receptivitat, pinti , ràpidament i sense idees preconcebudes allò que li vingui al cap, a fi de no deixar intervenir la raó.

Max Ernst (1891-1976) descobreix i utilitza la tècnica del frottage per a crear atmòsferes inquietants

L’àngel de la bogeria o el triomf del surrealisme

Max Ernst “L’ alegria de viure”

“La ciutat eterna” de Max Ernst

René Magritte (1898-1967) “Amants”

René Magritte “Quina identitat és necessària?”

René Magritte“La condició Humana”

Els quadre surrealistes expliquen històries. Per exemple, Magritte composa enigmes, trencaclosques intel·lectuals, que qüestionen la realitat.

Magritte“Allà els assenyats amb la seva raó”

Paul Delvaux (1897-1994) “Venus”

El món oníric i fantàstic. Realitats impossiblesPersonatges estàtics , de mirades perdudes i muts,en paisatges inquietants i llums fredes i metàl·liques

Paul Delvaux

Salvador Dalí (1904-1989)Salvador Dalí (1904-1989) Per molts, és l’artista que personifica millor el

surrealisme. No només a través de la seva pintura si no de tot el seu personatge: els gestos, les declaracions, les continues extravagàncies, la seva biografia..., per tot plegat va ser el més popular dels pintors surrealistes .

Nascut a Figueres al 1904, fill d’un notari, aviat va mostrar un talent extraordinari i va començar els seus estudis a l’Escola de San Fernando a Madrid, d’ on va ser expulsat pel seu mal comportament.

Viatjà a París on conegué a Picasso, Tristàn Tzara i Paul Eluard. Queda encantat de les obres de Chirico i Carrà.

Dalí serà el mestre de la màgia fantàstica, tot allò que pertorba la nostra ment

Practica l’escultura, la pintura i també el cinema. El 1929 col·labora en dues pel·lícules de Luis Buñuel “Le chien andalou” i “L’ age d’or”.

Al 1930 es casa amb Gala, la primera dona de Paul Eluard i desenvolupa el seu gran talent també per la propaganda : escandalitza i sorprèn a NovaYork.

Amb l’esclat de la Guerra Civil no amaga les seves simpaties per Franco i poc després, amb la Segona Guerra Mundial, l’ atracció que sent per la personalitat de Hitler. Aquesta tendència política feu que fos expulsat del grup surrealista per Breton que l’anomenà “avida dollars”, anagrama fet amb el seu nom (“mai l’excés de fama o de diners m’han avorrit o m’han donat ganes de suïcidar-me, al contrari..”)

Dalí aporta el seu mètode “paranoico-crític” que substitueix el de l’“automatisme”,( considerat per ell “passiu”). L’ origen del les seves obsessions i temes no procedeix dels somnis reals si no dels imaginats per ell en estat de vigília.

Dalí defineix els seus quadres com “fotografies pintades a mà” que executa amb una tècnica molt realista, dibuix minuciós, colors plens de llum. Es declara admirador de Vermeer, Velázquez, Millet, Fortuny i dels Renaixentistes. En les seves pintures apareixen telèfons, formigues, rellotges tous, formes òssies i pianos, repetits amb obsessió fetitxista.

A partir de 1950 moltes de les seves obres tenen una temàtica religiosa com ara “La crucifixió” o “Les temptacions de Sant Antoni” o “El Sant Sopar”. La seva tècnica brillant, pròpia d’un clàssic va ser usada per transmetre continguts absurds o de naturalesa antinaturals.

“Premonició de la Guerra Civil”

“Les temptacions de Sant Antoni”

La persistència de la memòria, 1929

Somni de Venus, 1939

La llum i els paisatges de l’ Empordà , del seu Cadaquès natal, inspiren bona part de la seva obra

“Somni provocat pel vol d’una abella, al voltant d’una magrana, un segon abans de despertar”. 1945

Leda atòmica

JOAN MIRÓ (1893-1983)JOAN MIRÓ (1893-1983)

Artista polifacètic.Artista polifacètic. Georges Hugnet:

Sí, Miró ha volgut assassinar la pintura, l'ha assassinada amb medis plàstics, mitjançant un art plàstic que és una de les més expressives del nostre temps. L'ha assassinada, potser, perquè no volia doblegar-se a les seves exigències, a la seva estètica, a un programa massa estret per donar via lliure a les seves aspiracions.

Home vinculat a la terra, acostumava a pintar descalç i per damunt dels seus treballs.

Capaç de treballar amb tècniques molt diverses: pintura, ceràmica, escultura. Experimenta una gran evolució en la seva estètica.

Nocturn

Interior holandés

El ball de l’arlequí

‘‘AIDEZ L’ESPAGNE’ (1937)AIDEZ L’ESPAGNE’ (1937)

Joan Miró va fer aquest cartell,

que marca el preu d’un franc,

com si fos un segell, per ajudar el

govern de la Segona República

espanyola durant la Guerra Civil.

És realitzat a partir d’una

litografia original. Cal fixar-se en

el puny tancat i enorme de

l’home i el simbolisme cromàtic

dels colors vermell i groc sobre

un fons blau.

Altres autors: Francis Picabia (1879-1953)

Marc Chagall ( (1887-1985)

•Recorregut per les col·lecions icatàlegs de l’obra de Dalí: http://www.salvador-dali.org/museus/figueres/index.html

•Recorregut per les col·lecions de la Fundació Miró, i catàlegs: http://www.fundaciomiro-bcn.org/