View
222
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
7/23/2019 Control 2fasf
1/3
Errors en lexpressi escrita. Causes:
Desconeixement de la norma
Distracci
Processos dun verificador / corrector
Detecci del problema (verificaci) Proposta de solucions al problema (correcci)
Errors ortogrfics/tipogrfics Tipologia:
Inserci duna lletra
Omissi duna lletra
Substituci duna lletra. Les lletres amb accent (o no) tamb sinclouen aqu.
Trasposici duna lletra. Per considerar-ho les lletres intercanviades han de ser
contiges (dentrfico i cocretas no ho sn).
Errors ortogrfics/tipogrfics. Quan llegim no ho fem lletra a lletra. Mirem lesparaules en conjunt. Per aix ho entenem mentre la primera i lltima lletra estiguin
correctament.Freqncia:
Poca: primera lletra del mot. Hi ha acostuma a haver pocs errors en la primera ja
que estem ms concentrats. En canvi, dins de la paraula augmenten
Elevada: repetici duna lletra, reduci de dues lletres iguals a una de sola
(arodonir)
Tcniques automtiques de detecci
Comparaci amb un llistat de mots, Tcnica habitual. Per detectar els errors el
sistema necessita una llista diccionari de formes (diferent al diccionari ja queaquest sols inclou lemes) que inclou totes les formes de cada lema. El sistema busca
si hi ha paraules coincidents a la llista, i si no les troba ho detecta com a error.
s dun analitzador morfolgic, Massa complex per al problema que sha deresoldre. Cont una llista darrels (nen-, menj-), una llista dafixos (-o, -es, -a) i
normes de combinaci entre els elements. Amb aquest components interns ens
estalviem informaci a introduir per s un procs ms complicat i lent.
Problemes en la detecci derrors
Una paraula correcta la detecta com a incorrecta: tecnicismes, sigles, adverbis enment, etc.
Una paraula mal escrita pot convertir-se en una altra paraula existent per no
adequada al context. Com ara: es/s o em/hem.
Tcniques de correcci, Ms habitual: Processos algortmics que inverteixen els quatreprocessos derror majoritaris esmentats (omissi...)
Errors gramaticals
Tcniques de verificaci/correcci
Pattern-matching: patrons. Els patrons son una mescla dels generals i especfics. Els
especfics son regles per a cada paraula. Aix no es pot fer sempre, per hi ha vegades
7/23/2019 Control 2fasf
2/3
que es necessari. Prep + art = contracci. Aix seria generalitzar, noms hi ha 3 prep
que ho permetin (de, per, a).
Analitzadors sintctics relaxats suposen que el text t errors. Quan algun element
del text no coincideix amb la seva llista, el marca i proposa una soluci. Aquests
sistemes de patrons tenen dos passos:
! 1) Contrastaci amb el diccionari de formes: el sistema separa totes les paraules
(sap que una paraula s una seqncia de carcters situada entre dos espais) i
busca si corresponen de manera individual i independent de la resta en el seu
diccionari de formes. Les que no coincideixen les interpreta com a errors.
Malgrat tot, aquest primer pas identificaria la construcci de el noi com
correcta.
! 2) Contrastaci amb el llistat de patrons: mira a la base de dades tots els errors
que t marcats com a possibles, i busca al text si napareix algun. (Aquests
patrons estudien paraules combinades) i substituiria de el per del.
Patrons per a la correcci gramatical, correcci automtica? La regla t dos parts i
la mostrarem amb la segent estructura: possible error (detecci) > possible correcci
(correcci) Cal explicar-lhi al sistema quines sn les vocals i consonants ja que li serantils per determinar errors i entendre algunes les regles que lhi introdum (apstrofs).
Podem utilitzar trucs adaptar la terminologia als interessos, la h no contara com aconsonant. Aix, constaran com a vocals la a, , e, , u, , i , , o, , u, , h. Cal fer una
llegenda: simple i fcil dentendre.
A fi de que>a fi que
per els > pels
PENSAR en VINF > PENSAR a VINF
tant ADJ > tan ADJ
si ... PLUSC SUBJ ... PLUSC SUBJ > si ... PLUSC SUBJ ... COND COMP
Errors semntics
Restriccions de selecci del tipus semntics dels arguments verbals
Errors estilstics
Complexitat de les estructures sintctiques
Convencions socials de cortesia Dependncia de la varietat textual i del grau de formalitat
Acceptabilitat (no gramaticalitat)
Llegibilitat dun text
Tcniques de detecci/correcci
Assignaci prvia del textanalitzat a una determinada varietat estilstica
a.
Longitud doracions
b. Longitud dels mots
c.
Raresa dels mots
d. Quantitat de preposicions en una frase
Frmula de llegibilitat
per els camps
7/23/2019 Control 2fasf
3/3
! DE/PER/A + article determinat mascul singular o plural (EL/ELS) + paraula
que comenci amb consonant (tenint en compte que h s vocal): la preposici i
larticle s fusiona. Noms larticle mascul determinat (el). Larticle
indeterminat un noms amb de.
!
DE/PER/A + article determinat mascul singular + paraula que comenci ambvocal (tenint en compte que h s vocal): preposici i article no es fusionen,
article sapostrofa.
! De + els = dels SEMPRE. (De + els + P > dels + P). No fa falta, P innecessria.
hi han personesper hi han arribat si que s correcte.
! Hi han + (adj)/(det) N plural > Hi ha + (adj)/(det) N plural
! Hi han (conjugaci 3a persona plural) + participi
hi ha que venir dhoraper nhi ha que diuen si que s correcte. // indica el lema.En una sola regla utilitzant el lema, nhem agrupat una quinzena. El lema indica que no
importa com el verb estigui conjugat. Si no posem el lema, la frase hi hauria quenolhagus corregit.
! Hi ha que + (infinitiu) > cal + (infinitiu)
! /haver-hi/ + que + (V infinitiu) > /caldre/ + (V infinitiu)
Me alegro DE que hayas podido llegar rige la preposicion de
Insisti EN que nos quedaraoms rige la preposicion en
El fet de que vingui: El fet de quevingui conjunci. El fet de quem vas parlar
pronom relatiu. Si el qu el pots substituir pel qual s relatiu. Si hi ha conjunci, darrerahi haur un verb en subjuntiu, si s pronom relatiu hi poden haver moltes ms formes
verbals. Com que no es pot saber segur quin dels dos s, pot donar les dos opcions[art] + [N] + de que + [V subj] = [art] + [N] + que + [V subj ]
[art] + [N] + de que + [V NO subj] = [art] + [N] + de qu + [V NO subj ]
Recommended