View
290
Download
0
Category
Preview:
DESCRIPTION
Diari de Sant Cugat nº331, 7 d'abril de 2000
Citation preview
El 'diari' de Sant Cugat
liiV'W/frí ftfúlrrilM'iúúú EIS4CANTONS Xüm. {II
Aní VII 225 ptes.
Destaquem
Rodríguez (PP), autoritzada per
Fernàndez Díaz a pactar amb CiU
Pàtina $
Els 'okupes' no volen marxar de
Torre Blanca Pagina ir
Handbol -UESG: Guanyar o baixar
de categoria Pàgina -'V
TV3 roda una pel·lícula
a Sant Cugat Pàgina .?.ï
La Generalitat decideix no pujar
el preu dels peatges Pàgina 42
Roquetes i Torre Blanca demanen millores
Constituïdes les associacions de veïns de Torre Blanca i de Can Roquetes per aconseguir millores en aquests barris Pàg. is
La diada de Sant Jordi s'avança una setmana a les llibreries de Sant Cugat
La campanya començarà el17 d'abril i acabarà el 29 Pàg. 3 a 6
EIS4CANTONS el " d i a r i " de Sant Cugat
et surt a compte
Entrades per al cinema i molts espectacles...
i tot per TRUCA !
INFORMA-It'h (l'any)
10.800 Dtes. TEL. 93 589 62 82
nCATALÒMA CONEIXEU-NOS, C E R A M I C ESTEM AL VOSTRE
SERVEI
• Ceràmica • Sanitaris • Aixetes • Mobles de bany • Accessoris
OBERT DE DILLUNS A DISSABTE
HORARI o i ad*. do 8 a 13 h
. de 15 d 20 h d i de 9 o 13 h I de 16 o 20 h
• Banyeres d'hidromassatge
• Materials per a la construcció
EXP0VENDE5: a-nv Cito. Soni Cugat, b i 3. Cenjonyolo del Volies lei V3 580 15 C0 Buenoi Awí , ?5. Barcelona Tel. Ç3 4Ï9 08 46 Recobri, 1)2. Ek>rc«lopo. T^, 93 426 C0 08
GARRIGA
Taller, fabricació pròpia
Exposició I venda C. Xerrïc, 2
(Pl.Ajuntamentj Tel / Fax 93 675 29 02
Oficines i exposi
Crta. Cerdanyola, 67-71 TeUFax93 589 |g 78
08190 Sant Cugat del Vallès
I EIS4CANTONS CLUB DEL SUBSCRIPTOR I •••M^^MiiiwMiiniwwni wniwMnnMMiífliiiMiiMmriMMrTi \—m "*"" „ — — , „^^„»„ ,, —r' ' iTmnniMMnmiiMni i i i i i iMMnMMiin inMi i i i mimii—IIIIIMIIIIIHIIIIII on i m •
Tricicle Vania • Gay Mercader produeixen
Club Capítol sals l Rambles 138 Barcelona 93412 20 38 Grups 93 316 8181
. 28 de *&x%
original de PaCOMir
CLUB CAPÍTOL
Rambla, 138. BCN Tel. 93 412 20 38
dirigida per JOSCP M. Mestres
12, 19 i 26 d'abri l 3 i 10 de maig a les 22.30 h
• El seu reper tor i aplega la memòria • És un coneixedor profund de la músi- musical de l'illa: romanços, tonades i
ca popular de Mallorca i un artista havaneres recollides de generacions compromès amb les seves arrels.
• Ha preferit la immediatesa del contacte amb el seu públic als enregistraments discogràfics.
passades.
També interpreta composicions pròpies i d'altres, inspirades en poetes contemporanis.
dagoll dagom
P R E S E N T
acao
Dissabte 8 d'abril, è fes 22.30 h '* A la Casa de Cultura
amb falcar» rai
santiago auserón
Ferran Rané i una Companyia
d actors catalans i cubans
M úsica de Santiago A. useron
TEATRE VICTORIA Av. Paral·lel 67. BCN
Tel. 93 443 29 29
dimecres 12 i dijous 13 d'abril
a les 21.30 h
| tr ATENCIÓ AL SUBSCRIPTOR 93 589 62 82 . de dl a dv, de 9 a 14 h i de 16 a 20 h 1
EIS4C4NTO]>S
^ ^ ^ _ * M El tema de la
hetmana Divendres, 7 d'nbril del Ji k h'
Sant Jo
I.fi /estri r/e Smit Jordi reuneix eeidn nny mi/tn dr \initi iigntnií ^ r/ue npiulitni IIIJII, stn rliit/i pn i omplin ih W/. Ilil·ii^ !•()!() \\\ I I \RROS \
Sant Cugat es prepara per Sant Jordi Les llibreries locals ho celebraran el mateix 23 d'abril tot i que sigui Setmana Santa
K.STKR CASÏ'AWKR
- Sant Cugat -
Sant Cugat es prepara aquests dies per celebrar la festa de Sant Jordi, que es farà com sempre el dia 23 d'abril i no el dia 27 com s'ha proposat en altres poblacions. La coincidència d'aquesta diada amb Setmana Santa, concretament amb el diumenge de Pasqua, ha motivat que aquest any algunes ciutats decidissin ajornar cinc dies la festa del llibre i celebrar-ho per la Verge de Montserrat. Les llibreries i les floristeries de la nostra ciutat han optat, però, per mantenir la festa el mateix dia 23 d'abril, ja que, segons ha explicat la propietària de la llibreria Paideia, Neus Ribatallada "les festes tradicionals no es poden traslladar. Sant Jordi és cl Z?t d'abril caigui quan caigui, l 'n any vara haver de canviar-ho i celebrar Sant Jordi el dia 27 d'abril i no va ser un Sant Jordi".
D'aquesta manera, el proper dia 23, els llibres i les roses tor
naran a ser els protagonistes i ompliran els diversos establiments i carrers de la nostra ciutat. Com ja és habitual, els principals punts de venda de llibres seran els mateixos establiments i sobretot, les parades que s'instal·lin a la plaça del Monestir i a la plaça dels Quatre Cantons.
Neus Ribatallada:
"Les festes tradicionals no es poden traslladar.
Sant Jordi és el 23 d'abril, caigui quan
caigui
En tots aquests punts, petits i grans podran descobrir i comprar les darreres novetats editorials que es presenten aprofitant aquesta data i que des de ja fa uns dies comencen a omplir les llibreries de la ciutat. Aquest any, i amb la finalitat de compensar la coincidència d'aques
ta festa amb la Setmana Santa, les llibreries Paideia, Alexandria i L'Amic Imaginari han decidit fer una iniciativa conjunta i allargar la campanya de Sant Jordi durant 15 dies, D'aquesta manera, tots els santeugatencs que marxin durant les vacances tindran l'opció de comprar els seus llibres uns dies abans o uns dies després. Així ho comentava el director de l'Alexandria Àlvar Masllorens.que afegia que "la proposta que va fer el gremi va ser de començar la campanya el dia 17 i mantenir-la fins al 2?>, però nosaltres hem volgut allargar-la més".
Al marge dels llibres i les roses, la festa de Sant Jordi també portarà a la nostra ciutat diverses activitats de caràcter cultural. Com cada any, l'Ajuntament ja ha començat a programar aquesta festa amb iniciatives per a tots els gustos i totes les edats. Ent re altres coses, durant el matí del dia 23 d'abril, els aficionats a la sardana podran gaudir d'una ballada popular amb la
Cobla La Principal del Llobregat. Els més peti ts , en canvi, tindran l'oportunitat de sentir els contes del rondallaire Cesc Serrat, que presentarà el seu espectacle Qui vulgui escoltar r/ue vingui ei jugar. 1 també amb motiu del patró de Catalunya, el Teatre-Audtori ha programat el
tradicional concert de Sant Jordi, que es farà el dia 28 d'abril i anirà a càrrec de l 'Orquestra Simfònica de Sant Cugat. Per aquesta ocasió, la formació dirigida per Josep Ferré ha previst interpretar un repertori de música de principi i final d'aquest segle XX.
POSTES mtiomi í CUIRASSADES'
CAIXES FOJtfIS •v
ciAusstBfims-
CSRCÜIÏ IpCAT
5;$TEtó|$%0!MTRA
CONTROL D'ACCÉS * ,
UNA EXPOSICIÓ DE CAIXES FORTES ADEQUADES A CADA NECESSITAT
.V AUÍOMATÍSMÍS PER'A P0RT6& t^-%
SIStgMÇS-Q'AL
flswf.qtviMfl
SíSÏEMES DE SEGURETAT
:G«Fir«:!v!$:cMÒK5iM0r·íac
Av. Lluís Companys, SO (Abans Alfons Sala) Tei, 93 589 17 99 • 08190 Sant Cugat del Vallès
Setmana ELS/CANTONS Divendres, 7 d'abrildel 2000
Novetats
/ ' . * m « - . i « tu, :MA>:.••*
B n / o tempestades
Autor: Guillermo Ayesa Gènere : Novel·la Editorial: Nihit Obstat Ed. Preu: 1.950 ptes.
