View
2
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
DECLARACIÓ AMBIENTAL DE L’ENTITAT DEL MEDI AMBIENT DE L’ÀREA
METROPOLITANA DE BARCELONA
ANY 2009
Edició: Juny 2010
1 E-CAT-000230
L’Entitat Metropolitana dels Serveis Hidràulics i del Tractament de Residus, més coneguda com a Entitat del Medi
Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (EMA-AMB d’ara endavant) és una administració local on
actualment hi treballen 78 persones.
Amb l’objectiu de promoure el comportament sostenible de l’àrea metropolitana de Barcelona i com a plataforma
d’intercanvi de coneixements, l’any 2003 es va plantejar l’opció que les oficines de l’EMA-AMB haurien de donar
exemple i ser coherents amb les actuacions que es desenvolupen de manera mancomunada en el conjunt del
territori metropolità.
A començament de 2005 es realitzà la primera diagnosi ambiental a càrrec dels serveis tècnics de l’EMA-AMB i es
va iniciar la implantació d’un Sistema de Gestió Ambiental.
En data de 03/07/07 la Direcció General de Qualitat Ambiental del Departament de Medi Ambient i Habitatge de la
Generalitat va aprovar lliurar el certificat ambiental EMAS (registre ES-CAT-000230) i en data de 19/06/2007 es va
rebre la certificació ISO 14.001:2004.
Des de llavors, s’han continuat les tasques pròpies d’un Sistema de Gestió Ambiental (en endavant SGA) amb el
desig d’avançar en el compromís de protecció del medi ambient i de millorar el nostre comportament ambiental.
Amb l’objectiu de facilitar al públic i a altres parts interessades l’actuació ambiental de l’EMA-AMB corresponent a
l’any 2009, es dóna a conèixer la quarta Declaració Ambiental, la qual consta dels apartats següents:
• Aspectes relatius a la gestió general de l’EMA-AMB (organització, política, etc.)
• Objectius de gestió ambiental
• Gestió de l’aigua
• Gestió de residus
• Gestió de l’energia
• Compra de materials i contractació de serveis
• Emissions atmosfèriques i soroll
• Emissió de gasos d’efecte hivernacle (CO2 bàsicament)
• Legislació ambiental i altres requisits voluntaris.
• Comunicació i formació ambiental de l’EMA-AMB.
El SGA implantat a l’EMA-AMB actualment així com la present Declaració Ambiental donen resposta al Reglament
(CE) núm. 1221/2009, del Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a la participació
voluntària de les organitzacions en un sistema comunitari de gestió i auditoria ambiental EMAS i pel qual es deroga
el Reglament 761/2001 i les Decisions 2001/681/CE i 2006/193CE de la Comissió.
2 E-CAT-000230
ÍNDEX
1. PRESENTACIÓ 3
1.1 DADES GENERALS DE L’ENTITAT DEL MEDI AMBIENT 4 1.2 ACTIVITATS PRINCIPALS 4
2. POLÍTICA AMBIENTAL 6
3. SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL 7
4. AVALUACIÓ I ANÀLISI D’ASPECTES AMBIENTALS 9
4.1 ASPECTES AMBIENTALS DIRECTES 10 4.2 ASPECTES AMBIENTALS INDIRECTES 10 4.3 ASPECTES AMBIENTALS POTENCIALS 11
5. PROGRAMA DE GESTIÓ AMBIENTAL 12
6. COMPORTAMENT AMBIENTAL 166
6.1 CONSUM DE RECURSOS NATURALS 17 6.2 BIODIVERSITAT 25 6.3 GENERACIÓ DE RESIDUS 25 6.4 EMISSIONS ATMOSFÈRIQUES 27 6.5 SOROLL 27 6.6 EMISSIONS DE CO2 28
7. REQUISITS LEGALS I VOLUNTARIS 30
7.1 GRAU DE COMPLIMENT 30
8. IMPICACIÓ DEL PERSONAL 32
8.1 BONES PRÀCTIQUES AMBIENTALS 32 8.2 COMUNICACIÓ I FORMACIÓ AMBIENTAL 34
9. VERIFICACIÓ 35
3 E-CAT-000230
L'any 1987 es va crear per llei del Parlament de Catalunya l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i
Tractament de Residus (EMSHTR) habitualment coneguda com Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana
de Barcelona (EMA-AMB), entitat local creada per la Llei catalana 7/1987, de 4 d’abril, per la qual s’estableixen i
regulen actuacions públiques especials a les immediacions de Barcelona i en les comarques compreses dins la seva
zona d’influència, en total 33 municipis de l’àrea metropolitana.
La Llei 7/1987, de creació de l’Entitat Metropolitana, li atribueix competències en matèria d’obres hidràuliques i
abastament d’aigua potable, de sanejament i evacuació d’aigües residuals, de tractament i aprofitament de residus
municipals, i de coordinació dels serveis municipals corresponents.
També col·labora voluntàriament en programes i xarxes internacionals relacionades amb el medi ambient.
L'Àrea Metropolitana de Barcelona és el continu urbà format per Barcelona i els trenta-tres municipis del seu
entorn. Aquests municipis conformen un espai en el qual les dinàmiques socials, culturals i econòmiques s'han
interconnectat fins a crear una ciutat de ciutats amb característiques i necessitats específiques.
1. PRESENTACIÓ
4 E-CAT-000230
1.1 Dades generals de l’Entitat del Medi Ambient
Nom Entitat del Medi Ambient de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
Adreça Carrer 62, núm. 16-18. Edifici B. Zona Franca
Codi postal 08040
Població Barcelona
Telèfon 93 223 51 51
Fax 93 223 41 86
C.C.A.E. 75.11 (Activitats generals de l’Administració)
L’antiga Corporació Metropolitana de Barcelona va adquirir del Consorci de la Zona Franca la finca delimitada pels
carrers 61,1 i 62 del sector A del Polígon Industrial de la Zona Franca.
La finca esmentada ja incloïa l’actual edifici B, amb les característiques
constructives existents avui dia.
El 1987, amb la creació de l’EMA-AMB, l’edifici va passar a ser ocupat
per la nova administració, amb seu a les oficines del carrer 62, núm.
16-18, edifici B, de Barcelona.
Les activitats que s’han dut a terme des d’aleshores han estat les
corresponents a les competències establertes per l’Entitat
Metropolitana del Transport i per l’Entitat del Medi Ambient (plantes
5, 6 i 7), la majoria dels casos com a serveis d’administració i gestió.
1.2 Activitats principals
L’activitat principal desenvolupada ales oficines de l’EMA-AMB està classificada sota el CCAE-2010: 7511 “Activitats
generals de l’administració”. Les activitats desenvolupades dins l’edifici són bàsicament de tipus administratiu i de
gestió, relacionades, lògicament, amb les competències de l’EMA-AMB. L’any 2007, es va crear la Direcció del
Servei del Cicle de l’Aigua i Gestió Ambiental, que actualment s’engloba al següent organigrama:
5 E-CAT-000230
SCA i GA: Servei del Cicle de l’Aigua i Gestió Ambiental
SGA: Sistema de Gestió Ambiental
A efectes del Sistema de Gestió Ambiental és important assenyalar que els Serveis Generals (compres,
manteniment i neteja, gestió de residus, etc.) són comuns a les tres administracions metropolitanes (l’Entitat del
Medi Ambient –EMA-AMB-, l’Entitat Metropolitana del Transport –EMT-, i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea
Metropolitana de Barcelona), de manera que s’han inclòs dins l’àmbit del SGA quan eren necessaris pel
desenvolupament de les activitats de l’EMA-AMB, tot i no ser una unitat orgànica pròpia.
A més, l’EMA-AMB disposa d’empreses pròpies com EMSSA (Empresa Metropolitana de Sanejament, SA) i de
concessionaris, contractistes, etc. que realitzen les seves activitats en altres edificis i que no estan incloses dins
l’àmbit del SGA.
