View
13
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Facultat de Ciències de la Salut Blanquerna
Universitat Ramon Llull
Barcelona, 26 d’Abril de 2018
Eficàcia del mètode Mindfulness
combinat amb la teràpia
d’exercicis de control motor en
persones adultes amb dolor crònic
lumbar inespecífic per a la
reducció del dolor
Autoria: Mireia Coll Omaña
Curs/Torn: Fisioteràpia 4G
Assignatura: Treball de Final de Grau
Convocatòria: 1era
Tutor/a: Jordi Vilaró Casamitjana
Fis
iote
ràpia
1
Mireia Coll Omaña
Índex
1. Resum ................................................................................................................... 3
2. Summary ............................................................................................................... 4
3. Antecedents i estat actual del tema ....................................................................... 5
4. Referències bibliogràfiques .................................................................................. 11
5. Hipòtesi ............................................................................................................... 19
6. Objectius.............................................................................................................. 19
7. Metodologia ......................................................................................................... 19
7.1 Disseny ......................................................................................................... 19
7.2 Subjectes/materials d’estudi, criteris de selecció .......................................... 19
7.2.1 Subjectes ............................................................................................... 19
7.2.2 Criteris d’inclusió i d’exclusió ................................................................. 20
7.2.3 Càlcul de la mostra ................................................................................ 21
7.2.4 Diagrama del criteri de selecció ............................................................. 21
7.3 Intervenció .................................................................................................... 21
7.4 Variables ...................................................................................................... 23
7.4.1 Mesures ................................................................................................. 24
7.5 Recollida de dades ....................................................................................... 25
7.6 Anàlisi de dades i integritat de les dades ...................................................... 25
7.7 Limitacions de l’estudi ................................................................................... 26
8. Consideracions Ètiques ....................................................................................... 27
9. Pla de treball ........................................................................................................ 28
10. Recursos necessaris ........................................................................................ 29
11. Aplicabilitat i utilitat dels resultats ..................................................................... 31
12. Pla de difusió.................................................................................................... 31
Annexes...................................................................................................................... 33
Annex I. Model del dolor crònic inespecífic a partir d’una disfunció cortical ............. 33
Annex II. Arquitectura anatòmica dels Multífids ....................................................... 34
Annex III. Classificació O’Sullivan Classification System ......................................... 35
2
Mireia Coll Omaña
Annex IV. Teoria del Fear-Avoidance ...................................................................... 38
Annex V. Tractament de Fisioteràpia d’exercicis de control motor ........................... 39
Annex VI. Tractament de Mindfulness ..................................................................... 40
Annex VII. Escala Visual Analògica (EVA) .............................................................. 41
Annex VIII. Escala d’incapacitat per dolor lumbar d’ Oswestry ................................ 42
Annex IX. State-trait anxiety inventory (STAI) .......................................................... 43
Annex X. TSK-11 .................................................................................................... 44
Annex XI. Escala SF-36 .......................................................................................... 45
Annex XII. Escala adaptada al Castellà de la FABQ ................................................ 46
Annex XIII. Full d’informació .................................................................................... 47
Annex XIV. Document de Consentiment informat .................................................... 50
Annex XV. Document de renúncia ........................................................................... 52
Annex XVI. Ubicació de la Unitat Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i Provincial de
Barcelona ................................................................................................................ 53
3
Mireia Coll Omaña
1. Resum Títol: Eficàcia del mètode Mindfulness combinat amb la teràpia d’exercicis de control
motor en persones adultes amb dolor crònic lumbar inespecífic.
Antecedents: El 90% dels pacients amb dolor lumbar, el pateix de tipus inespecífic i
entre el 7-10% no es recuperen en un any. Les conseqüències del dolor lumbar crònic
inespecífic són majors despeses mèdiques, absentisme laboral i discapacitat; a més a
més, la prevalença d’aquesta patologia en països desenvolupats és del 23%. Cal
remarcar que, tot i que existeixen molts tractaments, encara a dia d’avui no es disposa
d’evidències suficients sobre cap tractament que funcioni de manera eficaç.
Objectiu: Determinar l’eficàcia de la combinació del Mindfulness amb la teràpia
d’exercicis de control motor en la reducció del dolor en malalts amb dolor lumbar crònic
inespecífic i determinar l’impacte d’aquest tractament sobre la funcionalitat física, la
por al moviment, el Fear-Avoidance (FA), la qualitat de vida i els nivells d’ansietat.
Metodologia: Es durà a terme un assaig clínic comparat, aleatoritzat, i doble
emmascarat de 6 mesos d’intervenció a la Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i
provincial de la ciutat de Barcelona. En quan a la mostra, estarà formada per una
població de pacients amb dolor lumbar crònic no específic que visitin la Unitat Clínica
del Dolor de l’ Hospital Clínic i Provincial de Barcelona, a causa del dolor i que
compleixin els criteris d’inclusió. Els participants seran aleatoritzats i dividits en un grup
control (GC) i un grup Mindfulness (GM). Cada participant assistirà a un màxim de 16
sessions amb una durada d’1 hora i de 4 hores pel CG i pel GM, respectivament.
S’avaluaran les variables d’estudi abans i després de la intervenció (pre- i post-
intervenció) i dos mesos després de l’última intervenció per a determinar els efectes a
curt i mig termini.
Paraules Clau: Dolor Lumbar Crònic, Dolor Lumbar crònic inespecífic, Mindfulness,
Exercicis de control motor.
4
Mireia Coll Omaña
2. Summary Title: Mindfulness method effectiveness in combination with a motor control exercise
program to reduce pain in non-specific chronic low back pain (NCLBP) in adults.
Introduction: 90% of patients with Low Back Pain have NCLBP, of these between 7-
10% fail to recover within a year. The prevalence of NCLBP in developed countries is
about 23% and some of the consequences are higher health costs, work absenteeism
and disability. Despite the fact that there are different treatments none of them have
enough evidences to demonstrate their effectiveness.
Objective: Determine the effectiveness of the combination of Mindfulness and a Motor
control exercises program to reduce pain in patients with NCLBP and evaluate the
impact that this treatment has in terms of physical functionality, fear of movement,
Fear-Avoidance levels, quality of life and anxiety levels.
Methods: A double blind, randomized, comparative, 6 months follow-up study will be
performed at Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. The study
sample will consist of NCLBP patients from the Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i
provincial de Barcelona who meet the inclusion criteria. The participants will be
randomized and divided into two groups: Control Group (CG) and Mindfulness Group
(MG). Each participant will assist to 16 treatment sessions with a duration of 1 hour and
4 hours for the CG and MG group, respectively. All the study variables will be
registered before and immediately after the intervention and 2 months after the last
intervention, enabling the evaluation of mid- and short-term effects.
Key words: Chronic Low Back Pain, Non-specific Chronic Low Back Pain (NCLBP),
Mindfulness, Motor control exercises.
5
Mireia Coll Omaña
3. Antecedents i estat actual del tema
Definició:
Segons la base de dades PubMed i utilitzant el cercador de termes de salut MESH, la
definició del Dolor Lumbar (Low Back Pain (LBP)) introduïda l’any 1993 és: un dolor
agut o crònic en la zona lumbar o sacra que pot ser associat a esquinços o estrès
musculesquelètic; desplaçament del disc intervertebral i altres condicions.
Les cinc classificacions sobre el dolor lumbar més utilitzades actualment en
Fisioteràpia, basades en el moviment, són la Mechanical Diagnosis and Treatment
(MDT) (1)(2), la Treatment Based Classification (TBC) (2), la Pathoanatomic Based
Classification (PBC) (2), la Movement System Impairment Classification (MSI) (2), i la
O'Sullivan Classification System (OCS) (2)(1).
El dolor lumbar inespecífic és un dolor a la regió lumbo-sacra, irradiat o no per les
extremitats inferiors (3), que es caracteritza per no mostrar cap patologia espinal
identificable (4), en el que sembla que altres factors més enllà de l’explicació mecànica
contribueixen en els símptomes dels pacient, tot i que no se sap quins són (5).
Actualment, se sap que una de les manifestacions és una degeneració de la
musculatura lumbar (6), així com que una alteració de la funció cortical podria ser el
factor que desenvolupa la patologia (Annex 1) (7)
El dolor lumbar causa un esquema postural de protecció, conseqüentment augmenta
la durada del mateix dolor, que per tant, pot tornar-se crònic (8)(5). Les persones amb
dolor lumbar inespecífic tenen més fibres musculars tipus IIx1 o explosives, debilitant
sobretot els multífids, majors estabilitzadors de la columna lumbar (Annex 2) (9), cosa
que fa la columna lumbar més vulnerable. Aquests factors causen patrons de
moviment disfuncionals, mobilitat reduïda, menys variabilitat postural i més estrès de la
columna lumbar (10). Convé recalcar que la comprensió personal del pacient sobre el
seu dolor lumbar és molt rellevant en aquest procés (8).
Segons la duració dels símptomes el dolor lumbar es classifica en agut (fins a 4
setmanes), subagut ( de 4 a 12 setmanes) i crònic (més de 12 setmanes de durada)
(11).
Pel que fa al dolor crònic, és una condició complexa i polifacètica (12) caracteritzada
per una sensació dolorosa que persisteix més de tres mesos, o més enllà del temps
esperat per la cura d’una lesió (13), amb una alteració de la funció, de l’organització
1 Les fibres tipus IIX són les anteriorment anomenades IIB (6).
6
Mireia Coll Omaña
del còrtex motor primari (14)(15)(16)(17) i una desinhibició cortical (18) . El dolor, pot o
no, estar associat amb una lesió traumàtica o una malaltia (19) i pot ser continu o
recurrent (20). La seva localització, caràcter, o línia temporal són més difusos que en
el dolor agut (12), i la seva persistència suggereix que els mecanismes epigenètics
podrien ser un factor important en la seva presentació (12). A més a més, actualment
s’investiga si tots els dolors lumbars crònic són majoritàriament fluctuants (21).
A banda d’això, les persones amb dolor lumbar crònic tenen una representació cortical
dels músculs de l’esquena més complexa, petita i localitzada en altres parts del còrtex
(14). També hi ha una alteració de percepció dolorosa (14), una atopognòsia (22) i una
mala percepció corporal (23)(24). A més, hi ha una afectació de la coordinació motora
(25)(16)(10), la propiocepció lumbosacra, el reclutament de fibres musculars
abdominals, el control postural i l’equilibri (10).
Diagnòstic actual del dolor lumbar inespecífic:
Segons la OMS, el dolor lumbar inespecífic és un problema major en quant al seu
diagnòstic i al seu tractament (26).