Poemas de L· nte de Zurich
Autor: Rodolfo Haslcr Gènere: Poesia Editorial: Miguel Gómez Ed. Preu: 1.500 ptcs
f ' i v - : > : í • i ' • : )
I/.I • l i " . \ •
. - r i F i r -.i
L·l Liibiv
— fy- , de /r's > • . ' • '-
" v * * 1 , '
'•• y ! A J O S Í Í Ü Í ' V
La curta esfèrica
Autor: A. Pérez-Revcrte Gènere : Novel·la Editorial: Alfaguara. Preu: 3.200 ptes.
El Llibre de les Mosques
Autor: Emili Teixidor Gènere : Novel·la Editorial: Proa - Columna. Preu: 2.700 ptes.
SINTONIES NEUROMLS Les golfes, de! cervell humà
Mil.iii Kmulcra I.A K.NORANC. 1A
1
Sapiens
Autor: J. Corbella, E. Carbonell, S.Moya, R. Sala.
Gènere: Divulgació científica Editorial: Edicions 62 Preu: 1.800 ptes.
Sintonies neuronals
Autor: Adolf Tubena Gènere: Divulgació científica Editorial: La Magrana Preu: 2.100 ptes.
La ignorància
Autor: Milan Kundera Genera : Novel·la Editorial: Tusqüets Preu: 2.000 ptes.
UN ANY I UN ALTRE.
El hombre de mi vida
Autor: M. Vazquez Monralbàn Gènere: Novel·la Editorial: Plantea Preu: 2.500 ptcs.
Un any i un altre
Autor: J.M. Ballarín Gènere : Memòries Editorial: Planeta P reu : 1.900 ptes.
Harry Potter y el prisionero de Azkaban
Autor: J.K. Rowling Gèneres Novel·la infantil Editorials Emecé Preu: 1.800 ptes.
Els l l i b r e s
Les novetats de Sant Jordi omplen
ja les llibreries santeugatenques
Entre les novetats trobem enguany diversos escriptors locals
E.C. - Sant Cugat -
l ' n any més , les ed i to r ia l s han aprofitat la Diada de Sant Jordi, actualment considerada Dia Internacional del Llibre, per treure al mercat diverses novetats.
Entre els llibres més esperats d ' aques t any, destaca la darrera obra de Manuel Vaz-quez Montalban, Ed hombre de mi vida o l.a carta esfèrica, d ' A r r 11 r (> P é r e z - R e v e r t e . Aquests dies també han sortit al m e r c a t l ' ú l t i m l l i b r e de mossèn Ballarín i la darrera novel·la del txec Milan Kundera, que ha estat traduïda al català
per l ' e sc r ip tora local Imma Monsó. La festa de Sant Jordi comptarà també amb El Llibre de les Mosques d 'Emil i Teixidor, g u a n y a d o r del p r emi Sant Jordi de l'any passat, o la darrera novel·la de Mario Vargas Llosa, titulada l.a fiesta del C.hivo. Altres títols recomanats són l.a hermandad. de l 'esrip-tor nord-americà John Gris-ham, Resrate en el tiempo (1999-1357) de M i c h e r C r i c h t o n , o la darrera obra de l 'escriptora mallorquina Carme Riera, titulada Cap al cel obert.
Pel que fa als escriptors locals, t robem com a novetats el nou llibre de l'escriptor i guionista Gu i l l e rmo Ayesa, Bajo
tempestades q u e es p r e s e n t a avui mateix a la llibreria Alexandria de Sant Cugat, o Poemas de la rue de Zuricli, la darrera e n t r e g a de p o e s i e s de Rodolfo Haslcr, que es va presentar fa un mes al mateix establ iment .
Per als niés petits, les obres que estan tenint més èxit darrerament són Harry Pottery el prisionero de Azkaban, de J.K. Rowlling o Eva, ja tens quinze anys i Eva, busca un boti psicòleg, de l ' e sc r ip to r ba rce lon í Manuel Valls. I per als qui encara no saben llegir, podrem trobar obres com la de Betty Ann Schwartz, titulada Com es fa l'arc de Sant Martí?, un llibre
amb cl qual la canalla podrà aprendre els colors d 'una manera molt divertida.
Dins el gènere de la divulgació, la festa de Sant Jordi recollirà aquest any diverses propostes, algunes d'autors de la nostra ciutat. Per als aficionats a la història de l 'home i la seva evoluci,ó el periodista santeu-gatenc Josep Corbella va presentar fa uns dies el llibre Sapiens, una h i s tò r ia sob re la humanita t escrita a partir de les entrevistes amb els especialistes en prehistòria Salvador Moya, Robert Sala i Ku-da ld C a r b o n e l l . A q u e s t s ma te ixos i nves t igador s van presentar també l'obra Planeta humà, un llibre que recull els darrers descobriments i tro-b a l l c s d ' A t a p u c r c a . D i n s aquest mateix àmbit, acaba de sortir també el llibre La prestigiosa idea de Darxin, una reflexió de les teories darwini-nanes a càrrec del prestigiós filòsof con t emporan i ,Dan ie l C. D e n n e t t . l ' n a altra obra
que està tenint molt èxit és el llibre del Dalai Lama, titulat l'na ètica per la nou mil·leni, on el cap reiligiós dels t ibe tans planteja una revolució espiritual de la humanitat , una ètica basada en el sentit comú i en la raó i que tingui com a finalitat la felicitat individual.
Per als amants de l'attesania, en canvi, els estudiosos de la ceràmica Santi Cabasa i Adol-fo Romero han publicat l'obra l.a tinajería tradicional en la ceràmica espano/a, el primer volum d'un estudi que vol ajudar a comprendre l'ofici de gerrer i els p roced imen t s ut i l i tzats en la història de la ceràmica espanyola.
Les nove ta t s per al dia de Sant Jordi han d'acabar d'arribar a les llibreries. Ent re les obres més e spe rades , destaquen aquest any un nou llibre del presentador televisiu Andreu Buenafuente o la segona part del Diari de BridgetJones, de Hellen Fielding, entre d'altres.
QSíCAIYroNS Divendres. 7 d'abril del 2000 Setmana l a c a m p a n y a
Les tres principals llibreries locals allarguen durant 15 dies la campanya de Sant Jordi
Alexandria, LAmic Imaginari i Paideia faran descomptes del 17 al 29 d'abril
E.C. - SANT CiiGiir -
La campanya de Sant Jordi de les llibreries de Sant Cugat començarà aquest any el diu 17 d'abril i finalitzarà el dia 29. Aquesta iniciativa, engegada per les llibreries Paideia, Alexandria i l'Amic Imaginari, té l'objectiu de facilitar a la gent la compra dels llibres de Sant Jordi, que enguany coincideix amb el diumenge de Pasqua. Així ho ha explicat la propietària de la llibreriea Paideia, Neus Ribatallada, que ha comentat que "en saber que en el calendari Sant Jordi coincideix amb el diumenge de Pasqua, es va parlar a nivell gremial per veure què fèiem, perquè creiem realment que aquest pot ser un problema de vendes comparativament amb altres anys". Una de les opcions plantejades pel gremi va ser inicialment traslladar la festa al 27 d'abril, dia de la Verge de Montserrat, però finalment es va decidir mantenir la data tradicional ja que, segons Ribatallada,
Masllorens, F.rnevem'a i Ribatallada han estat els promotors tfaqitetsa iniciativa del Dia del l.lihte /• 0T0 X. /,.
"les festes tradicionals val més no traslladar-les". Es per aquest motiu que les tres principals llibreries de la ciutat han optat per allargar més dies la campanya del 10 per cent de descompte que es fa sempre amb motiu del dia del llibre. "El que volem és que la gent pugui celebrar Sant Jordi a Sant Cugat abans o després de Setmana Santa", comenta Àlvar Masllorens, director de l'Alexandria. "El que és important és que per primera vegada a la nostra ciutat s'ha aconseguit que els llibreters es plantegin la diada de Sant Jordi d'una manera unitària", afegeix. Masllorens ha comentat també que la resposta que ob
tindrà aquesta campanya és una incògnita, pel fet que sigui festa, però que esperen que la idea ajudi a descol·lapsar una mica aquest dia, tal com ja s'ha fet altres anys. Tot i això, el responsable de l'A-
Masllorens:
"Volem que es pugui
celebrar Sant Jordi,
abans o després"
lexandria ha comentat que "Sant Jordi és una festa molt arrelada a Sant Cugat, igual que a la resta
de Catalunya. Tot i que algunes festes amb els anys es desvien una mica, aquesta em sembla que la viu tothom, sigui on sigui".
