View
4
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 1
Classe 7
Tema 3. Les bases subjectives del procés democràtic
3. Orientacions sobre la comunitat política i l’organització
política
• Sobre la comunitat política: - Dèficits d’integració nacional, territorialment localitzats.
- Espanya és la Comunitat política amb la que s’identifica la gran majoria dels ciutadans.
- La CA s’ha anat constituint també com a referent de pertinença per una gran majoria.
o Com a conseqüència: Ampli predomini de les Identitats (sentiments de pertinença) compartides
o Les identitats exclusives (espanyola o de la CA) representen al voltant
del 15% a ESP. o El predomini de les identitats compartides és general a totes les CA
- En aquest marc es diferencien unes CCAA (Madrid, Castella i Lleó, Castella
- La Manxa) amb presència superior a la mitjana de la identitat exclusiva espanyola i nul·la identitat de CA, mentre unes altres CCAA (Cat i PB)
presenten uns percentatge importants d’identitats exclusives de CA i molt
baix percentatge d’identitat exclusiva espanyola. - A diferència de la resta de CCAA a Catalunya i País Basc un sector
majoritari de la població identifica la CA com a Nació, en un marc de
relativa divisió “nacional/regional” sobre la definició de la CA. A la resta de CCAA la percepció “regional” és gairebé unànime.
- La mitjana general a nivell d’Espanya “amaga” diferències” rellevants entre CCAA, indicant una polarització a nivell identitari i de percepció de la Comunitat política nacional. o Diversitat de concepcions sobre la definició d’Espanya com Estat/Nació
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 2
o Diversitat territorialment concentrada (País Basc i Catalunya, presenten les diferències clarament més marcades, orientades a una major
percepció d’Espanya com a Estat i no com a Nació). - Gràfic de tota Espanya d’identificació nacional subjectiva (INS):
- Per comunitats autònomes: 2010 o Madrid és diferent de la resta d’Espanya, se senten només spanayols
més que la resta d’Espanya o Galícia, Illes i Andalusia s’identifiquen més del normal + amb la
comunitat, tot i que els valors de tant espanyol com de la comunitat té
valors molt alts, com la resta d’Espanya o Canàries són molt diferents, se senten molt més canaris que espanyols,
inclús més que a Catalunya
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 3
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 4
- CIS fins 2012, Catalunya: o Únicament català augmenta molt a partir de 2010
o Fins 2010 hi ha una gran continuïtat en el sentiment de pertinença dels catalans, indistintament del que votessin
- ICPS fins 2012, dades molt similars a les del CIS
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 5
- CEO, fins 2016:
• Sobre l’organització política: - Ampli suport a l’Estat Autonòmic fins el 2008, que havia anat guanyant
suports de manera constant. - A partir de 2008 augmenta el suport a la recentralització i la tendència
decreixent en el suport a l’Estat Autonòmic en un marc d’opinions diferents sobre el grau d’autonomia desitjat.
- A partir de 2010 augmenta el suport a la possibilitat d’independència de les CA, especialment a Catalunya. o Crisi del model d’Estat de les Autonomies? Polarització
- Polarització territorial: o En unes CCAA augmenta el centralisme
o A Catalunya i País Basc insatisfacció amb model actual i consolidació i creixement d’opcions federalistes/sobiranistes/independentistes
- L‘Organització Territorial de l’Estat com a Estat Autonòmic és encara
clarament l’opció amb major suport.
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 6
o Durant un llarg període aquesta preferència havia anat guanyant suport en detriment de la preferència per un estat centralitzat que havia anat
perdent suport. o Alhora s’havia situat de manera estable com a segona opció, la
preferència per l’organització autonòmica però amb demanda d’un nivell d’autonomia superior per a la CA.
- Evolució recent: Tendències polaritzadores/centrífugues a nivell territorial: o Important retrocés del suport a l’organització autonòmica tal com
estava definida. o Paral·lel increment del suport a una recentralització, de preferència per
una reducció del nivell d’autonomia i per una organització centralitzada de l’Estat. Alhora disminució també del suport a una organització basada en CCAA amb més autonomia.
- Aquests trets generals d’evolució no són aplicables a totes les CCAA. El detall per CCAA permet observa tendències centrífugues en relació a les preferències sobre l’organització territorial de l’Estat.
- En unes CCAA les preferències es divideixen equilibradament entre les favorables al manteniment del la situació actual i les preferències per la recentralització.
- En un altre grup de CCAA es mantenen clarament ,majoritàries les preferències per la situació actual però hi ha una presència rellevant de preferències per una recentralització. I en algunes d’elles amb presència rellevant de preferències per una situació amb major autonomia.
- En canvi al País Basc i Catalunya hi les preferències per una recentralització tenen molt poc suport mentre s’ha incrementat de manera
notable la preferència per una situació que possibiliti l’exercici de l’autodeterminació i eventualment la independència. Alhora hi ha un suport també important a una tipus d’organització amb majors nivell d’autonomia.
