View
5
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Actes de les
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx
13 i 14 de desembre de 2013
Saló d’Actes de la Casa de Cultura de Felanitx
1
Coordinació i edició Miquel Àngel Vicens i Siquier
Consulta on line
www.amicsclosos.cat/3jornades
EDICIONS AMICS DELS CLOSOS
Dipòsit Legal PM–588–2015 Impremta Institut, juny 2015
2
PRESENTACIÓ
La celebració i publicació de les III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx han estat marcades per la
desaparició de dos Homenots, verdaders prohoms del coneixement i de la Cultura de Felanitx. El
novembre de 2013 ens deixà Miquel Barceló Pereió, mestre de mestres, figura principal en
l’estudi de les societats andalusines. El maig de 2015 ho féu Mn. Pere Xamena, coneixedor com
pocs de la Història de Felanitx i de Mallorca. Valgui aquest llibre com el nostre primer homenatge
a aquestes dues figures. Seguirem el camí que ens deixaren, cuidarem el seu llegat!
Les Jornades d’Estudis Locals promouen el coneixement i difusió del nostre àmbit més proper de
qualsevol disciplina científica o humanística, representen una oportunitat per aprofundir en
aquest coneixement de determinades temàtiques d’àmbit local, per donar sortida a estudis i
treballs de joves investigadors o de persones que, sense més pretensions, gaudeixen d’un temps
per a la recerca. Sense aquest espai, tot això quedaria arraconat dins l’àmbit privat dels autors,
sense possibilitat de que fossin consultats, utilitzats, ampliats, millorats o, per què no, criticats. La
ciència avança gràcies a una lectura crítica i constructiva de les aportacions que s’han realitzat
amb anterioritat.
El desembre del 2013 es complien els 5 anys de la presentació en societat de l’Associació d’Amics
dels Closos de Can Gaià, de la nostra primera assemblea general. Allà dibuixàrem un full de ruta,
una declaració d’intencions respecte a la protecció, difusió i posada en valor del Patrimoni de
Felanitx. Els Amics dels Closos no aspiren més allà d'esdevenir una eina per ajudar a assolir
aquests objectius fundacionals. Un complement, una mà per cobrir més terreny, per arribar més
enfora, més aviat. Una veu crítica o de suport. Un company de viatge per a les institucions
públiques o privades.
Com a celebració d’aquests 5 anys impulsarem, amb la col·∙laboració de l’Ajuntament de Felanitx i
l’ajut de BTP-‐Vacances i Grup 3000, la reedició d’unes Jornades d’Estudis Locals, ja que aquestes
s’integren a la perfecció en la raó de ser de l’associació. Recordem que l’any 2000, dins dels actes
commemoratius dels 700 anys de la fundació de la Vila de Felanitx es varen realitzar les primeres
Jornades d’Estudis Locals de Felanitx, dos anys més tard es realitzarien les segones.
5
Ara apareixen publicades les terceres. Som conscients de la tardança en la seva publicació i en
volem demanar disculpes, els desitjos de què les actes es publicassin en paper, i no tant sols en
digital, ens va fer esperar a què les disponibilitats pressupostàries fossin favorables. Aquest mes
de febrer els Amics dels Closos prenguérem la decisió de no esperar més i fer una publicació on
line. Quan ho teníem pràcticament tot apunt, sorgí l’oportunitat de publicar-‐les en paper a la
qual ens hi aferràrem. La feina la teníem feta tant sols s’havia d’ajustar a les noves necessitats .
De tot el que ha passat se n’aprèn i l’experiència ha estat enriquidora.
Des del principi, la intenció dels Amics dels Closos va ser que les Jornades d’Estudis Locals
presentassin una certa regularitat. L’organització de les terceres, portava implícit el compromís
d’organitzar unes noves edicions. Per tot això, anunciam la celebració de les quartes Jornades
l’any 2016, amb el compromís ferm de què ens esforçarem pel que el temps entre la celebració i
publicació de les actes sigui l’adient. Des d’aquestes línies volem convidar a participar-‐hi!