El dolor lumbar representa un problema molt comú i de costos molt elevats i un 80%
dels casos es classifiquen com a “dolor lumbar no específic” o “lumbàlgia comú”
(1)(27). D’altre banda, segons un estudi realitzat per Bogduk N. publicat l’any 2004; la
ressonància magnètica i radiografia no localitzen l’origen del dolor en més d’un 10%
dels casos (28). Tot i això, altres proves com la tomografia computeritzada són
utilitzades per a establir algunes fonts o causes del dolor (28).
També s’utilitza com a mesura el llindar de dolor a la palpació muscular, a partir
d’algòmetres (29). Convé subratllar que en persones amb dolor lumbar crònic no
específic, el llindar de dolor és un 44% més baix que en persones sanes (29).
En relació al mètode de classificació, un estudi de l’any 2009 realitzat per Vibe Fersum
i col·laboradors, mostra que el mètode de classificació desenvolupat per O’Sullivan
(Annex 3) és una eina útil per a dirigir el tractament (1).
Prevalença:
El dolor lumbar està considerat la principal causa de discapacitat global (30), a més de
ser el dolor crònic més comú (13).
El 90% dels pacients amb dolor lumbar, en té de tipus inespecífic (10,31) i entre el 7-
10% d’aquests no es recuperen en un any (32). D’altre banda, les conseqüències
7
Mireia Coll Omaña
d’aquesta patologia són majors despeses mèdiques, absentisme laboral i discapacitat i
la seva prevalença en països desenvolupats és aproximadament del 23% (33).
En particular, a Catalunya la lumbàlgia representa el 39% del total de patologies osteo-
articulars ateses, essent la primera causa d'incapacitat laboral en menors de 45 anys
amb una mitjana de 21,9 dies de baixa per aquest motiu (3).
Causes i factors de risc:
Segons la OMS, alguns factors de risc per a desenvolupar dolor lumbar són la
obesitat, els últims mesos d’un embaràs, fer fúting o córrer en paviments durs, agafar
pesos, sedestacions perllongades i factors psicològics, concretament, per a
desenvolupar dolor lumbar crònic)(26)
Altrament, les hernies discals i les estenosis del canal medul·lar no són les
responsables del dolor, tot i que moltes vegades són factors decisius per a practicar
cirurgia (26). Tampoc són causes de dolor lumbar l’espondilosi o l’espondilolistesi (27).
D’altre banda, certs factors poden augmentar el risc de patir dolor crònic lumbar, tals
com el sexe femení, l’edat, distrès psicològic, una visió negativa de la pròpia salut,
nivells baixos d’activitat física, haver patit dolor lumbar anteriorment, fumar o haver
fumat, no treballar, insatisfacció amb la feina actual o l’estatus dintre de l’empresa on
es treballa (11). També pot ser un factor de risc per partir dolor lumbar crònic una
pèrdua de la variabilitat de l’esquema postural normal (8), així com treballar en oficines
amb jornades laborals majors de 5 hores seguides, en un ambient fred, amb la pantalla
de l’ordinador descentrada o en posicions de tronc en sobre-rotació (34) .
Impacte socioeconòmic:
El dolor lumbar crònic inespecífic és un problema sanitari pel qual no hi ha evidència
suficient sobre tractament eficaços, a més de ser de ser un procés molt comú i molt
costós (24). Com a mostra les dades del National Health and Wellness Survey
d’Espanya mostren que els pacients amb dolor crònic greu realitzen tres vegades més
visites a metges que aquells sense dolor, i que una mala gestió del pacient i la
utilització de medicaments ineficaços produeix importants sobrecostos sanitaris (35)
Al 2007, el dolor lumbar es mantenia com a primera causa d’absentisme laboral en tots
els països industrialitzats (36). Tanmateix, el 22% dels pacients que pateixen dolor
crònic perden la seva feina, un 8% pateix canvis de responsabilitat en el seu lloc de
treball, i un 4% es veuen obligats a canviar de feina (35). A més a més, els pacients
que desenvolupen dolor lumbar crònic utilitzen el 80% de l’atenció sanitària pel seu
8
Mireia Coll Omaña
dolor lumbar (36)(35) i tenen un alentiment dels processos de cura en lesions
traumàtiques i operacions, augmentant la mortalitat amb una incidència del 15-25%
(37). En concret, quan es presenten grans nivells d’incapacitat física, les persones
amb dolor crònic tenen un major risc de desenvolupar malalties com la depressió (13).
Tractament actual del dolor lumbar crònic inespecífic:
La prevalença i l’impacte del dolor lumbar han portat a un creixement en el número de
tests i tractaments, incloent injeccions, cirurgies, implants i fàrmacs per a tractar-lo
(38).
- Tractament amb agents físics: No hi ha evidència de l’eficàcia de la teràpia
interferencial, la teràpia amb làser, els suports lumbars (3), la diatèrmia amb
ona curta, els ultrasons, la termoteràpia, les traccions i l’estimulació elèctrica
nerviosa transcutània o TENS (39).
- Teràpia d’exercicis: Hi ha evidència de la seva eficàcia, fent-la sempre
supervisada, i es recomana com a primera línia de tractament del dolor crònic
lumbar (39)(40)(33). Els exercicis de control motor són eficaços (41)(16) i
també els exercicis graduals centrats en la tolerància (41) (36).
- Teràpia manual: Hi ha evidència de l’eficàcia de la manipulació o mobilitzacions
durant un període curt de temps (39) (36).
- Massatge: No hi ha evidència de la seva eficàcia (39).
- Back Schools, educació sanitària i consells per promoure la cuida personal:
manca l’evidència dels Back Schools sobre els efectes a llarg termini; per altre
banda, l’educació sanitària és efectiva per a disminuir la discapacitat causada
pel dolor crònic lumbar (39).
- Tractaments cognitius i del comportament: Són eficaços pel dolor crònic lumbar
(33)(39).
- Tractament multidisciplinari: Hi ha evidència sobre la seva eficàcia per a reduir
el dolor crònic lumbar i millorar la funcionalitat física (28)(33)(39).
- Farmacologia:
o Antidepressius: Es considera l’ús d’antidepressius noradrenèrgics-
serotonèrgics o noradrenèrgics com a comedicació per a la reducció del
dolor crònic lumbar però estan limitats pels efectes adversos (28).
o Relaxants musculars: Hi ha evidència de la seva eficàcia pel dolor
crònic lumbar a curt termini però tenen molts efectes secundaris (39).
o AINEs: Hi ha evidència de la seva eficàcia pel dolor crònic lumbar però
tenen importants efectes secundaris (28) (39).
9
Mireia Coll Omaña
o Opioides: Hi ha evidència de la seva eficàcia, per exemple del
Tramadol, en pacients amb dolor lumbar crònic inespecífic però hi ha
risc d’addicció (39) (38) i d’efectes adversos greus (28).
o Medicaments antiepilèptics (Gabapentina): No hi ha evidència de la
seva eficàcia en pacients amb dolor crònic lumbar inespecífic (39).
o Capsaïcina: Hi ha evidència de la seva eficàcia per una disminució del
dolor a curt termini en dolor crònic lumbar (39).
- Procediments invasius:
o Acupuntura: No hi ha evidència de la seva eficàcia pel dolor crònic
lumbar (39).
o Injeccions i bloquejos nerviosos: No hi ha evidència de l’ús de
corticosteroides via epidural en pacients sense símptomes radiculars i
tampoc de les injeccions facetaries en pacients amb dolor lumbar crònic
inespecífic (39). Tampoc n’hi ha sobre les injeccions intradiscals, i n’hi
ha molt poca sobre les injeccions intramusculars de toxina botulínica
(28), les injeccions a l’articulació sacroilíaca i en trigger points. Per
últim, hi ha evidència de que la proloteràpia no és efectiva (39).
o Neuroreflexoteràpia: Hi ha evidència de la seva eficàcia en dolor crònic
lumbar major o igual a 3 en l’Escala Visual Analògica (EVA) (39).
o Estimulació nerviosa elèctrica percutània: Hi ha evidència sobre la seva
eficàcia en la reducció del dolor (39).
o Radiofreqüència, denervació electrotèrmica, estimulació de la medul·la
espinal i cirurgia: No hi ha evidència sobre la seva eficàcia (39)(28)(38).
Introducció al mètode Mindfulness:
El Mindfulness és un estat de consciència flexible, regulat per un mateix i que no
involucra cap processament conceptual, que sorgeix de centrar l’atenció de manera
voluntària, en el moment present, sense jutjar l’experiència (42).
A banda d’això, models psicològics del dolor crònic com el del Fear-avoidance (FA)
(Annex 4), demostren que la manera amb què les persones interpreten les sensacions
doloroses és un gran determinant per a les experiències doloroses presents (43),
futures (42), i, a més, pot causar por al moviment (43), donat que la cognició modula la
percepció del dolor (42). Així doncs, el Mindfulness redueix el dolor, el distrès
emocional (42), els símptomes psicològics, l’ansietat i la depressió (44), també millora
la capacitat de superació, el funcionament emocional, la qualitat de vida (42) i la
resposta conductual en persones amb dolor crònic (45). Altrament, segons un estudi
10
Mireia Coll Omaña
publicat l’any 2017 realitzat per Ardito et al. El Mindfulness també augmenta el nivell
de Cortisol, disminuint per tant, el dolor crònic. (37).
En quant als components sensorials i afectius del dolor, estan regulats per el control
de l’atenció, així doncs, alts nivells de Mindfulness poden inhibir les vies de la
percepció actuant sobre l’amígdala i el còrtex anterior cingulat (45), a més de disminuir
l’activació del sistema de resposta en situacions d’estrès (46)(47).
Justificació de l’estudi
Avui en dia l’evidència mostra que la teràpia d’exercicis és eficaç per a persones amb
dolor lumbar crònic inespecífic (39), en concret, alguns estudis en concret parlen de la
teràpia d’exercicis de control motor (32). També hi ha evidència l’eficàcia de la teràpia
conductual (37,44,45,48–52), tot i que no n’hi ha sobre dolor lumbar crònic inespecífic,
així com que un tractament multidisciplinari podria millorar els resultats (39). També la
guia europea del tractament del dolor lumbar crònic inespecífic proposa fer estudis
sobre tractaments de Fisioteràpia que involucrin una basant cognitiva, donada la
manca d’evidència (39). Així doncs, aquest estudi proposa fer un anàlisi de l’eficàcia
d’una teràpia cognitiva, en aquest cas el mètode Mindfulness, en combinació amb la
teràpia d’exercicis de control motor, en persones amb dolor lumbar crònic no específic
per a la reducció del dolor.
