De què parla la Macroeconomia?

• La Macroeconomia estudia els efectes agregats delque la gent fa.

• La major part del que la gent fa té a veure amb(i) la producció i l’ús (assignació) de béns

(“béns” abreuja “béns i serveis”);(ii) l’emissió i assignació (revenda, intercanvi,

circulació) d’actius financers.

• Les activitats relacionades amb (i) integren el sectorreal d’una economia. Les relacionades amb (ii)formen part del sector financer.

Riquesa• Riquesa fa referència a (i es mesura en termes de)béns. Més riquesa vol dir tenir més béns (per aconsumir o per a produir més béns).

• La producció agregada generada a una economiadurant un període de temps pot emprar‐se com amesura de la riquesa agregada creada a durant .

• Una mesura comuna de la producció agregada és elproducte interior brut ( ): valor (de mercat) delsbéns finals (= no emprats per a produir altres béns)produïts a una economia en un període de temps.

i grandària d’una economia• El és una measura de com de rica i gran és unaeconomia. Exclou l’economia submergida (activitateconòmica legal que no paga imposts) i els bénsque no s’intercanvien als mercats (qualitat del’educació, institucions socials, lleure…).

• El nominal en valora la producció a preuscorrents (en ). El real en ( a preus cons‐tants o corregit per la inflació) valora la produccióemprant els preus d’un període base fix. Els canvisdel nominal són equívocs: reflecteixen tantcanvis a la producció com als preus.

Dimensió de l’economia submergida 2012 (% PIB)Friedrich Schneider, www.econ.jku.at/members/.../ShadEcEurope31.pdf

Economia submergidaa Espanya (%del PIB)Jordi Sardà: “La economíasumergida pasa factura” (2014)www.gestha.es

“Bo” or “dolent” per a l’economia? /1• Els resultats (o l’estat) d’una economia sónsusceptibles de valoració: és “bo” o “dolent” tenirmés (o menys) economia submergida?

• En general no hi ha una resposta ben definida: al‐guns resultats/estats són favorables a certes perso‐nes, simultàniament, desfavorables per a d’altres.

• L’economia submergida afavoreix els qui hi partici‐pen (s’estalvien pagar imposts) i perjudica elsdemés (competència deslleial per a productorsrivals i superior pressió fiscal per als que no hiparticipen per a compensar l’evasió d’imposts).

“Bo” or “dolent” per a l’economia? /2• Més exemples. Una taxa d’interès alta és més bene‐ficiosa que una baixa per als prestadors (reben mésen prestar diners). Els prestataris estan pitjor ambuna taxa alta: han de pagar més per a obtenirdiners en préstec. Si és millor una taxa alta o baixadepèn del pes de cada group a l’economia.

• Els europeus exportadors ho tenen més fàcil per aexportar als EUA com més baixa sigui la taxa decanvi $/€: com més petita, més euros obtenen elsamericans per 1 $. Però com menys dòlars obtenenels consumidors europeus per 1 €, més gran és elcost (en euros) de comprar béns americans.

PIB (bilions de dòlars EUA) ∙ 7 febrer 2014http://www.tradingeconomics.com

15.6EUA

2.63.4

0.57 1.8

5.91.18.2

0.240.25

1.34Rànquing: 14

9 PIBhttp://www.tradingeconomics.com ∙ 7 febrer 2014

10 PIB

Un exemple de càlcul del

( nominal) en és (unitats monetàries de ).

en és(unitats monetàries de ). De a ,

el s’ha incrementat un .

11 PIB

Computing : an example

• El ( real) en el període a preus cons‐tants del període és

(unitats monetàries de ). Així,= en el període base (això sempre passa).

• El en a preus constants del períodeés (unitats mo‐netàries de ). El ha caigut un .

• Amb base : en ésen s

. Ara el cau un .

12 PIB

Ús estratègic de les dades• Les variables econòmiques no signifiquen res si nos’indiquen les seves unitats de mesura (si en tenen).

• De fet, gent amb interessos afectats per la informa‐ció econòmica poden tenir un incentiu a revelarinformació de manera selectiva (esbiaixada).

• A l’exemple anterior, un govern estarà interessat eninformar els ciutadans només de l’increment en el

nominal. A l’oposició li agradaria més aviat fernotar la caiguda del real. I si el govern es veuobligar a parlar real, preferirà prendre com abase el període 2 (inferior caiguda del real).