Felanitx, juny de 2015
Miquel Àngel Vicens i Siquier
President de l’Associació dels Amics dels Closos de Can Gaià
6
SUMARI
Presentació
2
Prehistòria i Patrimoni Històric
El poblat des Rossells i el seu context cultural i territorial
Javier Rivas i Bartomeu Salvà
9
Les intervencions arqueològiques d’equips estrangers a Mallorca durant el franquisme: Els cas de l’equip alemany amb Otto Herman Frey
Alejandra Galmés i David Javaloyas
19
Com s’elabora un projecte arqueològic? El cas dels Rossells
Paloma Salvador
31
Planificació i gestió de recursos per a la campanya arqueològica Es Rossells
Dario Weiss
37
El treball de camp a Es Rossells
Marion Deprez i Celia González
43
El patrimoni perdut: el cas del Castell de Santueri
Xisco Bergas i Rafel Font
47
Turisme i Patrimoni. Reflexions a l’entorn d’una experiència als Closos de Can Gaià
Raquel Barceló, Almudena Briones, Llorenç Oliver i Miquel Àngel Vicens
57
Turisme i Patrimoni. Aspectes teòrics per a la planificació de projectes de turisme
arqueològic
Almudena Briones, Raquel Barceló, Llorenç Oliver i Miquel Àngel Vicens
65
Patrimoni industrial, geològic i hidrològic
El patrimoni geoindustrial de Felanitx
Guillem Mas, Lluís Moragues, Joan Mestre i Manuel Espinosa
77
Les fonts de Felanitx en el marc del Catàleg Il·∙lustrat de les fonts de Mallorca
Pedro Fidel Castro
89
La mineria del carbó a Felanitx: Geologia, història i activitat extractiva
Lluís Moragues, Guillem Mas i Manuel Espinosa
99
La terra de gerrer de Felanitx: Una aproximació geològica i industrial
Lluís Moragues, Joan Mestre, Guillem Mas i Manuel Espinosa
111
191
La pedra de marès de Felanitx: Patrimoni cultural i natural
Guillem Mas
123
Miscel·∙lània
Felanitxers fora de Mallorca, 1599-‐1650
Onofre Vaquer
137
El retaule de Sant Isidre del Convent de Felanitx
Amàlia Salas
145
Felanitx 1968: acte homenatge a l’artista Joan Miró
Xisca Veny
155
200 anys de rellotges de sol a Felanitx
Sebastià Roig
159
Es Lledoner, una cooperativa d'ensenyament
Antoni Vicens i Jerònima Múñoz
171
Tipologies de sòls i la seva influència sobre la producció i qualitat del raïm de vinificació
a Felanitx
Joan Rosselló i Jaume Vadell
183
192
200 ANYS DE RELLOTGES DE SOL A FELANITX
SEBASTIÀ ROIG OBRADOR Roig, S. 2015. 200 anys de rellotges de sol a Felanitx. III Jornades d’Estudis Locals
de Felanitx: 159-‐169
INTRODUCCIÓ
Els rellotges de sol de Felanitx són uns elements patrimonials oblidats possiblement mereixedors de més atenció.
En el present escrit es farà un recorregut de 200 anys d'aquesta herència cultural per recordar que segueixen presents i marcant el pas del temps. Prèviament, es remarcarà la diferència entre els verticals orientats i els declinants que, excepte algunes excepcions, són els únics presents a Felanitx. A més, es presentarà l'equació del temps, que és la que permet comparar el temps vertader (Veure l’apartat de Nomenclatura) amb el temps mitjà. (Soler, 1988)
Fins a finals del segle XV la mesura del temps es realitzava en hores canòniques, és ben possible que a l'Església, al Convent o a Sant Salvador hi hagués algun rellotge de missa. A principis del segle XVI, amb el rellotge
mecànic de la Sala, el de l'Església i, posteriorment, el del Convent, probablement tocant les hores mallorquines, era d'utilitat marcar un rellotge de sol o meridiana per tal d'ajustar-‐los.
A principis del segle XVIII és quan arriben els rellotges de sol de temps vertader, rellotges que actualment encara podem veure i que van gaudir de bona salut per un espai de gairebé 200 anys.
Com qualsevol avanç tecnològic, s'incorporaren a la vida quotidiana, fent-‐se necessaris, fins que els següents avanços els van jubilar. Al principi els rellotges de sol eren els que s'imposaven als seus competidors; a mesura que va passar el temps, els rellotges mecànics guanyaren en precisió i es va fer evident que marcaven un temps distint, cosa que els fa incompatibles. S'imposa el temps mitjà i va fer fora el temps vertader.