11
Mireia Coll Omaña
4. Referències bibliogràfiques
1. Vibe Fersum K, O’Sullivan PB, Kvåle A, Skouen JS. Inter-examiner reliability of
a classification system for patients with non-specific low back pain. Man Ther.
2009 Oct;14(5):555–61. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18838331
2. Karayannis N V, Jull GA, Hodges PW. Physiotherapy movement based
classification approaches to low back pain: comparison of subgroups through
review and developer/expert survey. BMC Musculoskelet Disord. 2012 Dec
20;13(1):24. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22348236
3. Generalitat de Catalunya. Ortesi en lumbàlgia mecànica inespecífica. Essencial.
2015 Mar. Available from:
http://essencialsalut.gencat.cat/ca/detalls/Article/ortesi_lumbalgia_inespecifica
4. Traeger AC, Buchbinder R, Harris IA, Clavisi OM, Maher CG. Avoid routinely
prescribing medicines for non-specific low back pain. Br J Sports Med. 2018 Mar
7;bjsports-2017-098614. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29514824
5. Salavati M, Akhbari B, Takamjani IE, Bagheri H, Ezzati K, Kahlaee AH. Effect of
spinal stabilization exercise on dynamic postural control and visual dependency
in subjects with chronic non-specific low back pain. J Bodyw Mov Ther. 2016
Apr;20(2):441–8. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27210863
6. Goubert D, Oosterwijck J Van, Meeus M, Danneels L. Structural Changes of
Lumbar Muscles in Non-specific Low Back Pain: A Systematic Review. Pain
Physician; 2016 Sep; 19(7):E985–1000. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27676689
7. Wand BM, O’Connell NE. Chronic non-specific low back pain – sub-groups or a
single mechanism? BMC Musculoskelet Disord. 2008 Dec 25;9(1):11. Available
from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18221521
8. Moseley GL, Hodges PW. Reduced variability of postural strategy prevents
normalization of motor changes induced by back pain: A risk factor for chronic
trouble? Behav Neurosci. 2006 Apr;120(2):474–6. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16719709
9. Russo M, Deckers K, Eldabe S, Kiesel K, Gilligan C, Vieceli J, et al. Muscle
Control and Non-specific Chronic Low Back Pain. Neuromodulation Technol
Neural Interface. 2018 Jan;21(1):1–9. Available from:
12
Mireia Coll Omaña
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29230905
10. Letafatkar A, Nazarzadeh M, Hadadnezhad M, Farivar N. The efficacy of a
HUBER exercise system mediated sensorimotor training protocol on
proprioceptive system, lumbar movement control and quality of life in patients
with chronic non-specific low back pain. J Back Musculoskelet Rehabil. 2017
Aug 3;30(4):767–78. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28453452
11. Thomas E, Silman AJ, Croft PR, Papageorgiou AC, Jayson MI, Macfarlane GJ.
Predicting who develops chronic low back pain in primary care: a prospective
study. BMJ. 1999 Jun 19;318(7199):1662–7. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/10373170
12. Ligon CO, Moloney RD, Greenwood-Van Meerveld B. Targeting Epigenetic
Mechanisms for Chronic Pain: A Valid Approach for the Development of Novel
Therapeutics. J Pharmacol Exp Ther. 2016 Mar 1;357(1):84–93. Available from:
http://jpet.aspetjournals.org/cgi/doi/10.1124/jpet.115.231670
13. Marley J, Tully MA, Porter-Armstrong A, Bunting B, O’Hanlon J, McDonough
SM. A systematic review of interventions aimed at increasing physical activity in
adults with chronic musculoskeletal pain—protocol. Syst Rev. 2014 Dec
19;3(1):106. Available from:
http://systematicreviewsjournal.biomedcentral.com/articles/10.1186/2046-4053-
3-106
14. Elgueta-Cancino E, Schabrun S, Hodges P. Is the Organisation of the Primary
Motor Cortex in Low Back Pain Related to Pain, Movement and/or Sensation?
Clin J Pain. 2017 Jul;34(3):1. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28719508
15. Chang W-J, O’Connell NE, Burns E, Chipchase LS, Liston MB, Schabrun SM.
Organisation and function of the primary motor cortex in chronic pain: protocol
for a systematic review and meta-analysis. BMJ Open. 2015 Nov
30;5(11):e008540. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26621512
16. Tsao H, Galea MP, Hodges PW. Driving plasticity in the motor cortex in
recurrent low back pain. Eur J Pain. 2010 Sep;14(8):832–9. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20181504
17. Chang W-J, O’Connell NE, Beckenkamp PR, Alhassani G, Liston MB, Schabrun
SM. Altered Primary Motor Cortex Structure, Organization, and Function in
13
Mireia Coll Omaña
Chronic Pain: A Systematic Review and Meta-Analysis. J Pain. 2018
Apr;19(4):341–59. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29155209
18. Parker RS, Lewis GN, Rice DA, McNair PJ. Is Motor Cortical Excitability Altered
in People with Chronic Pain? A Systematic Review and Meta-Analysis. Brain
Stimul. 2016 Jul;9(4):488–500. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27133804
19. Chronic Pain - MeSH - NCBI. Available from:
https://www.ncbi.nlm.nih.gov/mesh/?term=chronic+pain
20. Cauda F, Palermo S, Costa T, Torta R, Duca S, Vercelli U, et al. Gray matter
alterations in chronic pain: A network-oriented meta-analytic approach.
NeuroImage Clin. 2014;4:676–86. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24936419
21. Macedo LG, Maher CG, Latimer J, McAuley JH, Hodges PW, Rogers WT.
Nature and Determinants of the Course of Chronic Low Back Pain Over a 12-
Month Period: A Cluster Analysis. Phys Ther. 2014 Feb 1;94(2):210–21.
Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24072729
22. Wand BM, Keeves J, Bourgoin C, George PJ, Smith AJ, O’Connell NE, et al.
Mislocalization of Sensory Information in People With Chronic Low Back Pain.
Clin J Pain. 2013 Aug;29(8):737–43. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/23835768
23. Wand BM, Catley MJ, Rabey MI, O’Sullivan PB, O’Connell NE, Smith AJ.
Disrupted Self-Perception in People With Chronic Low Back Pain. Further
Evaluation of the Fremantle Back Awareness Questionnaire. J Pain. 2016
Sep;17(9):1001–12. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27327235
24. Wand BM, Di Pietro F, George P, O’Connell NE. Tactile thresholds are
preserved yet complex sensory function is impaired over the lumbar spine of
chronic non-specific low back pain patients: a preliminary investigation.
Physiotherapy. 2010 Dec;96(4):317–23. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21056167
25. Mok NW, Brauer SG, Hodges PW. Hip strategy for balance control in quiet
standing is reduced in people with low back pain. Spine (Phila Pa 1976). 2004
Mar 15;29(6):E107-12. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/15014284
14
Mireia Coll Omaña
26. Ehrlich GE. Low back pain. Bull World Health Organ. 2003;81(9):671–6.
Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14710509
27. Bogduk N. Chapter 52 Chronic low back pain. In: Handbook of clinical
neurology. 2006. p. 779–90. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18808874
28. Bogduk N. Management of chronic low back pain. Med J Aust. 2004 Jan
19;180(2):79–83. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/14723591
29. Farasyn A, Lassat B. Cross friction algometry (CFA): Comparison of pressure
pain thresholds between patients with chronic non-specific low back pain and
healthy subjects. J Bodyw Mov Ther. 2016 Apr;20(2):224–34. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27210837
30. Hernon MJ, Hall AM, O’Mahony JF, Normand C, Hurley DA. Systematic Review
of Costs and Effects of Self-Management Interventions for Chronic
Musculoskeletal Pain: Spotlight on Analytic Perspective and Outcomes
Assessment. Phys Ther. 2017 Jul 19; Available from:
https://academic.oup.com/ptj/article-lookup/doi/10.1093/ptj/pzx073
31. O’Sullivan P. It’s time for change with the management of non-specific chronic
low back pain. Br J Sports Med. 2012 Mar;46(4):224–7. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21821612
32. Costa LOP, Maher CG, Latimer J, Hodges PW, Herbert RD, Refshauge KM, et
al. Motor Control Exercise for Chronic Low Back Pain: A Randomized Placebo-
Controlled Trial. Phys Ther. 2009 Dec 1;89(12):1275–86. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19892856
33. Glazov G, Yelland M, Emery J. Low-level laser therapy for chronic non-specific
low back pain: a meta-analysis of randomised controlled trials. Acupunct Med.
2016 Oct;34(5):328–41. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27207675
34. Ye S, Jing Q, Wei C, Lu J. Risk factors of non-specific neck pain and low back
pain in computer-using office workers in China: a cross-sectional study. BMJ
Open. 2017 Apr 11;7(4):e014914. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28404613
35. Torralba A, Miquel A, Darba J. Situación actual del dolor crónico en España:
iniciativa " Pain Proposal " Rev Soc Esp Dolor. 2014;21(1):16–22.
Available from: http://scielo.isciii.es/pdf/dolor/v21n1/original2.pdf
15
Mireia Coll Omaña
36. Ferreira ML, Ferreira PH, Latimer J, Herbert RD, Hodges PW, Jennings MD, et
al. Comparison of general exercise, motor control exercise and spinal
manipulative therapy for chronic low back pain: A randomized trial. Pain. 2007
Sep;131(1):31–7. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17250965
37. Ardito RB, Pirro PS, Re TS, Bonapace I, Menardo V, Bruno E, et al.
Mindfulness-Based Stress Reduction Program on Chronic Low-Back Pain: A
Study Investigating the Impact on Endocrine, Physical, and Psychologic
Functioning. J Altern Complement Med. 2017 Aug;23(8):615–23. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/28537422
38. Deyo RA, Mirza SK, Turner JA, Martin BI. Overtreating Chronic Back Pain: Time
to Back Off? J Am Board Fam Med. 2009 Jan 1;22(1):62–8. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19124635
39. Airaksinen O, Brox JI, Cedraschi C, Hildebrandt J, Klaber-Moffett J, Kovacs F, et
al. Chapter 4 European guidelines for the management of chronic nonspecific
low back pain. Eur Spine J. 2006 Mar;15(S2):s192–300. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/16550448
40. Gordon R, Bloxham S. A Systematic Review of the Effects of Exercise and
Physical Activity on Non-Specific Chronic Low Back Pain. Healthcare. 2016 Apr
25;4(4):22. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27417610
41. Macedo LG, Latimer J, Maher CG, Hodges PW, McAuley JH, Nicholas MK, et al.
Effect of Motor Control Exercises Versus Graded Activity in Patients With
Chronic Nonspecific Low Back Pain: A Randomized Controlled Trial. Phys Ther.