La campanya per al Dia del Llibre compta també amb la col·laboració d'ELS 4 CANTONS, amb
publicitat tant en aquesta publicació com en el TOT Sant Cugat. "Es tracta de potenciar que la festa de Sant Jordi es celebri a Sant Cugat i que els llibres es comprin a la ciutat", ha explicat l'editor d'aquestes publicacions, Ramon Grau. Paral·lelament, el diari obsequiarà amb un punt de llibre d'ELS 4 CANTONS totes aquelles persones que comprin un llibre de Sant Jordi en alguna de les pa
rades que muntin aquestes tres llibreries.
D'altra banda, i continuant amb aquesta primera iniciativa conjunta, les botigues Paideia, Alexandria i l'Amic Imaginari han començat a treballar en la possibilitat d'iniciar nous projectes comuns i aconseguir que les llibreries, a més de ser una botiga, es converteixin en "un centre de promoció cultural". Amb aquesta finalitat, els responsables dels tres establiments han iniciat converses per engegar diversos projectes a la ciutat. El més important, per la propietària de L'Amic Imaginari, Camino Echeverría, és que "es vegi que les llibreries de Sant Cugat fem alguna cosa conjunta i treballem per a la ciutat". Tot i que de moment encara no hi ha res concretat, una de les possibilitats plantejades és una nova col·laboració amb E L S 4 CANTONS, a partir de la
qual les tres llibreries podrien coordinar una pàgina de crítica literària i de novetats. "Això seria una cosa feta per les llibreries i les editorials amb la idea que setmanalment pogués sortir informació generada per les mateixes llibreries", ha explicat Ramon Grau , ed i to r d 'ELS 4 CANTONS. Tot i això, tant Grau com les llibreries han comentat que encara no hi ha res decidit i que fins passat Sant Jordi, no tenen prevista cap reunió per parlar dels diversos projectes que volen engegar.
Per Sant Jordi, res a le m m ú s i c a
si«SEi·«JTtwnï,c<) ' * * F J í *
°«« " V
¥/ r T \ / bant Jordi 2000 \ Recull de clàssics núm. 2 \
SGAE DIPÒSrr IEGAL: 8-16423-2000
SCC002
Sat '<*WCUGtf
SC® Sant Cugat
flnTCuG*»T S e m p r e a p r o p t e u
Campanya vigent fins que s'esgotin les existències
Del 17 al 23 d'abril Els establiments de Sant Cugat Comerç
us regalem per les vostres compres el CD Recull de Clàssics, n ú m . 2
Setmana ELS/CANTONS Divm/fres. 1 iTabril dtl >lW
E n q u e s t a
Vostè té previst
comprar els llibres
de Sant Jordi
el mateix dia 23 d'abril?
La festa de Sant Jordi cau aquest any al final de la Setmana Santa i això ha fet que no sembla que els preocupi que Sant Jordi coincideixi amb el diumenge de Pasqua. els llibreters i les florísteries plantegin el fet d'ajornar la diada, o com en el cas de Tot i que algunes persones estaran fora o creuen que no ós adient que s'ajuntin les Sant Cugat, allargar uns dies la campanya. A la majoria dels santcugatencs, però, dues festes, per la majoria. Sant Jordi és el 23 d'abril, sigui o no Setmana Santa.
MARÍ \ MKNACHO
32 wvs MESTRESSA I)K CASA
JMAIE CARBÓ
25 ANYS
ESTUDIANT
IMMASAUMELI.
1l) ANYS
EsTIIMANT
SONIA CAPARRÓS
28 ANYS FOTÒGRAFA
ROMÀ VENTURA
39 ANYS
D I R . TV S A N T CUGAT
"(lada any acostumo a anar a comprar els llibres dos dies abans de Sant Jordi, per evitar les cues que es fan el mateix dia 23. I aquest any faré el mateix, hi aniré uns dies abans'*.
"Normalment hi vaig el mateix dia. i la veritat és que aquest any encara no he pensat què faré. Suposo que hi aniré igualment el mateix dia, que encara que sigui un festiu també es podran comprar".
"Home, el dia de Sant Jordi normalment aprofito per comprar un llibre. Però trobo una mica desaprofitat que coincideixi amb una festa, si fossin dies diferents crec que se celebraria més".
"Jo mai he celebrat Sant Jordi perquè no sóc d'aquí i fa només sis mesos que he arribat, però em sembla una idea estupenda, des de fora sempre m'ha semblat molt bé i aquest any ho celebraré".
"Jo sempre ho celebro. El que faig és sortir el mateix matí, a última hora. I suposo que aquest any, encara que sigui festa, també hi haurà paradetes i ens haurem d'espavilar".
CONXITA SANTOI.ÀRIA
52 ANYS
ADMINISTRATIVA
NÚRIA PUENTES
20 ANYS
REALITZADORA AUDIOVISUALS
MARIA T E R E S A LF.GARRKTA
53 ANYS MESTRESSA DE GASA
ElJSABET M A N E N T
23 ANYS
ESTUDIANT
D'VNIKl. ANSUS
28 ANYS
ESTUDIANT
"El dia de Sant Jordi, encara que tingui previst sortir a fora, m'agrada quedar-me i participar de la festa. M'agrada voltar per les parades,i veure l'ambient, les novetats que hi ha i participar en la festa".
"Suposo que aniré a comprar algun llibre, acostumo a comprar-los el mateix dia, per la tradició. Jo treballaré el dia de Sant Jordi i per tant no me n'aniré enlloc, però és que si la festa és el 23, és el 23".
"Jo sí que compro els llibres, i hi aniré el mateix dia. El meu marit es diu Jordi i per nosaltres aquesta és una data important. Es una llàstima que caigui en diumenge, però nosaltres ho celebrarem igual".
"Hi ha anys que compro llibres i hi ha anys que no, però aquest any encara no sé si marxaré o no. Si sóc aquí, sí que hi aniré el mateix dia, almenys per mirar. I si marxo, hi aniré abans o després".
"Aquest any, com que cau dins de Setmana Santa, no crec que hi vagi. Jo durant l'any acostumo a comprar llibres i per això no és una necessitat comprar-ne aquest dia, però està bé fer-ho".
5**f&>' ' Distribució • totes las Hars i establiments del municipi
Hi sortirà to ta l 'activitat de la ciutat
Dades d'interès i la millor cartografia
Guies Locals Amb La Guia de Sant Cugat
hi sortirem tots guanyant
RESERVI EL SEU ESPAI 93 674 86 61
ELS-í-CANTONS. Divendres. 7'd'abrildel2000 PubBciíat
Araarnb^el RACC tindràs
tota la informació a casa teva
Fes-te soci del RACC. Serem sempre al teu costat. Per donar-te la millor assistència a tu i als teus arreu del món. I a més, com a soci gaudiràs de molts altres avantatges i serveis.
Ara, si et fas soci del RACC a la Delegació de Sant Cugat, et regalem una subscripció de sis mesos al diari EIS i CANTONS de Sant Cugat. Retalla i porta'ns aquesta sol·licitud i cada setmana et farem arribar a casa OS4CANTONS
Nom: . .
Adreça:
CP:
Telèfon
.Població HS4CS22E?.
; )&vZ^t*Z MWWSSKSM
Delegac ió RACC a Sant Cugat : R a m b l a R i b a t a l l a d a , 20 • Tel. 93 495 50 71
EISfC4NTONS
Política 8 Dkfii/ln.i, 7 il'íihni lii! _'i 'i •'('
La casa de la vila Berta Rodríguez. Regidora del PP
"El PP de Sant Cugat té les mans lliures per pactar amb qui vulgui"
JOAN SORIANO
- Sant Cugat -
Berta Rodríguez va estar als darrers comicis municipals Túnica dona que va encapçalar una llista, la del Partit Popular. A més, va créixer en nombre de regidors. Potser, com a premi, vuit mesos després figurava com a número tres a la candidatura del PP per Barcelona en les eleccions generals. I n lloc tan segur (|ue ara es passa el dia al pont aeri. Tanmateix. Berta Rodríguez. interpreta l'activitat parlamentària com una projecció de la seva tasca de regidora del Partit Popular, la formació que té la clau de la governabilitat a Sant Cugat.
- D i r e c t a m e n t al g r a . lli haurà pacti* <le govern amb
au? - Només puc dir que tenim
l'autorització del president del Partit Popular de Catalunya, AI-berto Fernàndez Díaz, i de la junta local per fer el que millor ens sembli.
- Però quin és el grau ile sintonia entre Cil i PP a Sant Cugat?