Les preferències a favor d’una recentralització son més rellevants en u
o El gran predomini de les identitats compartides i de les preferència per una forma d’integració política territorial a través de l’organització
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 7
autonòmica s’han erosionant com a elements “amortidors” d’eventuals conflictes.
o Les tendències centrífugues en les percepcions sobre les unitats constitutives d’un sistema política com són la Comunitat Política i la
Organització Política (a nivell territorial) defineixen una situació molt difícil per a governar i amb potencial per a incrementar el nivell de conflicte.
- Preferències sobre la forma d’Estat a Espanya, CIS: o Amb la crisi torna a pujar els espanyols que volen un estat centralitzat,
però al 2016 es modera una mica o Polarització en relació a l’Estat autonòmic
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 8
- Preferències sobre organització territorial de l’estat per CCAA: o Aragó és on es vol més centralització
o Un 50% dels bascos i un 50% dels catalans ja volien el 2010 més autonomia o possibilitat d’independència
- Preferències sobre la forma d’Estat a Catalunya, CIS:
o La possibilitat d’independència passa del 23 al 41 del 2010 al 2012
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 9
- Gràfic relació Catalunya i Espanya: o Tot i aquest gràfic, veiem com els resultats electorals tampoc són 100%
fidels al que la gent pensa
- Evolució del suport a la independència fins 2014, CEO:
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 10
- Independència? o Terra molt estable a favor de la independència, al voltant del 45%
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 11
Tema 4. Eleccions i representació. El marc electoral a
Espanya i Catalunya
1. Un sistema polític representatiu multinivell
• Característiques: - Sistema representatiu / Relació de representació - El sistema representatiu espanyol: Monarquia Parlamentària i
Descentralització política. o Instàncies de representació i govern als diversos nivells territorials o Elecció directa del Parlament o Poder Executiu deriva de la investidura i confiança del Parlament o Mateix esquema a nivell central, autonòmic i local.
- Sistema de base electoral i referendària amb una important base participativa per sufragi universal.
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 12
2. Sistemes electorals
2.1 Sistemes electorals a Espanya: regulació
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 13
• Constitució espanyola
• Llei Orgànica de Règim Electoral General (LOREG) de 1985
• Lleis electorals i normativa autonòmica: desenvolupament dels criteris constitucionals per a l’elecció de les Assemblees Autonòmiques
• Normativa europea: determinats aspectes relacionats amb l’elecció del Parlament europeu (nombre de diputats a elegir i proporcionalitat)
2.2 Els aspectes clau en el sistema electoral
• Circumscripció: - Constitució (CE):
o Congrés entre 300 i 400 diputats elegits per sufragi universal, lliure, directe i secret
o Circumscripció: Província o Representació mínima inicial a cada Província, i la resta distribuïda en
proporció a la població de cadascuna. (Ceuta i Melilla elegeixen 1
Diputat cadascuna) o Fórmula proporcional o Candidatures i tipus de vot: No diu res explícitament. En demanar criteri
proporcional, exigeix vot de llista, d'una manera o altra.
- LOREG:
o Fixa en 350 el nombre de Diputats
o Estableix mínim 2 per província.. o Mecanisme de distribució dels 248 restants entre províncies:
§ (No habitants de Dret Espanya / 248) = Quocient
§ (No habs. província / Quocient ) = Nombre enter (es reserven els decimals)
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 14
§ Els escons que restin per ubicar després de la distribució segons els nombres enters, es distribueixen un a un per província segons
ordre de major a menor fracció decimal que ha quedat reservada anteriorment.
- Fórmula: o CE:Proporcional o LOREG:Mitjana més elevada, Sistema d'Hondt
- Tipus de vot:
o CE: No fixa criteri explícitament, però en demanar criteri proporcional, exigeix vot de llista, d'una manera o altra.
o LOREG:Vot de Llista tancada i bloquejada - Barrera:
o CE: no la fixa o LOREG: Barrera mínima del 3% a la circumscripció
2.3 La desproporció entre vots i escons
• La desproporció entre vots i escons: Desembre 2015
- PNV surt beneficiat, PP, PSOE també - Podemos perd
- A partir del 15% dels vots, el sistema et beneficia - Entre el 10% i el 15%, és menys proporcional - Menys del 10% és el menys proporcional de tots
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 15
• Juny 2016
- Encara més perjudicial per C’s
• Resultats en escons segons mida de la circumscripció: - La distorsió molt favorable al PP és a les més petites - La favorable al PSOE és a les mitjanes - I molt perjudicial per C’s en els dos casos
- Els problemes del sistema electoral espanyol estan en les circumscripcions de menor mida
Política Espanyola i Catalana Sílvia Caufapé Hostench
Universitat Pompeu Fabra 16
Recommended