COMISSIÓ DE GOVERN
PRESIDENT
GERENT
COMITÈ DE MEDI AMBIENT
DIRECCIÓ SCA I GA
PERSONAL EMA-AMB
COORDINADORA SGA
TÈCNICA DE SUPORT DEL SGA
6 E-CAT-000230
L’Entitat del Medi Ambient va ser creada pel Parlament de Catalunya amb l’objectiu de gestionar la prestació dels
serveis d’abastament i distribució d’aigua potable, el sanejament de les aigües residuals i el tractament dels
residus municipals dels 33 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona que la integren. Desenvolupa les seves
activitats amb criteris de sostenibilitat i equitat territorial, cooperació municipal, eficiència econòmica, innovació
tecnològica i cooperació amb el sector privat.
La seva missió és promoure a la població comportaments i hàbits responsables, assegurar condicions ambientals
sostenibles i proporcionar serveis públics de qualitat en benefici dels ciutadans, les empreses, els municipis i les
institucions de l’àmbit metropolità.
L’Entitat del Medi Ambient ha implantat un Sistema de Gestió Ambiental segons el Reglament CE 761/2001 EMAS
II1 i per això assumeix el compromís de:
• Complir amb la legislació ambiental vigent així com els altres requisits ambientals que li siguin d’aplicació.
• Avaluar i conèixer tots els impactes ambientals derivats de les seves activitats amb l’objectiu de prevenir-los i
reduir-los sempre que sigui possible a fi de contribuir amb la protecció i millora de l’entorn.
• Promoure un ús sostenible dels recursos naturals per satisfer les necessitats actuals sense comprometre les
de les generacions futures, incloent a la seva activitat diària bones pràctiques ambientals.
• Facilitar una adequada formació, sensibilització i participació del personal.
• Integrar criteris ambientals a la compra i utilització de materials, així com a la contractació d’obres, i serveis.
• Promoure la implantació de sistemes de gestió ambiental a les empreses pròpies i concessionàries
• Implantar un procés de millora continua, mitjançant l’avaluació sistemàtica i periòdica del Sistema de Gestió
Ambiental, dels seus Objectius Ambientals i de la present Política Ambiental.
• Comunicar aquesta Política Ambiental a tot el personal adscrit a l’organització així com el públic en general i
mantenir-la a disposició de tots ells.
Aprovada per la Comissió de Govern en sessió de data 26 d’octubre de 2006
1 Durant l’elaboració d’aquesta Declaració Ambiental, l’EMA es troba en procés de revisió dels criteris d’acord al nou Reglament EMAS-III i pretén modificar la seva Política Ambiental en breu.
2. POLÍTICA AMBIENTAL
7 E-CAT-000230
El Consell de Direcció de l’EMA-AMB ha definit un SGA que permet assegurar que la seva Política de Medi
Ambient sigui un referent per als seus treballadors.
L’abast del SGA inclou l’activitat principal desenvolupada a les oficines de la Zona Franca, classificada amb el codi
(CCAE-2010) 7511, “Activitats generals de l’Administració Pública”´.
A més, tal i com s’ha dit a l’apartat 1.2, l’EMA-AMB compta amb serveis i empreses públiques o concessionàries
que realitzen les seves activitats en altres edificis i que estan fora l’abast del SGA.
El SGA establert defineix l’estructura organitzativa, la planificació de les activitats, les responsabilitats, les
pràctiques, els procediments, els processos i els recursos necessaris per a desenvolupar, implantar, revisar i
mantenir al dia la Política de Medi Ambient.
El SGA implantat té com a objectiu bàsic donar suport a la protecció ambiental i prevenir la contaminació, tot això
en equilibri amb les directrius de l’EMA-AMB.
Per tal d’assegurar la correcta implantació i control del SGA, l’EMA-AMB defineix la següent estructura:
ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
3. SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL
Màxima autoritat i responsabilitat per a definir, adaptar i aplicar les polítiques de medi ambient. A més, assumeix la màxima responsabilitat en l’organització en matèria de medi ambient, definint la seva Política i Objectius Generals i revisant l’evolució del SGA implantat per tal d’assegurar-ne la seva eficàcia i idoneïtat.
GERENT
Participar en la identificació i avaluació d’aspectes ambientals. Coordinar i participar en la fixació d’objectius i fites ambientals. Elaborar i fer el seguiment dels indicadors ambientals i avaluar la millora contínua. Identificar les necessitats de formació ambiental. Participar en l’avaluació del grau de compliment de la legislació ambiental.
COMITÈ DE
MEDI AMBIENT
Dóna suport al desenvolupament i implantació del SGA, avaluant la seva eficàcia i proposant accions de millora. Revisa la documentació. Convoca les reunions del Comitè i actua com a moderador de les mateixes. Coordina la definició i aplicació de les eines de control del sistema.
COORDINADOR
A DEL SGA
DIRECTOR DELS
SERVEIS DEL CICLE DE
L’AIGUA I G.A
Comunicar l’avanç del SGA al Gerent. Revisar i aprovar la documentació.
8 E-CAT-000230
Activitats de tipus administratiu i gestió desenvolupades pel personal de l’EMA-AMB
a l’interior de l’edifici.
Instal·lacions i serveis auxiliars: grup electrogen, manteniment, aparcament,
sistemes contra incendis, climatització, etc.
Serveis subcontractats: recollida de residus, vending, petites obres, manteniment,
compres i contractació
ABAST DEL SISTEMA DE GESTIÓ AMBIENTAL
El SGA estableix el seu abast a totes les activitats desenvolupades a les oficines de l’EMA-AMB, segons (CCAE-
2010) 75.11- “Activitats generals de l’Administració Pública”. En concret inclou:
A més, tot i que no forma part de l’abast del seu SGA, l’EMA intenta influir en l’activitat diària de les
actuacions desenvolupades al jardí.
TÈCNICA DE SUPORT AL SISTEMA DE
GESTIÓ AMBIENTAL
Fa el seguiment de les no conformitats i la gestió de les accions correctores. Elabora i participa en el seguiment i la revisió de la documentació. Arxiva la documentació associada al SGA. Actua com a moderador, aixeca les actes i les difon a la resta de CMA. Executa i controla el seguiment i la mesura de les actuacions recollides al SGA. Aixeca les actes de reunions i arxiva les actes del Comitè de Medi Ambient. Fa les modificacions dels documents del SGA quan escau.
9 E-CAT-000230
L’EMA-AMB ha establert una sistemàtica segons la qual s’identifiquen i s’avaluen els aspectes ambientals de les
seves activitats i es determina quins d’aquests poden tenir impactes significatius sobre el medi ambient. La
sistemàtica establerta per l’EMA-AMB permet:
• Identificar les activitats i/o serveis amb una possible repercussió ambiental i els seus aspectes ambientals
associats (aspectes directes i indirectes en condicions normals, anormals i d’emergència i en condicions
passades, presents i futures).
• Definir els criteris interns per a l’avaluació dels aspectes identificats i registrar les avaluacions realitzades.
• Mantenir al dia tota la informació sobre els aspectes ambientals.
• Tenir en compte els aspectes significatius en la definició dels objectius ambientals de l’EMA-AMB i a l’hora
d’establir pautes de control.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
SEVERITAT PROBABILITAT
RISC
QUANTITAT / FREQÜÈNCIA NATURALESA EXTENSIÓ/SENSIBILITAT DEL MEDI
FREQÜÈNCIA NATURALESA
ASPECTES DIRECTES
ASPECTES INDIRECTES
ASPECTES POTENCIALS
4. AVALUACIÓ I ANÀLISI D’ASPECTES AMBIENTALS
ACTIVITATS D’OFICINES
ACTIVITATS DE MENJADOR
ACTIVITATS DE MANTENIMENT
ACTIVITATS APARCAMENT
ACTIVITATS PER TERCERS, INDIRECTES
GENERACIÓ RESIDUS
EMISSIONS ATMOSFERA
CONSUMS AIGUA, ENERGIA, PAPER
ABOCAMENTS
10 E-CAT-000230
4.1 Aspectes ambientals directes
Els aspectes ambientals directes estan associats a les activitats i els serveis de l’EMA-AMB sobre els quals
s’exerceix un control directe de gestió.
