View
2
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
PRIMER DE PERIODISME GRUP 51
Anàlisi de textos per mitjans
audiovisuals Redacció i locució dels mitjans
audiovisuals
Anna Mascaró Nadal i Lídia Bosch Bauçà
15/04/2010
Introducció
Prèviament a l’anàlisi dels textos següents, fem un breu resum
de les tècniques necessàries a l’hora de redactar un text
radiofònic. A continuació, aplicarem aquests criteris als textos
que analitzarem.
Segons el llibre El lenguaje radiofónico d’Armand Balsebre, la
ràdio és un vehicle transmissor d’informació que expressa
sentiments i voluntats i defineix una interacció emissor-receptor.
El discurs radiofònic es caracteritza fonamentalment en la
temporalitat: en l’estructura seqüencial , en una línia temporal.
Ángel Rodríguez defineix en el seu llibre La dimensión sonora
del lenguaje audiovisual que el llenguatge audiovisual és un
conjunt de recursos expressius amb els quals el narrador pretén
estimular el públic.
Per tant, la combinació entre elements sonors i cadències
atractives amb una redacció adequada determinarà tant la
comprensió del públic com el seu interès en el missatge.
És per això, que hem de tenir en compte que quan més
abstracte és el llenguatge major serà la dificultat de comprensió
del nostre text. La dificultat en la creació d’un discurs radiofònic
es troba en la capacitat d’aproximar-lo al màxim a un discurs
natural i espontani, però alhora coherent i que no admeti
ambigüitats. Això s’aconsegueix utilitzant tècniques per imitar la
realitat. S’ha d’aproximar el discurs artificial al que seria un
discurs natural. L’emissor fa creure que està essent espontani, i
el receptor, alhora, accepta les regles d’aquest joc. També juga
un paper important en aquesta tasca, segons Armant Balsebre,
la manipulació electrònica i mecànica: es poden tallar fragments
que havien estat gravats, o alterar la percepció de la font sonora
per variació dels micròfons, equalització, velocitat, etcétera.
En el llibre Les notícies a la televisió, de Llucia Oliva i Xaviera
Sitjà, publicat per l’Institut Oficial de Ràdio i Televisió, trobem
informació més concreta relacionada amb les tècniques
concretes que s’utilitzen a l’hora de redactar textos periodístics.
L’objectiu és que tothom pugui seguir la nostra notícia. S’ha
d’organitzar la informació de manera lògica, és a dir que les
paraules han de ser clares i concises i s’han de respectar els
fets. La informació ha de ser clara i la sintaxis simple. Clar evitar
paraules inútils, perquè ocupen temps (com hem dit, la
temporalitat en la ràdio és el més important), i compliquen la
recepció del missatge. Les oracions han de ser concretes i la
sintaxis senzilla, s’han d’evitar els conceptes abstractes i evitar
la substantivació: són millors els verbs. Hem d’evitar les
perífrasis i els eufemismes. Recordem, com s’explica als apunts
de classe, que s’ha de recordar sempre, a l’oient, de què estem
parlant, perquè sinó es pot perdre.
Parlem, per acabar, de la dualitat entre originalitat i redundància.
Segons els apunts de classe, l’oient només reté el principi o el
final del que sent. Per tant, és necessari aportar les dades
principals de la notícia a la primera oració del text, i repetir-les
en l’última. No obstant això, correm el risc de ser cansats per
repetitius. Aleshores, la redundància no pot ser exactament
igual, sinó que cada oració ha de ser original, singular.
A continuació, analitzem els textos proposats: 1, 3, 4 i 5.
TEXT 1
Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia
trobaràs tot el regne animal.
La millor obra del món per què tota la família aprengui a
conèixer i a estimar els animals.
21 volums i 20 DVD amb les imatges més espectaculars.
Primera entrega diumenge 5 per
només 50 cèntims amb La Vanguardia.
1. Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la
locució soni espontània / natural.
