APUNTES 8 Schutz Searle i Elster

TEORIA SOCIOLÒGICA CONTEMPORÀNIA3 ENFOCS, 3 PERSPECTIVES

PERSPECTIVA SISTÈMICA: la realitat social està determinada pels sistemes i les estructures

PERSPECTIVA SUBJECTIVA: la realitat social està creada per les accions de les persones i dels grups

PERSPECTIVA DUAL: posa l’èmfasi en amdós aspectes: sistemes i persones

BLOC 2.-

3.- El caràcter social de la naturalesa humana

3.1.- Naturalesa social de la persona: Schütz i Searle

Naturalesa social de la persona(Schütz i Searle)

Característica principal:

Són les persones i no els sistemes els que creen la realitat

Schütz. Realitat construida socialment.

Corrent més constructivista

Els subjectes donen sentit a la realitat i en donar aquest sentit, la creen.

Schütz, A. 1993. La construcción significativa del mundo

social. Barcelona: Paidós.

Context• Segle XX: als anys seixanta explota la preocupació per la vida quotidiana. La gent comença a viure de forma diferent, sense esperar un canvi global del sistema. • Època dels moviments hippies, l’ecologia, el feminisme, l’amor lliure i el qüestionament de l’autoritarisme en les organitzacions. • Moltes persones i grups se senten capaces de construir les seves pròpies biografies sense seguir els dictats del sistema.

Schütz. Realitat construida socialment.

Corrent més constructivista

Tipificacions: coneixement que tenim de la societat.

- De primer ordre: menys elaborades. Idees i conceptes que provenen del sentit comú i de la vida quotidiana.

- De segon ordre (o tipus ideals): Idees i conceptes científics provinents del món acadèmic.

Schütz. Realitat construida socialment.

Corrent més constructivista

Tipificacions: idees prèvies en base a les que construïm la realitat.

- De primer ordre: totes les persones tenen intel∙ligència cultural

- De segon ordre: són apreses i depenen de les oportunitats i provisions educatives

3.1.Naturalesa social de la persona: Schütz

Polèmica objectivistes-subjectivistes (Durkheim –Weber) Parsons – Schütz

Vivències conscients dels actors.

Món de la vida (el que donem per suposat)

Durkheim: origen de l’orientació estructural de la sociologia (base de les metodologies quantitatives de recerca)

Weber: perspectiva més subjectiva (fonament de les metodologies qualitatives)

Polèmica objectivistes-subjectivistes (Durkheim – Weber) Parsons – Schütz

Durkheim: objetivista. Concepció de societat sense persones o amb agents que són productes no-productors de les estructures i sistemes en què es socialitzen i viuen.

Weber: subjectivista. Concepció de societat construïda per les accions de les persones. El seu estudi de la societat requereix les veus d’aquells subjectes recollides en diferents metodologies qualitatives de recerca.

Món de la vida (Husserl):

Els fets socials són generats per persones i grups de persones d’acord amb el sentit que donen a les seves accions. Els conceptes sociològics que construïm han d’estar lligats amb les reflexions dels actors.

Vivències conscients dels actors

Transfons d’autoevidències i conviccions inqüestionades que usen els participants en els processos cooperatius d’interpretació. El que “donem per descomptat”: per exemple:

- Els diners- La universitat- El matrimoni, el metro, els dies de la setmana, un partit de futbol, la salutació, la cua del cinema...

• Schütz: Realitat construïda socialment

Tot ho construïm les persones?

Berger, P. & Luckmann, T. 1966. The Social Construction of Reality: A Treatise in the Sociology of Knowledge. Garden City, NY: Doubleday.

Searle, J. R. 1995. The construction of social reality. New York: Free Press.

3.1.Naturalesa social de la persona: Berger/Searle

La construcció social de la realitat: Berger

Berger & Luckman. (1968). La construcció social de la realiat

- Externalització (l’ordre social és un producte humà)- Objectivació (institucionalització, legitimació)- Internalització (fem nostre el que ve de fora)

Searle: existeix la realitat més enllà de tota construcció social

La construcció de la realitat social (Searle, 1995)

LIMITACIONS DEL CONSTRUCTIVISME

LIMITACIONS DEL CONSTRUCTIVISME

Existeix una realitat més enllà de tota construcció social:

- Fets bruts: no depenen de l’acord humà (la realitat natural com la muntanya de Montserrat, el riu Ebre...)