13 PIB

Variable nominal

• Una variable nominal es mesura en termes delspreus corrents.

• Canvis ens els preus corrents poden afectar unavariable nominal.

• La variable nominal típica es mesura en unitatsmonetàries (corrents).

• Exemples: el a preus corrents, la quantitat dediner, la taxa d’interès (nominal), la taxa de canvi(nominal) i l’índex de preus de consum ( ).

14 PIB

2012201120102009200820072006200520042003200220012000

PIB‐ESPANYA

PIB‐CATALUNYA

CONSUM‐CATALUNYA

CONSUM‐ESPANYA

PIB i consum agregat(preus corrents, bilions EUR

http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=5107&dt=201200&lang=e

15 PIB

Variable real

• Una variable real mesura quantitats físiques. Lesvariables no es veuen afectades pels preus corrents.

• Algunes variables reals, com els ocupats o la taxad’atur, no necessiten cap preu per a ser definides.

• Altres es defineixen fixant preus, com el apreus constants, que valora la producció emprantels preus d’un període base.

• I n’hi ha d’altres que s’obtenen de variablesnominals eliminant‐ne l’efecte dels preus, com lataxa d’interès real.

16 PIB

PIB NOMINAL

PIB REAL

Espanya, PIB (miliards de pessetes)http://www.ine.es/daco/daco42/daco4214/cntrb86.xls

17 PIB

PIB NOMINAL

PIB REAL

CONSUM REAL

CONSUM NOMINAL

Espanya, PIB i consum agregat (miliards de pessetes)http://www.ine.es/daco/daco42/daco4214/cntrb86.xls

18 PIB

Espanya, PIB (miliards de dòlars EUA)http://www.tradingeconomics.com/spain/gdp

19 PIB

Espanya, PIB a preus constants (miliards d’EUR)http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

20 PIB

0100200300400500600700800900100011001200130014001500160017001800190020002100220023002400250026002700

PIB a preus constants (miliards d’EUR)http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

21 PIB

Variable estoc i variable flux

• Una variable estoc es mesura en nivells en comptesde taxes de variació.

• Una variable flux es mesura en taxes de variacióper unitat de temps en comptes de nivells.

• El és una variable flux, atès que mesura laproducció al llarg d’un període de temps (així queel representa producció per unitat de temps).

• La població en un moment del temps és unavariable estoc. La riquesa també és variable estoc.

22 PIB

Taxes• El terme “taxa” a “taxa de creixement del ” fareferència a un canvi relatiu (percentual) del .

• La fórmula dóna la taxa de variació en tant per u.Per a obtenir un percentatge, es multiplica per 100.Si i , la taxa de creixement és

(en tant per u); això és, %.

• “Taxa” a “taxa de canvi” vol dir “raó” (preu relatiu)i vol dir “import” o “quantitat” a “taxa d’interès”.

(del període al període )

23 PIB

Espanya, creixement anual del PIB real (trimestral, canvi %)http://www.tradingeconomics.com/spain/gdp‐growth‐annual

24 PIB

‐5,5‐5

‐4,5‐4

‐3,5‐3

‐2,5‐2

‐1,5‐1

‐0,50

Espanya, creixement del PIB real (trimestral, canvi %)http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=03&type=db&divi=CNTR&idtab=9#nogohttp://www.ine.es/jaxi/menu.do?type=pcaxis&path=%2Ft35/p009&file=inebase&L=0

25 PIB

III/201

3II/2013

I/2013

IV/2012

III/201

2II/2012

I/2012

IV/2011

III/201

1II/2011

I/2011

IV/2010

III/201

0II/2010

I/2010

IV/2009

III/200

9II/2009

I/2009

IV/2008

III/200

8II/2008

I/2008

IV/2007

III/200

7II/2007

I/2007

IV/2006

III/200

6II/2006

I/2006

IV/2005

III/200

5II/2005

I/2005

IV/2004

III/200

4II/2004

I/2004

IV/2003

III/200

3II/2003

I/2003

IV/2002

III/200

2II/2002

I/2002

IV/2001

III/200

1II/2001

I/2001

CATALUNYA

AGRICULTURA

INDÚSTRIA CONSTRUCCIÓ

SERVEIS

ESPANYA

Creixement del PIB real(trimestral, variació interanual, %)