159
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx Aquesta incompatibilitat implicà un arraconament dels rellotges de sol. Cal recordar que no va passar el mateix en altres casos: eines, locomoció, etc. malgrat quedessin únicament per activitats no professionals o esportives.
Els rellotges de sol consten de dues peces fonamentals: el quadrant i el gnòmon, també conegut com agulla o estil. Actualment, per desgràcia, alguns quadrants es conserven en molt mal estat i els gnòmons o falten o estan malmesos; per altra part, sabem que l'hora solar no és l'hora que podem consultar als rellotges mecànics. Tot això fa que els rellotges de sol es vegin com elements patrimonials inservibles i siguin ignorats.
L'EQUACIÓ DEL TEMPS
Els rellotges de sol marquen el temps vertader local, el qual no coincideix amb el temps mitjà dels rellotges mecànics, a causa de què la duració del dia solar varia al llarg de l'any motivat per la translació de la terra al voltant del sol i la inclinació de l'eix de rotació respecte del pla de l'eclíptica.
Existeixen fórmules per valorar, de forma més o menys aproximada, la diferència entre el temps mitjà i el vertader per a una data determinada.
A partir de les fórmules de Spencer s'ha preparat la Figura 1 i la Taula 1. arrodonit al minut i ajustat a les coordenades de Felanitx, per poder comparar la lectura dels rellotges de sol amb els rellotges mecànics.
A la part inferior del gràfic apareixen les inicials del mesos de l'any. Tal com es pot observar, les amplàries són desiguals per tal de ser proporcionals a la duració de cada mes. A la part dreta apareix una numeració que indica els minuts que cal restar a l'hora que es llegeix al rellotge de sol per convertir-‐la en l'hora de temps mitjà.
Suposant que dia 20 de maig es llegeix a un rellotge de sol les 10 hores i 30 minuts, la vertical traçada per aquesta data talla a la corba del gràfic a un punt i, per aquest punt, es traça una horitzontal, la qual s'apropa als 16 minuts.
Figura 1: Equació del temps, ajustada a Felanitx. En vermell un exemple pel 20 de maig.
Mes\\Dia 1 6 11 16 21 26
Gener 9 7 5 3 1 0
Febrer -‐1 -‐1 -‐2 -‐1 -‐1 0
Març 0 1 3 4 5 7
Abril 9 10 12 13 14 15
Maig 16 16 16 16 16 16
Juny 15 14 13 12 11 10
Juliol 9 8 7 7 6 6
Agost 6 7 7 8 9 11
Setembre 13 14 16 17 19 21
Octubre 23 24 26 27 28 29
Novembre 29 29 29 28 27 26
Desembre 24 22 20 17 15 12
Taula 1: Minuts a restar per obtenir el temps mitjà (al febrer, s’ha de sumar). En vermell un mateix exemple pel 20 de maig.
Utilitzant la taula, s'observa que a la casella d'encreuament del mes de maig i dia 21 li correspon 16 minuts, per tant, cal restar 16 minuts per conèixer el temps vertader; a més, cal afegir una o dues hores degut a la diferència horària. En aquest cas, ens trobem en horari d'estiu i, per tant, serien les 12 hores 14 minuts.
160
200 anys de rellotges de sol a Felanitx Cal indicar que la taula conté informació en precisió de minuts ja que existeixen rellotges de sol que gaudeixen d'aquesta precisió.
TIPUS DE RELLOTGES DE SOL
Existeixen distints tipus de rellotges de sol segons els tipus d'hores que marquen, com són les històriques o les de temps vertader local i, entre aquests darrers, podem diferenciar en funció de la forma de marcar-‐les: horitzontals, verticals, equatorials, polars, de pastor, etc.
Exceptuant l'horitzontal de l'arxiu Parroquial i un polièdric desaparegut, tots els altres dels que hi ha constància a Felanitx són verticals. Per tal motiu, posteriorment s'explica la diferència entre els verticals orientats, els declinants i els empírics. Aquestes diferencies són les que condicionen la introducció dels rellotges de sol a Felanitx.