2012 Mar 1;92(3):363–77. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22135712
42. Schütze R, Rees C, Preece M, Schütze M. Low mindfulness predicts pain
catastrophizing in a fear-avoidance model of chronic pain. Pain. 2010
Jan;148(1):120–7. Available from:
http://content.wkhealth.com/linkback/openurl?sid=WKPTLP:landingpage&an=00
006396-201001000-00019
43. Yilmaz Yelvar GD, Çırak Y, Dalkılınç M, Parlak Demir Y, Guner Z, Boydak A. Is
physiotherapy integrated virtual walking effective on pain, function, and
kinesiophobia in patients with non-specific low-back pain? Randomised
controlled trial. Eur Spine J. 2017 Feb 15;26(2):538–45. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27981455
44. Rosenzweig S, Greeson JM, Reibel DK, Green JS, Jasser SA, Beasley D.
16
Mireia Coll Omaña
Mindfulness-based stress reduction for chronic pain conditions: Variation in
treatment outcomes and role of home meditation practice. J Psychosom Res.
2010 Jan 1;68(1):29–36. Available from:
http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0022399909000944?via%3Dih
ub
45. Luiggi-Hernandez JG, Woo J, Hamm M, Greco CM, Weiner DK, Morone NE.
Mindfulness for Chronic Low Back Pain: A Qualitative Analysis. Pain Med. 2017
Aug 16; Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29025059
46. Chrousos GP, Gold PW. The Concepts of Stress and Stress System Disorders.
JAMA. 1992 Mar 4;267(9):1244. Available from:
http://jama.jamanetwork.com/article.aspx?doi=10.1001/jama.1992.03480090092
034
47. O’Sullivan P, Waller R, Wright A, Gardner J, Johnston R, Payne C, et al.
Sensory characteristics of chronic non-specific low back pain: A subgroup
investigation. Man Ther. 2014 Aug;19(4):311–8. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24731602
48. Schmidt S, Gmeiner S, Schultz C, Löwer M, Kuhn K, Naranjo JR, et al.
Mindfulness-based Stress Reduction (MBSR) as Treatment for Chronic Back
Pain - an Observational Study with Assessment of Thalamocortical Dysrhythmia.
Complement Med Res. 2015;22(5):298–303. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26565981
49. Parker C, Blumer J. Mindfulness-Based Stress Reduction Improves Outcomes in
Adults With Chronic Low Back Pain. J Am Osteopath Assoc. 2016 Jul
1;116(7):485. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/27367954
50. la Cour P, Petersen M. Effects of Mindfulness Meditation on Chronic Pain: A
Randomized Controlled Trial. Pain Med. 2015 Apr 1;16(4):641–52. Available
from: https://academic.oup.com/painmedicine/article-
lookup/doi/10.1111/pme.12605
51. Banth S, Ardebil M. Effectiveness of mindfulness meditation on pain and quality
of life of patients with chronic low back pain. Int J Yoga. 2015;8(2):128. Available
from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/26170592
52. Cassidy EL, Atherton RJ, Robertson N, Walsh DA, Gillett R. Mindfulness,
functioning and catastrophizing after multidisciplinary pain management for
chronic low back pain. Pain. 2012 Mar;153(3):644–50. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/22240149
17
Mireia Coll Omaña
53. Moher D, Hopewell S, Schulz KF, Montori V, Gøtzsche PC, Devereaux PJ, et al.
CONSORT 2010 explanation and elaboration: updated guidelines for reporting
parallel group randomised trials. BMJ. 2010 Mar 23;340:c869. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/20332511
54. Macedo LG, Latimer J, Maher CG, Hodges PW, Nicholas M, Tonkin L, et al.
Motor control or graded activity exercises for chronic low back pain? A
randomised controlled trial. BMC Musculoskelet Disord. 2008 Dec 5;9(1):65.
Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/18454877
55. França FR, Burke TN, Hanada ES, Marques AP. Segmental stabilization and
muscular strengthening in chronic low back pain: a comparative study. Clinics
(Sao Paulo). 2010;65(10):1013–7. Available from:
http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21120303
56. Sociedad Española de Medicina Intensiva y Unidades Coronarias. C, Muñoz T,
Chamorro C. Medicina intensiva. Vol. 30, Medicina Intensiva. IDEPSA,
International de Ediciones y Publicaciones, S.A; 2006. 379-385 p. Available
from: http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0210-
56912006000800004
57. Alcántara-Bumbiedro S, Flórez-García MT, Echávarri-Pérez C, García-Pérez F.
Escala de incapacidad por dolor lumbar de Oswestry. Rehabilitación. 2006
Jan;40(3):150–8. Available from:
http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S0048712006748812
58. French DJ, France CR, Vigneau F, French JA, Evans RT. Fear of
movement/(re)injury in chronic pain: A psychometric assessment of the original
English version of the Tampa scale for kinesiophobia (TSK). Pain. 2007 Jan
1;127(1–2):42–51. Available from:
https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0304395906003885
59. Gó Mez-Pé Rez L, Ló Pez-Martínez AE, Ruiz-Pá GT. Psychometric Properties of
the Spanish Version of the Tampa Scale for Kinesiophobia (TSK). J Pain.
2011;12:425–35. Available from: file:///E:/TFG/articles/TSK 11.pdf
60. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria. G, Ferrer M,
Rajmil L, Rebollo P, Permanyer-Miralda G, Quintana JM, et al. Gaceta sanitaria.
Vol. 19, Gaceta Sanitaria. Ediciones Doyma; 2005. 135-150 p. Available from:
http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0213-
91112005000200007
61. Kovacs FM, Muriel A, Medina JM, Abraira V, Sánchez MDC, Jaúregui JO.
18
Mireia Coll Omaña
Psychometric Characteristics of the Spanish Version of the FAB Questionnaire.
Spine (Phila Pa 1976). 2006 Jan;31(1):104–10. Available from:
https://insights.ovid.com/crossref?an=00007632-200601010-00023
62. Wertli MM, Rasmussen-Barr E, Weiser S, Bachmann LM, Brunner F. The role of
fear avoidance beliefs as a prognostic factor for outcome in patients with
nonspecific low back pain: a systematic review. Spine J. 2014 May 1;14(5):816–
836. Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/24412032
63. Díaz-Cerrillo JL, Rondón-Ramos A, Clavero-Cano S, Pérez-González R,
Martinez-Calderon J, Luque-Suarez A. Factores clínico-demográficos asociados
al miedo-evitación en sujetos con lumbalgia crónica inespecífica en atención
primaria: análisis secundario de estudio de intervención. Atención Primaria.
2018 Feb; Available from: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/29395123
64. Alonso J. Cuestionario De Salut SF-36. 1999; Available from:
http://www.chime.ucla.edu/publications/docs/SF-36 Spain.pdf
19
Mireia Coll Omaña
5. Hipòtesi Aplicar un protocol de Mindfulness combinat amb un tractament de Fisioteràpia basat
en exercicis de control motor en pacients adults amb dolor lumbar crònic inespecífic,
redueix més el dolor que la monoteràpia a partir d’exercicis de control motor.
6. Objectius - L’objectiu principal és:
o Determinar l’eficàcia de la combinació del Mindfulness amb la teràpia
d’exercicis de control motor en la reducció del dolor lumbar en malalts
amb dolor lumbar crònic inespecífic
- Altrament, els objectius secundaris són:
o Determinar l’impacte sobre la funcionalitat física
o Determinar com la por al moviment es modifica amb la intervenció
o Avaluar els canvis que la intervenció produeixi sobre el Fear-Avoidance
(FA)
o Avaluar els efectes de la intervenció sobre la qualitat de vida
o Avaluar els efectes de la intervenció sobre l’ansietat
7. Metodologia
7.1 Disseny
El protocol de l’estudi quantitatiu proposat és un assaig clínic comparat i aleatoritzat, i
doble emmascarat de 16 mesos d’intervenció.
D’altre banda, per a realitzar l’emmascarament de l’estudi es seguiran les
recomanacions CONSORT per a assajos no farmacològics (53).
7.2 Subjectes/materials d’estudi, criteris de selecció
7.2.1 Subjectes
Els participants seran reclutats d’una població de pacients amb dolor lumbar crònic no
específic que visitin a causa del dolor lumbar de la Unitat Clínica del Dolor de l’
Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Un cop diagnosticats i valorats pel metge, es
derivaran al Fisioterapeuta responsable de l’estudi que els explicarà el protocol i els
proposarà participar.
20
Mireia Coll Omaña
7.2.2 Criteris d’inclusió i d’exclusió
Els criteris d’inclusió i d’exclusió han sigut escollits a partir dels criteris d’inclusió i
d’exclusió d’estudis sobre la mateixa temàtica fets per Paul Hodges (54) i Mahyar
Salavati (5).
- Criteris d’inclusió:
o Diagnòstic de dolor lumbar inespecífic d’entre 3 i 6 més mesos
d’evolució
o Homes i dones entre 18 i 70 anys
o Escala Visual Analògica del dolor (EVA) mínim de 3 punts
o Residents a la ciutat de Barcelona durant la realització de l’estudi
o Compressió correcte del Català i/ o Castellà per a poder respondre els
qüestionaris
o Tenir una puntuació de moderat o més en la pregunta 7 o a la pregunta
8 de l’SF- 36 adaptat al castellà
o Puntuació major de 41 en el qüestionari Tampa Scale of Kinesiophobia
(TSK) adaptat al castellà
o Puntuació major del 13% en el Oswestry Disability Index (ODI) adaptat
al castellà
o Acceptar participar en l’estudi i signar el consentiment informat
- Criteris d’exclusió:
o Haver fet un tractament de Fisioteràpia pel dolor lumbar durant els sis
mesos anteriors
o Afectació d’arrel nerviosa, com a mínim amb dos d’aquests signes:
debilitat, reflexes alterats, pèrdua de sensibilitat, associat amb el mateix
nervi espinal
o Estenosis medul·lar o espina bífida
o Procés oncològic o malalties sistèmiques
o Dolor irradiat més enllà del plec gluti o dolor lumbar agut
o Tractament amb fàrmacs que puguin afectar l’equilibri
o Tractament quirúrgic de la columna vertebral (per ex.: per hernia discal,
fractura vertebral, etc.)
o Embaràs actual
21
Mireia Coll Omaña
7.2.3 Càlcul de la mostra
La mostra es calcularà en base als estudis revisats sobre el dolor lumbar crònic no
específic. Per a extrapolar la informació recollida de l’estudi a la població general, es
demanarà l’ajuda d’un estadístic perquè ajusti l’estudi a les variables d’estudi.
