View
321
Download
26
Category
Preview:
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº91, 28 d'abril de 1995
Citation preview
ELS H CANTONS Divendres, 28 d'abril de 1995 SETMANARI INDEPENDENT, CATALÀ, COMARCAL I DEMOCRÀTIC Núm. 91»Any III»115 pessetes
Municipals'^'
IIC El jove de 20 anys Enrique De la Pezuela es presenta per Iniciativa a la presidència de FEMD. Plana 3
IPSC El cap de llista pel PSC, Àngel Casas, vol «un govern dialogant». Plana 4
É Economia Correus traslladarà l'oficina a un nou local aquest any. Planall
• Cultura i espectacles El terrissaire de la Floresta Daniel Casellas i Josep Monguillot exposen a la Casa de Cultura. Plana 18
INFRAESTRUCTURES CULTURALS
I E s p o r t s Jaume Roma inaugura els primers nou forats del camp de golf públic de Can Sant Joan. Plana 23
I Punt Divers Vallès sense Fronteres crea un grup de dones. Plana 26
Asdi construirà la nova seu en un terreny de 4.00(1 metres quadrats a Valldoreix. Plana 27
I Apunts El dibuixant Pep Blanes presenta la segona part del Pedra i Ploma davant un públic nombrós. Plana 31
La Penya Regalèssia acull com a membres de ple dret tots els seus col·laboradors. Plana 32
Cinquè aniversari de la coral d'antics escolans del Monestir. Plana 33
I Sant Jordi Els carrers de la ciutat s'omplen durant tot el cap de setmana per celebrar una diada de Sant Jordi que va començar la vigília. Plana 29
I Voleibol de divisió d'honor L'equip femení del Club Voleibol Sant Cugat ha accedit a la divisió d'honor en guanyar tots els partits del play-off d'ascens jugat a Palència el cap de setmana passat. Plana 22
• Presència
• Amb aquesta edició us donaran un exemplar de la revista Presència
«El nacionalisme no es basa ni en ètnies ni en radicalismes»
Pujol inaugura l'ANC amb un missatge de tolerància i convivència
Segons l'alcalde, l'arxiu reforçarà la centralitat cultural de Sant Cugat
Centenars de convidats i autoritats van assistir a l'acte d'inauguració
I Sant Cugat.— El president de la Generalitat, Jordi Pujol, va aprofitar l'acte d'inauguració de l'Arxiu Nacional de Catalunya per transmetre un missatge de convivència i tolerància, remarcant que «el
nacionalisme no es basa ni en ètnies ni en radicalismes». Davant els centenars de persones que van assistir a l'acte, Pujol va destacar la llengua i la cultura com a signes de la identitat de Catalunya. L'alcalde,
Joan Aymerich, va recordar que «a partir d'ara, investigadors d'arreu hauran de venir a Sant Cugat». Durant tot aquest cap de setmana, l'Arxiu Nacional obre les seves portes als visitants. Planes 14 i 15.
Pomar espera Pabsolució tot i que no li han retirat els càrrecs
Aymerich qualifica el judici de «burla» després de viatjar a Madrid
H Sant Cugat /Madrid .— eia Nacional de Madrid. Tot i la sorpresa que ha provocat la decisió del fiscal. Pomar, que figura a les llistes d'ERC per a les properes municipals. espera que l'absolguin. Després de viatjar dimecres a Madrid, l'alcalde Joan Aymerich qualifica el judici de «patètic, insultant i una burla per a tots els encausats». Plana 6.
L'independentista santeuga-tenc i militant d'ERC, Eduard Pomar, es mostra «perplex» davant la decisió del fiscal de no retirar-li els càrrecs de col·laboració amb banda armada. El macrojudici contra els independentistes catalans ha quedat vist per sentència aquesta setmana a l'Audièn-
S'obre una nova aula de P-3 a la Floresta per cobrir la demanda
I Sant Cugat.— Cap nen de tres anys del municipi es quedarà sense plaça a l'escola pública. El departament d'ensenyament de la Generalitat ha decidit obrir una nova aula de P-3 a l'escola pública la
Floresta, després de la reunió que l'inspector Blai Gassol va tenir dijous al matí amb els directors. Les escoles es posaran en contacte amb els pares dels 27 nens que s'havien quedat sense plaça. Plana 7.
Es compleixen 23 anys de la mort de Ferrater a Sant Cugat
• Sant Cugat.— Fa 23 anys que el poeta i lingüista Gabriel Ferrater es va suïcidar al seu pis de la rambla Ribatallada. L'autor de Les dones i eb dies ha deixat un viu record entre els amics que van seguir d'aprop els seus últims
anys a Sant Cugat, repartits entre el treball a la Universitat Autònoma de Barcelona i les seves tertúlies al restaurant El Mesón. Aquest setmanari recull opinions de les persones que el van conèixer. Planes 16 i 17.
ROViRA CAR HI-FI SYSTEM-ALARMES
4 Uf, M, C;RA CERDAt,Ï0.A 47 • j - ' ÇC SAN' CUGAT
El millor preu, la millor qualitat, el millor servei.
(g) jwoTOMOLA N E C ERICSSON £ I M O K 1 A
A MITSUBISHI S O N Y ODPIONCER-
OMAR ESPERA L'ABSOLUCIÓ 3 . Divendres, 28 d'abril de 1995 MATRICULACIÓ A LES ESCOLES
Eduard Pomar espera una sentència bsolutòria un cop s'hagi acabat el idici, tot i que el fiscal ha actuat Dntra les previsions de l'advocat no ha retirat els càrrecs. Plana
La Generalitat ha decidit obrir una nova aula de P-3 a l'escola la Floresta per cobrir la demanda dels nens de sant Cugat. D'aquesta manera, cap no es quedarà sense plaça. Plana 7. '
Municipals3
. mesura que s'acosten les eleccions mu-icipals del 28 de maig —queda un mes' ist—, el quadre de candidats es va com-letant progressivament. Els partits es van fanyar a presentar els seus caps de llista
per Sant Cugat, que ja fa temps que van iniciar l'intercanvi de promeses i retrets. Menys pressa s'han donat,en canvi, per escollir els candidats a la presidència de l'EMD. L'últim ha estat el d'IC: serà
Enrique de la Pezuela, un militant de Joves amb Iniciativa que s'integra per primer cop a la política institucional. De la Pezuela haurà d'iniciar-se en el joc amb candidats consagrats.
CANDIDATS A LA PRESIDÈNCIA DE L'EMD DE VALLDOREIX Hhs W9>!mK^mKt
I f " >
S* Jaume Sanmartí
CiU
• Advocat. Opta novament a la presidència de TEMO, després d'haver-se presentat al mateix càrrec a les eleccions de fany 91. Durant aquests quatre anys, ha estat vocal de l'oposició a la Junta de Veíns juntament amb Mercè Calafell.
Carme Pérez PSC
• Candidata a la presidència de l'EMD l'any 91 per la Candidatura de Progrés per Valldoreix, a mig mandat es va integrar a l'equip de govern que encapçala Masanés. La seva actuació ha rebut les crítiques o T , sòcia del PSC a la Candidatura.
H
Unís
• Directiu d'empresa jubilat. Substitut de Miquel Masanés, que abandona la política activa, com a candidat a la presidència perUnis. E .partit aposta . per el per la teva integra-cióaVafldareix, on ha estat president del Club Esportiu durant moRs anys.
nananon oe Mguei
> Directiu d'empresa. Un dels dirigents cW-Par-tt Popular a Valldoreix i membre de la Junta Lc-ça| famós pels seus d-
.gaès, ha estat esccit pel per* després de descartar drverses opcions.
mmmmsmmgm
Enrique deia Pezuela ic
• El més jove de tots, té vint anys i estudia Història. Milita a Joves amb Iniciativa dés de fa quatre anys [participa en moviments antimilitaris-
«=**««'-
MardsCtawI ERC
• Un històric del para i de Valldoreix, defensa aferrissadament ("autonomia i els interessos És l'EMD davant l'Ajuntament de Sant Cugat Li va costar decidir-se 4 optar ala presidència. ',
Gràfic: EL PUNT
De la Pezuela, per IC, completa el quadre dels candidats a l'EMD
La federació ha optat en aquesta ocasió I La resta de partits han escollit candidats per desmarcar-se dels socialistes amb pes i integrats a Valldoreix
CÈLIA CERNADAS Valldoreix.— Les eleccions a presidència de l'Entitat Mu-
cipal Descentralitzada prome-n ser renyides. Històrics de Vall->reix, joves iniciats fa poc a la >lítica, militants amb experiència : govern i pesos pesats, es dis-itaran el càrrec que durant els it darrers anys ha ocupat Miquel asanés, primer com a represen-t de CiU i després d'Unis. En juns casos s'ha fet evident la ficultat de trobar un candidat i a Valldoreix. En altres, els irtits han apostat fort, amb les
idees molt clares. El darrer a incorporar-se a la
llista ha estat el d'Iniciativa per Catalunya, Enrique de la Pezuela. Tot i que s'ha trigat a fer-ho públic, la federació ja va anunciar fa setmanes que presentaria un candidat propi, després de l'experiència «insatisfactòria», en paraules del president i cap de llista a Sant Cugat, Francesc • Godàs, de la Candidatura de Progrés per Valldoreix. A les darreres eleccions municipals, Iniciativa va donar suport a la proposta d'esquerres que defensava la Candida
tura. Però, Carme Pérez, la representant a l'EMD com a membre del PSC, continua el seu camí i es presenta en aquesta ocasió, de forma definida, per aquest partit. El dia que els seus companys la van votar va fer un oferiment "Velat a IC perquè s'integrés a la seya candidatura, però no ha obtingut resposta.
CiLWha escollit la continuïtat: el seu vocal a l'oposició durant aquests quatre anys, l'advocat Jaume Sanmartí, repeteix, tot i que la tasca a la Junta de veïns, «és molt dura», segons .va reconèixer
el dia de la seva elecció. El Partit Popular ha optat per un clàssic, membre de la Junta Local del partit i tradicional a les Juntes de Veïns de l'EMD com a espectador: Pantaleon de Miguel. Sense un programa massa definit, de Miguel és candidat després que el PP estudiés altres possibilitats. El més esperat, evidentment, era el substitut de Miquel Masanés: Unis ha optat per Eduard Recasens, un altrç candidat amb pes i integrat a Valldoreix. ERC, finalment, s'ha reservat un militant tradicional: Narcís Clavell.
«Em manca experiència» RAMON LUQUE
Enrique de la Pezuela, candidat Iniciativa per Catalunya a la pre-lència de l'Entitat Municipal sscentralitzada de Valldoreix, nsidera que la seva mancança la «falta d'experiència». Mal-
at això, el candidat, de només it anys, veu'amb optimisme les ves possibilitats ja que, si bé seva joventut pot representar
i entrebanc, «també pot haver-hi alta gent que opti per una ma-ra jove de veure les coses». De la Pezuela afirma estar molt sabentat de tot el conflicte com-tencial que existeix entre Vall-reix i Sant Cugat, «a través de ; reunions acalorades que hem ;cut a la seu del partit, en els rrers mesos». Per al candidat, solució passa per un diàleg
'ed i entenedor entre les dues
administracions». Segons el mebre de Joves amb
Iniciativa, l'objectiu a Valldoreix ha de ser modest perquè, «com a molt, podríem obtenir una vo-calia, encara que, en principi, no cal descartar res i hem d'intentar obtenir el màxim suport possible». Respecte à la Candidatura de Progrés per Valldoreix que es va presentar a les darreres eleccions, Enrique de la Pezuela considera que «es van posar moltes espec-tatives i il·lusions que després no es van complir, à causa del comportament de la candidata socialista, Carme Pérez». «El fet dé presentar-se ara com a candidata del PSC i després tornar a proposar la nostra participació a la candidatura, ho diu tot de quina és la seva intenció», va manifestar De la Pezuela.
Valldoreix és «una altra cosa» A.C.
• La candidata del PSC a la presidència de l'EMD, Carme Pérez, es presenta amb.la intenció de guanyar i treballar per al seu poble. La seva acció es regirà,diu, « per la participació i el diàleg». Carme Pérez assegura que l'EMD és una eina per mantenir i millorar l'estil de vida que caracteritza Valldoreix: «La gent d'aquí està vinculada a l'entorn , l'estima i el respecta». Pérez va anunciar un acte de presentació de la seva candidatura per al dia 22 d'abril, que finalment no es va fer. Posteriorment, l'actual vocal a l'equip de govern va accedir a explicar a aquest setmanari la seva proposta política.
La candidata socialista afirma que Valldoreix necessita que els seus serveis funcionin. «La po
blació estable ha crescut i l'autobús ha de circular a l'hora si els veïns volen arribar bé a l'estació, per exemple».
Carme Pérez creu que amb la resolució de la Conselleria de Governació respecte al conflicte amb l'ajuntament, «s'ha tocat fons», i accepta el text original de la Generalitat. Pérez no és partidària dels enfrontaments entre les administracions, i considera que l'Ajuntament de Sant .Cugat endarrereix massa el pagament de les transferències econòmiques.
Considera també que la Candidatura de Progrés no ha estat un fracàs, però, «no hi ha hagut prou temps per superar les friccions. Alguns-sectors d'IC són frontalment contraris a la qüestió de Valldoreix, i crec que ara han volgut promocionar un noi jove».
Àngel Casas creu necessari construir un altre casal d'avis a Sant Cugat • Sant Cugat.— El partit dels socialistes proposarà en el seu programa electoral que es construeixi una residència-centre de dia per a gent gran. Segons el candidat a l'alcaldia pel PSC, ara com ara, hi ha uns 500 avis que viueji sols a tot el municipi i es fa necessari un altre centre" que pugui assHmir aquesta demanda, ja que l'actual residència té una llista d'espera força elevada. El candidat a l'alcaldia»Àngel Casas es va declarar partidari que la gent gran visqui a casa seva tant de temps com sigui possible. Tot i així, Casas considera que la població de Sant Cugat necessita un altre centre que pugui acollir, sobre tot, els avis de la ciutat. També es reservarien algunes places per a gent gran d'altres municipis de la comarca.
Els socialistes plantegen que aquesta nova instal·lació es construeixi a Mira-Sol o a La Floresta per apropar un servei social tan necessari, als districtes. Però, tot i així, també assenyala que l'edifici haurà d'anar' situat en un emplaçament cèntric. D'altra banda, el PSC també proposarà descomptes per als més grans de 65 anys en les entrades per als espectacles del Centre Cultural.
Àngel Casas va assegurar també a la roda de premsa habitual de presentació dels resultats de les enquestes que el PSC ha fet entre els ciutadans, que caldrà aplicar eh la seva totalitat el pla municipal d'eliminació de barreres arquitectòniques que està preparant l'Ajuntament, i adaptar el servei municipal d'autobusos. / À.c.
El PP presenta oficialment la seva llista B Sant Cugat.— La secció local del Partit Popular farà aquest divendres la presentació pública dels vint-i-quatre candidats (inclosos els de reserva) que integren la llista que els conservadors presenten a les eleccions municipals del 28 de maig. La candidatura l'encapçala Jaume Tarragó, seguit de l'actual regidor a l'Ajuntament de Sant Cugat, Ramon Gaspar de Valenzuela, Eduardo Casta-neda —membre de la Junta local—, Ramon Rivas i Sergio Zam-brini, aquest darrer militant de la secció jove del PP. Està pendent de confirmar l'assistència a l'acte, convocat a les vuit del vespre a la Casa de Cultura, del president del partit a Catalunya, Aleix Vi-dal-Quadras, i de la diputada al Congrés a Madrid, Isabel Tocino. ICC.
W13W06O62
Portes
Blindades
S E G U R E T A T
Pwl ua
Sant Cugat del Vallès, v 58917 99
PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 28 d'abril de 19<
Municipals
Ànge l C a s a s vol t o r n a r a r e p e t i r l'ex- | per un Sani Cugat millor, el l ema d ' a q u e s t a c a m p a n y a mun ic ipa l del P S C . r e sume ix l 'object iu d ' a q u e s t par t i t po l í t i c . . C a s a s a f i rma q u e li a g r a d a r i a a c o n s e g u i r la m a joria abso lu ta n o m é s per a f ron t a r el r e p t e
p o n è n c i a c o m a a lca lde pe r ob r i r i acc ió de l ' equ ip de govern a les p r o p o s t e s i els s u g g e r i m e n t s dels pa r t i t s de l 'opos ic ió , lev e n t i t a t s i els c i u t a d a n s . Vn nou csül
de la t r a n s p a r è n c i a i s u p e r a r - l o . A q u e s t a il · lusió, q u e n o havia t roba t en c a m p a n y e s a n t e r i o r s , l 'han e s p e r o n a t a e n c a p ç a l a r un p ro j ec t e del qua l e s p e r a aconsegu i r els mil lors r esu l t a t s .
«
À N G E L C A S A S I B O L A D E R A S . Candidat a l'alcaldia de Sant Cugat pel PSC
Proposem un govern dialogant »
AM.I I SC-\S1 1 I k -\
B Sant Cugat. Que l'ha impulsat a intentai repetir la seva cx-peiicncia com a alcalde .'
- M ' a g r a d e n moltes de les coses que hi ha a Sani Cugat i és possible de millor.u-Ics molt. Però la motivació mes loita ha estat l'observació en una reflexió posterior a la meva situació com a alcalde que s'ha de canviar el plantejament de hi política municipal. ' Iotes Ics torces polítiques intenten aplicar el que creuen que es convenient per a Sant Cugat i segur que en lots els projectes hi haurà punts cjue es podran complementar i que seran interessants. Aquesta és la meva gran moli\acio. ( r e c que això és convenient per a Sant Cugat, tot i que aquesta no es la practica habitual ni d'aquest ni de molts ajuntaments. Caldria que l'equip de goyein escoltés les propostes d'al-ties ciutadans que també volen el millor per a Sant Cugat i que aquest equip assumís aquelles idees que son comunes. Això es podria realitzar a través del nou govern que surti. Aquest ha estat el gran repte que m'ha l'et decidir a tornat-me a presentar. Hscoltant la ticn 1. m'he adonat que aquesta es precisament la gran mancança del municipi, i jo l'afronto amb molta il·lusió. De fet. és una experiència que jo vull portar a terme pel bé de Sant Cugat i de la democràcia. No es tracta d'un caprici personal."
Aquest tarannà obert es mantindria fins i tot si el partit socialista aconseguís la majoria absoluta el dia 2S de maig?
•<Si hi ha cap motiu pel qual tinc ganes d'assolir la majoria absoluta es precisament per demostrar que això es possible."
Creu que a l'actual equip de tMvern li manca capacitat de diàleg '
-••<I.i manca credibilitat en les
Àngel Casas dcteiis.i una política municipal oberta al diàleg. Foto: JA. Ml'l \
altres forces polítiques amb què vulgui contribuir realment a millorar Sant Cugat. A partir d'això, fallen les altres coses. Insisteixo que no passa només aquí: és un problema dels ajuntaments. Vull deixar molt clar que aquest projecte d'integració de propostes i forces polítiques no ha de treure de cap manera la capacitat d'au
tocrítica sobre què es faci o com es faci. Qui governi s'ha d'autoe.xi-gir i reconèixer les possibles deficiències.»
—Quines són les assignatures pendents de Sant Cugat?
—«Sant Cugat s'ha mirat massa des d'unti òptica urbanística, i en canvi li ha mancat l'orientació amb vista a les persones. D'això deriven
algunes conseqüències: cal integrar els desitjós i les voluntats de la gent a través de les activitats culturals, socials i esportives. S'ha de vertebrar físicament la ciutat. S'han fet petites concessions als barris sense afrontar de debò el problema i el centre tampoc no ha tingut prou atenció per cori-vertir-se en el cor oxigenador de tota la ciutat.»
—Quina funció tindran els consells que proposa crear per cada àmbit, com ara el comerç'.'
— «Par t in t de la base que creiem en la gent. una de les possibilitats de canalitzar els seus desitjós per poder aplicar-los en un projecte polític és conèixer què volen a través dels consells específics per a cada àmbit. En aquests consells hi hauria les forces polítiques presents a l'Ajuntament i aquelles entitats o persones implicades. A més. s'han de potenciar els consells de districte perquè a l'experiència que tenim li falten coses per ser millor. Al centre de Sant Cugat del Vallès també hauria d'haver-hi dos consells.»
—Respecte als problemes de territorialitat, ha acabat l'enfrontament amb Valldoreix?
— « P C T a mi, la resolució de l'ex-eonsellera M. Eugènia Cuenca no ha resolt res. L'obra està incompleta. Hem d'entendre que l'administració de Sant Cugat correspon a l 'Ajuntament. Però si hi ha una part del territori que es regeix per una Entitat Municipal Descentralitzada, ha de ser al més capaç possible d'exercir les seves funcions.»
-Sant Cugat no pot estar d'esquena a la serra de Collserola?
—«No, i per apropar Collserola als santeugatenes, seria bo fer un parc a la Torre Negra. Quan es van delimitar les zones no urbani tzables d ' aques t a à rea , van deixar-ne fora una part, que s'hauria de requalifiear.»
La dona de Busquets millora de les ferides del seu accident B Sani Cugat.— l.a dona de Ja me Busquets, candidat a l'alcaid de Sant Cugat per Esquerra R publicaria de Catalunya, es rec pera de Ics ferides que va pa' el passat 12 d'abril en un accide automovMístic a la sortida de Sa Cugat. Segons han informat for del partit, la dona de Busque Àfrica, ha sortit de l'estat de con en que es trobava i ja ha pog parlar amb els seus familiars. M; grat ha recuperat la consciènci encara es troba en estat greu.
El vehicle en el que circula el matrimoni \ a patir un accide a l'alçada de l'Arxiu Nacional i Catalunya, quan una furgone que realitzava un avançament topar amb ell. A conseqüent del cop Jaume Busquets va pa diverses ferides lleus de les qi ja es troba recuperat, i la se dona va haver de ser portada an urgència al proper Hospital G neral de Catalunya.
Des del moment en que es produir l'accident, la presència < Jaume Busquets en els diterer actes de la pre-eampanva elcctoi ha estat asumida pel preside de la secció local del partit. Dav Sempere. Busquets va ser escol com a candidat independent p l'assamhlea d 'ERC a Sant C gat. • x.c.
IC presenta oficialmer el seu programa electoral B Sant Cugat.— El diputat Parlament per Iniciativa per C talunya. Roc Euentes. serà l'e carregat de presentar, juntame amb el cap de llista de la format política a Sant Cugat. Etance Godàs, el programa electoral q la federació defensarà de cara les properes municipals del 28 < maig. I. 'agrupació local d'Inic: tiva per Catalunya ja va prese tar-ne un esborrany de progran on es fa incidència en la necessil de potenciar els serveis socials la ciutat, protegir el medi ambie i millorar la política juvenil. L'at de presentació del programa elt toral començarà a les vuit del vi pre del proper dimecres dia a la Casa de Cultura de Sant C gat. ,c.c.
Una quarta part dels candidats d'IC-Els verds són membres del grup jove de la federació
Dels cinc candidats, dos són independents RAMON 1 l "Ui't
B S a n t C u g a t . — C i n c d e l s vint-i-un integrants de la llista d'Iniciativa per Catalunya-Els Verds a les properes eleccions municipals del dia 2S de maig son membres del grup de joves tic la federació de partits. Els candidats de Joves amb Iniciativa van ser presenta ts oficialment d imarts passat a la seu local d'K .
El -numero 3 de la llista seia Xavier Baldi, tènie agrícola lligat a temes de solidaritat i ecologisme. Baldi, segons les previsions d'Iniciativa, podria entrar com a regidor en el eonsitori, ja que esperen incrementar en un el nombre de representants que tenen ara. L'actual reponsable d'organització de la federació a Sant Cugat. José Fernando Mota, serà el número 10 de la candidatura. Mota és un bibliotecari llicenciat en història i pertany a grups an
timilitaristes. El número 12 serà l ' independent Arnau Montserrat. un estudiant d'Educació Social integrat a diferents grups d'esplai i col·lectius ecologistes. Albert Ruiz. independent i membre del grup Maulets, serà el número 15 de la llista. Pedró de la Pezuela serà el representant d'IC-El Verds ai consell d'administració de Pro-nmsa. De la Pezuela ha participat en projectes de solidaritat amb Bosiiia.
Per José Eernando Mota. número Hule la llista, la importància dels joves «no ha estat només en la integració a la candidatura. sinó que també han participat en l'elaboració del programa en temes com la Torre Negra, el centre urbà per a vianants o la creació de carriïs-bici". La integració dels joves ha estat una novetat des-tacable. ja que cap d'ells havia estat a l a llista del 1W1.
Portabella demana l'aplicació de les normes europees de reducció de deixalle — K — — —
El diputat d'ERC aprova la gestió del projecte Residu Mínim YAVI CAVA
B Sant Cugat.— El diputat d'Esq u e n a Republicana de Catalunya. Jordi Portabella, creu que totes les administracions, incloses le-, municipals, han d'afavorir una disminució dels residus urbans, tal i com estableixen diferents normatives de la Unió Europea sobre reducció de deixalles. Portabella, especialista en temes mediam-bientals, va oferir una conferència amb el títol Ecologisme urha a la casa de Cultura el passat dia 2d. El parlamentari republicà va dedicar bona part de la seva alo-cució a parlar dels residus produïts a les ciutats, i en aquest sentit va afirmar que «gràcies al projecte Residu Mínim, aquest problema està ben portat a Sant Cugat». Portabella va valorar positivament la política de l 'Ajuntament en aquest sentit, i només va trobar a faltar una més estricta aplicació de la normativa sobre reducció de residus, perquè «minimitzar la
Jordi Portabella.Foto: JA. Ml." LA.
producció de residus és l'objectiu principal, i no només que siguin reciclats».
Jordi Portabella va explicar que
«la gran demanda de l'ecologisi és que s'apliquin les teenolog de manera correcta i efieien Portabella va posar com a exemj les canonades d'aigua a la eiut que segons ell perden un 20 f cent del líquid que transporti També va proposar un equilil entre l'ús del transport públic, privat, i el caminar o fer ser la bici per desplaçar-se pel carr Com a mesura per potenci
«• aquest equilibri, va proposar pt dre mesures per restringir el tr; sit al centre de la ciutat.
Portabella va parlar hreumt de la urbanització de Torre Neg i va tornar a criticar Joan / merich per rebutjar la immedi; inclusió de la zona en el Plà d'I pais d'Interès Natural. Segons polític republicà, no fa falta . perar cap revisió del PEIN f incloure un nou espai com el Torre Negra, però «si l'alcal ho vol. pot sol·licitar en qualse1
moment aquesta revisió».
més confort mes servei mes a prop
Per a més informació truqueu al telòfon
675 31 10
•
Ara, i per poder-vos atendre més bé, Somgas, Agència Col·laboradora de Gas Natural SDG, S.A. US ofereix els serveis de la Botiga del Gas, un establiment altament especialitzat en la venda de gasodomèstics.
Visiteu-nos i coneixereu l'àmplia gamma d'aparells de gas, des dels més tradicionals: cuines moble, escalfadors, plaques, radiadors murals; als més recents com: vitroceràmiques, assecadores, rentadores i rentaplats bitèrmics, llars de foc, barbacoes i forns encastables.
SOMGAS Agència Col·laboradora de Gas Natural
També us podem oferir un estudi personalitzat sense cap compromís, perquè pugueu gaudir del confort de la Calefacció de gas natural.
Disposem de les primeres marques de calderes i radiadors, perquè pugueu triar les que . s'adaptin més bé a les vostres necessitats.
-
Endavallada, 5 08190 Sant Cugat del Vallès Tel. (93) 675 31 10
Horari Atenció al Client: de 9:30 a 13:30 hores i de 16:30 a 20:00 hores
~*L
6 PUNT I SEGUIT ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 28 d'abril de \W5
MACR0JUDIC1 A INDEPENDENTISTES
Eduard Pomar espera una sentència absolutòria un cop acabat el judici
El fiscal actua contra les previsions de l'advocat i no li retira els càrrecs Sil \ IV H \ U R I IM I
I Sant Cugat Madrid. El judici aU 25 independent i-tes catalans encausats pei Baltasar ( c u / o n el |uhol de l')c)2, ha acabat com va començat: cl fiscal. Jesús Santos, només ha
1 ' independentista santeugatenc l 'duaid l'iimar nu MI| 'l'eI cap tipus de pic\isio peique sciia especulat ! ja s'ha \ ist que no dona ï esult.it •. I I cas esta visi pei se-leneia i ara Pomai cspcia que passin els uen ta dies anuneiats i l'absol mi in l·l ti ibunal de la secció tercera d'alcis penals de 1',Audiència Nacional, presidit pel multi si ral 1 i.iiic i se 11 Castro Meije, ha de clccidu quins dels 2? independentistes en^ausals pel Garzon condemna i .iinb quines penes.
1 I ; istal. IcsUs Santos, iot i uo hav c: ! c! ,i \l cN ca: i ces conti a alguns ,iels ene.tusals que senons els advocats pudien esperar-ho, l·i d.crianal que s'apliquin les peres m a n i e s per a cada tipus de • leiiel. li i iccoidul la possibilitat il iiil'il I I que no admet Santos. seitons . s conclusions que va pre-seni .i' ' Lliuris, es I absolució.
l'c ; l'c au.d . acusat de col·la-I'. i '. • iiub h.inda .ii mada. el l'is-. d iL'-n u'.r. .i inicialment í> an\s i li ' '.'-. pi es. i majoi i I udv ocat. ! i .un . -, \Pellanel. n'ha sol·licitat l.c ilniu ahsolucio. Seitons el ma-k i \ I', un,IÍ. Abellanct considera que Santos hauria d'haver retirat els cai i ces conti a ell perquè -no le pi oc es ni cap declaració de tcsiimonis • que de most i in la seca piesiimpl.i col·laboració amb l'en a I IIIIIC.
• Iotes les conclusions de Santos atiiina Pomar s'han bastit en icpelií obstinadanienl la versió de les declaracions presentada per Gaizon. c]tic \a instruir el cas ta ires anys. quan ens can detenir. 1 a mes matisa - . l'ha interpretat com ha volgut, perquè jo mai no vaig reconèixer que co-nexia Josep Maria Granja ni que sabia que era militant de Terra l l iure , encara que Garzón ho deixi entendre en el seu informe».
Falta de proves
I.a manca de proves del fiscal va ser l 'argument principal d'A-belkmet dimecres, en presentar Ics conclusions de la defensa davant el tribunal. En paraules de l'acusat, l'advocat va demanar la lliure absolució perquè «el mateix Josep Mariti Granja havia reconegut que no hi havia cap relació» entre ell i l'ornar, filant encara
retirat els càrrecs contra un dels processats i ha contradit així les previsions de l'advocat de Pomar, l·'r.·.ncesc Abellanct. i de la majoria de defenso!s dels cas, que esperaven que Ics acusacions de qualificació lleu serien retirades
en la presentació de les conclusions. Pomar, encausat per col·laboració amb banda armada. era un dels candidats a beneficiar-se d'aquesta rcconsicleracio. però finalment haurà d'esperat la sentència que es dictarà d'aquí a un mes.
J.A. M l ' l A.
mes prim. \bellanet va assegura: que. "cnc.ua que Pomar litigues sabut que ( iianja pertanyia a Ferra Lliure, no se'l podria acusar de col·laboració amb banda ai-mada pel simple fet d'hac ei-lo acompamat en cotxe des de Girona tiris a Palamós. Només hauria estat col·laboració si cl ciatge hagués servit per preparar un atemptat».
Llis l'ets que van motivar la detenció d 'Eduard Pomar es remunten a una assemblea de militants del Moviment de Defensa de la l'erra ( M D T ) el 1989 a Girona. ••Era un acte perfectament legal», recorda Pomar. Allà va coincidir amb Josep Maria Granja i Ramon Piqué, que en aquella època vivia a Sant Cugat. Aquest els va presentar i va demanar a Pomar que acompanyés Granja fins a Palamós. «Però —insiteix el santeu-gatenc— només anava a casa d'un amic seu. no prepararava cap actuació. Per tant. jo no vaig col·laborar ni de forma iueosiicient.»
L'alcalde «tem» la justícia
• Desprès d'haver assistit a l'ultima sessió de la vista oral, l'alcalde de Sant Cugat, Joan Aymerich. va confessar que. «en celta manera» la justícia espanvola li fa «por». «El que he vist -explicava dimecres a la tarda, tr la tornada de Madrid— es que el president del tribunal que ha de jutjar Pomar i la resta d'acusats. Franeisco Castro Meije. ni tan sols adreça la paraula a un dels jutges que l'assisteixen, l'ex-diputat Ventura Pérez Mariho». «I d'altra banda —va continuar Aymerich--he vist un fiscal que. a més de presentar unes conclusions que no tenen el suport de cap prova, no s'ha presentat a l'últim dia de judici i hi ha enviat un substitut». Per l'alcalde, dot això és esparverant, i encara etil afegir-hi que, després d'allargar-se més del previst, es veu que el judici s'havia
d'acabar per força perquè al dia següent necessitaven la sala per a un altre cas».
De tota manera, segons Aymerich, aquestes circumstàncies
formen part d'un procés que ha estat ridícul i insultant des del principi. Els mateixos advocats han assegurat avui que no hi ha proves, que no se sap perquè estan inculpats els 25 acusats. I ningú no els ha contradit». El cas d 'Eduard Pomar és, des del punt de vista de l'alcalde, «encara més absurd». «Si el processen perquè Josep Maria Granja ha ciit que el va acompanyar en cotxe des de Girona fins a Palamós, igual haurien pogut acusar un taxista que hagués fet el mateix transport. Tot plegat —sentencia Aymerich— és patètic. I que els hagin fet esperar tres anys per jutjar-los, amb quatre presos preventius, és especialment greu».
La clínica d'Asepeyo a Sant Cugat tindrà historials electrònics H Sant Cugat .— La mútua sanitària Asepeyo introduirà a l'hospital que està construint u Sant Cugat, un nou sistema informàtic per guardar les històries clíniques dels pacients. Aquest procediment substituirà els expedients tradicionals que s'ulilit/en en la majoria de centres sanitaris. 1:1 sistema. que es basa en una targeta electrònica. s 'anomena SI PAP i l'ha creat l 'empresa intorni.uica COSTA I SA.
Llis clients del nou hospital d'A-sepevo a Sant Cugat disposaran d'aquesta targeta que permetia recollir totes le.s dades dels pacients immedia tament desprès que s 'hagin donat d 'a l ta . Ln aquest sistema electrònic es pot incloure tot l'historial de l'usuari i fins i tot el dels membres de la seva família.
La targeta S i pap que s'uliluzara al nou hospital Asepeco de Sant Cugat es pot lei servir des de hi pròpia habitació del malalt i permet actualitzar ei seu histori J en qualsevol moment. I n cop el metge ha visitat algun dels pacients pot introduií Ics dades pei actualitzar cl seu histori.d sense sortir de l'habitació. Aquest Materna és mes ràpid i iiiiMoi.' I a-tenció a l'usuari.
Una futura moditicacio .lei s:s tema farà possible qm nies endavant s'hi pugui eoimcctai pel via inalanibricn des de qu.ilscvo'j terminal o ordinador poi lat !. i es pugui actualitzar la histori.i clínica d'un pacient iiigrcss.it a l'hospital des de qualsevol punt \ ;
Conferència sobre diabetis i esport a la Casa de Cultura M Centre.— La sala d'actes deia Casa de Cultura va ser. dijous de la setmana passada, escenari d'una xerrada sobre diabetis i esport. El doctor -especialista en medicina esportiva- del Centre d'Assitència Primària (CAP) de Sant Cugat, L'elix Aliaga. i cl corredor de fons -membre de l'Associació Catalana d'Esportistes Diabètics-, Salvador Reig. van deixar clar que l'esport per als diabètics és una activitat complementària i necessària.
El doctor va recomanar qualsevol tipus d'esport per als diabètics joves, i exercicis de llarga durada però eseasa intensitat, com córrer, nedar o anar en bicicleta per als diabètics més grans. Salvador Reig va insistir en afirmar que «no hi ha cap problema t n ser diabètic per practicar qualsevol activitat esportiva, només cal conèixer be el cos d'un mateix». ; R.l
INFRAESTRUCTURA
Joan Aymerich té un intens programa d'inauguracions a
les Planes i la Floresta \ W I i W \
B Sant Cugat. I 'alcalde de S.uit ( ugat. Joan Avmeiieli. matinin ai.i el piopei diumenge la secció sanitària del centre Polivalent de la 1 loicsta. 1.1 eentie n k rua assistència primària als veuis de: mateix districte i de Ics Planes. I 'cdilici te uns LlUO melics quadrats de superfície construïda i esta moll a prop de l'estació dels 1 ei locai'ils de la Generalitat.
A v m c n c h t ambé te previst inaugurar el dissabte les instal·lacions de la depuradora d'aigües de can Borrull. al districte de les
Planes | , depuradora es troba en tiii'c'.oiiaincnt des de finals de rn.iic. pern encara no havia estat inaugui ada olicialnieiit pels membres del consistori. La instal·lació netepi les .úiaics de la part baixa de Ics Planes i de Ics rodalies de can Bon ull.
Desprès. Li comitiva municipal es traslladarà amb celeritat a la pista poliesportiva de les Planes. que també serà inaugurada de manera oficial el mateix dia. Aquesta infraestruetura es troba en funcionament des de fa aproximadament un any. LI centre polivalent de la Floresta serà inaugurat oficialment.Foto: \CVNF LSI'INOSA.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'abril de 1995 PUNT I SEGUIT 7
ENSENYAMENT
Les escoles públiques podran assumir tota la demanda dels nens de tres anys
Ensenyament obrirà una nova aula de l'escola a La Floresta
ANGl·LSC A S ï l h R A
• Sant Cugat.— El Departament d'Ensenyament de la Generalitat obrirà una altra aula per ii nens de tres anys a l'escola pública de la Floresta. L'inspector del Departament
Durant la reunió de la comissió de matriculació que es va fer dijous de la setmana passada, els directors de tots els centres van comunicar a l'inspector d'Ensenyament a Sant Cugat, Blai Gas-sol. el nombre de nens que es podien matricular a cada escola. Segons aquestes xifres, hi havia 27 alumnes de tres anys que no es podien matricular.
Els pares afectats havien d'esperar que altres nens renunciessin a la plaça demanada en segona opció, per intentar accedir a un lloc vacant. Aquesta incertesa, però, ha quedat resolta després que el Departament d'Ensenyament hagi decidit obrir una classe a l'escola la Floresta. Aquest centre té una sola línia per a tres anys, però la resta dels cursos funciona amb dos classes. Amb l'obertura d'aquesta nova aula, l'escolarització de tots els sol·licitants queda garantida a les escoles públiques.
Els directors dels centres s'encarregaran de trucar les famílies dels nens que en principi havien quedat fora de la llista d'admesos, per explicar-los la nova situació. Per exemple, nens que estaven admesos a una escola que escollida en segona opció, podrien ac-
al Vallès, Blai Gassol. va anunciar-ho ahir en una reunió amb els directors de les set escoles públiques. D'aquesta manera, tots els nens que havien sol·licitat una plaça per als centres escolars hi tenen garantit el seu accés.
El delegat d'Ensenyament al Vallès, Ramon Farré, va decidir obrir aquesta nova aula per cobrir les 27 places que faltaven després dels sortejos que es van fer per determinar quins nens es podien matricular.
El període de matriculació s'obrirà el dia 9 de maig. Foto: ELS 4 CANTONS.
cedir ara a la nova aula. Així, alguns dels 27 nens exclosos en un principi, tindrien opció a alguna de les places que quedessin
vacants. Els pares també podran trucar a les escoles per saber si els seus fills tenen o no opció a canviar d'escola. Amb aquest
procediment de reestructuració, s'intentarà respectar al màxim les opcions triades per les famílies dels nens.
Residu Mínim celebra el primer any de funcionament amb una exposició
x.c. B Sant Cugat.— El projecte de recollida selectiva d'escombraries Residu Mínim organitza l'exposició Sant Cugat, un any fent Residu Mínim per celebrar que fa un any que funciona. L'exposició s'inaugurarà el 3 de maig a la Casa de Cultura de Sant Cugat, i es podrà visitar a les tardes i el cap de setmana. L'objectiu.d'aquesta exposició és mostrar els resultats d'aquest primer any de treball de Residu Mínim, un projecte organitzat pel Centre d'Ecologia i Projectes Alternatius (CEPA) i l'Ajuntament de Sant Cugat.
La quantitat de. materials recollits firis ara per Residu Mínim significa, segons els responsables del projecte, un èxit de participació tant dels ciutadans com de les institucions adherides. A més, el reciclatge del material ha comportat un estalvi d'unes 2.000 tones de fusta per fer paper i de 75 a 168 milions de litres d'aigua. El vidre recollit fins ara ha servit per fabricar més de 2 milions d'envasos, cosa que ha significat alhora un estalvi de 750 tones de primeres matèries.
La intenció dels membres de l'equip CEPA a partir d'ara és posar en marxa la campanya No l'emboliquis més. Reduïm els residus, amb la intenció d'incidir en els hàbits de consum dels ciutadans de Sant Cugat per aconseguir una reducció de l'índex de residus produïts. Aquesta reducció ha de passar per una disminució" de l'ús dels envasos no re-tornables i dels productes amb components molt contaminants o de difícil reciclatge, com el te-tra-brick.
MwhM &mmttyii Av. Alfons Sala, 33, 2n-4a
Tel. 589 31 33* Fax: 675 53 92 08190 Sant Cugat del Vallès
G.S.A. és ün nou gabinet de serveis auxiliars recentment instal·lat a Sant Cugat que es dedica a assessorar en temes jurídics, judicials i mercantils els exercicis administratius dels seus clients.
Des dels inicis GSA està avalat per un bufet d'advocats i els seus serveis estan dirigits al tractament de deutes, ja sigui a través d'accions extrajudicials, viabilitats de negociació o quitances que permeten evitar, en molts casos, un procediment contenciós entre dues parts litigants. Tanmateix, es poden trobar altres serveis puntuals, com auditories en què s'elaboren exàmens de la situació econòmica d'una societat a fi de donar a conèixer l'estat patrimonial o financer, gestió d'impagats, consulta i màrqueting internacional, que estudia la quota de penetració en el mercat de qualsevol producte i el seu interès en el país que l'importi.
Amb una cartera de més de dos-cents"
clients, G.S.A. aposta per la bona negociació
en els afers administratius i es compromet a
tirar endavant el problema de V empresa si
abans, però, l'exhaustiu estudi de la situació
i l'obertura d'expedient ho permeten.
Antonio Fuster, director gerent de GSA, creu oportú «saber dir que no a molies de les negociacions que es arriben si realment no estem segurs d'aconseguir una bona resolució. No obstant això, un cop n 'hem certificat la solvència, actuem de ple en les reclamacions»
GSA ja fa més de dos anys que treballa dins l'àmbit jurídic, judicial i mercantil seguint els bons trets de negociació que emanen dels resultats obtinguts. L'equip de professionals el formen censors jurats de comptes, especialistes en estudis mercantils que es dediquen a l'anàlisi i a la certificació de balanços de comptes i d'altres documents comptables, auditors, economistes i assessors fiscals. El seu objectiu és actuar al costat de Vempresa i mantenir-ne la fidelitat a través dels anys, perquè els agrada el seu treball i aposten per la seva consolidació en el mercat.
8 PUNT DE VISTA ELS 4 (ANIONS Divendres, 2S d'abril de FW5
ELS CANTONS
<& Premsa Local de Sant Cugat SL
^K-Jf*! H2 - r J \ W ; » 1 » !
Redactora en cap
Redacció
i -. , . V - . l ' . i r . i
'•.. . . . l i . i 1 l.:-.!l H • ,
:í , „ , . : , ; n , .'.-11 . : • , - : - ,
.. ', .„;, Y „ l , . n , , .
Cap com·fcial i i.ninu llvsch
, . I .I'l V..-L-
'V-.' IVh. i J.:.:.!