- En l'àmbit autonòmic, l'obligació de Recoder és aconseguir. amb el suport en tot mom e n t del Par t i t Popu la r , el millor per a Sant Cuga t . La meva és fer exactament el mateix però en el marc de l'Estat, perquè al camp provincial hi ha una discriminació absoluta dels governs municipals de CiU o en els que pugui estar el Partit Popular per part de la Diputació. Com podem solucionar aquesta situació? Doncs, amb el que pugem obtenir de les administracions autonòmica i estatal. Al Congrés he sol·licitat estar a la comissió d'Infraestructures, a la de Cultura i a la d'Indústria.
- Le§ ha demanat , doncs , pensant localment?
- Sí. Ens arriba l'AVE, cal la total restauració del Monestir i crec que a Sant Cugat s'ha de potenciar industrialment, perquè, a part de ser una zona residencial molt maca, hem d'a-
fíerta Rorln'^ur; :v/ formalitzar la seva militància al Partit Popular fa set a»\s FOTO: X. I.ARROSA
conseguir que la gent de Sant Cugat visqui i treballi al seu municipi. Amb això aconseguirem que el comerç tiri endavant . Aquesta indústria, però. ha de ser no contaminant.
- Trigarem gaire a veure el resultat de les negociacions?
- Sóc una persona de temperament molt actiu. Potser com a conseqüència de la meva experiència sindical, a mi les agonies m'agrada passar-les ràpides. No m'agrada perdre temps parlant en va, m'agrada aprofitar el present pensant en el futur.
- Com es fa per passar de regidora de Sant Cugat a diputada a Madrid?
- Crec que el que realment es va tenir en compte és que una persona de les comarques de Barcelona havia d'anar als primers llocs de la llista del PP, i més encara una persona del Vallès Occidental.
- Per què del Vallès Occidental?
- Perquè la nostra comarca és, en l'aspecte econòmic, el quart territori més important d'arreu d 'Espanya. Gairebé es podria considerar una cinquena prov ínc ia per la seva p o t e n c i a econòmica. El partit ha apostat molt fort pel Vallès Occidental en relació amb altres comarques.
K1 PP de Barcelona volia imprimir un estil "mes territorial" als s eus c a n d i d a t s p e r q u è aquests puguin transmetre les inquietuds de les comarques al parlament de Madrid.
- I no l'han inclòs per ser
La popular i Eerta ! Mantenir l'entrevista amb
Berta Rodríguez (Barcelona, 1 9 5 9 ) Iia costat. Madrid ba oeapat part de l'agenda d'aquesta resident » Valldoreix que coneix Sant Cugat de» d e fa 4 0 any». Casada i mare de quatre fiu», ha aconseguit ser ana persona popular mercè» que a les seves mans» està la governabilitat de Sant Cugat. Encara dóna respostes de manual i és conscient de tes seves limitacions, però les supera amb treball, tenacitat i pragmatisme. Instruments imprescindibles per a qui vol deixar la seva empremta e n política. Advocada, empleada de l'Ajuntament de Barce lona ,
| sindicalista, mutualista., , , aquesta polüiea lo«ai acabarà per fer-se veure./J.S.
una dona? - Al Partit Popular no hi ha
quotes, es tria les persones per la faina ben feta. A Sant Cugat, el Partit Popular ha estat fent una feina de formigueta. A poc a poc, hem anat pujant i, ara, per fi, se sent patlar del PP de Sant Cugat fins i tot a l'estructura estatal del partit. En l'àmbit de Catalunya sempre hem estat ben vistos i a Barcelona, si en tenien cap dubte, ara ja no cl tenen.
- Vostè es regidora i diputada per primera vegada. Podrà combinar les dues tasques?
- El pont aeri fa meravelles. He perdut completament la por a l'avió.
- Però on passa més temps? - D e m o m e n t , passo m é s
temps a Sant Cugat. Aquesta s e t m a n a , pe rò , ens d i ran el temps que hem de passar a Madrid i les comissions que finalment ens assignen. No crec que l'activitat parlamentària m'impedeixi dur a terme la meva tasca com a regidora.
- Com definiria el grup municipal que vostè encapçala?
- Crec que és un equip perf ec t e , mol t b e n e n g r a n a t . Comptem amb l'experiència de Jaume Tarragó que serveix de fre a l 'espontaneïtat dels altres.
Dediquem moltes hores a la tasca de regidor i en poques paraules ens en tenem. Les nost res r e u n i o n s són mol t pràctiques.
- Es fàcil el tracte amb Recoder?
- Sí, és una persona de tracte afable que sap escoltar. És un cavaller; dialogant, reflexiu i prudent. Encara que, d'entrada, pot semblar una mica jactanciós. De tota manera, no li envejo el que ha rebut. Amb tot el que s'ha arribat a trobar, no voldria el seu lloc ni regalat.
- Què ü agradaria aconseguir al Congrés per a Sant Cugat?
- Els temes de l'AVE i el Monestir són, per mi, dues prioritats. També aconseguir el jutjat per a Sant Cugat. La qüestió del Monestir inclou, per mi, la restauració del temple i la vianan-tització del centre per potenciar el comerç, que és la vida de Sant Cugat. Posar les condicions per potenciar-lo depèn de les administracions públiques. Puc contar una anècdota?
- Endavant. M'envien un telegrama datat
el 17 de març a les Un quart de deu del matí. El vaig rebre el dilluns dia 20 cap a tres quarts d'una del migdia. 1 el servei de Correus a Sant Cugat està arreglat? Quatre dies per rebre un telegrama. Aquest és un altre exemple local d'algunes de les coses que l'administració ha de resoldre.
- També són demandes 'clàssiques' les instal·lacions esportives i la inversió als districtes.
- Tots hem coincidit en aquestes demandes . La construcció d'instal·lacions esportives i la urbanització dels districtes són assignatures pendents que s'han de resoldre de forma prioritària. Perquè, per més que d'Ossó digués que "Sant Cugat és un hotel de cinc estrelles", sembla que hi hagi santeugatencs de primera i de segona. A mesura que es va entrant a Collserola se'n van perdent.
- Variarà el PP la seva posició respecte a Torre Negra?
- No hem variat la nostra posició inicial. Mantindrem la protecció de Torre Negra. Aquesta és una decisió que es va prendre de manera col·legiada i que, per tant, respectem i respectarem.
E L S / C - W T O N S Drenares. 7 (Tubríl (M 2000 Política
P a c t e s
Recoder desmenteix que hi hagi un principi d'acord de govern amb el PP
EIs populars desmenteixen la informació publicada pel 'Diari de Terrassa'
Dissabte passat el Diari de Terrassa publ icava que Con
vergència i Unió CCiU) acabava de tancar un acord amb el
Part i t Popular (PP) especif icant els canvis al cart ipàs mu
nicipal , però sense revelar quina era la font d e la not ícia.
Convergència ha negat que existeixi aquest principi de pac
te , ment re que Unió t a m b é ho ha desment i t . P%r la seva
banda, la portaveu municipal del PP, Berta Rodríguez, no s'hi
ha volgut pronunciar, però el president local del parti t , Fran
cesc Llatjós, ho ha qual i f icat de "globus sonda".
E M I L I B K I X A
- Sant Cugat -
"No puc confirmar en absolut la informació que publica aquest diari". Així responia l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder a la notícia del Diari de Terrassa sobre el principi d 'un pacte per formar un govern municipal estable a la ciutat. L'alcalde ha repeti t el que va d ient últ imament: "Sempre he dit que en el moment en què signi un pacte el comunicarem i el farem públic".
D'aquesta manera desmentia que per part de Convergència i d'Unió hagin ratificat l'acord a les assemblees respectives, i assegurava que, si es produís un pacte, "l'alcalde hauria de signar un decret de cartipàs, cosa que no s'ha produït en cap cas".
Per la seva banda, el president del PP local, Francesc Llatjós, ha rebut la notícia amb sorpresa i ha apuntat que "puc assegurar que no hi ha res". També ha reiterat que estan a l'expectativa
que CiU estableixi vies de diàleg amb ells.
Tan t el p r e s i d e n t local de CDC, Ramon Bonastre, com el seu homònim d 'UDC, Joan Recasens, s'han mostrat incrèduls amb la informació, que repassa totes les carteres i avança un organigrama amb canvis que afecten cl cartipàs actual. Al seu torn, la portaveu municipal del PP, Berta Rodríguez, no s'ha volgut pronunciar al respecte, i no ha negat ni desmentit que hi hagi un inici d'entesa entre els dos grups . Tot i això, Rodr íguez manté que existeixen converses amb Cil".
Recoder ha relacionat la notícia amb l'aprovació dels pressupostos, assegurant que "s'especula aprofitant l'avinentesa de l'aprovació dels pressupostos i hi ha qui es pensa que té molta informació" i la fa pública a través de la premsa.
