barcelonamedieval-140103135327-phpapp02

La Barcelona Medieval

Crèdit variable de primer d’ESO Escola Súnion

Professor: Oriol Nogueras Mazawww.onogueras.com

Contextualització Entenem com a Barcelona medieval l’etapa en la que

la nostra ciutat viu en el període de l’edat mitjana. Evidentment, les diferències de la Barcelona romana

del 400 dC i la Barcelona medieval de l’any 500, eren poques.

Cristianisme L’aparició i propagació del cristianisme va

deixar empremta en la Barcelona de l’edat mitjana.

Es van començar a construir nombrosos espais sagrats cristians.

Política Barcelona durant l’edat mitjana va estar

governada per diferents comtes, que controlaven la ciutat i la resta del comtat.

Aquests comtes inicialment eren designats pel rei de l’imperi franc (Carlmany, s. VIII-IX i descendents).

A partir de Guifré el Pilós, s IX, el comtat de Barcelona passarà a ser hereditari juntament amb altres comtats que controlava el mateix Guifré (Besalú, Girona, Osona, Cerdanya, etc...)

Política L’any 985, Almansor, cabdill militar de l’Al-Àndalus,

atacà Barcelona. El comte del moment, Borrell II, com a vassall del rei dels francs, li demanà ajuda. En no rebre aquesta ajuda militar, Barcelona decideix trencar el pacte de vassallatge. És l’inici d’una independència pràctica dels comtats catalans liderats pel de Barcelona.

Poc a poc el comtat de Barcelona i la seva ciutat es van erigint com a comtat principal de la zona de l’actual Catalunya.

Els comtes de Barcelona deixaven en herència el comtat als seus fills, i d’aquí en naixé la dinastia del Casal Comtal de Barcelona.

Dinastia del Casal comtal de Barcelona

http://www.onogueras.com/comtats_catalans/casal.html

La Barcelona posterior als romans

Urbanisme inicial La muralla romana va persistir durant molt temps

i el creixement urbà es va anar produint fora d’ella en els primers segles de l’edat mitjana (ss. VI, VII, VIIIi IX).

L’espai de dins de la muralla va continuar sent exclusiu d’espais sagrats i institucions polítiques.

La perifèria de la ciutat l’ocupaven els grups socials populars.

El palau comtal era la residència dels comtes de Barcelona, que governaven el comtat de Barcelona i altres comtats catalans.

Creixement urbà (s.XIII)

En el context ja de la baixa edat mitjana (s.XIII), la ciutat va créixer notablement.

Hi havia nombrosos barris i molta població fora de les muralles.

Per això Jaume I, rei de la Corona d’Aragó al segle XIII, va decidir fer el segon recinte emmurallat.

Malgrat tot, el gran creixement de Barcelona com a ciutat puntera al Mediterrani, va fer veure ben aviat que la muralla quedaria obsoleta.

Abans de la segona muralla

La segona muralla de Jaume I s.XIII

Creixement urbà (s.XIII)

La segona muralla tenia l’actual Rambla com un dels seus costats.

Malgrat el valor del recinte emmurallat, de seguida va quedar petit.

El fort creixement demogràfic de Barcelona la va continuar fent créixer extramurs, cap a l’actual Raval i Montjuïc.

Durant el període de Pere el Gran es van contruir les Drassanes, Barcelona, com a ciutat capdavantera al Mediterrani, necessitava un lloc on construir-hi les seves embarcacions.

Creixement urbà (inicis s.XIV)

La segona muralla havia quedat petita. Va ser Pere el Cerimoniós, rei de la Corona d’Aragó, al segle XIV, que va donar impuls a la tercera muralla.

El recinte abraçava així tota la població que havia anat instal·lant-se a la zona del Raval.

El perímetre de la muralla va passar a ser de 6240 m.

La Barcelona del segle XIV i XV.

Crisi de mitjans del segle XIV

El 1348 la pesta negra va entrar pel port de Barcelona. Va durar uns anys, però durant dècades hi van anar

apareixent diferents rebrots. A nivell demogràfic Barcelona va perdre gairebé un 40%

de la població.

Crisi de mitjans del segle XIV

Tot això va portar un clima difícil a la ciutat, i els jueus, que habitaven els calls, en van ser uns dels principals damnificats.

També enfrontaments polítics pel govern del Consell de Cent, el govern de la ciutat, entre la Biga i la Busca

Tots aquest problemes van anar desocupant parts de Barcelona, com el Raval, que durant segles va estar molt buit.

Els carrers medievals Estrets i petits. Els artesans treien la feina al carrer, ple de

taules i taulells. Mercats improvisats

La Ribera Va ser el barri dels gremis, grups de persones que compartien

ofici. Els gremis s’ocupaven de molts aspectes, però bàsicament

regulaven aspectes de quantitat i qualitat de les produccions i aspectes benèfics.

Els artesans d’un mateix gremi sovint ocupaven el mateix carrer.

Avui en dia molts carrers de Barcelona conserven el nom d’aquests gremis.

El barri de la Ribera, barri d’artesans, neix al voltant del Mercadal, zona d’activitat comercial intensa, i prop de les portes que donaven al camí de Mataró i del Mar.

La Ribera

Barcelona i el gòtic A partir del segle XII i sobretot XIII l’estil gòtic

arriba a Barcelona. Producte d’això avui en dia encara en trobem

nombroses restes per tot el que coneixem com el barri antic o barri gòtic.

Edificis religiosos de gran alçada. Grans vitralls. Arcs ogivals o apuntats.

Palau Reial Barcelona

Palau Aguilar Barcelona

Palau Finestres Barcelona

Palau de la Generalitat

Llotja de Barcelona

Santa Maria del Mar Edifici gòtic religiós emblemàtic de la ciutat. (Berenguer de

Montagut i Ramon Despuig, 1329 – 1383) Sembla que ja existia una petita església al segle X. L’actual data del 1329 en època d’Alfons el Benigne. És un símbol del poder de Barcelona a l’època. Els habitants de la Ribera van participar activament en la

construcció. Construïda amb pedres de Montjuïc, transportada en barques

fins al mar i portada pels “bastaixos” (descarregadors del port”) de forma desinteressada fins a Santa Maria.

Santa Maria del Mar

Fonts Barcelona medieval, la ciutats dels comtes.

Universitat de Barcelona.http://www.ub.edu/contrataedium/bcn_medieval/grup_recerca4_web.swf

La Ribera, http://webs.ono.com/laribera/catala/la%20ribera.htm

La Barcelona romana i medieval, Camp d’aprenentatge de Barcelona, http://www.xtec.cat/cda-barcelona/mat_didactics/quaderns/bcn_rom_med_eso_b.pdf