- Fets institucionals: depenen de l’acord humà (hi ha realitats que són construccions humanes com els diners, el matrimoni monògam o el sentit que donem a Montserrat)

La reforma educativa espanyola de finals del segle XX es va basar en la concepció constructivista

Constructivisme social i educació

LIMITACIONS DEL CONSTRUCTIVISME

Supera les limitacions del constructivisme:

La consciència dels subjectes individuals és generada en les seves relacions intersubjectives amb la resta de persones i no de forma individual Les nostres idees sobre la realitat (tipificacions) no sempre han estat en la nostra ment

Crítica al postmodernisme: existeix una realitat objectiva (fets bruts) que no depèn de les interpretacions dels subjectes

ACTES COMUNICATIUS: REELABORACIÓ DE LA TEORIA DELS

ACTES DE PARLA

ACTES DE PARLA LOCUCIONARIS, ILOCUCIONARIS I PERLOCUCIONARIS

LOCUCIONARIS: TENEN UN SIGNIFICAT

ILOCUCIONARIS: TENEN CERTA FORÇA EN DIR ALGUNA COSA

PERLOCUCIONARIS: ACONSEGUEIXEN CERTS EFECTES DIENT ALGUNA COSA

LOCUCIONARI: plou

ILOCUCIONARI: us prometo que la setmana que ve anirem d’excursió

PERLOCUCIONARIS: avui plou i no podrem anar d’excursió

LOCUCIONARI: aquest nen marroquí no sap català

ILOCUCIONARI: aquest nen anirà a reforç de català durant la classe de llengua

PERLOCUCIONARI: l’escola està plena, no tenim lloc per aquest nen marroquí

ACTES DE PARLA: TOTS SÓN ILOCUCIONARIS

ILOCUCIONARIS: TOTS ELS ACTES DE PARLA TENEN CERTA FORÇA. PER TANT, ELS QUE AUSTIN CONSIDERAVA LOCUCIONARIS SÓN ILOCUCIONARIS

PERLOCUCIONARIS: EL QUE AUSTIN ANOMENAVA ACTE PERLOCUCIONARI ÉS UNA DESCRIPCIÓ DE L’EFECTE QUE ELS ACTES ILOCUCIONARIS TENEN EN L’OIENT

ACTES DE PARLA LOCUCIONARIS, ILOCUCIONARIS I PERLOCUCIONARIS

LOCUCIONARIS: dir alguna cosa

ILOCUCIONARIS: actuar dient alguna cosa

PERLOCUCIONARIS: produir alguna cosa a través d’actuar dient alguna cosa

DIFERENCIACIÓ ILOCUCIONARIS i PERLOCUCIONARIS (I)

ILOCUCIONARIS: LA SEVA INTENCIÓ COMUNICATIVA -QUE L’OIENT ARRIBI A ENTENDRE EL CONTINGUT MANIFEST DE L’ACTE DE PARLA (no vull admetre’t en aquesta escola perquè ets marroquí)

PERLOCUCIONARIS: EL SEU OBJECTIU NO ES SEGUEIX DEL CONTINGUT MANIFEST DE L’ACTE DE PARLA I NOMÉS POT DETERMINAR-SE AVERIGUANT LA INTENCIÓ DE L’AGENT(no puc admetre’t perquè l’escola està plena)

DIFERENCIACIN ILOCUCIONARIS I PERLOCUCIONARIS (II)

ILOCUCIONARIS: ELS FINS ILOCUCIONARIS NOMÉS PODEN ACONSEGUIR-SE FENT-LOS EXPRESSOS, S’EMETEN OBERTAMENT(no vull admetre’t en aquesta escola perquè ets marroquí)

PERLOCUCIONARIS: ELS FINS PERLOCUCIONARIS, PER A TENIR ÈXIT, NO ES PODEN DONAR A CONÈIXER, NO PODEN CONFESSAR-SE COM A TALS (no puc admetre’t perquè l’escola està plena)

DOS TIPUS D’ACTES ILOCUCIONARIS

BASATS EN PRETENSIONS DE PODER: vull ser president del govern. Si no em voteu, trec els tancs al carrer (imposar)

BASATS EN PRETENSIONS DE VALIDESA: vull ser president del governs, però si no em voteu, hauré d’estar a l’oposició (acordar)

DOS TIPUS D’ACTES ILOCUCIONARIS

BASATS EN PRETENSIONS DE PODER: l’investigador/a és qui sap analitzar la realitat. Les reflexions de les persones investigades no són un coneixement vàlid per la ciència. (imposar una veritat)

BASATS EN PRETENSIONS DE VALIDESA: les persones investigades aporten interpretacions des dels seus móns de la vida. Aquestes es poden contrastar amb els anàlisis de la comunitat científica i avançar en el coneixement. (arribar a una veritat)

L’ACCIÓ COMUNICATIVA, EL DIÀLEG ES CONSTRUEIX AMB ACTES ILOCUCIONARIS BASATS EN PRETENSIONS DE VALIDESA

TRES CRÍTIQUES DE SEARLE A LA CONCEPCIÓ D’ACTES DE PARLA

DE HABERMAS (I)

I) DIU QUE ES BASA EN LA INTERPRETACIÓ QUE SEARLE FA D’AUSTIN I NO L’ENTÉN. NO SE N’ADONA QUE, PER SEARLE, TOTS ELS ACTES DE PARLA SÓN ILOCUCIONARIS.