, - i . i .tr-c R.".citc
l.is.'p M.iru V„ -s. . .i L-rn.iiv.! M.111:
Equip comercial M.u ,i i ,in\i--.u. Vina Olivé i H a l'Urus
Impressió !-!,»nnTi.- C . ' i 7 : i 4 ) t05 ' )5
Distribució
\ \ r ,:!• \ .n ie 'sSl
> tp.-.i CIM í i t - 4 i . ? . ^
•cn;h:J. 'or4 |> ••
Integració sense tòpics
M ai no van ser bons els tòpics. Humilieu els matisos i posen al mateix sac casos i situacions anàlogues, peiò no
idèntiques. \N catalans se'ls qualifica de iiarrapcs. als andalusos de mandrosos i aK gallecs de tossut*- que segur que n lli ha—. Però es tracta d'etiquetes que provoquen com a mol; .ilum acudit fàcil i, en el pitjoi deK casos, alguna mania injustiliouía. Però els tòpics són armes de doble tall quan engloben cultures senceres.
-l.es dones musulmanes no estan tan oprimides com sembla, almenys elles no s'hi senten», assegura l'Anna. una de Ics noies catalanes que formen part del nou grup de dones que ha
creat Vallès sense Fronteres per afavorir la integració de Ics magribincs que viuen a Sant Cugat. Les condiciona el fet de ser dones, cl tet de ser musulmanes i cl fet de ser immigrant-, a una ciutat que es diferencia. en molt. dels seus pobles d'origen. Però no son \ iclimes, segons asseguren les impulsores del grup.
II grau tic desenvolupament d'una societat, tal com l'entenem des d'Occident. es pot mesurar amb el paper que atorga a les seves dones i que elles, alhora, s 'autopermeten. La dona musulmana té reservada una funció fonamental a la família. Moltes d'elles, segons el grup de Vallès sense fronteres, accepten aquest paper i
d'elles depèn que vulguin tenir tina vida pròpia i inlcgrar-sc. Sense oblidar que dones marroquines que viuen a Sant Cugat tenen estudis i una professió que en molts casos no pollen exercir. Son Ics que defensen aquesta integració que. en cap cas. matisen, s'ha de confondre amb assimilació. De fet. seria una aberració ici-ho. Ni les més occidentalitzades pretenen eliminar el que consideren valors importants de la seva tradició. Sense perdre'ls, cal fer un esforç perquè Ics dones magribincs tinguin feina o participin de la ciutat on viuen. I aquest grup de Vallès sense Fronteres, del que fornien part dones de les dues cultures, pot contribuir-hi.
Un èxit d'organització
E l Club Voleibol va arribar fa tres anys a Sant Cugat amb només un equip; aleshores encara es deia CV Sarrià. La
ciutat disposava d'un magnífic pavelló de voleibol, després de l'acord a què van arribar l'Ajuntament, la Generalitat i el Govern espanyol. L'any següent, el club agafava el nom de Sant Cugat; en l'actualitat disposa de deu equips en les diverses ca
tegories, tant masculina com femenina i mobilitza més de cent esportistes. El seu primer equip femení acaba de pujar a la màxima categoria estatal. Era la tercera vegada que ho intentaven i. finalment, l'esforç ha assolit l'èxit. Aquest creixement no s'hauria aconseguit sense una bona organització. La junta que dirigeix Carles Castro ha demostrat que sap fer bé les coses. Però la divisió d'ho
nor implica una capacitat econòmica important. En la recepció de l'equip que es va fer dimecres a l'Ajuntament, l'alcalde es va comprometre a fer tot el possible per trobar l'es-pònsor necessari. El Club Voleibol s'ho mereix. Sant Cugat torna a recuperar la màxima categoria en voleibol, perduda en aquell club que omplia el pavelló municipal l'anv 1980.
E L L E C T O R E S C R I U
Bots a dojo o saltimbanqui
• LI fet de viure a Valldoreix em provoca pujades de tensió gens bones per la meva salut, ja que amb els meus anys i la meva hipertensió. l'únic que necessito per no arribar a vella és topar, cada dia, amb unes inuntanxetes de molt mal gust que no sé qui va col·locar sota l'ordre de tampoc no sé qui ni per que. No sé si ha quedat prou clar. però segur que tots els veïns que han de circular sovint per Mossèn Jacint Verdaguer comparteixen la meva indignació: les anomenades bandes sonores fan mal al nostre cotxe. 1. qui em pagarà la factura del mecànic que tinc pendent al calaix de l'escriptori? I n cop superats els obstacles i fent cas dels consells que provenen tic Sant Cugat i que recomanen evitar la circulació pel centre de la ciutat, des de Valldoreix només hi ha una opció: el circuit que transcorre pels carrers d'Arnau Cadell, Villa i Rambla Ribera. Però ja he desistit i. ara sóc un més dels que eon-t i ' ihuïm al c o l · l a p s e c i r c u l a t o r i d e Sant Cugat a les hores punta. I és que, tot just deixat enrera l'Institut arriba el temut segon handicap: els bàdens, aquelles llambordes que no se sap si senyalitzen el final de ealzada o l'inici de l'acera.
Hi ha uns senyals quadrats de color blau que recomanen prudència en diferents casos. Qui opta per aquest tipus de senyals •demostra la seva confiança en el seny de les persones, cosa que sembla que no passa a Sant Cugat ja que, als carrers per on més circulo només he pogut veure, en el millor dels casos, un senyal de prohibició: en d'altres, que em semblen de jutjat de guàrdia, un bàdens (potser per qui no sap llegir). Recordo a qui li calgui que col·locar obstacles a la carretera és penalitzat pel codi de circulació.
És possible que els propers bàdens els instal·lin al carrer Rius
s k uos tnimcsos .i .Kju.si.i secció no li.in L! excedir de !C- 21 I I. nl.es mccinoei .ih.idc- L.I ui or els pndià M rKir .imb inicml- o p-L inluninl sí llo -ol l ic iu . pero l'orié.m tl hi de \cnir siiui.il i c- imprescindible
què In Iiturin el domvili. A telèfon i el numero de D M o p;is..ip.>rt del seu ;iun<r. I l.S -i CANTONS es reservi el drcl d. puMioir els tcMos iritmesos, i el drcl de usinini-los cju.in ho consideri operin.
i Taulet, davant de Kampió'.' Entraria així Sant Cugat en un estat de setge'.' () es tot una paranoia'.' \1 \RIA NI l'S POCS. Valldoico
El barrí
• 1 la començat una campanya de promoció de la Carretera de Cerdanyola i el seu entorn. Fs desenvolupa a partir de l'eslògan «El Barri». Com a santeugatene, m'agradaria fer algunes consideracions a propòsit del sentit que té la paraula «barri».
La G.E.C.. diu: «BARRI m 3 URBA\ I Cadascuna de les parts en què es divideix un poble gran,
una vila. una ciutat. El hurri, element constitutiu de tota agrupació urbana, correspon a una entitat sociològica i immaterial que fa referència a un grup social t també al marc físic, component de la ciutat, suport de la vida de relació interna d'aquella suhcomunitat urbana. Qualitativament, la combinació) d'un o més focus d'ulracciói amb alguna batrera de poc interès ciutadà, delimita físicament un barri; dins els seus límits en resulta una homogeneïtat dels qui l'habiten. Quantitativament, es difícil donar-ne una mesura... El barri és una entitat consubstancial ii la mateixa idea de la ciutat i de la qual,
per tant no pot ésser separat..." Quant al Diccionari General de
la Llengua Catalana, diu: BARRI m En les masies, l'espai tancat per diferents cossos d'edificis davant la casa..Tanca del barri, reixat./Cadascuna de les paris en què es divideix un poble gran.
Com que. amb tota probabilitat, la intenció dels promotors de la idea és associar-ho amb la darrera d'aquestes acepcions —subratllat—, és molt important assenyalar els següents punts:
Tot poble gran, vila o ciutat, Sant Cugat en aquest cas, és composta per diferents barris. Així podríem dir que tenim: el barri
sí^t
de l'Estació, el barri del Poble Sec, el barri de Sant Domènec. el barri de Sant Francesc, o potser el barri de la Carretera de Barcelona. fins i tot el barri del Golf. També hi ha el barri del Monestir o de la Carretera de Cerdanyola. No acabo d'entendre, per tant, que s'aglutini tota la promoció al voltant de l'expressió «El barri». així, en singular.
És cert que, històricament, els veïns d'aquesta part de la nostra ciutat sempre han dit: «anem al poble» o «venim del poble», referint-se a anar a l'altra banda del monestir, o sigui, al centre (ara en diuen centre històric, com si la Carretera de Cerdanyola o la Plaça del Coll no tiguessin història).
És digne d'elogi, i de desig del millor èxit, un projecte sorgit de la iniciativa privada, com suposo que deu ser aquest, per millorar i incentivar la vida social, cultural i comercial d'una part important de Sant Cugat (i a la vista està. tractada des de l'Ajuntament de diferent manera que altres barris. com la Rambla Ribatallada, per posar-ne un exemple).
No trobo correcta la utilització de l'expressió «El barri de Sant Cugat», per fer referència a la Carretera de Cerdanyola. La considero desafortunada. Aquest barri té nom. No m'agradaria que alguna persona poc informada pogués associar la paraula «barri» a: tancat, reixat..., és a dir: Reixa que serveix de porta Perquè de jardins n'hi ha molts (però no a la Carretera de Cerdanyola). i tothom pot enorgullir-se'n de pertànyer al seu barri, sempre ple de qualitats. No li amagueu el nom, seria una gran pèrdua. Un
santeugatene.
F E D ' E R R A D E S
H El gràfic sobre novetats editorials publicat a la plana 31 del núm. 90. citava com a font la llibreria Aydeya. El nom correcte és Paideia.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'abril de 1995 PUNT DE VISTA
L A T R I B U N A
Occident i els científics russos XAVIER DURAN
Fa força mesos va aparèixer als mitjans de comunicació una notícia que va ser anunciada amb molt de rebombori : Occident
crearia un centre per acollir els científiés de l'ex-URSS. El gest d'Occident no era simplement filantròpic. Anava encaminat a contrarestar el fet que molts dels científics experts en recerca militar i, per tant, amb molts
''coneixements sobre armes nuclears i químiques abandonaven el seu país per acceptar temptadores ofertes en altres llocs. I aquestes ofertes de països en desenvolupament —bàsicament, àrabs— no volien promoure les aplicacions civils de la tecnologia, sinó intentar entrar en el selectiu club de posseïdors de la bomba atòmica.
Han passat els mesos, els científics deuen continuar rebent i acceptant ofertes, però Occident s'ha refredat. Del centre, gairebé no se n'ha parlat, si no era per dir que la cosa estava aturada. I els ajuts a la ciència ex-soviètica no semblen gaire generosos. A la darrera reunió de la Comissió Europea es va acordar donar mimés 5 milions d'ecus —menys de mil milions de pessetes— a l'organització per a la col·la-b o r a c i ó c i e n t í f i c a a m b l'ex-URSS.
Per simple solidaritat, per la situació que viuen a Rússia i els seus satèl·lits, s'intentarien alleugerir els problemes sanitaris. ambientals i tecnològics que suporten. Però no tothom estarà d'acord a ajudar un país que dóna espectacles tan lamentables com la guerra de Txetxènia, la proliferació de les màfies o els lligams d'una secta amb dirigents ben pròxims a Ieltsin.
Ara bé, com sempre, allà on no arriba la caritat pot arribar-hi l'interès propi. L'atemptat perpetrat per la secta de la Veritat Suprema a Tòquio ha tornat
JOSEP DUIXANS
a avisar sobre el perill que representa l'accessibilitat a armes químiques. I resulta que a Rússia hi ha emmagatza-mades més de 40.000 tones d'aquestes armes. Podem afegir-hi el material nuclear, sense vigilància estricta ni Condicions idònies per a la seva conservació. I barregem-ho tot amb les màfies que poden controlar aquest material i fer-lo arribar a mans no gaire assenyades. Els Estats Units tenen problemes tèc
nics per eliminar les armes nuclears i químiques. Rússia té aquests problemes i a més no té diners.
Què està disposat a fer Occident per evitar aquest desgavell amb el material bèl·lic de la superpotència —o potser hauríem de dir ex-superpotèn-cia?—. I què pensa fer amb la gravíssima situació ambiental dels boscos, rius, llacs, sòls, i les ciutats de Rússia i dels seus voltants? De tant en tant, surten inventaris sobre aquesta degradació ambiental. De tant en tant es publiquen dades sobre l'augment de la mortalitat, sobre l'extensió de determinades malaties. Però, a part d'explicar el que passa, hi ha pocs indicis que es vulgui contribuir a arreglar-ho d'alguna manera.
Amb la guerra freda, Occident no va dubtar a gastar milers de milions per si de cas la URSS ens atacava. Doncs ara tenim l'oportunitat de gastar diners per aturar una amenaça molt més plausible: que e) col·lapse de la URSS ens arrossegui a tots, d'una manera o altra. Uns diners ben invertits podrien evitar que l'Iraq o Líbia assolissin un bon nivell en tecnologia nuclear, que les màfies distribuïssin armes nuclears o químiques, que la contaminació ens esquitxés a poc a poc o provoqués una migració que seríem incapaços d'assimilar amb prou rapidesa.
En definitiva, enraonar menys i actuar més podria evi
tar uns problemes molt més greus d'allò que va ser en un altre temps l'amenaça comunista. Que aquestes inversions són molt elevades? Encara ho eren més les que es van fer en armament, sense pensar-s'ho gaire, durant la guerra freda. Que, per cert, a Rússia, als Estats Units i a altres ílocs han deixat una trista herència.
Xavier Duran és periodista científic
L A G A L E R I A
Escriptors
NATÀLIA MOLERO •
D iu Ramon de Espana —un dels periodistes més divertits que hi ha— que la literatura catalana no acabarà de nomalitzar-se fins que no tin
guem un neoescriptor. Un tipus com en Ray Loriga: posat de dur, penya motera amb els quals tragueja per locals poc recomanables i, sobretot, un únic objectiu a la vida: ser cantant de rock. La primera entrega de Ray Loriga, Lo peor de todo, no està gens malament. Molt millor per exemple que aquella emulació aigualida de les aventures de Patrick Beatman que va escriure el senyor Manas —un romàntic en estat pur— i que es titulava Crónicas del Kronen. Loriga, que té un nom preciós i un aspecte més gòtic com si diguéssim, té també al seu favor una xicota que tots li deuen envejar, guapa i rockera. Poca broma, aquestes nimietats tenen la seva
impor t ànc i a . Per
«Hi ha escriptors bon jans, males bèsties, seductors, fracassats, trebaUadors, ganduls, èpics, destralers, poca-vergonyes, torturats, perseguidors... i la literatura, per sort, sempre a la seva, com ha de'ser»
cert, alguna de les s e ves cançons fa de bon escoltar. L'home treballa amb sentit de l'humor, una condició bastant necessària per a algú que escriu. M'ho deia un amic escriptor que el domina. Pensin, no n'hi tants: poca cosa però fina. Ramon de Espana es dol de deixar la plaça vacant i proposa un neoes
criptor a la catalana. No, tampoc és això. Que necessitem algú que s'acovardeixi davant el fet que la literatura li importi un rave pot semblar greu, però mirant el pati ens trobarem amb mostres cruels, els autors de les quals tenen com a única, exclusiva, central i grà-vida raó d'existència la literatura. Davant aquest horror una ja no sap què pensar. potser la planta no hi fa res. Hi ha escriptors permanentment emprenyats amb el món, carregats de ferralla, prims, exultants, pijos, bons jans, males bèsties, seductors, pares i mares de família responsables, nerviosos, fracassats, aplicats i treballadors, ganduls èpics, destralers, poca-vergonyes, guapís-sims, callos, torturats, perseguidors... i la literatura, per sort, sempre a la seva. Com ha de ser.
E L T R I P T
T emps era temps hi havia una revolució pendent, ara hi ha una negociació pendent, sempre insinuada, sempre postergada. Parlar de fer les paus amb ETA
no forma part del llenguatge políticament correcte, però no hi ha política en perspectiva que pugui prescindir d'obrir vies de solució a un conflicte que porta tants anys, tants morts i que tant de pes té en la cosa pública. L'arquebisbe metropolità de Tarragona ha dit que cal arribar a negociar amb el diable per poder vèncer la temptació. Sàvies paraules que posen en primer terme l'objectiu estratègic de la pau a aconseguir; però també discutides
La pregunta és «fins quan?»
MANUEL CASTANO
paraules, perquè les inèrcies del sistema no consenteixen especulacions sobre la seva fermesa. Aquest és un estat que no ha negociat mai des de la rendició de Granada, però al capdavall ha hagut d'acabar sempre acceptant les condicions imposades pel més fort. Es pot dir que cal esperar un alto el foc dels
E L T E I X Ó
çQRReu!.' V & N £ N uns
4 TEH TWCiS.1!
f
subversius abans d'obrir les negociacions —com és la postura de la Conferència Episcopal Espanyola—, o es pot recordar, com ha fet implícitament Mns. Torroella, que una cessió a temps pot salvar una vida, i que això és més important que tots els deliris de l'heroisme. La gran temptació, a una banda i a l'altra, és posar com més morts millor en la taula de la' negociació que algun dia deurà arribar. Mentrestant, la mort i el sofriment de molts, 'a una banda i a l'altra, inflama els adjectius de líders de baixa estofa que aspiren a presidir un tros de terra, fèrtil només en les gestes de la destrucció.
fl>«««
E L V E S P E R
Ferrater PACO SOLER
T enia forma de filferro, el cap de misto fosforescent, portava ulleres de cegato, però
no ho era. La veu tremolosa i amb cantarella de savi. En seure, tot eren cames que cargolava en forma de trena, amb el peu dret darrera el maluc. El seu uniforme: texans, camisa o gec canadenc i mocassins estil indi. Tan singular personatge ha estat segurament un dels cocos més refinats i clars de les últimes dècades al nostre país. Poeta delicat i brillant, crític d'art, filòleg, excel·lent dibuixant, molt bon traductor, un gran coneixedor de l'art i la ciència moderna. Els últims anys els va viure a Sant Cugat i va exercir de sant-cugatenc, relacionant-se, bevent, estimant, explicant-se, compartint tertúlies, discussions, ensenyant. També l'última decisjó la va deixar entendre amb senzillesa i discreció. Un monòlit que es va col·locar en record seu als jardins del Monestir ha desaparegut per falta de cura. Per tant, el reconeixement a aquest insigne company ha estat nul. La vila continua menyspreant el seu patrimoni. No perpetuar el seu nom en algun indret del poble serà com fotre'ns de nosaltres mateixos.
10 PUNT DE VISTA ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'abril de 1995
L A T R I B U N A
Una alternativa al tedi D O M I \ l ( Kl Y I R Ï H R
D es que mossèn ('in'.o va ;IMI ilir la pica del < 'anigo .1 Imal del sa •;lc [M^.il amb s, >-
tan i. maleta i .inc.i a sa l v i i | U I - l . l I l l C l ' M J o . ' . ' L ' a l I I Is
e.'.u quan t c r i m m; c% cel Ien! ma ; c i .al .la i; 11.11! i
l e m p - . I V ; i '! ; ; ' e l \ a. , a a . r
^ '. M'I util·l/ai i'., i [ii m'.ei ei *p si un a pil.. un dues b.-i K^ de l'c i l'o de .los .|iillos t.i-da-cuna pci cscal.u la paicl noid del l 'cdialoica. Uns al sofisticat malciial d'escalada actual, hi lu lol un mon. Si haguessin dit a mossèn ()]i\ei;||- que la --ca marxa ilel MatagalK a Montserrat en 24 hores mouria en un futur milers d'imitadors, no s'ho hauria cregui.
l la [llogui, nevat, s'han crem.it boscos, han tomat a créixer. I. 'ineluctable pas del temps no s'ha aturat. però el muntanyisme i les seves essències han restat inalterables. Valors humans com la companyonia, l'au-tosuperacio. el valor, la resistència física i mental, e t c , han subsistit i resistit.
1 crec que cl muntanyisme (i matiso: munlanvisme, no pas kiiinhtiiiini'inii· o xiru-i/itismc), amb l'ampli ventall de possibilitats que ofereix, és una opció molt vàlida per a tothom, en especial per a la joventut, en la majoria dels casos avorrida i sense il·lusions davant d'un món materialista i regit per la llei del més fort. Una de les principals virtuts del muntanyisme és la coneixença del país. i qui coneix el país l'estima, i qui l'estima no el fa malbé. Qui crema boscos. per exemple, només pot ser un sonat, un fanàtic o una rata urbana que no ha gaudit en la seva vida de la contemplació d'un rierol d'aigües cristal·lines enmig d'un bosc solitari.
La formació integral d'una persona no s'ha de reduir només a saber resoldre problemes matemàtics ni a analitzar sin
tàcticament complicades oracions gramaticals. Hi ha altres coses tan o més importants, com poden ser escoltar el vent, entrendre els missatges críptics dels boscos o el llenguatge dels estels. I això s'aconsegueix amb la pràctica del muntanyisme i cl contacte amb la natura.
Trepitjar camins enllosats mil·lenaris com el de la portella de Liaberia, el darrer tram del camí dels Monjos a la Mola; assolir cims alterosos com la pica d'Estats, el Puigmal. els Beciberris o els Perics a la Catalunya arrabassada pels francesos, amb el vist-i-plau dels espanyols, l'any 1659; passejar per boscos frondosos i immensos com els del Titllar o Castellfollit, a la serra de Prades; su-
pcra i g i aus impress ionants com els de l'Agiiet i dols Uaiiots a la -ena dol Montsant o simplement pa-se|ar ; v la Mola la s o n a de ' l ' O b a c , el Montsenv o Coll-cri ' la . Lots aquests, i molts mes. son plaers a l'abast de tothom. Només cal fei conèixer que lot això existeix. fer el primer pas. Però sense obligar ningú. Portar una persona a la muntanya contra la seva pròpia voluntat és perdre per sempre un muntanyenc, tal com s'esdevé en fer llegir un llibre obligatòriament. cosa que fa perdre gairebé sempre un lector.
I com ha passat sempre. les institutucions, clubs. penyes, grups d'esplai o agrupaments d'escoltes tenen un paper fonamental en l'inici de l'afició a la muntanya. En la nostra malaurada postguerra l'escoltisme i els grups de muntanya esdevingueren la reserva cultural i patriòtica de la nostra joventut en contraposició al Frente Juventudes, imposat pel règim franquista. Avui tenen un paper tant o més important: articular
i oohesionar la pràctica del muntanyisme en totes les facetes. I això inclou tant la formació tècnica i científica com el foment de les relacions socials.
A Sant Cugat disposem d'un club de muntanya amb una gran força vital (més de dos mil socis), amb una llarga tradició (cinquanta anys d'existència) i amb un ampli ventall d'activitats. Es cl nostre club el que té la responsabilitat d'articular i cohesionar el moviment muntanyenc, però cal recordar que som nosaltres, els pares, els qui hem d'iniciar els nostres fills en el coneixement de la muntanya i els seus secrets meravellosos, sempre, però, respectant profundament la seva llibertat individual.
l'i RI: PK H
L A G A L E R I A
Una nova empenta associativa?
i(i w noi'l \vo i í'l
A vil i oslom on un piop-.ci a. l·L'Hínií sosiaciomsn.e or. ;i
n o m e n i h •apamem ;! N o Os :•..:!
IX'ro. on e: lli [ K M . de . i .
m i •.
o.üaiai'.i. l.'empenl.i asso-ciativa a ;x :a . la IIKX'SK at : i d a i n e s típe- o .-.. ai.ii. KM - pa bliíiats , a la manca de l·ibe i;i> ; .;-.! IOOI. s i nacionals. |-'m retcieivo a ia u m ^ J o dcmoci al.oa de ni i l jan ; i m s v i ml .
Un cop aconseguides los 'iifeMa!*- i celebrades les pruneres eleccions d e u o c i a -tiques. el junv de! 19~~. es \ a \ mie. sobi eioi en l'àmbit local, un pas gcncraüi /ai dels elements mes dinàmics tic l'associacionisme civil a l'activitat pública i política. Aquest fenomen es va estancar a mitjan anys vuitanta i les associacions van decaure o be es van retirar al seu espai lúdic. Aquest
c o n t e x t e s t a can -
«Penso que l'associacionisme té avui un important paper a fer en la formació de joves dinàmics que puguin tirar endavant projectes útils per a la societat»
viant. Hi ha un clar esgotament dels personatges que van nodrir els partits polítics. Són ja quasi vint anys d'activisme que. per cansament o desencís, demanen un altre tipus d'activitat més gratificant.
Crec que ens trobem a les beceroles d'aquest fenomen. Si es produeix una nova embranzida de l'assoc iac ionisme civil
—com penso—, ca) que es faci de manera complementària i no contraposada als poders municipals, L'associacionisme té avui un important paper a fer en la formació de joves dinàmics que puguin tirar endavant projectes útils per a la societat.
Es responsabilitat de tots que aquesta empenta s'aprofiti en benefici de la ciutat. Diàleg i col·laboració han de ser la norma d'actuació entre associacions, governants i tots els ciutadans interessats a convertir la nostra ciutat en capdavantera en idees i projectes globals que redundin en benefici de tots. En aquest sentit, cal establir circuits permanents de diàleg per poder sumar i no restar esforços. A més a més, crec que la manca d'informació genera malfiances que són després difícils de solucionar.
L A F I N E S T R A
avui >i«iaer tAMIM.
O xuclem o ens xuclaran JOSEP M.CABRERIZO
E l fort creixement de Sant Cugat té una doble lectura que ens ha de preocupar a tots. Per una banda, la necessitat de continuar estimulant a
marxes forçades la integració dels nous habitants, pet conservar el que encara ens queda com a poble i. per una altra, evitar que aquest mateix creixement no ens acabi xuclant a nosaltres convertint-nos en el que tots ens temem: un districte més de Barcelona. Evitar el xuclament no serà només qüestió de voluntat. Serà qüestió de no equivocar-nos. Per si serveix d'alguna cosa, diré que noto una estranya sensació quan passo per les noves /ones de Sant Cugat. Penso si no seran els primers símptomes d'aquest xuclament. Els canvis són molt forts i ràpids.Potser van massa de pressa. potser massa de cop.
Els nostres polítics faran bé de preveure que. entre saber-ho fer i aconseguir-ho. tindrà molla importància el resultat final. Han do preveure que l'èxit no els anirà lorçosament ap.uell.il. One una cosa és i seia la voluntat que hi posin, i una altra seran els resultats de la mateixa inèrcia d'aquest en. IVL meni. l 'n creixement sotmès b.i>icaiiKiH a munsMis econòmics i que ni', oon I'O.-IH uo'il .1 mos difícil sci i alu
V.x.
l·l'v ;
U i h i a r i ac i l d i.n e i c i x c m
asso H mna; ni sontiolat
i mesurat—, pot no convertir-se en una realitat, ja que l'èxit d'una proposta i una voluntat no és previsible. En el nostre cas, s'aconseguirà si es manté un creixement equilibrat des del primer moment , un creixement amb serveis, entitats i activitats, hàbits i costums. Un equilibri racional entre creixement i integració dels nou vinguts.
Potser ara que estem a les portes d'una campanya electoral, és quan es parlarà més de la qüestió del creixement de Sant Cugat. un fet que, segons la meva manera d'en-tendre-ho, es fa massa depressa, tant que no ens deixa ni que el païm. Si bé es diu que està controlat i estudiat, es dóna d'una forma anormal i imposada per criteris molt contraposats amb les necessitats de la nostra població. És un canvi històric per a aquest poble, com ho van ser els anys hi), però els actuals 90 són encara mes importants. Serà igual que aleshores. però amb una diferència : els primers van canviar part de la imatge del poble, dels seus carrers, però no van aconseguir modificar l'esperit de la gent. Ara. això es torna a repetir. Canvia la fesomia de l'entorn però no és tan segur que no canviïn també ois ciutadans, els santciígateno- d'avui. 1 a immigració que ens ha do poiiar aq:o s; creixement en el l'iitui. e:n po. xcci > a v -del que ens pensem si :•• ,. i.. v a , ..'.. i , a racional i cquil brada.
IMPULS A LES COOPERATIVES 1 1 . Divendres, 28 d'abril de 1995 CREIXEMENT DE TREBALL
La Coope ra t i va Vitivinícola d e Sant
Cuga t és una de les nou en t i t a t s
fundadores d e l 'associació que vol
d i fondre i p r o m o u r e els p r o d u c t e s
coope ra t iu s a par t i r d ' u n a mate ixa
línia de treball . P lana 12.
El sec to r d e serveis h a es ta t el q u e
ha regis t ra t el c re ixement més
i m p o r t a n t de llocs de treball — 1 1 6
p e r c en t—, e n els da r re r s cinc anys,
segons un in forme de la C a m b r a
d e C o m e r ç d e Terrassa . P l ana 12.
L'Organisme Autònom de Correus i Telègrafs té prevista la compra d'un local d'aproximadament 800 metres quadrats a Sant Cugat, on vol instal·lar la nova oficina, segons va explicar cl director te-
SERVEIS
rritorial de Catalunya a Barcelona, An-tonio Càrdenas. La promotora Promusa presenta avui un local que compleix els requisits necessaris per al servei postal i que entrarà a licitació. Aproximadament
d'aquí a un mes se sabran els resultats del concurs. A partir de llavors, Correus té encara un període de mig any per fer efectiva la compra del local, segons el gerent de Promusa, Francesc Pérez.
Correus tindrà aquest any un local per a la nova oficina a Sant Cugat
L'organisme autònom prioritza els nous objectius al Vallès Occidental
Els primers resultats del control de qualitat afavoreixen la feina feta fins ara
( A i I MOKL1.I • Sant Cugat/Terrassa.— 1.'Organisme Autònom de Correus i Telègrafs té prevista la compra d'un local d'aproximadament S00 metres quadrats al carrer Esperanto. una travessera d'Alfons Sala que arriba al carrer Mercè Rodoreda. Avui divendres. Promusa presentarà el local a licitació però. fins d'aquí a un mes aproximadament, no se sabran els resultats del concurs. A partir del moment en què es conegui el local on s'instal·larà la nova seu de Correus. aquest organisme tindrà sis mesos per realitzar la compra, tal com ha explicat el gerent de Promusa, Francesc Pérez.
D'aquí a final d'any Sant Cugat tindrà una nova seu de Correus, segons ha dit el director territorial de Catalunya a Barcelona, An-tonío Càrdenas. Per a aquest, la compra del local «està gairebé garantida perquè compleix tots els requisits necessaris per a un servei com el postal».
Més qualitat
La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT), juntament amb l'Organisme Autònom de Correus, ha realitzat tres controls de qualitat del servei postal a les poblacions de la demarcació de Terrassa. L'Organisme Autònom de Correus i Telègrafs s'ha marcat una sèrie d'ob-jectius pel que fa al repartiment de la correspondència al Vallès Occidental. Segons Càrdenas, «Correus vol cobrir el 100 per cent del repartiment de la correspondència local com a màxim al dia següent d'enviar la carta». Això vol dir que el destinatari rebria la correspondència, com a molt tard, el dia següent de ser enviada. En el cas del servei postal
Aquesta és l'actual oficina de Correus a Sant Cugat, a la Rambla Can Mora. Foto:J.A.MULA.
comarcal i provincial, «Correus vol cobrir el 100 per cent del repartiment com a màxim al cap de tres dies d'enviar la carta».
El treball de camp que ha realitzat la Cambra de Comerç de Terrassa i l'Organisme Autònom de Correus, ha consistit en recollir i analitzar els sobres de correspondència que rebien empreses i institucions de la demarcació.
La Cambra ha fet un seguiment tant de la data de sortida que marca el mata-segells de la carta, com de la data de rebuda de la mateixa. Amb aquest treball ha quedat clar que hi ha uns polígons industrial que s'han anomenat conflictius i que, segons Càrdenas i la Cambra de Comerç, hauran de rebre una atenció especial. De fet, en aquests polígons s'ha fet
un control de qualitat més que a la resta de zones i, durant la última setmana, «ja s'han pogut notar les millores», va afirmar Càrdenas. Actualment, Correus serveix el 97% de les cartes d'aquests polígons en quatre dies. En el mateix temps lliura el 99 per cent del correu local, el 97% del correu comarcal i el 99% del correu provincial.
EMPRESES
El Grup Popular vol equiparar els impostos de les Pimes als
de les persones físiques CM.
• Sant Cugat.— El Grup Popular estudia la conveniència de presentar una esmena a la llei de l'impost de societats, de forma que les petites i mitjanes empreses (pimes) tinguin un tipus d'impost inferior al general.
Si l'esmena es convertís en una realitat, les empreses familiars que facturen fins a 10 milions anuals, com a màxim, «sofririen una petita correcció impositiva que els seria força favorable, ja que els suposaria un estalvi d'un milió de pessetes», segons ha explicat el segon
candidat de la llista del Grup Popular a l'Ajuntament de Sant Cugat, Ramon Gaspar de Valenzuela. La millora «és positiva, però no espectacular», ha afirmat Valenzuela, ja que 1' única cosa que perssegueix, segons el segon candidat del PP, «és fer efectiva la correcció d'una injustícia que s'havia assimilat com a normal». Amb aquesta mesura, èl Grup Popular pretén que les empreses familiars puguin ser equiparades en l'àmbit impositiu a les persones físiques, segons ha explicat Gaspar de Valenzuela.
LABORAL
El nombre d'ocupats en els serveis ha crescut un 116 per cent en els darrers cinc anys
CM. • Sabadell/Terrassa.— Les dades globals de l'economia del Vallès han registrat, des del 89, un creixement del 14,6 per cent dels treballadors donats d'alta en el Règim General de la Seguretat Social. El nombre de treballadors assalariats de serveis financers a empreses i lloguers, ha augmentat en els darrers cinc anys un 116 per cent. De fet, aquest és el sub-sector de l'economia que ha experimentat el creixement més important, segons informa la Cambra de Comerç de Terrassa en
un estudi de la Conjuntura Econòmica de la demarcació.
Mentre la Cambra publica aquests resultats de creixement econòmic i creixement dels llocs de treball, l'empresa metal·lúrgica Unidad Hermètica de Sabadell, no ha trobat, en cap oficina de l'INEM del Vallès Occidental, desocupats qualificats per ocupar les 90 places laborals de què disposa. La UGT ha criticat l'empresa perquè «està fent contractes de pràctiques que limiten les possibilitats de contractació, ja que exigeixen la titulació de FP o batxillerat».
Més de 100 comerciants del Vallès visiten el saló Salical 95
CM H Terrassa.— Més de 100 comerciants de la demarcació de Terrassa han visitat aquesta setmana la tercera edició del Saló Internacional de productes alimentaris amb indicació de qualitat (Salical '95) que s'ha celebrat a La Rioja (Logrorïo). Sota l'organització de la Cambra de Terrassa, un total de 55 persones dels sectors del comerç i dels serveis han participat en una visita professional al saló. De fet, l'interès que han mostrat els empresaris comercials ha motivat l'organització d'una segona visita que es farà diumenge i que tindrà un total de 45 participants.
Salical és el primer i únic saló internacional de l'Estat Espanyol i d'Europa de productes alimentaris amb indicació de qualitat, i acull exclusivament productes alimentaris i begudes que pertanyen a una denominació d'origen, o que tenen un label de qualitat reglamentat i reconegut.
La Cambra de Terrassa també va organitzar el segon viatge professional per a comerciants a centres comercials de La Corufia, que es va celebrar el cap de setmana passat. En aquest viatge, els participants van poder intercanviar opinions amb els professionals del seu sector comercial i van poder visitar diverses illes de vianants i centres comercials, com el conegut Cuatro Caminos, el primer de l'Estat Espanol promogut per comerciants.
La Sirena rep la menció honorífica del G. Sànchez a la distribució
CM. • Terrassa.— L'Administrador i soci gerent de l'empresa de venda de congelats, La Sirena, Josep M. Cernuda, ha rebut una menció d'honor del Premi Gregorio Sànchez de la distribució Espanyola.
El premi Gregorio Sànchez té com a objectiu reconèixer la trajectòria professional d'aquelles persones que hagin destacat d'alguna manera pel que fa a la creació, modernització i expansió del canal distributiu espanyol. La menció d'honor es va concedir al gerent de La Sirena, Josep M. Cernuda, després d'una selecció entre 5 finalistes. Cernuda ha obtingut la menció honorífica per 22 vots. El jurat va decidir lliurar-la-hi perquè el guanyador del premi va obtenir un total de 23 vots. La Cambra de Terrassa va presentar la candidatura de Josep M. Cemuda per la seva trajectòria professional en el món de la distribució i l'evolució de la seva empresa, que actualment té repartides per Catalunya més de 20 delegacions.
Extintors
Sant Cugat del Vallès, w 5 8 9 1 7 99
12 ECONOMIA ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'abril de 1995
COOPERATIVES AGRÀRIES
La Vitivinícola s'integra en una associació que impulsarà les cooperatives
Neix a Sant Cugat per decisió de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya JOSH'MARIA V.U I I s
I Sant Cugat. Amb l'objeetiu d'impulsar l'activitat comercial de les Cooperatives Agràries de Catalunva s'ha constituït l'Associació ( 'omercial ( 'atalana de Productes ( 'onperatius.
l a Vitivinícola de Sant Cugat és una de les nou entitats fundadores de l'associació, que vol difondre i promocionar els productes cooperatius a partir d'una línia de treball i de distribució logística comuna. La junta directiva
de la nova associació està encapçalada pel president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Xavier Tuhert Alsina. i està representada per vuit cooperatives com la Vitivinícola de Sant Cugat.
I ,i Yiti\ imeola de Sant Cugat c- una de le- nou entitats de Catalans.i luudadoie- de l'associació (onicici . i l C atalana de Producte^ ( 'oope; aïllis que c- va constituït cl 2(> d 'abnl. I 'objectiu d aqucs'.i ,I-MU i.icio és impulsai l'.icli\ital coincici.il de Ics coopc; , ;.l: '^ s au: ai ics de ('alalunva a p.u li. de l.i dilusio i promoció dels pio dic tes del camp l n dcK m i eanismes pic\'s1os es la cuach -d u n a \ a i \ a .l ' .mroboliguc- que peiniclin lei .u i i l \u . d 'u iu nia neia di ic i ta a! coiisi.i.mtoi linal. pioilucles alimenta; is de qualitat. n.ilui als i .intent n s. pioduits pcN pagesos i l a i n u l e i s del país. .Aquest., no\a assuciacio pretén unilteai les dilcicnls marques de qualitat alimentaria de les cooperatives. i establir una política de maiqueting i de distribució logística c o m u n a . l a Comercial Catalana de Productes Cooperatius cicara uns mecanismes de control de qualitat per als productes que es comercialitzin en els respectius punts de venda de les entitats associades. La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya Cugat, per ser la primera coo- president de la federació, és tam va decidir que la constitució de perativa agrària de Catalunya que bé el president de la nova as la nova associació tingués lloc a va obrir les seves portes als con- sociació. i el gerent de la Viti la seu de la Vitivinícola de Sant sumidors. Xavier Tuhert Alsina, vinícola de Sant Cugat n'és el tre
Imatue de la constitució de la ne i Sant Cugat.Fulii: l·I.S 4 CAN IONS
sorer. La junta directiva de la Comercial Catalana de Productes Cooperatius també està representada per set cooperatives més.
La COCIT obre la convocatòria de medalles al mèrit exportador
CM. • Terrassa.— La Cambra Oficial de Comerç i Indústria de Terrassa (COCIT) ha obert la convocatòria de les Medalles al mèrit exportador a les empreses de la demarcació de Terrassa que al llarg de l'any 94 han destacat per la seva activitat exportadora. Amb aquesta iniciativa la Cambra contribueix un cop més a potenciar l 'exportació des del Vallès. Les empreses de la demarcació de Terrassa que vulguin participar en la convocatòria tenen fins el dia 11 de maig per presentar la seva candidatura.
l-.n el procés d'elecció es valora el volum d'exportació, a mes d'altres indicadors com les caiacle rístiques i la dificultat de venda del producte o dels paiso.s d 'e \ portació, i l'evolució de les vencies de l'empresa a l'estranuei en L K dat reis anys.
I 'acte de lliurament de la cinquena edició de les Medi.illes al Mèrit Lxportador tindrà lloc en el mare del Sopar de ITxporiador . tal com s'ha fet en les edicions anteriors.
LI certamen te com a principal finalitat distingir i premiat l'esforç exportador de Ics empreses de la demarcació de Terrassa i respon al desig de fomentar l'activitat exportadora de les empreses tic la demarcació, distingint públicament aquelles que s'hagin destacat per aquesta tasca.
Lis guardonats en l'edició passada van ser les empreses De-coríssima S.A., de Terrassa, Eneo Electronic S.A. i Quemadores Be-ralmar S.A., també de Terrassa. i Làmparas Halógenas S.A. de Rubí.
i 'BUTLLETA CONCURS FOTOGRÀFIC
Descobreix els racons de Sant Cugat» j Nom Cognoms j Adreça Població
• Telèfon , , . I col·labora I Foto 1 Quina masia és? I Foto 2 Quina bòvila era? ' Foto 3 Quina masia és? J Foto 4 Quina fàbrica és? . On està situada?
Centre d'Imatge Santa Maria, 14 - Tel 675 56 74
• Foto 5 Adreça . Foto 6 Quina ermita és?
CLUB MUNTANYENC
Foto 7 Quina font era? I (a prop hi ha can Vilallonga)
I Foto 8 Adreça | Com es diu la casa?
>_ V e r entregar a partir del 30 d'abril
BASES DEL CONCURS:
«Descobreix els racons de Sant Cugat» 1.- Pot participar-hi tothom tantes vegades com vulgui.
2.- Per poder participar en el sorteig cal encertar d'on són les fotos, una d'actual i una
d'un lloc desaparegut (vuit fotos en total), que sortiran als «4 Cantons» els dies 7, 4, 21 i
28 d'abril.
3.- Les butlletes originals (no s'acceptaran fotocòpies) cal fer-les arribar a «4 Cantons»,
carrer Xerric, 5, de Sant Cugat, del 2 al 4 de maig, de 9 a 14 i de 16 a 20 hores.
4.- Entre les butlletes amb les respostes correctes es farà un sorteig el dia 5 a les 18.30
hores, a la redacció de «4 Cantons». El resultat es publicarà a l'edició del dia 12
juntament amb la solució a les 8 fotografies.
5.- Els premis seran: per a la primera butlleta premiada, una camera fotogràfica cedida
per Zoom, per a la segona, un joc d'«El savi» i per la tercera, el llibre «Estampes»
6.- El fet de participar en el concurs implica l'acceptació d'aquestes bases.
astellví SERVEIS I ADMINISTRATIUS, S.L.
ASSESSORAMENT LABORAL I FISCAL ADMINISTRACIÓ DE FINQUES ASSEGURANCES GENERALS TRÀMIT I GESTIONS ADMINISTRA TIVES
Rius i Taulet, 4 • Ap. Correus 30 Tel. 674 12 41 /13 66 - Fax 674 12 58
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS (Barcelona)
£-#^r UNITED COLORS OF BENETTON.
ja tenim tes col-
Santa Maria, 21
st<mm0Am 02
primavera*e$tiu
8190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
flüTOtSCOU
CASTELLVÍ
Secció núm. 1 Rius i Taulet, 4 Tel. 674 68 03
SANT CUGAT DEL VALLÈS
Roba
directament
de fàbrica
k tenim k col·lecció
primavem-estiu Fl.jca Dr. Galtes, 2
Tel. 675 08 52 SANT CUGAT DEL
VALLÈS
LES MILLORS BOIIGUES • LES MILLORS BOTIGUES • LES
ARA JA PODEU TROBAR A SANT CUGAT « DONATE, TOT PER A LA LLAR»
Llençols Cortines Tovalloles Edredons Tovalles Nòrdics Catifes Decoració integral de la llar
La nostra qualitat és avalada per més de 40 anys decorant llars
Ens trobareu al carrer Martorell, 49 -51, de Sant Cugat del Vallès Telèfon
674 0023
Martorell, 49 Telèfon 674 00 23
08190 Sant Cugat del Vallès
CENTRE DE LA IMATGE
• Fotos en cobren 1 hora
• Diapositives en 1 •-'• hora
• Diapositives à paper en 2 hores
• Vema de material fotogràfic noy i usat (taller pròpia la mateixa botiga)
• Servei públic de fax
• I ara també un nou servei: li passem les fotos en color a blanc i negre
Sta. Maria, 14 Tel. 675 56 74 - Fax 675 57 24
SANT CUGAT
Av. Catalunya, 72 Tel. i lax 580 19 53 Cerdanyola
JOGUINES
MAEGA
aiguafort
.*>anta Maria. 44 i el. (,74 1.1 i2 •
UH1W Sant Cugat del Vallès
ANIVERSARI DE _FERRATER
HI poeta Gabriel l'errater va passar els últims vuit anys de la seva vida a Sant Cugat, on va establir importants lligams afectius amb moltes de les persones que avui encara el recorden. Planes 16 i 17.