És palesa la necessitat de què aquest text sigui locutat. Es tracta d'un text per
mitjans audiovisuals, que poden ser tant la televisió com la ràdio. Després d'un
primer anàlisi, trobem que l'estructura del text és simple, les oracions són
curtes i no s'hi troba cap subordinada. L'estil del text i el llenguatge és
col·loquial i tuteja l'oient, el qual el dota de naturalitat. Aquesta tessitura tan
propera a l'oient és pròpia d'un anunci, com en el cas que es dóna. La durada
aproximada d'aquest text és de vint segons.
2. Expliqueu:
a) Quina funció tenen:
La seva funció és publicitar un producte, el diari La Vanguardia, informant d'una
promoció que realitza, i sobretot convèncer l'oient perquè compri el diari. Els
aspectes en què es fa evident el caràcter publicitari d'aquest text són la seva
senzillesa i proximitat cap a l'oient, al qual tuteja, i el fet d'allò de què es parla,
que atenent-nos al text només té avantatges. Hi ha una voluntat de fer efectiu
aquest efecte i d'involucrar les famílies en el producte.
b) A quin públic (“Target”) s’adrecen:
S'adreça a un públic lector de diaris, amb nivell cultural i adquisitiu, que han
format una família (la millor obra del món perquè tota la família...), ja que la
finalitat pròpia del producte és oferir una cultura més amplia, tot i que general,
del món dels animals. A més, vol oferir un entreteniment per tota la família.
c) Quina mena de relació intenten establir amb el destinatari:
Intenta establir una relació propera i de tu a tu amb el destinatari, que doni
confiança a qui escolta l'anunci i prengui un to de consell, de recomanació.
d) A quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és
indiferent):
Aquest text s'adequa més als mitjans audiovisuals que no pas a la premsa.
Això és degut a la seva senzillesa, claredat i durada curta. Seria útil tant per
ràdio com per televisió, perquè s'entendria només amb la locució, però també
podria anar acompanyat d'algun tipus d'imatges, com ara del diari, el producte,
o una família provant-lo feliçment. A més, podem fixar-nos en la seva
macroestructura i la microestructura, que analitzarem més endavant, i podem
dir que pel fet de que no hi hagi redundància al final del text i per la pròpia
estructura s'adequaria millor a la televisió que no pas a la ràdio. És veu
clarament que no és indiferent el mitjà al qual es pot adequar, cosa que tindrem
molt en compte a l'hora d'analitzar la seva estructura.
3. Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual,
presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.
Com ja hem esmentat en l'apartat anterior, aquest text segueix un model
publicitari. La seva estructura és la característica d'aquest model. En primer
lloc, s'oferta el producte: els volums i els DVD que promociona La Vanguardia.
No obstant això, en les dues primeres línies també hi trobem el reforç
argumental, que intenta persuadir l'oient amb un missatge positiu: trobaràs tot
el regne animal, La millor obra del món per què tota la família aprengui a
conèixer i a estimar els animals. Finalment, en les dues darreres línies,
descriu el producte més detalladament amb un llenguatge més formal, i també
explica com obtenir-lo: 21 volums i 20 DVD amb les imatges més
espectaculars. Primera entrega diumenge 5 per només 50 cèntims amb La
Vanguardia.
4. Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora?
Justifiqueu la resposta.
La claredat del text i del missatge s'aconsegueix a des del punt de vista
sintàctic. Per tant, procedim a analitzar sintàcticament les oracions d'aquest
petit anunci, per demostrar així la simplicitat del llenguatge que utilitza.
- Dins l’enciclopèdia de National Geogràfic i La Vanguardia (CC) trobaràs (V)
tot el regne animal (CD). S.el·líptic: “tu”.
* Aquesta primera oració és incorrecta, ja que aporta una dada contextual
innecessària, que a més es troba a principi d'oració : Dins l'enciclopèdia de
National Geogràfic i La Vanguardia. Tal vegada hagués estat millor oferir
aquesta dada a final d'oració o bé a la següent, i no arrancar amb aquesta.
Aquesta composició resulta una mica turbulenta i difícil d'entendre per a l'oient.