Tots el rellotges de sol verticals orientats i declinants estan calculats per a una latitud determinada (a Felanitx pràcticament de 39.5o); a més, pels declinants, el càlcul està afectat per la declinació mentre que els empírics estan marcats sense cap mena de càlcul: senzillament col·∙locant un gnòmon i, amb l'ajuda d'un altre rellotge i l'ombra, es van marcant les hores.
En el cas dels orientats i els declinats, la línia de les 12 és vertical mentre que en el cas dels empírics normalment no és així.
En els orientats (Figura 2) totes les línies horàries del mati són simètriques a les de la tarda respecte les 12, essent les de les 6 de sortida i les 6 de posta de sol horitzontals. Als declinants (Figura 3), es nota una clara asimetria de les hores: els declinants a llevant normalment inclouen les 5 a l'esquerra, veient la sortida del sol, però a la dreta queden limitats per la declinació impedint arribar a les 6; per contra, els declinants a ponent perden les hores del matí i guanyen les 7 de la tarda. En aquests rellotges les línies es veuen clarament
asimètriques i es noten concentrades a la part del quadrant més pròxim al gnòmon.
Figura 2: Vertical orientat
Figura 3: Vertical declinant
En el cas de l'orientat, el pla vertical que conté el gnòmon és perpendicular al pla del rellotge, fet que no es dóna en el declinant, la qual cosa pot induir a l'error de pensar que el gnòmon o estil està mol col·∙locat.
Per marcar un declinant es fa necessària la intervenció d'un gnomonista per determinar la declinació de la paret que ha d'incloure el rellotge i fer el càlcul d'aquest. Per contra, en els cas dels orientats, al ser tots iguals, el quadranter amb una plantilla els pot marcar, fent que l'orientat sigui més econòmic i de fàcil adquisició.
Els orientats acostumen a ser d'una sola peça de pedra de mida més reduïda que els declinats, cosa que facilita la seva col·∙locació sobre una teulada o a una cantonada. Els situats sobre teulada, normalment a la part
161
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx superior, tenen un motiu ornamental, mentre que els que es col·∙loquen a una cantonada simplement tenen forma rectangular. Els declinants, a l'estar incorporats a una façana, normalment són de dimensions superiors, de varies peces de pedra, estucs esgrafiats o combinacions.
Els orientats gaudeixen de la màxima insolació possible de 12 hores: a la tardor i a l'hivern aprofiten totes les hores de sol, mentre que a la primavera i a l'estiu es perden la sortida i posta del sol. Els declinants estan més limitats, a les 12 hores màximes d'insolació se li resten les d'ombra que tenen per la pròpia declinació; poden veure el sol a la sortida o a la posta però es fan ombra a la posta o a la sortida.
A l'hora de col·∙locar un rellotge la decisió passa per valorar entre l'orientat més econòmic, de fàcil adquisició i amb més hores d'insolació però normalment més reduït i col·∙locat a un lloc més llunyà i poc còmode per l'observador, i el declinant, pel qual es pot escollir la situació facilitant l'observació i no limita la mida, tot i que és més costós ja que és necessària la intervenció del gnomonista i aprofita menys hores de sol. Aquest últim inconvenient es soluciona en moltes ocasions amb la col·∙locació de dos rellotges amb declinacions de 90º de diferencia. La mida és una condició molt a tenir en consideració, ja que si el rellotge té unes dimensions suficients per poder marcar el quarts, la precisió aconseguida pot ser de l'ordre del minut.
Nombrosos són els casos on es decanten pel dos rellotges que es complementen: el de llevant ens marca les hores a partir de la sortida del sol, posteriorment durant 6 hores tots dos marquen les hores i, finalment, el de ponent marca les de la tarda i posta. Curiosament, malgrat siguin dos rellotges que es complementen, és normal que hi hagi notables diferències de construcció entre ells.
PRIMERS RELLOTGES SEGLE XVIII
Gràcies a la facilitat d'aconseguir rellotges orientats, és de suposar que foren aquests els primers que es col·∙locaren a Felanitx, possiblement sense data gravada. Per les exigències inevitables de la situació alguns ja han desapareguts, d'altres se'n té constància gràfica.