1 4 . Divendres. 2S d'abril de 1W? T H A R R A T S , A S A N T C E G A T
La galeria Febo presenta una petita exposició monogràfica de pintures i aquarel·les de Josep Tharrats, conjuntament amb l'obra de tres artistes més: Miquel Mas. Joan Solà i Camacho. Plana 19.
I ACTE D'INAUGURACIÓ DE L'ARXIU NACIONAJ
« H e m de fer u n a de fensa a fe r r i s sada de la n o s t r a iden t i ta t , p e r ò c i t a n t un p l a n t e j a m e n t radica l» . HI p r e s i d e n t de la G e n e r a l i t a t . J o r d i Pujol, va i n a u g u r a r d i u m e i m e el nou edifici de l 'Arxiu Na
c ional de C a t a l u n y a a Sant C u g a t , fent una cr ida a la conse rvac ió de la m e mòr i a h is tòr ica i la de fensa de la cons c iència nac iona l . f e t a « a m b convicc ió» . p e r ò des del "d ià l eg , la t o l e r ànc i a i
la conv ivènc ia pacíf ica». C e n t e n a r s de p e r s o n e s i a u t o r i t a t s — e n t r e e l les el conse l l e r d e C u l t u r a , J o a n G u i t a r t , i l ' a lcalde de Sant C u g a t , J o a n A y m e r i c h — es van c o n g r e g a r als j a r d i n s de
l 'Arxiu, un edifici de m e s de qu inze mil m e t r e s q u a d r a t s . A l g u n s , p e r ò . no van p o d e r acced i r al r ec in t e . La d iada de Sant J o r d i va servir t a m b é p e r inaug u r a r l 'Arxiu His tò r ic M u n i c i p a l .
l'n|ol. acompain.it d'al'i c- antoniais. v isit.i l'exposició divulgat iva que s'ha instal·lat al vcslihul de '.'.u viu. A la dreta, inspeccionant alguns dels documents. J A Mil A
Pujol inaugura PANC fent una crida a la defensa de la identitat des de la tolerància
El president referma que el nacionalisme català no es basa «ni
en l'ètnia ni en el radicalisme»
Aymerich recorda que a partir d'ara «els investigadors d'arreu hauran de venir a Sant Cugat»
Centenars de persones van assistir a Tacte i moltes no van poder
entrar a l'edifici
I I I 1 \ ( I l<\ \ | l \S I MMA \SISOl.A • Sant Cuj>iit. l a diada de Sant .loidi d'cnguunv es recordarà a Sant ( ugal per moll mes que els llil·ics i les roses. La inauguració de la nova seu de l'Arxiu Nacional de ( uinUuiva. construïda en te-i ien\s de ( an Ganxet. va con-L'iceai een íena i s de persones. molles d'elles de la ciutat, l'els [M·.sailisMi, i dipòsit- de l'Arxiu van ciicular des de regidors i tinents d'alcalde de l 'Ajuntament. lins e! \iolinisla Gerard C'l.net. tnenibtes del Grup d ' I s tud is Locals. picsidcnts d'elilitats locals o autoi nats de la ( ieneí alilal. bntre aquests cl conseller de cultura. lo.ui ( niitai'.. i el director de l'aixiu. Josep Maria Sans 'l'rave. I a inauguració de l'ediliei. ••una passa nies en el ejtie es el treball sistemàtic de la Generalitat per dotai ( 'alalunva dels equipaments eulun.ils que necessita-, segons \a deslaeat el president Pujol. es \a convertit en un acte de crida a la ca iiisciencia nacional.
Pu|ol. en un discurs que s'emmarcava en l'esperit de la diada de Sant Jordi, va recordar que.
l'espina dorsal del país continuen sent la llengua i la cultura», i va animar els catalans a fer -una defensa afetrissada de la nostra identitat, amb conviccions.. b.l l'tcsident es va esforçar en transmetre un missatge ••paeitie i eons-t iuct iu- . perquè a l'hora de de-
t'ensar la memona i la consciència històrica «no ens basem en el concepte d'ètnia ni en el radicalisme polític». Pujol va fer una invitació a exportar «aquesta mentalitat de convivència i afirmació nacional» que es viu el dia de sant Jordi.
\ls jaidins del nou cdilici de l'arxiu no hi cabia lli una agulla. Kiin JA.Ml 11 A
mb el un moment coincidint de n e n is i crispació que es viu a Lspanya». bl president va situar en aquest context la demanda que ha tel la Generalitat perquè tornin a Catalunya els arxius que es conserven a Salamanca. ..(Juan no
saltres els reivindiquem ho tem intentant recuperar la nostra memòria colectiva», tot i que hi ha gent. segons va recordar, «que això no ho entenen i es pensen que hi ha una trampa amagada».
I .'alcalde de Sant Cugat. Joan
Aymerich, va aprofitar l'aete per recordar que l 'Ajuntament va cedir en el seu dia els terrenys a la Generalitat.« perquè sempre hem cregut que l'arxiu era un equipament important». Segons Aymerich, la seva construcció reforça la centralitat de Sant Cugat. tenint en compte que «els investigadors d ' aneu hauran de venir a partir d'ara a Sant Cugat quan vulguin conèixer la nostra història» Aymerich, acompanyat del president de la Generalitat, va inaugurar també les noves dependències de l'Arxiu Històric Municipal. La sopresa va ser quan. en descobrir la placa commemorativa, es va fer evident que a algú se li havia passat per alt una falta d'ortografia: Aymerich ho havien escrit amb «i» llatina.
Exposicions al vestíbul
LI patrimoni documental i gràfic que conserva l'arxiu, fa dies que es va traslladar als trenta-dos dipòsits de què disposa l'edifici. amb un total de dl mil metres lineals de prestatges. Des d'aquest diumenge, però, es pot visitar al vestíbul de l'edifici una exposició divulgativa on s'expliquen les competències i funcions de l'arxiu. creat per un decret de la Generalitat de l'any 8(1. La figura del president Francesc Maeia també ès objecte d'una mostra especial.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'abril de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 15
I ACTE D'INAUGURACIÓ DE L'ARXIU NACIONAL!
QUINA OPINIÓ TÉ SOBRE L'AFER DE L'ARXIU DE SALAMANCA? >,mi
•;-t
flobort Garon
Conservador dels Arxius Nacionals de Quebec
«No conec en profunditat el tema, tot i que en vam tenir notícia a través de la televisió, però segons la teoria els documents haurien de ser conservats pels països que els han produït»
José I I Izquierdo
Cap del Servei d'Arxius i Bibioteques delaJuntadeCasteHa-Ueó
«Crec que, independentment de les valoracions polítiques que es facin de l'assumpte, tècnicament, els arxius nacionals formats sota qualsevol circumstància històrica han de romandre coma tals.»
Xavier
Directa de TArxiu Centra de la GeneraBat Valenciana
«Arran de fEstat de les Autonomies, el Govern espanyol, hauria d'haver cedit la documentació arrabassada a les autonomies, i que es troba tant a l'Archivo Histórico Nacional com en tants altres.» '•
UriguN
Cap del Servà d-Ariu, fiftSoteca i Documentació del Govern Basc
«Ser» éibte, a l'organisme productor. Si això s'hagués aconseguit Pany 1980 «!*s hauríem estalviat molts problemi*. Espero que un cop fina|-zadesiÉí eleccions s'imposi la raó pers
-3SS_
Els arxius nacionals i generals, a debat L'alcalde de la ciutat va rebre els arxivers a la sala capitular del Monestir
HMMAANSOLA
• Sant Cugat.— Un simposi sobre Els arxius nacionals, regionals i generals en els seus marcs territorials va ser el primer acte celebrat a la nova seu de l'arxiu amb motiu de la inau
guració. En el simposi hi van participar responsables d'arxius nacionals i internacionals, que, per primer cop en molts anys, van poder discutir i comparar, conjuntament, el funcionament dels arxius. El simposi, que va durar
quatre dics, es va cloure amb una visita.al Monestir de Sant Cugat, on l'alcalde de la ciutat, Joan Aymerich, va rebre els participants en un acte qualificat de «primera prova per donar a conèixer la ciutat als estudiosos».
«Ha estat una gran oportunitat per donar a conèixer el diferent funcionament dels arxius nacionals i internacionals.» Aquesta va ser la conclusió general a què van arribar gairebé tots els assistents al simposi organitzat per la Generalitat de Catalunya el cap de
setmana passat. Durant quatre dies arxivers vinguts d'arreu de l'Estat Espanyol i de l'estranger van posar en comú alguns aspectes arxivístics que «si bé pertanyen a dos conjunts molt heterogenis com són els dos àmbits geogràfics a què pertanyen, sempre poden
ser adaptats per millorar el futur», va explicar Uriguen.
D'altra banda, la recepció oficial oferta als arxivers va servir, segons Aymerich, «com a primera prova perquè els estudiosos vinguts d'arreu puguin valorar aquesta important obra que s'ha fet
u Sant Cugat». L'alcalde va aprofitar l'acte per anunciar un dels futurs projectes que incrementaria el fons de l'Arxiu Municipal: «Ens agradaria aconseguir l'important foas bibliogràfic i la biblioteca personal de mossèn Grie-ra», va dir.
Noranta mil finites contra el trasllat del fons de Farau de Salamanca B Salamanca.— L'alcalde de la Salamanca, Jesús Màlaga, ha lliurat aquesta setmana a la ministra de Cultura, Carme Alborch, prop de noranta mil signatures contra el trasllat dels fons de la Generalitat republicana dipositats a l'Archivo Histórico Nacional de Salamanca. Màlaga considera que és un «bon senyal» que Pujol inaugurés diumenge la nova seu de l'Arxiu Nacional de Catalunya sense els documents de Salamanca. /EFE
Jornada de portes obertes a TANC aquest cap de setmana H Sant Cugat.— L'Arxiu Nacional de Catalunya obrirà les portes aquest cap de setmana a tots els visitants que vulguin conèixer-ne les instal·lacions. Aquesta activitat s'inscriu dins els actes que ha organitzat el departament de Cultura de la Generalitat coincidint amb la inauguració de la nova seu de l'arxiu. A través de visites guiades s'ensenyarà als assistents els dipòsits on es conserven els documents i el material gràfic, com també les mesures de seguretat de què diposa l'arxiu per conservar el patrimoni. / c.C.
Seguretat
Electrònica
SEGURETAT
Sant Cugat del Vallès, w 589 17 99
Fisioterapeuta Personal qualificat Capacitat 24 places Perruquera
Torre amb jardí Ascensor Cuina pròpia
Bugaderia Metge
• Infermera
RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat
Residència per a la tercera edat Sant Salvador: tracte humà i familiar
• La gent gran sovint necessita una atenció especialitzada i continuada que no els podem oferir a les nostres llars. La residència per a la tercera edat Sant Salvador ja fa cinc anys que treballa a Sant Cugat oferint un servei professional i un tracte humà per a la gent més gran de 60 anys. És un establiment privat amb places limitades, de manera que s'aconsegueix un ambient acollidor i familiar, i es manté la intimitat dels residents. La residència disposa d'assistència mèdica i d'infermeria continuades, de manera que els avis reben una atenció les 24 hores del dia. També hi ha un servei de teràpia ocupacional, de manera que es proporcionen activitats a aquelles persones que ho necessiten per tractaments terapèutics. La residència també és un centre de dia que pot atendre aquells avis que es queden sols durant el dia. A més es poden fer estades durant les vacances o els caps de setmana. Sant Salvador és un centre ben equipat, que disposa d'un ascensor per facilitar el moviment de les persones incapacitades. També té servei de bugaderia i cuina pròpia, que pot preparar menús especials per a patologies concretes. La residència es troba molt a prop del mercat Torreblanca, al carrer Sant Salvador, 47. El seu telèfon és 674 42 23.
1 1
RESIDENCIA*^*-^ 3a EDAT
SANT SALVADOR
— S , , sam saüadar
C. Cultural i Cinemes J
TomsHas
1 1 /
^
Sant Salvador, 47 Tel. 674 42 23 SANT CUGAT
16 Cl LTURA-ESPECTACLES L l . S 4 C A N I O N S D i v e n d r e s . I S d ' a h n i d e 1775
23è ANIVERSARI DE LA MORT DE GABRIEL FERRATER I
( i a h n e I 1 e ü a t e : v a m o r i r a S a n t C u g a t el 2 " d ' a b r i l d e l l »72 . I ' m a n t e l s a n y s q u e va v i u r e a S a n t C u g a t v a n s e i m o l t e s
l e s p e i s o n e s q u e v a n p o d e r e s t a b l i r a m b el p o e t a l l i g a m s a f e c t i u s . q u e h a n d u i a t f ins i t o t d e s p r è s d e la s e v a m o n .
I.a w t a l i l . i t d e l v u d i s c u r s , e l s s e u s a i r e s d ' a d o l e s c e n t i T a l a r n l ' . ' .u iar d e s e o b t i n ! el ' l e g a t d e l p a s s a t v a n s e r a l g u n e s de
i e s s e n v e s d ' i d e n t i t a t d ' a q u e s t h o m e . c o n s i d e r a t u n d e l s g r a n s p> a l e s c o n t e m p o i a u is d e l n o s t r e s e g l e .
Gabriel, un home Per molts santcutíatencs, amics i contertulians, encara no s"ha esborrat el seu ü,cst vital
i \ : \ i \ \ \ s i i; \
S a n t < i;L:.it : i.-'-- IL ! 1 ei i a t e ; • a . . M .i S.i:n l 'ng.il la j
.. .i e. I ">• - i -an p c i a ' a p a i |
a. 1:1 - l ' a - ; i . i : an ib la R iha -l,i.[ i i !.• •• l ics 'nnies p làc id i ,i .. p , ! , üi . i l '..i p . i d e r
I:, i , , ' V Y - ' i l . i ' l · l k s
i k s ' i pa ai icupar 1.1; a !• i'. ' i I laaiisl iea a eon-! i i \ N , b i s . . - , d e i.i gi •
l i . I " a l i! ;i! I I il 1 l l 'aC. . i V i 1'
•••|! • a I .e i ' - ' i . a a , a a 11 r l ' e -
•, - I i. i \ i i \ i ••, a : ,. I í, i: . ! ' • • : ; ! i
la . iMa.N a i
• í v f | P a , ; i
.•I l i ' I I I -
.. i i i , • • : ' i: i ' i
k -. pel -.iines
me i l a ü u i ' i : • : cai •.' k's q u a l s !• na i I pei i. '.lis:.i R a m o n li,n niïs.
! íe i l ia ;\. i q u e l i.al·i lei '. a ven i r S;i'i: ( lii'.it pal i l ik ais s eus . d i -
' , i ai ..i·i'i - .la H a r c c l o n a li M ' I a. I l'a .1;.. -. pu t , , de s . l'.l le-
,J, a l 1 ! ' . a M i l l s d ' e l l s .
: i au', i. s, | |i..isi i: c o u t i i m u n i c n t i :.l ! ' . :, ; p i , . | . .. ,i . .. • |'. 1 I . a l l c'C M.l
, - i ' i i i I , ia.il e q u e p a ' a ' \ a . • ' • .i p 'anai iL to t s
'I S a o . [ I .UI . l I
i. a 1.1 " : . ,a urna! el be
1.1*. I. L I ' l .
' . . a i j ' k i i
\ , , . i k
(
• e l l l k ' e I
a i : ,1 A u . m i . i a a s d e l M.
•I ! i l e l . a •
•'. a e e i a ! C e l •
a i ! .i i;i l : , n -
a. a m a d a als a r A S a n ; C u-
anli n n la '. a c o m e n ç a r
• c a el ' . 'l'Ilk eal ' . i . . n i n 11 n n u . ina; b r o l l a r . - IX' to ta in. no a n a v e n p r o u ' un pa r l ava sovint
1 ai I ip r i o i a . a i ' ' . -• e a .,. • - • I' > • •. p e n i m e . Pe que
' i . a ' ' •' • ';i'H .. n i o n i p t e la i n m o i i.i >:' '• aa :•. i i pa . : li va a tn rg .u < l ah i i c l .
i l a a i e e ra u n a es lo in i d ' e s b a r j o pa i he ip .n en i an.i l'i liti ni ob jec t iu >•. evp l iea So-
l 's ce r t q u e l ' a lcohol li leia o iaa i ra l /ava n
eu in .in ! il a ili. als \ en t s . pc i i •
li s coses pe j . e r t o m b a r
i que ( iab r ie ' l a r i h a t k i !a c l s c i n e - í o r u r -
'',*" V. seva inc idènc ia en ei ' j u n v pe r - als J e su ï t e s , I a p r e n i a p a i t . c o m ten i r a l ts i ba ixos , p e r ò mai n o sona l i e d u c a t i u e' v - . n p a \ en . en t o t e s | C s l ' i a a ac t iv i ta t s , a m b . s \ a c o m p o r t a r c o m un a l c o h ò l i c . [. 'selatava la r evo la a ; aa t ig I ran- u n a ac t i t ud • . t a l q u e e m o c i o n a v a 1 ra m e s aviat u n a m a n e r a de co -
'' ~-' p-'"-* l s o p m e s i n t e n s a , .es ^ ; a s s i s t í , i I... t a n c a d a d ' in - i s e d u ï a e b •aonter tu l iaus . ld seu r a u n i c a r - s e i d e c o m p a r t i r un cert l " " l K S ' \ , I, " ° " „ , ! ' V) , 1 ; ' 1 i c l ' l e c tua l s a M a a l s e r r a t al d e - c o n e i x e n . al de la c iènc ia i las • aba -g de la soc i e t a t . »
' ' ' • ' ' ' ' " ' n o " ' '"" > ' \ , ! " . S, S'r".. s e m b r a . L " ' uns a.m.s a l , ans . Inim.-i ' i "-• r r ii i m p e d i a sei ei ike. I I seu lïn.il va ser i n e s p e r a t . L":L · l " ' ' K s í\'"· • •'• '•'••' ' l ^ 'p havia iiot:] : i i-s'.irt d e v e u i c m o l t s saia i-ata i i rònic a m b ce r t s in- C api d e les p e r s o n e s cine el van imi ' i n i e i i i . i ] eei 'C.kle a inh la II- ' . , , , , .• , . •, • ' . .
" ' co inpa i i ' c . • • i . i ' - a la c o m i s s a r i a te1 > . aa i s . 1 \ e i c i a , s e u o n s Sulei \: a. I.a' no s l l a u n a p n n u t u n a c m a r '"• ' • ' . " " , L ," I " ' 1 1 " ' 1 ' - ' n u l s l c a ' pe r r c u m o a - i ;. .!- S e - o n s R o - - d . a. r ror i s la d ins d ' a q u e s t a r i q u e p o s a r i a l'i a la s j v a vida" d 'a -l a n i b e a n i l · . i u . I s e v o l a s p e e t e q u o - ^ < U ) ( . ^ ^ ^ s a . , r n h . i r q c h, . ,: . • I d t ] u e es e v i d e n t . P ' .a •. qua l l a m a n e r a . I:s c lar , p e r ò , q u e " I : M ( ' " n " M , l " ; ; ' , ' . . ^ ' v " ' H a r e c i o n a . a a b UV.A a c t i t ud pes- es q u e G a b r i e l n o v a t e r c ' p ; e i el seu es ta t d e salut e r a de l i ca t P ' o p i c l a i ,a *vl ios.il . e \ phe . ( . •• ^ a s imis ta . un d 'P '• a se r a Sant Cuga i q u e li totav. ' . ' ho va ter n • .il p e r i cK qu i ei van c o n è i x e r c r e u e n
11 i', in s.. n / n i a que i i ' . . i p e i - ^^ |. ^ ^ , , | U l u a i m o l t e s e n a ' - . sota de es seves possil·i n a t s . i q u e va • •pre ter i r p l e g a r a b a n s
d ' h o i a que no p a s a c a b a r s e n s e '• lucidesa, i vi ta l i ta t q u e el v a n
s í n i a 1 e . . . i i - ipungien. p i a . ,ue S 'ha par la t mol t d i ti l e l ae io . ' .cumiianva; ' tin*- a la n n i r t - ,
. s e II \ , i l i . i | a i i i . i i i i i v i l t s > e i 1 - ' . s i ' m . i . s . . .^ . v . | . . . , - i . . i . ! ' ^ " · o a r p c i M i - s e i e a l m e n l e o ï n , o m p , l i r k , , . c K q „ l c r s . p M , J I X l , d meu e n t e i u b e . ! J ! x " l M : V ' ' , ° . l eda l , ! ' a a es ta t m a l a ü i a a e t i r i t / t ^ a - h, a l ege ix S o l . ,
/ o o ; VÍÍ.Í'I a a / r / i i ' r i / í í è : \ivmrii:,
jiChj'l- / ió li (iy(UÍilYtl hi s'í'/.','. !'(•
/í iVpria/iiik c// ' : i/)/i ·(/i · .S.,7í/ ( '!(-('•,
que c\ in; jnih'i meravellin per i/
suïeiihu sa. ./'• /!••> ('','.'< 'ii u>>n P;
g( a'.' (,'•" Sillll C íivd! !!••> • fia SÍ/.'Í'*••/{*
/f iu. Hi a a ; a ^ , ' i , / 7 a i , ..,,•. i ,,/p-/,
liti!/.Hü i'I'ir.:::!! ,
li-se \ . a i s ' . " i . . a a . : ,. . . . , „ • • ' •
I ii i UVi'V' ' . ••.'. '•.. , '
(mhrelu-v. aa. ' , V'ei JCI·lin, a i e r a ' . / ' à , ' a :,'.'
-• . i' i iii'liU ni i ' ' a p . a a • •: •,, .'.',,
VÍ'a'íV.'i'ií '
i aïp'.a
i a a i ;
l :
-Amiín tiIXiW.Í!.
lUll'.lWi t
í S 'a'i Mi' ( ' i /
'. 'l-'.' '
l 'a ;
1 .' lli /:,
/( ' VC
.1 1
là" (
U.'C ,'i'i.'
'.I l'li 1
: : ;
. , " ' • . • , . . •
a 'c . S i'.i:
' a ' i i ' . a , /
er sou,1'
; i • •
•Jo C/VCl/ÍU1 llIlllIlV '.aa'i'.M e a ' c ' -,
i patia (JUÍIII in iviiivíi. I alií, ,p, c/ deixessin treballar, peni uma
,7/U7 irrefrenable necesúiai ,'•
etuiíunieaeiíi·
Ramon íi.arais, peiiiMlist..
l ' iases extretes del llibre (ini<. • Irmtifr, rt'f'oriíiiiir a/i ,7 re: a.pii' eie
Servia. < iuan\adoi del II l·iemi ( Pi/r. I
l 'eliedisinc
Ferrater a Sant Cugat
V .ug f u l a i ( l ab i i e l 1 c r r a l e i a S a n i . l iu;at 1 n ei v o l u m -ase ib L's m e u s í )l<i •-• ( / va/i/, ; /a. ( I'UÍ/.O < ·,7,(/i,''·.' a
a p a a a a i t pi p ( ic . hi ha u n a l la iga " • "• is'.a a m b ell, p r o b a b l e m e n :
i ' , - Uiui'a q u e se h \ a la ' ' a s , , a P t l a . d , , . ! - , , . l i . ' 1
Sa ai i. ii-.' il. i \ . . . u a " . i' !: a. ' i 11 ei a c o '..in' -e a!
i la \ l , s. 'a a i i
• •.,., q o r va c o n è i x e r l - ' e i ' i a ta 1 a j a l . l-.s t r a c t a v a d ' u n h o m e
n t i r e s c a d o r s e n t i t i ; - . . a t i d e I
i : . c o r d a r el
aia . i-ni- a M. ., : , , a , la n P i i.d o u ik
. " • ',a-!l r'i i
.i en u i . e-, .le-
a a i i l e l - a n s s q u e ei i
aa-, l'i u a v l . " C \ e n ' p !
i n i ' M A m b a r p i ' s i e
" • n i s o i i e e! \ a 11 ;a
i -. a '. i u r e a S a n t
• . -de lic. a m b n u
i - i'-.M'cel t n i n a
- A.'i l es tes l'oi m a l e s b's ei íu ie p e r a ',, .pa,. -. a v r d u n a lill J a o e i í . i ilés e\: Í b be tiiiiü'l aqu í c o u I
o i c d ' eb ' i , I-'i'l -.a • i\
LS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'abril de 1995 CULTURA-ESPECTACLES 17
123è ANIVERSARI DE LA MORT DE GABRIEL FERRATERI
snia moltes coses a dir i va escollir el vers per parlar-ne. Dues van ser les constants j la seva obra: la relació entre homes i dones i el record del passat com a llast en el iràcter de l'ésser humà. El bagatge cultural assolit des de petit va deixar petja en l'obra. a lingüística l'absorví els darrers anys i va morir quan preparava una nova gramàtica catalana.
Ferrater, una obra Les dones i els dies» recull tota la seva producció poètica
E.A. Sant Cugat.— Gabriel Ferrater voler que fos la poesia la que
més cos al fil narratiu de les ves hores viscudes entre les do-s, a les raons de ser del seu ior, de la seva alegria, del seu alisme i també dels seus poe-ss. La primavera del 1958 va isar-se a escriure, segons diuen, causa d'«una crisi sentimental» segons ell, «perquè tenia una rie de coses a dir sobre Ca-unya, els catalans i Espanya». :sprés, però, d'una lectura in-ísa de l'obra de Shakespeare va adonar que «en poesia es t dir tot» i en cinc anys va llestir tota la producció poètica e se li coneix: Menja 't una cama, i nucespiteris i Teoria dels cossos, e més tard van ser recopilats el poemari Les dones i els dies. nia trenta-sis ;inys quan va co-;nçar, i una vida plena de vi-ncics personals i d'un gran ba-tge cultural. Per molts dels que n conèixer la seva obra, el retard la producció literària no sor-
ïn i. no obstant això, ajuda a mprendre millor els requisits e Ferrater demanava a un poe-í: que fos ric en experiència rsonal per tal que digués alguna sa, com si es tractés d'escriure na carta comercial». Aquesta Dericncia era una eina del seu ball, l'instrument primordial r no caure en un dels trets que :s repugnaven al poeta: «la ne-:ió de l'evidència» per dura i umàtica que aquesta fos. «Quan escric una poesia, l'única ;a que m'ocupa i em costa és definir ben bé la meva actitud
>ral, o sigui la distància que
Ferrater va dedicar-se a la literatura, la crítica literària i la lingüística.
hi ha entre el sentiment que la poesia exposa i el que en podríem dir el centre de la meva imaginació», són paraules de Ferrater envers el poeta i l'home de carrer, preocupat per la seva individualitat i independència. «No em faig meva cap responsabilitat col·lectiva sinó individual...», va assegurar en una entrevista enregistrada per Baltasar Porcel. Era la seguretat en allò que feia, explicava o sentia, al marge de con
vencionalismes o imposicions, que li provocava la sensació de sentir-se viu i, per tant, independent. Sota aquests termes va voler obtenir la seva llibertat i així ho va remarcar amb el seu final.
«Jo no corro fires amb mules per carregar de certituds: si un dia en tinc, hauré perdut llibertat de renunciar-hi i és a
ser lliure que em vull hàbil». Poema inacabat, de Gabriel
Ferrater..
La vida moral d'un home ordinari
WENCESLAO GALÀN •
L'autor, professor de filosofia, creu que el poeta descobreix la veritat de la poesia (antiga i amagada com els tresors) que definia els poetes de l'antiga
Grècia i que torna, nova, eri la veu del vertaders poetes per dur a les paraules allò que la vida ens mostra.
E ntenc la poesia com la descripció, passant de moment en moment, de la vida moral d'un
home ordinari com sóc jo.» Amb aquests termes delimitava Ferrater l'àmbit de la paraula poètica. Lectors fidels i novells de la seva obra mirarem d'entendre la definició.
Primer i abans de res, hem de tornar al llenguatge el seu sentit essencial: manifestar, fer evident, significar. Les paraules —i de manera eminent, les paraules poètiques, els poemes— han de dir alguna cosa. En,, una memorable conversa amb Baltasar Porcel, el poeta resumeix aquest principi tot recordant la seva confabulació —«un xic pueril»— amb l'amic i també poeta Gil de Biedma: «Un poema ha de tenir com a mínim el mateix grau de sentit que una carta comercial.»
Davant la «massa de líquid verbal» de "la poesia moderna, dels jocs més o menys admirables d'una escriptura deliberadament esr
tètica: davant d'obres sense més valor (i potser no és poc) que cl seu caràcter de construccions literàries; davant, en fi, d'una poesia que s'esgota en els seus defectes subjectius (car, en definitiva no vol dir res), els poemes de Ferrater ens parlen, ens descobreixen allò que diuen. D'aquesta mostrada, els grecs en deien veritat: de les paraules que de debò mostraven, en deien dir vertader, dels homes capaços de pro-
duir-les, els grecs en deien poetes. Segon i abans de tot: el que
mostra el poeta, el que diu la seva escriptura, no és res més que la veritat; i això vol dir allò que les coses són. Compte, però, perquè les coses no són pas coses abstractes, idees generals, conceptes teòrics (tant com el líquid estètic defuig el Ferrater les masses verbals d'ideologia). No són pas això, les coses. Com no són tampoc, o no essencialment, les estructures objectives de què parla la ciència (i prou que ho sap el poeta, també lingüista i matemàtic). Abans de tot, les coses són les coses que passen —que ens passen—, les coses que tenen lloc i esdevenen, les coses que formen i donen significat al món. I és per això, perquè, per nosaltres els homes, les coses tenen sentit, volen dir quelcom que s'ha de manifestar (les que hem fet i les que hem deixat de fer; les coses que hem vist i les que no hem volgut veure), és per això —ens diu Ferrater— que els homes som en un món, habitem en una llengua. D'aquest lligam comú de món i llengua, els grecs en. deien ethos. Potser una bona traducció seria «la vida moral d'un home ordinari». Gabriel Ferrater ho va descobrir una tardor, amb trenta-cinc anys, després d'una lectura fidel i demorada de Shakespeare i quan ja la vida moral —la vida d'un home ordinari— li havia mostrat els seus termes essencials: la memòria, el desig i la mort.
« F» de Ferrater o de fruita MONTSE FLORES
Al 1989 l'autora va evocar en aquest relat una història dolça i eròtica a partir d'una de les més belles imatges poètiques que apareixen en la poesia de Ferrater:
el suggeridor «color d'olor poma» del poema La cambra de la tardor, que es troba al recull Les dones i els dies.
J n matí qualsevol, a classe, vaig saber de Ferrater. Les meves anades repetides a Sant Cugat em van fer sa-
• una mica més de Ferrater. 'rater va suïcidar-se al seu pis Sant Cugat pels volts dels anys anta i un poc més. El desig saber més de l'obra ferrate-
la em dugué a repassar els statges de la meva cambra i hi vaig trobar un recull dels
s poemes. Em fascinà la imatge «color d'olor de poma». \ixí, i també perquè l'Arnau :mpenyia en aquest desig de er de Ferrater, vam anar llegint poemes. Llegíem a casa. Algun plovia i llavors paràvem de
;ir car l'aigua ens allunyava de tir el poema i els versos es r d i e n com la p l u j a : -1-o-r-d-o-l-o-r-d-e-p-o-m-a.
llegíem, però continuàvem isant en els versos i plovia més pressa: co-lor-do-lor-de-po-ma és de pressa: colordolordepo-... Remunto la història a una tantes tardes dedicades a la ura. La primera tarda, potser. . divendres. Divendres i dia
de plaça. Elcarret de la compra encara era ple a la cuina. L'Arnau llegia en veu alta i venia del menjador a la cuina. Va sortir de l'Arnau la idea_ de prendre una poma mentre llegia el poema. Vaig triar una poma a l'atzar i vaig asseure'm davant l'Arnau.
La meva boca s'obria lentament i uri regalim, no sé si de desig o de saliva, em vessava llavis avall. Les dues meitats de la boca anaven obrint-se a poc a poc. La capa superior i la inferior dels llavis es desenganxaven i això em feia sentir una mena de pessigolleig al voltant del perfil del llavis. Les dents, lleugeres i tímides, començaren a atansar-se per prendre un mos; només que fos pel gust d'haver trencat l'harmonia estructural de la poma. De moment, els llavis toparen amb la textura suau i fina de la pell de la poma, llavors foren les dents que s'endugueren un bocí de la seva carn. Mos rere mos, anava engolint el cos agredolç de la fruita. La teva veu sonava cada cop més ràpida fins que et deturares en la imatge ferrateriana de la
poma... I vinga pomes i més pomes deixades anar del fil de veu que la teva boca fruïa i fruïa.
Vaig repetir l'acció del furt de la carn de la poma alhora que repeties els versos. Quan vaig arribar al cor de la fruita vaig fregar-lo entre les dues mans fins que les mans quedaren cobertes de petits bocins de carn de poma. Em prengueres el cor fruiter de les mans i me'l mostrares mentre el balancejaves primer cap a la dreta i tot seguit cap a l'esquerra. Em vaig alçar de la cadira per robar-te el cor. Et seguia a través dels passadissos del pis i tu duies el cor de la poma colgant entre les dents. Vaig seguir-te fins al balcó i allí m'esperaves amb la poma presa amb les dents, presa amb les dents a partir de la cueta de la poma mateixa.
Només el balcó s'adonà dels nostres cossos amant-se i desa-mant-se; els nostres cossos buscant-se de la poma. Els besos eren de poma i la saliva també ho era; del mateix gust. Vaig prendre't el cor esmicolat i me'l vaig posar reguera del pit enllà. Em fregares
CAMBRA DE LA TARDOR
La persiana, no del tot tancada, com un esglai que es reté de caure a terra, no ens separa de l 'aire. Mira, s 'obren trenta-set horitzons rectes i prims, però el cor els oblida. Sense enyor se 'ns va morint la llum, que era color de mel, i ara és color d'olor de poma. Que lent el món, que lent el món que lenta la pena per les hores que se'n van de pressa. Digues, te 'n recordaràs d 'aquesta cambra?
«Me l 'estimo molt. Aquelles veus d 'obrers —Què són?»
Paletes: manca una casa a la mançana.
«Canten, i avui no els sento. Criden, riuen, i avui que callen se 'm fa estrany.»
Q u e lentes les fulles roges de les veus, que incertes quan vénen a colgar-nos. Adornades, les fulles dels meus besos van colgant els recers del teu cos, i mentre oblides les fulles altes de l 'estiu, els dies oberts i sense besos, ben al foi^, .. el cos recorda:encara _•;.., tens la pell mig del sol, mig de la lluna. .
Les è$m i els dies-Gabriel Ferrater
les sines i després em llevaves, amb la llengua, tot el sucre que se m'hi havia amagat.
Dos cossos l'un dins de l'altre. Dos cossos units pel desig del sucre i el suc de la poma. Els
dies que seguiren a l'amor del balcó foren dies de molt no deixar de pensar en la fruita. I després de la poma ens estimàvem amb qualsevol element fruiter procreat en el sí de qualsevol branca.
18 CULTURA-ESPECTACLES ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'abril de 19<
™ « - I , 1 , [ . , S S E > V PRESSUPOSTOS
SENSE COMPROMÍS A9/J? c*™"0 ALLOTGES D'ACTUALITAT
^ - y ' SARDA DE LES MILLORS MARQUES JOIHRS- TALLERS PROPIS
-«^p- ** *J MEGA m A " : " ,' INi ; Hamilton KRONOS «UUNGHANS nwi«j5<-oix
Santiago Rusinol, -td l'cl. 6 74 5<V 5-/ Sant Cugat
ART
(V >
MANE Fins al 9 de maig
SOCIS FONS D 'ART Servei taxació obres d'art
\
Sal|a RusírTol Santiago Rusinot, 52 - Sant Cugat del Vallés
Horari: mati de 9 a 2 tarda de 5 a 9
Tel. 675 47 51
LLEGIR ÉS IMPORTANT La multitud de parades on es combi
nen roses i llibres ens indiquen que
som a la primavera i que som a l'abril.
És Sant Jordi. És una llàstima que
Sant Jordi no sigui una festa que es
repeteixi mes rera mes. Això contri
buiria que l'alfabetització d'aquest
pais augmentés. Som en un país on
llegir no és un hàbit. El 1992 les dades
del Ministeri de Cultura eren: dels
mes grans de 18 anys, el 42% mai no
llegeixen i el 65% mai no compren
cap llibre. Les dades són esfereïdores.
Hi ha el consol de pensar que entre els
menors de 18 anys hi ha quelcom que
canvia Desitgem, almenys, que quel
com estigui canviant, i per fer-ho pos
sible, treballem amb entusiasme. Hem dt* donar un testimoni clar de
l'amor als llibres. La generació que
puja hauria de rebre l'exemple d'un
món de lectors. Un racó on llegir, un
temps i una actitud lectora en produi
ran les ganes i el gust. Es fonamental;
però és molt real que s'aprèn a llegir
tol llegint i que s'aprecia la lectura a
mesura que llegim més. Estimulem la
lectura!
Existeixen unes matèries essencials
per aconseguir l'èxit escolar: lectura,
escriptura i càlcul. Escriure i-llegir.
entretent per «llegir» dominar el me
canisme i posseir una gran destresa de
la comprensió lectora, són instruments
bàsics i imprescindibles per als apre
nentatges escolars. El mecanisme lec
tor ens ha de conduir a una compren
sió correcta, i això ho anomenem
saber llegir.
Llegir suposa el domini d'un codi i
d'una correspondència fonema-grafe-
ma, so i escriptura, per passar després
al significat.
Lectura i escriptura no son capacitats
innates, sinó que s'adquireixen mit
jançant un aprenentatge estructurat i
esperífic, posant en joc una sèrie de
processos sensorials, mentals i mo
tors. .. Són necessàries unes condi
cions per a l'aprenentatge de la lecto-
escriptura, la intel·ligència, la madu
ració en les àrees d'organització tem
poral, simbòlica, espacial, lateralitat,
ritme, percepció visual, percepció
auditiva i coordinació visomanual.
És també veritat que les dificultats
del llenguatge i el seu retard dificul
ten una evolució satisfactòria en la
lectura.
1:1 plaer de llegir, el plaer literari, el
plaer de comunicar amb presents i
absents, en el temps i en l'espai, ha de
buscar-se des de sempre en la lectura.
Un nen aprèn a expressar tot expres
sant-se. i a llegir, tot llegint i tot veient
que es dona importància a la lectura.
(Juan estiguem llegint, creem un clima
de satisfacció i d'alegria.
P r e - e s c o l a r - EGB B U P - C O U
C/ Ferrer i Guàrdia, s/n Tel. 589 00 01 - 06 - Fax 674 24 86 a
08190 Sant Cugat (Barcelona) I (davant de TVE-2) |
ÀGORA r . iJsnu.uA. -wn. iL · *
L'exposició és una mostra d'estils molt diferents l-'oto: MANK HSPINOSA
E\it de públic en la celebració de les 100 primeres mostres de la sala Canals
Una col·lectiva de 54 artistes commemora l'aniversari P t R E P1CH
• Sant Cugat.— Dimarts passat es va inaugurar una exposició col·lectiva de 54 artistes a Canals Galeria d'Art. L'exposició ha estat realitzada- per celebrar les 100 primeres exposicions de la galeria. Canals va obrir les portes el 10 de setembre de
l'any 1986; durant aquests anys hi han exposat artistt de renom internacional com Tharrats , Domène Fita, Ràfols Casamada i Guinovart, entre d'altre L'exposició és una prova de l'activitat creadora d la ciutat i resulta imprescindible per prendre < pols de la vida artística de Sant Cugat.
Dimarts passat es va inaugurar a Canals Galeria d'Art l'exposició titulada Cent exposicions a Sant Cugat, terra d'artistes, que s'ha fet per celebrar les 100 primeres mostres de la sala. En l'acte d'inauguració hi van assistir un centenar de persones, entre les quals hi havia diversos caps de llista dels partits de l'oposició i destacades personalitats del món de la cultura de la ciutat.
Per Josep Canals, aquests deu anys d'exposicions han estat difícils i complicats, plens de tensions. «La galeria va néixer per impulsar l'art de Sant Cugat. Du
rant aquest temps hem fet tot el possible per fer arribar l'art contemporani a tots els ciutadans del municipi», va manifestar el propietari de la galeria.
La primera exposició de la galeria es va inaugurar el setembre de l'any 1986 i es titulava Dotze artistes del Vallès. D 'a leshores ençà hi han exposat 100 artistes, molts de renom internacional, i s'hi han presentat les últimes tendències de l'art contemporani del nostre país.
En la mostra inaugurada dimarts passat es poden veure les diferentes visions de l'art que es
realitza a la ciutat. Hi expose 54 artistes que treballen a la ciuta molts amb un important reci neixement en el món de l'art.
Canals ha rebut aquests dk felicitacions pels deu primers an\ d'exposicions. Entre els telegr; mes i cartes n'hi ha de Carm Alborch, ministra de Cultura; Jc sep Maria Benach, editor i gí lerista; Joan Pere Viladecans, ph tor, i Arnau Puig, president d l'Associació Catalana de Crítk d'Art. Totes les cartes donen si port a Canals i l 'animen a p n sentar 100 noves exposicions Sant Cugat.
CERÀMICA
C e r à m i q u e s a la C a s a d e C u l t u r a . Lis ceramistes de la l·loresta Daniel Caselles i Josep Mon-guillot exposen des d'aquesta setmana a la Casa de Cultura algunes de les seves peces més recents. Després d'anys practicant i de diversos cursets de formació a Catalunya i a l'estranger. Caselles va
començar a fer exposicions pel seu compte l'an 1982 i va guanyar el tercer premi del Concurs d Terrissa Popular de Badalona. Per la seva band; Monguillot és de formació autodidacta i es dedic des dels vint anys a la ceràmica. Aquesta es 1 s,eva primera exposició., c e .
ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'abril de 1995 CULTUBA-ESPECTACLES 19
MUSICA
Concert de Sant Jordi en família I MUSICA Jove Orquestra de Sant Cugat Director Josep Ferré. Solista: Liudmila Kozhina. Cor Infantil i Juvenil de Sant Cugat. Direcció: Elisenda Carrasco i Martí Marín. Obres de Josep Haydn i Ricard Lamote de Grignon. Lloc: Teatre Auditori. Dia: 23 d'abril.
EDUARD JENER/RAMON LUQUE
A questa no és, no pot ésser, una crítica musical estrictu senso. Per què? Doncs perquè el diumenge el públic,
en la seva immensa majoria anaven a veure els seus fills, néts o germans i la resposta era, havia de ser, la que va resultar al final del concert: clamorosa, al marge de l'execució dels intèrprets, amb la satisfacció dels espectadors que omplien de gom a gom l'auditori.
Fa dos mesos, quan comentava el concert de la Jove Orquestra, deia que estaven en el bon camí per arribar a una bona representació musical de la ciutat. Després d'escoltar el Concert per a violoncel i orquestra en Do Major de Joseph Haydn, amb la jove d'origen rus Liudmila Kozhina com a solista continuo pensant el mateix, però no podem caure en el cofoisme. El so de conjunt va ser ajustat i prou. i l'actuació de la solista no va respondre a les cs-pectatives: excessivament encarcarada des de l'inici, semblava que a mida que avançava el moderato anava guanyant seguretat, però a Yadagio va fugir de tempo i afinació en dues ocasions i en el
Un moment del concert de Sant Jordi, durant la interpretació de «Concert per a violoncel i orquestra en Do Major» de Haydn. Foto: JA. MULA
tercer temps la seva pressa per acabar la va fer menjar-se de forma evident les notes. Una llàstima, ja que la sensació era que es tractava d'un problema del dia i no del seu nivell interpretatiu.
A la segona part, La flor. òpera d'infants en set escenes, original del malaguanyat Ricard Lamote, mort als 62 anys, quan era director de la Banda Municipal de Barcelona. Obra de menor elegància
ART
Cartell anunciador de l'exposició. Foto: ELS 4 CANTONS.
El cosmos personal de Tharrats I THARRATS I COL·LECTIVA Galeria: Febo i Plus-Art. Dates: fins la primera setmana de maig. Obres: pintures i aquarel·les.
