Agudes i Turó de l’Home: carenejant pel Montseny

Preview:

DESCRIPTION

Aquesta excursió la podeu trobar al llibre Explorar Catalunya Volum 2 Excursió nº 59. Agudes i Turó de l’Home: carenejant pel Montseny. - PowerPoint PPT Presentation

Citation preview

Agudes i Turó de l’Home:carenejant pel Montseny

El Turó de l’Home i les Agudes són els cims més alts del Montseny. L’extraordinària diversitat de

vegetació, l’excepcional bellesa paisatgística i els espectaculars canvis de color estacional fan d’aquesta ruta un clàssic de l’excursionisme.

Per a nois i noies de 8 a 12 anys

Aquesta excursió la podeu trobar al llibre Explorar Catalunya

Volum 2

Excursió nº 59

La nostra excursió d’avui comença a Santa Fe de Montseny, a tocar del Centre d’Informació de Can Casades

Al costat del Centre d’informació trobem el Restaurant l’Avet Blau...

I un indicador que assenyala el camí a Can Lleonart i al pàrquing d’autocars, on aparquem

A tocar del pàrquing trobem un camí ample, amb fites verdes i blanques. Es tracta del camí pel qual tornarem al punt d’inici una vegada finalitzada l’excursió

De moment agafem la pista que porta a Can Lleonart i que pasa al costat del pàrquing

En breus metres trobem aquesta cruïlla de camins, tot just travessem un pont sobre la riera. En aquest punt anirem a l’esquerra

Es tracta d’un camí ample que que en un primer moment ens pot pasar una mica desapercebut ja que

no està senyalitzat

El camí transcorre suaument pel mig d’una fageda

El primer punt on ens podem despistar és aquest. Es tracta d’un camí ben marcat que

surt a l’esquerra, tot just a la zona on trobem unes runes de construccions a la

nostra dreta. El nostre camí continua recte.

X

Runes

Una mica més endavant tornem a trobar dos camins. En aquest cas el nostre camí és el de l’esquerra

X

En aquesta primera part de l’excursió trobem moltes restes de cases enrunades, com aquesta de la dreta

També trobem molts grèvols. Es tracta d’una espècie protegida la qual ha estat molt castigada degut a que els seus fruits (en aquesta foto verds, i més tard vermells) i fulles s’han utilitzat a les decoracions nadalenques.

En aquest punt el camí s’estreny i apareix una resta d’una antiga construcció que fa les vegades de fita improvitzada

Ens acostem a la pista forestal del Vilar, la qual porta a Arbúcies. A l’esquerra veiem la teulada d’una casa i sentim el soroll dels cotxes que circulen per la carretera

Una vegada sortim a la pista hem d’anar a l’esquerra. Ens trobem al

Pla de l’Espinal, molt a prop del Faig Gros

X

Des d’aquest punt ja podem veure clarament el cim de Les Agudes. És un bon lloc per beure aigua treure’s una mica de roba d’abric i cercar a la fageda de l’esquerra l’impressionant Faig Gros

El qual destaca entre la resta d’arbres de la zona

Per tal d’encerclar la seva soca necessitem un mínim de tres persones. Ens podem imaginar la seva edat i tot el que ha vist passar al llarg de tot aquest temps.

També és un bon moment per veure els fruits del faig: les fages, ja sigui encara a l’arbre...

O bé al terra

Ens acostem amb molta cura a la zona de la carretera

Molt a prop de la senyal d’stop que hem vist anteriorment trobem aquesta curiosa fita, a vegades amagada per la vegetació, que ens confirma que anem pel bon camí

Una vegada a la carretera anem a la dreta al llarg d’una quarantena de metres. És un bon moment per recordar que a la carretera els peatons hem de circular per l’esquerra

A l’esquerra trobem una pista forestal, tot just a tocar d’un senyal d’àrea privada de caça

La prenem tot endinsant-nos de nou a la fageda

Ens breus metres veiem a la nostra dreta unes marques de pintura vermella molt evidents que ens assenyalen l’inici del nostre camí de pujada a Les Agudes

Fins hi tot al terra, una mica desdibuixat, podem llegir el nom del cim que estem pujant

Al començament les marques són molt evidents, en algun punt fins hi tot excesives

De totes maneres vigilem molt ja que el camí es troba molt tapat per les fulles caigudes al terra i els boscos de faig són molt perdedors. Si mantenim el nostre grup agrupat ens estalviarem sorpreses

A veure qui troba la següent

marca….

