View
41
Download
0
Category
Preview:
DESCRIPTION
Sabina Dalmau Ramos Curs 2011-2012 INS S’Agulla kalkat13@gmail.com. C42 Cures bàsiques d’infermeria aplicades a les necessitats de l’ésser humà. I. Necessitat de menjar i beure. 1. Nutrició 1.1. Els nutrients 1.2. Els grups d’aliments 1.3. Equilibri i metabolisme energètic - PowerPoint PPT Presentation
Citation preview
C42
Cures bàsiques d’infermeria
aplicades a les necessitats de
l’ésser humà
Sabina Dalmau RamosCurs 2011-2012
INS S’Agullakalkat13@gmail.com
I. Necessitat de menjar i beure
1. Nutrició1.1. Els nutrients1.2. Els grups d’aliments1.3. Equilibri i metabolisme energètic1.4. Concepte i tipus de dietes
2. Aparell digestiu2.1. Anatomia de l’aparell digestiu2.2. Fisiologia de l’aparell digestiu2.3. Patologies de l’aparell digestiu
3. Ajuda al pacient amb dificultats digestives3.1. Alimentació oral3.2. Nutrició enteral3.3. Nutrició parenteral
1. Nutrició
Alimentació?
Nutrició?
Aliment?
Nutrient?
Dieta?
1.1. Els nutrients
- Orgànics (CHON) / Inorgànics
- Essencials: proteïnes, lípids, glúcids, vitamines i minerals. Aigua.
- No essencials:
- Macronutrients: HC, proteïnes i lípids. Aigua i fibra.
ENERGIA i ESTRUCTURA
Micronutrients: vitamines i minerals. REGULACIÓ METABÒLICA
Oligoelements: Alguns minerals. REGULACIÓ METABÒLICA
Crom metabolisme de la glucosa
Coure Intervé en la utilització del Fe
Sodi i potassi Funció nerviosa. Equilibri hídric.
Clor Sucs gàstrics
Glúcids o hidrats de carboni
[C(H20)]n glucosa C6H12O6
Més abundants en aliments d’origen vegetal
- Monosacàrids (de 3 a 8 C). No poden dividir-se en nutrients més
senzills. Dolços.
- Disacàrids (2 monosacàrids). Dolços.
Sacarosa = glucosa + fructosa
Lactosa = Glucosa + galactosa
- Polisacàrids. Insolubles en aigua i d’absorció lenta. Ex : midó,
glicogen (fetge i múscul animal) i cel·lulosa (fibra)
Taula pàgina 282
Funcions:- Energètica (50-60 % de la ingesta calòrica)
- Estructural o plàstica
Excés de monosacàrids i disacàrids excés de calories
transformació i emmagatzematge de lípids.
Aliments rics en glúcids:- Origen vegetal: cereals, tubercles, llegums, verdures, hortalisses, fruites,
sucre i mel.
- Origen animal: llet, carn i peix.
- Fibra: Cereals, llegums, verdures, hortalisses i fruites.
Lípids (CHO)
- Insolubles en aigua
- Solubles en dissolvents orgànics
- Poden ser simples o complexos (fosfolípids o glicolípids).
- Els àcids grassos poden ser: pàg. 283
Saturats: sòlids. Greixos d’origen animal.
Insaturats: líquids. Greixos d’origen vegetal (olis).
- Àcids grassos essencials. Poliinsaturats (en llavors): linoleic
(blat, soja, greix de porc) linolènic (olis vegetals) i araquidònic
(peix). Disminueixen els nivells de colesterol sanguini.
- Colesterol: HDL (“bó”), LDL, VLDL pàg. 284
Funcions:
- Energètica (30-35 % de la ingesta calòrica)
- De reserva
- Estructural o plàstica (membranes cel·lulars)
- Protecció d’altres òrgans
- Termoreguladora
- Regulació metabòlica: formació d’hormones, àcids biliars i
vitamines
Excés de lípids increment de pes obesitat risc cardiovascular.
risc cardiovascular.