Dels primers que hi ha constància amb data són el de Son Sales (1724). Aquest (Figura 4) no està al seu emplaçament original ja que està integrat a una façana de declinació llevant i aquest és un orientat.
Figura 4: Son Sales
Figura 5: Església Parroquial
Ràpidament es van introduir els rellotges de sol i ben prest es degueren marcar els primers declinants, com són els de la façana de l'Església Parroquial (Figura 5) i un a Son Oliver (Figura 6), ambdós dels voltants de 1740. Els complementaris de l'Església Parroquial és un dels pocs casos de rellotges que es complementen que sembla que són
162
200 anys de rellotges de sol a Felanitx de construcció simultània: l'única diferència entre ells que encara es pot apreciar és l'enclavament del subestil, motivat especialment per les diferències de la declinació.
Figura 6: Son Oliver
El de Son Oliver es troba situat a una paret del jardí, la qual no és el seu emplaçament original. Sembla probable que es col·∙loqués a la seva situació actual als voltants dels anys 40 però que va ser construït anteriorment (se'n xerrarà amb més detall posteriorment).
Un declinant de 1750, ara desaparegut, de la Fundació Cosme Bauçà (Figura 7), rellotge que estava a la paret del jardí, emplaçament no original; hagués estat desitjable fer un estudi per determinar la latitud i declinació per tal de poder deduir possibles emplaçaments però, malauradament, ara ja no és possible.
Figura 7: Fundació Mn. Cosme Bauçà
Com es pot veure a les fotografies, el de Son Soleret (Figura 8) es un rellotge estucat
sobre un altre rellotge, l'original podria dels voltants de 1760 i el posterior una restauració d'uns 100 anys desprès
Figura 8: Son Soleret
L'únic horitzontal de Felanitx (Figura 9), i dels pocs que hi ha a les Illes, data de 1771 i es troba situat a l'ampit de la finestra de l'arxiu Parroquial. Sembla possible que fos marcat per Juan Oliver.
Figura 9: Arxiu Parroquial
L'any 1757 començaren a tocar les Ave Maries al migdia, (Oliver, 1966) igualment a algunes possessions mitjançant un corn avisaven del moment en què el seu rellotge marcava les 12, i també, a algunes cases de fora vila l'ombra del llindar del portal coincidia amb la meridiana marcada a la pedra del portal.
Dos exemples de línies meridianes poden trobar-‐se a Son Palleta (Figura 10) i a Son Geu (Figura 11), pot ser que aquestes siguin d'aquesta etapa o posteriors, però podem
163
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx assegurar que a Felanitx al segle XVI n'hi havia de marcades. Moltes d'aquestes estan remarcades, per tant, és possible que procedissin d'altres edificacions anteriors.
Figura 10: Son Palleta
Figura 11: Son Geu
De Felanitx és un dels gnomonistes mallorquins, el prevere Juan Oliver, de Son Oliver, qui l'any 1757 va escriure el manuscrit "Manual de varios reloxes", el qual pot consultar-‐se al Monestir de la Real.
Figura 12: Son Oliver, llevant
Figura 13: Son Oliver ponent
Figura 14: Plaça Constitució
A les cases de Son Oliver van conviure 5 rellotges: un vertical a la teulada (actualment desaparegut), un declinant esgrafiat a una façana i tres més dels que es pot suposar la intervenció de Juan Oliver. Del rellotge de la Figura 6 mencionat anteriorment es pot deduir, per les marques que es poden veure, que el seu emplaçament original era una paret de diferent declinació. Sembla que, posteriorment, Juan Oliver el va remarcar per a la declinació de la paret actual; per tant, podríem pensar que aquest és el primer declinant de Felanitx que es conserva. Els altres dos rellotges, el de llevant rectangular (Figura 12) i el de ponent amb forma romboïdal (Figura 13), els quals es complementen, serien posteriors.
El de la plaça Constitució (Figura 14) de 1766 i el de Son Dimoni de 1787 (Figura 15) possiblement també foren marcats per Juan Oliver.
164
200 anys de rellotges de sol a Felanitx
Figura 15: Son Dimoni
SEGLE XIX
Al segle XIX ja es va posar el rellotge nou a la Sala (Xamena, 1975) el qual no depenia tant del rellotge de sol per ajustar-‐se.