Gaudim de la catifa de fulles que tenim als nostres peus, però atenció, si ha plogut fa poc el terra es pot convertir en una pista de patinatge. I no hem d’oblidar que les fulles també amaguen les pedres...

Alguns dels pendents de pujada són una mica pronunciats. Ens els prenem amb calma i tranquil·litat tot pujant a ritme, sense presses però sense pauses.

La tardor és l'època ideal per fer aquesta excursió. Cada racó és una postal amb mil tonalitats de colors: blau cel, verds i marrons, grocs… i una pinzellada de vermell gràcies als fruits d’aquest majestuós grèvol

Les marques de pintura als arbres són molt evidents

En alguns punts del recorregut trobem fites de pedra que venen a complementar les marques de pintura

També trobem pistes i camins que travessen el nostre itinerari. En aquest cas el nostre camí continua recte.

X

En els creuaments de camins cal fixar-se bé en el camí a seguir, ja que en alguns punts concrets del recorregut les marques no són tan evidents o no es troben en llocs tan visibles

De totes maneres, la majoria de les marques són ben clares

Si es fa l’excursió amb moltes fulles caigudes al terra, pot pasar que algunes marques en pedres puguin pasar desapercebudes

Malgrat que sembla molt evident, és fàcil que no veiem la marca de pintura del terra. És per això que d’alt de la pujada muntem una fita de pedres

Amb els infants sempre podem

reforçar-les col·locant més pedres i fent-les

més evidents

Si mirem enrera veurem la pujada que ja hem fet

De cop i volta sortim a un clar, tot just a tocar d’una petita tartera. Des d’allà podem veure ja el cim del Turó de l’Home

Ja som a prop de la font del Briançó, a la qual accedim per un camí ample. A la roca veiem unes fletxes que ens indiquen per on hem vingut i la direcció a seguir

Ja som a la font, on podem parar a fer un most...

I omplir les cantimplores per la resta d’excursió

A l’esquerra de la font trobem unes roques amb unes marques vermelles que ens assenyalen el camí a seguir

Una vegada hem pasat la font, arribarem al punt clau de la pujada a les Agudes. Es tracta d’unes marques pintades als arbres i que amb una fletxa ens indica el camí del cim

Malgrat que les marques són evidents, és molt fàcil pasar-les de llarg, ja que el camí que anem seguint des de la font continua recte en direcció al Turó de l’Home

Nosaltres anem per un camí una mica desdibuixat tot fent cas a les marques de l’arbre i a la del terra

A partir d’aquest moment hem de seguir les marques de pintura, tot cercant en algun punt el millor camí per dins del bosc

No podem deixar de meravellar-nos amb el bosc i els seus colors tot cercant les marques de pintura

Les marques ens donen la informació del camí a seguir. Només cal seguir

la direcció dels braços d’aquesta marca

Travessem un tronc caigut al terra

I trobem les darreres marques

Que per dintre del bosc ens porten...

Fins al coll de Les Agudes

Allà trobem la darrera marca de pintura en una pedra del coll i a la nostra dreta surt el camí que ens portarà al cim

La característica creu d’aquesta muntanya ens rep a la sol·litud del cim

Durant la pujada final trobem algunes marques de pintura de diferents colors, a les quals no hem de fer

gaire cas

Ja som al cim. Al fons podem veure el pantà de Santa Fe

La vista des del cim és impressionant. Davant nostre veiem el Turó de l’Home i Montserrat. A l’altra banda, Matagalls i el Pirineu, amb les seves primeres neus

MatagallsPirineus

MontserratTuró de l’Home

Al cim, mentre descansem, podem veure l’original rellotge de sol

O signar al llibre de registres del cim

Una vegada refets de l’esforç emprenem el camí de tornada al coll de les Agudes

Una vegada al coll continuarem el camí tot recte, resseguint la carena en direcció al Turó de l’Home

Aquest camí carener es troba senyalitzat amb fites verdes amb marques del GR5-2 i d’altres de color blau fort. Al fons podem veure Les Agudes i el seu coll.