- La millor obra del món (S) per què tota la família aprengui a conèixer i a
estimar els animals (O. subordinada). V.elidit.
- 21 volums i 20 DVD amb les imatges més espectaculars (S). V.elidit.
- Primera entrega (S) diumenge 5 (CC) per només 50 cèntims (CC) amb La
Vanguardia (CC). V. elidit.
TEXT 3
(...) Pere Casaldàliga era bisbe de San Felix de Araguaya. Ara
no s’ha mogut del Mato Grosso, però ja no és bisbe, és bisbe
emèrit. En aquell moment el Brasil vivia enl’expectativa que
algun dia el Partit del Treballadors de Lula da Silva arribaria al
poder. Això va passar al 2002, ha arribat al poder, però ara es
viu una certa desesperança pels casos de corrupció que s’han
descobert. Ens agradarà també valorar amb Pere Casaldàliga si
ha canviat el món o què ha canviat al món després dels
atemptats de les torres bessones de Nova York, dels atemptats
de l’onze de març a Madrid, dels atemptats del set de juliol
passat a Londres. No s’havia declarat encara, per exemple, la
guerra a l’Irak que ens porta cada dia notícia de morts. A l’Àfrica
no érem del tot conscients del genocidi de Darfur. I el Papa Joan
Pau II en aquell moment encara continuava viatjant, ara ja no hi
és i ara ha començat el papat de Benet setze, aquell cardenal
Ratzinguer que a ell, a Pere Casaldàliga, el va cridar al Vaticà i
després quan hi va anar a l’any 88 el va raptar pel seu suport a
la causa sandinista a la Nicaragua dels anys 80. De tot això en
volem parlar, i d’altres coses, amb Pere Casaldàliga, per això li
agraïm molt que ens hagi volgut rebre (...)
1. Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la
locució soni espontània / natural.
Després d'una primera lectura d'aquest fragment de text, és evident la
impossibilitat de locutar-lo correctament, donant una sensació de naturalitat i
espontaneïtat. A diferència del text anterior, aquest és enravessat, difícil
d'entendre, les frases són molt llargues i plenes d'incisos (I el Papa Joan Pau II
en aquell moment encara continuava viatjant, ara ja no hi és i ara ha començat
el papat de Benet setze, aquell cardenal Ratzinguer que a ell, a Pere
Casaldàliga, el va cridar al Vaticà i després quan hi va anar a l’any 88 el va
raptar pel seu suport a la causa sandinista a la Nicaragua dels anys 80).
També hem notat un excés d'informacions mal organitzades i sense connexió,
que fan difícil d'entendre el que ens planteja el text, que en un principi tan sols
tracta de presentar un personatge. La informació que s'ofereix, doncs, es
converteix en un bombardeig constant d'incisos que confonen l'oient i no li
permeten acabar d'entendre res. L'espontaneïtat es perd entre oracions molt
complicades que duren unes quantes línies. No obstant això, en el text trobem
una certa redundància en l'entrada i el tancament, on es fa referència al
personatge que posteriorment s'entrevistarà, el qual és l'únic que ens permet
deduir la seva intencionalitat.
2. Expliqueu:
a) Quina funció tenen:
En principi, aquest text constitueix una entradeta que presenta un personatge
abans de fer-li una possible entrevista o d'iniciar una tertúlia o debat.
b) A quin públic (“Target”) s’adrecen:
El text té un caràcter generalista, s'adreça a qualsevol oient, i pretén ser
informatiu. No obstant això, la comprensió d'aquest text reclama un oient que
coneix la actualitat i té nocions d'història. Per aquest motiu podem confirmar
que l'oient ha de tenir un nivell cultural més alt que la mitjana, però sense
arribar a ser especialista en res.