Figura 16: Son Burguera, llevant
Figura 17: Son Burguera, ponent
Entrant al segle XIX es col·∙loquen els de Son Burguera 1803 de dimensions considerables. El de llevant (Figura 16) no està acabat a falta de remarcar varies línies horàries, uns
dibuixos i també unes inscripcions insinuades. El de ponent (Figura 17), situat a la façana lateral, és més elaborat, únicament li manca acabar dos dibuixos. Es nota clarament la diferencia entre ells.
A Firella altra volta trobem el conjunt de dos rellotges que es complementen (Figura 18 i 19). En aquest cas gairebé no hi ha diferències de construcció. Al de ponent se l'hi ha reposat el gnòmon però sembla que els originals eren iguals. Les diferències a les fotografies són motivades per la diferència d'il·∙luminació i del color de la pedra a causa del fet d'estar moltes hores sense sol i a part més humida.
Figura 18: Firella, llevant
Figura 19: Firella, ponent
A Son Sureda hi trobem dos rellotges ben diferenciats: el de llevant (Figura 20) de pedra i el de ponent (Figura 21) pintat.
Es pot dir que durant el segle XIX es compleix la majoria d'edat dels rellotges de sol a
165
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx Felanitx, nombrosos són també els orientats que es col·∙loquen.
Figura 20: Son Sureda, llevant
Figura 21: Son Sureda, ponent
Figura 22: Can Pesal
Figura 23: Sa Cavea
El de Can Pesal (Figura 22) i Sa Cavea (Figura 23) sembla que no són gravats per un quadranter.
Els dos del Convent, com altres que es complementen, es nota la diferencia entre ells; el de llevant (Figura 24) aprofita la importància de la façana, i el de ponent (Figura 25), de dimensions mes reduïdes i amb el gnòmon a l'esquerra, es perd algunes hores de sol comunes amb el de la façana.
Figura 24: El Convent, llevant
Figura 25: El Convent, ponent
Al carrer Quatre cantons tornem trobar el conjunt de dos rellotges. En aquest cas, la diferencia és obligada per mor de les declinacions: les parets estan pràcticament orientades a migjorn una i a ponent l'altre; per tant, el de llevant (Figura 26) és quasi un orientat i el de ponent (Figura 27) un quasi polar, únic a Felanitx. L'hora del de ponent es llegeix per l'extrem de l'ombra de l'estil.
166
200 anys de rellotges de sol a Felanitx
Figura 26: Quatre cantons, llevant
Figura 27: Quatre cantons, ponent
Figura 28: Son Sard
A la Figura 28 es pot observar l'empíric de Son Sard. Els rellotges empírics normalment es marcaven amb la creença de què hi havia un dia a l'any que el rellotge marcava bé: col·∙locaven el gnòmon i, amb l'ajuda d'un altre rellotge, es marcaven les hores (es pot veure que la línia de les 12 no es troba a la vertical). A la Figura 29 es pot observar el polièdric de Sa Bassa des Coll, el qual desgraciadament ha desaparegut.
Figura 29: Sa Bassa des Coll
Figura 30: Can Pagès
Rellotge declinant de Can Pagès (Figura 30), el qual a primera vista no sembla mallorquí, està remarcat i, així i tot, és per una latitud superior.
El de Can Moreta (Figura 31) és un orientat, de test, el qual tampoc pareix de Mallorca.
Figura 31: Can Moreta
167
III Jornades d’Estudis Locals de Felanitx SEGLE XX
Entrant al segle XX, ben prest podem trobar el declinant del Sindicat, el qual sembla que firma l'acta de jubilació als qui durant dos segles van marcar el pas del temps a Felanitx.
Quan es va construir el Sindicat (Figura 32) podria ser que s'ideés el rellotge com un motiu decoratiu, ja que es va situar a una alçada considerable (que no facilita la lectura) i a una façana que únicament veu el sol unes poques hores a la sortida; a més, no té un complementari i el motiu decoratiu (Figura 33) l'hi pren el protagonisme.