7.2.4 Diagrama del criteri de selecció
7.3 Intervenció
- Grup control:
Els participats assignats en aquest grup seguiran el protocol en Fisioteràpia d’exercicis
de control motor basat en tractaments proposats per Paul Hodges et al. (54)(36), Marc
Russo (9) i Fábio Renovato (55). Així doncs, el grup control farà la teràpia 2 cops per
setmana, cada sessió durarà 1 hora (54) i es farà en grups de 7-9 persones (Annex 5).
El tractament consistirà en exercicis que millorin la funció de la musculatura específica
de l’esquena per a corregir el moviment intersegmental de la columna vertebral,
incloent el treball del transvers abdominal, els multífids, el diafragma i la musculatura
del sòl pelvià. Els pacients seran entrenats per a que puguin activar els músculs
profunds de l’esquena i reduir l’activitat d’altres grups musculars. Així doncs, a l’inici,
s’ensenyarà als participants a contraure el múscul transvers abdominal i els multífids
independentment dels músculs del tronc més superficials, i a l’hora que els músculs
22
Mireia Coll Omaña
del sol pelvià. La dificultat dels exercicis progressarà incorporant posicions funcionals i
entrenant la coordinació de la musculatura del tronc durant les tasques funcionals.
Durant tots els exercicis i les seves progressions, el Fisioterapeuta avaluarà i corregirà
el reclutament muscular, les estratègies, la postura i la respiració dels participants.
S’utilitzarà l’ecografia per a tenir un feedback del reclutament muscular, excepte en
aquells pacients que el terapeuta cregui que la ecografia no és útil, com per exemple
els pacients obesos. Quan s’acabin les sessions de Fisioteràpia, el terapeuta
prescriurà un exercici a cada pacient perquè el faci diàriament fins al final de l’estudi, a
més a més, cada pacient portarà un registre de l’activitat terapèutica realitzada a casa
en un diari.
- Grup experimental:
Els malalts assignats en aquest grup seguiran un protocol basat en el mètode
Mindfulness i immediatament després faran el tractament de Fisioteràpia del grup
control.
El protocol estandarditzat partir del mètode Mindfulness serà obtingut a partir d’estudis
realitzats per Rita Ardito et al. (37) i per Steven Rosenzweig et al. (44), tot i que,
aquest patirà modificacions per adaptar-lo als pacients (Annex 6). Així doncs, els
pacients faran el tractament durant 8 setmanes consecutives 2 dies a la setmana en
grups de 7-9 persones, abans de fer les sessions d’exercicis de control motor, i cada
sessió de Mindfulness durarà 3 hores.
Altrament, després de cada sessió, es lliurarà un CD a cada participant per practicar
l’exercici après aquell mateix dia a casa cada dia durant 20 minuts fins a la següent
sessió. Al finalitzar el tractament després de 2 mesos, es donarà un CD a cada pacient
amb un dels exercicis apresos perquè el practiqui cada dia fins a l’últim registre de
dades, també es demanarà que cada pacient porti un registre de l’activitat terapèutica
realitzada a casa en un diari.
Les sessions estaran centrades en practicar l’escàner corporal a partir de la meditació,
meditació tant fent marxa com en sedestació, exercicis de Ioga dinàmics amb plena
consciència corporal i Mindfulness en relacions socials.
- En les meditacions centrades en dur a terme un escàner corporal, s’ensenyarà
als pacients a concentrar la seva atenció en parts específiques del seu cos per
a trobar qualsevol sentiment o sensació que la persona pugui notar des
d’aquella part del cos. Un cop una part corporal hagi sigut revisada a través de
23
Mireia Coll Omaña
la consciència corporal els pacients es traslladaran a una altre part corporal, i
així es continuarà fins haver examinat totes les parts del cos.
- En la meditació en sedestació, els pacients seran dirigits per a seure i centrar la
seva atenció en les sensacions que l’aire proporciona al passar per les vies
nassals al inspirar i espirar, aquesta part podrà realitzar-se de forma
independent. Un cop centrada l’atenció en l’aire i la respiració, es demanarà
una percepció del cos com a quelcom global, posteriorment es demanarà
centrar l’atenció en els sons del propi cos i finalment, centrar l’atenció en tota
mena de pensaments que puguin arribar als participants en aquell moment,
acceptant-los i sense jutjar cap experiència present.
- En la meditació a partir de l’escolta i els sons, s’ensenyarà a centrar l’atenció
de manera completa en allò que el terapeuta proporcioni per a escoltar.
- En la meditació durant la marxa, els pacients hauran de centrar l’atenció en els
moviments del cos mentre caminen. En els exercicis de Ioga, els pacients
hauran de fer extensió total de cames i braços i dirigir els moviments a mida
que vagin fent l’exercici.
- En la pràctica del Mindfulness a nivell interpersonal, els participants hauran de
tenir una conversa breu amb una altre participant i centrar completament
l’atenció en aquella conversa, en la situació present que s’ha creat i en l’espai
que forma la relació interpersonal.
7.4 Variables
- Independents:
o Edat
o Altura
o Índex de massa corporal (IMC)
o Durada del dolor lumbar
o Medicació actual
o Estat civil
o Feina actual
- Dependents:
o Principals
Dolor
o Secundàries
Funcionalitat física
Por al moviment
Fear-Avoidance (FA)
24
Mireia Coll Omaña
Qualitat de vida
Nivell d’ansietat
7.4.1 Mesures
- Mesures de Dolor:
S’utilitzarà l’escala EVA (Annex 7). En aquesta escala la intensitat del dolor és
representada en una línia de 10 centímetres. En un dels extrems consta la frase de “no
dolor” i a l’altre extrem oposat “el pitjor dolor imaginable”. La distància en centímetres
des del punt de “no dolor” fins al punt marcat pel pacient representarà la intensitat del
dolor. Aquesta escala és la més utilitzada per a mesurar la intensitat del dolor, inclús
en pacients crítics, tot i això, el pacient haurà de tenir bona coordinació motora i visual
per a contestar l’escala. Un valor inferior a 4 a l’EVA significarà dolor lleu o lleu-
moderat, un valor entre 4 i 6 implicarà la presència de dolor moderat-greu i un valor
superior a 6 implicarà la presència d’un dolor molt intens (56).
- Mesures de Funcionalitat Física:
També s’utilitzarà la versió castellana de l’ Oswestry Disability Index (Annex 8) per a
mesurar la discapacitat. Aquesta escala ha estat validada, és fiable i té consistència
interna. L’escala consta de 10 preguntes amb 6 possibles respostes cadascuna. Cada
ítem es valorarà del 0-5, de menor a major limitació. Si es marca més d’una opció es
tindrà en compte la puntuació més alta i la puntuació total s’expressarà en
percentatge, de 0 a 100%, així doncs, valors alts descriuran una major limitació
funcional. Entre 0-20%: limitació funcional mínima; 20-40%: moderada; 40-60%:
intensa; 60-80%: discapacitat i per sobre de 80%: limitació funcional màxima (57).
- Mesures de Funció Mental:
State-Trait Anxiety Inventory (STAI) (Annex 9) consta de 20 parts que calculen el grau
amb el que les persones tenen una experiència temporalment estable de l’ansietat i la
tendència a patir ansietat de les mateixes. Aquest qüestionari s’ha fet servir de manera
extensa com a mesura general de l’ansietat en estudis sobre el dolor i ha demostrat
ser d’una fiabilitat i validesa excel·lent. Puntuacions altes en aquesta escala aniran
associades amb un augment de la sensació de dolor i de FA de la persona que ho
realitza (58). En aquest cas es farà servir la STAI traduïda i validada en castellà, la
Escala de Ansiedad Estado/Rasgo (STAI), aquesta consta de dos subescales, Estado i
Rasgo on la puntuació per a cada subescala podrà oscil·lar entre 0-30.
També s’utilitzarà l’adaptació al Castellà de l’escala TAMPA kinesiophobia scale (TSK-
11) (Annex 10), on el límit serà una puntuació de 44, per a mesurar la por al moviment.
25
Mireia Coll Omaña
És una escala d’autoavaluació fiable i validada que consta d’ 11 preguntes on la
persona haurà de respondre amb quina freqüència li succeeixen (1 totalment en
desacord, 4 totalment d’acord) les qüestions que estan escrites (59).
- Qualitat de vida:
Es mesurarà a partir de l’adaptació al Castellà de l’escala SF-36 (Annex 11). Aquesta
mesura la salut física i mental i la qualitat de vida. Les escales de dins de la SF-36
estan transformades i tenen una puntuació del 0 al 100, una puntuació més alta
indicarà major qualitat de vida (50). La SF-36 és una escala per a persones de 14 anys
o més, i hauria de ser autoadministrada, tot i que també es pot fer mitjançant una
entrevista personal o via telefònica (60). La versió en Castellà del SF-36 és eficaç a
l’hora de valorar intervencions terapèutiques i la seva utilització és recomanable tant
en investigació com en pràctica clínica (60).
- Fear-Avoidance (FA):
S’utilitzarà la versió adaptada en Castellà del FABQ (Annex 12), que és un qüestionari
de 16 apartats, cadascun dels quals té una puntuació de 0 a 6 punts. Valors alts
indicaran nivells alts de FA. La versió en Castellà està validada, és fiable i es basa en
16 preguntes, amb una puntuació del 0 al 6, on 0 és total desacord i 6 és
completament d’acord. En la versió adaptada un valor alt en la puntuació també
indicarà major FA (61).
7.5 Recollida de dades
La història demogràfica bàsica dels pacients i el contacte, seran recollits després que
aquests firmin el consentiment informat.
Tots els qüestionaris seran distribuïts tres vegades, el primer, el dia de la sessió
informativa, el segon, després de la última sessió del grup control i experimental i la
tercera, 2 mesos després de la última sessió d’ambdós grups (50). Tots els
qüestionaris seran distribuïts i recollits pels investigadors i els pacients respondran els
qüestionaris a casa (50).