En aquest sentit, la notícia apareguda al Diari de Terrassa en cap moment revela les fonts de la informació. Segons el periò-
V.tilralde Lluís
dic, a l 'Ajuntament es crearia una nova regidoria, de Política Social i Serveis (íenerals, que encapçalaria Mercè Conesa. A l'àrea de Presidència i Benestar Social hi hauria Joan Recasens, actual tinent d'alcalde de Descentralització, càrrec que passaria a ostentar el regidor del PP Jaume Tarragó, i que es diria Parcs i Descentral i tzació. La portaveu del PP, Berta Rodríguez, seria la titular de l'àrea de Serveis Urbans. Els altres regidors del PP ocuparien l'àrea d'Hisenda (Martí Garcia) i la d'Espor ts (Alf redo Bergua , compartida amb Jaume Tubau). Finalment, Pasqual d'Ossó passaria a capitanejar l'àrea de Pro-
Reroder F:X.L.
moció Econòmica. El diari en qüestió ha mantin
gut des de dissabte, quan va sortir publicada la informació, la seva postura, afegint que manté amb vigència tot el que ha publicat, que "es basa en fonts de total solvència". El rotatiu apunta que l 'assemblea d ' U D C és l'única que queda per ratificar l'acord, cosa que Recoder ha negat: "Ni tan sols hi ha hagut ratificacions per part de les assemblees".
A l'assemblea i a l 'executiva de CDC, Recoder va demanar "llibertat i confiança per poder arribar a un acord" que possibilitaria l'aprovació dels pressupostos municipals.
V a l l d o r e i x
La zona de Festació focalitza les queixes
de l'oposició
E. B. - VaMorebi -
El soroll que produeix l'autobús, el pàrquing i el bar de festació i l'aixecament de voreres per a la instal·lació de canalitzacions de gas van ser els punts més destacats del ple de l'Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) de Valldoreix, celebrat la setmana passada.
Els veïns de la plaça de l'Estació dels Ferrocarrils Catalans es queixen del soroll que fa l'autobús durant el temps d'espera entre sortida i sortida, a més de la contaminació ambiental . A partir d'ara, el vehicle de servei
públic s'esperarà a la plaça de Can Cadena. Tambés es queixen pel mal accés per a mi-nusvàlids de l'estació, que es millorarà amb la construcció d'una vorera que reduirà el nombre de places de l'aparcament. La supressió del bar de la mateixa estació va ser un altre dels temes que l'opocició va tractar al plenari del districte.
D'altra banda, els afectats per l'aixecament de voreres per instal·lar canalitzacions pel gas van avisar dels possibles perills de caigudes que es podrien produir a partir dels forats que ha deixat la companyia privada que ha realitzat l 'aixecament dels carrers.
La F l o r e s t a
Veïns i oposició demanen que es reuneixin les comissions de treball
E. B. - la Floresta -
Igual que al consell de districte de Mira-sol de la setmana passada, al de la Floresta es va palesar un malestar perquè de les sis comissions de treball que hi ha al districte només se n'han reunit dues. Es per això que tant els veïns com els grups de l'oposició van demanar a l 'equip de govern que es r eune ix in "molt més sovint", ja que no ho han fet des del desembre de l'any passat. En especial, volen que es reuneixi de manera urgent la de pressupostos.
El t inent d'alcalde de Ciutat
Sostenible, Joan Carbó, va comprometre's a estudiar conjuntament els problemes d'urbanisme de la Floresta, per tal que d'aquí a un any s'hagin determinat quines actuacions s'han de realitzar. Carbó va explicar que s'ha de fer una nova cartografia de la zona i modificar el Pla General Metropolità, que data de l'any 1976 i que ha quedat "desfasat". La millora del servei d'autobús va ser una altra de les p e t i c i o n s q u e el col·lectiu veïnal va plantejar al consell de districte; una millora que passaria per augmentar el nombre de vehicles, així com les parades del recorregut, a més de la seva ampliació.
ERC farà dues proposicions no de llei
E. B. - Sant Cugat -
La construcció del futur túnel d'Horta i la conversió de la línia ferroviària que va del Papiol a Mollet són els punts que la secció local d 'Esquerra Republicana (ERC) vol traslladar al Parlament de Catalunya en forma de proposició no de llei. L'objectiu de la formació és sumar-se a les aprovacions dels municipis afectats per les d u e s p r o b l e m à t i q u e s , i fer pressió perquè, en el cas del túnel , no es dugui a terme, i en el cas de la conversió de la línia de Renfe de mercaderies a passatgers, el minister i de Foment hi doni la llum verda.
L'acte de presentació de les d u e s p ropos t e s va c o m p t a r amb la presència del d iputat republicà del Vallès, Joan Ri-dao, a més del portaveu municipal, Eduard Pomar. Ridao es va mos t ra r en "opos i c ió frontal" a la proposta de construcció del túnel perquè suposaria la "urbanització defin i t i v a d e la s e r r a d e Collserola". Segons el d iputat, tampoc no s'ha demostrat que la via desconges t ionarà Barcelona, sinó "al contrari". Un a l t r e d e l s m o t i u s p e l s qua l s hi es tan en cont ra és perquè es tracta d 'una via de peatge, un "e l emen t pertorbador i ant isocial" , deia Ridao.
Pel que fa a la línia Papiol-Mollet, F2RC insta el govern a fer públic un estudi ja existen t de la demanda de la línia.
El PSC prepara el Novè Congrés del juny
RKDACCIÓ
- Barcelona -
La limitació a dos mandats en càrrecs públics i orgànics i l 'augment de la presència de la dona en el món polític'i social -"democràcia pari tàr ia"-són dues de les propostes d'esmena que el Partit dels Socialistes (PSC-PSOE) santeuga-t e n c p r e s e n t a r à al N o v è Congrés del partit, que se celebrarà els dies 16, 17 i 18 de juny d'enguany. Els socialistes , a l 'assemblea de la setmana passada, van decidir que p rendr ien mesures adminis tratives per no allargar els seus manda t s in te rns o de representació, per fer-ne una renovació efectiva. Els casos exc e p c i o n a l s - f i n s a t r e s manda ts - els regularia el Con-
US 4CANTONS
10 Ooinió
«flL. r/ir/rcs. 7 r/'a/iri/ r/f/ JÍ hh?
ELS CANTONS Setmanari nulepeiuleïu de Sant ( -ULÍ.II del Villès
<®> Premsa Local de Sant Cugai. SL.
C.tiri-r .Vint •\nii»iiL,-tJ-44. nSI'-'ll S.ni: C H I M I J t l Vi l les Ic l . ' t í S,s>>i,; s j 1 iv *M '.74 j u 24
l·ilum c-lcar.uiK.! I · i ip ,•••• il. iv\c.i ^.n,;,..!»!vim.it VlrL·i,.i d a l [ i i u K . i cl-4*. .,ru . ' ,M<MI :> .HI IMIL ; . I I u m i
Consell d'Administració Kami·ii (ir.ui ipresidciu)
Josep M. t Ulueri/.o. IVre I\M]tierda i \ a \ ter Pornells (eihtnr delc^aO
D i r e c t o r Josep Maria \alles
Redacció Tr ina \\v la M'tmaiia: I1.-ter ('astanvec
Polit i r a : l.nuü fiell.i i Joan Sun.inn; Opin i»: Josep M. Villés: SoWrluí: l.stei (l.ist.inver i Ma<;da Méndez;
Kn lurn : l'.mih Bella; Kf-oiHiniia: foui Mnnteneuru i Joan Soriano;
( j i l l u n i : ' [ M I I I \l(' iueneL;io; K-.|M»r|H: \ l e \ la ' )pe / ;
Comercial ('.anneii K\ iral.ir
Consell Editorial Raïm ui ( i rau i president i, Josep M. ( lahren/o
<\ k e president». Vietm Alevmdre. ITaneese ( iarbó. I ordi (:.isav Narus < iastamer. Albert de Pablo,
Y m e r l-ornells. R/^eli iViIró. H.unnn Pros, I.luí- I'UIL;. l ' indi Kené. Mi'in>crrat Rnmbau.
Pau, Soler. J^-ep A. TeiMiló, Joan Tortosa, |(i-e[i M San- Tra\ e, loan Tn>\anu. Núria Xabala,
Manel l'anio i IVpa Martín
Subscripcions S m d a ( i . i t n e /
Viu l. Fotografia
rrosa i l'.diiard l'.inn
Disseny i maquetació Joan í'nenes i Marta í .'abrol
Correcció Blanca Pi
Impressió K n n m p r c - T e l . ' ' ^ 40 US MS
Distribució MaiIniLi Vallés S I , . Tel. >M 1* 71
DipoMt k - a l . C M U V ' M
( = )ACPC
d i t o r s a i
/%J^9oMf,, 0 ' Mwce Rodorciio. S. Locol 7
W. f a i 58» 23 71 Sant Cugat
Distribució d'fil.S 4 CANTONS als subscriptors
Responsabilitats No serem nosaltres qui qüestio
narem el movimet okupa, però aquest tema obliga a una re
flexió de tots: administració, polítics, ciutadans i, és clar, okupes.