Figura 32: Façana Sindicat
Figura 33: Sindicat
A pesar de la inexactitud envers dels mecànics, el sector rural es resisteix a abandonar-‐los, ja que part de l'any la diferència és únicament de minuts (amb un màxim d'un quart d'hora al maig i de mitja hora a finals d'octubre), tal com es pot
observar a la gràfica o a la taula de l'equació del temps. Aquestes diferències, per aquells a qui el sol marca el ritme de la seva vida, no suposen un gran impediment.
Hi ha constància que als voltants de la segona i tercera dècada del segle XX s'instal·∙laren alguns orientats i altres, tot i que no hi ha constància de la data, sembla que també són d'aquest període.
Per altra banda, aquells que passaven gran part del dia a fora vila i hi tenien un aixopluc, a la seva façana hi col·∙locaven un ferro a mode de gnòmon i, amb l'ajuda d'un rellotge mecànic, marcaven el seu propi rellotge (Figura 34 i 35).
Figura 34: Son Pou I
Figura 35: Son Pou II
Fins que a l'any 1940 s'afegeix l'hora al temps mitjà, fet que suposa gairebé l'abandonament dels rellotges de sol a causa
168
200 anys de rellotges de sol a Felanitx de l'augment de la complexitat per interpretar la lectura de l'hora.
Al llarg d'aquest escrit s'ha intentat fer un recorregut de gairebé 200 anys amb les imatges de 34 rellotges. Durant aquest període hi ha constància d'almenys un total de 77. Posteriors a l'any 1940, i fins a l'actualitat, se'n poden trobar uns 30 més.
Felanitx pot sentir-‐se orgullós de rellotges de sol.
NOMENCLATURA
Temps vertader local: També hores astronòmiques, el dia solar dividit en 24 hores començant a comptar des del moment en què el sol passa pel meridià oposat al meridià local.
Temps mitjà: Temps que marquen actualment els rellotges mecànics.
Hores canòniques: Cadascuna de les divisions romanes del dia, adoptades i ampliades per l'Església; Hores majors: matines, laudes i vespres. Hores menors: prima, tèrcia, sexta, nona i completes.
Rellotge de missa: Rellotge de sol d'hores canòniques
Hores mallorquines: El dia solar es considerava dividit en 24 hores, començades a comptar des de la sortida del sol eren les hores babilòniques, a Mallorca també dites mallorquines.
Igualment dividit el dia solar en 24 hores i començades a comptar des de la posta de sol eren les itàliques, també emprades a Mallorca.
L'any 1386 s'instal·∙là el rellotge dit d'en Figuera, pel nom de l'autor. De dia tocava les campanades d'hores babilòniques i de nit les itàliques. Pot ser, degut a què a Mallorca fou un dels llocs on més temps es seguiren regint per aquest tipus d'hores aquestes prenguessin el nom de mallorquines.
Meridiana: Línia traçada sobre la superfície de la terra i situada en el pla meridià.
Quadrant: Nom que també es dóna als rellotges de sol plans.
Gnòmon: Estil o tija que, per la seva posició i llargària de la seva ombra, serveix com un indicador: l'agulla del rellotge de sol.
Hores històriques: Sistema de medició de les hores anterior al temps vertader; hores canòniques, babilòniques i itàliques.
Declinació: Angle que forma el pla vertical perpendicular al quadrant amb el meridià.
Gnomonista: El qui coneix l'art de fer rellotges de sol.
Quadranter: El qui construeix quadrants solars.
Subestil: En els quadrants de dimensions considerables, element auxiliar que serveix de suport al gnòmon per tal de donar-‐li estabilitat.
Polar: Rellotge en què totes les línees horàries són paral·∙leles a l'eix de rotació de la terra.
Polièdric: Rellotge de sol en el qual el quadrant s'ha substituït per un poliedre.
BIBLIOGRAFIA
OLIVER, J. (1757). Manual de varios reloxes. Manuscrit.
OLIVER, J. (1764). Breu explicació y descripció de la genealogia de la posessió Son Oliver y antigament Sos Hereus. Manuscrit.
OLIVER OLIVER, J. (1966). Llunari pagès. Impremta Llopis. Felanitx
SOLER i GAYÀ, R. (1988). El tiempo verdadero. Editorial Formentor.
XAMENA FIOL, P. (1976): Historia de Felanitx. Vol. II.
169
Recommended