Absència d’HC hidròlisis de lípids emmagatzemats.
Proteïnes (CHON)
- Sovint contenen altres components com S o P.
- Formades per aminoàcids (20).
Essencials (cal ingerir-los): Són 9. Pàg 285.
Carència = malaltia.
No essencials: Sintetitzats per l’organisme.
- Proteïnes simples (només aminoàcids) i complexes (lipoproteïnes,
glicoproteïnes, fosfoproteïnes)
- Les proteïnes d’origen animal tenen gran valor biològic perquè
contenen tots els aminoàcids essencials.
- En carn, peix, ous, llet, llegums o cereals.
Funcions:
- Estructural (esquelet cel·lular). Fibres musculars.
- Genètica
- Immunològica (anticossos)
- Reguladora: enzims i hormones.
- Transport: Hb-O2, lipoproteïnes-lípids
- Energètica ( 10 – 15 %)
No ingesta de HC i lípids metabolització de proteïna emmagatzemada
producció d’amoníac que el fetge transforma en urea (orina).
Taula pàg. 287
Vitamines
- Orgàniques
- Essencials
- Només podem sintetitzar K, B1, B12 i àcid fòlic en petites quatitats i
pro-vitamina D.
- Vitamines hidrosolubles (no s'emmagatzemen): C, B1, B2, B3, B5,
B6, B12 i H. Eliminació a través de l'orina.
- Vitamines liposolubles (s'emmagatzemen al fetge i teixit adipòs):
A, D, E i K. Eliminació amb la femta. Excés = toxitat.
FUNCIÓ: REGULACIÓ METABÒLICA
Es destrueixen facilment amb temperatura, llum, aire...
BERI-BERI
PELAGRA
ESCORBUT
- Hemorragies
- Ulls enfonsats
- Separació d'ossos fracturats
RAQUITISME
Minerals
- Inorgànics
- Minerals majoritaris (>100mg/dia): Ca, P, Na, S, K, Mg i Cl.
- M. minoritaris (<100mg/dia): Fe, Cu, F, Co, Zn, Cr, I, Mn, Mo, Se
FUNCIÓ: ESTRUCTURAL
REGULACIÓ METABÒLICA
Excés o deficiència de minerals = patologia
Aigua
65% del cos humà
Eliminació : expiració, suor, orina, femta i perspiració (evaporació simple a
través de la pell) 2,5 l /dia
Ingesta: Líquids + aliments
Funcions
- Regula la temperatura corporal (evaporació suor)
- Forma part del plasma sanguini, la limfa i les secrecions corporals
- Ajuda a l’eliminació dels productes de rebuig (orina)
- És el mitjà on es realitzen els processos bioquímics que asseguren la
vida
- Estructural (turgència de les cèl·lules)
Fibra
Molècules d’origen vegetal que no poden ser digerides en el tracte
intestinal, tot i que són fermentades parcialment.
Fibra insoluble i soluble
Funció = reté l’aigua.
- Sensació de sacietat.
- Solubles = disminució de la motilitat intestinal = increment absorció.
- Insolubles = increment de la motilitat intestinal = disminució absorció de glucosa,
greixos i colesterol.
- Efecte laxant i eliminació de toxines.
- Manté la flora intestinal.
25g / dia disminueix: restrenyiment, diabetis II,aterosclerosi, càncer de colon...
Excés fibra = excés de flora bacteriana = gasos, distensió abdominal i diarrea.
1.2. Els grups d’aliments
Llet i derivats
- Proteïnes d’alt valor biològic (caseïna), HC (lactosa) i lípids (AGS i colesterol).
- Ric en vitamines (menys C)
- Minerals: Ca, P,
Llet = 88 % aigua + 12 % sòlids (lactosa, proteïnes, lípids)
- Desnatada: sense greix, colesterol ni vitamines.