Cal dir, però. que s'ha deixat passar massa temps. Ha passat més d'un any des que un grup de joves va decidir okupar la masia de Torre Blanca, un edifici de propietat municipal o dit d'una altra manera, de tota la ciutadania de Sant Cugat. Massa temps de no trobar una solució consensuada.
L'Ajuntament diu que l'ordre de desallotjament respon a la manca de seguretat de l'edifici. Motiu més que suficient per abandonar-lo. Si no es fa immediatament, aleshores els irresponsables potser seran els joves que continuen sota el sostre insegur de la masia, tot i que pocs anys enrere la Generalitat es va gastar 25 milions de pessetes en afermar-la.
La llàstima de tot plegat és no haver aprofitat tot aquest temps tïokupacióper definir el futur ús d'una masia descuida-da que ja està envoltada d'edificacions noves. Ks clar que si només es pretén la marxa dels joves per un tema de seguretat, només cal assegurar la masia i que els joves hi tornin una vegada remodela-da.
Kl que és clar és que cal un projecte que defineixi la utilitat d'aquest edifici municipal per ral que se'n pugui treure el màxim profit. A Sant ( -ugat hi ha un munt
d'associacions i entitats que o bé se'ls ha fet petit el local o bé no en tenen. Fer un hotel d 'enti tats no es cap bestiesa, més aviat una necessitat social. Com també ha quedat palesa la necessitat d'un espai alternatiu per als joves dels 16 a 25 anys, que a banda de bars i discoteques no tenen on ubicar-se, on programar i fer activitats, on reunir-se i xerrar dels temes que els preocupen.
Potser el millor diàleg que l'Ajuntament
Potser el millor diàleg entre
Ajuntament i yokupes' és aquell que condueixi a saber
quines són les necessitats dels joves entre els 16 i 25 anys i
actuar en conseqüència
hauria d'establir amb els okupes o aviat exokupes és jus tament aquell que condueixi a esbrinar la millor manera de fer quelcom per als joves d'aquesta franja d'edat. Conèixer-ne les inquietuds i actuar en conseqüència dins les possibilitats municipals.
1 na vegada més també cal dir que els partits polítics no s'haurien d'apuntar a
mogudes d'aquest tipus per sortir a la foto i poca cosa més. No es pot utilitzar un desallotjament per fer-se notar. Cal ser responsables, no utilitzar els joves ni que aquests es deixin utilitzar.
Per altre part, recordem que els desallotjaments més sonats han estat protagonitzats en ciutats on governen els socialistes. com la ciutat veïna de Terrassa o Barcelona.
L'ocupació pacífica d'immobles no havia estat mai delicte a l'Estat espanyol amb una excepció: el Codi Penal de la dictadura de Primo de Rivera, en què aquesta conducta es va tipificar per combatre els agricultors que ocupaven els cort/Jos dels senyorets andalusos (la terra per a qui la treballa, e t c ) . La República va abolir aquest delicte i el franquisme no el va reintroduir.
L'ocupació pacífica d'immobles no torna a ser delicte a l'Estat espanyol fins al 1995, any en què s'aprova l 'anomenat Codi Penal de la democràcia, patrocinat pel PSOE i aprovat amb els vots a favor d 'U ' (en què aleshores s'integrava IC).
HI moviment okupa no es pot trivialit-zar i és necessari que totes les parts agafin el toro per les banyes i obrir un debat sobre què s'ha de fer amb els espais abandonats i degradats; el moviment okupa pot ser una solució, però, com tot, ben estudiat. Les millors solucions, però mai no agraden a totes les parts.
r e e s e l s l e c t o r a
Kls textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà si«nar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin cl domicili, el
telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. l'.I.S 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dtet de resumir-los quan ho consideri oportú.
Adéu al nostre bon amic Josep Martí
Des que vas faltar al Casal a causa de la teva malaltia, han p a s s a t m o l t d i e s . La t e v a absència l 'hem suportat amb pac iènc ia , i h e m e s p e r a t la teva recuperació i reton amb nosa l t res . Avui ens han comunicat la teva mort. La teva pèrdua de gran amic i company, disposat sempre a ajudar a tots i en tot, deixa en els nostres cors un gran buit q u e res ni ningú podrà ocupar. Et r e c o r d e m s e m p r e c o m el co l · l aborador d e s i n t e r e s s a t
que vas ser. Recordar-te com l 'home que amb més genti lesa va regalar flors i plantes a totes les senyores d'aquest Casal. Recordar-te per tantes coses bones que vas fer, per la teva lleialtat com a amic i per
la teva esplcndidcsa en tot el que feies i amb tots. Moltes més prodríem dir del teu bon fer en aquest Casal de Gent Gran de Sant Cugat , però la pena i la tristor ofega les nostres paraules. Adéu, bon amic.
Que allà on vagis trobis entre les flors tan es t imades per tu el p remi al teu bon tarannà.
Amics del Casal i Roser
«****(,„
BELL i& jét ipCfATS
Assessorament Fiscal i Comptable Planificació Fiscal
Serveis d'Assessorament Financer Assessorament i Planificació Laboral
Serveis Jurídics *»!«>*• Plaça Barcelona, 11 • Tel. 93 674 1784*Fax93 590 30 10 • 08190 SANT CUGAT
Sopar Creu Roja Valldoreix
Ateses les repet ides t rucades de socis i s impati tzants de la Creu Roja, en el senti t de per q u è no c e l e b r e m el s o p a r anual de germanor, ens cal fer saber que la Creu Roja de Valldoreix celebrarem aquest sopar el dia 19 del mes de maig vinent , i en serà la 18a edició. Donarem més notícies de tot això més endavant .
La Junta
ELS /CANTONS Divendres, 1 d'abril del 2000
C a r t e s d e l s l e c t o r s
Els textos tramesos a aquesta secció no han d'excedir de les 20 ratlles mecanografiades. L'autor els podrà signar amb inicials o pseudònim si ho sol·licita, però l'original ha de venir signat i és imprescindible que hi figurin el domicili, el
telèfon i el número de DNI o passaport del seu autor. ELS 4 CANTONS es reserva el dret de publicar els textos tramesos, i el dret de resumir-los quan ho consideri oportú.
Opinió n
A Josep Canals de Cal Candu
Benvolgut senyor, Vaig llegir amb plaer la seva carta en aquest mitjà en què feia referència al meu article sobre les declaracions del conseller Tria-dú, i s'afegia a les crítiques referents a la conversió del poble en una ciutat dormitori despersonalitzada i que perd les arrels. Sostinc i sostindré que per compactar una comunitat no hi ha res pitjor que dcclarar-la "plat de segona taula ja que no es pot residir a la vila de naixement i on es desitja tornar" (Barcelona), i crec que vostè és del meu parer. Admiro l'íntim orgull que té per les arrels de la seva família representades per la seva casa pairal de procedència i com a nouvin-gut (més aviat, retrobat, ja que vaig viure a Sant Cugat durant 3 anys de la meva infantesa). Crec que contràriament al que fa la majoria de gent, he intentat per diverses vies penetrar i introduir-me en el teixit social i associatiu del poble, ja que és l'única manera possible d'entendre'n les in
quietuds. És per això que comulgo plenament amb els seus pensaments i el felicito novament per la manera d'expressar-los. I és que segueix ben vigent la dita que "qui perd les arrels perd la identitat". Així doncs, és ben legítim que el col·lectiu de, permeti'm l'expressió afectuosa, potes negres de la ciutat adoptin una actitud bel·ligerant davant els qui entenen Sant Cugat com un dormitori. Com deia un titular de la premsa local, "Ja som 58.000". Però 58.000 què? Dorments o ciutadans? Si seguim així, aviat podrien fer unes enganxines per als cotxes que diguessin: "Jo també DORMO a SANT CUGAT... i tu?". Rebi una salutació ben cordial.
Joan Garriga i Balcells
Paradís i Desert
Cada dia al matí surto de casa amb el cotxe, a Coll Fava, per anar a deixar la meva filla al
col·legi, el Pla i Farreras, i després a l'estació dels FGC per anar cap a la feina a Barcelona. En el trajecte del col·legi a l'estació passo pel darrer tram de l'avinguda Francesc Macià i, tot lliurant la carena del carrer de la Torre, obtinc una espectacular perspectiva de la rambla del Celler. I cada dia em pregunto, com pot ser que deixi enrere el Desert de Coll Fava i entri al Paradís de la rambla del Celler quan tot és la mateixa població i ambdós barris són de nova creació?