http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=0007&dt=201303

26 PIB

‐18‐17‐16‐15‐14‐13‐12‐11‐10‐9‐8‐7‐6‐5‐4‐3‐2‐1012345678910

III/201

I/2013

III/201

I/2012

III/201

I/2011

III/201

I/2010

III/200

I/2009

III/200

I/2008

III/200

I/2007

III/200

I/2006

III/200

I/2005

III/200

I/2004

III/200

I/2003

III/200

I/2002

III/200

I/2001

CATALUNYA

INDÚSTRIACAT‐ESP

CONSTRUCCIÓCAT‐ESP

SERVEISCAT‐ESP

ESPANYA

Creixement del PIB real(trimestral, variació interanual, %)http://www.idescat.cat/economia/inec?tc=5&id=0007&dt=201303

27 PIB

‐11‐10‐9‐8‐7‐6‐5‐4‐3‐2‐10123456789

10111213141516

ARGENTINA

GRÈCIA

PIB a preus constants (canvi %)http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

28 PIB

‐5,5‐5

‐4,5‐4

‐3,5‐3

‐2,5‐2

‐1,5‐1

‐0,50

ESPANYAALEMANYA

29 PIB

GRÈCIA

30 PIB

Taxa de variació del PIB (anual, %) ∙ 7 febrer 2014http://www.tradingeconomics.com

3.74.1

4.4-3-1.8-0.1

0.21.1

4.92.8

2.10.3

12.4Nicaragua 5.1

2.43.97.7

-55.8Sudan del Sud

95.5Líbia

31 PIB

http://w

ww.tradingecono

mics.com

∙ 7 febrer 2014

32 PIB

http://w

ww.tradingecono

mics.com

∙ 7 febrer 2014

33 PIB

potencial i escletxa del

• El potencial (o “natural”) es refereix al nivellmàxim de que una economia pot sostenir en eltemps.

• L’escletxa de la producció (o del ) és la diferèn‐cia entre el potencial i el (actual). Pot serinterpretada com una mesura del grau de bonfuncionament d’una economia.

• Quan el està per sota del potencial, hi hafactors de producció desocupats (hi ha atur). Commés avall, més gran és previsible que sigui l’atur.

34 PIB

‐4,5

‐3,5

‐2,5

‐1,5

‐0,5

Espanya, escletxa del PIB (% del PIB potencial)http://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

35 PIB

Riquesa mitjana

• El real per càpita és una mesura del grau dedesenvolupament o prosperitat d’una economia.Pot ser interpretat com un indicador del nivell devida dels membres de l’economia.

• El real per càpita es defineix com el quociententre el real i la població de l’economia.

• El real per càpita està positivament correlacio‐nat amb molts indicadors de desenvolupamenteconòmic i qualitat de vida: esperança de vida,benestar subjectiu, educació, despesa sanitària…

36 PIB

El PIB per càpita està molt correlacionatamb l’Índex de Desenvolupament Humàhttp://en.wikipedia.org/wiki/Human_Development_Index

37 PIB

PIB per càpita (preus i taxes de canvi corrents, EUR per persona)http://www.bde.es/webbde/es/estadis/ccff/csvs/cf0319.csv

UNIÓEUROPEA

38 PIB

UNIÓEUROPEA

39 PIB

ALEMANYA

UNIÓEUROPEA

40 PIB

ALEMANYA

ESPANYA

GDP per capita (current prices & exchange rates, EUR per person)http://www.bde.es/webbde/es/estadis/ccff/csvs/cf0319.csv

UNIÓEUROPEA

41 PIB

EUROPAOCCIDENTAL

ESPANYA

PIB per càpita 1870‐2008 (dòlars 1990 IGK)http://www.ggdc.net/maddison/Historical_Statistics/horizontal‐file_02‐2010.xls

42 PIB

ESPANYA

CANADÀ

ARGENTINA

BRASIL

ÍNDIA

43 PIB

ESPANYA

ÀFRICAÀSIA

ANTIGAURSS

LLATINOAMÈRICA

44 PIB

Curt i llarg terminis

• “Curt termini” es refereix a un període de tempsrelativament curt (d’uns mesos a un parell d’anys).Al llarg d’aquest període es presumeix que certsfactors o variables (tecnologia, població) romanenessencialment constants.

• La Macroeconomia del curt termini pretén explicarles oscil∙lacions del real (cicle econòmic).