7.6 Anàlisi de dades i integritat de les dades
L’ integritat de les dades de la intervenció serà controlada a través de revisions
regulars dels fulls d’omissió i errors. La informació serà doblement introduïda en el
sistema i s’explorarà i resoldrà la font de qualsevol inconsistència.
- Eficàcia de les variables de tractament:
26
Mireia Coll Omaña
En el primer anàlisi de dades, es farà servir un model de regressió (54) per a
comprovar l’efecte del tractament en els resultats al finalitzar-lo, als 2 mesos i en el
període de seguiment, als 4 i 6 mesos. S’analitzarà l’eficàcia de la intervenció tenint en
compte la variable principal. També seran d’interès les variables secundàries. L’efecte
del tractament serà calculat per a cada un dels punts de seguiment mitjançant
diferents tests o proves depenent del tipus de variable i, si l’efecte del tractament és
estadísticament significatiu en qualsevol punt de seguiment es calcularà també el
number needed to treat (NNT) per aconseguir una reducció del dolor (reducció de 2
punts a l’escala EVA o major (32)) i un 95% d’interval de confiança (IC) (54). La
significació estadística estarà definida en cada cas per un valor d’error alfa p < 0.05.
Tot i així, en l’anàlisi estadístic, caldrà l’assessorament d’ un professional especialitzat
i es farà segons els criteris epidemiològics.
En quant a les dades obtingudes sobre les variables de l’estudi, s’emmagatzemaran a
una base de dades creada especialment per a l’estudi amb el programa SPSS
Statistics, on es prepararan els resultats en forma de mitjana i de desviació estàndard.
La base de dades serà totalment confidencial i les dades personals dels participants
seran anònimes per a l’estudi.
- Modificadors de l’efecte del tractament:
Les variables individuals seran examinades per la seva associació amb el l’efecte del
tractament a partir d’afegir un predictor per a cada terme d’interacció del grup de
tractament a l’equació de regressió (54).
7.7 Limitacions de l’estudi
Les principals limitacions de l’estudi són:
- La llargada de les sessions del grup experimental poden produir baixes per “no
adherència” o aparició de criteris d’exclusió durant el transcurs de la
investigació. Així doncs, per a corregir aquestes possibles pèrdues, quan es
realitzi el càlcul de la mostra, es tindrà en compte entre el 15 i el 20%
d’abandonaments.
- No es podrà saber de manera certa si els pacients realitzen el tractament a al
seu domicili de manera diària, això pot ser a causa de les barreres
psicològiques (no saber com ni on integrar-ho en la rutina) o per les barreres
mediambientals (falta de temps). Per evitar aquesta falta de compliment, es
donarà als malalts un diari on recolliran els dies que han fet les sessions, la
27
Mireia Coll Omaña
durada, les sensacions que han experimentat, etc. Tot i així sempre es
presentarà un biaix.
- És necessària una major recerca de la proposta donat que els resultats
obtinguts no permetran saber quin percentatge de millora es deu a cadascuna
de les teràpies aplicades.
- És necessària major recerca per a determinar els resultats del tractament
conjunt d’exercicis de control motor amb Mindfulness en comparació amb un
grup control que faci només Mindfulness.
- Substituir la sessió de 7 hores del protocol de Mindfulness per una de 3 hores
pot repercutir en els resultats finals d’aplicabilitat de la tècnica.
- Els exercicis de control motor proposats en aquest estudi no es podran
comparar amb altres exercicis de control motor perquè fins avui en dia no
existeix un protocol estàndard per a realitzar aquest tractament. A més a més
són difícils de fer i d’ensenyar.
- Per últim, cal remarcar que els resultats que s’extreguin de la realització
d’aquest estudi no poden generalitzar-se a la població adulta amb dolor lumbar
crònic inespecífic ja que es tracta d’una població molt petita i seleccionada
específicament per a l’estudi.
8. Consideracions Ètiques El present estudi es durà a terme acomplint amb els principis ètics descrits a la
Declaració de Hèlsinki de l’Assemblea Mèdica Mundial (AMM) per a la investigació
mèdica amb éssers humans i amb els del Codi deontològic del Col·legi de
Fisioterapeutes de Catalunya. A més a més, un cop finalitzada la redacció del protocol
de recerca, aquest serà sotmès a l’aprovació Comitè d’Ètica d’Investigacions Clíniques
que correspongui a la Unitat Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic i Provincial de
Barcelona. Per altra banda, un cop els participants acceptin formar part de l’estudi,
aquests rebran tota la informació en relació al mateix de manera detallada, precisa i
entenedora a través d’una entrevista personal individualitzada amb l’investigador
principal. A continuació s’entregarà el full d’informació al participant (Annex 13). Aquest
contindrà tota la informació en relació a l’estudi per escrit i haurà de ser signat per
duplicat per tots els participants, una còpia serà entregada al participant i l’altre a
l’investigador principal. A més a més s’entregarà a cada participant també per escrit el
formulari de consentiment informat (Annex 14), amb prèvia explicació oral, que també
haurà de firmat per duplicat i també es lliurarà una còpia al participant i una altre a
l’investigador principal. Es prepararà una carta de renúncia (Annex 15) per a aquells
possibles participants que decideixin deixar de formar part de la investigació.
28
Mireia Coll Omaña
L’explicació emfatitzarà principalment els objectius de l’estudi i els seus procediments;
els beneficis i les possibles conseqüències de participar-hi; la possibilitat de deixar de
formar part de l’estudi en qualsevol moment i la informació en relació a la
confidencialitat de les dades de cadascun dels participants.
Durant tot el procés de la investigació es respectaran els principis de beneficència i no
maleficència, d’autonomia i de justícia dels participants, vetllant per la seva salut i
integritat per sobre de qualsevol altre interès.
9. Pla de treball La durada total de l’estudi serà de 16 mesos i estarà dividit en 3 etapes: la preparació ,
on es faran tots els procediments previs a la intervenció com ho són l’obtenció dels
permisos corresponents, la formació de l’equip d’investigació i el reclutament de la
mostra; la intervenció, on es faran les avaluacions pre- i post-intervenció, i es durà a
terme la intervenció proposada; i, finalment, la recollida i anàlisi de dades, on es
recolliran i processaran totes les dades obtingudes per al seu posterior anàlisi i es
realitzarà la redacció de l’informe. Un cop el protocol sigui finalitzat, escrit i revisat, es
seguirà el cronograma establert per a l’estudi, intentant respectar els terminis i tasques
corresponents tant com sigui possible (veure Figura 1).
L’estudi tindrà lloc a la Clínica del Dolor de l’Hospital Clínic de Barcelona, al barri de
l’Esquerre de l’Eixample de Barcelona (Annex 16). Entre d’altres serveis compta amb
una sala-gimnàs d’un sol nivell d’uns 60m2 lliure d’obstacles, amb un terra antilliscant i
espatlleres, que compleix els requisits necessaris per a poder dur a terme les sessions
de Mindfulness de forma correcte i segura, també es disposarà d’una sala amb lliteres
per a poder dur a terme el protocol de Fisioteràpia. Cal tenir en compte que, la posada
a terme de la intervenció no interferirà en l’activitat de Fisioteràpia que es realitza
habitualment a la institució.
29
Mireia Coll Omaña
Figura 1. Cronograma
10. Recursos necessaris Per a poder realitzar la present intervenció serà necessari utilitzar una sèrie de
recursos que faran possible dur a terme tots els procediments i fer front a totes les
necessitats que l’estudi requereix. Els recursos necessaris són els següents:
- Recursos humans:
o 1 Fisioterapeuta investigador principal especialitzat en exercicis de
control motor per a persones amb dolor lumbar crònic i en
Fisioteràpia en el tractament del dolor. S’encarregarà de conduir i
redactar l’estudi, de proposar-lo al CER URL i al Comitè d’Ètica
d’Investigacions Clíniques que correspongui als CAP d’ on es reclutarà
la mostra i de fer totes les valoracions i enregistrar la informació als
documents corresponents. Serà el Fisioterapeuta que durà a terme les
sessions de Fisioteràpia de control motor. També s’encarregarà de
posar-se en contacte via telefònica amb els participants que hagin sigut
assignats en la fase final de reclutament.
o 1 Psicòleg especialista en el mètode Mindfulness i en mètodes de
reducció del dolor i amb coneixements de Ioga. Ajudarà a
l’investigador amb els qüestionaris relacionats amb l’ansietat i la
depressió i en els que destaquin més els factors psicològics i durà a
terme les sessions de Mindfulness.
o 1 Fisioterapeuta de l’equip de Fisioteràpia de la Unitat Clínica del
Dolor de l’ Hospital Clínic i Provincial de Barcelona. Vetllarà per la
30
Mireia Coll Omaña
seguretat de tots els participants durant transcurs de les sessions, fent
de suport de l’investigador principal.
o 1 Metge/ssa o infermer/a especialitat en dolor lumbar crònic del
centre. S’encarregarà de realitzar la fase inicial del reclutament de la
mostra, per tant, farà la primera selecció i proposarà als residents
l’opció de formar part de l’estudi, en cas positiu, l’investigador principal
explicarà tot el procediment de forma detallada.
o Assessorament i col·laboració d’un especialista Estadístic.
S’encarregarà de fer l’anàlisi i la consegüent interpretació de les dades
obtingudes.
o Col·laboració de l’equip d’infermeria del centre. La funció principal
serà actuar en cas d’imprevists com caigudes, esquinços, fractures, etc.
i realitzar les cures o atendre les situacions corresponents durant tot el
desenvolupant de l’estudi.
- Recursos materials:
o Contractació d’una pòlissa d’assegurança. Serà necessària per a
poder cobrir el possibles danys que puguin produir-se durant el
transcurs de l’estudi.
o Material d’oficina. Serà necessària per a la impressió de qüestionaris i
ompliment dels quaderns de recollida de dades (Ordinador,
Fotocopiadora, impressora, paper, bolígraf, grapadora, etc.)
o Altaveus. Seran necessaris per a la sessió de meditació a partir dels
sons.
o Samarretes i pantalons de material còmode. Es lliuraran a tots els
pacients per a poder dur a terme els tractaments corresponents de
forma còmode.
o CD per a cadascuna de les etapes del tractament de Mindfulness.
Per a que el grup experimental pugui fer el tractament de Mindfulness a
casa cada dia.
o Material de seguretat. Es disposarà de dos pulsioxímetres
d’emergència per a les activitats que suposin una activitat física major.
o Lliteres de Fisioteràpia. Seran necessàries per a dur a terme el
protocol de Fisioteràpia.
o Aparell d’ecografia. Serà necessari per a donar el Feed-Back en el
tractament d’exercicis de control motor.
o Màrfegues de Ioga. Seran necessàries per a realitzar algunes postures
de Ioga, i per a fer alguns exercicis de Mindfulness.
