Com ens afecta el soroll? - Barcelona · •Vam escriure un e-mail a la coordinadora, el cap...

Com ens afecta el soroll? Cada dia compartim menjador amb 150 companys i companyes, i el soroll

que hi ha ens molesta. Què podem fer?

Classe de 1r-B i Francesc Costan Pereira

Jesuïtes Sarrià

Petits Talents científics

Sessions

1. Plantejament del problema a resoldre: soroll al menjador.

1.1: Diàleg sobre com creuen que els afecta el soroll al menjador.

1.2: Què trobem a internet sobre el soroll fort i perllongat.

http://blocs.xtec.cat/sosoroll/el-soroll/

https://ca.wikipedia.org/wiki/Contaminaci%C3%B3_ac%C3%BAstica

Sessió 2: Què és el soroll?

• A la sessió anterior vam llegir que una exposició perllongada a més de 70

decibels, és perjudicial per la nostra salut. Intentem definir què és el soroll i

com actua.

• Experimentem amb recipients folrats de plàstic i sucre.

Sessió 3: Com podem apaivagar el soroll?

• Els alumnes van portar joguines de casa que produïen soroll i vam intentar

apaivagar-lo.

• Els alumnes van fer prediccions sobre quin material apaivagaria millor el

soroll.

Van sorgir idees com : capses de cartró, capses de fusta, bosses de plàstic.

• Vam fer una comanda amb làmines de fusta i de porexpan.

Sessió 4: Mesurem el soroll amb decibels.

• Reprenent l’article que vam llegir a la web de l’xtec, va sorgir el concepte dels

decibels. Vam demanar al CESIRE un sonòmetre i ens en van deixar tres.

• Amb aquests aparells vam poder afinar quin material era el que apaivagava

més el soroll.

Vam observar que la fusta aïlla més que el porex. Vam intentar pensar perquè. La major part de les opinions deien

que la fusta aïlla més perquè és més dura. Altres van dir que la làmina de porex té “foradets” que deixen passar el

soroll.

Sessió 5: Mesurem durant una setmana el soroll

al menjador per veure si passem de 70 decibels.

Després d’una setmana de

mesures, vam observar que mai

baixem de 80 decibels, fins i tot hi

ha moments que superem els 100.

Sessió 6: Què podem fer per millorar la qualitat

acústica del menjador?

• Van sorgir moltes idees: (les més destacades...)

1. Reduir volum de nens al menjador fent torns.

2. Construir parets cada 10 taules.

3. Utilitzar un semàfor que indiqui quan ens passem de decibels. ( alguns nens

ho havien vist a les seves llars d’infants)

• Vam escriure un e-mail a la coordinadora, el cap d’estudis i a la directora, per

explicar el que havíem estat observant i les propostes que fèiem per arreglar-

ho.

• Ens van contestar que la idea del semàfor era la més viable per pressupost i

rapidesa.

• Vam fer la demanda i al cap de ben poc ens va arribar el semàfor.

Sessió 7: informem a la resta de companys.

• L’últim pas és informar a la resta de companys de primer del que hem

observat i sobretot dels perills que té per la nostra salut dinar cada dia en

aquestes condicions acústiques.

• Expliquem que col·locarem un semàfor que controlarà el soroll al menjador i

que si el veiem vermell voldrà dir que haurem de baixar el to de veu.

Conclusions:

• El so és una vibració provocada per les ones que surten de la nostra boca o d’algun objecte que ho provoca.

• El so no es pot veure però es pot mesurar, la seva unitat de mesura són els decibels.

• Hi ha materials que l’apaivaguen més que d’altres, segons la seva composició i porositat.

• El so elevat i perllongat és perjudicial per la nostra salut. Hem d’actuar al menjador perquè sobrepassem els límits saludables.