Casacuberta. D & Vallverdú, J. (2014) E-ciència i diluvi de dades

Le-cincia i el diluvi de dades

2011 Universitat Autnoma de Barcelona - Tots els drets reservats

Le-cincia i el diluvi de dades03/2014 - Filosofia. Els ordinadors sn presents en totes les fases de la investigaci cientfica. A primera vista espodria creure que la introducci de tecnologies digitals en cincia s neutra, que noms facilita o fins i tot permet lainvestigaci. Aquest article discuteix aquesta afirmaci, posant de relleu que part de la investigaci, realitzada persuperordinadors, s impossible de reproduir amb llapis i paper. Canvia aix la definici de mtode cientfic, o nomsla idea que els processos mentals ocorren exclusivament en el nostre cervell?

[]Imatge de la simulaci del tif Mawar de 2005. Font: Wikipedia.

[]Que els ordinadors sn omnipresents en la investigaci cientfica no s precisament una novetat. Des de la recollida dedades a la presentaci dels resultats en un paper, no hi ha cap pas del mtode cientfic en qu no trobem all digital. Elmeteorleg executa simulacions de l'atmosfera en un supercomputador, el naturalista posa sensors en les potes de les libesper comprovar si emigren i a on, una sociloga utilitza les dades recopilades per una companyia de telefonia mbil per aestablir la mobilitat urbana...No obstant aix, aquesta inclusi dels ordinadors exigeix pagar un preu. No hi ha cap diferncia essencial entre un botnicdel segle XIX que fes dibuixos de les noves plantes que descobria a la selva amaznica i un que ho faci ara amb una cmeradigital. No ens hauria de fer pensar que la introducci de tecnologies digitals en cincia s neutra. De fet, podria representarcanvis en la forma en qu es porta a terme el mtode cientfic.De sempre, hem imaginat que la cincia t lloc dins la ment d'un cientfic o cientfica. Examina la naturalesa, o cert problemaformal, es planteja hiptesis, les refina i busca formes d'acceptar-les o descartar-les. La ment segueix el procs pas a pas i tclar quin valor t l'evidncia obtinguda o quines sn les implicacions causals de la hiptesi a testar.Qu passa quan introdum supercomputadors en l'equaci? Una nova ment, artificial, porta a terme part dels clculs isuposicions, sense que una persona de carn i ossos pugui replicar els resultats. Imaginem per un moment la quantitat de dadesque genera l'LHC (Large Hadron Collider). En el procs de desintegraci desprs de la collisi de dues partcules fonamentalsa alta velocitat es generen en milisegons milions de dades, que poden ser la validaci, per exemple, de l'existncia del bosde Higgs. No obstant aix, aquesta validaci est totalment efectuada per programari, la fsica encarregada del projecte no potrepetir aquests clculs amb paper i llapis, s'han de deixar en mans de la megacomputadora, com a molt pot demanar-li a unenginyer informtic que validi com funciona el programa, que no tingui cap error greu en la seva programaci, per el clcul ensi queda totalment fora de les seves capacitats d'anlisi.Quines implicacions t aquest nou fenomen, que ja s'ha encunyat com a "e- cincia", per a la nostra comprensi de qu s lainvestigaci cientfica? Els ms radicals sostenen que la nostra idea de qu s el mtode cientfic no se sost i cal canviar-latotalment. Aix, argumenten que en utilitzar un ordinador per demostrar el teorema dels quatre colors (un teorema matemticque sost que qualsevol mapa es pot pintar amb noms quatre colors de manera que cap regi confrontant comparteixi elmateix color) la matemtica ha de deixat de ser una cincia formal per convertir-se en una cincia experimental, on els resultatsgenerats per l'ordinador serien l'equivalent al resultat d'un experiment. Altres van fins i tot ms enll i argumenten -com ChrisAnderson, l'editor de la revista Wired- que en breu la cincia deixar de buscar connexions causals i deixar simplement queels ordinadors descobreixin correlacions rellevants, sense preocupar-se massa de si sn causalment rellevants o no.Una altra possibilitat s oblidar-se de l'internisme, la idea que els processos mentals ocorren exclusivament dins dels nostrescervells i obrir-nos a la idea que pensar normalment s un procs obert, en el qual hi ha una interacci contnua entre cervell,cos i entorn. Aix, l's d'ordinadors per demostrar el teorema dels quatre colors no s res especial, s una millora tecnolgicad'alguna cosa que els matemtics sempre han fet, utilitzar diagrames, models a escala, regles de clcul, etc. per traslladar unclcul complex a un dispositiu extern.

Le-cincia i el diluvi de dades

2011 Universitat Autnoma de Barcelona - Tots els drets reservats

Noms el temps ens dir cap a on acabar portant-nos l'e-cincia...

David CasacubertaJordi Vallverd

Departament de Filosofia

Casacuberta, David; Vallverd, Jordi. E-Science and the Data Deluge. Philosophical Psychology 27(1): 126-140. 2014.