31
Mireia Coll Omaña
11. Aplicabilitat i utilitat dels resultats Si els resultats d’aquest estudi pilot demostren que la teràpia d’exercicis de control
motor combinada amb el mètode Mindfulness, és més eficaç en quant a la millora del
dolor que els exercicis de control motor per si sols:
- Es podrà incorporar aquesta nova teràpia en el tractament habitual del dolor
crònic lumbar inespecífic en aquests pacients.
- Millorarà el dolor en la població amb dolor crònic lumbar inespecífic i per tant
també la seva qualitat de vida, l’ansietat, la funcionalitat física, el Fear-
Avoidance (FA) i la por al moviment.
- S’obtindrà més informació sobre l’impacte d’una major consciència corporal en
tractaments de Fisioteràpia en pacients amb dolor lumbar crònic inespecífic.
Aquests resultats poden ser un gran pas en les possibles estratègies no invasives, ni
farmacològiques, pel tractament del dolor lumbar crònic inespecífic. En cas que els
resultats siguin positius, serà necessària posterior investigació per a veure si el
tractament proposat podria afectar al consum de fàrmacs antiàlgics d’aquesta
població, al número de visites a especialistes i a la quantitat de tractaments invasius
realitzats.
Alhora, a partir d’aquests resultats, es podrà realitzar un estudi d’eficiència on
incorporar poblacions més heterogènies i validar el resultat. En cas que també
s’obtinguessin resultats positius, es podria estudiar la possibilitat de contemplar
aquesta combinació de teràpies com a primera línia de tractament conservativa en
pacients amb dolor lumbar inespecífic.
Per últim, caldrà avaluar l’impacte en els dies de baixa laboral i la repercussió
econòmica que pot representar.
12. Pla de difusió Els resultats d’aquest estudi seran presentats en els següents congressos nacionals i
internacionals:
- World Confederation for Physical Therapy (WCPT Congress)
o Pàgina Web: https://www.wcpt.org/congress
- World congress of The International Society of Physical and Rehabilitation
Medicine (ISPRM)
o Pàgina Web: http://www.isprm.org/
- Congreso Nacional de Fisioterapia
32
Mireia Coll Omaña
o Pàgina Web: https://congresoaef.unirioja.es/
- Congreso Fisioterapia UMH
o Pàgina Web: http://congresofisioterapiaumh.es/
A més, es publicaran en revistes internacionals indexades intentant que siguin les de
millor factor d’impacte de la seva especialitat. Entre elles:
- Pain (Journal of the International Association for the Study of Pain)
o Factor d’impacte: 5,445
o Pàgina Web: https://journals.lww.com/pain
- European Journal of Pain
o Factor d’impacte: 3,019
o Pàgina Web: www.europeanjournalpain.com/
- The Spine Journal
o Factor d’impacte: 2,962
o Pàgina Web: www.thespinejournalonline.com/
- Pain physician journal
o Factor d’impacte: 2,79
o Pàgina Web: www.painphysicianjournal.com
- Physical Therapy Journal of the American Physical Therapy Association
o Factor d’impacte: 2,764
o Pàgina Web: https://academic.oup.com/ptj
- Spine
o Factor d’impacte: 2,499
o Pàgina Web: https://journals.lww.com/spinejournal/pages/default.aspx
- BMC Musculoskeletal Disorders Journal
o Factor d’impacte: 1,739
o Pàgina Web: https://bmcmusculoskeletdisord.biomedcentral.com/
- Journal of Bodywork and Movement Therapies
o Factor d’impacte: 1,32
o Pàgina Web: http://www.bodyworkmovementtherapies.com
33
Mireia Coll Omaña
Annexes
Annex I. Model del dolor crònic inespecífic a partir d’una disfunció cortical
Font. Elaboració pròpia adaptada de l’article Chronic non-specific low back pain – sub-groups or a single mechanism?, 2008 (7)
34
Mireia Coll Omaña
Annex II. Arquitectura anatòmica dels Multífids
Dissecció, digitalització, i model tridimensional del Multífids lumbars, vistes laterals. a.
Dissecció de les regions superficial (vermell), intermèdia (groc) i profunda (violeta).
Segments b-f. de la regió superficial fixats a les apòfisis espinoses de L1-L5. g.
Reconstrucció en tres dimensions de la imatge digital mostrada a a. h. Segments de la
regió intermèdia fixats a les apòfisis espinoses de L1-L4. No hi ha fascicle intermedi dels
MF fixat a l’espinosa d’L5. i. Segments de la regió profunda adherits a la làmina d’L1-L5.
j. Regions de la LMT fixats a l’espinosa d’L5. LMT, multífids lumbars; sp, apòfisi
Font. Elaboració pròpia adaptada de l’article Muscle Control and Non-specific Chronic Low Back Pain, 2017 (9)
35
Mireia Coll Omaña
Annex III. Classificació O’Sullivan Classification System
La valoració subjectiva de l’O’Sullivan Classification System consisteix en la
localització corporal del dolor, la intensitat, la natura, el comportament del dolor (si
augmenta o disminueix amb certs moviments), la identificació de discapacitats
principals, els nivells de discapacitat, els comportaments en que el pacient evita
situacions pel seu dolor, la superació del dolor i les creences sobre el dolor (1).
L’examen objectiu inclou una valoració del rang de moviment de la columna vertebral i
l’anàlisi de les discapacitats primàries del pacient (posicions que disminueixin o
augmentin el dolor, moviments o tasques funcionals) (1). Els tests específics per a la
musculatura i els moviments es fan per a identificar la relació entre el control de la
regió lumbo-pelviana i els trastorns del dolor. També es realitzen tests articulars per la
columna lumbar i la regió pelviana per a identificar l’origen estructural del dolor i la
presència de limitacions del moviment (1).
El procés consta de diverses fases abans d’arribar a la classificació:
1. La primera fase inclou proves d’imatge, per a determinar si la persona té dolor
lumbar específic o dolor lumbar inespecífic (1).
2. En la segona fase s’observa si les afectacions del Dolor Lumbar Específic
tenen una resposta adaptativa o mal adaptativa. Si l’afectació es classificada
com a inespecífica aleshores es determina si l’afectació té predominança
central o perifèrica. La presència de dolor molt localitzat i ben definit, associat
amb factors mecànics consistents i específics agreujants o atenuants,
suggereix que els factors físics o mecànics són els que dominen l’afectació,
activant una via nociceptiva perifèrica. Un dolor constant, no intermitent,
generalitzat, en el qual no influencien factors mecànics, pot indicat un dolor
central o inflamatori (1).
3. Un dolor central pot ser subclassificat de manera més exacte tenint en compte
si hi ha presència de factors psicològics no dominants o dominants. Les
afectacions perifèriques són subclassificades com a dolor lumbar o com a dolor
pelvià (1).
4. Les afectacions doloroses perifèriques de la columna lumbar són dividides en
afectacions “MI” o “MCI”, i les afectacions doloroses de la pelvis són dividides
en força de tancament excessiva o falta de força de tancament (1).
5. Si el segment de la columna vertebral lumbar és l’origen del dolor, es pren
nota de la direcció provocativa del dolor i del nivell al qual es presenten els
símptomes (1).
36
Mireia Coll Omaña
6. Finalment s’ha d’indicar si hi ha factors psicosocials significatius que estiguin
associats amb el trastorn, basant-nos en tota l’examinació prèvia. L’avaluació
dels factors psicosocials considera que hi pugui haver un comportament de FA,
a més de factors psicològics i socials que puguin tenir un gran impacte en
trastorn dolorós. La reflexió final de tot aquest procés és determinar si la
persona ha fet un procés d’adaptació positiu; confrontació, superació activa i
comportaments de rebuig mínims, o negativa; superació passiva i FA (1).
37
Mireia Coll Omaña
Font. Elaboració pròpia adaptada de l’article Inter-examiner reliability of a classification system for patients with non-specific low back pain, 2009 (1).
Procés de classificació adaptat de Peter O’Sullivan
38
Mireia Coll Omaña
Annex IV. Teoria del Fear-Avoidance
El model del FA s’utilitza per explicar com els factors psicològics afecten l’experiència
dolorosa i el desenvolupament del dolor crònic i la discapacitat (62).
El FA representa un dels constructes centrals en el model de FA del dolor, en el que,
en termes generals, es descriu com els pensaments excessivament catastròfics sobre
el dolor, adquirits a través de les experiències transmeses per tercers rellevants i per
l’opinió “experta” (62)(63), que poden originar conductes d’evitació de moviments o
activitats i hipervigilància de les sensacions corporals, generant un vincle viciós en el
que el progressiu desús físic i el biaix en l’atenció ocasionen discapacitat, depressió i
perpetuació de l’experiència dolorosa. El FA es defineix com un conjunt de cognicions i
emocions, subjacents al desproporcionat temor i preocupació sobre la importància del
dolor i la vulnerabilitat de la columna, en cas de persones amb dolor lumbar, a
l’activitat física (63).
Font. Elaboració pròpia adaptada de l’article Low mindfulness predicts pain catastrophizing in a fear-avoidance model of chronic pain, 2010 (42).
Esquema adaptat sobre el funcionament del FA
39
Mireia Coll Omaña
Annex V. Tractament de Fisioteràpia d’exercicis de control motor
Font. Elaboració pròpia a partir dels articles: Muscle Control and Non-specific Chronic Low Back Pain, 2018 (9); Comparison of general exercise, motor control exercise and spinal manipulative therapy for chronic low back pain, 2007 (36); Motor control or graded activity exercises for chronic low back pain? A randomized controlled trial, 2008 (54); Segmental stabilization and muscular strengthening in chronic low back pain: a comparative study, 2010 (55).
40
Mireia Coll Omaña
Annex VI. Tractament de Mindfulness
Font. Elaboració pròpia a partir dels articles: Effectiveness of mindfulness meditation on pain and quality of life of patients with chronic low back pain, 2015 (51); Mindfulness-Based Stress Reduction Program on Chronic Low-Back Pain: A Study Investigating the Impact on Endocrine, Physical, and Psychologic Functioning, 2017 (37); Variation in treatment outcomes and role of home meditation practice, 2010 (44).