La resposta rau en el reg automàtic. Us heu fixat en la diferència que hi ha entre les gespes i els pollancres de Coll Fava, tots secs i sense fulles, respecte a la verdor resplendent dels parcs de la rambla del Celler? Doncs efectivament. Coll Fava no està provist de sistemes de reg automàtic. Els promotors s'ho van poder estalviar gràcies a la permissivitat de tot el nostre consistori en ple. En canvi, per alguna raó desconeguda, la rambla del Celler gaudeix d'un reg programat i perfectament
dissenyat que li aporta la humitat necessària per erigir-se en el Paradís de Sant Cugat. Jo vaig triar viure a Coll Fava esperant gaudir d'un Paradís que em van vendre, promotors i Ajuntament, i en canvi cada dia m'he de lamentar viure en un Desert on els arbres em miren assedegats.
Narris Parés i Burgués
Desallotjament de Torre Blanca
Des de l'Assemblea d'Esquerra Unida i Alternativa de Sant Cugat volem denunciar l'intent de desallotjament de la masia oku-pada de Torre Blanca per part de l'Ajuntament, trencant d'aquesta manera qualsevol tipus de diàleg i impedint l'autogestió i ús social que s'ha fet d'aquesta casa. L'Ajuntament ha demandat per via civil tres persones, a més. reclamant un milió de pessetes per danys i desperfectes. Creiem que aquesta no és una manera de fer gens
democràtica, i més quan la demanda ha vingut precedida, curiosament, després del pacte po-lític amb el PP, a la nostra localitat.Torre Blanca ha estat funcionant durant un any fent tot tipus d'activitats, com teatre, xerrades, conferències, concerts, jornades solidàries, jornades amb esplais i caus, i un llarg etcètera. L'Ajuntament ha decidit tallar d'arrel aquest projecte d'autogestió assembleària, dominat per aquesta febre especulativa que caracteritza el nostre municipi, on preval l'estètica per sobre de l'ús social de la propietat. Des d'EUiA hem denunciat i denunciarem l'especulació del sòl i la falta d'habitatge assequible per a la joventut de Sant Cugat. Per tot això, demanem la immediata retirada de la demanda i l'obertura d'un diàleg amb l'assemblea per tal que Torre Blanca pugui continuar sent un casal social okupat.
Assemblea local d'Esque/ra Unida i Alternativa
La l l o t j a
Em sento un 'pagano
j oressi
a sé que en català aquell que paga es un pagà i no un pagano. Però l'ex-
pTe'ssió castellana la trobo més adient perquè té les connotacions exactes sobre el meu estat d 'àn im. Un pagano és aquell a qui li toca pagar. El que le diguin. Sigui just o injust. Aquell que no té cap dret a protestar. Aquell a qui li diuen "calla i paga". L'obliguen a posar la mà a la cartera i pagar, sense poder demanar explicacions. Un pagano es la representació d'aquella dita popular de "cornut i pagar el beure".
Em sento un pagano moltes vegades però encara més quan veig els pressupostos generals de l'Estat o de qualsevol ens públic que financio junt amb tots els habitants d'aquest país i d'aquest Estat que paguem impostos. Els pressupostos de l'Estat espanyol m'esgarrifen. Els de la Generalitat em deixen bocabadat. Primer, perquè veig que les promeses electorals que van fer buscant el nostre vot no es reflecteixen després en els pressupostos. Fan el que volen dels nos-
FONTCUBER'I'A
tres diners. Segon, perquè veig que la seva capacitat d'endeutament és il·limitada. Això de l'endeutament públic es vergonyós. S'hauria de regular per llei perquè els governants no s'endeutin sense motius justificats, encara que sigui difícil determinar quins són "motius justificats". Segons El País, la Generalitat augmentarà el deute fins a 1,37 bilions aquest any. Pot justificar-se aquest endeutament? Ho dubto. Sabeu quan ens tocaria pagar a cada català per aquest deute? Feu números. Només cal dividir-ho per 6 milions.
Si aquest endeutament fos d'una empresa privada (evidentment una macroempresa multinacional), faria temps que els seus dirigents serien al carrer (segurament sense cap stock option). En aquest país passa el contrari, se'ls renoven el càrrecs perquè segueixen endeutant-se. I endeutar-se no deixa de ser, com a mínim, el reflex d'una mala gestió. Mireu, quin contrasentit. Si un de nosaltres deixa de pagar una hipoteca, perd
el pis. Si l'Estat espanyol (i els autonòmics, o d'altres ens públics) no tenen diners per pagar els seus deutes, els donen més crèdit pagant, això sí, els seus interessos que, en definitiva, també els paguem nosaltres.
Evidentment es tracta d'un tema molt complex que fa pensar. A mi m'ha fet pensar molt el deute acumulat de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (TV3 i Catalunya Ràdio). En els darrers deu anys el seu deute ha passat de 12.564 milions fins a 105.000 milions. Aquest és el deute després d'haver rebut subvencions i dels seus ingressos per publicitat. És a dir que, de fet, sense subvencions, encara seria més gran. El nou director general va declarar l'altre dia al Parlament que es compromet a fer que no augmenti el deute perquè considera que els 105.000 milions no han d'anar a càrrec de la Corporació, és a dir, que l'hem d'assumir tots els ciutadans, rascant-nos la butxaca. Enteneu ara perquè em sento un pagano?
S e v e r e n T i t o w®*
í M'.Rft ... \ _ X
si i ne
r 7 y f r
= V 'FA "^1 ( / , v i / i \ j '{, I
J A — f
AIRTOUR "Catalunya des de l'aire"
Excursions en avioneta, només per 7.500 ptes.
Informació: 666.42.81.42 http://airtour.pvirf.com
e-moil: oirtourCairtel.net
HS4CANTO]>© "«I diari de Sant Cugat"
ets4cantonsetotsantcugat.com
12 Opinió ELS4CANIONS Divendres, 7 d'abrildel 2000
El s o t e r r a n i
De guerrillers a diputats i alcaldes
MARC NINYEROLA I KRISTIAM HERBOLZHEIMER
E l 1989 el front Farabundo Martí de Liberación Nacional (FMLN) va estar a punt d'asso
lir el poder per les armes, tal com ho havien fet deuanys abans els seus companys revolucionaris nicaragüencs. Els bombardejos indiscriminats del govern contra barris marginals de la capital van fer retrocedir l'ofensiva final quan pràcticament tot el país ja estava sota domini guerriller. Tres anys després es van signar els acords de pau entre el govern i la guerrilla. Els primers admetien la seva incapacitat de controlar la revolta social malgrat l'immens ajut econòmic i militar dels EUA i, per la seva part, la conjuntura política del "nou ordre mundial" de l'era Bush restava suport internacional al moviment guerriller.
Es va reformar la constitució i, entre altres novetats, es va crear la Policia Nacional Civil integrada per membres des-mobilitzats de l'antiga Guardia Nacional, l'exèrcit i la guerrilla. L'FMLN es va convertir en partit polític.
L'antic escenari de la batalla entre la
dreta i l'esquerra, fins fa poc encara lliurada amb les armes, es va tornar a produir el 12 de març passat, aquesta vegada a les urnes. I l'FMLN, després de 8 anys a l'oposició, ha guanyat les eleccions a l'Assemblea Legislativa, al Parlament Centreamericà i les
flicte ha comportat la reducció de la ra-dicalitat dels discursos i de les pràctiques dels dos bàndols abans irreconciliables. Malgrat la resistència dels nuclis més durs d'ambdós partits, l'extrema dreta
es veu abocada a moderar-se per concórrer en eleccions de-
alcaldies de la majo- &' reP*€ "6 l rMLlv Serà mocràtiques, i lague
ria de les principals demostrar ÇUe té Capacitat de r r i l l a Ía abraça un dis ciutats del país.
El més sorprenent d'aquestes eleccions ha estat la pràctica absència d'incidents destacables a la jornada electoral. Els 300 observadors internacionals desplegats pel país hem pogut constatar com els petits conflictes que es produïen en alguns centres electorals eren resolts de forma educada i fins i tot cordial entre els membres dels diferents partits.
La reducció de la intensitat del con-
millorar les condicions de
vida de la població i de concertar una política de
govern amb els sectors
econòmics i Voposició política
curs socialdemòcrata. La població, en paral·lel, es torna cada cop més escèptica. El baix índex de participació (un 40%?) no és només una conseqüència de la complexitat del sistema
'; electoral, sinó de la creixent desconfiança
en els partits polítics per resoldre els enormes problemes que afronta la majoria pobra del país.