• En el llarg termini tot pot canviar. La Macroecono‐mia del llarg termini pretén explicar l’evolució del

real per càpita (creixement econòmic de llarg).

45 PIB

3000 anys d’història econòmica mundial en una gràficaGregory Clark (2007): A farewell to alms. A brief economic history of the world, p. 2

Factor determinant:la taxa de progrés tecnològic?

46 PIB

Paradigmes conceptuals enfrontats• Els economistes (neo)clàssics mantenen que els mercats funcionen bé tot sols (generen plenaocupació sense intervenció pública) en un mónd’agents racionals perfectament informats; el diner és neutral (més diner només comportamés inflació, si més no a la llarga) i exogen; en el llarg termini només importa l’oferta.

• Els postkeynesians sostenen el contrari: papercrucial de la incertesa; necessitat de regular elsmercats (són inestables); diner endogen; la deman‐da sempre importa; és fonamental com està distri‐buïda la riquesa.

47 PIB

Sobre la “realitat econòmica”• Els físics s’enfronten al problema que l’acte deconèixer la realitat canvia la realitat: “veure” unapartícula requereix interaccionar amb ella i la in‐teracció altera les (característiques de la) partícula.

• La comprensió de la realitat econòmica presumeixun esquema conceptual que guia la interacció ambla realitat i dins del qual la realitat s’interpreta.

• La mateixa realitat pot ser interpreta diferentmenten esquemes alternatius. Quin és “realment” elcanvi del real a la diapositiva ? Què esmostra “realment” a les tres diapositives següents?

48 PIB

Dona vella o dona jove?Steven Mark Cohn (2006) Reintroducing macroeconomics, p. 5

49 PIB

El cub de NeckerDaniel Reisberg (2009)Exploring the science of mind, p. 62

50 PIB

Copa o siluetes?Daniel Reisberg (2009) Exploring the science of mind, p. 63

51 PIB

Figura amagada: hi és “realment” o la inventem?(Depèn la resposta de si se sap anglès?)

Daniel Reisberg (2009) Exploring the science of mind, p. 64

52 PIB

Índexs de preus

• Un índex de preus és una mesura del nivell generalde preus d’una economia. Aquest nivell és unamena de mitjana ponderada dels preus dels béns.

• Assumint la ficció que només hi ha un bé al’economia (el producte interior), si el mesurala quantitat del bé, aleshores el nivell de preusrepresentaria el preu del bé.

• A diferència del , els índexs de preus no tenenunitats i el seu valor no significa res per si mateix:és la taxa de variació de l’índex que és informativa.

53 PIB

El deflactor (de preus implícit) del

• El deflactor del és l’índex de preus definit com

• Mesura els canvis en els preus (del béns produïtsen una economia) entre el període base al qual esrefereix el real i el període corrent.

• Si 2012 ialeshores

i la qualcosa indica apujament generalitzat dels preus.

54 PIB

Índex de preus de consum

• L és una mesura del cost d’adquirir un lot (ocistell) prefixat de béns d’un consumidor conside‐rat representatiu.

• L en el període es defineix com

• Per a què l’índex s’expressi en base , cal multi‐plicar el quocient de la dreta per . Cas de no fer‐ho, l’ s’expressa en base (com el deflactor).

55 PIB

Diferència entre IPC i deflactor

• L’ generalment inclou béns importats.

• El deflactor només inclou els béns produïts al’economia.

• El lot de béns en el deflactor pot variar de període aperíode.

• El lot de l’ en general no canvia (a curt termini).

• Malgrat les diferències, tots dos índexs estan moltcorrelacionats i tendeixen a moure’s en paral∙lel.

56 PIB

DEFLACTOR DEL PIB

Espanya, IPC i deflactor del PIBhttp://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

Calculant un IPC: un exemple• El lot de béns és (x, y, z) = (3, 2, 1).

• Prenent t =1 com a període base, IPC1 = V1/V1 = 1;IPC2 = V2/V1 = 16/16 = 1; IPC3 = V3/V1 = 12/16 =0.75; i IPC4 = V4/V1 = 20/16 = 1’25.

temps px py pz Vt = valor del lot al període t 1 1 4 5 3∙1 + 2∙4 + 1∙5 = 162 2 1 8 3∙2 + 2∙1 + 1∙8 = 163 3 1 1 3∙3 + 2∙1 + 1∙1 = 124 2 5 4 3∙2 + 2∙5 + 1∙4 = 20

58 PIB

Taxa d’inflació

• La taxa d’inflació associada amb l’índex de preusés la taxa de variació de l’índex de preus :

on és l’índex de preus en el període corrent iés l’índex en el període immediatament anterior.