Els aspectes directes significatius derivats de la identificació i l’avaluació són els següents:
ASPECTES AMBIENTALS IMPACTES ASSOCIATS
OFICINES
Consum global de paper Esgotament de recursos naturals
Consum de paper reciclat Esgotament de recursos naturals
Generació de rebuig Colmatació d’abocadors
APARCAMENT
Consum de gasoil Esgotament de recursos naturals
MANTENIMENT
Generació de rebuig Colmatació d’abocadors
Generació de draps bruts Contaminació del sòl
MENJADOR
Generació de rebuig Colmatació d’abocadors
GENERAL
Consum de gas natural Esgotament de recursos naturals
4.2 Aspectes ambientals indirectes
A més dels aspectes ambientals directes, l’EMA-AMB identifica i avalua aquells aspectes que són resultat de la
seva interacció amb tercers i sobre els quals pot influir en un grau raonable (aspectes indirectes).
Dins dels aspectes ambientals indirectes avaluats (jardineria, recollida residus, neteja, vènding, petites obres i
reparacions d’ascensors) s’han identificat els següents aspectes ambientals significatius.
ASPECTES AMBIENTALS IMPACTES ASSOCIATS
JARDINERIA
Generació de rebuig
Consum d’aigua
Colmatació d’abocadors
Esgotament de recursos naturals
VENDING
Generació de rebuig Colmatació d’abocadors
NETEJA
Generació de rebuig Colmatació d’abocadors
11 E-CAT-000230
Tot i que l’EMA-AMB influeix indirectament sobre aquests aspectes, disposa de mesures per tractar de reduir el
seu impacte. Durant el 2009 l’EMA-AMB ha elaborat una Guia per la introducció de criteris ambientals aplicables
en la compra de productes i serveis per part de les nostres empreses concessionàries, i que en breu es pretén fer
extensiva a les nostres oficines.
4.3 Aspectes ambientals potencials
Els aspectes ambientals potencials estan associats a situacions d’emergència raonablement previsibles, però en
general, bastant improbables.
De l’avaluació d’aspectes ambientals potencials s’ha després que l’únic significatiu és, en cas d’incendi, les
emissions a l’atmosfera que es podrien generar, ja que provocaria una agreujada contaminació atmosfèrica
deguda a l’emissió de partícules volàtils (cendres) i gasos. Com a aspectes no significatius s’han avaluat el risc
d’inundació, altres aspectes relacionats amb els incendis (generació d’0aigües brutes i de residus en forma de
cendres o cremat), possibles abocaments accidentals al sòl (olis, gasoil o altres líquids especials) en la
càrrega/descàrrega de la cisterna, i possibles fuites o brots de legionel·la.
12 E-CAT-000230
Per a l’establiment periòdic d’objectius i fites es consideren els aspectes ambientals significatius, els requisits
legals aplicables, les parts interessades, les opcions tecnològiques, la planificació i els recursos disponibles.
Una vegada definits els objectius, es realitza el Programa de Gestió Ambiental, on s’identifiquen per a cada
objectiu i fita els indicadors de seguiment, les actuacions, els responsables, el termini previst de compliment de
les fites corresponents als objectius planificats i els costos assignats.
El Programa de Gestió Ambiental 2009, o Programa ambiental de l’EMA-AMB, abasta tot l’any 2009. Els
objectius s’estableixen respecte als nivells de 2008, i quan hi ha dades disponibles per comparar la sèrie
completa 2004-2005, 2006, 2007 i 2008 també s’hi inclou l’evolució. Com que el desplegament del SGA no es va
completar fins l’últim trimestre de l’any 2006, l’EMA-AMB va considerar d’interès poder iniciar el seguiment del
Programa ambiental a través de l’evolució dels indicadors dels anys 2004-2005 (període de 12 mesos establert
en la diagnosi ambiental) i continuar amb 2006 i 2007. De fet, el Comitè de Medi Ambient, recolzat per la
Direcció de l’EMA-AMB, va iniciar el seu funcionament ja durant el mes de març de 2006. En el moment d’editar
aquesta Declaració, per tant, s’ha pogut comparar les sèries de dades 2009 amb les de 2008, 2007, 2006 i 2004-
2005.
A continuació es detallen els objectius del 2009 i el seu grau de compliment:
Objectiu Grau de compliment
1. Recollir selectivament el 50% de la matèria orgànica generada ●
2. Reduir el consum de paper un 5% respecte el nivell de 2008 ●
3. Promoure l’ús de materials reciclats en els contractes de l’Entitat ●
4. Millorar la comunicació d’impactes ambientals als treballadors ●
5. Reduir el consum d’aigua en un 2% respecte al nivell de 2008 ●
6. Tendir cap a la mobilitat sostenible del personal ●
7. augmentar el nombre de plecs de contractació amb clàusules ambientals un 50% respecte el nivell de 2008
●
8. Augmentar les accions de comunicació al personal respecte al 2008 ●
9. Continuar promovent la implantació de Bones Pràctiques Ambientals –BPA- en les empreses pròpies i concessionàries
●
10. Reduir alguns desplaçaments per a reunions ●
11. Estendre el SGA al laboratori de l’Entitat ●
12. Reduir el consum d’energia en un 5% ●
5. PROGRAMA DE GESTIÓ AMBIENTAL
13 E-CAT-000230
Codi colors % fites assolides per objectiu
● 0-25%
● 25-75%
● 75-100%
Els objectius esmentats s’han planificat amb el següent programa de gestió i seguiment ambiental:
FITA TERMINI RESPONSABLE
1T-09 2T-09 3T-09 4T-09Aconseguir recollir selectivament el 100% dels residus generats
---Coord. SGA/Representant SPGR i MMAMB
El·liminar com a pràctica habitual la impressió del paper a una cara
01.04.2009CMA (suport Disseny AMB, suport tècnic web EMA)
Reduir les impressions, fotocòpies i dossiers impresos en color
01.02.2009 Circular de Gerència
Formar al personal --- ---
Integrar en la formació la promoció de materials reciclats
01.11.2009CMA i responsable de la MMAMB a determinar
Conèixer les emissions de CO2 31.12.2009 CMAInformar als treballadors sobre de residus generats 15.12.2009 CMA
Millorar les estratègies de reducció en funció del coneixement de la despesa de planta
31.12.2009 CMA
Anàlisi crític del sistema de transport fins a/des de la feina a les llars particulars
31.12.2009 CMA i responsable de la MMAMB a determinar
Objectiu 7: Augmentar el nombre de plecs de contractació amb clàusules ambientals un 50% respecte el nivell de 2008Introducció de criteris ambientals en plecs tècnics
--- CMA i Serveis Jurídics
Revisió dels criteris ambientals dels plecs de clàusules administratives generals
--- Serveis Jurídics amb suport de Dco. Cicle Aigua i Gestió ambiental
Emissió d'una circul·lar a tots els treballadors
---Serveis Jurídics amb suport de Dco.Cicle Aigua i Gestió ambiental
Incrementar la participació i implicació dels treballadors en el SGA
05.06.2009 CMA
Objectiu 9: Continuar promovent la implantació de Bones Pràctiques Ambientals -BPA- en les empreses pròpies i concessionàries
Implantar un SGA al laboratori 31.12.2009Dcó. Cicle de l'Aigua i Gestió Ambiental
Realitzar una revisió anual (auditoria o control de contractistes) a les empreses concessionàries per valorar el grau d'implantació de criteris ambientals inclosos en la Guia de Compra Verda
01.04.2009 Dcó. Cicle de l'Aigua i Gestió Ambiental
Instal·lar webcams a l'Entitat i en alguns equipaments vinculats al SGA
31.03.2009 Resp. d'Informàtica de l'EMA
Realitzar una diagnosi ambiental i desenvolupar elsprocediments específics que corresponguin al SGA.