PERE PtCH
L a galeria presenta una mi-nimonogràfica de l'artista Josep Tharrats —nascut al 191&— que consta de 14
pintures de petit format. Tharrats ha estat un capdavanter de l'avantguarda catalana de la postguerra. La seva obra va derivar
d'una abstracció lineal i de tipus surrealista a un informalisme de riques textures i de lliure grafia i color abundós. En el seu cosmos màgic, de vocació espacial, les formes hi fluctuen lliurement. La pintura de Tharrats —que també ha realitzat cartells, il·lustracions de llibres, murals, vitralls, joies i escenografies— és sempre enriquida amb materials i manipulacions personals. Al 1975 es va fer una gran exposició antològica de les seves obres a la Fontana d'Or de Girona i l'any 1985, a París. El pintor també ha publicat poesia
i ha estat impulsor de la revista d'art i poesia Negre+Blau.
Paral·lelament a l'exposició de Tharrats, la galeria presenta una col·lectiva de tres artistes: Miquel Mas presenta tres quadres d'una gran vistositat tècnica. Les seves pintures són a mig camí del surrealisme i de l'hiperrealisme. Camacho mostra unes pintures a l'oli de temes diversos, entre les quals destaca una composició de tema ferroviari; també presenta unes aquarel·les. Finalment, Joan Solà mostra unes marines d'una correcta execució.
i exquisitesa, que va ser estrenada l'any 34 i sembla que poques vegades interpretada fins que el mestre Ferré va recuperar les partitures manuscrites que van ser localitzades a la Direcció General de Música de la Generalitat. Els nois i noies del Cor Infantil i Juvenil varen tenir una actuació molt correcta, en alguns moments excel·lent. Però caldria tenir més cura dels solistes que al final d'algunes intervencions no acabaven de concertar amb l'orquestra. El mestre Ferré, després de llargs aplaudiments del públic, va oferir el concert a la vidua i a la filla de Lamote de Grignon, que eren presents a la sala. A continuació, els bisos necessaris, un fragment de pel·lícula musical, Mary Pop-pins per part del Cor, l'orquestració de l'arxifamosa Pink Pant-hcr de Mancini i, de bell nou, l'última part de La Flor. Apoteosi i final!.
Moltes autoritats a les butaques
Les autoritats locals no van faltar a les butaques del Teatre-au-ditori per presenciar el concert i participar de l'entusiasme general. Entre els polítics i representants del món cultural de la ciutat hi havia l'alcalde. Joan Aymerich. Segons va dir, «el repertori era molt adient per a Sant Cugat i per tancar una diada de Sant Jordi especial plena d'actes importants». Tant el director de l'orquestra, Josep Ferré, com els directors del cor, Elisenda Carrasco i Martí Marín, es van mostrar contents amb l'èxit obtingut, «tot i la dificultat d'interpretació de l'òpera infantil La flor».
La Big Blue Band ofereix avui un concert de jazz al Conservatori • Sant Cugat.— La Big Blue Band de l'Aula de Música del Conservatori del Liceu, dirigida pel músic i compositor de jazz Francesc Burrull, actuarà avui divendres a dos quarts de nou del vespre al Conservatori Municipal Victòria dels Àngels. La formació, integrada per setze músics —entre saxofonistes, trompetistes, teclis-tes, pianistes, bateries i guitarristes— va debutar l'any 93 a l'emblemàtic teatre de Barcelona, convertint-se així en la primera formació orquestral no clàssica que actua al Liceu. La Blue Big Band intepretarà un repertori de jazz que inclou des de clàssics de Duke Ellington fins les versions modernes de compositors i arreglistes de tot el món , principalment del Berklee Colkge of Músic dels EEUU. El seu director, Francesc Burrull, professor al Conservatori del Liceu i l'Aula de Música, va rebre el premi nacional de música de la Generalitat l'any 92. El concert, que començarà a dos quarts de nou del vespre, l'organitzen l'Associació de pares d'Alumnes del Conservatori. Via Musical i l'Aula de Música del Conservatori del Liceu. En aquesta ocasió, la Big Blue Band anirà acompanyada de la cantant Mireia Lara. c.c.
34 i j i : * »
A U X V Y D S A .
SEGURETAT
Extintors
Sant Cugat del Vallès. « • 589 17 99
CENTRE D'ESTUDIS MUSICALS I HUMANS
TALLEDA RICOMÀ Ensenyament, solfeig, piano, violí, orgue, flauta travessera, violoncel, guitarra, etc.
V E N D A D ' I N S T R U M E N T S M U S I C A L S
C/ Balmes, 11 - Tel. 674 58 62 - Sant Cugat
STITUT mmiu ONAiAUAMENT
ioo4 W
".^^/Decoíofçri6
+ Htdrafoció
C/ Francesc Moragas, 25 Telèfon 675 58 55 - Sant Cuqat del Vallès
CLASSIFICATS • RENAULT-ACERSA Ctra Cerdanyola 55 t r 589 26 49 "el 1Ï90001
!
SAN) Cl!C,AT
U S I IÓ S.A.
Servei d'assessorament
administratiu.
Asseurances
generals i
administració
.. de finques.
(/ Sontxjgo RussuyoJ, 32 TeJ 67517 02-674 64 69
Fa»: S89 27 7*
• GRANJA SANT DO MINGO a Reus 25 08190 Sant Cugat TT674 13 25 "- ' : *w i
A ACiORA
Ferrer i G^ardid Ï.1
Te) 569 000 ' Fax 674 2J 8è
«190 Sant Cuoa-:e '. Idavarl TV2'
• DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS SL Lrgércies 24 h C; Saba (IRH 23 St Cuga! IT 674 69 45 Tel jrge-v (ses 908 89 8 ' 36 %< »XC
• LA FAUNA Rambla del Celis ' . 35-37 •B 674 13 05 Heí «MCI
VENC
CADELLS DE BÒXER I COCKER
Albert Tel. 589 12 66
• C O P Y - G R A F I C Can Matas 8 n 675 36 53 ** S200CI
• D G D'ASSEGURANCES Rambla oel celler 95 t r 675 42 03
• J G ASSOCIATS PI Barcelona, 9 baixos I I 675 30 12 ^ i ^ W
• MAPFRE Pg Torreblanca t r 589 19 95 ^ isxrX'-
• BAH-CAFETïRIES Dor Bar. cl Rbssello. 2 IT S74 36 36 Ael 3000001
• BAR MUSICAL Karao ke La Bobèmia, av Catalunya. 14 t r 67S 24 03 Rel 2'OOOC:
• CEVLAN C! Castilleios, 9 TT 589 64 55 34 690001
• MERMELAOA EXPRÉS C/ Valldoreix. 56 11589 11 85
i Seí 110002
KB • CASTELLVÍ Serveis i Admts. Rius I Taulel. 4 t r «74 12 41 FM IKXOI
• DOMÈNEC AYALA, cl Carme. 31. S«m Cugat del Velles. t r 674 71 42 MSOOOUS
NIKEKOIB
• AUTO-ESCOLA CASAS Martorell, 47 t r «74 14 97 FM 1170OO1
• A U T O - R E C A M B I O S VALLÈS Camí de la Creu.
n 675 19 51 FM 1BT0001
• BLOCK " ' Rosselló, 17 S a n Cugai t r 589 53 48 PS - ÏC : '
• C L A R A M U N T I N S T .
VOGA Riera, 15 bai.os « 6 7 4 21 03 FM 1580OCI
• ESPORTS TERRANEU Cl Sant Anton, 15 08'90 Sant Cugat t r 674 62 02 FM 13005
• G I M N À S O L I M P O Av
Artor-s Sa la 29 B
w 675 37 0 7
-ei 53D0C'
• SQUASH SANT CUGAT San Jorci, 33-35 t r 674 98 62 aer -550001
• C U G A R T C/ T o r r e n ! be
la B o m b a 14
tT 6 7 4 43 9 0
FM 2130001
• GRUP VI BELLES ARTS Montserrat, 31 t r 675 20 01 Ret '3*0031
• CICLES CARDONA Valldoreix, 41 tr 674 15 09 -el l ' » ï "
• VINS NOE SA Baixada Sant Sever 4 t r 58919B3 Ref 500CC1
• INSTAL ·LACIONS TE TE passatge Torreo'anca 9 t r 589 00 79 Ret 1230002
• PAPIOL-VENDA I NETEJA Cànovas del Castillo, 4, t r 674 65 00 R* 510W1
ES • CL. DENTAL BANA-RES Francesc Moragas 8. 2n t r «74 18 77 Re 1S003C'
«menció • MATERIALS DE LA CONSTRUCCIÓ. FOAP, cl Rius i Taulet 27 t r 874 05 03 Sant Cugat FMS000001
• SUMINISTROS VALLDOREIX Mossèn Jacint Verdaguer, 107. V «74 14 90 FMMOOI
• DOLCETS Attons Sala. 20. « 6 7 4 42 82 FM 1511031
aMoeïs
• ANNA FUSET JOIES C; Santiago Rüsitïol, 45. Sar t Cuga. i r 589 50 72 i 589 50 12 R* -rMOCI
• J O I E R I A M i re ias c/ Valldoreix, 33. t r 674 99 40 5dí 50I30C'
• JOIERIA AUGET c/ Santiago Rusinol. nJm. 40 tr 674 58 54 Sant Cugat =S BC1000'. _____
• J O I E R I A S P A D A d Ba l -
m e s 39 1r d re ta
« 589 55 4 9 Sant C u g a t
Re- 3000001
• J O I E R I A TOUS Rbia . Hibatallada, 24 C. « 675 52 52 Ref >400C'
• SANBER-5 Anselm Cla-vé, 20 t r 674 45 71
• EGA MOBLES CÀNOVAS. " . í s v l ?. iocal 2 TT 589 00 14
; =*• r<&\
; • FIOTTO CÍ San! Jordi. 32 Sant Cugat. t r 589 06 05
• VILA ELECTROLLAR SA Santa Marta, 40. « 5 8 9 02 71 W 1680001
mm
• N ISSAN R O M A N Mar-torell. 41 t r «75 45 79 FM 103001
• PÀRQUING TORREBLANCA Av Torreblanca. 2-8, local garatge t r 589 2411 FM 110001
• ENGLISH CONNEC TKJN Escola d'angles Sant Domènec, 7, 1r 2a. t t 675 21 06 FM 131X01
• ESTANC MONESTIR Plaça Octavia, 3 t r 674 01 74 FM '510031
• INSTITUT DE B E L L E SA RVB Ci E'ancesc Mo -agas, 25 Sant Cugat t r 675 58 55 Rel l'COX-
• MELODV, Cva yola. 24. t r 589 35 53 Rer ZXXXS
• ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Ma|or 33 {junt monestir) t r 674 01 74 R* IH0XI
• A D M I N I S T R A C I Ó
N Ú M . 1 Va l ldore ix , 67 -A
t r 589 4 7 4 2
Rel 860001
• RESIDÈNCIA SANT SALVADOR 3a edat C; Sant Salvador, 47. torre Sant Cugat del Vallès t r 674 42 23 Rer 503CC2
t r 6 7 4 43 0 4
H* iAHX'
• FOTO VÍDEO F.R Ha-Tinia Jei Ceile-, 93 t r 674 79 68 Ret 470OO1
• F U S T E R I A E B E N I S T E
RIA LS C Ca-ni de u Creu, 14 naiïOS ta S' Cugat t r 589 47 53 Ri- Itótï-
• ANTONI CAMPOS Francesc Moragas 21 t r 674 08 82 FM 1560X'
• J. MIRET Me-cat Tc-re-blanca. parada 1 -42 t r 675 53 53 Rel 530031
• HIDROFLOR Av Joan Borràs, 54. Valldoreix t r 674 75 98 Ret KeOCCl
Tel. 699 38 98 | Fax 588 24 53§
Ctra. de Terrassa,, 97 08191 RUBI
• HNOS MARTlN DEL VALLÈS Stravinski, 8. Polígon Can Jardí Rubí t r 588 05 01 Re- 2?X0!
• HÍPICA SEVERINO pg Calado. 12. B 67411 40 M. 610001
• ATELIER BLAU Av To-reblanca, 2 t r 589 19 31 Ret '213031
• MARCS VALLÈS C: Valies, 23 Sani Cugat t r 675 49 43 Rel 2'30X1
• MÉS MARCS C/ Enric Granados, 15. Sant Cugat. t r 589 1429 Ret 2S0O01
• S O L S O N A Rosse l l ó . 2
t r 589 32 89 FM4U001
• ORDINASOFT Rbia Can Mora. 9 « 6 7 5 32 03 FMStODI
• VALLESTECNOLÒGIC SA Plaça Unto, 3. IT 589 33 00 FM 1500001
m H
• SPRINT IDIOMES Cl Francesc Moragas. 8 « 5 6 9 22 64 FM 2010001
• WAY-IN Cl Girona, 16. t r 674 06 93 Rius i Taulet. FM l«XX
• TALLEDA RICOMÀ C/ Balmes. 11 Sant Cugat. » 674 58 62 FMKIOOOl
• JOGUINES MARGA Santa Mana, 44. « 6 7 4 15 32 FM nauri
CASAJUANA GALERÍAS
SANT JORDI
Mobiliari i Decoració.
Matalasseria
Articles pera
nens petits.
_ Scritiogo Rusifiol, 37
I Td. 589 22 32 i CatTerMajor.ó
Sa* Cugat oW Volés
• Tapisseria
• Papers pintats
• Pintures
• Parquets
• Moquetes
• Cortines
• Coordinats
Franceí,c Moragas, 4 iQuaUe Cantons)
Tel 674 38 92
• AflWEN BOUTIOUE, Q Elies Rogent 52 « 589 61 63 Rel JOCCS
• CAMPMANV Valldoreix. 16 t r 674 14 82 Rei 'MW
• CASTELLVÍ HONDA Rosselló l 5 t r 589 32 11 Re* ÍS3031
• PAMOBE SL Sor:, 32 1r 1a t r 589 35 23 m 14N0C'
• VALLÈS NET Sani Ramon * IT 674 89 18 Hfti 10JOX'
'K tS ' ·a**-
• I N S T A L A C I O N E S ZA- ; MORA Mossèn C ntc Ver- ] daguer. 18 Valldnreu t r 589 26 38 i Rr 5«« ' j
• MANTSERV, SA Av Catalunya, 18 t r 674 60 58 Rel 63O30'.
• LA BRASERIA Plaça Pere San, 6 « 589 52 40 Re 6S0O02
ES S i • MAILING V A L L È S . SL Sant Domènec. 10 - baixos « 589 23 71 Ret 55000'
• TATERS Sani Amoni. 62 « 6 7 5 55 08 Rel 1330001
• MENJARS PREPARATS TASTA'M « S89 29 29 ,'589 35 35 FM 580001
• SUPERMERCAT VILARÓ « 589 35 82
! Rel 136000-
• DANVIL MOTOS, SL Sabadell, 32 B « 6 7 5 16 06 RF 166CO01
• TALLER ELECTRO-SOL c,'Sol,ni,m ' 9
« 674 36 88 Sani Cugat W 3020001
• T A L L E R MECÀNIC P CANALS C/ Sant Llo-enç 27 n 674 63 62 Ret I32O0C!
• TALLERES MENA Pas seig Topeblanca ' 3 « 674 53 01 Ret 1XOX"
l l^fiM • CONSTRUCCIONES Relc m T Noves « 674 63 08 Ret 5T0C'
• PROMUSA ". Torreblanca 2-8 « 589 17 32 Rel 171JX'
• CENTRE ÒPTIC SAL-DON cl =rances- Vnra -gas 4 « 675 07 54 Rer 2660X''
• TEXIDO ÒPTICA cl Sant Jordi, 30 Sant Cuga! « 5 8 9 44 95 Rel 2560OX
• ASSUMPCIÓ Monestir. 33 « 6 7 4 36 51 FM 14130C-
• CENTRE D E S T E T I C A QUIROST c,' Valldoreix. 76 B « 589 07 06 Re* ïï'0001
• FORMAS Elías Rogent 18-A « 675 40 06 Ret 'iSOOCl
• PERRUQUERIA A. SALINAS Cl Sani Jordi. 25 « 6 7 4 89 15 Rel 270001
FALGUERA
- Tapisseria - Decoració
c/ Villa, 1 L o c a l 2
T e l , 67? 24 01
08190 Sant Cugat del Vallès
• LINEA DIRECTA Enri-que Granados. 15 - local
» 589 03 74 Ret 134000!
• ÀTIC DUPLEX Zona Mercat Nou 120 m1 + 20 rv terrassa, 4 hab.. saló menjador amb xemeneia, c u r a -of f ice. , 1 bany, 1 lava&o. calefacció, marbre, parquet PVC i climalit, pà-quing traster opcional preciós. 22 000 000.-t r 675 33 S5 tt 589 26 43 •KSA Gesüo ' r n o M i i m l flet KSA I00600M
• C; DR MURILLO, 11. Àtic duplex. 200 m' * 70 TV : e " a s s a . 5 Oorm., 2 banys - lavabo, saló men-jado'. cuina equipada, armaris calefacció, pàr-qLí-g, zora comunitària. piscina 45.OOC.0O0-TT 674 57 16 Fa* 674 57 54 noçai RÍ" NC'?X0l
• PIS À T I C C/ AHons Sala, 4 nab . 1 bany, 1 lavabo a r " b CuOca, 40 m ' d e ter r a s s a . 1 plaça de pèr-quing. 22 000 000-t l 674 77 76 •iriTarsa SAi Re' KMB
• PROP CREU ROJA, àtic duplex d'uns 100 nv. amb 3 terrasses, 3 hab., lot ex:enor, assolellat, mort tranquil ia (sense veïns a sobre). 1B.0O0.0O0-w (93) 674 67 15 TirtiuesSacíj Rei c3 10120006
• SANT CUGAT altc duplex de luxe zona c/ Àrva-rez 190 m' Consta de 4 hab hab. planxa, saló menjador amb xemeneia de 40 Tr1. Estudi en dúplex de 60 rv' Tenassa, Barbacoa. Tres places de par-qumg. Jarrji i piscina comunitaris. 49 000 000-V 674 08 97 Frxas Sart Oogat) Ral FSC1Q04ÜQ2B
• S O B R E À T K en venda Dos dormitoris, ampli men-lador-saló, cuina, cambra de oany. àmpl ies ter rasses Motí sol i ben orientat. 15.000 0 0 0 -V 674 72 54 fncas Grone*. M FG 10090007
• P R E S E N Z A Martore l l .
t r 589 4fl 51 RP '650001
• COPERSE TT 674 62 39 Hg 4OOO01-
• SOL - NET P. Torreblanca, 52 tt 674 41 49 Rel "ÍB0001
PERRUQUERIA I MAQUILLATGE PER A NÚVIES
Siloia
Tel. 589 12 66
• TINTORERIA SANT CUGAT Sant Antoni. 1, t r 674 11 82 Ro 14TO001
• TINTORERIA SANT CUGAT Santiago Rusinol, 35 « 6 7 4 1 1 83 Rei 1*80001
• TINTORERIA SANT CUGAT Rambla Ribatalla-da, 34 t r 675 22 28 Rel 1MC00" _
• TINTORERIA SANT CUGAT Atlons Sala, 21 V 674 41 67 FW 1690001
• LLAMPAIES 2 plantes, •estaurada "50 rrv. xemeneia, aigi.a, l lum, telèfon, garatge 16.000 0OC -t r (9721 50 28 62 •Toques f fra,; Paí FFfiI0003
• SIURANA 2 plantes, restaurada xemeneies, gran jardí, terrassa, aigua. llum, telèfon. 32.000.000.-TT (972) 50 28 62 (Fiques Ferm) Rel FF B70004
• V E N T A L L Ó 3 plantes. restaurada, aigua. l lum. telèfon. 16.700.000-t r (972) 50 28 62 (Finques Ferco] FW FF 670006
• URBANITZACIÓ Sani Francesc, cantonera, se-minova; al davant hi tè un (a.'di públic, 3 hab. + estudi + 2 trasters. Pàrquing molt espaiós, jardí privat d'uns 70 rrr, calefacdó-34.000.000-TT (93) 874 67 15 jFniue»Sica).Rjt.FSl012DOOa
mm
\m\wm • LOCAL 170^,0/081X11 Colomer, 2 portes al carrer, en venda o lloguer. Preu: 25 0 0 0 0 0 0 Pta o 160.000 Pta/mes. « 6 7 5 43 24 iFruuwRoj) M . ffl 10060008
• ZONA TORREBLANCA places de garatge des de 1.700.000.-t r 674 77 76 (ImwU. SA) FM 160010
• APARTAMENTS NOUS a estrenar d'1-2 dormttons. menjador-saló amb cuina americana, cambra de bany complet i terrassa. Preu venda: a partir de 8 400 000 Pta » 674 72 54 iFreoGroneía; Re< FG 10080006
• PIS 80 m*. nou a estrenar, 3 hab , 2 banys, tot exter ior, pàrquing opcional. 14.500 000.-V 675 43 24 -FnqwaRocsj Rel FRtrjOKDU
• PIS DE 3 dormitor is amb armaris de paret. menjador-saló, cuina, safareig, cambra de bany compiet Exterior Plaça de pàrquing inclosa Junt àrea cultural. 13.650 000.-t r 674 72 54 (Fixas Grrala) Rel FG 10080006
• PIS DE NOVA CONSTRUCCIÓ 60 m:, acabats de 1a qualitat, 2 dormito-ns. 13 500.000-« 6 7 4 12 04/674 11 81 iSenri fW S 10000001
• PIS RESIDENCIAL planta baixa 100 m* + 80 m1 jardí, 3 dorm., 2 banys. 2 pàrqumgs i traster. Nou a estrenar 26 800 0 0 0 -TT 675 43 24 jFrcjuK Roca) FW FR10060013
• SANT CUGAT pis de 3 hab , banys, cuina, saló menjador, balcó, ascensor, exterior i assolellat. 12 700.000-« 5 8 0 86 69 /580 98 54 •Tom ftsc Centey*) M - FPC 980002
• S A N T C U G A T pis m a c o
a ca r re te ra d e C e r d a n y o l a ,
a m b 6 5 m 3 . 4 hab . , b a n y .
sa ló , m e n j a d o r , c u i n a , ba l
có i a s c e n s o r .
11 .800 .000 . -
« 5 8 0 86 89 /580 96 54
• C/ C A N O V A S C A S T I LLO, 2. Oportuni tat 130 m', 4 dorm., 2 banys, saió menjador, cuina, calefacció, pàrquing. pintat, 21.000 000.-i r 674 57 16 / Fax 674 57 54 iBKKjart Rel IW 20002
• C/ DOCTOR MURILLO 130 m', 4 hab., 2 banys saló menjador, 35 m:, cuina «office-, 2 places de pàrquing. Zona comunità-na amb jardí i piscina. Exterior. 28.500.000-TT 674 57 04 / 675 43 02 -Trrceti). Ral. 110070005
• Cj FRANCESC MORAGAS, 48. Oportunitat 85 m\ 4 dorm., bany, lavabo, saló menjador, cuina, refrigeració, calefacció, terrassa, pàrquing. 17,500.000.-
« 6 7 4 57 16/Fax 674 57 54 (iTOgan Rel M0 20003
• PROP MERCAT NOU .;Pg Tcrrebianca / Vallès), sem nou, 3 hab 1 bany, plaça parquiíg extenor. 13 65O.000--« { 9 3 ! 674 67 15 l-no'jes Saca -ff -S "C200C"
• RUBÍ Av Estatut. Ed nou. 85 n- 3 hab . bany : lavabo Calefacció. Elec. Entrada 3 OOC COC Pla. Resta hipoteca. « 5 8 8 40 17)588 54 99 i^riúbes Valthovsil Rel F^ WtE
• RUBÍ Av L'Estatut, 75 rrr. 3 hab., molt de soi 7.250.000-« 699 65 48 ilrcusai W 150007
• C/ RIUS I TAULET 160 m', 4 hab , 2 banys, saló-menjador, cuina «oflice», terrassa, plaça de pàr-ouing. 27.500 000-« 674 57 04 / 675 43 02 |.mdea) Rel 1100700M
• C/ SANT TOMÀS. 94 m1, 3 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina equipada, calefacció, armaris, pàrquing opcional, tardor-95. 15,200.000-« 6 7 4 57 16/ Fax 674 57 54 Oooqar] Rel W0 2000* _
• C/ SANTIAGO RUSINOL 110 m !, 4 hab . 1 bany, 1 lavabo, saló-men-jador, cuina -oft-ce- nova, lerrassa, plaça de pàrquing. 24.150.000.-« 674 57 04 « 6 7 5 43 02 imdesai Rel. I1O0TOO6
• MOLT A PROP estació Sant Cugat, 3 hab.. terrassa de 12 m!. gairebé tol exterior, assolellat 15.000.000.-« { 9 3 ) 674 67 15 iFix>w 5aa) Ret FS '0120005
• MOLT A PROP ESTACIÓ Sant Cugat, 5è pis, 4 hab., vista molt maca, balcó ampli. 1 bany + 1 lavabo. Sol de tarda. 15.000.000-« (93) 674 67 15 (FrKiu·sSarjt) Rel FS101200M
• PIS 110 m', 4 hab., 2 banys, parquet, armaris. pàrquing, att, exterior cèntric, finca nova: 3 anys, 25.000.000-« 675 43 24 iFiíquwRoai.Ra.Ffl 10060011
• CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 674 08 81 Rel 48000-
• VILAFANT urb Par*. 2 plantes, 4 hab., saló cuina, garatge per a 2 cotxes, terrasses, pre-mstaJ lació calefacció. 104 m' de jardí. 13.500.000.-« (972) 50 26 62 iFnoues fermi. Rel, FF870006
«SES»
• CASA ADOSSADA 240 m2, a prop estació, 2 pàr-quings. lot en perfecte estat. 43.000.000-« 675 43 24 (FrquetRocDRel FR 1006001*
• CABANES casa per restaurar, 3 plantes, jardí 300 rrr', paller i quadres 9500.000.-« (972) 50 28 62 Fnjueí Fera) Rel FF 870002
• SANT CUGAT pis maco de 90 m* i 3 hab., 2 banys complets, saló menjador, cuina «ottioa», 2 balcons, ascensor, calefacció, tot exterior, pàrquing opcional, assolellat. 14.800.000.-« 5 8 0 66 69 /580 98 54 (F^f^Ca^a^a^M.FK: 980008
• SANT CUQAT preciós pis al C/ Alfons Sala, amb 3 hab., 110 m\ bany complet reiormat lavabo, saló menjador da 35 m*, cuina equipada, terrassa de 25 m', ascensor, calefacció, exterior, finestres d'alumini i portes cfember. 19.000.000.-« 5 8 0 86 69 /580 96 54 {FowtaCertaiyg .Bel·rTC9M0O*
• SANT CUGAT preciós pis de 120 m» i 4 hab. a l'Av. Alfons Sala, 2 banys, saló menjador, cuina equipada, ascensor, cal · lac-ctó. pàrquing, assoteUat, fV nestres d'alumini. 26.500.000.-« 5 8 0 86 69 /590 96 54 iT^^i^rrjwyaj.MFPC 8*3006
• PIS DE 120 m1, 4 dormitoris, 2 banys, molt bona vista, pàrquing. 22.000.000.-« 6 7 4 1 2 0 4 / 6 7 4 1 1 81 Sem) flet S10000002
• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló, cuina, bany complet, lavabo, calefacció. Molt de sol, amb vistes a CoflseroJa. 20.000.000-« 6 7 4 72 54 (FinasQJronalt).Hif FG 10060011
• PIS EN VENDA 4 dorm., menjador saló amb xemeneia, cuina «office*, 3 banys complets, zona safareig, calefacció, garatge 2 cotxes, traster. Jardí part. 200 m*. Zona comunitària amb jardi i piscina. 46.000.000.-« 9 7 4 72 54 (FI<M ames» W. FG 10080012
• RUBÍ cv Casp, Per estrenar. OuDÍex de ' 1 8 i 135 nv. De 4 a 5 hab 2 i 3 Danys, 2 terrasses Calefacció. Gas Pocs veins. Acabats de qualitat Pàrquing opcional RFA. Nous,
14.200 0 0 0 -« 5 8 8 40 17/588 54 99 |-tWlJesV*l(JfT3;,: Re- ^200003
• RUBÍ cl Duran i Bas, 90 rrr. 4 hab camb ra bany comoleta, sol de matins, menjador 24 mv places de pàrquing opctonals. 10500 000-« 699 65 48 ;ncuu; Rel IJ0O0É _
• RUBi cf Historiador Josep Serra, 95 m : 4 hab. (3 dobles), bany i lavabo calefacció, exterior. 2 te ras-ses, pàrquing. 14.800.000-« 699 65 48 .troisai Re* ! 50004
• RUBÍ CV Lluís Ribas, 4 hab mes eniresolat. Amb pàrquing Acabats de qualitat Pocs v'eirs Llar de foc 19.500.000-« 586 40 17 1588 54 99 Fon** ïa·vr·ai; ^e* F.'20a"ü
• RUBÍ d MontLr.ci , 3 nab, 89 m- Pe*ormat. fustera ember Pona oiinda-da. Ext aiLirrhi Miiior que nou. 8.500.000 -« 5 8 8 40 17, 588 54 99 ;Fr.pues Vàüxr.-ai' 5et ^ 4409
• RUBÍ c/ Paj Claris A la vora A|jntamenl. 80 TT", 3 hab ber conse-va: exte-ror 8000 000-« 699 65 48 lincusa ^ SOOtC.
• RUBÍ c' Sabadell inpe-cabie, 4 nab ;3 dobles) , cuina equipada reformada (cuina integrada, forn, e tc ) . sol de matms. 9 0 0 0 . 0 0 0 -« 6 9 9 65 48 •Irojsai RP 500C'
• RUBÍ ei Verge del Pilar, A ta vora de Correjs, 65 rrr. 3 hao , camrjra de bany 6.450.000-« 699 65 48 jhosa) Rel 150006
• RUBÍ c/ Zafiro 70 nr, 3 hab., cambra bany exterior i assolellada 6 4 0 0 000-« 6 9 9 65 48 i tosa; Re> 50008
• RUBÍ Duplex per estrenar de qualitat suprema. Pocs veins. 19.000.000-« 5 8 8 40 17/588 54 99 {Fnquea Vatumg Rel Fv 200C1
• PISOS OCASIÓ Zona Monestir, 75 nV, menjador 20 m*. cu ina, 3 hab., 1 bany, safareig, terrassa 4 m*. ascensor, sol tardes, vistes a Montserrat, perfecte estat. 11.600.000-« 6 7 5 33 55 « 5 9 9 2643
(KSA Qesllò I—weierií) M , KSA 10060012
• SANT CUQAT Psg. Cànovas, pis de 4 hab. (3 dobles), 120 m', 2 banys, cuina -orfloe-, balcó, en-tresolats, ascensor, calefacció. exterior, pàrquing, assoteUat 21.500.000-« 5 8 0 96 99 /590 99 54 (Fctor%iCe»d>ry* .M.FPC 980005
• PLANTA BAIXA amb jardí a zona residendaJ, 4 dormitoris, 2 banys, cuina, totalment renovat, piscina, pàrquing. 38.000-000-« 974 12 04 « 6 7 4 1 1 9 1 (SertB(M.SWOO0PO3
• RUBI Edifici Mercun. 75 m ! . 3 hab cuina i cambra bany reformats, pàrquing. 10.500 0 0 0 - « 699 65 48 (1najsa).Ael 150009
• RUBI toca! a Les Torres, 40 m1, bany, pati. 3.800.000.- « 699 65 48 (heusa) Rel 150010
• PROP ESTACIÓ SANT C U G A T 4 hab. , 2 banys, calefacció, pesca pàrquing. assolelat, exterior. 28.000.000-« ( 9 3 ) 9 7 4 9715 (ftajstSstejM. FS 10120003
• PROP HOSPITAL GENERAL de Catalunya. Pis petit, 3 hab., moft tranquil. assoteftat, dar 6.300.000.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5 (R is« iSns ) .M. FS 10120002
• RUBÍ pis cj Margarida Xirgu, 4 hab , menjador. cuina, gas, reformat, fuste-na ember i alumini. Ext. 9 500.000-« 5 8 8 4017 /568 54 99 (FirwLwVtjBnraC.Rei FV4Q-3
• RUBÍ pis nou de 61 nf, a Av. Estatut, 132. Amb 2 hab., bany, cuina equip. Només dos veïns. Amb terrassa. Superi 61 rrr1. 11.000.000-« 5 9 9 4017 /589 54 99 jTnpm velxinrai. Rei Fy 200009
• RUBÍ pis nou de 74 m1. En Av. Estatut. 132. 2 hab., bany, cuina equ.p. Només dos veïns 12.000.000.-« 588 4017/588 54 99 iTTKjjjaiVtJtrrti M.FV 200301
• RUBÍ Plaça Progrés, 100 rrr, 3 hab. (2 dobles), caiefacoó, pis exterior 8 900 000 - « 699 65 48 Qnaw). Ret. 150002
• RUBÍ zona la Josa, tocant mercat. 3 hab., bany i lavabo Ext. i persianes d'&kjmtní. Calefacció Gas, cuina nova. 10.500.000-« 5 6 8 4017 /588 54 99 (F«M«Vafwir«fj.R«f FV4585
ELS 4 CANTONS/ Divendres, 28 d'abril de 1995 CLASSIFICATS 21
i
í
* • n m
l
i
f.
i
• RUBÍ Zona Les Torres, prop FF GG. Pisos des de 7.500.000 Pta 3 hab. Calefacció, gas. cuina, bany. 9 588 4017 /588 54 98 (RnquMV*PWl).M,FV 200006
• SANT CUGAT zona c/ Alfons Sala, 18-20. Consta de 4 hab. (dues dobles) amb armaris, saló menjador, cuina, bany i lavabo. BalccVterrasseta. 17.000.000.-» 674 08 97 (RnmSrtC^ R«l FSC 100*0026
• SANT CUGAT zona c/ Canovas del Castillo. Té 160 m». Consta de 4 hab., saló menjador de 45 m*, cuina -office», dos banys complets, terrassa. Pàr-quing. 32000.000-tr 674 08 97 [Fica SOT CupH) M FSC 10CW027
• S A N T C U G A T zona Golf, 70 m1, 2 hab., saló menjador de 27 nV, cuina equipada, bany i lavabo. 23.000.000-tr 674 08 97 ffttaBSOTQfft).Brf.FSCt0l>W(O5
• Z O N A M E R C A T N O U 90 m*, saló 32 m2 amb xemeneia, 3 hab., cuina reformada, 1 bany, 1 lavabo amb dutxa, sol I vistes. 14.500.000.-9 875 33 55 /589 26 43 (KSA Geit» linmobiluna). fM. KSA
• MWA-SOL 2 solars 605 í 650 m'. Pg. Camèlies. Magnifica vista. « 6 7 4 57 04/ 675 43 02
• SANT CUGAT zona c/ Sant Eulàlia. 524 m?. 20.000.000-« 674 08 97 (Fira Sal Cugat) Ha) FSC 10040031
• S A N T C U G A T zona golf i estació de Valldoreix. Superfície: 6 0 0 nv. 2 3 . 0 0 0 , 0 0 0 . - « 6 7 4 0 8 9 7
(RrcBSOTCupUl Re. FSC 100*0029
• SANT CUGAT zona plaça Sant Jaume (estació Valldoreix). 567 m*. ie.000.000.-« 67408 97 (FiraaSartCuQMl Rel FSC1CW0030
•) SOLAR residencial, 650 m*. Zona escola arquitectura. Edificació immediata. 29 .000000 - i r 675 43 24 (togues Roca) M.FB 10060006
• ZONA MONESTIR, 90 rrr*, menjador, cuina, bany reformat, 4 hab., tot exterior, perfecte estat. 12.500.000.-« 6 7 5 33 55 /589 26 43 (KSA Gatdò Innwòiaril) Rff. KSA 10060003
• Z O N A P E A T O N A L 7 0 m*. m e n j a d o r , c u i n a , 3 hab. , 2 banys, calefacció, sol I vistes. 14 .000 .000 . -9 675 33 55 / 589 26 43 (KSA GertO Wnmotatoit) W . KSA 100SOOH
• ZONA RESIDENCIAL 100 m't saló amb xemeneia, cuina «office*. 3 hab., 2 banys, 1 pàrquing, traster, calefacció, jardí Infantil, només 6 veïns, lot exterior. 26.000.000.-« 6 7 5 33 55 « 5 8 9 28 43 (KSA GtihJ ImmobAarií) M. KSA 10050007
• ZONA TRANQUIL·LA 100 nV + 160 m* jardí privat, saló-menjador 30 m2, 4 hab., 2 banys, calefacció, aire condicionat, 1 pàrquing + traster. 26.000.000.-« 8 7 5 33 55 « 5 8 9 26 43 (KSA GtsK IffWWbiüani]. M . KSA 10060006
• C/ GRANOLLERS a-dossada amb ascensor 220 m1, jardí privat, 5 dorm, (2 «suítes»), 3 banys, 1 lavabo, saló menjador 40 m*. garatge traster. 48,000.000.-« 674 77 76 (b¥Mt».SA)FW.l60009 ^ ^
• C/ LAS PALMAS, 4. (A la vora arxiu). 226 rrr* habitatge, 500 m' solar. 4 dorm., bany, saló, cuina, pàrquing, jardí, per restaurar. Zona urbanitzada. 29.000.000-« 8 7 4 5 7 1 6 / Fax «74 57 54 (Inoprj.R* IM0 20006
• d OCÉANO ATLANH-CO, 53. (Final 95). 600 rrr1
solar 294 m* habitatge. Zona GoK. 5 dorm., 4 banys. 1 lavabo, saló menjador, cuina equipada, estudi. Pàrquing. Jardi. 60.000.000.-« 874 57 16 / Fax 674 57 54 pnc^M. NO 20005
• C/ SANTA ENGRÀCIA, 6, baixos. Oportunitat. 65 m* * pati. 3 dorm., bany, saJÒ menjador, cuina equipada, calefacció. 16.000.000.-« 6 7 4 5 7 1 6 / Fax 874 57 54 (hogg). Ral HO 20007
• M I R A S O L torre 3 5 0 m*. solar 600 m\ 6 hab., 2 banys, saló menjador, 60 m*. cuina «office-, sala 60 m2, garatge 2 cotxes. 65.000.000.-« 874 57 041 675 43 02 (tmtesa). FW.) 10070002
CASAS JOSEP M. CASAS EROLES P I S O S - T O R R E S - L O C A L S - T E R R E N Y S
LLOGUERS
• FINCA de lloguer, 7 hab., 3 banys,
menjador, sala d'estar amb llar de foc,
piscina, frontó i molt de jardí. Lloguer:
350.000 ptes./mes.
• TORRE. 7 hab., 2 banys, menjador, sala
d'estar, cuina, jardi. Lloguer: 250.000
ptes./mes. Alcalde Ramon Escayola (Vall
doreix).
• LOCAL DAVANT CAP SANT CUGAT, d
MINA.19,80 m2. Renda: 80.000 ptes.
• PLACES aparcament a garatge c/ Vinolas,
per a 4 motos.. Lloguer mensual per plaça:
4.000 ptes.
PLAÇA DE PÀRQUING. c/
Vinolas. 15.000 ptes./mes.
VINDIS
• LOCAL EN VENDA c/Martorell, 26,70 m2
17.000.000 ptes.
• LOCAL EN VENDA c/Martorell, 26,70 nf
17.000.000 ptes.
• FINCA EN VENDA, c/ Alps, 79.
90.000.000 ptes.
•TORRE EN VENDA. Ctra. de la Floresta.
Amb jardí.
20.000.000 ptes.
•PLAÇA DE PÀRQUING en venda. 2.500.000 ptes.