• Per a expressar la taxa d’inflació com a percentatge,es multiplica per el costat dret de la fórmula.Exemple: si i ,

: l’índex s’ha apujat d’un .

59 PIB

SEGONS L’IPC

TAXA SEGONS EL DEFLATOR

Espanya, taxa d’inflació segons l’IPC i segons el deflator del PIBhttp://www.imf.org/external/pubs/ft/weo/2013/02/weodata/weoselgr.aspx

60 PIB

Espanya, taxa d’inflaciósegons l’IPC

(% variació anual)

Espanya, IPC (índex)

http://w

ww.tradingecono

mics.com/spain/con

sumer‐price‐index‐cp

http://w

ww.tradingecono

mics.com/spain/in

flatio

n‐cp

61 PIB

Taxa d’inflació: un exemple• Sigui la taxa d’inflació basada en l’ de l’exemple de la diapositiva . En aquesta cas: no està definida (atès que no hi ha )

• Si es calcula, per exemple, de a ,llavors → =

62 PIB

Taxa d’inflació ∙ 7 febrer 2014http://www.tradingeconomics.com

56.1Veneçuela

0.70.2

0.4 49.5

1.61.12.5

29.411.7

15.331.3

-1.77.750.7

-8.8Sudan del Sud

63 PIBhttp://w

ww.tradingecono

mics.com

∙ 7 febrer 2014

64 PIBhttp://w

ww.tradingecono

mics.com

∙ 7 febrer 2014

65 PIB

Conceptes relatius a la inflació

• Com a fenomen econòmic, la inflació es refereix aun increment sostingut de l’ . Té lloc en períodeson la taxa d’inflació és positiva.

• La deflació és el fenomen oposat: decrementsostingut de l’ (taxa dʹinflació negativa).

• La desinflació succeeix quan, durant una inflació, lataxa dʹinflació disminueix (mantenint‐se positiva).

• Una hiperinflació és una inflació amb taxes astro‐nòmiques (taxa dʹinflació mensual d’almenys el

). Ocorre quan la inflació està fora de control.

66 PIB

‐2‐101234567891011121314151617181920212223242526272829

Espanya, taxa d’inflació (segons IPC)Gener 1962 – desembre 2013 (% variació anual)

http://www.ine.es/jaxiBD/menu.do?L=0&divi=IPC&his=5&type=db

Gener 2014 : 0’2%

67 PIB

‐1,5

‐0,5

Espanya, taxa d’inflacióGener 1990 – desembre 2013 (% variació anual)

http://www.ine.es/jaxiBD/menu.do?L=0&divi=IPC&his=5&type=db

68 PIB

Espanya, Catalunya, taxa d’inflacióGener 1979 – desembre 2013 (% variació anual)

http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=01&type=db&divi=IPC&idtab=124

CATALUNYA

ESPANYA

69 PIB

‐1,5

‐0,5

ESPANYA

CATALUNYA

Espanya, Catalunya, taxa d’inflacióGener 1979 – desembre 2013 (% variació anual)http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=01&type=db&divi=IPC&idtab=124

70 PIB

‐1,5

‐0,5

Espanya, Catalunya, taxa d’inflacióGener 1979 – desembre 2013

(% variació anual)

http://www.ine.es/jaxiBD/tabla.do?per=01&type=db&divi=IPC&idtab=124

ESPANYA

CATALUNYA

71 PIB

Taxa dʹinflació subjacent• La taxa dʹinflació subjacent es calcula excloent elspreus del menjar i l’energia, que tendeixen a sermolt volàtils.

• És una mesura de la inflació subjacent de llargtermini i és un indicador de la inflació futura.

http://www.tradingeconomics.com/spain/core‐inflation‐rate

Espanya, taxa d’inflació subjacent(% variació anual)

72 PIB

Espanya, inflació subjacent(% variació anual)

Espanya, inflació segons IPC(% variació anual)

http://www.tradingeconomics.com/spain/inflation‐cpi

De què parla la Macroeconomia? -...