31.12.2009 Cap del Laboratori/Coord. SGA
Implantar un sistema de Gestió de l'Energia 21.12.2009 Coord. SGA/Serveis Interns MMAMB
FITXA DE SEGUIMENT D'OBJECTIUS I FITES DEL PROGRAMA DE GESTIÓ AMBIENTAL 2009
Objectiu 10: Reduir alguns desplaçaments per a reunions
Objectiu 11: Estendre el SGA al laboratori de l'Entitat
Objectiu 12: Reduir el consum d'energia en un 5%
Objectiu 5: Reduir el consum d'aigua en un 2% respecte el nivell de 2008
Objectiu 6: Tendir cap a la mobilitat sostenible del personal
Objectiu 8: Augmentar les accions de comunicació al personal respecte al 2008
Objectiu 1: Recollir selectivament el 50% de la matèria orgànica generada
Objectiu 2: Reduir el consum de paper un 5% respecte el nivell 2008
Objectiu 3: Promoure l'ús de materials reciclats en els contractes de l'Entitat
Objectiu 4: Millorar la comunicació d'impactes ambientals als treballadors
GRAU DE COMPLIMENT
Codi colors Estat
Fita realitzada
A mig assolir o en marxa
Fita no realitzada
14 E-CAT-000230
Objectiu 1: Recollir selectivament el 50% de la matèria orgànica.
Aquest objectiu està en procés, amb l’encàrrec durant el 2009 del compostador al jardí, amb el suport de la
MMAMB.
Objectiu 2: Reduir el consum de paper un 5% respecte el nivell 2008
Aquest objectiu no s’ha aconseguit, tot i haver realitzat totes les actuacions propostes i haver assolit les tres fites
plantejades. L’increment més acusat ha estat el consum de paper reciclat, mentre que el de paper amb logotip,
l’ecològic i el de 100gr. s’han reduït considerablement. Com a solució, s’ha plantejat fer un estudi del nombre
d’impressions fetes per planta, per tal de tenir un control sobre el consum de paper.
Per tant, caldrà mantenir aquest objectiu de cara l’any vinent, relacionat amb el consum de paper atès que la
quantitat generada continua superant la d’altres administracions capdavanteres (28 kg/treb. i any).
Objectiu 3: Promoure l’ús de materials reciclats en els contractes de l’Entitat
Degut a que els Serveis Interns estan compartits amb la MMAMB, no es disposa d’indicadors per donar fe d’aquest
compliment (nombre de contractes ambientalitzats amb aquest criteri). Per al 2010 s’ha previst la reformulació
d’aquest objectiu.
Objectiu 4: Millorar la comunicació d’impactes ambientals als treballadors
Durant el 2009 s’ha continuat amb el còmput de les emissions de CO2 de les oficines de l’EMA-AMB, ja que s’ha
realitzat un còmput de les emissions de CO2 a les oficines (informació incorporada en aquesta declaració més
endavant) i s’ha realitzat cada sis mesos una acció demostrativa al vestíbul de la planta 0.
Objectiu 5: Reduir el consum d’aigua en un 2% respecte el nivell de 2008
Aquest objectiu s’ha assolit amb èxit, aconseguint una reducció del 14% del consum d’aigua a l’edifici. S’han
instal·lat comptadors a cada planta, amb la qual cosa s’ha millorat el seguiment i control de la nostra despesa.
Objectiu 6: Tendir cap a la mobilitat sostenible del personal
Aquest objectiu no s’ha acomplert ja que depèn en gran mesura de la possible unificació de les tres entitats.
Destinar recursos a fer un estudi limitant el seu àmbit a l’EMA-AMB és arriscat ja que podria quedar desfasat
ràpidament. Aquest objectiu s’ha eliminat del Programa de 2010.
15 E-CAT-000230
Objectiu 7: Augmentar el nombre de plecs de contractació amb clàusules ambientals un 50% respecte al nivell
de 2008
Aquest objectiu no s’ha pogut mesurar degut a canvis interns organitzatius. L’EMA-AMB ha canviat la seva
estructura organitzativa i no disposa de servei de contractació, de manera que aquest objectiu es manté
reformulat de cara al 2010.
Objectiu 8: Augmentar les accions de comunicació al personal respecte al 2008
Aquest objectiu s’ha acomplert ja que s’ha realitzat una acció de sensibilització amb motiu del dia mundial del
Medi Ambient, tal i com s’havia previst.
Objectiu 9: Continuar promovent la implantació de Bones Pràctiques Ambientals en les empreses pròpies i
concessionàries
Durant 2009 s’ha començat a implantar un SGA al laboratori de l’EMA-AMB i s’ha distribuït una Guia de criteris
ambientals als contractistes. També s’està treballant en el trasllat de les bones pràctiques als contractistes. Així
doncs, es considera que l’objectiu s’ha assolit, tot i que es manté l’objectiu de continuar amb la formació als
contractistes durant 2010.
Objectiu 10: Reduir alguns desplaçaments per a reunions
S’ha instal·lat una webcam a la sala de reunions de la cinquena planta, però no al laboratori de l’EMA-AMB ni als
ecoparcs.
Objectiu 11: Estendre el SGA al laboratori de l’Entitat
Durant 2009 s’ha començat a implantar un SGA al laboratori, que es preveu certificar per ISO 14.001 i EMAS III
durant 2010.
Objectiu 12: Reduir el consum d’energia en un 5%
El consum d’energia ha patit un lleuger descens, tot i que no s’han instal·lat comptadors de consum per planta.
Així doncs, es considera que aquest objectiu s’ha assolit parcialment.
Per tal d’avaluar el comportament ambiental de l’EMA-AMB s’han definit indicadors de comportament que
permeten fer un seguiment de l’evolució de la seva gestió ambiental. Els indicadors definits són els següents:
INDICADORS DE COMPORTAMENT AMBIENTAL
CONSUM DE GAS NATURAL
• INDICADOR 1: Consum de gas natural per persona (TEP/persona · any).
• INDICADOR BÀSIC: Consum de gas natural per persona (MWh/persona · any).
CONSUM ELECTRICITAT
• INDICADOR 2: Consum elèctric d’energia activa per persona (kWh/persona · any) i consum elèctric
d’energia reactiva per persona (kVAr/ persona · any).
• INDICADOR BÀSIC: Consum elèctric d’energia activa per persona (MWh/ persona · any) i consum elèctric
d’energia reactiva per persona (MWh/persona · any).
CONSUM D’AIGUA AL JARDÍ
• INDICADOR 3: Consum d’aigua al jardí per superfície del jardí i dia (l/m2 · dia).
• INDICADOR BÀSIC: Consum d’aigua al jardí (m3/ persona · any).
CONSUM D’AIGUA A L’EDIFICI
• INDICADOR 4: Consum d’aigua a l’edifici per persona i dia (l/persona · dia).
• INDICADOR BÀSIC: Consum d’aigua a l’edifici (m3/ persona · any).
CONSUM DE COMBUSTIBLE
• INDICADOR 5: Consum de combustible per 100 km (l/km) tant en vehicles de gas-oil com de benzina.
• INDICADOR BÀSIC: Consum de combustible (MWh/persona · any).
CONSUM DE PAPER
• INDICADOR 6: Consum de paper reciclat, ecològic (DIN A4 i DIN A3) i blanc per persona (kg paper/
persona · any).
• INDICADOR BÀSIC: Consum de PAPER (Tn paper/persona · any).