GESTIÓ FISCAL-COMPTABLE ASSESSORAMENT LABORAL
GABINET JURÍDIC AGENTS D'ASSEGURANCES
AV. ALFONS SALA, 22, baixos 2 APARTAT DE CORREUS núm. 12 SANT C U G A T DEL VALLÈS
674 15 66 - 674 10 54
• NOVA PROMOCIÓ 10 torres adossades amb jardí i piscina comunitària. 240 m*. 6 m façana, garatge 4 cotxes, 4 hab., estudi, 2 banys, 1 lavabo, parquet, marbre. 38.700.000-« 67533 55 « 5 8 9 2 8 43 IKS1 6«i» ImoMini). M . KSA 10050009
• S A N T C U G A T s v P l a del Vlnyet . Adossada de 5 hab. , estudi . Jardí privat i c o m u n i t a t ! a m b p i s c i n a . N o m é s 4 5 . 0 0 0 . 0 0 0 -9 6 7 4 0 8 97 FixilS«tCaoO.M.FSCIIXm»
• SANT CUGAT zona pg. Valldoreix-Goll. Torre Individual que consta de 5 hab., més una altra habita-ció-estudi, saló menjador, cuina «office», 3 banys complets, lavabo amb dutxa. Garatge per a 2 cotxes. Dos trasters. Una cambra frigorífica. El solar ós de 500 m*. 65 000.000.-9 674 06 «7 ifüQis«cn«t.MFScw«c<ia
• TORRE ADOSSADA C/ Bergara, 2 «sultes», 2 dorm. dobles, 3 banys. 1 lavabo, saló menjador 35 m*. 2 places de garatge i traster gran. 47.000.000-« 6 7 4 77 78 (ImttSti WH0007
• T O R R E A D O S S A D A A R U 0 Í per estrenar. 2 2 3 rrr" * 1 0 4 d e j a r d i , 4 h a b . , 2 banys , 3 p laces d e garatg e . fusteria interior d e roure i exterior de P V C a m b vidre doble. 26 000 000-« «74 77 78 (hmit»SA| wieoow
• TORRE ADOSSADA CANTONERA molt cèntrica, amb piscina comunitària, 3 dorm., 2 banys, bo-hardiüa, sala de màquines i hab. planxa, 2 places de garatge, A.A. 32.000.000.-« 674 77 76 (rmatia,SA)M.I«a»
• RAMBLA DEL CELLER 15, aíc dúplex • comunitat Renda: 100.000 Pla. 3 hab., 1 bany. 1 saló, 1 cuina, placa garatge. « 87415 88 (CmtlFM.CiOHOW
• LOCAL DAVANT CAP SANT Cugat, c/ Mina. 19-80 m". BO.OOOrmes.-0 87415 66 [a») . w c ioi 30»;
• SANT CUGAT zona Vlnyet, c/ Sant Josep, Consta, a la planta, de saló menjador, cuina •office» i un lavabo. A la planta superior hi ha 4 hab. (una «sulte») I 2 banys complets. A l'estudi, oom que és gran, té 1 hab., saló i un bany. A més, al soterrani hi ha un gran ceter, una hab. de planxa, safareig I garatge per a 3 cotxes. 63.000.000.-9 87406 87 (Rnai Ses OasO-IM, FSC lOOmoa
• ST. CUGAT d Sta. Teresa, adossada 320 m», 4 hab., 2 banys, lavabo, saló- menfador, 35 m*. cuina «office>*, golfes, sala d'estar. terrassa, hab. maquines, garatge 3 cotxes, jardí privat 100 m* i piscina comunitària. 57.500.000.-« 6 7 4 57 04 S 6 7 5 43 02 fknMI.IM. IIM7M0J
• TORRE A BELLATE-RRA 250 m*. 900 m' de jardí, una anttguelat de 4 anys, 4 dormitoris, 2 bonys, 1 lavabo, garatge, estudi golfes. 80.000.000.-1187412 04 « 8 7 4 1 1 * 1 (SetglM SUOtOiM
• TORRE A BELLATE-RRA unifameiar 160 m', 4 hab., 2 banys, saló menjador 35 m*. cuina 20 nV, parcel·la 400 rrr\ 39.000.000.-« 6 7 4 7776 i»»«t«.am>(.ia>M
• TORRES Zona tranquil·la, adossada can-tonera, 150 m*. garatge 2 cotxes, zona rentat, traster, saló estar en dos nivells, cuina •of f ice · , 1 bany, 1 lavabo, 3 hab. (1 «suite*}, estudi. Jardí privat 40 rrf, calefacció. 28.500.000-« 6 7 5 33 55 « 5 8 9 26 43 IKSA OltM Imirablvil). RH. KSk 1U0S0013
• V A L L D O R E I X Tor re S o la. parcel· la 8 0 0 m", cons-trufts 2 2 0 m*. 4 d o r m . , 2 banys, 1 lavabo, menjador ssló 3 5 m", sa la d e bMar. x e m e n e i a llar, b a r b a c o a , garatge. 4 6 . 5 0 0 . 0 0 0 . -« 6 7 4 7 7 78 i r r»n.s* iwnxia
• ZONA MONESTR un» adossada 140 m", 5 hab., 2 banys, garatge I jardi 60 m". 33.000.000 « 6 7 4 77 76 (r««t«.s«i.w leoas
• LOCAL EN VENDA o lloguer 112 m1. Preu ven-da: 10 milions. Lloguer: 60.000 Pta/mes. « 875 43 24 (Rnx«Rtt») M. FB 1X600I5
• A 7 MINUTS a peu de l'estació de Valldoreix. 4 hsb., exterior, assolellat, amb pati privat d'uns 40 m1, tranquil, aigua i llum ja dalla 85.000/mes.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5 iTnwaSaM FW FSlQiatie
• P. DE LA CRUZ 35, 3r 2a, 4 hab., 1 menjador-sa-la, 1 bany, 1 lavabo, 1 plaça pàrquing. Renda: 85.000 Pta. «67415 08 (Csas) MCjtriaw
• PIS de 2 dorm., menjador, cuina, bany complet, terrassa. Pis moblat a Ml· rasoi. 55.00O/mes.-« 874 72 54 f r e a i w i t j w ra icoaaM
• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cambra de bany complet, cuina. Pis reformat, oom nou. En el centre de Sant Cugat Lloguer al mes: 65.000 Pta. « 8 7 4 7 2 5 4 FtcmOWi.M.mviXttttl
• PIS de 3 dormitoris, menjador-saló, cuina, safareig, cambra de bany complet. Exterior en finca de 4 anys. Com nou. Plaça de pàrquing Inclosa. Junt nou marcat I àrea cultural. 80.000/mas..-« 6 7 4 72 54
• A P A R T A M E N T e n lloguer . Molt cènt r ic i t r a n quil. Pàrquing opcional. 5 5 . 0 0 0 / m e s - « 6 7 5 4 3 2 4 (FJWBMÜ FM FHHB)016
• APARTAMENT en lloguer cí Montserrat 1 hab., bany, cuina americana. 50.000/mes-« 675 43 24 ftneesfbca) W.ffllOOSCOOS
• AV. ALFONS SALA, 22, 3r (a la vora estació). Renda: 80.000 Pta. 3 hab., 1 bany. 1 saló, 1 cuina, 1 traster « 6 7 4 1 5 66 (Casas). Ral C1O13O003
| í f
• P I S O S , apar taments , torres. locals i p laces d e pàrquing d e lloguer. « 6 7 4 1 2 0 4 « 6 7 4 1 1 8 1 (San iw S1QCOX05
• q A L F O N S S A L A 1 1 0 m*. 4 h a b . , 2 banys , saló menjador 2 0 m9. cuina i te rrassa. Moblat. 90 .000 /mes . -« 6 7 4 57 04/675 43 02 nwassai FW MoaTortrr
• PLA DEL VINET 130 m'. 4 hab. (1 •sulte·). 2 banys, saló menjador, 35 m2, cuina «oAtca», gaiena, terrassa 30 m1. 2 places de pàrquing. Zona comunitària amb piscina. 175.00uymes.-« 8 7 4 5 7 0 4 / 6 7 5 4 3 0 2 M m ) FMHM7CCM
• RBLA. FHBATALLADA 160 m". 2 terraaaes, 4 hab.. 2 banya, 1 plaça pàrquing, calefacció, assoie-lat, exterior jardi • piscina comunitaris. 150.000/mes.-« ( 9 3 ) 6 7 4 6 7 1 5 F">«mce M F5W121OT
• SANT CUGAT zona cl Alfons Sala. Consta de 4 hab., saló menjador, cuina, bany complet, lavabo. safareig, una petita lerras-setaobaloó. 80.000fmee.-« 6 7 4 0 6 9 7 iireswCiaa) M.faciQMXBi
• C/POZOS, 10, 3 r2a (a la vora estació). Renda: 50.000 Pta • comunitat, 3 hab., 1 bany, 1 saló. 1 cuina. « 67415 68 C—jMCíoncro
• CASA ADOSSADA cl La Plana, 140 rrí, 3 hab.. 2 banys, lavabo, saló-menjador, 30 m', cuina «office». golfes, traster, terrassa 10 m*. Jardi privat. 18 m" i plaça de pàrquing. 170.000ymes.-« 6 7 4 57 04 /675 43 02 (kBeMl M IHOT0O1
• SANT CUGAT zona La Floresta. És un pis aJe baixos d'una torre indhédual. Consta de rebedor, 3 hab. dobles, menjador, cuina «office», bany complet. Petit Jardí. El bany I la cm-
65.000/mes.-«8740697
• SANT CUGAT tenim tota mena de torras de Noguer i pisos a diferents preus. « 874 09 97 lFraswo«jel·M.reto»tia
EMPRESA DE MARQUETING TELEFÒNIC
necessita per a nova incorporació a Sant Cugat del Vallès
TELEOPERADORES Es requereix:
• Nivell cultural alt • Català parlat i escrit • Coneixements informàtics • 1/2 jornada
Interessats, truqueu de 9 a 14.00 i de 15 a 18 h al
Tel.: 2 2 7 8 2 5 0 - Srta. Gemma
589 62 82 FAX
589 20 91
CLASSIFICATS '?.«'A.A,f.*l * à U » . r-
• TORRE Cl TOPACIO 17 (Mira-sol). Renda: 70 O00 Pta. 3 hab.. 1 saló, 1 bany, 1 cuina, jardí. « 6 7 4 1 5 66 ICtasiM tltnlOOM
• TORRE DE LLOGUER amb mobles. 3 dormitoris. menjador-sala, cuina, bany. Solar de 500 m*. A Mirasoi. Zona molt tran-qul-la. 90.000/mes.-« 6 7 4 72 54 iFn» orem», mi. re vana
ü, JSV
• CITROEN AX, GT (extres). B-JU « 6 7 5 32 57
• CrrROEN AX 11, TRE, B-IM. 350.000.-« 5 8 9 0991 I F * I » . I J I FM rurapms
• HATTipo, 18v, A/A.6-LC. « 6 7 4 1 5 03 [PaUactitiofUS» JWFHRiaiM7
• FIAT Uno 455, B-1600-HU piatejat. « 674 09 10 (SunJ4.fle1.S1U110O93
• F I A T U n o turbo, I E . B IK. 4 7 5 . 0 0 0 . -« 5 9 9 09 91 iFiMr.iii FW Fitratro
• F O R D E s c o r t X R 3 , B-K V
« 6 7 4 1 5 03 IPsjpM IfcpRaM FM PWI200S
• FORD Flesta 1-1.. gris met B-JT. 300.000-« 5 8 8 55 35 (Aulooinsaa. Rsl. A10100003
• GOLF 1.8. GL B-JP. « 874 68 50 (Auto Conreí W VUM M «CV
• OPEL Kadett, 1.3, 5 p., B-HY. 450.000.-«509 09 91 |Fanr.i4«ii.FnoaKM
• OPEL Kadett, 1.8 GT, blanc, B-JZ. 600.000.-« 5 8 8 5 5 35
ajf.Aioioooot
• OPEL Vectra 1.6 I A.A. B-MN. « 6 7 5 32 57 lUDEaòei). FM. «£10000006
• PASSAT Variant 1.8, AAB-MG. « 6 7 4 6 0 6 0 (Auto Courà M Vlütl) FM. ACV
• PEUGEOT 205 GTI . A/A, B-JT. « 6 7 4 1 5 0 3 (ftaatt «aai«t/). mi. nin lanc
• P E U G E O T 2 0 5 X L , B-
«6741503
• PEUGEOT 309 GT, A/A, B-MX. « 6 7 4 1 5 03 IPHOttIMIWr).M FM 120002
• ALFA33 16V, negre, B-LK. 600.000-« 5 8 8 55 35 (Aiax»ta).MAll>l00Oll
• ALFA Romeo 33. B4T. 475.000.-« 5 8 9 09 91 (Fot» .1} FM F1002OM2
• ALFA Romeo 75, 2.0 Twln Spark. B-aj. « 6 7 5 32 57 HucFjM»>FM«i«aai2 • AUD1100, EMG «67466 50 (Amo Conea M V i l k ) . M . ACV loomx
• LADA Nrva, B-NL 550.000-« 5 8 9 0991 Wsar.UI FMFlQBXn)
• LAMCIA Oetta, HF, turbo. B-KY. 790.000.-« 5 9 9 09 91 (Fiaar.il). FM. FI
• LANCIA Prisma, TDS, O-AK. 750.000.-« 5 8 9 0 9 91 (Fanr.Ul·M.Ftooaoio
• LANCIA Y-10. B-HD. 325.000.-« 5 6 9 09 91 i T e a . U | FM F10020006
• O P E L Corsa , B-IS. 475.000.-« 5 8 9 09 91 |Fi«».i.H FM FIQOittOl
• OPEL Conta GSI, B-LK. « 6 7 4 6 8 50 lAuo Cnercs en VaNt). FM. ACV
• RENAULT 11 GTL, B-GL. « 87415 03 IPWQMIM·FM») FMFWI2HCT
• RENAULT R-11 GTX, any 86, bon estat « 6 7 4 1 9 02NH1. M.aeoaxi
• SEATIbiza, 1.5 i, 3 p., B-OB. « 8 7 5 32 57 (A»Easle»MA610Mo»
• SEAT Ibiza 1 Í . negre, B-JX. 400.000.-« 5 8 0 56 35 lAuBaratj. na. A 10100007
• SEATIbiza 1.5. 5 p. B-KP. « 6 7 5 32 57 IMFJaM^ IM.AE IOaO»»
• S E A T T e r r a , b lanc , B-KT.
3 5 0 . 0 0 0 -« 5 8 6 55 35 lAwanlrH FM/tuntOX»
• SUZUKI Swfft GTI. B-1872-IP, blanc. « 6 7 4 0910 (toül FM S10110002
• VOLKSWAGEN Gof 18 V. B-LM. « 6 7 5 32 57 |AUDFjM»»)IM.AEtOO>1010
• RENAULT 19 TSE, blanc B-U. 850.000.. « 5 0 8 5 5 3 6
FW.A10IOOD05
• R E N A U L T 2 1 2 . 0 . A A . B-U . «67468 50 (AiM C n a r a W V iM». FM. ACV looaoooa
• RENAULT 21 TXE, blau, BOJ. 650.000.-« 5 8 8 5535 |A<Deja»).M.AIOI0l(IOI
• RENAULT 5 GT turbo, negre, B-HT. 250.000.-« 5 9 9 5536
M A monot
• RENAULT Cto.RN-1.4. BOD « 6 7 5 3 2 57
• RENAULT Ctlo 1.2, 3 p.. vermell. Et-OM. 975.000.-« 5 8 8 5635 <A«»a»ia).ad.Aioi»ioo2
• FORD Escort dMMeL B-HW. « 8 7 4 1 5 0 3
• NtSSANPalroieoa.oTe-sei, curt. B-JV. « 6 7 5 32 57 |Aw«E«SWFMAE10BtOM
• NISSAN Vanene pràctic dleeel. B-MS. « 6 7 5 32 57
• RENAULT Exprés, diè-sel, B-JZ. 860.000.-« 5 8 9 0 9 91 p»« IÍJ.FM Ftaani
VICOMCA
TORRES - TERRENYS - PISOS - LOCALS
Compres - Vendes • Lloguers Administració de finques Assegurances Assessorament: urbanístic i immobiliari Taxació de béns immobles
PI. Can Cadena, 2 (Valldoreix) Tel. 674 78 50 - 674 91 61 - Fax 589 03 53
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA
COMUNITATS
Sant Antoni, 10 (Plaça Barcelona) Tel. 67517 01
08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS BARCELONA
ASSOCIATS AL (SBQ(S INFORMACIÓ DECATAHJNVA
IBERTEX 032 (SQQ(S
INAUGURAT EL GOLF SANT JOAN 2 2 . Divendres, 28 d'abril de 1995 ÈXIT GIMNÀSTIC DE LA UESC
El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Jaume Roma, va inaugurar oficialment el camp públic de golf de Sant Joan, situat entre Sant Cugat i Rubí. Plana 23.
Tres gimnastes de la secció de rítmica de la UESC van participar amb èxit en la primera fase del Trofeu Primavera. La júnior Ivette Climent es va classificar en primera posició en tres exercicis. Plana 23.
A la tercera no falla. El CV Sant Cugat ha accedit a la divisió d'honor del voleibol femení desprens d'haver-ho intentat els dos últims anys. Eïl conjunt de Sant Cugat s'ha classificat en primera posició a la
VOLEIBOL
fase d'ascens, que s'ha disputat a Venta de Baíios (Palència), i ha aconseguit cinc victòries en els cinc partits que ha disputat. L'equip de Rupil ha dominat de manera aclaparadora el pluy-off i la prova és que
s'ha mantingut invicte. L'equip local només va cedir un set durant tot el torneig, justament contra el rival més conegut, l'Esplugues. La temporada que ve jugarà a la màxima categoria del voleibol estatal.
El CV Sant Cugat jugarà la temporada que ve a la divisió d'honor femenina
L'equip local ha demostrat que és el millor conjunt de la primera divisió estatal
Les autoritats de la ciutat van rebre dimecres l'expedició santcugatenca
() V •( R.
I Palència.— Intractable. Així de contundent ha qualificat la premsa de Palència el CV Sant Cugat. que s'ha classificat en primer lloc a la fase d'ascens a la divisió d'honor. disputada a la ciutat de Venta de Banos. La superioritat del conjunt de Sant Cugat va quedar palesa en el pluy-off d'ascens, en què van participar els sis millors equips de la primera divisió estatal. Si en cl campionat de lliga l'equip de Víctor Hugo Rupil no va tenir rival, en la fase final el conjunt local va tornar a demostrar que era cl principal candidat a assolir l'ascens. L'Esplugues, el Compahía de Maria (Sevilla), el Sangar (Venta de Banos), el So-cuèllamos (Ciudad Real) i el Gaz-tedi (Vitòria) van anar caient l'un darrera l'altre. LI Sant Cugat es va imposar a tots els adversaris per 3 a II, excepte contra l'Es-plugues, amb el qual les de Sant Cugat van deixar escapar el primer set del torneig i l'unie de tota la temporada. Com que es tractava del debut en la fase d'ascens. potser els nervis van trair l'equip de Rupil. que ràpidament va saber reaccionar. A mesura que avansava el torneig, el joc del conjunt local millorava i les possibilitats del CV Sant Cugat eren cada cop mes clares. Així ho reconeixia el tècnic del Sant Cugat després de la segona jornada: «Estem jugant a un 5()';<. Espero que demà ho fem a un SW, i que acabem a un 1011'y .>•
La superioritat de les santeu-gatenques va ser tan clara que, quan faltava una jornada per acabar la fase d'ascens, el CV Sant Cugat ja s'havia convertit en equip de divisió d'honor. En l'última jornada l'equip de Rupil es va enfrontar al Ga/tedi. l'únic equip que juntament amb el Sant Cugat es mantenia imbatut en c\play-off, en el qual s'havia de decidir el primer i el segon classificat. Aquest fet feia pensar en un matx disputat —com va ser—, però les santeugatenques, molt mentalitza-des, van treballar al màxim cada punt del partit i es van anotar la cinquena victòria del torneig.
Al final del partit l'entrenador de l'equip de Vitòria, Raúl Yu-dego, va reconèixer que «el nivell
de l'equip de Sant Cugat és més alt que el de la resta dels participants».
Tres jugadores del CV Sant Cu
gat van ser incloses en cl d ideal del torneig: Laura Castané. com a millor collocadora; Anna Mam-pel, com a millor universal, i Va-
I .'equip santeugatenc ha demostrat que és el millor equip de la primera divisió estatal. Les autoritats de la ciutat van rebru dimecres les campiones. Foto: MANIi liSPINOSA.
lèria Bartra. com a millor rema-tadora per 3. l.es tres restants de l'equip ideal van ser Samanta Martínez, de l'Esplugues; la veneçolana del Soeuéllamos Daniela Paz, i la brasilera del Sangar Juliana Carvalho. L'única nota negativa va ser la lesió d'Elisenda Massa en l'últim partit del torneig.
Així, doncs, el CV Sant Cugat jugarà la temporada vinent a la màxima categoria del voleibol estatal. El Gaztedi i el Sangar, segon i tercer classificats, respectivament, acompanyaran l'equip santeugatenc a la divisió d'honor. Segons el tècnic, Víctor Hugo Rupil, «l'objectiu esportiu s'ha assolit». «Ara cal que la directiva treballi per aconseguir un patrocinador, que necessitem per estar a la categoria superior», afirma.
L'Ajuntament de Sant Cugat va oferir dimecres una recepció a les campiones.
EI W. Sant Cugat perd el quart partit consecutiu i passa a la vuitena posició ~% ' J Diarío de Noticias Xota: lma-Í J noi, Vicente. Ledesma, Mikel. Juampe —cinc inicial—. Carmelo, Ga-vi, Josu, Óscar, Patxi, Juan Felipe i Txema.
3 Winterthur Sant Cugat: José Luis, Pinol. Jaume, Rafa Garcia.
Mauri —cinc inicial—, Pla. Juanito, Batet, Carles Navarro, Oriol, Xavi López i Josep.. Gols: 1-0 Ledesma W),~2-Q Vicente (5'), 3-0 Ledesma (7'), 4-0 Juampe (8'), 5-0 Ledesma (9'), 6-0 Juampe (9'), 7-0 Óscar (11'), 7-1 Rafa Garcia (17'), 8-1 Vicente (22'), 8-2 Pinol (28'). 9-2 Mikel (33'), 9-3 Pinol (34'). 10-3 Patxi (35'), 11-3 Juampe (35'). 12-3 Juampe (37'), 13 -3 Ledesma (40"). Arbitres: Ituralde i Vicente (col·legi basc). Públic: Uns 1000 espectadors.
Àl.HX LÓPEZ • Irurtzun.— El Winterthur Sant Cugat va marxar escaldat de la visita a la pista del segon classificat de la categoria, el Diario de Noticias Xota. El conjunt sancuga-tenc va perdre per 13 gols a 3. Amb aquesta ja són quatre les derrotes consecutives dels ver-mell-i-negre a la lliga. Després d'aquesta desfeta, el FS Sant Cugat perd dos llocs a la taula i passa a ocupar el vuitè lloc. Amb aquesta victòria, l'equip basc s'assegura matemàticament un lloc per jugar la lligueta d'ascens a divisió d'honor. En canvi, els homes entrenats per Carles Navarro ho tindran més difícil per classificar-se, ja que només hi accedeixen del segon al cinquè classificat.
El Winterthur Sant Cugat va deixar una pobra imatge al municipal d'Irurtzun i va protagonitzar un dels pitjors partits de la lliga. L'enfrontament va començar amb un domini aclaparador del conjunt local, que en els primers minuts del matx ja va sentenciar amb un contundent 7 a 0. En els primers minuts del segon període el conjunt visitant no es va deixar dominar, però la reacció dels jugadors del Diario de Noticias Xota no es va fer esperar.El parcial de 6 a 2 en aquesta segona meitat ho diu tot.
Murillo s'imposa en la prova de Supermotard • Manresa.— El pilot de les Planes Miguel Àngel Murillo va guanyar la primera prova del campionat de Catalunya de Supermotard, en l'especialitat de trau. Murillo va ser el primer del grup A després d'haver completat dotze voltes al circuit de Can Pedró (Sant Vicenç de Castellet). Carlos Latorre de Valldoreix es va classificar en quart lloc del grup A. En el grup B, de la mateixa especialitat, el santeugatenc Oriol Pérez es va classificar en sisena posició. /c.R.
MOTOR RALLY Ctra. Cerdanyola, 69 Tel. (93) 674 15 03 (Ventas) • Tel. (93) 675 18 53 (Taller) 08190 SANT CUGAT DEL VALLÈS
su agente PEUGEOT PEUGEOT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'abril de 1995 ESPORTS 23
GOLF
Inauguració dels primers nou forats del camp de golf públic de Can Sant Joan L'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, és reticent pel que fa a la segona fase del projecte
CARME REVERTE • Sant Cugat.— El conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Jaume Roma, va inaugurar oficialment el camp de golf públic de Can Sant Joan, situat entre
Diumenge va quedar oficialment inaugurat el camp de golf públic de Can Sant Joan.El president de la Generalitat no va presidir Tacte, tal com s'havia previst, sinó el conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Jaume Roma.
El camp de golf de Can Sant Joan, situat entre els municipis de Sant Cugat i Rubí, és el primer de caràcter públic que hi ha a Catalunya. La zona de pràctiques es va obrir el mes de juny amb una cerimònia presidida per Jordi Pujol i la setmana passada es va inaugurar la primera part del cir- . cuit que consta de nou forats. Aquesta primera part del recorregut funciona des de principis d'any i ocupa una extensió de 30 hectàrees del terme municipal de Sant Cugat. Amb la zona de pràctiques i els primers nou forats es clou la fase inicial de construcció del camp. La segona, que preveu la construcció de la ca-sa-club i nou forats més, podria començar l'any que ve, segons el president de la Federació Catalana de Golf, Pere Quatrecases: «El projecte és d'un camp amb 18 forats. Pròximament se signarà el contracte del bar-restaurant i els vestidors, i quan tinguem els diners, parlarem amb els alcaldes de Sant Cugat i Rubí per demanar els permisos de la segona fase, que espero que comenci l'any que ve». En Tacte inaugural Talcalde de Rubí, Eduard Pallejà, va manifestar desconèixer el projecte dels 18 forats afirmant :«és la primera vegada que sento parlar d'això. He intentat parlar amb el conseller durant aquests mesos i no m'ha rebut. Per tant, si volen ampliar el camp primer hauran de parlar amb Talcalde, i jo no els rebré fins després del 28 de maig».
els municipis de Sant Cugat i. Rubí.Durant la cerimònia es van obrir els nou primers forats , que funcionen des del mes de gener. Aquesta primera part del circuit es completarà en una segona fase amb nou forats més .
A Tacte inaugural també hi van assistir els alcaldes de Sant Cugat i Rubí, els presidents de lesfederacions catalana i estatal, el secretari general d'esports de la Generalitat i el secretari d'estat per a l'Esport.
El secretari general de l'Esport, Josep Lluís Vilaseca, en un moment de la inauguració. Foto: MANÉ ESPINOSA.
El president de la Federació Catalana, Pere Quatrecases, va afirmar en el seu discurs que aquest camp seria, « un planter important del golf a Catalunya». El secretari general d'esports de la Generalitat, Josep Lluís Vilaseca, va destacar la singularitat de Tacte pel fet que: «la inauguració del primer camp de golf públic coincideix a Sant Cugat.ciu-tat on justament es va fundar el primer camp privat de Catalunya». Per al secretari d'estat per a l'esport, Rafael Cortés EJvi-ra,«Tesforç que han fet les administracions ha estat per posar el golf a Tabast dels ciutadans».
Per a tots els públics CJt
I El camp de golf de Can Sant Joan és el primer de titularitat pública que hi ha a Catalunya. Amb aquesta instal·lació les ad-ministraciorís han volgut posar a Tabast de tothom aquest esport, catalogat d'elitista. Des de Testiu passat tots aquells interessats per la practica del golf'tenen la possibilitat d'iniciar-se en el camp de Can Sant Joan. L'escola és el primer pas, abans de sortir al -camp i recórrer els 9 primers forats. A Can Sant Joan es fan cur
sets a mida de tots els públics. Es poden iniciar tant en grup com de forma individual. Després d'haver assolit el nivell bàsic els jugadors poden accedir al camp. Abans però, hauran de passar unes proves d'aptitud i obtenir una llicència federativa.
Amb el camp de Can Sant Joan els golfistes federats com a independents ja disposen d'una instal·lació per practicar el golf, possibilitat que abans no tenien. Des que es va obrir al públic ja hi han passat unes 30 mil persones.
SE BÀSQUET
El Santfeliuenc marxa de Sant Cugat amb la victòria després d'un partit de domini visitant
El Sant Cugat viatjarà a Valls aquesta jornada gT \ UE Sant Cugat Munera (2), 0 1 Moreno (18), Badosa (5), Albesa (9), Asensio (15) —cinc inicial—, Sevillano (-), Romero (-), Riera (2), Carazo (5), Fontanals (2), Junyent (-), Solano (2). ^ O Santfeliuenc: Tural (-), Ju-/ >7 nyent (5), Albesa (19), Calella
(13), Atienza (13) —cinc inicial—, Vives (-), Milà (21), Matias (2), García (-), Fernàndez (-), Navarro (-), Rodríguez (-). Parcials: 5-13, 19-25. 23-31, 29-45; 36-52,44-56, 56-61,61-79. " Arbitres: Perea i Vilaseca. Públic: Unes 60 persones.
CATÍ MORELL I Sant Cugat.— El sènior A de la UE Sant Cugat va perdre un partit més contra el filial del Barca, un Santfeliuenc que no va mostrar el joc i l'espectacle d'altres temporades. Amb aquesta derrota, els santcugatencs perden el
• partit més assequible dels que res
ten per acabar la lliga. Els jugadors de Pardina van venir a Sant Cugat a aconseguir una victòria i a fer un paper digne, després del matx de la primera volta, en què van guanyar de només dos punts de diferència (88 a 86) un equip santcugatenc que es va mostrar com a clar dominador del matx. Les coses van anar més bé als jugadors del Santfeliuenc, que van poder mantenir un avantatge considerable que es va trencar a la primera part, quan els homes de Massafred es van posar a 5 punts. Però Terrada de Lluís Albesa en un llançament exterior va ser aprofitada pel Santfeliuenc, que, després d'agafar el rebot, va anotar un triple. La segona part no va donar opció i la victòria va ser un cop més per a l'equip visitant. Els santcugatencs viatjaran aquest cap de setmana a Tarragona per jugar contra el Valls.
FUTBOL
Es complica la situació del Sant Cugat per la derrota a
casa contra el Blanes Els locals visitaran diumenge el Guíxols
I Sant Cugat: Àngel (3), Asensio (4), Miguel Àngel (3), Granero
(2) (Óscar 75'), Cartiel (2), Gómez (4), Ramos (2), Roger (2), Joan An-toni (3), Bayo (4), Aguilera (2).
2 Blanes: Emili, Nando, Torruella, Josep, Luna, Àlex, Pitu (Aguilera
55'), David, Casas, Lluís (Sance 78'), Joan. Gols: 0-1 David (18'), 1-1 Bayo (58'), 1-2 David (89'). Àrbitre: Berenguer. Pèssim. Targetes grogues a Ramos, Bayo, Emili, Luna, Aguilar, David, Sance, massatgista local i (2) a Torruela. Públic: Uns 200 espectadors.
CARME REVERTE • Sant Cugat.— El retorn al Municipal va acabar amb una derrota del Sant Cugat contra el Blanes, en un partit decisiu per a tots dos conjunts. El matx va començar araf!" excessiu migcampisme i als 18 minuts de joc arribava el primer gol del partit. El Blanes s'avançava
en el marcador gràcies al gol transformat per David. Amb el 0 a 1 els visitants e\ van tancar a la seva àrea, esperant sorprendre el Sant Cugat al contraatac1. Els de Josep Alonso van portar el pes del partit, però les moltes errades que va cometre li van impedir crear perill. Poc abans del descans el Blanes es va quedar amb un jugador menys per l'expulsió de Torruella.
A la segona part els locals van sortir decidits a empatar el matx i Bayo en un servei de cAttxer va marcar l'I a 1. Amb l'empat el Sant Cugat va dominar de manera aclaparadora i el partit es va convertir en un atac constant, però els vérmell-i-negre no estaven gaire inspirats. A un minut de la fi del matx, el Blanes va sorprendré amb un ràpid contraatac i va sentenciar el partit amb el segon gol.
El Club Egara apallissa el Júnior (7-0) en un matx de clar domini local
7 Club Egara: Fages, Mundet, He-rreros, Guillamat, Pujol, Amat,
Dinares, Sala I, Sala II, Carrera, Ju-fresa —equip inicial—, Quintana, Mc-liné.
0 Júnior Bozal, Hofmann, Abad, Vidal, Cabestany, Sallés, Claras-
só, Remagosa, Bagunà, Serra, Negre —equip inicial—, Lelet, Òrscía, Nogueres, Patllé. Gols: 1-0 Dinares (20'), 2-0 Carrera (26'), 3-0 Pujol (34'), 4-0 Guillamet (39'), 5-0 Carrera (51'), 6-0 Pujol (55'), 7-0 Quintana (70'). . Arbitres: Herrero i Alastrue. Bé. Públic: Uns 75 espectadors.
A.L./CR. H Terrassa.— El Júnior va sortir apallissat del Pla del Bonaire. La superioritat del Club Egara es va fer palesa a partir del minut 20, quan els jugadors locals es van avançar en el marcador. Fins l'arribada del primer gol l'equip de David Pérez es va mostrar molt motivat i amb ganes de complicar el matx als locals, però l'encert de l'Egara va descoratjar l'equip de Sant Cugat. Es va arribar al descans amb un clar avantatge de 3 a 0 a favor dels jugadors del Club Egara.
A la segona meitat l'equip santcugatenc estava del tot desconcertat i l'Egara no va perdonar. L'equip de Terrassa es va mostrar molt més superior i amb 4 gols més va acabar d'enfonsar ei Júnior que no va disposar de cap més oportunitat per marcar. Després d'aquesta jornada el Júnior passa a ocupar la sisena posició de la classificació. Ara, l'equip de Sant Cugat té descans durant les dues pròximes jornades.
Brillant actuació de les gimnastes de la UESC en el trofeu de primavera • Sant Cugat.— Les gimnastes de la UESC que van participar dissabte en la primera fase del trofeu de primavera organitzat per la federació catalana de gimnàstica rítmica, van tenir una excel·lent actuació. Ivette Climent va ser la gran triomfadora en la categoria júnior,. La gimnasta de Sant Cugat es va classificar pri- • mera en els exercicis de cèrcoL mans lliures i maces. En la categoria infantil la gimnasta de la Unió Esportiva Sant Cugat, Estefania Díaz, es va imposar en els exercicis de corda i pilota. Irina Ruiz, que també va participar en aquesta categoria, va aconseguir el tercer lloc en la prova de mans lliures.
Diumenge les gimnastes de la UESC participaran en la quarta fase de conjunts de la Copa Catalana, que tindrà lloc à Lloret de Mar. /c.R.
El Centre d'Estudis Àgora organitza el segon cros escolar • Sant Cugat— El diumenge set de maig es durà a terme la segona edició del Cros Escolar Àgora, que està obert als alumnes de totes les escoles de Sant Cugat del Vallès, Barcelona i Catalunya en general. L'objectiu de la cursa és el d'aconseguir fer una gran i divertida festa escolar, ja que~ no es tracta d'un cros d'alta Competició. La sortida per als nascuts l'any 1988 es donarà des de les instal·lacions de l'escola a dos quarts de deu del matí. La resta de participants correrà successivament al llarg de matí. La segona edició d'aquest cros escolar rebrà el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat. Les inscripcions es poden fer a la secretaria de l'escola o a la Casa de Cultura. / J.M.V. •
24 ESPORTS H L S 4 C A N T O N S / D i v e n d r e s . 2N d ' a b r i l d e lvK)S
POLIESPORTIU
PB St.Cugal. 2-C. Jofresa, 0 Penja lil·iu-<;i'ana: I du. I J I H . 1 ins. Raül. Talli. Rcvcilc. l-aai llavi Vi'l. bs tcve/ (Ruben ns ' i . b'.aii|c iM.uc í>2'). I-Taneis. ( a rn l le Sant Josep l ' J : (itl . I u a i . Ainal. V i!a. Santos. X.ivi. VCLU i ) k n ^ . ( ani.ua. ( aballero. Jainie. (iols: 1-1) l'rancis i 7 >. 7 'I b ina |c (4í>'). Àrbitre: Sanchc/ k^eulai I atàvics. groguesa Santns. ( )ti in-, í 2 i .1 < ai : i I lo i vermella directa a Val .I P ; ' Í I 1 con I 78'). Comentari : l a l'cnv i -. a deini la i nu dels rivals nies d n . . t c s en la clas-siticacio en un p u n t donnnj l pels hlau-grana ( K
Mira-sol, 6 - ( urolinenc, 2 Mira-sol: Antmuo hianiu. Inse ( a r -los. Paco | lulio a l S. i L'IO. I ni iquc. Carlus. Minguell.i. brut I Mami •••"'). Jainic. Tini. ( a ro l i nenc : Ale \ iR ciion e.s i. M e c . IVilro. Juan. l 'ep, \l . . i i.u... U>va. Ruano [l'asteio-1'i i l.ivi. P u c . !>..•• id. (,ols: l)-l .la\i I I - ' . i i I n:• i i penal. 1-2 Kuano 11" i. ' .' Sei •_• 11 > ih2'). 3-2 Mami I " ' ' • - V c ,"s i s~ i. 3-2 l'ini ('HI'i. n-2 I • L ! v i Àrbitre: bscobai Mal . ' -v f I ,ii: eles grogues a Anloni ' • 'u.ni. li: o I n-lique. Juanju. l 'cdc > l u c : I n IViv ,d i ( 2 )a José ( a d o s i M.n, Ciiiiientari: 1 I Mr i -. •! '.,1 •. -.en nin.ir del camp el lival a ; n 'n d. I -. eona nart. ( K
LESC, 78 Sentmenat, 65 IT .S l ' I!: Murla a i -'•. \ l i j a - - • li. Romero i 2). M o u M ' a • Ki. • i i I M. < lareia I -1. ('ai :i/o ' ' ' V v au.- : ai. Badosa Co, Junv, •••' : 7 i. ( ic-.pi I 1 I. Solano | 14). Sentmenat: I I c i r a n . v - '. \ • I . i iei I I3 | . Mall in I..! i'"i ce i i l ana .c l-l. I.ilche | S | . Mi:- li. ' i. '-. , ei i -1. Domínguez i ' lll | . I \ • . c II. aan-d e / I ps). \ caik-c : Arbitres: ( ucv. i - i i i • •-Cmiu-ntari: I 'equip II a . - •:; . .'ini la quarta viclmia u«i-.e..:i ' . i i .-antia un rival que \\ i-'.ien ,c- i 's . Ucque ha qualifica! de a'-la 7 i V
t'B Mira-sol, 52 Capellades, 63 l 'U Mira-snl: Manolc- , ,i. \ l . - a u i mi . ()scar ( 12 i. \ icloí i i I )am i.' h cinc inicial . (iei ai c 2 ,-. í c n . ,2 i. Josc (4). C a n a P i |. Capellades: Isanl - > I ' \ ; 's'-. Ramos (l . i) . Aloi |'M. I iiacanec. ,10)
cine inicial . IV u v i i i. ( lu íone / 1.2 I. Aleró ( i . b a n c s | | Àrbitre: Marín. IV Comentari : I I Mua s,,| \a disputar un matx de liannl coiitia un ( ape-llades que va apiolitai l'eiieei'. als últims miiiuls per anai se'n e n el marcador. C.K.
Argentona, 54 LESC, 56 Argentona: (a la te l l ( 21 ). J imene / (1). Batlle (2). Companys (10). d a l l e m (2) —cine inicial . Alcalde I-1. Mullo/ (-), Alcalde I) (14). Navarro (4 | . CKSC: Puig (P)). Terrihas pq . Ca
brera (-). Albiae (4). ( 'usso I - I cine inicial—, Martín (1), Copdo (-), \ illas (10). Martínez (-). Rejat (1 I. Haldnch (5). Presència (3). Àrbitre: Ciordillo. Regula: Comentar i : Ed sènior k n v m de la l bS(7 va aconseguit un nou Iriomt en uu partit molt cin.v-ioi-ani i desprès de la prorroga \1 V ' K
. * . . , ; - * * * •
La Almúnia,10 - Olimpyc, 5 l.a Almúnia: Marian.>. I nibid. l'ania-gua. Clius. 1 acares caic inicial- . Víctor. Cobos. ( >r:u. Dio. Olimpve: N ' m l o . I a l kda . Mur. Jordi. Joan eme imcal . Martin, Salvador. David (íols: l l i Pa,llauna i I Vi. 2-11 Víctor -( 17'). 2-1 Joan i pt ' l . à-1 Orna (2u'). ï-2 Joan (21'i . 4 2 l·inhid |2.-'). 5-2 I agarcs ( 25' |. d-2 ()rna ( 2"' i. n-.' Joan |21)'). 7-c I acares |3ii'). 7-4 Joan là3" i. s-4 Víctor (àà ' i . i|-4 Orna (ciVi. l o t ( ' ln i s (àd ' ) . 111-5 I ullcda (2V) \ rb i t r e : Vicente i Vicente. Mal .na. ni l'argetes blaves a Paniagua i lm-,1
Comentar i : bis tlorcstaiis van loiu.c apallissats de Saragoss;| I a Aluinn a va s e n t e n c i a r cl inatv . ' ... :-.--u temps. C'.R.
CII St. Cugat, 6-Manlleu, CM St. Cugat: San/ . Bernat (2 | . Roí (2). David (2), Oscar —cinc inicia! Oriol. Burnat. Marc. Angles. Manlleu: Xavier. CasJevala Maria (1). Jordi. Moisès i 2 inicial - . Serra. Acria I 1 i. Kvolució llei marcador : -à-1. 5-2. 4-2.4-.V 4-1. ^ . ,. : Vrbilre: Mangol Be Comentari : 1 Is locals ,. i la victòria en un ni i"
ESPORT ESCOLAR
j ^ . - k . _ v
i,
las^guir
l l e i · i a l i -
IS C.K.
Casablanca, 8- St. C ugat 5 Casablanca: Pere / . R. -.. II i I v Mares ( 2 i. Aleaidc. Isaac i • . i-, -ccial ( ia /ul la (2). I .ope/. Pll SI. Cugat: l o i i e - . i •• ana... lul. Olmo (4). -\le\ O i -i- • e al Villalonga. l'.volueió del ina r i ad in : i 1-1.2-1
S-í. S-5. \ rh i t re : Bieet. K. .'ala Comentari : 11 Pll s un ( ncal va perdre mesperadan cul V u g o s s . i l a pluja va s o r p i e a d i e els s a n t m ^ a I enes. I s. ( R
IFSC, 25 Rubí, 17 I T S C : Cornet . Avo (4i. M a . 1 omas (5). Casaubon 12 i. I -k w Romero (1) —equip inicial (2). bucio (2). Arnau, Rodngue O l a y a ( l ) . Rubí: Artés. Vialcanet. bs lcvc / . I 1). Masdéu (2). García (3.1. Boi\ (5) —equip inicial—. Puig ((i). Magraner (2). Àrbitres: García i Pastor. Be. Comentar i : La UFT.SC" va aeon amb relativa comoditat una nov tòria que el manté lidca pa. P.M. V.R.
l IUI..1
-,- 1 1 1.
O l l e r
a d e i a
Rovo .
scüinr
a v ic-
la eo-
F u t b o l d e s a l a P i n s . J o a n I .una . I \ .u ( i a s p a r . R o g e r R o c a . l ' equ ip B del Pins del Va l i e s e s t a
Àlva r Sanz . Xav ic i C i a l l ego . A l b e r t O r i n i n , ( i u i l l c m m e l ó s en el g r u p B i n o m é s ha d i s p u t a t un pa r t i t S a n / , b n r i c G a r c i a Ignasi S o l a - M o i a l e s M'm cis ele la segont i l'ase. I:n a q u e s t p r i m e r c o m p r o m í s
l i igadors q u e f o r m e n l ' equ ip A de l 'escola P ins va p e r d r e c o n t r a l ' equ ip tic l 'escolti S a n t a Isabel
del Va l l è s , q u e d i s p u t a el c a m p i o n a t d e lu lbo l d e p e r 3 a 8. i a q u e s t c a p d e s e t m a n a s ' h a u r à e n f r o n t a r sala en c a t c c u i a aleví . T o t s ells s ' e n t r e n e n a m b a l 'Schola . • c.R.
/*\„~ tf*\
Futbol de sala Sta. Isabel I Is components d e l ' equ ip aleví d e l ' escola S a n t a I sabel son A l f o n s o R e g u e i r a , J a u m e G a r c i a , F r a n c e s c F e r n a n d e / . , A le -i a n d r o A n s o r s e . J o a n R o t e a . Alvt i ro R o d r í g u e z . J o r d i
Ra fae l G a r c í a t a m b é es t à inc lòs e n el g r u p B q u e d i s p u t a la s e g o n a fase de l c a m p i o n a t d e fu tbol d e sala . HI p r i m e r p a r t i t q u e hav i a d e j u g a r va q u e d a r t jo rna t i e n la s e g o n a j o r n a d a va d e r r o t a r l ' e q u i p
V ives , D a v i d G r a u , J o n a t b a n Z a m o r a . X a v i e r Piat . A del P ins de l V a l l è s p e r 3 a 8. A r a , é s s e g o n
J o r d i A n s o r g e i J a u m e F o r n e l l . I . ' e q u i p q u e e n t r e n a a la c lass i f icac ió . c.R.
AGENDA
M ^ _ « - « i . * » J $ } ;
Ü1F 1a catalana
17.00 Guixols-Sant Cugat (Dga
3a regional 17.00 PB St. Cugal les Fonts IDs.)
2a divisió estatal SÈNIOR
19.30 Valis-ÜÈSC A(Ds.)
SUB-23
17.45 Val ls-UÉSCA(Ds. í
JÚNIOR
18.30 Solsona-UESC (Ds.)
CADET
12.15 ÜESCÀ-l 'Hospi ta le t (Ds. |
INFANTIL
12.00 "Marisfes Rubí-ÜESC A (Ds.)
3a preferent
SÈNIOR
19.00
17.30
19.00
9.T5'"
10.45
9 .30 "
Sta. Rosa Lima-UESC B IDg i
SUB-23
Sta. Rosa Lima-UESC B iDg.j
JÚNIOR
Barbera-UESC B iDsa
CADET
UESCC-Jesus Mana iDsa
UESC B-Sant Per.? Ds :
INFANTIL
VÏc~UESCB(Ds.l
3a categoria A
2 0 0 0
18.30
SÈNIOR
SantÀndreu-Mi ra-so l iDr.
SUB-23
Sant Andreu-Mira-sol IDs.i
Campionat de lliga femení
17.30
17.00
JÚNIOR
UESC-Sant Fost (Ds.)
PRE-INFANTIL
UESC-la Llagosta (Ds.)
-T^tí
Lliga catalana SÈNIOR FEMENÍ
20.00 Esplugues-CVSant Cugat IDs.i
* '
Campionat de Catalunya 2a CATALANA
12.45_Pr_at-CH St. Cugat A IDg )
22.15 CH Sl 'Ci .g t i t B-Cassanenc (Ds.]
12.30 PH St Cugat-Juneda (Dg.l
JÚNIOR
11.00 PH St.Cugat-Arenys Munt IDg.;
JUVENIL
18.15 Stick M.-PH St Cugat IDs i
16 45 PH St.Cugat-Barbera i.Dsa
11 00 PH"S"t. C'ügat-ÀiguatredaTDs.l
INFANTIL
17.00 St ick 'M.-PHSt. Cugat (Ds.) _
15.30 PH'St. Cugat - 'Mataró lDs- l " " "
ALEVINS
16 00 St 'CkM.-PhSt. Cugat IDs.)
18.00 Sarna V-PH St. Cugat (Ds.)
BENJAMINS
17.00 Cai iet-PhSt.Cugat (Ds.)
PRE-BENJAMINS
16.00 "Canet-PH St. Cugat iDs.)
SvRStf,
Divisió de plata
1a divisió A
1a divisió B
Divisió d'honor cat.
2a divisió
18.00 W.St Cugat-Siccns iDs.l
19.30 Otimrjyc R.Pastor IDs.;
18.00 Ciurana-PB St Cugat IDs.]
10.00 C Sabadell-Champion IDg.)
17.00 Olimpyc-Orgngfl Exprés (Ds.)
« 3a divisió 16.00 Chess-Montmany (Ds.) '16.00 Selga-BokataslDsl
Cadet 12.30 Sta. Coloma-Olimpyc (Ds.)