TRES CRÍTIQUES DE SEARLE A LA CONCEPCIÓ D’ACTES DE PARLA

DE HABERMAS (II)

II) ELS EFECTES PERLOCUCIONARIS PODEN FER-SE EXPLÍCITS, NO FA FALTA OCULTAR-LOS.

TRES CRÍTIQUES DE SEARLE A LA CONCEPCIÓ D’ACTES DE PARLA

DE HABERMAS (III)

III) NO ES POT FONAMENTAR UNA TEORIA DE LA SOCIETAT AMB NOMÉS UN TIPUS D’ACTES ILOCUCIONARIS (ELS QUE BUSQUEN L’ENTENIMENT, EL CONSENS).

AUSTIN SEARLE HABERMASActes locucionaris

Dir alguna cosa

No existeixen Els considera però no els desenvolupa

Actes ilocucionaris

Fer alguna cosa dient alguna cosa

Tots els actes de parla tenen contingut proposicional, força ilocucionària i efectes perlocucionaris

Estan basats en pretensions de poder o en pretensions de validesa. Aquests últims formen part de l’acció comunicativa

Actes perlocucio-naris

Causar un efecte dient alguna cosa

Els transforma en “efectes” de tots els actes cap als oients

Formen part de l’acció estratègica o teleològica. Interessos del parlant no explícits

LIMITACIONS DE LA TEORIA D’ACTES DE PARLA DISCUTIDA

PER HABERMAS I SEARLE

LIMITACIONS

HABERMAS VOL DISTINGUIR ACTES DE PARLA AMB PRETENSIONS DE PODER I DE VALIDESA.SÍ PODRIA SERVIR ILOCUCIONARI I PERLOCUCIONARI PER A DISTINGIR UN EFECTE NO DESITJAT DE L’ACTE DE PARLA…

“Acabem la feina prenentun cafè?”

“Acabem la feina prenent un cafè? Tranquil·la, no és una cita”

“Acabem la feina prenentun cafè? Després anem a casa meva”

LIMITACIONS

L’EFECTE NO DESITJAT POT ÉSSER EXPLÍCIT (ENCARA QUE MOLTES VEGADES ESTÀ AMAGAT EN LA INTENCIÓ DEL PARLANT).

“Acabem la feina prenentun cafè?”

LIMITACIONS

ELS GESTOS, MIRADES, TONS... (NO VERBALS) TAMBÉ DONEN SIGNIFICAT A L’ACTE DE PARLA

“Acabem la feina prenentun cafè?”

“Acabem la feina prenentun cafè?” (jefe i empleada)

LIMITACIONS

EL CONTEXT DE L’ACTE DE PARLA, FRUIT DE L’ESTRUCTURA SOCIAL, ÉS RELLEVANT, NO NOMÉS LES PARAULES.

“Acabem la feina prenentun cafè?”(jefe i empleada amics)

LIMITACIONS

LA INTENCIÓ DEL PARLANT NO ÉS SUFICIENT, ÉS IMPORTANT EL RESULTAT DE LA COMUNICACIÓ

DINS D’UNA RELACIÓ DIALÒGICA EXISTEIXEN INTERACCIONS DE PODER

Relació dialògica

Relació de poder

Interacció dialògicaInteracció de poder

Debat amb Searle: actes comunicatius

PROPOSTA:Teoria dels actes comunicatius

ACTES COMUNICATIUS: • COMUNICACIÓ VERBAL I NO VERBAL

(MEAD)• CONTEXT DE LA COMUNICACIÓ

(ESTRUCTURA SOCIAL)• ÈTICA DE LA RESPONSABILITAT

(WEBER)

“Acabem la feina fent un cafè?”

ACTES COMUNICATIUS: REELABORACIÓ DE LA TEORIA DELS

ACTOS DE PARLA

BLOC 2.-

3.- El caràcter social de la naturalesa humana

3.2.- La construcció social de les emocions: Elster

Elster,J. 1999. Alchemies of the mind: Rationality and the Emotions, Cambridge University Press.

Elster, J. 1989. Nuts and Bolts for the Social Sciences. Cambridge: University Press

Elster

Individualisme metodològic: tant el canvi social com les institucions són resultat de les accions dels individus. Des de la teoria de l’elecció racional (Elster) s’evita el reduccionisme d’explicar les accions dels individus només des de l’utilitarisme.

Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.

L’acció social és un producte d’oportunitats i preferències.