BIODIVERSITAT
• INDICADOR BÀSIC: Ocupació del sòl (m2/ persona).
EMISSIONS DE CO2
• INDICADOR BÀSIC: Emissions de CO2 per persona (Tn CO2/persona · any).
RESIDUS
• INDICADOR BÀSIC: Generació de residus (paper, ERE, vidre) per persona (Tn residus/ persona · any).
6. COMPORTAMENT AMBIENTAL
17 E-CAT-000230
6.1 Consum de recursos naturals
Mensualment, els serveis generals de l’EMA-AMB recopilen les quantitats consumides d’energia elèctrica, aigua
(edifici i jardí), gas natural (ACS i calefacció), combustible dels vehicles i materials auxiliars d’oficina (paper).
Aquesta informació és facilitada trimestralment al coordinador del SGA.
El Comitè de Medi Ambient controla anualment aquesta informació per tal d’estudiar el disseny i/o implantació
d’objectius i fites ambientals que ajudin a disminuir el consum d’aquests indicadors.
CONSUM DE GAS NATURAL
El gas natural es fa servir com combustible de les calderes d’aigua calenta (ACS) i pel sistema de climatització de
l’edifici.
La següent taula mostra els consums de gas natural per persona durant el període 2005-2009:
INDICADOR 1 INDICADOR BÀSIC ANY CONSUM (kWh) NÚM. PERSONES
TEP/PERSONA. ANY MWh/PERSONA ANY
2005 174.419 73 0,21 2,39
2006 122.307 81 0,13 1,51
2007 142.630 83 0,15 1,71
2008 173.546 79 0,19 2,20
2009 142.366 78 0,16 1,83
Factor de conversió de m3 de gas natural a TEP (1MWh=0,086 TEP); 1m3 de gas natural=11,8 kWh
Consum gas natural
0,21
0,13 0,150,19
0,16
0
0,1
0,2
0,3
0,4
0,5
2005 2006 2007 2008 2009
Any
TEP
/per
sona
18 E-CAT-000230
C ons um g as natural(Indic ador Bàs ic )
2,39
1,511,71
2,2
1,83
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
2005 2006 2007 2008 2009
Any
MW
h/p
ers
on
a
El consum de gas natural correspon a l’aigua calenta sanitària i a la calefacció de l’edifici B. Actualment, no és
possible diferenciar aquest indicador només per les plantes 5, 6 i 7 que ocupa l’EMA-AMB de la resta d’ocupants
de l’edifici, i per tant, es disposa de factures generals de l’edifici on es troba l’EMA-AMB.
El consum de 2009 és un 17% inferior al de 2008 degut a que ha estat un hivern bastant càlid, amb temperatures
mitjanes entre 11 i 16ºC.
CONSUM ELÈCTRIC
L’energia elèctrica es fa servir per l’enllumenat de l’edifici i del pàrquing, pels sistemes d’aigua calenta, de
calefacció i refrigeració i per a la xarxa informativa i altres equips que ho requereixen.
Els consums d’energia elèctrica per treballador durant el període 2005-2009 es presenten a la taula següent:
Factor de conversió de kVAr a kWh: 1kW = 0,8 kVAr
Font: http://www.dieselserviceandsupply.com/Power_Calculator.aspx
INDICADOR 2 INDICADOR BÀSIC
ANY
CONSUM (kWh/any)
ENERGIA ACTIVA (kWh/persona·
any)
ENERGIA REACTIVA
(kVAr/persona· any)
CONSUM (MWh/any)
ENERGIA ACTIVA (MWh/persona·any)
ENERGIA REACTIVA
(MWh/persona· any)
2005 230.000 3.151 130 230 3,15 0,104
2006 229.028 2.828 272 229 2,83 0,217
2007 199.816 2.407 308 199 2,41 0,246
2008 196.868 2.492 199 196 2,49 0,159
2009 187.676 2.406 248 187 2,41 0,198
19 E-CAT-000230
Consum d'electricitat
3.1512.828
2.407 2.492 2.406
130 272 308 199 248
0
500
1000
1500
2000
2500
3000
3500
2005 2006 2007 2008 2009
Any
Ene
rgia
elè
ctric
a
Energia activa(KWh/treballador i any)
Energia reactiva(kVAr/treballador i any)
C ons um d'elec tric itat(Indic ador bàs ic )
3,152,83
2,41 2,49 2,41
0,104 0,218 0,246 0,159 0,198
0
0,5
1
1,5
2
2,5
3
3,5
2005 2006 2007 2008 2009
Any
MW
h/p
ers
on
a
E nergia ac tiva
E nergia reac tiva
El consum d’energia elèctrica activa ha disminuït en un 3.5% respecte el 2008, en canvi, el consum d’energia
elèctrica reactiva ha augmentat notablement, degut a una avaria puntual que va tenir lloc en la bateria de
condensadors i que es va solucionar degudament.
20 E-CAT-000230
CONSUM D’AIGUA AL JARDÍ
El consum d’aigua potable de l’edifici de l’EMA-AMB prové de dos subministraments de la xarxa municipal: un per
l’edifici i un altre per al jardí.
El consum d’aigua per al jardí durant el període 2005-2009 (237 dies de reg pel 2009) és el següent:
INDICADOR 3 INDICADOR
BÀSIC Any CONSUM (m3)
SUPERFÍCIE REG (m
2)
PERSONES
l /m2
dia m3 /persona
2005 3.296 73 2,00 45,15
2006 3.854 81 0,93 47,58
2007 6.504
10.000
83 1,78 78,36
2008 8.855 79 3,74 112,09
2009 13.240 12.146
78 5,59 169,74
Factor de conversió de m3 a litres (1 m3=103 l)
Fórmula de càlcul= Consum (m3) x 1000 / Superfície jardí / Dies reg
Consum d'aigua jardí
2,00
0,93
1,78
3,74
5,59
0,00
1,00
2,00
3,00
4,00
5,00
6,00
2.005 2.006 2.007 2.008 2.009
Any
l/m2 i
dia
C ons um d'aig ua jardí(Indic ador bàs ic )
45,15 47,58
78,36
112,09
169,74
020406080
100120140160180
2005 2006 2007 2008 2009
Any
m3
/pe
rso
na
21 E-CAT-000230
El consum d’aigua en el jardí és un aspecte indirecte gestionat per la MMAMB sobre el qual, l’EMA-AMB només
pot exercir la seva influència mitjançant el registre de consums de
manera que es pugui informar a les persones que visiten les
instal·lacions. Actualment, les obres han finalitzat, tot i que cal tenir
en compte alguns aspectes.
Les proves d’estanqueïtat i impermeabilització de la superfície del
pàrquing, així com el reg de les zones plantades del nou jardí ha
implicat una major despesa d’aigua que s’espera que disminueixi
durant el proper any.
CONSUM D’AIGUA A LES OFICINES
INDICADOR 4 INDICADOR BÀSIC ANY CONSUM (m
3) PERSONES
L /persona · dia m3/persona
2005 665 73 33,50 9,11
2006 611 81 30,81 7,54
2007 602 83 29,63 7,25
2008 489 79 25,26 6,19
2009 415 78 21,72 5,32
Factor de conversió de m3 a litres (1 m3=103 l)
Fórmula de càlcul= Consum (m3) x 1000 / Número dies treballats / Número treballadors
Consum d'aigua edifici
33,530,81 29,63
25,2621,72
05
1015
2025
3035
40
2005 2006 2007 2008 2009
Any
l/tre
balla
dor
i dia
C ons um d'aig ua edific i(Indic ador bàs ic )
9,11
7,54 7,256,19
5,32
0
2
4
6
8
10
2005 2006 2007 2008 2009
any
m3
/pe
rso
na
22 E-CAT-000230
El consum d’aigua sanitària per l’edifici durant l’any 2009 ha disminuït considerablement respecte l’any 2008, en
un 14%. Els comptadors instal·lats a cada lavabo de les tres plantes de l’EMA-AMB, permet controlar i diferenciar
el consum específic de l’EMA-AMB del de la resta d’organitzacions de l’edifici. D’aquesta manera, aconseguim una
major traçabilitat dels nostres consums mensuals.