Alevins 11.00 Olimpyc-Las Torres (Ds.|
i.'; -».sy
Copa Catalana SÈNIOR MASCULÍ
21.00 UESC-SarríàTer lDs.)
JUVENIL MASCULÍ 19.30 UESC-Barberà (DS.)
M Campionat de Barcelona JUVENIL
18.30 UESC-Nou Barris (DsT)
UESC.
U N I O ESPORTIVA SANT C U O A I
LA UNIO ESPORTIVA SANT CUGAT, UNA ENTITAT AMB PROJECCIÓ CONSTANT AL MUNICIPI.
BÀSQUET FEMENÍ BÀSQUET FEMENÍ BÀSQUET FEMENÍ BÀSQUET FE La secció de bàsquet femení de la Unió Esportiva Sant Cugat ha entrat enguany en la fase de consolidació dels seus equips. Actualment el club santcugalenc disposa de tres conjunts femenins: un sènior, un júnior i un pre-infantil. Els equips de bàsquet femení estan patrocinats per Carnisseries Tubau, c/ de la Torre, 14. El propietari, Jaume Tubau, ha contribuït així, en els últims anys, a la promoció de l'esport femení'
SÈNIOR FEMENÍ El primer equip participa en el campionat de lliga de tercera categoria, on actualment es troba entre el cinquè i el setè lloc a la classificació. L'equip està compost per tres*jugadoresen d'edat sènior, la resta són encara júniors i la mitjana d'edat és de 22 anys. La UESC està treballant perquè la temporada que ve l'equip pugi de categoria. Les components del sènior són: Amparo Herjero, Núria Puigneró, Júlia Villar, Bibiana Cabrera, Elisabet Baldrich, Carol Condo, Núria Terribas, Esther Cusó, Berta Martín i Marta Puig El cos tècnic el formen Jero Montoro i Víctor Carretero. Pere Albiac n'és el delegat.
JÚNIOR FEMENÍ EB aquest equip destaca la participació de bastants jugadores que encara són cadets, tot i jugar en una categoria superior. Elllitur d'aquest equip es preveu .brillant, ja que moltes d'elles encara podran jugar alguns anys més en el mateix equip. La mitjana d'edat és de 17 anys. Les jugadores de l'equip són: Margarita Almagro, Aida Sells, Teresa Garcés, Regina Rodés, Maruxa Gómez, Mireia Negre, Núria Oliver, Empar Presència, Àngels Presència, Neus Albiac, Marina Rejat i Míriam Martínez. Víctor Carretero n'és l'entrenador.
Sènior femení
PRE-INFANTIL FEMENÍ Per a la majoria de jugadores que formen aquest equip, aquest és el primer any de bàsquet. Els resultats han estat poc atractius, però es preveu una millora progressiva. L'equip que entrena Teresa Cusó l'integren: Beatriz Pérez, Anna Negre, Meritxell Forcen, A n n a Munoz , Mar iona Sebastiàn, Joana Soriano, Maria Soriano, Mireia Torres, Ma r i a Morest , Laura Blanch i Claudia Roselló. La mitjana d'edat d'aquest e-quip és d ' l 1 anys.
Júnior femení
Pre-infantil femení
HANDBOL HANDBOL HANDBOL HANDBOL HANDBOL HANDBOL H Després del bàsquet la secció d'handbol és la que té més participants. Aquesta secció, que va néixer com a conseqüència de l'absorció de l'Handbol Sant Cugat per part de la UESC, ha anat creixent amb el pas del temps. Enguany la Unió Esportiva Sant Cugat compta quatre equips: un sènior, un juvenil, un cadet i un infantil, dos més que en el moment en què es va produir l'absorció. Aquest increment dels equips de la secció d'handbol evidencia un clar treball en benefici de la base.
JUVENIL Després del campionat de lliga el juvenil de la UESC es troba en plena Copa Catalana. Bona part dels jugadors que integren aquest conjunt són cadets, i malgrat la seva joventut ocupen la tercera posició a la classificació d'aquest torneig. Els jugadors que formen aquest equip són: David Aiïón, Arnau Navarro, Jordi Giralt, Lluís Puig, Ivan Huertas, Raúl Morales, Roger Vila, Manuel López, Oriol Casanovas, Oscar Aisa, Francisco Hernàndez, David Regidor, Josep Espanyol, Jordi Martínez, Martí Urroz i Sergio Díez. El cos tècnic el formen Pere Lluís Martí, jugador de l'equip sènior, i David Ferrera.
CADET El cadet de la UESC està format, en bona part, per jugadors de primer any. Actualment està disputant la Copa de Barcelona, competició en la qual ocupen la cinquena posició a la classificació d'un total de vuit equips. Els jugadors de primer any són: Oriol Roch, Xavi Mallorquí, Albert Sans,
Ivan Cruz , Juan Migue l Handbol cadet Mar t ínez , Danie l V i l l a ,
Manuel Javier Martínez, Eduard Baguena i Pau Romero. Els de segon any són: Àlex Cortiella, Lluc
Navarro, Rubèn Curto, Carles Ambròs i Jordi Esteve. Aquest equip s'entrena amb Armand Mora i Josep Maria Cornet, dos dels juguJci . del primer equip.
INFANTIL Aquest és l'equip niés jove jugadors són pre-m'.n •• categoria. L'infanti; :'< competició en la que; < Martínez, Juanjo be.:. Romca. Carles Romc-i.-.. •.•
--o. Tot i figurar com a equ:,. - teor ia infantil la majoria dels ••na el mateix, ion de primer uvy Només dos es corresponen amb ia
•'•'..•disputa ia segona fase de !n !!:oo del Consell Comarcal Escolar
':i,solcat. Els jugadors que intog/ - aquest equip són: Robert Núnez, Ivan '•" •. edo, Gerard Dosaigües, Alb
jau'or de l'equip sènior, és l'entrenador.
N O U T E R R E N Y P E R A A S D I 26 Divendres. 28 d'abril de 1W5
La nena seu de l'associació pro disminuïts Asdi es construirà en una parcel·la de 4.000 metres quadrats a Valldoreix, l'na comissió elaborarà un projecte global de treball per a l'entitat. Plana 27. P I DIUS
E L S A C E R D O C I D E LA D O N A
El sociòleg santeuizatenc especialista en religió Joan Estruch creu que el Vaticà no admetrà el sacerdoci de la dona «mentre hi hagi l'actual Papa». Estruch té veu i vot en el concili de la tarraconense. Plana 28.
IMMIGRACIÓ
I .nhili.. K
Son 15: 4 m a g r i b i n e s . u c a t a l anes , u n a f rancesa i una basca . I'a unes s e t m a n e s q u e han crea! el g r u p de d o n e s de Val ies
sense F r o n t e r e s , l 'associació de supo r t als i m m i g r a n t s q u e funciona des de fa a n \ s ,\ Sant Cuga t . El seu object iu es a judar
les m a g r i b i n e s . a m b dif icul tats a fegides pel fet de ser d o n e s , a in tegra r - se a la societa t c a t a l ana . A b a n s . p e r ò . han d ' a c o n s e g u i r
q u e m e s d o n e s m u s u l m a n e s pa r t i c ip in en les r e u n i o n s : la dec is ió d i u e n — d e p è n de ics ma te ixes d o n e s que \ o l c n a judar .
Immigrants, dones i musulmanes Vallès sense Fronteres crea un grup per afrontar les dificultats d'integració de les magribines
Sil VIA BARROSO
• Sant Cugat . - - lis Pencarà més difícil', el triple salt mortal. Són dones, immigrants i musulmanes. «Fa confluència d'aquestes tres condicions —reflexiona Fatima II-yas— es l'origen dels seus problemes per integrar-se. Moltes tenen dificultats amb l'idioma, surten poc de casa i no s'imaginen que els calgui res més que tenir cura del marit i els fills.» Arribar a canviar aquesta visió i fer que siguin part activa de la societat on viuen és l'objectiu de Fatima i de la resta d'integrants del grup de dones de Vallès sense Fronteres.
FI col·lectiu ha començat a treballar fa unes setmanes i és format per 15 dones de Sani Cugat. De moment, només quatre d'elles SIMI maiuibincs. però -un dels objectius prioritaris diu de seguida Fatima es aumnentar aquesta xifra». - H e m d'aconseguir que. sobretot les mares de família, es decideixin a participar a les reunions i icílcxionai la seva situació. Files mateixes han de voler in-tegiar-se". alirina
Tant I atima com Ics catalanes del üiup insisteixen que la decisió, Int i i i imatge palliaical que e b ocudcntals tenen de la eultuia musulmana, depèn de les dones.
Per Anna, catalana amb amics ma-gribins, «les dones musulmanes no estan tan oprimides corn sembla; almenys elles no s'hi senten». «Quan les coneixes, deixem de veu-re-les com a víctimes. L'únic que cal és mostrar-los que aquí poden, tenir vida pròpia», afirma. -I quan
se n'adonin indica Fatima— elles trobaran la manera de convèncer els marits que hi tenen dret.»
Integració no és assimilació
La integració que busca el grup és, segons Fatima. «la que per-
Les quatre marroquines del nucli S.B.
I Fathiha Benhamniou és immigrant de segona generació. Va néixer al Marroc i va arribar a Catalunya amb els seus pares quan tenia sis mesos. Viu a les Planes i treballa com a monitora en una escola. Va csludiai magisteri, però no pol fer oposicions per accedir a una placa de mestra perquè no te la nacionalitat espanyola. lis una de les impulsuus del grup de dones de Valies sense I ron-teres juntament amb F.ilima Ihas. Nascuda a Rabat i llicenciada en Geografia i Historia. Fatima '.a venir a ( 'atalunva la ties ,HIU amb el marit i una l'illa de mesos. 1 ic balla en els cursets pei a ia integració de dones magiibincs organitzats per Carilas de l o a i ^ . i . ••Fuig d'agent comunitari explica- . Sóc una mena de pont eiitic
els occidentals i els immigrants. És una tasca poc comuna, però imprescindible perquè la majoria d'assistents socials desconeixen la nostra cultura.» Va trobar aquesta ocupació 6 mesos després d'haver arribat i reconeix que va tenir sort: «Moltes marroquines joves i preparades treballen en cl servei domèstic per culpa de les quotes. el sistema que permet l'entrada d'immigrants al país perquè facin de minvoncs.-' Nadia. la tercer,', musulmana del giup. està en aquesta situació. Llicenciada en Filologia Anglesa i casada amb un sanieugatenc, ta un curs per ser acent comunitari i estudia català. 1 louria completa el quartet: tieballa en un restaurant i era analtahela fins que \ a aprendre a parlar i llegir castellà de manera totalment autodidacta.
metra que les dones es relacionin amb tothom i siguin autosuficients». «Han de saber agafar el tren per anar a Barcelona, han de poder anar a la delegació de Treball a tramitar els permisos, han d'assistir a les reunions de l'escola dels fills i entendre què hi expliquen», afirma. El que cal impedir, en canvi, és «l'assimilació. la desaparició de la identitat pròpia». Per Fatima, «la cultura musulmana, com totes les civilitzacions. té aspectes negatius que s'han d'eliminar». «També és veritat que aquí les dones tenen més llibertat i això és bo per a elles. Però hi ha coses de la nostra tradició — adverteix— que s'han de preservar, valors com el respecte a la gent gran o la importància de la família.»
La dificultat de les magribines per superar el xoc cultural sovint s'incrementa pel l'el que procedeixen de zones rurals del Marroc. ••Fes musulmanes mes submises i tradicionals que conec -afirma Fatima— Ics he trobades aquí. lo uvia a Rabat, la capital, i no sabia que encara existia aquest tipus de dníui al país. Ara, les que son aquí. tenen l'oportunitat de canviar, i la tuncio del nostre giup es ajudai-les a fer-ho. si vo-!en. Files han d'escollir.»
L'Ajuntament rep 190 inscripcions de voluntaris forestals per a Festiu
S.B. I Sant Cugat. Cent noranta santcugalencs de fins a 45 an\s s'han inserit al cens de voluntaris forestals que l 'Ajuntament va tenir obert fins al HI d'abril. Entre els inscrits hi ha els associats aN grups d'autoproteccio de la Floresta i les Planes, i també els membres del giup operatiu de l'Agrupació de Detensa fores ta l (ADL), integrat pels que havien estat impulsors del parc de bombers voluntaris de Valldoreix iqac la unes setmanes \an dceidií incorporar-se al pla de p revenco municipal a iraxes de l'Al )i . i au' el cciir> com eb • e i i c l · .pic - mi-parliían ab inseiils n n c i pan de l'actuacl· > oer oi g mil/ai el \ •. -kintoríal qi c esta duent • i c IÜ, l 'Ajuntament. ja que esta pic\ si en el nou pia integi.il eonli<; cS incendis de! municipi i lambe a l'infocal de la Generalitat, 'lot i que el calendari, segons cl regidor de Medi Ambient, \ a v i c ; Cortés, ''llu esta lixal dclïnilha-ment · ' . els cursos de formació bàsica teòrica i practica es començaran a fer «probablement el pomer cap de setmana de maig . Cortés ha volgut puntualitzar que. «un cop finalitzada la insiiuccio. els ecnsats que s'han inscrit individualment no estaran sotmesos a cap compromís d'obligatorietat». «D'aquesta manera - hi afegeix Cortés— en cas d'emergència podrem comptar amb els voluntaris que es vulguin presentar. però almenvs estaran pieparats per saber com i en que han de col·laborar.'»
Per ( 'orles, el grau- de compromís es mes alt. en eanxi. en el cas ilels grups d'autoproteccio: els membres del col·lectiu de la Floresta han establert ja un primer esbós del sistema de guàrdies que utilitzaran durant l'estiu per tal que hi hagi vigilància permanentment. Segons el president de l'associació. Jaume Ventura, «el compromís és ical, però és per egoisme ben entès. No és una decisió quixotesca.» La intenció dels flo-restans és poder establir torns per fer les tasques de vigilància cada dia en els mesos de més calor. «En principi, serà al juliol i l'agost. però tot dependrà del temps», diu Ventura. De fet, durant els dies festius de Setmana Santa van començar a fer patrulles de vigilància. que mantindran els caps de setmana.
Per completar l'execució del pla de vigilància, es coordinaran, segons Cortés, els grups organitzats de les urbanitzacions amb la Policia Local, els voluntaris de Protecció Civil i els objectors que fan la prestació social substitutòria a l 'Ajuntament. Precisament els objectors seran el pròxim grup que farà, demà a la tarda, el curs de preparació que dirigeix Roger Llinàs, caporal del pare de Bombers de Rubí. Fins ara, el grup d'autoproteccio de la Floresta, el de les Planes i el cos operatiu de l 'ADF ja han rebut aquestes classes. El programa, aprovat per l'escola oficial de Bombers de la Generalitat, serà el mateix que s'aplicarà a les sessions de formació per a la resta de voluntaris que s'hi han inscrit, però que no pertanyen a cap giup organitzat i que començaran la instrucció el mes que ve.
ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'abril de 1995 PUNT DIVERS 27
SERVEIS SOCIALS
Asdi construirà la nova seu en un terreny de 4.000 metres quadrats a Valldoreix
La pastisseria Alegret ha regalat una mona de 45.000 pessetes a l'associació pro disminuïts SÍLVIA BARROSO
H Sant Cugat.— Una parcel·la de 4.000 metres quadrats de Valldoreix, requalificada com a zona per a equipaments, serà el lloc on es construirà la nova seu de l'associació pro dis-
El tracte d'intercanvi entre l'associació pro disminuïts Asdi i els propietaris dels terrenys de Valldoreix on l'entitat ha de construir la nova seu es podria traduir en una realitat a final d'any. L'edifici que s'està aixecant a la parcel·la de la carretera-de Cerdanyola on hi havia l'antiga seu d'Asdi s'ha d'acabar per aquestes dates, i serà llavors quan l'associació podrà lliurar Ics claus dels locals comercials dels baixos.
A partir d'aleshores. Asdi serà la propietària d'un terreny de 4.01)0 metres quadrats a Valldoreix. molt a prop de l'estació de l'Entitat Municipal Descentralitzada. L'acord de permuta va sorgir. segons la presidenta de l'entitat, Enriqueta Guarch. perquè «per mitjà d'una requalificació s'havien destinat els terrenys de Valldoreix a zona d'equipaments socials i els propietaris es van trobar que no podien donar-los cap utilitat comercial». Amb l'intercanvi. AsSi fa rendibles els baixos de l'edifici que ha construït i obté un terreny de 4.000 metres quadrats. 3.000 dels quals són edificables per a equipaments. «Ara —puntualitza Guarch— hem de trobar la manera de finançar la
minuïts Asdi. Segons la presidenta de l'entitat, Enriqueta Guarch, s'ha arribat a un acord per cedir els locals comercials de l'edifici que Asdi està construint a canvi d'aquest terreny, molt proper a l'estació de l'Entitat Municipal
Descentralitzada. Des que es va enderrocar l'antiga seu, l'associació continua les activitats als locals de la Creu Roja, on aquesta setmana han celebrat la Pasqua amb la mona que els ha regalat la pastisseria Alegret.'
Una reproducció en xocolata del rei Llefíha estat l'obsequi de la pastisseria Alegret d Asdi Foto J A MULA
construcció de la nova seu.» Des que a final de l'any passat
es va enderrocar l'antic local de la carretera de Cerdanyola, Asdi
treballa a la seu de la Creu Roja, on dilluns van rebre una reproducció feta amb xocolata del personatge de Walt Disney el rei
Lleó, una mona valorada en 45.000 pessetes que la pastisseria Alegret els ha regalat, com cada any, per celebrar la Pasqua.
L'entitat vol elaborar un projecte global de futur H Asdi ha constituït aquesta && mana un «grup de treball» amb «l'obejctiu d'elaborar un projecte global de futur». Segons la lo-gopeda i fisoterapeuta, «la primera reunió de l'equip ha servit per començar a definir la filosofia del projecte i iniciar un estudi de necessitats que ha d'estar acabat a final d'any». La raó d'aquest rellançament de l'activitat de l'associació és precisament les possibilitats que oferirà el nou local que s'ha de-construir al terreny de Valldoreix. «Se suposa —diu Finet— que, amb la nova seu, podrem atendre nens que no tenien les seves necessitats específiques ben cobertes». Presidit per l'alcalde, Joan Aymerich, i coordinat per Ascenció Finet, el grup de treball està integrat per la neuropediatra Conxa Bugié, la psicòloga Glòria Ruiz, la metgessa Araceli Fernàndez i l'arquitecte d'Asdi Martí Finet. Un dels objectius de l'equip serà buscar finançament per construir la nova seu i, segons Aymerich, «ja s'han fet els primers contactes institucionals per trobar subvencions».
Caixes f$ Fortes
Sant Cugat del Vallès, -n- 58917 99
UNIÓ D'INDEPENDENTS SANT CUGAT
UNÍS Vol demostrar eJ seu agraïment a tots els ciutadans que s'han adreçat a nosaltres per tal d'oferir-nos els seus suggeriments i el seu suport.i
Quiere hacer constar su agradecimiento a todos los ciudadanos que se han dirigido a nosotros * ofreciéndonos sus sugerencias y apoyo. •
Josep M. Llauradó. Eduard Recasens. (candidat d'UNIS per Sant Cugat) (candidat d'UNIS per Valldoreix)
28 PUNT DIVERS E E S 4 ( ' A N I O N S D i v e n d r e s . 2N d 'abr i l de 1W5
l ' a 2.s a n v s q u e J o a n E s t r u c h v iu a V a l l - l l a
d o r e i x . E s c a t e d r à t i c d e s o c i o l o g i a d e l e s m o
SOCIOLOGIA
p u b l i c a t d i v e r s o s l l i b r e s , t r a d u ï t s a
ts i d i o m e s . E n t r e a q u e s t s , d e s t a c a u n
r e l i g i o n s i p a r t i c i p a c o m a v o t a n t c o n s u l t i u ' i n t e r e s s a n t e s t u d i s o b r e e l s s u ï c i d i s , t e t
e n el c o n c i l i d e la t a r r a c o n e n s e , q u e s ' e s t a a m b S a l v a d o r ( ' a r d u s i t i t u l a t Plegar de
c e l e b r a n t al C e n t r e H o r j a d e S a n t C u g a t . \iure. L'Optis l)ei i les seves puraduxes
é s e l t í t o l d e la s e v a d a r r e r a o b r a . E s t r u c h
h a t r e b a l l a t a la U n i v e r s i t a t d e B o s t o n
i a c t u a l m e n t e s p r o f e s s o r a la 1 a c u l t a t
d e S o c i o l o g i a i R e l i g i ó d e la U n i v e r s i t a t
A u t ò n o m a .
JOAN ESTRUCH. C a t e d r à t i c d e s o c i o l o g i a d e la U A B
«Millor una Europa de pobles que (Testats »
K.-WIONl.l 'OU
• Sant C u g a t C o m veu la so
cie ta t c a t a l a n a actual ' . '
- l i s u n a soc ie t a t m o d e r n a .
una sne i e t a l c o m p l e x a i. s o b r e t o t .
u n a soc ie t a t p l u r a l : a q u e s t es l 'ad-
jee t iu q u e d e s t a c a r i a m é s . En
a q u e s t sent i t es u n a soc ie t a t , cul-
t u r a m c n l i s o c i a l m e n t , mol t r ica.
A m e s , C a t a l u n y a te u n a pos i c ió
mol t p e c u l i a r a E u r o p a p e r q u è
es un d e l s p a ï s o s a m b una h i s tò r i a .
una t r a d i c i ó i una c u l t u r a sò l ida .
d e seg les i. al m a t e i x t e m p s , es
una n a c i ó s e n s e es ta t . R e p r e s e n t a
a E u r o p a un cas s i ngu l a r p e r q u è
es una soc ie t a t a m b u n a l l e n g u a
p a r l a d a pe r núl io j is d ' h a b i t a n t s i.
en canv i , no te e s t a t , l 'ei t a n t .
e n tol el p r o c é s d e c o n s t r u c c i ó
d e la l n io 1 i i r o p e a . q u e s 'ha fet
b à s i c a m e n t a l ' e n t o r n de l s e s t a t s .
C a t a l u n v a p o d r i a fer un p a p e r
mol t s igni f ica t iu en cas q u e a r r i b e s
el d ia . qt ie jo c r ec q u e ha d ' a r r i b a r .
q u e l'eix de c o n s t r u c c i ó d ' a q u e s t
p r o c é s d ' u n i t a t e u r o p e a n o es ba
ses en L Is e s t a t s j a c o b i n s s i nó q u e
los mol t m e s u n a I i i r o p a d e re
g i o n s i de p o b l e s . -
l l i let d i v e r s e s r e f e r è n c i e s
a la n a c i ó s e n s e es ta t . El g r an
r e p l è li • de ser a c o n s e g u i r un es ta t
ca t a l à '
- . lo e m s e n l i i i a he en una
E i u o p a de p o b l e s i l e g i o n s en
1.1 qu.-.l els .-.p.uells ei.issies d e I es
ta: -s!i-_.ai-ss;r i c . ln i t s a la m í n i m a
i \ t ; be . e! p i o b l e m a es
r u s q u o t e s i ca Is de e \ p i ' et u i' -...b i •I m e n t s i
s |
• l.i el m a p a e u r o p e u . icai i m e n i les e s t i u c -
iis : n, i ei ' t e m i n d a l l i es in le-, .i - inicuLMiciic no se i ii :i·i e s tud i s o b i c i.,
1 i. i p a l c n i a l'ei o a. pi I all c o m la de l in i i i.s.' .:'.-- l i " ''l'.e te ta mm.
r \ s q u e -. i SÍ. .i S.ml
< ie..l i. pe i t a n t . v i . •. ;-- e.i'iv is p a a h . l e r i p s han est.-.t i -.. •e: i i u m e n t lla eslal . ' nu,, s. Saa l ( ' ima: . s -jt • d. 'K n u s o s de , a i ' u i i
l a ' p , 'I t a n t s d e t o t e i P i ' l I
q u e ii:est
t a n : , i ['I iv l'e
vol ei l i a ' i q i ta _ s
a ixo v i d e l s !
p, u i un
- 1^
b iot el
d enca i KiK i
lain.alvles \ ix .
be en p a r t al fet q u e s 'ha c o n v e r t i t
en un lloc d e r e s i d è n c i a d e gen t
de p r o f e s s i o n s l ibe ra l s i. en g e
n e r a l . d e b o n a pos ic ió .»
- P a r l e m del conci l i d e la ta
r r a c o n e n s e . U n de ls t e m e s p o l è
mics és si la c o n f e r è n c i a e p i s c o p a l
c a t a l a n a s ' ha d e d i f e r e n c i a r d e
l ' e s p a n y o l a . Q u è e n pe i r sa?
— d - s un t e m a p o l è m i c i q u e
e n c a r a n o s 'ha reso l t . A r a m a t e i x
s e ' m la difícil s a b e r q u i n s e r à el
r e su l t a t final d e la d i scuss ió . P e n s o
q u e la m a j o r i a d e g e n t de l conci l i
t é . en g e n e r a l , g a n e s q u e hi hagi
u n a e n t i t a t d e p le d r e t q u e a p l e g u i
les d iòce s i s c a t a l a n e s . A r a b e . jo
c r ec q u e e n c a p cas a q u e s t a c o n
fe rènc ia n o s ignif icar ia u n a i n d e
p e n d è n c i a to ta l d e la c o n f e r è n c i a
e s p a n y o l a : a ixò ser ia a b s u r d i n o
c r ec q u e n ingú s 'ho p l a n t e g i . D e l
q u e es t r a c t a r i a és q u e to t s a q u e l l s
t e m e s q u e són p r o p i s d e les e s
g lés ies d e C a t a l u n y a es p o g u e s s i n
r e s o l d r e d e s d ' a q u í s e n s e t r e n c a r
lligams.»,
- Q u i n p a p e r ha d e fer en el
fu tur la d o n a en l ' esg lés ia , so
b r e t o t en el p o l è m i c t e m a del
s a c e r d o c i ?
- E n a q u e s t s m o m e n t s el
de l s ace rdoc i d e la d o n a
la n e v e r a . Es a d i r . d e s p r è s
d a r r e r e s m a n i f e s t a c i o n s q u e
a q u e s t t e m a ha fet el P a p a
. una cosa q u e p e r mi es
i a i a : m e n t r e hi hagi aques t
:-a no es t o m a r à a par lar d ' a ixo .
. s e m b l a q u e ser ia Lina m e s u r a
•i; a m a l i l / a e i o LIC la d o n a . p r e -
.bk i n o i m a l . en vista de la
I no m ' e s q u i n c o Ics v e s t i d u r e s
!HiiL' t a m p o c no ser ia la s o l u c i ó
•is els p r o b l e m e s . Ea meva
p e r s o n a l es q u e a la
ea q a e aixo a l 'esgk 's ia p o :
. i dit mol t s anvs . hi h a m a ean-
e i l e n e s c o m a q u e s t de sa
. !•a: de les d o n c s o de I ce l ibat
cal : >i i . k l c a p e l l a n s . ••
l e m a
lli l i , '"i n i
. p i ,
Confirmen el mal estat dels frens del camió en l'accident d'Andorra B Sant t u g a l \ n d o r r a . — l ï e s
p e r i t s e s p a m ois i d o s d e f rancesos
h a n confi í ma t el mal es ta t dels
frens del c a m i ó q u e va p r o v o c a r () m o r t s i una l i e n l e n a de l e n t s
el (r d e d e s e m b r e a .Andor ra . En
l ' acc iden t hi va m o r i r la s a n t e u -
g a t e n c a M a r i b e l l ' i g e l l . q u e t re
ba l lava al P r i n c i p a t d ' a s s i s t e n t a
socia l . To t i q u e el c o n d u c t o r del
c a m i ó va se r d e t i n g u t p r e v e n t i
v a m e n t . el cas és e n c a r a o b e r t
i el ju tge q u e l ' ins t rue ix havia d e
m a n a t l ' i n forme t ècn ic q u e a ra
s 'ha l'et púb l ic . Els c ine e x p e r t s
c o n s u l t a t s h a n es ta t d ' a c o r d en
el seu p e r i t a t g e i c o n s i d e r e n q u e
el ma l e s t a t de l s f rens h a u r i a p o
gut p r o v o c a r l ' a cc iden t de les E s
c a l d e s . M a l g r a t q u e el p e r i t a t g e
s 'ha c o m p l e t a t , les famí l ies a fec
t a d e s n o h a n r e b u t e n c a r a c a p
no t i f i cac ió oficial, s e g o n s la ge r
m a n a d e M a r i b e l U r g e l l . E n c a r n a .
q u e t a m b é viu a A n d o r r a . I i n s
a r a , s e n s e c a p p r o v a c o n f i r m a d a .
la famíl ia Urge l l n o havia dec id i t
l ' acc ió judicial q u e e m p r e n d r à .
•<Espero q u e en la p r ò x i m a r e u n i ó
a m b l ' advoca t ja es p o d r à d e c i d i r
q u i n a ha tic se r la pos i c ió tic la
f amí l i a» , h a dit E n c a r n a U r g e l l .
«El q u e v o l e m és q u e es faci jus
t ícia. i n o és u n a q ü e s t i ó d e d i n e r s
i i n d e m m n i t z a c i o n s . D e t o t a m a
n e r a . j o ho ha ig d e c o n s u l t a r a m b
la r e s ta d e g e r m a n s , q u e v iuen
a San t Cuga t - , , hi afegeix , s li
Conferència sobre els berebers a la Casa de Cultura I Sant C u g a t . — I a c u l t u r a de l s b a r b a r e s c o s e e n i r a i a la c o n f e r è n cia del l i imüis ta de la U A B O r n a r O u a k r i n i q u e Va l i e s s ense f r o n t e r e s ha o r g a n i t / a l pe r a d i m a r t s a les S del v e s p r e , a la C > , , de ( 'ul l in a A u ' o a n o n i e ' i a l s • e b ca l ah ins del M a n o e - . han es ta t t ra d i c i o n a l m e n t c m o n h i l s a! i c c i m ile I h i s s a r II. ena. i. q u e Ik s i i i . passa t es va p i o d u i i ei pi .mer a c o s t a m e n t ja LJLIC es va p c r m e i i c l ' e n s e n v a m e n t de l s d i a l e c t e s K r e b e r s a les c s t o k ' , del \1 .u iot M é s de la mei ta t del m n i i e r a n > maiTOL|1.l l is ile ( a ' a h . i ' v a si ai de c u l t u r a b a i b a n sc.a i la v", a . len-gua m a ï c i na e - a a •' •. n ^ à dia lee tes . s i ;
H CONCILI CATAl A Al. CENTRE BOR.'-'
l,;-i creació de la conferí eia episcopal catalana cenü ^ les
*cili na Saiv
i lOrnes sessions deï •! debat despivs d<.
a g a t I a c , u a . i c ' a i i n I oi i q a e I;M ..-. q u e d a r c l a ra
ia ia de M I a l o ru iu l a q ia i i a t e n d è n c i a d o m i n a e n t r e els , i te .üoecs . . ! ' . , e n l K l o e i invoc. i ls . r ú i t i m c a p sle s e t m a n a 1, i .:t : 111 i -. i s'|-,.,iu ,is de III . ' IL va saiv i pe" expaisar " u -• I ••. " i . s s^s-aoio d. v ai a ï r i s p. iss ':>:. - -.-I Pisbe di Sol - s
.k d, a -e • ii's . 1 , i so í.i. \ :r . . a. I )." . va ,kili I' -. :• I l a i . ' h r i a ,'s . la ei e. ieio O ' I I I : . ,. c H'iícunicia e p o / if
p • .1 •• . ,p e al t ' O P , copa 1 pi e • . '. ' < • el ti 1 a a e i o p :
a a • Oi k s ai a n e í - de d e < \>'.< i:nv i 1 K ig. a q , u ', i i , ml • ' i' . n d u d •' Cu m a l a -ei a ix - • ' v "lel na •
: . , i . . . -i ai - e. • e" "U ' . - " • " . \ p es inici v i u p
11|, p, >Pc - •. .. m a , r I ' . i. -. a m a van d e • . . . , . : i'M..:' . •, " a ; qi i , -o i 'i i. q u e --';u'a;
MÉS MEMBRES A LA REGALÈSSIA La Penya Regalèssia ha volgut aplegar en un sol grup tot els qui treballen amb ells, fent desaparèixer els «col·laboradors» que passen a ser tots membres de l'associació. Plana 32
2 9 . Divendres, 28 d'abril de 1995
m CINC ANYS D'ANTICS ESCOLANS El grup d'antics escolans celebra el seu cinquè aniversari amb una sèrie d'actes que començaran aquest cap de setmana i acabaran el proper 18 de juny. El grup es va fundar l'estiu de 1989. Plana 33
DIADA DE SANT JORDI
Tot i les nombroses activitats organitzades, les roses i els llibres van acaparar gran part de l'atenció de la gent. Fotos: MANÉ ESPINOSA i J.A.MULA.
Milers de persones surten als carrers del centre urbà per celebrar la diada de Sant Jordi La Plaça Octavià, La Plaça dels Quatre Cantons i La Carretera de Cerdanyola van ser eh punts neuràlgics de la festa
RAMON LUQUE • Sant Cugat.— El bon temps, la coincidència de la diada amb el cap de setmana i el color que donaven les parades de roses i llibres van motivar que fos molta la gent
Sant Cugat.— El Sant Jordi d'enguany ha estat més participatiu que mai. El fet que la diada caigués en diumenge va motivar que molta gent participés de la festa. Entre 1500 i 2000 persones, segons l'Agrupament Escolta Berenger el Gran, van omplir els punts neuràlgics del centre de la ciutat per gaudir de les parades de roses i llibres i de les diferents actvitats que es van organitzar. A la Plaça Octavià es van instal·lar parades reivindicatives com les del Col·lectiu Antimilitarista, la Plataforma de Defensa de la Torre Negre, el 0,7% o les Joventuts Nacionalistes d'Esquerres. L'Associació pro-disminuïts ASDI, Vallès Sense Fronteres, Creu Roja Juventut i l'Associació Espanyola Contra el Càncer també van ser presents a la festa.
Les floristeries locals van coincidir a dir que la venda d'aquest any havia estat repartida entre dissabte i diumenge al coincidir, en cap de setmana». Pel que fa als llibres, entre els més venuts destaquen, segons les llibreries de la ciutat, Gràcies per la propina del valencià Ferran Torrent, La doctora Cole de Noa Gordon, El llibre negre de Catalunya de Lasarre. El món de Sofia de
que s'acostés als carrers i places més cèntriques de !a ciutat per gaudir del dia de Sant Jordi. Les principals llibreries i floristeries van aprofitar, com ja és tracional, per posar parades al carrer. Algunes as
sociacions sòcio-culturals, polítiques i reivindicatives tampoc van deixar escapar l'ocasió per instal·lar les seves taules. Les escoles de la ciutat també van posar parades ambulants i van organitzar diferents actes
L'Agrupament Escolta Berenguer El Gran va contribuir a fer. un any més. que la diada fos màgica. Foto: MANÉ ESPINOSA.
Jospein Gaarder i El Alie-nista de Caleb Carr. El Pedra i Ploma II, de l'autor local Pep Blanes també va tenir força èxit. Precisament Blanes i Joaquim Carbó -Delia
i els ocells és els seu darrer llibre- van ser el dos dels escriptors que es van acostar fins a la Plaça Octavià per signar exemplars.
Com ja és tradicional, l'A
grupament Escola Berenguer cl Gran va ser un del grup locals més actius. A la cinquena edició de la cercavila del Drac, la Princesa i Sant Jordi,hi van participar
molts nens difressats. En la tradicional xocolatada que organitzen es van repartir 500 gots i es van preparar 130 litres de xocolata.
El barri de la Carretera
i festes. La cercavila de Sant Jordi, la tradicional xocolatada i el concert de rock organitzats per l'Agrupament Escolta Berenguer el Gran, van ser algunes de les activitats més exitoses.
de Cerdanyola va aprofitar la vigília de la diada per donar a conèixer el petit comerç de la zona. Els bars i restaurants van fer diferents degustacions i, en vint minuts, es van acabar els.400 entrepans que un d'ells va preparar. L'atracció més concorreguda va ser el globus aerostàtic de «La Caixa» que permetia veure el barri i tot Sant Cugat des de l'aire. Els nens també van tenir l'oportunitat d'atipar-se amb una xocolatada i de cantar al Karaoke. Un grup de models va fer una desfilada amb roba cedida per les botigues de moda i joies d'un establiment especialitzat del barri.
Pel que fa a la diada a les escoles, la Collserola va instal·lar una parada de roses a la plaça del Coll. Els col·legis Pla i Farreras i Ferran i Clua van vendre llibres a la plaça d'Octavià i el Joan Maragall va organitzar la seva festa de primavera. En aquest centre es va fer una xocolatada i un concert a càrrec d'ex-alumnes. Però l'activitat més important, va ser l'exposició amb dibuixos, endevinalles i còmics fets durant últimes setmanes pels alumnes de l'escola. Aquesta mostra es pot visitar encara al vestíbul del centre.
3 0 APUNTS HI,S 4 C A N T O N S - D i v e n d r e s . 2S d ' a b r i l d e W 5
LA VIDA SOCIAL
Lliurament de premis dels XIII Jocs Florals de la gent gran • S a n t t utiat < g e n e r o s o s j a iuan- . .uní ' l.i pi ineí
"i '< n a t u r a l s en malaia i castel l :.
que pei r e s p e c t i v a m e n t . IY\ l ro Riv.t L i: i p ; e - . • r . i: r
- ' l · ivs a! ,-i. r,.r-. ; ,,i , l 'ai , opaa- ses. R o s a Hiu l i a s , l ' l lar I.[
^ en t Liian-, '.a dit l ' a lca lde n i t / a t c o n p i n ! a í n c n l ' .o ie - na s . ( ' a r n i e ( ' a sade jus t , Nat i de Sant C u g a t en l 'actc d e d u c s c i i l i t a l v S a n t o T o m à s . A n d r é s C a -
l l i u r a m e n t ilcls p r e m i s de l s I;l m c n i b r c - d e jura t \ a n r r e t e r o , !•'. ( i a r e i a . A n t ò n i a J o c s f l o r a l s p e r a la g e n t t en i r d i f i cu l t a t s pe r esco l l i r A s t i e r . M i q u e l C a h a n a s i m a n . c e l e b r a t el 22 d ' ab r i l . !e - n a t i a c i o n - i e l - p o e m e s . A n t o n i C a s a - \ a n se r els al-Al -en cos t a t , els p r e - i d e n t - q u e vair r e c i t a r J o a n I I a- t r e s p r e m i a t - a tnh l ' eng lan -del C a s a ! d ' \ M s i ile la 1 lat m a s . D o l o r - N ' i l íuasau . J o a n t ina, la viola i e n les ea-
d ' A w s d e la l ' a n o q u i a feien Ber l an t i a i í a i i e s l N a t e . t c g o i i e s d ' h u m o r , n a r r a -
e u d e n t l ' e n t e s a q u e a q u e s t J o s e p M a r i a So là i ü u ï - a e ions i o b r e s de l e m e s san t -a n \ ha fet p o s s i b l e q u e s 'ha- ( i a r e i a van o b t e n i r les l lo ï s c u g a t e n c s
Seixanta antics alumnes de l'escola Normal de mestres visiten Sant Cugat Aquests professors hi havien estudiat durant la Repúhliea
d e s e t m a n a . I a s s o c i a c i ó v.t ter l ' a s s e m b l e a
a n u a l d c - p i c s d ' h a v e r - . i s . la t el M o n e s t i r i h a \ e i - s e r eun i t a m b l ' a l ca lde . Jo , in Av-
lei ic l i . ! ' ls p r o f e s s o r s , q u e h a v ' e n e s tud i
AMll·l.s ('AM M k \ M Sant Cugat . - - - b i s an t ics a l u m n e s de l i s co la N o r m a l d e la G e n e r a l i t a t d e C a t a l u m a . q u e d u r a n t els anvs q u e va func iona ; •, a
t e n i r la seu a la ( asa d e C u l t i u a , van : ch i ' an l la R e p ú b l i c a a San t C u g a t , li i vai K ' · n i r - s e .le no i . a San t C u g a t i q u e s ! c a p v.ilei m : n . : i s e i v ü i l a a n \ - d c - p r e
1 '• i a .1; l an A V I I Í C I e h . e -
. i a ' - a t i - ' a n . h < p> :
' - . ; • ( ui_ai l a r e i t - M . !,,
• .. n - ' - : . o i a ' - i.i •:.
• l ' r - '• r f i -
M
• ::1 i a s l . l l > -.111 Ce l ' l i '.
' 1 - c o l a \ o r m ! .i ; 1
' i . ' . -CM -it va ' t i n c - : i ' 11!--
|- . .1 e.o . c: n tranqi -i i ',.: 0 ile l i.u -ne ei tan-, i.r. n' " , r \ b-e1». 1 'ol·|c.::-- v '• i
-c; j un ta : a t r ia1 , . r pro-tce'.e educat iu -' ae- a d amb 1 I conec p le di ;\i ,- . idea1 pi : la ( i e t l e i ahl il \ q u c - t nu ••• ile; d 'ediK .-i '< v- l\«-,,i a en la m o l i \ aeii - ; ! i p ; e paí ac io dels aluuiiK-- p e : p a i l i e i p a i en una soc ie ta t m e s l l iu re , m e s so l idà r i a i n tes c a t a l a n a .
•<L.es e sco les , i m e s IT.s-eola N o r m a l d e la G e n e r a litat q u e \ a func iona l a San t
C u g a t , son la b. i -e p e r lor- dir l ' a lca lde en r e f e r è n c i a a q u e van ven i r a S a n t C u g a t m a r els c a t a l a n s . D ' a q u í s u i - la i n a u g u r a c i ó q u e es \ a fer van fer u n a visi ta g u i a d a al t e n els c o n t i n g u t s q u e d e s - un d ia d e s p r è s d e la visita M o n e s t i r , i a la t a r d a van p r e s es e o n s e r x e n a l 'Arxiu de l s m e s t r e s . c e l e b r a t l ' a s s e m b l e a a n u a l a n a c i o n a l , pe r e x e m p l e » , va b i s s e i x a n t a p r o f e s s o r s la C a s a d e C u l t u r a .
I'.ls prote-sors van visitar el Monestir i es van reunir amh l'alealiie. 1 ,-!>.: VIAM ISI'INOSA.