41
Mireia Coll Omaña
Annex VII. Escala Visual Analògica (EVA)
Font. Escala extreta de l’article Monitorización del dolor. Recomendaciones del grupo de trabajo de analgesia y sedación de la SEMICYUC, 2006 (56).
42
Mireia Coll Omaña
Annex VIII. Escala d’incapacitat per dolor lumbar d’ Oswestry
Font. Escala extreta de l’article Escala de incapacidad por dolor lumbar de Oswestry, 2006 (57).
43
Mireia Coll Omaña
Annex IX. State-trait anxiety inventory (STAI)
Font. Escala extreta de la página web: http://webs.ucm.es/info/psclinic/evaluacion/Proyecto%20Apoyo%20EPC%202006/INSTRUMENTOS%20EVALUACION/TRASTORNOS%20DE%20ANSIEDAD/EVALUACION%20GENERAL%20DE%20LOS%20TRASTORNOS%20DE%20ANSIEDAD/ESCALA%20DE%20ANSIEDAD%20ESTADORASGO%20(STAI)/STAI_P.pdf.
44
Mireia Coll Omaña
Annex X. TSK-11
Font. Escala extreta d’imatge de Google: http://www.paininmotion.be/EN/sem-TSK11SVSpanish.pdf
45
Mireia Coll Omaña
Annex XI. Escala SF-36
Font. Escala extreta del document Cuestionario de Salud SF-36 versión Española 1.4, 1999, (64).
46
Mireia Coll Omaña
Annex XII. Escala adaptada al Castellà de la FABQ
Font. Escala extreta d’imatge de Google: http://www.kovacs.org/descargas/CuestionarioFAB.pdf
47
Mireia Coll Omaña
Annex XIII. Full d’informació
Informació pels participants
Els membres de l’equip d’investigació ..................................................., dirigit per
..................................................., estem portant a terme el projecte d’investigació: “
L’eficàcia del mètode Mindfulness combinat amb la teràpia d’exercicis de control motor
en persones adultes amb dolor crònic lumbar inespecífic per a la reducció del dolor”.
El projecte té com a finalitat investigar més a fons l’eficàcia del mètode Mindfulness
combinat amb la teràpia d’exercicis de control motor en persones adultes amb dolor
crònic lumbar inespecífic per a la reducció del dolor adultes que visitin la Unitat Clínica
del Dolor de l’ Hospital Clínic i Provincial de Barcelona per un dolor crònic lumbar
inespecífic de més de 3 mesos d’evolució, amb un mateix tractament de fisioteràpia de
base; amb un seguiment de sis mesos. En primer lloc, el mètode Mindfulness és un
tipus de meditació que consisteix en arribar a un estat de consciència que sorgeix de
centrar l’atenció de manera voluntària, en el moment present, sense jutjar
l’experiència. L’estat de consciència és flexible i regulat per un mateix, en segon lloc,
aquest mètode es divideix en diverses fases, una fase escàner o conscienciació
corporal, una fase de meditació assegut i caminant, exercicis de Ioga i una fase de
Mindfulness relacional. En el projecte participen els següents centres
d’investigació:..................................................................... En el context d’aquesta
investigació li demanem la seva col·laboració per a que es pugui acceptar o desmentir
la hipòtesis que el mètode Mindfulness pot reduir de forma significativa el dolor i
augmentar la qualitat de vida en persones adultes amb dolor lumbar crònic inespecífic
en combinació amb un tractament de Fisioteràpia de base, ja que vostè compleix amb
els següents criteris d’inclusió: tenir dolor lumbar inespecífic d’entre 3 i 6 més mesos
d’evolució, ser un home o una dona d’entre 18 i 70 anys, tenir un dolor segons l’escala
EVA mínim de 3 punts, ser Català o Castellano parlant, que continuï vivint a Barcelona
durant la realització de l’estudi, tenir una puntuació de moderat o més en la pregunta 7
o a la pregunta 8 de la 36-Item Short-Form Health Survey questionnaire (SF-36), tenir
una puntuació major de 41 en el qüestionari Tampa Scale of Kinesiophobia (TSK) i
tenir una puntuació major del 13% en el Oswestry Disability Index (ODI).
Per avaluar aquest programa de tractament es necessitarà una mostra estarà formada
per la població de pacients amb dolor lumbar crònic no específic que visitin a causa del
dolor lumbar de la Unitat Clínica del Dolor de l’ Hospital Clínic i Provincial de
Barcelona, i que compleixin els criteris d’inclusió. Els participants seran aleatoritzats i
48
Mireia Coll Omaña
dividits en un grup control (GC), que realitzarà només el tractament de Fisioteràpia
d’exercicis de control motor, i un grup Mindfulness (GM), que realitzarà un tractament
de Mindfulness en combinació amb el tractament de Fisioteràpia centrat en exercicis
de control motor. Cada participant assistirà a un màxim de 16 sessions de: GC 1 hora,
GM 4 hores de durada. Aquesta col·laboració implica participar en un entrenament
guiat de la força muscular de l’esquena, l’abdomen i el sòl pelvià, i en els grups
seleccionats, abans de cada sessió de Fisioteràpia es durà a terme una sessió de
meditació guiada, algunes de les quals inclouran activitats físiques.
Existeixen una sèrie de riscs, molèsties i beneficis. El risc que existeix al participar en
aquesta intervenció és el de partir qualsevol lesió a partir de la pràctica de l’exercici
físic com les caigudes, les fractures o esquinços. Les molèsties que pot sentir sobretot
les primeres setmanes són els trencaments fibril·lars musculars coneguts popularment
com “agulletes” o sensació de cansament o fatiga, que s’haurien de resoldre en pocs
dies. Els beneficis que pot obtenir al finalitzar les sessions són una major estabilitat de
l’esquena, un major control de la postura, una major sensació de benestar, una major
qualitat de vida i un descens del dolor.
És important destacar que no s’abonarà cap import econòmic als participants que
formin part d’aquest estudi.
Tots els participants tindran assignat un codi, per tant, serà impossible identificar al
participant amb les respostes donades, garantint totalment la confidencialitat. Les
dades que s’obtinguin de la seva participació no s’utilitzaran amb cap altre objectiu
diferent a l’explicitat en aquesta investigació i passarà a formar part d’un fitxer de
dades del que serà màxim responsable l’investigador principal. Aquestes dades
quedarien protegides mitjançant el sistema de protecció de dades de la Unitat Clínica
del Dolor de l’ Hospital Clínic i Provincial de Barcelona i únicament l’investigador
principal tindrà accés a elles.
El fitxer de dades de l’estudi estarà sota la responsabilitat de l’IP davant el qual podrà
exercir en tot moment els drets que estableix la Llei 15/1999 de Protecció de Dades
Personals.
Ens posem a la seva disposició per a resoldre qualsevol dubte que li hagi pogut sorgir.
Pot contactar amb nosaltres a través del formulari que trobarà en la nostre pàgina web
o a través del telèfon següent: 93.000.00.00 o xxxx@xxx.xx.
49
Mireia Coll Omaña
Signa el participant conforme dóna
el seu consentiment per formar part
de l’estudi
Signa el fisioterapeuta investigador
conforme ha explicat i aclarit
dubtes sobre el consentiment al
participant
50
Mireia Coll Omaña
Annex XIV. Document de Consentiment informat
Consentiment Informat
Jo, ............................................., major d’edat, amb DNI ............................................,
actuant en nom i interès propi
DECLARO QUE:
He rebut informació sobre el projecte “L’eficàcia del mètode Mindfulness combinat amb
la teràpia d’exercicis de control motor en persones adultes amb dolor crònic lumbar
inespecífic per a la reducció del dolor” del que se m’ha entregat el document informatiu
annexat a aquest consentiment i pel que es sol·licita la meva participació. He entès el
seu significat, m’han sigut aclarits tots els dubtes i m’han sigut exposades totes les
accions que es deriven del mateix. Se m’ha informat de tots els aspectes relacionats
amb la confidencialitat i protecció de dades en quant a la gestió de dades personals
que comporta el projecte i les garanties preses en la compliment de la llei 15/1999 de
Protecció de Dades Personals.
La meva col·laboració en el projecte és totalment voluntària i tinc dret a retirar-me del
mateix en qualsevol moment, revocant el present consentiment, sense que aquesta
retirada pugui influir negativament en la meva persona en sentit algun. En cas de
retirada, tinc dret a els les meves dades siguin cancel·lades del fitxer de l’estudi.
Així doncs, renuncio a qualsevol benefici econòmic, acadèmic o de qualsevol altre
naturalesa que pugui derivar-se del projecte o dels seus resultats.
Per tot això,
DONO EL MEU CONSENTIMENT A:
1. Participar en el projecte “L’eficàcia del mètode Mindfulness combinat amb la
teràpia d’exercicis de control motor en persones adultes amb dolor crònic
lumbar inespecífic per a la reducció del dolor”.
2. Que l’equip d’investigació ........................................... i al/la
........................................... com a investigador/a principal, puguin gestionar
les meves dades personals i difondre la informació que el projecte generi.
Es garanteix que es preservarà en tot moment la meva identitat i intimitat,
amb les garanties establertes en la llei 15/1999 de protecció de dades i
normativa complementària.
51
Mireia Coll Omaña
3. Que l’equip ........................................... conservi tots els registres efectuats
de la meva persona en suport electrònic, amb les garanties i els terminis
legalment previstos, si estiguessin establerts, i a falta de previsió legal, per
el temps que fos necessari per a complir les funcions del projecte per les
que les dades varen ser recopilades.
A ..........................................., a ........../ ........../ ..........
Signa el participant conforme
dóna el seu consentiment per
formar part de l’estudi
Signa el fisioterapeuta
investigador conforme ha
explicat i aclarit dubtes sobre el
consentiment al participant
52
Mireia Coll Omaña
Annex XV. Document de renúncia
Carta de renúncia
Jo, ............................................., major d’edat, amb DNI ............................................,
actuant en nom i interès propi
Expresso de manera voluntària la decisió d’abandonar la investigació “L’eficàcia del
mètode Mindfulness combinat amb la teràpia d’exercicis de control motor en persones
adultes amb dolor crònic lumbar inespecífic per a la reducció del dolor”, deixant així
d’exercir el meu paper com a participant a partir del dia d’avui, sense que això suposi
cap perjudici per mi ni per la meva atenció al centre.
De manera voluntària i opcional pot expressar el motiu d’abandonament per a fer
coneixedor del mateix a l’equip investigador i poder corregir, si pertoca, algun aspecte
que hagi sigut causant de l’abandonament.
...............................................................................................................................
...............................................................................................................................
Recommended