CONSUM DE COMBUSTIBLE
El consum de combustible (benzina i gas-oil) correspon al que es fa servir en la flota de vehicles corporatius.
Actualment es disposa de 5 de vehicles de gas-oil i de 6 vehicles de benzina. Tots els vehicles han passat la
Inspecció Tècnica de Vehicles corresponents, De la mateixa manera, es realitza el manteniment preventiu i
correctiu de tots els vehicles periòdicament.
A la taula següent es presenten els consums de gasoil i benzina del període 2005-2009:
GASOIL BENZINA
- INDICADOR 5 INDICADOR
BÀSIC - INDICADOR 5
INDICADOR BÀSIC
ANY
Consum (l) litres/100 km MWh/persona Consum (l) litres/100 km MWh/persona
2005 - 8,11 - - 6,84 -
2006 2147 6,82 0,268 1748 6,39 0,210
2007 1979 6,57 0,241 2182 6,12 0,256
2008 1989 6,56 0,255 2179 5,93 0,268
2009 2462 6.95 0,319 2057 5,95 0,256
Factor de conversió de L de gasoil a MJ: 1L = 36’4 MJ
Factor de conversió de L de benzina a MJ: 1L = 35 MJ
1kWh = 3,6 MJ
Font: http://bioenergy.ornl.gov/papers/misc/energy_conv.html
23 E-CAT-000230
Consum de combustibles
8,11
6,82 6,57 6,566,956,84
6,39 6,12 5,93 5,95
0
1
2
3
4
5
6
7
8
9
2005 2006 2007 2008 2009
Any
l / 1
00 k
m Gasoil
Benzina
Consum de combustible(Indicador bàsic)
0,2680,241 0,255
0,319
0,21
0,2560,2680,256
0
0,05
0,1
0,15
0,2
0,25
0,3
0,35
2006 2007 2008 2009
Any
MW
h/p
ers
on
a
Gasoil
Benzina
Els nivells de consum es mantenen molt similars als de 2008, tot i que amb un lleuger ascens en ambdós casos.
Durant el 2009 no s’han realitzat cursos de conducció eficient, per tant és possible que aquest fet, juntament amb
l’antiguitat dels vehicles de la flota actual de l’EMA-AMB, comporten un major consum i una menor eficiència . Es
preveu renovar la flota de vehicles d’inspecció durant 2010, de manera que es redueixin aquests consums.
24 E-CAT-000230
CONSUM DE PAPER RECICLAT, ECOLÒGIC I BLANC
A l’EMA-AMB es fa la distinció entre aquests tipus de paper d’acord amb les nomenclatures existents al mercat a
l’hora de definir paper reciclat i ecològic:
A la taula es presenten els consums de paper (reciclat, ecològic i amb logo) durant 2005-2009:
Paper=80 grams/m2, 1 DINA4=0,0625 m2, 1 DINA3=0,125 m2
Consum de paper
36,22 33,40 29,10 32,4437,66
9,10 12,81
3,462,224,58
0,450,63
0,120,28
0,00
5,0010,00
15,0020,00
25,00
30,0035,00
40,0045,00
50,00
2005 2006 2007 2008 2009
Any
kg /
treb
alla
dor
i any
Din A4 100 gr.
Logo EMA
Ecològic
Reciclat
C ons um de paper(Indic ador bàs ic )
0,045 0,046
0,037 0,03490,0386
0
0,01
0,02
0,03
0,04
0,05
2005 2006 2007 2008 2009
Any
Tn
pa
pe
r/p
ers
on
a
INDICADOR 6 INDICADOR BÀSIC
ANY PERSONES Kg paper reciclat/ persona
kg paper ecològic/ persona
kg paper logo/
persona
kg din A4 100 gr./ persona
Kg paper total/ persona
Tn paper/any
Tn paper total/ persona
2005 73 36,22 9,10 0 0 45 3,3 0,045
2006 81 33,40 12,81 0 0 46 3,7 0,046
2007 83 29,10 3,46 4,58 0 37 3,0 0,037
2008 79 32,44 2,22 0,63 0,28 34,9 2,8 0,0349
2009 78 37,66 0,45 0 0,12 38,6 2,9 0,0386
25 E-CAT-000230
Durant el 2009 el consum de paper ha augmentat en un 7,5%, fins a un nivell de 38,23 kg/treballador i any. Cal
destacar que l’augment més significatiu s’ha donat en el consum de paper reciclat, mentre que l’ecològic i amb
logo pre-imprès ha disminuït considerablement. Aquest descens, es deu a la generalització dels equips multifunció
(fotocòpies a doble cara, escannejat en pdf) i a la implantació de la plantilla digital front el paper oficial pre-imprès.
i a. No obstant, tot i es diferents accions de sensibilització ambiental que es fan als treballadors a traves del butlletí
d’informació ambiental i altres eines d’informació (cartells, sessions de formació de bones pràctiques ambientals a
l’oficina, etc.), el consum global ha augmentat i es preveu fer un seguiment i control de les impressions de cada
planta, per tal d’esbrinar-ne el motiu.
6.2 Biodiversitat
L’ocupació del sòl és un indicador que es refereix a l’impacte que es produeix sobre la flora, fauna, sòl i superfície
del sòl mentre es manté una activitat humana
L’EMA-AMB ocupa una superfície de sòl de 5509 m2
INDICADOR BÀSIC Any PERSONES m
2 superfície construïda
/persona
2007 83 66,37
2008 79 69,73
2009 78 70,93
6.3 Generació de residus
L’EMA genera bàsicament dos tipus de residus:
• Residus banals o no perillosos: paper i cartró, envasos de plàstic i vidre, orgànics, etc..
• Residus perillosos: envasos buits de productes químics (inspecció, neteja, etc.), fluorescents, piles,
vehicles fora d’ús, etc..
Durant el 2009, ha continuat la recollida selectiva al menjador gràcies als contenidors de paper/cartró, envasos de
vidre, envasos de plàstic i resta.
D’altra banda, s’han canviat els contenidors del vestíbul de les tres plantes de les oficines de l’EMA, de manera que
actualment es pot fer la separació de envasos de plàstic, vidre, CD/DVD, tòners i resta.
26 E-CAT-000230
CONTENIDORS DE RECOLLIDA CONTENIDORS AL MENJADOR SELECTIVA ALS VESTÍBULS
Finalment, dir que ha continuat la recollida selectiva al magatzem de residus. A més, des de gener de 2009 es pesa
únicament la generació de paper de l’EMA - AMB, gràcies a les etiquetes que els distingeixen, amb l’objectiu de ser
més acurats en el càlcul i oferir una major traçabilitat en la nostra generació.
2009 2008 2007
- INDICADOR
BÀSIC -
INDICADOR BÀSIC
- INDICADOR
BÀSIC
Kg Tn/persona Kg Tn/persona Kg Tn/persona
Paper 3197,9 0,041 2909,32 0,037 6289,86 0,076
ERE 1005 0,013 262,81 0,003 150,7 0,02
Vidre * * 51,83 0,001 87,84 0,001
TOTAL 4202,9 0,054 3223,96 0,041 6528,4 0,079
* No es disposen de dades de generació de vidre per al 2009, ja que no s’ha pogut realitzar el seu seguiment.