- El iogurt és més digerible
- Formatge: menys aigua i més proteïna, greixos i Ca.
- Mantega té 80% de greix, colesterol i moltes vitamines A, D i E
Dèficit de lactasa = lactosa àcid làctic + CO2 dolor intestinal i diarrea
Al·lèrgia caseïna
Ous
Clara: Ovoalbúmina
Rovell: Lípids (AG essencials, AGS i colesterol)
Ovovitel·lina
Vitamina A, B i Fe
Carn i derivats
Proteïnes (18-20%), greixos (AGS i colesterol), aminoàcids
essencials, vitamines (tipus B) i aigua (60%).
No contenen fibra i pocs hidrats de carboni.
- La carn més vella és menys nutritiva perquè perd
teixit muscular.
- Carns magres (<10% de greix)
- Carns grasses (>20% de greix)
- La qualitat de la carn de porc i pollastre varia
molt segons l’alimentació de l’animal.
- Vísceres i embotits són rics en AGS i colesterol,
però també en vitamines.
Bases puríniques àcid úric gota
Peix i marisc
Proteïna més digestible, ric en omega-3, minerals (Ca, I, P, K i
Fe) i vitamines (D, retinol i B12)
- Peix magre o blanc (<3% greix): rap, bacallà, lluç.
- Peix blau o gras (8-15 %): arengada, tonyina, anguila,salmó.
- Peix semi-magre (3-7%): truita, turbot, seitó.
El marisc conté més colesterol i menys proteïnes. És ric en zinc i
purines.
Olis i greixosOrigen vegetal: sense colesterol. Vitamines i AG essencials.
- Oliva: AG monoinsatutrats
- Gira-sol, soja o blat de moro: AG poliinsaturats
- Coco, palma, palmito: AG saturats
Hidrogenació oli = margarina + àcids grassos trans
Origen animal. Rics e AGS i colesterol
Sucres i dolços
Poques propietats nutritives . Són energètics i conservants.
Origen vegetal: sucre, cacau, xocolata...
- Sucre moreno: remolatxa o canya (sacarosa, vit i aa)
- Sucre blanc: refinant l’anterior (sacarosa)
- Altres edulcorants naturals: fructosa, glucosa, lactosa o maltosa.
- Edulcorants químics: sacarina o ciclamat (no energètica)
Origen animal: mel. Conté aigua, minerals i vitamines B, però en poques
quantitats.
PASTISSERIA i CONFITERIA: Greixos d’origen animal, sucres refinats i
elvades temperatures en l’elaboració = pocs nutritiva i hipercalòrica
Cereals i derivats
Envolta (segó): fibra, minerals (Fe, Mg, Ca i Zn) i vit B.
Endosperma: proteïnes d’alt valor biològic, AG essencials,,
minerals i hidrats.
- Midó i gluten : blat
- Midó i zeïna: blat de moro
- Midó i Orizeïna: arròs.
Gra sencer = cereal integral
Gra separat = cereal refinat
Baix contingut d’aa essencials
Fruites, verdures i hortalisses
- Rics en fibra, aigua, minerals i vitamines hidrosolubles. No aporten
D, B12 ni retinol.
- Contenen glúcids simples. Sobretot els dàtils, el plàtan, la patata,
la pastanaga...
- Pobres en lípids (<1%), excepte l’alvocat o les olives. No contenen
colesterol.
- Pobres en proteïnes (1-5 %)
- Poc valor energètic
Els fruits secs són rics en minerals i lípids, però no en colesterol.
Són energètics.
Llegums
- Rics en proteïnes vegetals (25%)
- Rics en HC i fibra (50%)
- Pobres en lípids (2-5 %)
- Baix contingut hídric (10%)
- Rics en minerals i vitamines (excepte D, B12 i retinol)
II.
Regulació sucre pag 282 llibre
Recommended