c) Quina mena de relació intenten establir amb el destinatari:
En aquest fragment, a diferència de l'anterior, és palesa una certa distància
respecte del lector, perquè pretén donar una sensació més informativa i de
credibilitat. La relació de proximitat es manifesta en major mesura entre el
convidat i el locutor, com podem comprovar en el següent exemple : De tot això
en volem parlar, i d’altres coses, amb Pere Casaldàliga, per això li agraïm molt
que ens hagi volgut rebre (...). No obstant això, cal tenir en compte l'utilització
de la segona persona del plural, en un intent de fer còmplice el destinatari de
l'entrevista o tertúlia, com si fos un company més del periodista. Això, no
obstant, es manifesta en un grau menor tan sols en la darrera oració, mentre
que la resta del text és de caràcter merament informatiu.
d) A quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és
indiferent):
Podem afirmar que aquest text és propi d'un mitjà radiofònic, degut a la
redundància que trobem a principi i a finals del text. A més, com que els verbs
estan en present, per tant no són aptes per un mitjà escrit, ja que introdueix un
futur debat. No obstant això, també és evident la dificultat de locutar aquest text
correctament i donant sensació de naturalitat. S'hauria de modificar l'estructura
del cos del text seguint els models de la macroestructura i la microestructura,
que realitzarem a continuació. Especialment, l'error més evident són les
oracions tan llargues i complicades i la falta de connectors. La microestructura
també s'hauria de revisar, ja que la cohesió i la coherència del text fallen: és
evident que el periodista vol aportar massa informació en poc espai.
3. Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual,
presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.
El text segueix un model periodístic, i la macroestructura falla en alguns punts.
Desglossem les característiques del text a continuació:
El fet és l'entrevista que es realitza a un personatge de rellevància, rellevància
que no es justifica al text. En canvi, sí que s'aporten importants dades
d'antecedents, que sovint són excessives i estan desordenades, el qual
provoca confusió en l'oient. El context hi és en menor mesura, de tal manera
que no permet que l'oient es situï enfront del personatge que es presenta. Les
prediccions principals són les preguntes i els temes que es tractaran al llarg de
l'entrevista, que s'enuncien breument. La forma en què es locuta el text no es
fa atractiva per l'oient, i això pot provocar que minvi l'audiència. La informació
que es dóna és massa abundant, perquè només s'enuncien esdeveniments un
darrera l'altra, però no es situa gaire el destinatari de la informació, i acaba
provocant una saturació a base de dades, fet que pot desembocar en el
desinterès o el cansament de l'oient.
La primacia i la ultimitat del text si que es dóna correctament, ja que a l'inici i al
final del text es fa referència al personatge convidat. No obstant això, la manca
d'un context i una organització de dades provoca que no se sàpiga ben bé qui
és aquest personatge i què representa.
L'estructuració dels continguts és correcta: presentació, cos i tancament. No
obstant això, el cos del text està desestructurat, manca de connectors i
causalitat entre un fet i l'altre. És evident la intenció del periodista de situar-nos
en els esdeveniments que ha viscut el personatge, però la informació que es
dóna és excessiva i massa superficial, no es relaciona gaire amb allò que
significa el personatge.
La premissa que s'hauria de seguir a l'hora d'elaborar textos radiofònics, “hem
d'escriure segons ho diríem, no segons ho llegiríem”, no es segueix gaire bé. El
text no arriba al nivell de formalitat d'un text de premsa escrita, però les
subordinacions, incisos i oracions extremadament llargues fan que perdi tota
marca de quotidianitat.
4. Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora?
Justifiqueu la resposta.
Com ja hem esmentat anteriorment, les microestructures sintàctiques no
s'adeqüen a la sonoritat d'una locució de ràdio correcta. Justificam aquest
argument a continuació.
Donem uns quants exemples de l'extremada llargada i complicació d'algunes
oracions, les quals analitzem sintàcticament:
- Això (S) va passar (V) al 2002 (oració subordinada adverbial CC), ha
arribat al poder (oració subordinada, subjecte el·líptic), però ara es viu (V)
una certa desesperança pels casos de corrupció que s’han descobert
(oració subordinada adverbial).
* No és recomanable, en mitjans audiovisuals, la utilització d'oracions
subordinades i adverbis en excés. Com veim, en aquesta frase hi ha quatre
verbs i les descripcions són complicades (“certa desesperança”).