G enerac ió de res idus(Indic ador bàs ic )
0,076
0,037 0,041
0,013
0,000
0,079
0,041
0,054
0,0030,0020,0010,001
0,000,010,020,030,040,050,060,070,080,09
2007 2008 2009Any
Tn
/pe
rso
na Paper
ERE
Vidre
Total
27 E-CAT-000230
6.4 Emissions atmosfèriques
Les emissions atmosfèriques generades a l’edifici de l’EMA-AMB són:
• Focus fixos: calderes, grups electrògens i sistemes de climatització.
• Focus mòbils: vehicles.
Els Serveis Auxiliars planifiquen el manteniment dels focus d’emissió fixes el qual és realitzat per una empresa
externa autoritzada.
Pel que fa al manteniment dels focus d’emissió mòbils, també es planifiquen convenientment les revisions dels
vehicles i s’arxiva la documentació d’aquest manteniment. No obstant això, es preveu que durant el 2010 es renovi
el parc de vehicles del servei d’inspecció ambiental.
Pel que fa a les emissions de les calderes, mensualment es realitza un anàlisi de diferents variables d’interès
ambiental (temperatura dels fums de sortida, nivells de CO, CO2 i O2 emesos i el rendim ent) . Així doncs, durant
l’any 2009 s’ha pogut observar que les dues calderes instal·lades al terrat de l’edifici (per ACS i per calefacció)
tenen un rendiment mitjà del 86%, el qual és una dada prou bona.
Pel que fa als nivells de CO2 i CO a l’ambient, durant l’any 2009 s’han enregistrat els següents valors mitjans:
CALDERA CALEFACCIÓ CALDERA ACS
CO2 (%) CO (PPM) CO2 (%) CO (PPM)
8,3 1996,8 2,65 12
Les calderes de l’EMA tenen una potència tèrmica nominal inferior a 1MWh i per tant no són objecte de mesures de control d’emissions atenent la seva petita incidència ambiental.
6.5 Soroll
Donades les activitats que es desenvolupen a l’EMA, es pot considerar que aquestes no són un focus important de
soroll a l’exterior.
Tanmateix, en ocasió de la diagnosi ambiental, el setembre de 2005, es va realitzar un seguit de mesures per
obtenir dades objectives sobre la preponderància de les fonts de soroll externes.
ACTIVITAT INACTIVITAT
Durada 10 min 10 min
Inici 26/09/2005 12:09:53 26/09/2005 15:36:12
Fi 26/09/2005 12:19:53 26/09/2005 15:46:12
LeqT 58,5 59,4
LE 86,3 87,1
LCpk 90,2 96,0
Pond A A
L10 60,3 62,0
L50 57,2 58,2
L90 55,0 56,5
28 E-CAT-000230
Nivells sonors guia en l’ambient exterior:
Valors límit d’immissió LAr en dB(A) Zona de sensibilitat
Dia Nit
I 60 50
II 65 55
III 70 60
IV 75 65
En base a aquests límits i a les dades obtingudes, es pot determinar que els nivells registrats en les dues
sonometries (Leqt=58,5 horari activitat) i (Leqt=59,4 horari inactivitat) són inferiors als nivells límits establerts per
la legislació, i per tant, l’afectació es pot considerar baixa.
D’altra banda, comparant els nivells d’immissió registrats en ambdues sonometries s’observa que les variacions
existents són mínimes, menors a 1dB. Així, es pot determinar que el soroll produït fruït de la pròpia activitat de
l’EMA és mínim, i per tant, el soroll detectat és generat principalment pel trànsit diari continuat de la Ronda
Litoral.
6.6 Emissions de CO2
És important tenir en compte les emissions de CO2 directes i indirectes, generades de la nostra activitat diària dins
de les oficines. Per tant, cal computar la nostra petjada de carboni per procurar reduir-la.
Els focus emissors directes de CO2 són el consum de gas natural (per ACS i calefacció), el consum d’electricitat i l’ús
de vehicles per a inspeccions.
Focus emissor Consum Factor d’emissió Tn CO2 /any Font
Gas natural (kWh) 142.366 0,202 t CO2/MWh 28,76
The emission factors (2009, Covenant of Mayors) / Guia Càlcul emissions GEH (2010, Oficina Canvi Climàtic)
Electricitat (kWh) 187.668 0,450 kg CO2/kWh 84,45 Secretaria General de la Energia (2009)
Gas-oil 2462 2,707 kg CO2/L 6,67 Vehicles (litres)
Benzina 2057 2,372 kg CO2/L 4,88 GHG Protocol 2005 i 2005b
TOTAL 2009 124,76
TOTAL 2008 180,16
Les emissions indirectes provenen de la generació de residus de paper i cartró, ERE i envasos de vidre, ja que per
al seu reciclatge es requereixen processos que emeten alguna quantitat de CO2.
29 E-CAT-000230
Residu Generació (kg) Factor de conversió Tn CO2 /any Font
Paper 3197,9 1 Tn paper = 2,5 Tn CO2 7,995
ERE 1005 1 Tn ERE = 1,70 Tn CO2 1,709
Knut Sander, Ökopol GmbH (Germany). Climate protection potentials of EU recycling targets
TOTAL 2009 9,704
TOTAL 2008 7,748
*No es disposa de dades
INDICADOR BÀSIC Any Tn CO2 PERSONES
Tn CO2 /persona
2008 187,91 79 2,38
2009 134,46 78 1,72
E mis s ions C O 2(Indic ador bàs ic )
2,38
1,45
0,0
0,5
1,0
1,5
2,0
2,5
2008 2009Any
Tn
/pe
rso
na
Com es pot observar, l’emissió de CO2 pel que fa a consums bàsics (gas, electricitat i combustibles), ha disminuït considerablement entre 2008 i 2009. Això és degut en part a que , d’una banda, els consums de gas natural i electricitat han disminuït, i d’altra, al conjunt de bones pràctiques implantades mitjançant les sessions de formació que van tenint lloc periòdicament. No obstant, pel que fa a generació de residus, les quantitats de paper i ERE han augmentat degut a que durant 2009 s’ha pogut fer un còmput més fidedigne de les quantitats de paper i ERE generades. En canvi, les quantitats de 2008, any durant el qual es va començar a fer els pesatges setmanals de paper, eren molt més estimades i per tant la generació potser estava una mica esbiaixada de la realitat. Durant l’any 2010, l’EMA té previst compensar les emissions d’algunes jornades i seminaris que tindran lloc a la seu amb motiu del Projecte COR (Campanya Objectiu Residus), un instrument de comunicació sobre residus, que forma part del programa europeu LIFE+ (medi ambient).
30 E-CAT-000230
7.1 Grau de compliment
L’EMA-AMB té establert un procediment que permet identificar totes les disposicions legals i altres (parts
interessades) relacionades amb els seus aspectes ambientals. Aquestes s’obtenen d’una revisió de les diferents
fonts oficials d’informació/comunicació de l’administració local, autonòmica, estatal i comunitària i del servei
d’alertes legals que es rep periòdicament.
Trimestralment (com a màxim) l’EMA-AMB avalua el compliment de totes les disposicions aplicables i realitza el
seguiment amb la periodicitat indicada en el Registre. Els resultats s’anoten al registre d’identificació i avaluació
dels requisits ambientals legals i voluntaris.
Una vegada avaluats tots els requisits legals aplicables es pot concloure que l’EMA-AMB compleix tota la legislació
ambiental que li és aplicable. Es citen a continuació les principals evidències del compliment dels requisits legals
aplicables per part de l’EMA – AMB.
ACTIVITATS CLASSIFICADES
√ L’activitat de l’EMA – AMB s’emmarca dintre de l’annex III.3 de l’Ordenança Municipal d’Activitats i d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental de Barcelona (OMAIIA) i per tant s’ha sotmès al règim de comunicació prèvia per donar-li compliment.
AIGÜES RESIDUALS
√ Les oficines de l’EMA – AMB no han de demanar pel seu consum ni per la seva activitat (oficines) autorització d’abocament.
√ Les aigües abocades són aigües sanitàries.
