View
3
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Algues diatomees com a indicadores de la
qualitat biològica en rius
Protocols dProtocols d’’ananààlisi de llisi de l’’estat estat ecolecolòògic als rius de Catalunyagic als rius de Catalunya
Equip de treball
Agència Catalana de l’Aigua (2003) Anàlisi de viabilitat i proposta d'indicadors fitobentònics de la qualitat de l'aigua
per als cursos fluvials de Catalunya.
Jaume CambraJoan GomàRoser Ortiz
Universitat de BarcelonaDepartament de Biologia Vegetal
Sergi Sabater Elisabet Tornés Manel Leira Rosa Trobajo
Universitat de GironaInstitut d’Ecologia Aquàtica
QUÈ SÓN LES ALGUES DELS RIUS?
QUÈ SÓN LES ALGUES DELS RIUS?
LES ALGUES SÓNLES ALGUES SÓN
•organismes microscòpics
•presents en diferents compartiments fluvials
•principals productors primaris als rius
•precisen de llum i de nutrients
•grups taxonòmics diferents, amb adaptacions específiques
QUÈ SÓN LES DIATOMEES?
QUÈ SÓN LES DIATOMEES?
LES DIATOMEES...LES DIATOMEES...
•representen el 80% de les espècies de les algues dels rius
•es troben en el plàncton i en el bentos
•sensibles a variables físiques i químiques del sistema fluvial
•esquelet de sílice amb elements estructurals específics
DIATOMEES COM INDICADORES EN RIUS
La La comunitatcomunitat bentònicabentònica esdevéesdevé unauna interfaseinterfase de materials en transportde materials en transport
DIATOMEES COM INDICADORES EN RIUS
Temperatura
Llum
ProduccióBiomassaComposiciód’espècies
Nutrients disponibles
Velocitat del corrent
Competència HerbivorismeMort Deriva
La comunitat respon a una multiplicitat de factorsLa comunitat respon a una multiplicitat de factors
PER QUÈ SÓN UTILS LES DIATOMEES?
petita grandària (5 µm-500 µm) elevada taxa de renovació (1-30 dies)
variacions de salinitatcontingut i proporció de nutrientsabundància de matèria orgànicapHtòxics orgànics i inorgànicsintensitat de la llumtipus de substratvelocitat de l’aigua
alta especificitat de resposta
PER QUÈ SÓN UTILS LES DIATOMEES?
AVANTATGES AVANTATGES REQUERIMENTS REQUERIMENTS
•FÀCILS DE RECOL.LECTAR I MAGATZEMAR
•UBIQÜES
•MOLT EFICACES INDICADORES
•NECESSITAT D’ARRIBAR A NIVELL D’ESPÈCIE
•REQUEREIX PERSONAL ENTRENAT I ESPECIALITZAT
•LLARG TEMPS D’ANÀLISI
PROTOCOL: RESUM
mostreig
preparacióidentificació icomptatge
interpretació
PROTOCOL: MOSTREIG
Selecció del punt de mostreigUn tram homogeni de 50-100 m
Primavera/Estiu
Entre 5 i 10 pedres submergides a la zonail·luminada i de corrent
Alternativament: superfícies verticals d'infrastructures o macròfits
Selecció del substrat
Raspat d’uns 10 cm2 de la part superior del substrat, dipositat en un flascó amb aigua del riu
Recollida de la mostra
Fixació amb formol 4%
Transport al laboratori
Fixació de la mostra i etiquetatge
PROTOCOL: FULL DE CAMP
PROTOCOL: PREPARACIÓ DE LES MOSTRES
Transport al laboratori
Ús d’oxidants forts (i àcid clorhídric).Posterior rentat amb aigua destil·lada
Eliminació de matèria orgànica (i carbonat càlcic)
Amb aigua destil·lada fins que es vegin partícules fines a contrallum
Dilució de la suspensió
Medi de muntatge amb alt índex de refraccióUns 10-15 frústuls per camp de visió a x1000
Muntatge de les preparacions
PROTOCOL: IDENTIFICACIÓ I COMPTATGE
Establiment dels criteris previs
Establiment de la nomenclaturaCriteris de comptatge: valves com individus;
Comptatge per transectes
Calibració i preparació d’oculars
Preparació del microscopi
Valves que tinguin més de ¾ intacte, fins a comptar 400 valves.
Identificació dels tàxons i còmput d’individus
PROTOCOL: FULL D‘OBSERVACIONS
PROTOCOL: APLICACIÓ DE MÈTRIQUES
Com es calculen els índexs de diatomees?
∑
∑
=
== n
jjj
n
jjjj
sa
vsaID
1
1
(expressió general de Zelinka & Marvan 1961)
ona: Abundància relativa (1 a 5).s: valor de sensibilitat d’una espècie (1 a 4).v: valor indicador d’una espècie (bon indicador/mal indicador) (1 a 5)
PROTOCOL: APLICACIÓ DE MÈTRIQUES
Calcul index IPSPrograma OMNIDIA
Determinació del nivell de qualitat
< 55 - 89 - 1213 - 16> 16Tots els tipus
DolentDeficientMediocreBoMolt boNivell de qualitatTipus
fluvial
Lecointe C, Coste M, Prygiel J (1993) “Omnidia”: Software for taxonomy, calculation of diatomindices and inventories management. Hydrobiologia 269/270: 509-513.
OBTENCIÓ DE RESULTATS
Estiu 2002 segons l’IPS
IPS
0
5
10
15
20
25
30
35
Es tiu 2002 P rimavera2003
OBTENCIÓ DE RESULTATS
7.119.113.5Muntanya mediterrània d'elevat cabal
13.814.514.2Eixos principals CI
17.018.918.0Eixos principals Ebre
15.219.717.8Rius mediterranis d'influència càrstica
9.018.915.2Rius mediterranis de cabal variable
12.219.217.2Muntanya Mediterrània calcària
13.218.916.2Muntanya Mediterrània silícica
14.120.017.8Muntanya humida calcaria
14.519.818.2Muntanya humida silícica
MinMaxMitjana
Mitjana, màxims i mínims dels valors de l’IPS de les localitats de referència de cada subtipus fluvial
ASPECTES A DESENVOLUPAR
1. Ampliar progressivament la base de dades per tal de validar els rangs de l’índex.*Aprofundir en el coneixement de la naturalesa
taxonòmica de les espècies*Relacionar les característiques de les espècies i de les
comunitats de diatomees amb les dades ecològiques dels sistemes en què es troben.
2. Complementàriament, incidir en la formació i certificació d’especialistes.
Recommended