- Ens agradarà (V) també (adverbi) valorar (o.sub.infinitiu) amb Pere
Casaldàliga si ha canviat (V) el món (oració subordinada adverbial) o
(conjunció) què ha canviat (V) al món (redundància) després dels
atemptats de les torres bessones de Nova York, dels atemptats de
(redundància) l’onze de març a Madrid, (coma, enlloc d'una conjunció)
dels atemptats del (redundància) set de juliol passat a Londres (oració
subordinada substantiva).
*Aquesta oració és extremadament complicada. En només una oració hi
trobem tres incisos, nombroses redundàncies i repeticions innecessàries,
repeticions d'estructura, falta de coherència sintàctica, el qual fa que el text
sigui incomprensible i impossible de locutar. A més a més, aquesta oració es
troba just després de l'exemple anterior, a l'inici del text. Difícilment qui locuti
aquest text podrà arribar al final sense entrebancar-se. Aquesta frase és
l'antítesi de la simplicitat que postulen les normes d'escriptura radiofònica.
Totes les oracions, al llarg de tot el text presenten una estructura semblant als
models anteriors. Per tant, la microestructura que segueix és inacceptable.
Finalment, cal esmentar que tots els nombres i dates que es faciliten són
exactes, al contrari de les normes de simplificació periodístiques. Aquest fet
també complica la comprensió del destinatari, que no té temps d'assumir tantes
dades en tan poc temps (1 minut aproximadament). El text no té cap tipus de
coherència, cohesió ni adequació al tema, el qual es pot comprovar un cop s'ha
tractat de locutar. Si llegim aquest text, l'oient molt difícilment entendrà res. No
s'utilitzen sinònims, sinó pronoms, el qual també és incorrecte. Sovint es
substitueixen noms per pronoms. Alguna oració comença per una conjunció. És
evident que aquest text, tot i que pretén ser radiofònic, no és apte ni per ràdio,
ni per televisió, ni per premsa escrita, ni per res.
TEXT 4
Bon dia són les vuit!
Avui s’acaben les classes a les escoles. Avui milers de persones
començaran les vacances de Setmana Santa, de manera que de
seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi
ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de
setmana, el del Diumenge de Rams. A la política també hi ha
gent que s’envà però no de vacances sinó a segones files de
responsabilitat. Eduardo Zaplana al Partit Popular, Imma Mayol
a Iniciativa. També hi ha gent que pensa quedar-se al seu càrrec
com és el cas de Carod Rovira, de seguida explicarem tot
plegat. Mentrestant està creixent el debat entorn a una mesura
de que va parlar el president Montilla abans d’ahir al Parlament.
De la possibilitat de portar aigua del Segre a Barcelona, captada
a la Cerdanya i passada per la galeria del túnel del Cadí. Hi ha
oposició a la zona, alguns creuen que els treballs ja han
començat, al menys han aparegut unes fites que marcarien el
començament de l’obra civil. Artur Mas hi carrega frontalment,
diu fins i tot que la manera en que estaria fent això el govern li
recorda la dictadura per allò dels silencis. De manera que ens
haurem de preguntar si el govern pensa fer-ho, si pot fer-ho. Hi
ha alguns diaris aquest mati que diuen que això seria
competència del govern central, de la Confederació Hidrogràfica
de l’Ebre, concretament. Esperem que al llarg del matí el govern
pugui aclarir exactament què és el que està passant o què és el
que hi pensa fer. Que tot està caríssim no cal que ens ho digui
l’IPC però, es clar, és una referència imprescindible i ahir vàrem
saber que des de fa un any els preus, de mitjana, s’han encarit
un 4,4 per cent. Feia 12 anys que no s’havien enfilat tant. I el
barril de petroli està tan car que el vicepresident Solbes ha
reconegut que no pot frenar els preus. Aquest migdia a partir de
la una un sorteig. El Barça sabrà quin serà el seu rival a quarts
de final de la lliga de campions. Ja s’han acabat els primers
entrenaments de la Fórmula 1 a Austràlia, Hamilton ha dominat i
Alonso ha fet tretzè. Són entrenaments lliures. És divendres, (...)