CLÍNICA DENTAL — I)r. ("iirlos K. Rosetti —
PRÒTESIS FIJA Y REMOVIBLE CIRUGÍA - ESTÈTICA
BLANQUEAMIENTO M U T U A L I D A D E S
Rbla. Ribatallada, 20 - l r 3a Tel. 674 72 16 Sant Cugat
•• * > Turno por las tardes
«
. j
GIMNÀS BLOCK 0' Rosselló, 11 • (NIRAOA PER ST AKIOHI. 78
Tel. 589 53 48
Centre Ginecològic Dr. Cayuela i Font
Especialitzat
I en tractaments I
|de menopausa|
i d esterilitat
Sant Cuqat Tei 674 66 1'
uia W\èdica Cirurgia Odontologia
• DR. FERNANDEZ LAYOS Cirurgia general, aparell digestiu ASC-Prev.asa-Sanitas Av Torreblanca" 2B. 2n. A1 Sant Cugat •a 589 47 00
Consult. Centre Mèdic
• CENTRE MÈDIC SÀBAT Ct-'t'icriis de conduir i armes M'jütcitid internà íaserteràpia Santiago Rusinol, 2 entol 1a Pa gat W 674 15 26
Dietètica-Nutrició
• MARIA RIUS SOLER Acupuntura nulncio-dietet-~r vingudes Francesc Moragas 25-27 Cugat B 674 15 26
• C E N T R E D E N T A L I QUIRÚRGIC Av Catalunya ?1 baixos Sant Cugat tr 589 00 00 Fax589 03 13
• DR. CARLOS ROSSETTI Odontologia r-:-ns i adults Rt-'a Pr-.ii.i.ada 20. 1r 3a Sant Cugat tr 674 72 16
• DRA. LUZONDO Clínica dental infantil. Exclusiu nens i ortodòncia Francesc Moragas. 5, entresol. Sani Cu gat o 674 05 06
• DR. JAUME SAURA Clínica dental. DL a OV 9-13 h i 16-20 n Pg. Sant Magi, 22, baixos Sant Cugat •a 674 23 35
• DRA. EUGÈNIA FDEZ.-GOULA PFAFF Pediatna Sanitas, Caja Salud Agrup MUT Av Catalunya. 22, 1r 1a Sant Cugat S 589 31 13
• PILAR CANOSA ÚBEDA Pediat-ia - Medicina adolescent Av, Torreblanca,2 - 8. 3r pis Sant Cugat •B 674 57 98 - 589 3b 48
• DR. ENRIQUE CAYUELA FONT Ginecòleg, obstetricia-ecografia Esterilitat, menopausa, revisions Francesc Moragas 1-3, 3r 2a Sant Cugat 0 674 66 11 Fax589 11 45
Psicologia
• DR. ANTONI PESARRODONA Ginecologia i obstetrícia ASC. Meditec Av Torreblanca, 8, 3r 8. Sant Cugat ^ 5 8 9 19 66
Fisioteràpia
• SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Assistència sanitària Fiatc Asisa C- Villa. 49. Sant Cugat tr 674 48 72
Metge capçalera
• J.R. ESQUIROL CAUSSA Capçalera genalria ASC, AGRUP, MUT. MFIACT etc Ai Torreb anca 2-8 3r 10a. Sani Cugat tr 589 39 26 tt 487 13 31 Urgen! 24 h. Busca 2,402
• Dr. MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera Visites a domicili-mútues Ma|0r, 36, 2n. Sant Cugat •B 674 00 25
Oftalmologia
• CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia. Conveni amb les principats mútues C/ Santa Maria, 10. Sant Cugat t r 589 51 06
Pedagogia-Logopèdia
• BEGONA VINALONGA Pedagogia-Logopèdia Prcbleme? llenguatge i aprenentatge C-' Villa 5-7 ' - 2a Sant Cugat •ü 589 12 15
• C E N T R E DE P S I C O L O G I A CLÍNICA Trastorns d'aprenentatge i de a pa-la Nens, adolescents i adulis Av Cíit^'unya 21, 3r 1a Sant Cugat •a 674 36 73
• CARMELA CASTILLO Psicologia problemes d'aprenentatge Villa 5-7 tr 2a. Sant Cugat W 5 8 9 12 15
Pediatria
• JOSEP M. COROMINAS CASA-RAMONA Pediatria, asma infantil Hores convingudes Rbla Ribatallada 20 1 r 3a, Sani Cugat •B 674 72 16
• CENTRE PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia C' Can Mates, 2-4. 1 r 2a Sant Cugat o 589 40 51
• M. ANTÒNIA EDUARDO CARDONA Psicologia clínica Rbla Can Mora. 1 Sant Cugat •B 589 43 44 - 430 96 27
• Dr. J O A N V A L L D E P E R A S COMBAS Pulmó i Cor Mapr, 36 2n San Cugat B 674 00 25
• DR. JESÚS FERNANDEZ BAI-ZAN Toco-gmecologia. Hores convingudes Av. Catalunya, 21. 4rt 1 a. Sant Cugat •ff 589 48 08 Particular 674 74 09
• JUAN JOSÉ GÓMEZ CABEZA Obstetrícia i ginecologia. Hores convingudes, Francesc Moragas 25-27 ïr 2a. Sant Cugat. -3 589 13 07
• MILÀ MARTÍNEZ MEDINA Obstetrícia i ginecologf.i Hores convingudes Francesc Moragas, 25-27, 1r2a Sani Cugat, ü 589 13 07
Traumatologia
• DR. JOAN CASANOVA SALLA-RES Traumatologia, ortopèdia ASC. Previa-sa. Medylec Av. Torreblanca. 2-8, 2a-10. Sant Cugat •B 589 18 88
• ML GOZZI DE LA TOUR ROYO T-a;.matologiri Cok.rrn.'- i espatlla Av Torreblanca, 2-8. Pchcltnic Sant Cugat •s 675 57 56
• JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia Assistència sanitària Previasa, Medylec Pcliclinic Torreblanca, 2-8. 2a-10. Sant Cugat ïr 589 18 88
CENTRE DE REHABILITACIÓ FUNCIONAL
SUSANA NICOLETTI
mr • Membre de la «Sociedad Espa-c ?.
de Fisioteràpia cara la Escoiiosts-
S.E.F.E.
• Membre Associé de la S.IR.E.R.
«Societélnlernacionalede í
Recherche et d'Etude sur le 5
Rachis»
• F sioterapeutes de Schroth per la
Katharina Schroth Klinit. Alemanya
Tractament i detenció precoç de les desviacions vertebrals
C/ Sant Antoni, 74 t « l . 674 74 37
RESIDÈNCIA SANT SALVADOR
3a edat
Torre amb jardí I
Ascensor
Cuina pròpia
Bugaderia
Metge
Infermera
Fisioterapeuta
Personal qualificat 1 Capacitat 24 places
Perruquera
Sant Salvador, 47 T»l . S74 42 23 SANT CUGAT
ELS 4 CANTONS / Divendres, 28 d'abril de 1995 APUNTS 31
LA VIDA SOCIAL
Pep Blanes presenta el seu nou llibre davant un nombrós públic L'autor vol fer una biografia d'Arnau Cadell
RAMON LUOI r; I Sant Cugat.— La sala capitular del Monestir de Sant Cugat va quedar petita davant la massiva assitèneia de públic que va anar, dissabte passat, a la presentació del nou llibre del dibuixant santcugatenc. Pep Blanes.
L'obra Pedra i Ploma II, el romanticisme del claustre del Monestir de Sant Cugat del Vallès significa, en paraules del seu autor, «un homenatge al romanticisme que durant anys i anys havia tingut el claustre abans de la seva transfprmació». A l'actual claustre hi ha, segons Blanes, «fredor, i això fa que la carn no estigui càlida i, per tant, costarà una miqueta treure'ns el regust que teníem». L'artista local va anunciar una tercera part
del Pedra i Ploma que completarà la trilogia. Aquesta estarà dedicada a la figura de l'arquitecte del Monestir, Arnau Cadell. Segons Blanes, «es tiaetarà d'una biografia novel·lada». Pep Blanes va signar exemplars de la seva obra acompanyats d'un pròleg del president de la Generalitat, Jordi Pujol, que no va arribar a temps a l'editorial per poder ser imprès.
Pèrdua de romanticisme
A l'acte van assistir-hi nombroses autoritats municipals i gent del món sò-cio-cultural de la ciutat. Com a convidat d'honor hi havia l'alcalde, Joan Aymerich. La màxima autoritat municipal va coincidir amb Pep Blanes en l'afirmació
La sala capitular es va omplir de gent interassada èn conèixer el nou llibre. Foto: MANÉ ESPINOSA
que el claustre «ha perdut romanticisme amb la restauració». De tota manera, Aymerich va dir «que es pot veure perfectament la cosa més important de totes que
no són sinó els capitells». L'alcalde va destacar l'o
bra de l'artista santcugatenc com «una manera d'enfortir les nostres arrels amb el Monestir i una manera de donar
a conèixer el monument, no només a la gent de Sant Cugat». Per a Aymerich, l'obra de Blanes «és important perquè et porta el claustre a casa».
La V Festa del Llibre Gegant es farà el 7 de maig • Sant Cugat.— Des de fa unes quantes setmanes, la Comissió del Llibre Gegant està preparant la que serà la cinquena edició d'aquesta festa, adreçada bàsicament als més menuts.
Integrada dins de l'Ajuntament de Sant Cugat, la comissió, de la qual formen part gairebé deu persones, treballa de valent per aconseguir el màxim nombre d'il·lustradors i il·lustradores que vulguin donar forma a les fantasies dels infants de la vila el diumenge 7 de maig.
La festa, que es fa en un marc tranquil i acollidor preparat per a la ocasió —la plaça de Barcelona— pretén que els infants escriguin contes i que després un dibuixant els il·lustri. D'aquesta manera es van compaginant diferents planes que permetran crear un llibre gegant, que es presentarà durant el mes de juny a la Casa de Cultura./F.c.
R E S T A U R A N T
La Nansa
| Fregidoria-Maiisqueria
Crta. Sabadell. 47-08191 Rubí Telèfons 69 11 52
MEX-CAT Especialitat
Mexicà - Català
Al costat dels cinemes ^ Tel. 589 38 23
RESTAURANT
CAN tT\ BARATA
Ora. de Rubí o Sabadell km 15,200
Tel. 697 06 52 M11M1223
RESTAURANT PIZZERIA
PANXA CONTENTA Passeig Olabarria, 69 • Sant Cueal
Tel. 589 06 07~ a o
^_J* _ g
VINGUI A CONÈIXER ELS NOSTRES SUGGERIMENTS CADA SETMANA
CEROANYOLADELVAU.ES XERCAVMS
RESTAURANT CAN OLIVÉ
ctra, Cerdanyola, 9. Sani Cugat. 580 31 29
av. Flor de maig, 122 560 88 39 Cuina de marcat
REST. EL VIEJO ROBLE
LA FLORESTA REST. RANCHO EL PASO
MASJANER
d Altamira, 36
Cl Pas Estació, 15
d Guadalajara, 14
691 73 55
_ W 4 3 8 0 3 _
674 23 15
Peix i marisc
Cuina
Obert tota la setmana
banquets Tancat dium. nit i r j l . no festius
Cuina variada
LAPONDEROSA cl Victòria, 18-20
RUBÍ LA NANSA ctra. Sabadell, 47
MACXIM C/Quattla, 20-ElsAvets
589 25 71
6991152
699 55S8
Braseria
EL PORTALET pi. del Dr. Guardiet. 14 568 54 68
Paelles, martte, tregui
Menú, degustació
Pizzeria, cuina catalana
Tancat dimecres tarda
Tancat dimarts nit j dimecres
Tancat diumenge
Tancat diumenge-diluns tarda-mt
SANT CUGAT LA PALTA rambla Can Mora, 24 589 5011 Frankturts Obert tots els rjes
CAN AMETLLER cl Camí can Ametller, s/n 674 91 51 Cuina mercat Especialitzat en bacallà
CHEZ PHILIPPE
CREP
RESTJCANT1NA EL MEXICANO
LA GRANJA
SNPPER'S
BOKATAS
plaça Pep Ventura, 5
cl Valldoreix, 68
cl EndavaNada. 10
cl St. Antoni-ptaça Barcelona
c/ Enric Granados, 7
plaça Hospital, 35-37
674 94 84
675 2826
5891825
675 5 2 4 6
675 31 41
5891972
Cuina francesaAnenú diari Tancat rjtss. migdia i dium.
Creps, entrepans
Cuina i música autèntica
Cuina casolana
Braseria
Entrepans especials Diumenge i test obert a partir 18h
GRANJA BAH EL MONESTIR plaça Augusta, 2
RESTAURANT CA L'ÀVIA
MESOMENYS
BAR REST. EL MOLÍ
c/Sant Antoni. 13
cl Elies Rogent, 14
plaça Pep Ventura, 3
589 54 92 Esmorzars/Tapes casolanes Obert de 8 a 10 nit
674 0585 Cuina catatanMarnac. Servei de bar
589 3823 Mexicà-menú català Obert al migdia
589 17 40 Menú oSamprod. beric
CAN BARATA ctra. Rubí a Sabadell, km 15,200 69706 52 Cargol teunà/arròe negre
LACARBONERIA
LA CANTONADA
EL TAST
d Vila, 6 675 14 51 Tapes casolanes, torrades
plaça Monestir, 1
d Alfons Sala, 9
584 23 32 Creps, amanides, menús Obert cada dia
589 15 02 Marisc, menú, cuina merc. Repartir a partir de les 12 h
REST. PANXA CONTENTA pg. Olabarria, i 589 06 07 Cuina de mercat Obert tot el dia
PARADA I FONDA rbla. Can Mora, s/n
BRASERIA LA BOLERA c/Baixada-de l'Alba, 20
BAR RESTAURANT EL MESÓN plaça Octaviè, 5
BRASERIA DEL MERCAT V E U plaça Pere San, 6
BAR REST. CASABLANCA d Sabadell, 47
589 26 97 Cuina catalana Dilluns vespre tancat
67416 75 La nostra esp, és qualit. Tancat diumenges nit
674 1047 Braseria i cuina de merc.
Obert tot el ala
CERVESERIA IL SICILIANO
CAPITAN COOK
589 52 40 Calçotada
674 5307 Braseria
675 28 52 Cervesa d'importació i menjar basc
VALLDOREIX RESTAURANT VALL D'OR
plana Hospital, 6
pi. Lluís Millet. 1
rambla M. Jacint Verdaguer, 185 6741141 Dies festius bufet Riure
589 61 61 Cuina colonial Obert tots els rJee
^PARADA/ FOÍMDAir
Vingui a provar els nostres nenús
PRIMER, SEGON PLAT i
POSTRES 950+CAFÈ 990 PTA
Rambla Can M o r a , s/n 08190 SANT CUCAT DEL VALLÈS
t „ ^ , « J e l . 589 26 97
HJUeón Tota una tradició
n . Ocbwiè, 5. Td. 67410 47/SH 27 C SANT CUGAT OH. VALLÈS
LA5DA&EDIA DEL MEDCAT VELL
PI. Pere San, 6 - Tel. 589 52 40 08190 SANT CUGAT
3 4 n r 5 m B a , H o f a r i ' t e 7 a 2 4 h
Mercat Pere San
Parada 306
Sant Cugat del Valies
CASA FUNDADA L'ANY 1 9 M
s CUI^A CA1ALAKA ï
SMOPLKABANQUEIS S
PosEstwó, l5-TeL674 340J
08190 LA rLORESTA (Sant Cagtrt dd Volés)
Kttm&z&akmiïü^vu
32 APUNTS ELS 4 C A N T O N S / Divendres. 28 d'abril de 1995
LA VIDA SOCIAL
La Penya Regalèssia acull com a membres tots els col·laboradors S'instituei.\ solemnement l'orde de cavallers de la Dolça Arrel de Sant Medir
• Sant Medir. Des de la galcssia aplega al seu ento de persones, gians i joves. i_ el seu estoic en l.i tasca de o
Aquest dissabte. .'. l'crmi-ta de Sant Medií i cu el tiaiiscuí s d'una. divci i ni.i cerimònia. es \\\ M ] \ c -•'. 11 -o-lenincinenl com a iavallcis de la Dole.i \ i : cl aila \ ullen.i de Ci 'I 'i ibi 'i adols que habitualment, i .Imant molt de lemps. han li\ ballat pei con-civ ai i dieinlica! I ermita de San! Medir l ) a -qucsl.i inanci a. es \ au con-vetlli en membres de ple diet de la l'cn\ a Regalèssia.
A Tacte hi \ in assistir lots els mtcgiaiils de la pcnv.i. ,ii i in pa m a t s de d o n e s . amics i taim'iiai s. com també lepi i si nt.uils de la I cdeia-cio de < olles de C iracia. en-Iie aïlli s eoir. idats. I n total. mes de \ imanta persones '.au pail:i.:par en la lesta.
I... t iobada \a començat ami' una mi^.i celebiada a l 'intcnoi de i'ctmit.i i oti-ciada pei mi isseii I Uns \ ic toia, que va destacar ei let que aquest i colla es un exemple M I i un testimoni pel als aïlles tant per ia se\a dedicació i espeiil de treball com pei la il·lusió i alegria que ti aiismeteii. També es va rccoidai aquells membres de la penva que ia no hi son.
Acabada la missa, els set membres de la l 'ensa van piesidii la investidura solemne dels nous cavallers.
bis aspu.ints \\in jurar es tai disposats a treballar durament amb pic i pala per Sant Medir, sota l'amenaça terrible de patir de migranya si un dia faltaven a la pro-
MOS ISí S \N l anvs, la Penya Re-
rn un bon nombre |iie col·laboren amb
iisolidar i adequar
l'ermita de Sant Medir, recupeiai-ne l'entorn j Sant Medir i la penya, amb la petita l'esta d'aquest -especialment les fonts que amb el temps s'ha
vien perdut- i estendre la tradició de l'aplec de Sant Medir. Fa anys que aquests homes dediquen els dissabtes a treballar altruistament per
dissabte, lia volgut aplegar en un sol grup tots els qui treballen amb ells, fent que desaparegui el mot de «col·laboradors» per ser tots membres de la Penva Regalèssia.
Invc- liua SOILIIUK ileb : illcrs de la Dok.i \nel I MM VI SANT.
inctcnça. Tant si fugien fins a Laos com si ho teien al Pakistan' . LI nous cavallers de la Dolça Arrel, investits amb els símbols de l'orde
un casc d'obrer, un collar daurat, una capa i el mànec d'una aixada — van rebre de mans del president. Joan Buscada, tres cops a l'espatlla mentre el Miquel Ga
rrell. que es el degà d. l'orde. els donava un üos de regalèssia com a insígnia de l'oàdc.
1 a jornada va acabar amb cl tradicional dinar de germanor. servi', a l 'esplanada
bosc. no s'hi pot fer foc. I que, encara que al prin-F:l dinar va ser portat des eipi la colla era un grup d'a-de Sant Cugat.
Joan Buscalla va manifestar que amb aquest acte festiu volien manifestar que la penya era ober ta a tots
de l'ermita. Aquesta vegada aquells que estimen i tre-l'apat no va consistir en el ballen per Sant Medir i per típic arròs, ja que. per les conservar Ics tradicions de condicions en què es troba la ciutat.
mics del poble. ara. amb l'ajut de tots aquells que estimen i treballen per Sant Medir. la penya s'havia tras-forniat en un grup viu i creixent de gent que se sent santeugatenea i que fa tot el que pot per treballar en comú pel bé del poble.
Team SNAFU organitza un encontre de clubs d'estratègia • Sant Cugat.— I. associació lúdica Team SNAFU organitza per a aquest dissabte. a la Casa de Cultura. la primera Jornada Inter-clubs de Catalunya d'Associacions de Miniatures Militars. Ln l'acte hi participaran clubs d estratègia i simulació històrica de Barcelona, Terrassa. Sant Cugat i Vilafranca, que donaran a conèixer al públic diferents reglaments de joc amb miniatures militars que rcpic-senten exèrcits de diverses èpoques, des de l'antiguitat fins al període de la guerra civil americana. ( 'ada club aportarà un moniloi . que s'oferirà per fer pàl·lides d'iniciació a qui hi vulgui participar A més. s'ha previs; organitzar un concurs en que es premiarà l'exèrcit de liguics més ben pintat. V vespre es durà a terme una taula rodona amb cl títol l'.l futur del joc tir ininin'nrc^. amb la presència de icpre-
1 sentants dels diferents clubs botigues i nulians de comu-
[ nicaciò L 'specialú/als en j aquest mon. \ <
Concert contra els contractes bastirà H Sant Cugat. 1 'agiupa-ció local de Joves amb Iniciativa ha organitzat pel proper diumenge un concert
: contra els anomenats con-! tractes «bastirà». Fi concert
començarà a les Hi de la nit darrera de la ( asa de Cultura de Sant Cugat. LN encarregats de tocar seran cl grup de trash meta! l.a (Íarrapatu I.u Purga. (íarrapatu i el grup ' i Purga.
Amb aquest c<
de rock
mec' t . Jo-preten
/Mim aqucsi conec11, JO ves amb Iniciativa preter que la juventut de Sant Cu gat celebri de forma espècia la vigília del dia del irc ball. 'R.I..
L'establiment is situat al numero à del carrer Major, lano- I V XII I A
La botiga Vert, de roba interior celebra el primer aniversari • Centre. l o ' just hem per a dona. Ja fa un any públic i ara es tracta començat, pero estem moll que la botiga va obrir les establiment on es pot tt
portes al carrer Major, i s'ha iot allò que fa l'alta en beneficiat especialment de interior, pijames o pecc la remodclacio del tram de formals de punt. Deies arcades. Durant aquest qualsevol membre de 1 temps, la botiga ha intentat mília pot vestit -s'hi a adaptar la seva oferta de preus molt raonables. producte a la demanda del :< \ \ t n \ s
contents de l'acollida que ha tingut cl nostre establiment ent re els s an teuga tencs - . afirma Cristina Recasens, p rop ie t à r i a tic la botiga Veit. especialitzada en iob.1 intei ioi tant pei a home com
d'un ohar roba s i ii -
fet. a fa
llits 1 i s
L'expoció recull 4(10 acudits dels 2000 recopilats per Gavin. Foto: MANÉ FSITNOSA
Una exposició, sense obres literàries, dedicada al llibre I Valldoreix l 'Associa eiéi de propietaris i veïns de Valldoreix exposa aquests dies a la seva seu una mostra d'acudits dedicats al llibres. però sense cap obra literària. lis tracta de 41HI acudits. ileb més de 20011. que sobre aquest tema ha recopilat
l'historiador local Josep Mana Gavín.
L'exposició està organitzada en diferents plafons. Dos d'ells fan referència a llibres de política catalana. estatal i internacional. Un fa referència al llibre religiós. l 'n altre a la historia
de les obres literàries. Un. mostra la història de les cines utilitzades per escriure. Un, ensenya acudits de ia diada de Sant Jordi. I el darrer fa referència a i.n anunci televisiu en que soi-tia un mico amb un. llibre al cap. R.t
ELS 4 CANTONS / Divendres. 28 d'abril de 1995 APUNTS 33
LA VIDA SOCIAL
L'estiu del 1989 es va gestar el que amb el temps s'ha convertit en una entitat de bons amics, arrelada al municipi, que ha recuperat els cants tradicionals de l'Església. Més de 30 antics escolans del Monestir es van trobar alehores per crear una coral i recordar part de la infantesa. Han passat més de cinc anys i ara, amb un seguit d'actes, ho volen commemorar.
Cinquè aniversari del grup d'antics escolans Aquest cap de setmana començaran els actes commemoratius, que acabaran el 18 de juny
FRANCESC CARBÓ H Sant Cugat.— «Tot això, i molt més, és un tros de la vostra vida, i de la nostra, de tots els qui som aquí. Un tros que, especialment avui, recordem i revivim, fins externament, al voltant de l'altar. De l'altar de Déu, que va ser i ha de ser l'alegria de la vostra joventut. Perquè el cor sempre té dret i necessitat de ser jove.» Aquestes paraules les deia ara fa cinc anys el que aleshores feia poc que era nou rector de la parròquia de Sant Pere Octavià, mossèn Pere Vivó, en l'homilia que va fer durant la missa en què es va donar a conèixer el grup d'antics escolans del Monestir.
La idea inicial era organitzar el comiat de mossèn Juli, que l'octubre del 1989 es va jubilar i va abandonar la parròquia. El assajos i el desig de constituir un grup estable no van fer possible tenir-ho tot a punt. No va ser fins al gener del 1990 que —gràcies als cants preparats i dirigits per Auladell, a les sotanes i els roquets fets per Maria Prat i a l'a
juda de molts col·laborador— els antics escolans del Monestir es van presentar en una missa solemne.
Sense adonar-se'n, el grup es va constituir i van començar a assajar periòdicament. Gràcies a l'empenta de Jaume Barnils, la il·lusió, la tradició, el respecte, la voluntat i les ganes de retrobar-se han permès formar un grup on l'amistat no té preu.
Des d'aleshores han participat en moltes misses a Poblet, Poboleda, al santuari de Queralt i per poblacions del Vallès. Han anat a les trobades del grup Cavall Bernat, què Josep Barberà i el grup fan a l'entorn d'aquesta roca, a Montserrat.
De tota manera, de l'actuació que es recorden més és la de la inauguració de l'Auditori, en què van participar en la primera part de les Històries de Sant Cugat. El grup també ha anat a la Catalunya Nord, a cantar a Perpinyà.
El cinquè aniversari
Ara, amb motiu dels cinc anys d'història del grup,
Els antics escolans el dia de la seva presentació, el gener del 1990. Foto: ARXIU ANTICS ESCOLANS.
s'han programat üna sèrie d'actes, que començaran el cap de setmana vinent. La majoria d'antics escolans aniran a Navarra els dies 29 i 30 d'abril i 1 de maig, convidats per la parròquia de San Juan de Pamplona. Tenen previst fer concerts a moltes contrades, com San Juan de la Pena, el monestir de Leyre, Roncesvalles i el monestir de Javier.
El viatge, que faran en autocar i de manera familiar, és fruit d'un intercanvi de corals que es durà a terme més endavant.
Per al mes de juny tenen previst fer tres actes que tancaran les celebracions del cinquè aniversari. ÉI 4 de juny cantaran a Gombreny, al santuari de Montgrony, i l 'li de juny faran un concert commemoratiu al Mo
nestir de Sant Cugat acompanyats de la coral Evan-gelisch Kantorei Haidhau-sen, de Munic, que visitarà el Principat.
El 18 del mateix mes, i coincidint amb la diada de Corpus, tenen previst organitzar un dinar de germanor per commemorar els cinc anys que fa que el grup d'antics escolans del Monestir funciona.
V Concurs de Fotografia Casal de Mira-sol • Mira-sol.— Organitzat per l'Associació de Veïns Sant Joan de Mira-sol i amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sant Cugat i del consell de districte, s'ha convocat el V Concurs de Fotografia Casal de Mira-sol.
En aquest concurs hi pot participar tothom qui ho desitgi, excepte els fotògrafs professionals. El tema és lliure, si bé no s'acceptaran fotografies trucades ni aquelles que ja s'hagin presentat a altres concursos.
Cada participant pot presentar fins a tres fotografies en color, de dimensions màximes de 24 per 30 i mínimes de 15 per 20. Al darrera hi ha de figurar el nom i el telèfon de l'autor.
Les obres s'han de presentar el 6 de maig, d'11 a 12 del migdia, al casal de Mira-sol o fer-les arribar a la consergeria del Centre Cívic. Des d'aquest dia fins al 21 de maig, data en què se celebrarà la Festa del Casal, hi estaran exposades.
El jurat, integrat" per la junta de l'Associació de Veïns de Sant Joan, adjudicarà tres premis- —de 20.000, 15.000 i 10.000 pessetes—, que es lliuraran el dia 21 mateix a les 5 de la tarda. / F.c.
L'Arxiu Gavín vol ampliar el fons • Valldoreix.— Tothom qui tingui felicitacions nadalenques, postals de qualsevol, temàtica, recordatoris de la primera comunió o de defunció o estampes religioses, pot trucar al 674 25 70 i membres de l'Arxiu Gavín passaran a recollir aquest material, que formarà part de manera catalogada de l'arxiu, situat a l'avinguda Mas Fuster, 57, de Valldoreix. / F.C.
L'ampliació del local marca l'inici de les VI Jornades de l'Esbart Es faran del 29 d'abril al 4 de juny, dia de la Ballada del Soci
FRANCESC CARBÓ • Sant Cugat.— La sisena edició de les Jornades de l'Esbart té aquest any un caràcter especial, ja que hi ha un fet que permet diferenciar-la de les altres edicions: es tracta de la inauguració de l'ampliació del local social, que es farà els dies 29 i 30 d'abril.
Ha estat un any de feina per aconseguir gairebé mil metres quadrats més de superfície, bàsics per a la projecció futura d'aquesta entitat santeugatenca, que està força arrelada al municipi.
Aquesta ampliació del local social permetrà tenir un nou magatzem, dues sales noves per assajar i, ara com ara, un nou vestidor. Queda per acabar un altre vestidor i les noves secretaries.
Totes aquestes millores es podran veure els dies 29 i 30. S'espera que les autoritats hi seran presents a la tarda. El local, però, es pot visitar tant a les dotze del migdia com a la tarda, a
Joan Rovira
partir de les cinc. L'esforç desinteressat de
molts associats i amics ha permès adequar un local. Gràcies a ajudes institucionals, aportacions i recursos propis, s'han pogut finançar unes obres que han tingut un pressupost alt. Joan Rovira, president de l'esbart,
ha explicat «que l'entitat ara té el local que necessità» i es mereix».
El dia 1 de maig els bastoners, secció de l'esbart que té tres anys d'història, faran una cercavila pels carrers principals de la vila. La sortida tindrà lloc a les dotze del migdia a la plaça Octavià.
També aquests dies s'ha organitzat una exposició de fotografies de bastoners, que és formada per imatges de l'arxiu de l'entitat i moltes d'altres que han aportat els associats. Se'n podran veure de fetes des de l'any 1923 —quan es va fundar per primerxop un grup de bastoners a Sant Cugat— fins ara. Actualment són gairebé 100 les persones que assagen i es preparen, coordinades per Oriol Canas.
Les jornades continuaran fins al 4 de juny, quan es farà la Ballada del Soci, el concurs Germans Claret i la cloenda del curs de l'escola de dansa.
La revista Presència organitza la primera Lliga Nacional de Botifarra Ja s'ha obert el període per a la inscripció de parelles i locals
litzar la inscripció, els jugadors rebran informació sobre la lliga i una targeta acreditativa de la seva participació.
El joc de la botifarra està molt estès a tot Catalunya i els organitzadors creuen que s'ha d'arribar a identificar-lo com el joc de cartes nacional. Actualment, però no existeix a Catalunya una infrastructura que permeti als afeccionats a la botifarra organitzar un campionat d'àmbit nacional. L'objectiu de Presència, amb la iniciativa de la lliga és precisament deixar un pòsit perquè els agents implicats, com poden ser els jugadors, vagin organitzant altres competicions nacionals, desçréa d'a-questa primera, mitjançant la creació d'un comitè. Si cal, Presència continuarà exercint d'organitzador a la lliga en possibles futures edicions o simplement podria col·laborar en el que calgui. El 21 de març es publicarà el monogràfica a la revista.
EL PUNT H Sant Cugat.— La revista Presència organitzarà a partir de l'octubre vinent, la primera Lliga Nacional de Botifarra (LNB), dins dels actes de commemoració del 30è aniversari de la publicació. La iniciativa vol aconseguir canalitzar aquesta activitat social fortament implantada a Catalunya, que encara està mancada d'una organització global. Les partides es jugaran entre l'octubre d'aquest any i el febrer del 1996 —els dissabtes—. La parella guanyadora rebrà el trofeu anomenat Manilla d'Oros, un milió de pessetes i un viatge de quinze dies de durada a un lloc encara per determinar. Les inscripcions es poden fer, fins els juny, trucant al número de telèfon 902-22 10 10.
La Lliga Nacional de Botifarra tindrà tres fases diferenciades: la local, la comarcal i la final. Els llocs de celebració de les partides s'establiran més endavant,
un cop formalitzades les inscripcions. Els diferents aspectes del campionat, com ara les bases, la relació de . premis, els patrocinadors i quins seran els trofeus s'aniran anunciant al llarg dels mesos previs al campionat, a la revista Presència, distribuïda per les següents publicacions: El Punt, El 9 Nou, La Veu de l'Anoia, El 3 de Vuit, Rubricata, El Pati, Els 4 Cantons, l'Hora del Garraf i L'Ebre.
Les mateixes bases
Les bases de la lliga seran les mateixes per a totes les zones on se celebraran partides, independentment de la modalitat de joc que es jugui a cada lloc, amb l'objectiu d'establir un únic criteri de valoracions.
La inscripció costarà 2.000 pessetes per persona, tot i que els subscriptors de qualsevol publicació que distribueix Presència només hauran de pagar-ne 1.000. En el moment de forma-
34 APUNTS HLS 4 ( A N I O N S Divendres. 2<S d'abril de 1W5
LA VIDA SOCIAL ELS ENTRETENIMENTS
II no\ell cavaller de la Penya Regalèssia. [
Joan Manel Moncau Pujol Aquest arquitecte santeugatenc és el col·laborador més jove de la Penya Regalèssia i un dels cavallers de la Dolça Arrel
MON 1 SI: SANI' • Sant Cugat. Joan Manel és arquitecte, amant de Sant Medir i cl més jove dels cavallers de la Dolça Arrel. I Is seus ulls lluents. plens d'entusiasme, fan pensar en un sant Jordi que somia lluitar contra cl drac, però les seves armes no sétn la llança i l'escut sinó el llapis i cl paper, el pic i la pala.
- D e s d'aquest dissabte es part integrant del nou orde de la Dolça Arrel. ü u é representa aquest 'títol?
—«He. tot i que sembla només un acte simpàtic i sen/ill. es alhora seriós. La Penya Regalèssia es fa gran i ens acull, ens convida a treballar conjuntament amb generositat per la sola satisfacció de conservar els nostres llocs i les nostres arrels.»
- V a ser una cerimònia important per a tu?
—«Molt. Pensa que davant d 'un nombrós públic, i tenint com a t e s t imon i s els a l t r es membres del meu orde de cavalleria, vaig jurar solemnement treballar per Sant Medir i complir Ics lleis de l'orde. Vam fer el jurament amb les nostres armes i ensenyes —el casc d'obrer, el collar i la capa— i vam rebre la garrotada de cavallers de mans del gran mestre. Això fa que tiguis moltes obligacions.»
—Des d'ara és oficialment un cavaller. A més. té el títol d'arqui
tecte major de Sant Medir. Se sent obligat tenint aquest títol?
— « H o m e ! Vaig fer la promesa . Estic obligat a complir-la. A més. trencar-la té un càstig sever: patir de migranya. I jo no vull tenir mal de cap.»
—Des de quan treballa com a col·laborador en la rehabilitació de l'ermita i el seu entorn?
—«Fa sis o set anys que hi treballo. Vaig començar quan el pare va estar nialat i no hi podia anar tan so\ int. Vaig agafar el seu relleu: l'ambient de treball i de broma al mateix temps i l'amistat és allò que em va enganxar, com a molts dels altres. És una cosa que passa sovint: hi vas per curiositat i, sense saber com. t'hi en-
«Vull construir adaptant-me al medi »
la
—Nom: Joan Manel Moncau Pujol. —Lloc de naixement: Sant Cugat. —Data de naixement: 2(1 de setembre
del 1958. —Estat civil: solter. —Professió: arquitecte. —Aficions: «L'art, especialment la
pintura, i viatjar.» —Un llibre: «La arquitectura íh
ciudad, d 'Aldo Rossi.•>. —Una pel·lícula: «2001 Odisca del o -
pacio, de Stanley Kubrie». —Una música: «Tota, des de Ics se
villanes fins a la clàssica, especialment la de Beethoven.»
—Màxima aspiració: «Construir amb naturalitat sense grandiloqüència i adaptant-se al medi.»
ganxes per sempre.» -Quina és la feina que
fa a Sant Medir'.' -«Com que sóc arqui
tecte. intento posar els meus coneixements a disposició del altres per anar millorant Ics coses. A Sant Medir els títols i càrrecs no tenen importància i tots soni iguals. i tan aviat faig un plànol o un projecte com barrejo l'argamassa. Tots fem la nostra petita aportació.»
—Quins són els pròxims projectes si es poden dir?
—«Si que es poden revelar: nu són cap secret. Volem refermar l'escala i re-forniai la barana, que és molt poc estable i segura. També volem empedrar el leira de davant de l'ermita, que encara és de terra i molt mal anivellat. D'altra banda.
volem fer un fons per a la Mare de Déu de la Vall. Serà un fons de mosaic com el de Sant Medir i Sant Sever, però més senzill i servirà per emmarcar i acompanyar la marede-déu.»
—L'orde de la Dolça Arrel és un orde solament per a homes?
—«De moment, sí. N o m é s som h o m e s . però crec, i això ho dic de manera persona l . que més endavant també hi podran entrar dones si treballen per Sant Medir. No crec que ser home sigui una condició indispensable per entrar a la Penya Regalèssia i per militar en l'orde de cavalleria.»
1 2 3 4 5 6 9 10 11
7
9 - l
I l o r i l / o n l a l s : I.— Adoni . i i amb plomes 2 . - I lona ,íc M'M i gests alr.ictius 1 r, aquell l l uc 1 3 . - l-.dgar Allau. . i ISO"
S.MI . I Sigla '.cl si.,l - I - I MI.
de papes i també d c b o t c i . .,! n. \ C s . I IL L ' . l l l l ' ' . L ' I s C l ' l l k ' s i l c I :
i k s . i l H P K n c C I l c a l II I l l . l I M I l . i
5 . - K. ' j \ i I.Í.I .i! i ca. Suht »i *ur;; al l e ' . c s M l l i n c l , lcl cob . i l i f>.- j -
P e i - .'., I.i l a m i l i a de l s c u c
:ic U que pot a t c n \ ei c b .' me „
:i .•- ,!-• l o n g i t u d i d e c a u - , m o l l
.!| T C M l ! . I ( p i l l i a l 1. ( ) \ ! CCM
( u.i.il del País iiasc 7 . - \ l imi *. ipi .lc l 'Ai la ( 'cuinin, . i So I..IT P repos i c ió . S . - ! n ex p i e - s i o i n tan tp . "P i . p.esscia I l'ei en a d o b e n saba tes ' ) . -I u n a b e s s o n a I l a tn i . Ncp .a a
1 - u n a p c l s o n a o a l c i l i l . e s . , 1 0
.I . l o K - s I c s a ï l l e s I II l l e l . . , d l . a .
'' ' -!e l u p n c r . es un b - u p (>.- ( nan massa d 'a igua salada. la sii nia p o n d e r a d a de k's me 10. - I a ik- lor.il es una p.--- "ii.i Hioc gros d ' u n canl i r . Noia nedes els països iu;c"i .aiU li; l d.i. :l ie\a-s ha ' m u s i c a l . 7 . - I a p r ime ra . Per- i r oe iuopcu . .d u - \ e I I -
s o u a l g c l·ihlie carag i ra t Vall Quant i ta t de líquid que cap en \ e r l i c a l s : I . - C.: l i ; . | ik- i-n ,le ( a la luin a. 8 . - KIIÇ.I indigc un tassó i.s .i k-s L uaials 2 . - C in .LI pol. n,i de I" A m e r i c a del Sud de \ e-iU-l -.II.IU i;i! ' i .ul..l ' :i- ( a i cm la alcaila i nas ample i curt '"'l'in .V-Al t dipii.aari eelcsias I e una bessona gteg.i , ').- ( 'a . . . ' ' :
tic \ ,II \L-II . 4 . - \ i l i c le. ai i c sa. I -.nipon:ai -se a nih si pe'r la ... . , , .„ , / . .... '„- . (,'',,, . _.," \ c s | Icmcni de símbol As loi \ lo lenc ia 1(1.- ( ' o n t i a e e i o ,. ) JJH:,- \| --^ .,,,.;, , , , , , ,
- t i n a d nua e i an ia t i ea l l nua t m o n e l a n a ~-f s ui.ay ">,] - ç -n\ >"c - s -T ana. ( I on 11 de sodi. de la C l . l . que es d e l i n e ï s per ni p-o n .plui \ -•] :s|i·iun/i!-iiMp.|.Mi|us
1 ' *' - i t p t R Síil.l-K
n i e i i l ! o \ i
l-.n aquesta licors.
i T L
} S N
j V M
\ E O
; *C A
O A
N Y
C C
I Y D
! N A
upa hi podreu Imbarel nonulc \uil
A C
T A
E L
O D
D S
K K
Y A
R N
G G
V O
n i r n r u r ' 11: v j
*.-:,,„*
T
s 1
A
B
S
E
G
N
A
^ X K W » * * * * * , * ,
s A
K
R
H
B
B
Ç
1
Z
E
Y
A
D
R
G
K
A
S
A
ESCACS J. l·SCTIJl-.l·t
Negres juguen i guanyen. Osipoy-VVoitkacwic/. Riga. 1481.
A M O
W H W
T H C
I N B
R G E
U A E
A N U
I I N
O A A
C C C
•p·.ri.iu'i·o '-.un; -mu.xqv : 9 P n l 0 S
± ±
nm
W?m a*a n a t ° +a x va x a 7 | s 1 +»9a 1 içpnios
C'Al.A Du I.A COSTA BRAVA I l.imlv pruiiKiulori entre l'kscala i Torroella de Montgrí.
MUNTANYA
MIG G O X G !>l()')!)H\'tu<HuivANVM.MU>J'C)DXNCH\
:oi3íi|o^
SOLUCIÓ DIFERENCIES
• O Q — f-^ S i
^•2
V
"rfiÇ\
iï^fl».
H^\'^ %Y-^ ^ # ^
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'abril de 1995 APUNTS 37
ELS CINEMES
«Un buen hombre en Àfrica» Director Bruce Beresford. Intèrprets: Colin Friels, Sean Connery i John Lithgow. Recomanada: apta. Sales: Sant Cugat 2, de Sant Cugat; Euterpe, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. B Morgan Leafy és un jove diplomàtic anglès que de mica en mica escala posicions en la diplomàcia del seu país. La seva carrera es frustra sobtadament quan els seus superiors l'envien a Kinjanja, un pacífic país africà on l'únic que es pot fer és imaginar la millor manera de canviar d'aires.
«Estallido» Director Wolfgang Petersen. Intèrprets: Dustin Hoffman i Rene Russo. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 2, de Rubí; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola. I Els habitants de Cedar Creek, Califòrnia, emmalalteixen sobtadament. Un virus letal que durant molts anys s'ha mantingut actiu només a la selva africana ha arribat a aquesta comunitat i està infectant la seva població.
«El hijo de la Pantera Rosa» Director Blake Edwards. Intèrprets: Roberto Begnini, Herbert Lom i Claudia Cardinale. Sales: Sant Cugat 3, de Sant Cugat, i Cineart 5 sales, de Sabadell.
• Jacques Clouseau Jr., el fill il·legítim de l'inspector Clouseau, s'enfronta al repte de rescatar la princesa d'un regne oriental.
«Historias del Kronen» Director Montxo Armendàriz. Intèrprets: Juan Diego Botto, Jordi Molla i Aitor Merino. Recomanada: R/18. Sales: Rubí Palace 5, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. I Històries i aventures d'un grup de joves que tenen com a punt de trobada un local anomenat Kronen.
T S A N T C U G A T T SABADELL
Sant Cugat 1
Sant Cugat 2
Sant Cugat 3 „
Sant Cugat 4
Mujercftas
Un buen hombre en Àfrica
El hljo de la pantera rosa
Semitas de rencor
4.50,750,10.1ft
4.05,6.10,8.15,10.25
4.15,6.15,8.15,10.30
4.15,7.15,10.15
LeyendBMl» pastin 10.30
O Unbu8$jMmbreen/taca
laborables: 4.30,6.20, g j p p . 3 0 / Festius: 4.20,6.10,8.15,1050
Montecarlo (*) 4.00,8.10,8.20,10.30
• RUBÍ Principal Laraúfeiaverrtura 4.00,6.20,8.25,10.50
4.10,6.20,8.30,10.50 Rubí Palace 1 101 dàlmates
Laborables: 650,8.30,10.30/ Dissabtes i festius: 4.30,6.30,8.30,10.45 ÒPtondres, última g * ^ | | | ^
Rubi Palace 2 Estallido
Laborables: 6.15,8.30,10.45/ Dissabtes i festius: 4.00,6,15,8.30,10.45
Rubi Palace 3 Nino rico
Laborables: 6.15,8.30,10.45/ Dissabtes i festius: 4.00,6.15.8.30,10.45
Rubi Palace 4 Tierra y Hbertad
Laborables: 6.30,8.30,10.30 / Dissabtes i festius: 450.6.30,850,10.30
Rubi Palace 5 'Historias del Kronen
Laborables: 6.30,8.30,10.45 / Dissabtes i festius: 4.30,650,8.30,10.45
T S A B A D E L L
Cineart 5 sales {') SemHIas de rencor
Miami
El hijo de la pantera rosa
El profèsional
4.00,6.00,8.15,10.30
4.00,6.00,8.15,10.30
4.00,8.00,8.15,10.30
5.00,7.30,10.30
Estallido 5.00,7.30,10.30
Cineart-tres (*) *Dostontosmuytontos 4.00,6.10,8.15
«Una insòlita aventura» Director MikeJ'Jewell. Intèrprets: Alan, Rickman, Hugh Grant, Georgina Cates i Alan Armstrong. Recomanada: R/13. Sala: Principal, de Sabadell.
I Liverpool, finalitzada la Segona Guerra Mundial. Mere-dith Pottcr és el despòtic director d'una companyia teatral. La ciutat, destrossada per les bombes, intenta emergir de les cendres i Potter continua dirigint els assajos d'una representació dé Peter Pan.
«Leyendas de pasión» Director Edward Zwick. Intèrprets: Brad Pitt, Anthony Hopkins, Aidan Quinn i Julià Ormond. Recomanada; R/13. Sala: Cineart-tres, de Sabadell.
B Els Ludlow són una èpica, tendra i romàntica família composta per tres germans, el pare i la jove mare.