Agudes

Coll

El camí travessa vàries vegades la línia de la carena, i al seu inici transcorre per alguns trams de tartera

Les fites són sempre evidents

Fins hi tot en els trams més desdibuixats del camí

Des de la carena es veu clarament l’avetosa per la qual transcorre un breu tram del camí de baixada

Ens acostem cada

vegada més al Turó de l’Home. Ja

tenim a davant el

coll Sesbasses

Coll

Al qual accedim per camí evident tot seguint les fites. No ens hem d’extranyar si trobem aquí d’alt alguns cotxes, ja que fins aquí arriba una carretera asfaltada

Tot just abans del coll surt un camí a la nostra esquerra i que torna enrera en direcció a Les Agudes. Es tracta d’un camí que porta a la font del Briançó i que anteriorment hem deixat quan ens hem trobat les fletxes de desviament als arbres, tot just passada la font

X

Ja som al coll Sesbasses. Sobretot, parem atenció

a la carretera.

Carretera

Tot just resseguint-la uns metres a l’esquerra trobem una pista que en forta pujada ens portarà vers el cim

Quan ens acostem al cim ja veiem als nostres peus el coll Pregon i les antenes de telecomunicacions Coll Pregon

Ara només ens resta pujar aquests esglaons de pedra de la dreta...

I arribarem al famós observatori meteorològic, que

també fa les funcions de petita cafeteria. Des d’allà un camí senyalitzat ens porta al cim

Cim

Ja som al cim

Al fons veiem Montserrat i tot just davant seu, Sant Llorenç del Munt

Montserrat

St. Llorenç del Munt

Iniciem la baixada cap a coll Pregon

Una vegada al coll trobem un rètol indicatiu del camí senyalitzat fins la font de Passavets

Una vegada al coll travessem la carretera i trobem la primera fita del camí de baixada. Es tracta d’una fita metàl·lica verda amb marca de color marró

La vista és impressionant, amb Les Agudes com a teló de fons. El camí és evident ja que en tot moment podem veure les marques del nostre

camí de baixada

En un primer tram el camí transcorre per un camí situat per sobre de la línia de vegetació arbòria.

Un dels primers arbres que trobem és un exemplar d’avet, els quals trobarem més avall quan travessem l’avetosa

Ja som a la zona coneguda com els Rocs Cremats, on

s’inicia de nou el característic bosc de faig

de la zona

Sempre hem de seguir les fites i continuar pel camí més evident

X

En aquest primer tram del camí trobem un pou de glaç. Aprofitem per explicar als infants el seu funcionament i com les persones hem tret profit de la natura al llarg dels segles

La tardor ho envaeix tot...

Només ens cal observar-la

Baixem per un camí ample i ben marcat. De totes maneres hi ha molts revolts i creuaments amb d’altres pistes als quals hem d’estar ben atents

Cal baixar tots junts per tal que ningú s’equivoqui en aquests creuaments

X

Ens trobem en un bosc de conte, en l’escenari d’una pel·lícula rodada a centre europa

De cop i volta el bosc canvia… i seguim les nostres fites

Estem travesant un tram de l’avetosa i cal no despistar-se

X

En aquest revolt, la fita està arrencada del terra i algun “graciós” la va llençar pendent avall. La vàrem tornar a col·locar a lloc (amb molt d’esforç) però podria ser que es repetís aquest fet. Atenció si trobem un creuament com aquest sense fita, ja que ens podem despistar.

X

El camí fa continus revolts, però no sortim del camí marcat. Si ho fem ajudarem a degradar

el terra de la fageda i el farem malbé

Ens acostem a la font de Passavets

A la nostra esquerra apareix un rierol que ens acompanyarà durant un tram del nostre recorregut

Ens trobem a la font. Aquí podem parar una estona i veure la seva magnífica aigua

Des de la font reprenem el

camí en direcció al pàrquing

X

Al pàrquing trobem aquest rètol.

Us sona?

A partir d’aquí només hem de creuar de nou la carretera i seguir unes altres fites

En aquest cas verdes amb un requadre blanc

El camí és evident i ben marcat

Ja molt a prop del final de l’excursió trobem una fita amb el dibuix d’una font

On podem fer l’últim glop d’aigua fresca abans de tornar

Només ens falta desfer el camí de la font fins al camí principal i ja veiem l’aparcament d’autocars d’on hem

sortit

L’excursió ja s'acaba...

I des del pàrquing només ens resta fer un darrer cop d’ull a Les Agudes. Mireu d’allà venim...

Recommended