Aquestes són les notícies del matí.
1. Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la
locució soni espontània / natural.
Aquest fragment és adient per a ser locutat. Es tracta d'un text informatiu però
que té un to espontani i conté una certa ironia. Fins i tot la puntuació és adient
per a ser llegit en veu alta. Allò que fa que el text soni espontani és l'absència
de frases llargues o subordinades i el llenguatge col·loquial. No hi ha cap
tecnicisme i les oracions són simples, separades per punts. El retoricisme
també eleva al locutor al nivell d'un interlocutor més proper: de seguida la
previsió del temps que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga,
A la política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones
files de responsabilitat.
2.
2. Expliqueu:
a) Quina funció tenen:
Aquest text és informatiu, però possiblement doni lloc a un programa de debat
o tertúlia, ja que no té un estil purament de noticiari, sinó que més aviat el seu
to és relaxat i obert a rèpliques.
b) A quin públic (“Target”) s’adrecen:
El text es dirigeix a un oient adult amb un cert nivell cultural, de classe mitjana
o baixa i amb fills, ja que s'obre anunciant les vacances escolars, com el més
important.
c) Quina mena de relació intenten establir amb el destinatari:
En el text, es tracta d'establir una relació de proximitat i es cerca el sentit de
l'humor de l'oient i el seu inerès per les notícies. No obstant això i el to natural
amb que es desenvolupa, sempre hi ha una certa distància entre l'oient i el
periodista, que és la que preserva la credibilitat de la informació.
d) A quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és
indiferent):
El fragment s'adequa millor a un mitjà audiovisual (ràdio o televisió), degut a la
seva simplicitat sintàctica i a l'estil natural i proper que hem esmentat.
3. Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció audiovisual,
presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la resposta.
El text es cenyeix als criteris periodístics de redacció audiovisual, que
enunciem seguidament. El que més destaca, no obstant això, en aquest
fragment, són les informacions que s'enuncien seguidament i molt breument,
com és propi d'un resum informatiu. No obstant això, el seu estil és força més
espontani i col·loquial que si ho fos. Per tant, en aquest fragment no podem
parlar de l'explicació d'antecedents o conseqüències, sinó que es cenyeix a la
notícia més actual. Per aquest motiu podem dir que va adreçat a un públic amb
un nivell cultural força elevat, perquè l'oient ja ha d'estar informat abans dels
antecedents de la notícia, i deduir-ne per si sol les conseqüències. Tampoc
podem parlar de primacia ni d'ultimitat, ja que no es dóna més importància a
uns fets que als altres, ni existeix cap tipus de redundància. Al contrari, són les
darreres notícies les qui tenen més rellevància, les quals el locutor s'entreté
més a explicar. Això és degut a la voluntat d'informar abans de res a un oient
que només es queda amb el primer que sent. Aquest és el motiu de l'allau
d'informació que es dóna al llarg del text. No es pot perdre el temps en explicar
detalladament els fets, perquè sinó no s'informaria de tot. Malgrat les diferents
notícies que s'enuncien, el text està dotat de coherència i adequació, ja que
s'utilitzen connectors i les figures retòriques encertades que enllacen uns fets
amb uns altres. Per exemple: Avui milers de persones començaran les
vacances de Setmana Santa, de manera que de seguida la previsió del temps
que guanya molt de valor quan hi ha tanta gent que belluga, però
començarem per aquest cap de setmana, el del Diumenge de Rams. A la
política també hi ha gent que s’envà però no de vacances sinó a segones
files de responsabilitat.
Pel que fa a l'entrada, consisteix en una simple salutació que dóna pas al cos
del text, la informació. El tancament és el comiat : Aquestes són les notícies
d'avui.
4. Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora?
Justifiqueu la resposta.