√ L’EMA controla periòdicament els seus contractistes per tal que no s’aboquin productes prohibits.
√ En cas d’un abocament accidental a la xarxa es comunicaria a l’EDAR corresponent, a l’Ajuntament i a la pròpia EMSHTR.
RESIDUS
Residus (especials i no especials)
√ Tots els residus són segregats convenientment per facilitar-ne la correcta gestió.
√ Es disposa de tota la documentació acreditativa de la gestió de residus així com del corresponent registre de sortida que n’acredita el seguiment.
√ Tots els residus són transportats i gestionats a través de transportistes/gestors autoritzats o bé a través de la deixalleria.
√ L’EMA –AMB utilitza per desenvolupar la seva activitat productes elaborats totalment o parcialment amb productes reciclats.
Vehicles
√ En cas de donar-se de baixa un vehicle es durà a un centre autoritzat de tractament i es disposarà del certificat de lliurament.
√ Els residus perillosos s’envasen, emmagatzemen i etiqueten segons la normativa vigent i, en cap cas, es superen els sis mesos màxims d’emmagatzematge.
7. REQUISITS LEGALS I VOLUNTARIS
31 E-CAT-000230
Obres
√ Als contractes d’obres i als plecs de condicions s’especifica l’obligació d’acreditar la correcta gestió dels residus així com les corresponents llicències d’obres municipals. En el cas de realitzar obres majors es contemplaran els requisits de la normativa vigent.
√ En cas de realitzar obres es fa un seguiment mitjançant el procediment de control del contractistes.
EMISSIONS A L’ATMOSFERA
√ A partir de 01/01/10 no s’han utilitzat HCFC purs (R-22) en els manteniments i reparacions dels aparells de refrigeració i aire condicionat.
√ El grup electrogen funciona menys del 5% i per tant no és un focus de contaminació sistemàtica.
√ Es realitzen els manteniments i controls de les emissions de les dues calderes tal i com estableix la reglamentació vigent.
√ Les emissions de les calderes compleixen amb la normativa vigent. Degut a que la seva potència tèrmica nominal és inferior a 1MWh, no es consideren focus emissors i per tant no estan subjectes al RD 833/75, per la qual cosa no cal mesurar els nivells d’emissió de SO2, NOx i PM.
√ L’empresa que fa el manteniment dels equips està inscrita al Registre d’empreses mantenidores d’instal·lacions tèrmiques als edificis i es disposa dels corresponents carnets professionals.
√ Es disposa d’un Pla de manteniment de tots els equips i dels registres corresponents.
SOROLL
√ El soroll causat per l’EMA-AMB compleix amb la normativa vigent.
ALTRES
Contractació pública
√ L’EMA – AMB inclou en els seus contractes consideracions ambientals i s’anirà incrementant el grau d’ambientalització de la contractació en coherència amb la política de l’organització.
Eficiència energètica
√ En els plecs de contractació s’obliga a les empreses o instal·lacions a complir els criteris d’eficiència energètica en instal·lacions d’enllumenat exterior.
Legionel·la
√ Es du a terme el manteniment de les instal·lacions de baix risc de proliferació de legionel·la, la desinfecció i la presa de mostres anual.
Responsabilitat ambiental
√ No han tingut lloc situacions que puguin causar un dany ambiental.
32 E-CAT-000230
8.1 Bones pràctiques ambientals
Les Bones Pràctiques Ambientals (BPA) són un dels instruments més eficaços que contribueixen en la millora
ambiental d’una organització. L’EMA-AMB ha adoptat a través dels anys un conjunt de bones pràctiques en les
seves oficines, pel que fa a generació de residus, consum d’energia, d’aigua i de paper.
Durant 2009, s’ha plantejat actualitzar, tant a nivell de contingut com de format, els cartells de Bones Pràctiques
presents als diferents espais de les oficines de l’EMA, procés que continuarà durant el 2010.
A continuació, es poden veure les imatges dels cartells que es penjaran durant el transcurs de 2010:
GESTIÓ DE RESIDUS ESTALVI DE PAPER
ESTALVI D’ENERGIA ESTALVI D’AIGUA
8. IMPLICACIÓ DEL PERSONAL
33 E-CAT-000230
D’altra banda, durant el dia mundial del Medi Ambient, el 5 de juny de 2009, es va dur a terme una acció de
sensibilització al personal, amb l’objectiu d’incentivar els treballadors a fer un ús més sostenible dels seus recursos,
en concret, del paper. En aquest cas, es va donar la possibilitat de bescanviar la paperera típica unipersonal (on
generalment es llença de tot) per un pack de safata (per reutilitzar el paper) i d’ecopaperera (per abocar-hi el
paper ja residual). Aquest paper, serà dipositat als bujols blaus de cada planta, i finalment, als contenidors blaus
del magatzem.
A més, s’han fet uns blocs de notes amb les minves de la Declaració Ambiental de 2008, de manera que s’ha pogut
reutilitzar aquell paper residual que s’hagués llençat com a residu de la impressió. Aquest material està disponible
per tothom que vulgui a l’armari de material d’oficina de cada planta.
34 E-CAT-000230
8.2 Comunicació i formació ambiental Pel que fa a formació s’ha realitzat una visita a una instal·lació d’aigua, en concret, a la dessaladora del Prat de
Llobregat. El personal de manteniment i neteja ha rebut una sessió de formació inicial sobre les bones pràctiques
que cal aplicar en les instal·lacions de l’EMA-AMB.
S’han assegurat canals de comunicació interna entre tots els nivells i funcions de l’edifici. La participació dels
treballadors a la millora del comportament ambiental s’assegura per mitjà del Comitè de Medi Ambient, al qual
s’aporten suggeriments de millora. El 2009 s’han respost 8 comunicacions internes.
Amb l’objectiu de recordar les Bones Pràctiques Ambientals durant la seva activitat diària a les oficines, hi ha
disposats cartells informatius als punts claus: impressores i fotocopiadores, interruptors d’aparells, aixetes dels
WC, termòstats de regulació de l’aire condicionat.
A nivell extern l’EMA-AMB disposa d’un important nombre de canals de comunicació que permeten la divulgació
de les seves principals activitats i actuacions. A nivell de comunicació externa, les principals eines de que es
disposa són:
• ·Web de l’EMA -www.amb.cat – Espai amb continguts sobre aspectes d’organització i estructura de
l’EMA-AMB i aspectes referents a les activitats dutes a terme.
• ·Memòria anual – Informe publicat anualment amb les dades ambientals metropolitanes a partir de les
actuacions efectuades de l’EMA-AMB.
• Material editat – Informació que es publica en diferents formats (llibres, butlletins, CD, etc.) sobre
activitats i programes desenvolupats des de l’EMA-AMB.
• ·Tallers o seminaris amb tècnics municipals.
A més, amb el propòsit d’informar tots els proveïdors, contractistes i qualsevol persona interessada, la direcció
edita aquesta Declaració Ambiental i la divulga a la seva pàgina Web.
35 E-CAT-000230
La informació inclosa en aquesta Declaració Ambiental s’ajusta als requisits del Reglament (CE) Nº 1221/2009, del
Parlament Europeu i del Consell, de 25 de novembre de 2009, relatiu a la participació voluntària d’organitzacions
en un sistema comunitari de gestió i auditoria ambientals (EMAS), i pel que es deroguen el Reglament (CE)
Nº761/2001 i les Decisions 2001/681/CE i 2006/193/CE de la Comissió.
La present Declaració Ambiental ha estat validada per Daniel Ferrer amb data de juny de 2010.
SGS-ICS IBÉRICA, SA està acreditada per la Entidad Nacional de Acreditación (ENAC) com a verificador ambiental
amb nº ES-V-0009.
(Verificador en Cap)
Aquest document consta de 35 pàgines segellades.
9. VERIFICACIÓ
Recommended