- Oportunitats: Les restriccions físiques, econòmiques, legals i psicològiques creen el marc d’oportunitats de cada individu.

- Preferències: depenen dels mecanismes a través dels quals escollim entre les diferents opcions que tenim.

Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.

- Dins de les preferències, els mecanismes més importants són:

1. l’elecció racional2. les normes socials3. les preferències emocionals (Elster en dóna una importància creixent)

Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.

1. L’elecció racional: les persones fan allò que els proporcionarà millor resultat global quan s’enfronten a vàries alternatives d’acció.

Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.

L’elecció racional: Teoria de jocs

Exemple: el dilema del presoner:

• Denuncia:- si l’altre també 3 anys- si l’altre no llibertat

• Coopera:- si l’altre també 1 any- si l’altre el denuncia 5 anys

Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.

L’elecció racional: Teoria de jocs

Exemple: el dilema del presoner:

Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.

B1 B2

A1 1,1 5,0

A2  0,5 3,3

a1 i b1: estratègies cooperatives (cooperar)a2 i b2: estratègies no cooperatives (denunciar)

L’elecció racional: Teoria de jocs: actuem sempre per interès individual o també per solidaritat?

Exemples: - Rentar plats- Loteria - Success for All

Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.

2. Les normes socials: les persones no es guien a través dels millors mitjans, sinó de la propensió a complir les normes del grup social, especialment si s’han interioritzat.

Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.

3 . Les preferències emocionals: l’amor o l’amistat, l’odi o el temor, són els colors de la nostra vida quotidiana. Les emocions produeixen una força motivant i també distorsionant. Si no les tenim en compte pot ser que la racionalitat cognitiva no trobi motius per actuar, per escollir finalitats i/o mitjans.

Teoria de l’elecció racional. Normes socials. Emocions.

EMOCIONSEmocions bàsiques: la gana, el desig sexual, les emocions maternals, etc.

Emocions complexes: l’autoengany, la tendència a pensar el pitjor, la gelosia, l’enveja, la venjança, l’amor no correspost, etc.

Exemple: Otelo i Desdèmona

Théodore Chassériau

Dos tipus de causes de les emocions:

- Percepcions: les principals desencadenants de les emocions bàsiques com el desig sexual i emocions parentals. - Creences: l’origen més important de les emocions més complexes com les que sentim per la música o la pintura.

EMOCIONS

EMOCIONSLes explicacions evolutives poden explicar les emocions bàsiques, però no les complexes: per exemple l’auto-descepció i la tendència a pensar el pitjor (com Othello amb Desdèmona). Els beneficis de les emocions com la gelosia no són clares, quan condueixen no només a matar el rival, sinó també a l’estimada (com els terroristes que es suïciden). Passa el mateix amb l’enveja, la venjança o l’amor que perdura durant anys sense ser correspost.

EMOCIONS

Jesús Gómez discrepa en un aspecte: Elster considera que el desig sexual és una emoció bàsica, mentre ell afirma que és una qüestió social pròpia de l’ésser humà i per tant, una emoció complexa. 

Gómez, J. 2004. El  amor en la sociedad del riesgo. Barcelona: El Roure Ciencia

RAÓ I PASSIÓ

Raó i passió: per Elster, no hi ha cap llei universal que associï inversament raó i passió. És a dir, una persona pot estar completament enamorada i alhora estar perfectament lúcida i controlar la seva conducta. 

Una persona que está apasionadamente enamorada puede permanecer perfectamente lúcida sobre sus perspectivas y en completo control de su conducta (...) No hay ninguna ley universal de la naturaleza humana que extrese una relación inversa sobre las pasiones y la razón (pg 151)

Elster, J. 2001. Sobre las pasiones. Emoción, adicción y conducta humana. Barcelona: Paidós

RAÓ I PASSIÓ

Recollint aquesta idea d’Elster, Gómez diu que aleshores: podemos evitar ese “caer” irremediablemente en los brazos de la persona conquistadora (pg. 37)

I afegeix:¿No es tremendo que nos enamoremos de quienes nos desprecian? ¿No es terrible desconocer los mecanismos de la atracción? (pg. 39)Segons Gómez, Habermas profunditza més que Elster en la intersubjectivitat (racionalitat comunicativa), però no tracta a fons la irracionalitat de les emocions. 

ELECCIÓ I INTERSUBJECTIVITAT

Elecció i intersubjectivitat: gir cap a la perspectiva comunicativa: en la línea de Habermas (teoria de l’acció comunicativa), elegim també a través del diàleg, els arguments, el consens, etc. 

Elster, J. 2001. La democracia deliberativa. Barcelona: Gedisa

Habermas, J. 2001. Teoría de la acción comunicativa. Volumen I y Volumen II. Madrid: Taurus