Documents

Cerdanyola del Vallès · el coala 10, 11 i 12 de novembre Els Barrufets. El poble amagat 3, 4 i 5 de novembre Gru 3, el meu dolent preferit 27, 28 i 29 d'octubre Cars 3 Cerdanyola

AFECTACIÓ DEL PAS DEL TEMPS EN SITUACIÓ DE CARRER · del barem va de l’1 al 5: molt dolent, dolent, regu-lar, bo i molt bo. GRÀFI DE VARIALES El gràfic de variables és l’esquema

1 dimecres la bruixa i el pirata dolent

LLIBRES - takatuka.cat TAKATUKA CATALA 2018v2.pdf · Una història sobre els límits del bé i el mal, sobre bones i males intencions, i sobre el pes de les aparences. n DOLENT ISBN:

Micro1 ECO 2008 09 15sep08 - gandalf.fee.urv.catgandalf.fee.urv.cat/professors/AntonioQuesada/Curs0809/Micro1_2008... · Microeconomia I 1r curs ... Sessions: dilluns d’11 a 13

“La” taxa d’interès d’una economia - URVgandalf.fee.urv.cat/professors/AntonioQuesada/Curs1314/IntroMacro... · diapositiva anterior. 15 Interès L’arbitratge en acció

Es busca el dolent

1ra dissertac - Selectivitat / Història de la Filosofia · "dolent" d"abans, el vulgar i infeliç, passa a ser el 'Ibo" (es tracta així de dos sentits distints del mateix terme

IntroMacro 2015 sessio13 20mar15 - URVgandalf.fee.urv.cat/professors/AntonioQuesada/Curs... · 13 20 març 2015 0,56 0,58 0,6 0,62 0,64 0,66 0,68 0,7 0,72 0,74 0,76 0,78 0,8 0,82

FRIEDRICH NIETZSCHE – La genealogia de la moral · 2011. 8. 2. · FRIEDRICH NIETZSCHE – La genealogia de la moral PRIMERA DISSERTACIÓ “BO I PERVERS”, “BO I DOLENT” 5

Dra Calvo - WordPress.com · Prens xuxes cada dia vàries vegades? ≥ 8: Bo. DM òptima 4-7: Regular. Cal millorar ≤ 3: Dolent. Poor Molt baixa qualitat Serra-Majem,L. et al.,

DIVENDRES · 10 de maig del 2019. El sobiranisme · dolent, vaig ser periodista local amb relacions amb alcaldes i regidors cons-tructors també de país però subal-terns. Tornem

Una investigació de llibre · els documents Anota les dades dels documents que consultes per poder citar-les en el teu treball. No hi ha cap llibre que sigui tan dolent que no se’n

qüestions que defineixen el curs /2 - gandalf.fee.urv.catgandalf.fee.urv.cat/professors/AntonioQuesada/Curs1213/Macro_2013_III... · 1 = 204 € el cost del lot de béns de l’IPC

FULLS D'INFORMACIÓ PER A PACIENTS 2010 El colesterolprojectes.camfic.cat/CAMFiC/Seccions/Publicacions/... · HDL (“bo”) i LDL (“dolent”). Les persones que han tingut infart,

MODIFICACIÓ PUNTUAL PLA ESPECIAL CATÀLEG DE MASIES I … · bo regular dolent Sí < 100 entre 100 i 250 > 250 bo regular dolent bo regular dolent habitatge deshabitat agrícola/ramader

Demanda e oferta agregadas - robguena.fearp.usp.brrobguena.fearp.usp.br/IntroMacro/aula11.imp.pdf · Demanda e oferta agregadas Author: Roberto Guena de Oliveira Created Date: 10/16/2016

Videojocs, Whatsapp i el cor que em va plantar · M’en antaven els videojos i jugar en xarxa. No és pas dolent jugar-hi. El problema és que jo hi jugava tantes hores om podia,

16011101 - gandalf.fee.urv.catgandalf.fee.urv.cat/programes/vells/programes/1601/16011101.pdf · I.- Valor de los principios constitucionales. Il.- Principio de legalidad. Ill.- Principio

DEU CONTES PER REFLEXIONAR - Escola Lurdesampa.escolalurdes.cat/wp-content/uploads/2015/10/Recull-de-conte… · Escola Lurdes, juny 2015 . ÍNDEX 1. INTRODUCCIÓ 2. BO, DOLENT 3