Pel que fa a la microestructura que s'utilitza en el text, es pot afirmar que és
l'adequada, tot i que no es cenyeixi absolutament a les regles. La sintaxis és
coherent, l'exposició és clara i senzilla i la llengua propera. Aquest estil
s'aconsegueix, lògicament, amb una utilització correcta de la puntuació i dels
connectors, a més d'una estructura gramatical senzilla, és a dir, una sintaxis
lluny de la complicació. Les oracions es constitueixen amb un sol verb i
subjecte, rodejats de complements nominals o algun circumstancial, això sí,
cap subordinada.
Malgrat tot, el text es podria millorar, ja que hi ha oracions en què la sintaxis és
enrevessada i la redacció incorrecta. Per exemple:
- Avui milers de persones començaran les vacances de Setmana Santa, de
manera que de seguida la previsió del temps que guanya molt de valor quan hi
ha tanta gent que belluga, però començarem per aquest cap de setmana, el del
Diumenge de Rams.
Aquesta oració és massa llarga i és massa difícil de locutar. En total hi ha tres
comes i cinc verbs. A més a més, també trobem una subordinada : gent que
belluga.
TEXT 5
L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del 1937.
Andreu Nin tenia 45 anys. De
ben jove havia renunciat a ser mestre al Vendrell, on va néixer,
atret per les grans
convulsions socials que vivia la Barcelona de començaments de
segle. La Revolució Russa
el va fascinar encara més i se’n va anar a Moscou per ser un
dels líders del moviment obrer
internacional. Però quan Nin va veure que la utopia marxista era
traïda, va tornar als seus
orígens. I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil van
arribar els seus perseguidors.
Per fer-li pagar cara la dissidència.
1. Analitzeu la manera que les quatre redaccions intenten afavorir que la
locució soni espontània / natural.
Aquest text facilita la locució espontània i natural. Si l’analitzem veiem que
utilitza un llenguatge formal, molt fàcil d’entendre. Les frases són curtes i
senzilles. És un text clar i una de les característiques és la seva senzillesa.
Es tracta d’un text que segueix un model dramàtic situat en un context
narratiu. Ho podem veure en la seva macroestructura, està compost per un
plantejament, un nus i un desenllaç sobre la història d’un personatge.
Creiem que seria vàlid per un mitjà audiovisual.
2. Expliqueu:
a) Quina funció tenen:
La funció d’aquest text és entretenir a l’oient explicant la història d’un
personatge reconegut en la nostra Història. Amb aquest text es pot recrear
la vivència de l’oient(si és el cas). L’objectiu principal d’un text de model
narratiu dramàtic és crear personatges, espais, temps, situacions, històries
que siguin versemblants i que puguin crear empatia en l’oient i la
recreacions de vivències que hagin pogut viure els oients en relació al
personatge.
b) A quin públic (“Target”) s’adrecen:
El text s’adreça a un públic de un cert nivell cultural, que estigui interessat
en la nostra història, en la política, en la Guerra Civil espanyola , en el
personatge i de retruc en el marxisme i el comunisme de l’època, que al
final va acabar amb la mort del personatge, una mort polèmica que encara
no s’ha esclarit.
c) Quina mena de relació intenten establir amb el destinatari:
La relació que intenta establir amb el destinatari és de proximitat. El vol fer
viure la història de prop tot i la seva poca llargària. El llenguatge que utilitza,
com hem dit, és formal, però a la vegada és proper ja que és entenedor i
pròxim. La manera com explica el relat, breument però amb un vocabulari
atractiu i a l’hora emotiu, fa que l’oient es vulgui interessar pels fets i tingui
curiositat per com va succeir la vida del personatge.
d) A quin mitjà s’adeqüen millor (ràdio, televisió, premsa o bé és
indiferent):
Per les seves característiques aquest text s’adequaria bé en els mitjans
audiovisuals. La seva brevetat i claredat fan que el text sigui vàlid tant en
ràdio com en televisió i cinema. Podria ser un repàs per la vida del
personatge que introduís un col·loqui sobre la seva figura, el que va
significar, l’època que va viure, com per parlar de moviments polítics com
per analitzar la seva mort. Es podrien tractar infinitat de temes a partir
d’aquest fragment i per programes de diversa temàtica, com hem vist,
sempre que es situí en un context.