«Miami» Director David Frankel. Intèrprets: Antonio Banderas, Sarah Jessica Parker, Mia Farrow i Gili Bellows. Recomanada: R/13. Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
I Gwyn Marcus és una jove redactora publicitària que decideix acceptar la proposició de matrimoni dél seu xicot, Matt. Gwyn aspira a un matrimoni com el dels seus pares, però, després de comprometre's, Gwyn descobreix que tots i cadascun dels membres de la seva família tenen aventures fora del matrimoni.
CERDANYOLA
Magrapax Negarà
MagnapaxSgrancanón
Dos tontMBiuy tortes
Kursaal
Semillas de rancor
Street Fighler
Miami
El profesiortaJ
Tierra yübern l '
Historias defKfenen
' ' Un rjuen hombre a i Àfrica
~f" Estallido .'?;-
.•;•" Elinocenta
Sessions gffies, dissabtes a la 14» de la
les 12.00 de) migdia
•i»i.-
7.00 '
4.05
4.30,650,850,10.30
4.20,655,8*0, 11.05
5.20,7.40,10.00
4.50,6.50,6.50,10.50
4.20,650,8^,10.20
4.40,6.49,8.40,10.40
4.30,8.45,9.00,11,00
4.45,6.45,8.45,10.45
5.10,7.10,9.10,11.00
4.10,6.30,-6.30,11.00
4.50,8.00,1050
Matinals, tfiumenges a
«Mujercitas» Director Gülian Armstrong. Intèrprets: Winona Ryder, Gabriel Byrne, Trini Alvarado i Samantha Mathis. Recomanada: R/13. Sales: Sant Cugat 1, de Sant Cugat; Montecarlo, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Nova adaptació de la novel·la de Louisa May Alcott, centrada en les aventures de les quatre filles dé la senyora March.
«Nino rico» Director Donald Petrie. Intèrprets: Macaulay Culkin i John Larroquette. Recomanada: apta. Sala: Rubí Palace 3, de Rubí.
• Richie és l'únic hereu de la fortuna dels Rich i té tot el que un noi pot desitjar. Un exe
cutiu de les empreses Rich vol apoderar-se de la seva fortuna i idea un pla per elútiinar tota la família, però falla.
«El profèsional (Léon)» Director Luc Besson. Intèrprets: Jeàn Reno, Gary Oldman i Natalie Portman. Recomanada: R/18.
Sales: Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
I Léon és un assassí profes-sipnal fred i indestructible. Ara és a Nova York i ni ell no sospita que Mathilde, una noie-ta de 12 anys, acabarà entrant a la seva vida.
«Semillas de rencor» Director John Singleton. Intèrprets: Omar Epps, Kristy Swanson i Michael Rapaport. Recomanada: R/18. Sales: Sant Cugat 4, de Sant Cugat; Cineart 5 sales, de Sabadell, i Kursaal, de Cerdanyola.
• Els sentiments'més amagats' i les passions més exaltades es desperten amb fúria al campus de la fictícia universitat de Co-lumbus, on es barreja gent de totes les races i religions.
«Street fighter» Director Steven E. de Souza. Intèrprets: Jean-Claude van Damme i Raül Julià. Recomanada: R/18. ' Salà: Kursaal, de Cerdanyola. • Les tropes de les Nacions Unides han estat abatudes i 63 treballadors han estat capturats -pel general renegat M. Bison, que comunica que seran assassinats en 72 hores si no rep 20 bilions de dòlars.
«Tierra y Hbertad» Director Ken Loach. Intèrprets: Paul Laverty i Rosana Pastor. Sales: Rubí Palace 4, de Rubí, i Kursaal, de Cerdanyola. I Un jove miner del nord d'Anglaterra arriba a Espanya, durant la Guerra Civil, per defensar la seva fe comunista.
R Torreblanca Josep Puig i Cadafalch, s/n . T. 589 24 81
2 5 ( ) p i . A I.-A NJII
fill) S S £ N T CUGAT ESTRENA ESTRENA
4,05 - 6,10 - 8,15 - 10,25 apta
4,15 - 6,15 - 8,15 - 10,30 apta
©CINESR Al servei de l 'espectador
Q Pàrking
2 h. gratis Carnet d'estudiant
universitari
33 1 IUUIU f Carnet més
grans 65 anys
CENTRE CULTURAL SANT CUGAT Pla del Vinyet, s/n - Sant Cugat del Vallès \wSm
v ESTRENA
4 , 1 5 - 7 , 1 5 - 10,15 18 anys
'siï/s
3a SETMANA
38 APUNTS E-!LS 4 C A N T O N S , D i v e n d r e s , 2« d ' ab r i l d e I W 5
L'AGENDA
• Ràdio Sant Cugat De dilluns a divendres —De 7 a ".3(1 li. El (iull del
Monestir, la informació amb Xavier Fornells i els Serveis Informatius tic RSC
—De 9.30 a 1(1 h. Sant Cu^ui dia u dia, amb X. Casanovas.
—De 10a 12.30li. L'nu habitat io amb vistes, amb M. Arnal.
—De 12.30 a 13.30 li. Res a veure, presentat per M. Ribalta i M. Cayuclas.
—De 13.30 a Í4 li. Sani ( nuat dia u dia (repetició).
—De 14 a 17 li. l'o/ </<• tarda Presentat per A. Martin.
—De 17 a 18 li. Aquesta tarda parlem de... dilluns la realitat dels immigrants a ! 'aliés sense fronteres: dimarts pract iquem la solidaritat a 1 iure a la tara. amb X. Casanovas i \ í . Costa. Dimecres entrem a /./ ma i·ittzem. amb M. ( astillo. C'. Galindo i M. Carrasco I)i jous obrim cl correu dels al tres a /. 'estalela. amb lJ 1 ai i I. Casares Divendres I Abad i A. Bonet picsenten /, 'estrena.
- D e IS a 1%. Res- a \,ure (repetició).
— De l ' la 2\h. Al lloro. novel·lis musicals amb S. \ a lhe .
- A Ics 21.10 li. I. esportiu, amb ('. kever lc .
— De 21.10 a 23 li. Sons , estels. amb I', l'ahissa.
-De 23 a 24 h. Dilluns:! iure a la terra; dimails: /•./ magatzem: dimecres. I.'estalctu: dijous: i.'estrena, i divendres Vallés st-nse fronteres.
— De 00 a 7 |, Mttstea al teu costal. Musica non-stop.
• Dissabtes - D e S a 10 h. /•"/ Call del Mo
nestir (edició dissabte). — D e 10 a 11 h. /•.'/ nuifwtzcm
(repetició). — D e 11 a 12 li. I.estrena (re
petició). —De 12 a 13 li. I.eslafeta (re
petició). —De 13 a 14 h Avant-maix.
C. Reverte i l 'equip d 'esports . —De 14 a 15 h. Vallés sense
fronteres (repetició). —De 15 a lo h. Mugical Mystery
Tour. amb J.M. Alvira. —De 16 a 19 h. Súper I)j. Mu
sica amb X. Montero . —De 19 a 20 h. Rifí-Raff. Mú
sica heaiy, amb M. Picanvol. —De 20 a 22 h. Track a Truck.
Rock.vuu/ i funkv amb J. Marquès.
—De 22 a H h. Musica al teu costat. Música non-stop.
• Diumenges De K a 9 h. El dia del Sensor. Hmissió de la missa de dissabte i informació de l'església evangèlica libcn F/cr . De 9 a 9.30 ll. Esport en marxa, la edició. De 9.30 a 14 h. Roda d'amics. Conduït per P. Pallissa. Poesia amb J.F. Garcia, sardanes i sarsuela amb .1 Fàbregas, i fes „„ />„ . ; , , • , ri-'shurt
— De 14 a 15 li. Esports en marxa. 2a edició.
—De 15 a 16 h. Ma/zical Mssten-Tour.
—De 16 a \<ih. Súper DJ. —De 19 a 21 h. Track a Track. —De 21 a 22 h. Esports en
marxa. 3a edició. — De 22 a 7 h. Música al teu
costat. Música non-stop. — I cada hora... Butlletins ho
raris informatius. Connexió amb Catalunya Informació. informació local i comarcal. Serveis Informatius de RSC.
28 D I V E N D R E S
• Sants —Valerià i Pere Chanel.
MUSICA
• Conservatori A les fi.30 del vespre al Conservatori Municipal, actuació de la Blue Big Band. de l'Aula de Música del Conservatori del l i ceu . Direcció: Francesc Burrull. Participació especial de la cantant Mireia Lara.
• Cafè de Belgrado - -A les 11.30 de la nit. louiun
en directe amb Country Joc and His Perfect Show.
29 D I S S A B T E
• Sants ( a l c i ina de Siena i Pere de Vcrona
• ( asa de l u l tura A Ics d de la tarda, dins J v F s p e c t a c l e s I n f a n t i l s de liulvaca, espectacle sobre pa-piroflèxia: Eléclics. a càrrec de Ica t re de Sac. Ninots de paper plegat representen la faula d'Origami i expliquen com i per què es va inventar el paper.
• Mira-sol —A les 6 de la tarda al Casal
Gutural, teatre amb el grup de l 'EP Ferran Clua: Helena a l'illa del baró Zodíac. Direcció: Marta Aneelat .
L A P R O P O S T A
TORNEIG
• C a s a de Cultura —De 10 del matí a 2 del migdia
i de 4 a 8 del vespre, Torneig In t e r c lubs de M i n i a t u r e s . Org.: Team Snafu.
1.'encontre tindrà lloc a la Casa de Cultura
Trobada de clubs de miniatures
A q u e s t d i s s a b t e , d u r a n t to t el d ia . t o t h o m qu i h o des i tg i p o d r à a n a r a v e u r e el d e
s e n v o l u p a m e n t de la p r i m e r a J o r n a d a I n t e r c l u b s d ' A s s o c i a c i o n s d e M i n i a t u r e s M i l i t a t s . A q u e s t a c o m p e t i c i ó , o r g a n i t z a d a p e r T e a m S N A F U a m b la c o l · l a b o r a c i ó d e l ' A j u n t a m e n t , es p o r t a r à a t e i m e a la C a s a d e C u l t u r a , d e les 1() del nial i .i les 2 del migd ia i d e les 4 de la t a r d a a les s del v e s p r e . S.O.
I. Esbart Sant Cugat organitza les jornades.
Jornades de l'esbart
D i l luns v i n e n t c o m e n c e n les VI J o r n a d e s d e l ' E s b a r t 1995 i, c o m a o b e r t u r a d ' a q u e s t a
ed i c ió . l ' E s b a r t S a n i C u g a t ha o r g a n i t z a t u n a ce rcav i la pe l s c a r r e r s d e San t C u g a t . A les 12 de l m i g d i a , la c o m i t i v a so r t i r à d e la p l aça O c t a v i à i p a s s a r à pe l s c a r r e r s S a n t i a g o R u s i n o l , S a n t a M a r i a . V a l l d o r e i x , San t A n t o n i , p l a ç a B a r c e l o n a . X e r r i c . B o n a v e n t u r a , r a m b l a del C e ller i San i M e d i r . s (i.
1 • Cafè ilc Itelgrado
\ Vs I i 30 de la nit. músic
30 D I U M E N G E
• Sants Sofia i Pius V,
• Mira-sol —A les sis de la tarda al Casal
Cultural, representació teatral amb cl grup de l 'EP Ferran Clua: Supertot. Direcció: Marc Moliné.
D I L L U N S
• Sants Josep ()brer i Aniol.
£t * >£ F. •r • Centre —VI Jornades de l 'Esbart. A
les 12, cercavila des de la plac,a Octavià fins al carrer Sant Medir.
2 D I M A R T S
• Sants —Alanasi.
3 D I M E C R E S
• Sanis Felip i Jaume.
4 D I J O U S
• Sants —Floria i ( jotard.
• Cafè de Belgrado —A dos quarts de dotze de la
nit, blues en directe.
TRES ACTIVITATS
• Cor infanti l i juvenil - N o i s i noies a partir de 4
anys. Informació i inscripcions a la Casa de Cultura. I c s activitats inclouen concerts, sortides i tallers complementaris. Tel.: 675 32 23.
• Centre Cívic de la Floresta - C e r à m i c a , ludoteca. piano.
guitarra, solfeig, dansa i altres activitats. Informació de 5 a 9. Tel.: 589 08 47.
• Centre Cívic de les Planes —Tallers de música, de costura,
manualitats, casal per a joves i adults i altres activitats. Informació i inscripcions de 5 a 9. Tel.: 675 51 05.
• Casal Cul tura l de Mira-sol —Taller de teatre, manualitats.
boixets. casal d'avis i altres activitats. Taller de Natura Descobrint el nostre entorn, de 7 a 12 anys. Dissabtes de 10 del matí a 1 del migdia. Inf. i inscripcions de 5 a 9. Tel.: 589 20 78.
HORARI AUTOBUSOS
• UNIA 1. SANT CUGAT-MIRA-SO' Sortides de* de Mas Janer. -Dies feiners. 1a sortida: 06.10h-07.10h i als 10 minuts de cada hora fins a les 22 20h, L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC. de Sant Cugat. -Dissabtes I festius. 1a sortida: 07.l0h-08.i0h i als 10 minuts dècada hora fins a les 2210h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de FGC. dè Sant Cugat.
Sortides des de l'Avinguda Alfons Sala. -Dies feiners, la sortida: 06.50h-07.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza ei seu recorregut a i estació de F.G.C. de Sant Cugat. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 07.50h-08.50h i als 50 minuts de cada hora fins a les 21.50h. L'últim servei finalitza el seu recorregut a l'estació de F.G.C. de Sant Cugat. Recorregut. Mas Janer, Estació Mira-sol. Plaça Can Cadena. Estació St. Cugat, Mercat Torreblanca, CAP, Alfons Sala, Can Cadena. Estació Mira-sol. Mas Janer.
• LfNIA 2. NUCU' • * - • • * * • CUQAT
• UNIA 3. SANT CUQAT-t A FIORESTA-LES PLANES Sortides des de F. Colom. -Dies feiners. 1a sortida: 06.30h del mati i cada hora i mitja fins a les 21,30h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.00h del matí i cada hora i mitja fins a tes 21.30h.
Sortides des de l'Estació. -Dies feiners. 1a sortida: 07.20h del malí i cada hora i mitja fins a les 22.20h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 08.50h del matí i cada hora i mitja fins a les 22.20h.
Recorregut. F. Colom, la Floresta, Plaça Centre, Mercat, CAP, Alfons Sala, Estació, Plaça Centre. La Floresta, F. Colom.
T A 3 . SANT CUGAT
-Dies feiners. 1a sortida: 05.40h-06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Dissabtes i festius. 1 a sortida: 06.25h i als 25 minuts de cada hora fins a les 22.25h. -Sortides addicionals a Terrassa: 06.55h, 07.55h i 11 55h,(feiners)
Sortides des de Sant Domènec. -Dies feiners. 1a sortida: 06.16h-06.46hi als 16 i 46 minuts dècada hora firis ales 22.16h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.16h-09 46h i als 16146 minuts de cada hora ftns a les 22 16h
Sortides des de Sant Francesc. -Dies feiners. 1 a sortida: 06.23h-06.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h. -Dissabte* i festius. 1a sortida: 09.23h-09.53h i als 23 i 53 minuts de cada hora fins a les 22.23h.
Sortides de* de l'Estació FGC. -Dies feiners. 1a sortida: 06.05h-06 35h i als 05 i 35 minuts de cada hora fins a les 22.35h. -Dissabtes i festius. 1a sortida: 09.05h-09.35h i als 05 i 35 minats de cada hora fins a les 22.35h.
Recorregut. Sant Domènec. CAP. Sant Francesc, Plaça Coll, Mercat Torreblanca, Monestir. Estació FGC. Colomer. Sant Domènec
T A 3. SANT CUOATBARCELON A
-Diesfeiners. Iasortida:05.l5-05.40ials40minufedecadahora«nsaies22,10h.i;
-Dissabtes. 1a sortida: 05.15-05.40 i 06.10h i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.10h. -Diumenges i festius. 1 a sortida: 07.1 Oh i als 10 minuts de cada hora fins a tes 22.1 Oh. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22 40h i 23.00h (feiners). 23.00h (dissabtes i festius).
• A 3 . BAACELONA-SANT CUGAT
-Dies feiners. 1 a sortida: 05.45 i als 15 i 45 minuts de cada hora fins a les 21.45h. -Dissabtes. 1a sortida: 05.45 i als 45 minuts de cada hora fins a Ies21.45h. -Diumenges i festius.ia sortida: 06 45h i als 45 minuts de cada hora fins ales 21.45h. -Sortides addicionals a Cerdanyola: 22.15h (feiners).
„
M. LOMENAJ qacio pròpia
DSICIÓ
Tot en alumini i PVC. Fabri
VISITI LA NOSTRA EX A SANT CUGAT TORRE, 1 (P laça del rj/lcjnestir) Tel. 674 15 02
P R E S S U P O S T S E N S E C 3 M P R O M I S J L
EX: URSSA S I S T E M E S P V C
FÀBRICA: Pintor Fet;.ny KÇ
Tel 780 29 24 - Fr.x 78i; 07 19
EXPOSICIÓ: Arquimedes • !>0
Tel. 733 14 05 TERRASSA
^jks Servei
/5 f5 i> Domicili Mercat Pere San, 120 58914 48
Mercat Torreblanca, Parada 1-5 67513 89 ,.„„„;.,
Si creus en la
Humanitat,
ajuda aquells que
lluiten
pels seus drets.
Fes-te soci de C r e u R o j a | • + •
ELS 4 C A N T O N S / Divendres, 28 d'abril de 1995 APUNTS 39
L'AGENDA
•Ateneu Santcugatenc —2n Curset Taller de Manua-
litats: centres florals, policromia, porcellana russa, cuina i altres. Fins al mes de juny. Telèfon d'informació: 675 43 88 (M. Antònia Navarro).
—2n Curset Taller de Dibuix i Pintura, a càrrec del professor Adolf, els divendres feiners a la tarda, del mes de març al juliol. Informació i inscripcions a la secretaria del centre, dijous i divendres feiners de 6 de la tarda a 9 del vespre, i al telèfon 674 15 66.
—Grup Literari. Dijous feiners de 6 de la tarda a 8 del vespre a l'Ateneu.
•Curs d'Esperanto —L'organitza el Grup d'Espe
ranto Jozefo Anglès. Telèfon d'informació: 674 61 80.
•Club Muntanyenc —Grup de muntanya per a nois
i noies de 11 a 14 anys. Telèfon d'informació: 674 53 96.
—Grup Xàfec. Activitats infantils al club cada dimarts, de dos quarts de set a dos quarts de vuit de la tarda.
—Classes d'anglès (conversació). Telèfon d'informació: 674 53 96.
—Classes d'atletisme per a nens i nenes de 8 a 12 anys. Telèfon: 674 53 96.
•Balls de saló —Iniciació i perfeccionament.
Professora: Marta Planas (titulada de la Royal Academy de Londres). Informació i matriculació a la Casa de Cultura (589 13 82). Els cursos van començar el 14 de febrer.
•Seminari de trompeta —Seminari de trompeta per a
alumnes de tots els nivells, a càrrec d'Isidre Delgado. Informació al telèfon 675 11 94. Escola d'Estudis Musicals Montserrat Calduch.
•Seminari de piano —Seminari de piano per a
adults de qualsevol nivell. Escola d 'Es tudis Musicals Montserrat Calduch. Dirigit per Ludovica Mosca. Informació al telèfon 675 11 94.
ESPAI JOVE
•Casa de Cultura —El divendres 5 de maig a les
7 de la tarda, inauguració de l'Espai Jove de la Casa de Cultura.
—A les 10 de la nit, concert de rock santcugatenc amb els grups Hostil, Puppenhaus i Smiling Service.
—El dijous 18 de maig a les 10 de la nit, cinema: La ley de la calle, de Francis Ford Coppola.
—El divendres 26 de maig a dos quarts d'onze de la nit, Circuit Musical Connexió VO. Actuació del grup Blues Factory. El grup teloner serà Black Coffee.
V LLIBRE GEGANT
•Centre —El diumenge 7 de maig, a
la plaça Barcelona, a partir de les 11 del matí, V Festa del Llibre Gegant.
'I JORNADES ESBAR.
•Centre Cultural —VI Jornades de l'Esbart 1995.
El diumenge 7 de maig, a les 5.30 de la tarda, Ballada del Soci i entrega de les ensenyes de quinze anys de soci.
•Local de l'esbart —EI diumenge 14 de maig, a
les 10 de la nit al local social de l'esbart, teatre amb Fila Zero, de la Unió Santcuga-tenca: Història del zoo, d'Ed-ward Albee. Direcció: Xano Porti.
—Del 29 d'abril a I'l de maig, exposició de fotografies de bastoners. Horari: De 12 a 2 i de 5 a 8.
FARMÀCIES DE TORN
Dia / Poble
i Sant Cugat
H Cerdanyola
ï Rubí
5 Montcada
; P a p a
• Sant Cugat
Í CfcrdanyoJa l Butt \ Montcada;. i Papiol v.
• Sant Cugat
K Cefdanyde
i Rubí
: Montcada
i Papw
• Sant Cugat
i Cerdanyola
I Butt l'Stantcada r'
• Sant Cugat
\ Cerdanyola
: fot* .-£ Monfcada
• PapW , •
•Sant Cugat' í Cardany* ï W T " l Montcada [grapo
• Sant Cugat E Oartianyoty I·ÍMÍ·V. £ Montcada
1 Papn • Sant Cugat
' Cerdanyola
•- vm 3 Montcada
jPapn
-•-;,•
«r;>-.;
'** ~ s$fc '' '".IÍ^M*
1 Farmàcia (adreça)
RSatawart(SanSagoRusinol,38)
v m m Catalunya, 17) f^(StntJoroT,25) Guix (Major, 25)
AVȃ&Qaner3Jtat ,35)
aTm$W*.MC*«M awraíSart Ramon, 182)
TorwfPíBailjíes Fontes*»)
E Ratat Cto. Catalunya, 65)
A.Vte(Av. G e n e r a 35)
»8ra(Dr.Murto,1)
Jrl&j&finWí. de Cerdanyola, t)
||^|Ca»Sabadei,95)
f . W a t ^ Catalunya, 65)
ÀMr%^Qanera*at,35)
NI Moral (Sa. Teresa, 40)
• !ï>0Bnte (Diagonal, 34)
m(Cw»^RubtóO00)
; ^^mm^S^fX, Wj
£.%&. AM9*.<3mm**,3S>
i Ü .
,,. ,„„.,
f**W~.
-.v
" i
.<•
• ' t ! „
- , , • » %
'*
Httimènechp.SantMagf,9E9
ftmtef^.Q·triUnya.SI)
Roça(Avaa. Barcelona, 55)
Oapdewla (Conca, 10)
AVIàvVi.Genara«tó,35)
aUoMBíSte. Maria, 27)
LWs(AJfc*a,18)
timfa&m**,®) P.Calel(P.B«j«*Boió,6)
.MtiMMOliM mtímmm A V » Í * . Genera** 35)
(*ll«feArBerina,17)
jP^PÍ^P^PWT^PB^P·^S^E^W*a^w·BBW| I f
ï%rJi>(Cp^JoaaMasla,2> •.
AV»(to,GanBra·at,35)
1 Telèfon
6740645
6921130
6890291
5641645
6683967
6747749
6820676
6683967
6740430
6822368
6995012
6683967
6753344
5803904
6991301
5641481
6683967
6743353
5809700
6990953
668.39.67
6741531
6924708
6994396
S751543
6683967
6740364
6822184
6996899
5645904
6683967
6740430
5807859
6690388
5642139
6683967
TELÈFONS
SERVEIS
(1) D'1/4 de 10 del matí d'avui a 1/4 de 10 del mati de demà. (2) CT1/4 de 10 del matí d'avui a les 10 de la nit (3) De les 10 de I a nit a 1/4 de 10 del mati de demà.
•Conservatori Municipal —Concurs Germans Claret. Del
8 al 13 de maig.
VALLDOREIX 95
•Clàssics del Cinema —El divendres 5 de maig a les
10.30 de la nit, El tercer nombre, de Carol Reed.
•Teatre —El dissabte 13 de maig a les
10.30 de la nit, Pels pèls, a càrrec del grup de teatre Sogtulakk.
•Música —El divendres 19 de maig a
dos quarts de deu del vespre, concert de cant coral amb la Coral l'Harmonia de Valldoreix i Obrador Coral de Rubí. El concert es farà a l'església de Sant Cebrià de Valldoreix.
•Fòrum —El dissabte 20 de maig a les
7 de la tarda, La responsabilitat moral de la imatge, a càrrec de Jesús Prieto.
CONFERENCIES
•Casa de Cultura —El dimarts 9 de maig a les
10 de la nit, dins el cicle de conferències i àudio-visuals Viatgem amb en Gavín: L'índia i el Nepal, amb Josep Maria Gavín.
—El dijous 18 de maig a les 7 de la tarda, curs d'informació per a diabètics i familiars. En aquesta xerrada es parlarà de La sexualitat del diabètic, a càrrec de la doctora Aliaga.
CINE DOCUMENTAL
•Club Muntanyenc —El diumenge 14 de maig, a
les 7 del vespre, Alaska-94. Ascensió al Mckinley.
CONVOCATÒRIES
•Jocs Florals de la gent gran —XIII Jocs Florals de la gent
gran. Bases i informació: Llar d'Avis de la Parròquia (c/ Valldoreix, 9) i Casal d'Avis (c/ Santa Rosa, s/n).
•Concurs de Fotografia —V Concurs de Fotografia del
Casal de Mira-sol. Podrà participar-hi tothom qui ho desitgi excepte fotògrafs professionals. Tema lliure. Cada participant pot presentar fins a 3 fotografies en color. Presentació de les obres: dissabte 6 de maig, d 'U a 12 del migdia, al casal. Les fotografies s'exposaran al públic fins al 21 de maig. Premis: 20.000, 15.000 i 10.000 pessetes.
EXPOSICIONS
•Sales Municipals —Fins al 5 de maig, exposició
de ceràmica de Daniel Caselles i Josep Monguillot.
—De l ' l i al 28 de maig a la sala 1 de la Casa de Cultura, exposició del Taller Triangle.
—Del 2 al 18 de juny a la sala 1 de la Casa de Cultura, exposició de l'Escola d'Art.
—El mes de juliol a la sala 1 de la Casa de Cultura, exposició de les obres guanyadores i concursants del VIII
Ajuntament
AmbutatorlLe» Planes
SoroMTS BaMafta
Bombers Qenerslít
Bombar» Rubí. 1.
CAP - S .
fe, CAP urgències
CasadeCutara ' •£ •
CaMlValrJoBteJife,
C * a * n a * q i f r
Centre CfvicUfWitó
Centre CMc U s nenes
Centra CtftjfatMHÉtl
Cinemes St Cu9»t#»er.)
Correus • . ,"rj
Creu Roja Sant C u o » ^ -
CteuRo^VaMo»ee<Jf
DisperaarfUHorartltir.
Eri Munició dasoalni:
ENHER Rubí , Ç *
5892268
675 MOS
6928080
065
6998080
5891122
5894455
5891382
6744599
725294*
5690847
6755106
5892018
5890941
6747096
6741234
6742459
674 7615
674 2719
6991892
FECSA (atenció al da j f , 800313131
FECSA(avsries) u £ 900232323
FFCC 3 »
****** -m G.CM(Mtowo9 '".IjS
Hisenda V f ^ :
*m -M: OfidnaMunkWUWff
f ^ r r c ^ S t S t t í S i a r .
Parròquia UKt%i r * i l Í ,
Par rar^1Mto*5 ;$
Piscina MurtópeiValrliirlfc
Cuen»NarftAtl<iap£i
Unjències J ^
PoídaMur**t í i f t t f>eM
6741934
6740525
6742379
5891155
6746696
5890847
6741163
2047503
6740569
6754055
6747858
091
092
Pol. Municipal (VaWàÉït 908 79 5125
Ojmissaria d» Paleta í
TaxistpararJà) " - J L
RàoToTad . . i Ü f t
RepsoWn» * ; #
Sant Cugat Comerç
SAUR(Aigo»») V
6747612
6740997
5894422
6741580
6740322
5890021
SERVEIS
Concurs de Pintura Ràpida Francesc Cabanas Aubau.
—Del 3 al 14 de maig a la sala 2 de la Casa de Cultura: Sant Cugat: un any més fent Residu Mínim .
—Del 22 al 27 de maig a la Casa de Cultura: Paralímpics. Club Minusvàlids Horitzó OMET.
—Del 3 a 1*11 de juny a la sala 2 de la Casa de Cultura, exposició del Taller d'Art l'Obrador.
—Del 16 de juny al 9 de juliol a la sala 2 de la Casa de Cultura, exposició Llibre gegant.
—Del 4 al 19 de maig, Nou artistes santeugatencs a la Casa de Cultura.
•Sales Privades —Del 27 d'abril al 9 de maig,
a la Sala Rusinol, exposició de l'obra de Mané. Cada dia de 9 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 9 del vespre. Diumenges i festius d'l 1 del migdia a 3 del vespre. Telèfon: 675 47 51.
—A partir del 25 d'abril a Canals Galeria d'Art, exposició col·lectiva de 60 artistes en commemoració de les 100 primeres exposicions. Telèfon: 675 49 02 Horari: Cada dia de 5 a 8. Dissabtes d ' l i a 2 i de 5 a 8. Festius d ' l i a 2. Dilluns tancat. Telèfon: 675 49 02.
—Durant tot el mes d'abril a Febo Galeria d'Art, exposició col·lectiva i monogràfica de Tharrats. El mes de maig, exposició de Jovita Banús. De dimarts a dissabte de 10 a 1 i de 5 a 8. Diumenges de 12 a 1. Telèfon d'informació: 674 19 55.
—Del 5 al 21 maig, a la Sala
Valldoreix (parada)
Ona
Aigües La Horesta
AAPPiWMirawal
AAW Verge Carme Hrwo l
AAW Sant Joan Mra-eol
AAPPiWVaHoreh
AAPPiWC.MortberratVul
AAPPWCanMejóVal
M Prop, i Veïns La FkwMia
MWAiguafcngaUFIpr.
Ass. Consumidors
t N (CM prèvia)
6741111
6743371
«742089
,1742016
6741003
«747103
«742197
«742105
«74 SO 48
«742088
«745129
268 45 67
5993080
aaenpeace (91)5434704
H. General de Catalunya
ftVaMHebron
H. Sal* Joan de Déu
U n M Coronària
Tal de l'Esperança
Wjrmecfó Carreteres
Hormació Aeroport .
Wormadó' RENFE
HorrntóóPort.
0MC :
Fttr^TQrablarica
PHOOüSA
ENTITATS
Ascn AnaiGavin
Casal d'Avis SC
Llar <fAA Parròquia
CUMunuiyenc
Coral deia Urió
Esbart Sant Cugat
BTotSantCugst
GrupSup. knrrtgrarrte
Radio Serri Cugat
TetovMO Sant Cugat
Bs 4 Cantora
5991212
4272000
81340 00
2481040
4144848
20*2247
4785000
4900202
5188750
1183188
|É01732
8891732
«753503
«742570
|89 «38
8800696
«745396
: * * w o « £ S * S 2
mm 8748314
«755859
5885366
5888282
d'Art de l'Associació de Propietaris i Veïns de Valldoreix: Finestres interiors i Fragments, mostra conjunta de Maria Teresa Casas i Santi Salido Tadin.
—Del 26 d'abril al 12 de maig, a la sala de plens de l'Entita Municipal Descentralitzada de Valldoreix, exposició de dibuixos de Mercedes Rever-te. Horaris: dilluns, dimecres i divendres de 4 de la tarda a 7 del vespre, i dimarts i dijous de 4 de la tarda a 9 del vespre.
—Obert tot el cap de setmana: Mercantic. Fira permanent d'art i antiquaris. Telèfon d'informació: 674 49 50.
—Firart. Mostra d'art original. Primer i tercer diumenges de cada mes de 9 del matí a 2 del migdia a la plaça del Monestir.
MUSICA
•Centre Cultural —El divendres 5 de maig a les
10 de la nit, actuació de l'Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya (OBC). Director: Franz-Paul Decker. Violí: Chantal Jui-llet. Obres de Schubert, Korngold, Granados, Ferrer i Strauss. Preu de l'entrada: 2.500 ptes.
—El divendres 19 de maig a les 10 de la nit, recital a càrrec de Victòria dels Àngels. Albert Guinovart, piano. Preu: 3.500 ptes.
—El divendres 26 de maig a les 10 de la nit, El Misteri de les Veus Búlgares, actuació del cor femení de la Ràdio Búlgara. Preu: 3.500 ptes.
•Conservatori —El dimarts 9 de maig, a dos
quarts de nou del vespre, a l'aula magna del conservatori, dins el cicle de música de cambra, música per a violoncel i piano a càrrec d'Am-paro Lacruz i Emili Brugalla. Telèfon d'informació: 589 05 51. Preu: 1.000 ptes.
•Casa de Cultura —Dissabte 6 de maig a les 6
de la tarda, audició a càrrec dels alumnes —de primer curs fins a cinquè— de Ma-riona Benet.
—El dia 12 de maig a dos quarts de nou del vespre, recital de música de cambra amb Duet Cambra: Neus López, piano i Núria Padrós, violoncel. Concert d'obres barroques i romàntiques.
—El divendres 19 de maig a dos quarts d'onze de la nit, viatge per la música popular brasilera, a càrrec d'Euclides Mattos: Roger Blavia, bateria i percussió; Nono Fernàndez, contrabaix, i Euclides Mattos, veu i guitarra.
—El dia 2 de juny a dos quarts d'onze de la nit, recorregut per la història del jazz, a càrrec de Pere Soto Duet: Pere Soto, guitarra, i Bill Ger-hardt, piano.
BALLS DE SALO
•Casa de Cultura —El dia 17 de juny a les 10
de la nit, balls de saló amb Quintet Lisboa.
INFANTIL
•Casa de Cultura —El dia 13 de maig a les 6
de la tarda, dins els Espectacles Infantils de Butxaca: La història de Babar, a càrrec de Federic Roda, actor i Josep M. Roger, pianista. Imatges i música en viu del conte original de Jean Brunhoff.
•Mira-sol —El diumenge 21 de maig a
les 6 de la tarda al Casal Cultural, teatre amb el grup de l'EP Ferran Clúa: Maribel y la extrana família. Direcció: Clara Caso.
TEATRE
•Centre Cultural —El divendres 12 de maig a
les 10 de la nit, Tant per tant Shakespeare, a càrrec de Tant x Tant Teatre. Direcció: Penny Cherns. Preu: 2.000 ptes.
BIBLIOTEQUES
•Biblioteca Centre Borja —Universitària. De 9 del matí
a dos quarts de dues del migdia i de 4 de la tarda a 8 del vespre. Telèfon d'informació: 674 11 50.
•La Floresta —Biblioteca de l'Associació de
Propietaris i Veïns de la Flo-resta-Pearson. Plaça d'Aigua-llonga, 1. La Floresta. De dilluns a divendres de 10 del matí a 1 del migdia. Tel.: 674 2089.
•Biblioteca dd Mil·lenari —Centre Cultural. Biblioteca
pública. De dilluns a divendres de 4 de la tarda a dos quarts de nou del vespre. Dimarts d ' l i del matí a 2 del migdia. Dissabtes de 10 del matí a 2 del migdia. Telèfon: 589 2749.
•Biblioteca Club Muntanyenc —Plaça Barcelona. Cada tarda
de 5 de la tarda a 9 del vespre. ^An&a Municipal —Rambla Can Mora, s/n, 2n.
Matins. Telèfon d'informació: 674 69 93.
•Biblioteca de l'Atenen —Plaça Pep Ventura. Dijous,
divendres i dissabtes de 4 de la tarda a 8 del vespre.
•Servei d'Informació Juvenil —Casa de Cultura. Telèfon
d'informació: 589 13 82.
40 ELS CANTONS Sant Cugat del Vallès s;mt ( UKÍII d«1 Vallès: ( V : n ,
Divendres, ?N d'abril de 1W5
E N T R E V I S T A
MARIANA Dl MITROVA. Esposa de Uristo Stoitxk Í O V
« En Hristo és pitjor que un nen» Mariana Dimitrova va ennei\er
Hristo Stoilvkov a Sofia. quan ell
era jugador del ( S k A i ella
treballava en una botiga. No vol
donar mes detalls de la seva
primera t iobada perquè diu que
te poe de lomanlic. ' Ie dues
l'illes, la Miehaela i la Hi islina.
que s'assembla al seu pare fins i
tot en el geni. I n I Insto i la
Hristina aeaben de passar les
angines i la Mariana assegura
que el mani ha estat el piitor
pacient.
\ l Ui I i > K \ S
I (.)uc es un s d i l k II. cai . la i les nenes o ••:' m a n i . .ua que han cs'ai malaUs '
• I in -i inl· la que el mant
1 - 1 1 : i ••, i 11 i o 11
( ,. ' i \ h.n u -son .lis.!, in >h p> ii ne--. ••
I a t e i 11 l·l·i | M i •
\ i iq i ien !• - " íe incs < • en ( niv II
•• I ,'s andines, en ( ' i u v l ï l i ' ' es h i h a cncomanal
Va a v cu i e lots els partits'1
•-No.-I )e que depèn : • (.) II c li n g u i
temps, de les nenes... l's dil icil sci la dona de 1 li ls-
to Sloit\ko\'. ' --••Vinga. quina ximplciw! Soc
una dona com qualsevol altra.-Oui mana a casa'.'
—•«Tots dos. A easa no hi ha masclisme ni feminisme ui ics.••
- P s gelós? —«No, que va!...» —De tols dos. qui es va adap
tar nies ràpidament a Barcelona? - «A l'idioma, jo, però a la ciu
tat, ell.-I el ca ta là , quan l ' ap ren
dran'.' ---«Fs difícil. I . 'entenem però
només gosem deixar anar alguna paraula.»
—Com ara quina? -«Molt he, anem..."
— Q u e es el p r imer que va aprendre en castellà'.'
'dw •'Ell és un guanyador nat. vol guanyar sempre. I
quan protesta al camp, moltes vegades te raó. i jo lainhc m'empipo»
— "HlH'lliK, í / í ' i / v . ••
— I el seu mar i t? —«Algun terme futbolístic." —N'o va ser algun r e n e c ' — «No crec. encara que ells cN
memor i tzen més fàc i lment . '
Rere un gran futbolista hi lu una gran dona?
— Algú ho va dir. això. no se qui. i no sé si és veritat. ••
- l ' s n e c e s s i t a len i í m o l l a paciència per sobre\ iuie a l'enrenou que eompotta el mon en
què es mou el seu niant'.' —«Sí. Però el lutbol l 'acaba
agradant.» -Ara ja es tota una experta.' - « U n a experta, no. però com
més en saps pitjor perquè es converteix en un vici, estàs pendent dels partits...»
—Rn quin partit ha patit mes'.' - «En tots. Com que ell és un
guanyador nat, vol g ianvar- los tots...»
— I q u a n p r o t e s t a t a m b é
pateix'.1
- «A vegades, pe rquè molts cops té raó i jo també m'empipo.»
—I saltaria al camp a protestar?
—«No tant...» —A casa en Hristo té tan mal
geni com sembla que té al camp? —«No. què va! És totalment
diferent. Una cosa és la feina i una altra la vida particular, i no m'agrada que els periodistes preguntin sobre la nostra vida a easa.
O u a n g u a n y a a l g u n a cosa ja comencen : Es difícil ser la dona de lln·'lo SloiLxkov.''...».
V'aja. que abans he let una pregunta la mar d'oriüinal...
•Sí i riu—. Segu-i.iincnt es la pregunta que nies he sentit.-
(Jue es el que li va <. i K 1 . I I l ' a t e n c i ó d ' c l ! • j ' l . in el v a conèixer?
• I i e ni in d I t
• I K '• .•: it a l \ o i s q u e h o e x p l i q u i ' 1 N o es i n t e i e s s a n t . »
Si 1 i iagi.es de c,ni \ iai per algun a l l ie jugador, quin tr iar ia?
- D e jugadors, ob l ida- tc 'n . Ja n'he tiiig.u. p rou. Senzi l lament, no el carn la: I.I, es incanv lable.»
— l·ls d i n e i s son una b o n a c o m p c n s a u c per les molèst ies que comporta la fama?
— • <No.» Sempre euma vostè? •"Procuio lei-ho jo sempre,
però no es que sigui molt bona cuinera.-
---['.II també cuina'.' ---«.lo licniolo quan el veig a
la cuina... sobietot quan comença a tallar el pa, perquè ho fa amb la nià esquerra.»
—Oui desordena més la easa, les nenes o ell?
—«Igual. A vegades les nenes m'ajuden, però ell no.»
—Us pot dir que té dues nenes i i un nen'.'
—«Sí. ben igual.» —Quin és el p rope r idioma
que hauran d 'aprendre? —«L'angles. Ja vaig a classes.» — Ho dic per si el seu marit
fitxa per un altre club. —«Si ha de marxar s e m p r e
podem tornar. Ustic molt bé aquí i si pogués m'hi quedaria.»
L A C O L U M N A
Mentides l - M M A M T Ï M Y \S
•
J a em perdonaran els enqixs-t a d o r s . els s o c i ò l e g s i e g e n e r a l to t s els s e n y senyores que es dediquen a
aquesta no se sí dir-ne ciència que rep el nom de prospectiva. però a mi una de les coses que em la feliç és que la realitat desm e n t e i x i els r e s u l t a t s d ' u n a e n q u e s t a e l e c t o r a l o d ' t i n a e n q u e s t a d e l q u e s i g u i . A r a mateix, a 1 ranca, s'ha fet amb la majoria de vols el candidat a president de la República que les enquestes havien dit que en treu-ria menys. Això significa que els enquestats van aixecar la camisa als enquestadors. això vol dir que encara ens qi eda un marge de maniobra per tei els que ens don-gui la gana i io alio que diguri
| les enquestes. i 1 v; ,sle. per qui \. it.u a?
i Jo. pei i hirac. l i : ah i c de ( !ui ,u
I desprès va vola i pel .losp, o no v.i vo la i i es pei que des ò. teia setina u s ;L ma calcula; qa . aquell d - u m e i v v .mir i . : •.! eveui • n > amb la lami lv , .
O l i a n e Is inici* •loii·. i I: • , e ! . i c s . q u e a b a n s el . n a . is al e. !.:,: p e s a n l s . es van lei lk uger s i . ' t e l e l o n a u t o m à t i c , q u a - c v o l |o l · l i toi ' ii q u a N c v o ] q u e s a b e s m a n e i . a l i lvcs e s va v e u i e i. n c o ; c e s,u in
] al c i l i c i o d e p e n j a i -se ,.l K lei . i| j pe i p i e g u n t a i a la ÜCIC L •• M L-, j intencions de vot o del que los
Al pi ineipi la gent deia la veí ilai del que pensava, però quan. va perdre el respecte als loculois ; als artilugis i va veure que Ics seves respostes treien emoció a'.s comicis i les preguntés eren una impertinència, va començar a c\\i el contrari del que pensava. Pis enquestadors que ara han fallat a França i que fallen arreu potser es pensen que gràcies al seu error hi pròxima vegada podran afinar millor. S 'equivoquen. Cada dia e l s e n g a n y a r e m m é s . 1 t o t s aquells que estan convençuts que per culpa de la tècnica i de les enquestes perdem initimtat i llibertat a cada dia que passa, i se'n lamenten , t ambé s 'equivoquen. Abans dèiem: la veritat ens farà lliures. Hem de canviar de fórmula. En aquest món on volen saber el que pensem, el que fem. el que votem, el que mirem i escoltem, una debilitat tan humana com la mentida ens farà molt més lliures encara.
ALUMINI I VIDRE
EXPOSICIÓ
VENDA
C/Valldoreix, 53 Tel. 675 29 02 Fax675 28 61
08190 SANT CUGAT
venda, neteja i restauració
de catifes • Servei de guarda i
conservació.
• Recollida i lliurament
gratiüts.
popioL Exposició i venda: Cànovas del Castillo, 4
Tel. 6 7 4 65 00 - 589 22 21 Tallers: Av. Can Caldes, 16
Tet. 589 4 6 5 6 - 5 8 9 47 16. Fax: 5 8 9 2 2 21
08190 Sant Cugat del Vallès
i^pp*"
Si creus en la Humanitat,
ajuda aquells que lluiten
pels seus drets.
Fes-te soci Creu Roj ï|i
Recommended