2. Tenint en compte els aspectes relacionats amb la redacció
audiovisual, presenten macroestructures adequades? Justifiqueu la
resposta.
Creiem que aquest text té una macroestructura totalment adequada. Com
hem dit, el text correspon a un model narratiu dramàtic, propi d’un mitjà
audiovisual, i la seva macroestructura segueix perfectament el criteri de
plantejament, nus i desenllaç. El plantejament comença amb la mort del
personatge: L’últim cop que el van veure viu va ser el 16 de juny del
1937. Andreu Nin tenia 45 anys; i el text també acaba amb aquest fet, per
tant podem veure la redundància. Segueix els objectiu d’un text dramàtic:
crear un personatge (en aquest cas és real, Andreu Nin i Pérez), una
història ( la vida del personatge), una situació ( la de la Barcelona de la
Guerra Civil, la de la Revolució Russa...). Tot contextualitzat en un temps i
dirigit cap a l’entreteniment de l’oient, que pot ampliar els seus
coneixements i a més, segons la seva edat, inclús podrà recrear el seu
passat i les pròpies vivències.
4. Les microestructures aplicades s’adeqüen a la percepció sonora?
Justifiqueu la resposta.
El text respon a una coherència sintàctica. A diferència d’algun text anterior,
aquest ens dóna moltes dades, però totes ordenades per mitjà de una bona
connexió, coherència i adequació. En poc temps, un minut escàs, fa un
repàs per la vida del personatge mitjançant només alguns fets destacats de
la seva vida, però que amb aquesta informació ja fa que l’oient es situï i
pugui entendre el que li passà a Andreu Nin. La característica clau és la
seva claredat i senzillesa per exposar les dades, amb un llenguatge
entenedor. Les frases curtes, que en cap cas superen la trentena de
paraules. Si analitzem la sintaxi veurem que el text està compost per frases
amb estructura senzilla, que es van alternant i no sempre segueixen la
mateixa estructura, cosa que evita que el text sigui monòton. L’error que
podem trobar és que en moltes frases s’utilitza el pronom per substituir al
subjecte, i això cal evitar-ho. Pel que fa a la simplicitat del text, és cert que
utilitza nombres com l’any en que va morir Nin, però seria confús posar els
anys que han passat des d’aleshores. En aquest cas no veiem malament
que s’utilitza la data, una data significativa en la nostra història i que situa al
lector en el moment històric(sempre que tingui uns coneixements mínims)
sense necessitat de dir res més. Una oració s’inicia amb la conjunció “però”
i això en mitjans audiovisuals s’ha d’evitar. Una altra s’inicia amb la
conjunció “i”.
-L’últim cop que el(pron) van veure viu va ser el 16 de juny del 1937.Com
veiem els complements circumstancials situen els fets que va viure el
personatge, explicats a cada frase. Només hi ha un verb envoltat de
grups nominals com els complements que hem esmentat i un
subjecte, en aquest cas elidit i substituït per un pronom (com en
altres frases del text)
- Andreu Nin(S) tenia(V) 45 anys(CD).(aquesta frase segueix un ordre
purament gramatical: S+V+Complement, no pot ser més senzill).
- De ben jove(CC) havia renunciat a ser(V) mestre(CD) al Vendrell(CC), on
va néixer(V), atret(V) per les grans convulsions socials que vivia la
Barcelona de començaments de segle.(oració subordinada de finalitat).
- La Revolució Russa(S) el(pron) va fascinar(V) encara més i se’n va
anar(V) a Moscou (CC)per ser un dels líders del moviment obrer
internacional.(o. subordinada de finalitat).
- Però(adv) quan Nin (S)va veure(V) que la utopia marxista(CD) era traïda
(v. Compost), va tornar(V) als seus orígens.(CC)
- I fins a la Barcelona revoltada de la Guerra Civil(CC) van arribar(V) els
seus perseguidors. (S)
- Per fer-li pagar(V) cara la dissidència(CD).
Recommended