El principal repte que tindrà l'FMLN és demostrar que té capacitat de millorar
les condicions de vida de la població i de concertar una política de govern amb els sectors econòmics i l'oposició política del país.
Un repte que en el context de la glo-balització econòmica sembla impossible d'assolir. La desmobilització ciutadana potser és un reflex intuïtiu de la certesa que el poder ja no està a mans dels partits polítics, sinó del Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial i de les empreses transnacionals amb seu als països del Nord. I mentre aquestes àrees de poder no estiguin sotmeses a les regles de la democràcia i segueixin dictant les polítiques econòmiques i socials mundials i empobrint els països del Sud, les alternatives polítiques nacionals, sobretot als països petits i empobrits, tindran un marge de maniobra molt reduït.
Marc Ninyerola i Kristian Herbolzheimer
Grup de Natura del CMSC. Observadors internacionals a les
eleccions d'El Salvador
El p o r x o
Pomeüs de joventut
La nota és clara i concisa: "El moviment Els Po-mells de Joventut, fun
dat el 1920, queda prohibit pel seu caire catalanista per ordre governativa de la dictadura de Pri-mo de Rivera". A la fotografia, noies i joves, nens i nenes; elles, amb la característica caputxeta blanca que, usada com a mantellina, encara algunes es van atrevir a portar quan anaven a missa.
Va durar poc. L'ordre específica no es va fer esperar: aquella caputxeta era un símbol catalanista i el seu ús també es va prohibir de manera contundent. (Vegeu Sant Cugat 100 anys, de Montserrat Rumbau i Tomàs Grau, pàgina 30, any 1923).
Els Pomells van durar tres anys, només. I en aquest curt període de temps va arribar a haver-n'hi un miler escampats per tot Cata-
MARTÍ OLAVA
lunya. A Sant Cugat, que jo sàpiga, dos: "Sant Medir" i "Garba de Flors". I en aquest darrer, mig centenar de noies amb cognoms d'inconfusible filiació santeuga-tenca.
Algú podria preguntar, per anar al gra: què hi havia darrere d'aquest moviment? Jo, en aquest articlet, només diré qui: Josep M. Folch i Torres, que convoca el moviment mitjançant una crida
al peu d'una de les seves "Pàgines viscudes". Era el mes d'octubre de l'any 1920. Aviat en farà vuitanta. I també ben aviat en farà cinquanta de la mort de l'autor.
Hom es proposa commemorar les efemèrides i arreu de Catalunya, tot just coneguda, la intenció, ja s'hi programen actes (teatre, conferències, exposicions, etc.) A Sant Cugat, per ara i grà
cies a aquella fotografia de la qual hem parlat, potser ja s'ha obert algun calaix de la vella calaixera i bo i acaronant una caputxeta blanca, s'ha tributat un record emocionat a l'àvia que tants anys la va tenir guardada.
Martí Olaya és el President del Patronat de la Fundació Folch i
Torres (Palau de Plegamans)
...TOT I QUE. AVUI LA FUSIÓ DE ? t y a AMB CONTINENTE REPRESENTI EN EL NOSTRE MUNICIPI UNA CONCENTRACIÓ
EN EL COMERÇ QUE HO ÉS PERMÈS VER LA N0RMAT1VA...ELS HE DE DIR QUE HO HAN DE PREUCÜPAR-SE PEL FUTUR?»
... ÏENSIN OUE OFICIALMENT SANT CUGAT HA PE CRÉIXER FINS A 7 5 . 0 0 0 HABITANTS SEGONS DIUEN ELS POLÍTICS... PERÒ, ENTRE EL QUE
DIUEN AQUESTS I EL QUE REALMENT VOLEN ELS LOBEYS FINANCERS, BANCS, ESPECULADORS,
ETC, TENIM UN MARGE DE DESVIACIÓ QÜE FAftA ARRIEAR EL CREIXEMENT FINS A NORANJA MIL HABITANTS P' AQUf A 2 5 ANVS. A l X O ROL
Wl Ï0TENCIAL t>E CLIENTS, HO P
?ER TANT... TRANaUlLUSSSS! f TENIM LA COSA CONTROLAPA PERQUÈ NO HI
HAGI ABUSOS PE PODER...! TANT, NO FALTARIA.
-WtuéK V *U("°T
BüFAAAÜ
AIXÒ SONA A UN ALTRE CENTRE COMERCIA.!.
ENTRE SANT CUGAT I CERDANYOLA A LA
MÍNIMA OPORTUNITAT QÜE TINGUIN ff
(^aetítvSt?
ELS •/•CANTONS Dnndres, 7 d'abril del 2000
L ' u f l d 0 bou
Immigració: Una reflexió necessària
IAUMK TERRIBAS
E ls darrers temps a casa nostra estan posant sobre la taula la presència massa sovintejada de
grups violents irracionals que es manifesten agredint aquelles persones que per diferents motius viuen i treballen a Catalunya. Aquest fet, però, cal que ens faci reaccionar en un doble sentit que m'agradaria comentar des de vessants ben diferents, que són: els Drets Humans, l 'Ètica de la Solidaritat, la necessitat econòmica nacional i la insuficient llibertat actual de Catalunya per actuar.
Dre ts Humans Aquesta Convenció Internacional que
vull pensar que és acceptada per tothom al nostre país, reconeix a tota persona la llibertat d'escollir el lloc de residència i treball per ella mateixa i la seva família, i en conseqüència, llevat de grups marginals prou coneguts d'ideologia antidemocràtica i violenta, no fóra congruent negar aquest dret en l'actual situació política a Europa. Una altra cosa és que existeixi t ambé una certa reticència entre gent de molts diferents estrats de la nostra societat que no veu amb bons ulls el creixement de la immigració i subtilment menystenen i sub-valoren aquestes persones. Així doncs, en principi caldrà estar amatents també de cara a aquestes actituds poc democràtiques en tant que afecten la convivència desitjada per la majoria.
Cal tenir molt present que aquest dret a la lliure elecció de residència, gairebé sempre és exercit pels forçats a marxar de la seva terra, a conseqüència de la injusta distribució de la riquesa i del treball entre el Nord i el Sud de l 'hemisferi. Dub to molt que ningú decideixi allunyar-se de la seva terra, família i cultura per pur caprici. Tots sabem que això es fa per necessitat de sobreviure en la immensa majoria dels casos.
1/Ètica de la Solidari tat Si acceptem el fet esmentat de la decisió a traslladar-se d 'un país a l'altre per sobren iure, caldrà acceptar per motius simplement humanitaris, que estem davant l'obligació o exigència ètica de ser solidaris amb tots aquells que s'han vist privats d'una ocupació de vida digna a la seva terra i trien la nostra per cercar l'acolliment a canvi del seu treball i el «respecte a la nostra cultura". D'aquí que crec oportú parlar de l'Ètica de la Solidaritat que considero directament lligada al respecte que mereixem com a poble mil·lenari; al meu entendre aquest es el desllorigador de la nostra capacitat d 'acolliment. Si això es compleix i el nostre tracte és igualitari amb ells, crec que la justa correspondència per part d'ells és un absolut respecte a la llengua i la cultura catalanes en el seu senti t més ampli.
Necessitat econòmica nacional Cap de nosaltres pot dubtar que fent una reflexió honesta de les causes de la immigració a Catalunya i a altres països és el seu desenvolupament i la lògica demanda de mà d'obra que el mateix país no pot cobrir, fonamentalment per manca d'un creixement demogràfic adequat i també per la manca d'adequació
HI més trist, però, és que malgrat la realitat que vivim, molts no tenen la dignitat de reconèixer els errors i segueixen negant l'evidència d'una Catalunya que ha assumit el consumtsme sistemàtic i irracional en lloc d'una reconstrucció nacional seriosa des del més profund sent iment individual i familiar. Tot això ve a tomb perquè juga un pa-
tacions personals dels grups violents que capitanegen les agressions i les manifestacions de carrer, en el seu idioma i en la seva idiosincràcia indubtab le ment incompatible amb el tarannà català.
Qui pot tenir interès a desprestigiar Catalunya davant l'opinió pública amb actuacions com la de Terrasa o la del Maresme de fa pocs mesos? Finalment, voldria oferir als nostres lectors unes frases referides a la immigració que faig meves, de l'il·lustre ber-gadà Mn. Josep Armengou. autor del llibre Justificació de Catalunya: "L'home té dret a viure on vulgui. En principi també d'acord. Però compte: el dret a ficar-se a casa d 'un altre implica l 'obligació de respectar, a lmenys, les formes de vida del país d 'entrada. El contrari és un acte d'hostilitat i una traïció.
"Un liberalisme conseqüent amb si mateix demana que, al costat del dret dels immigrants, siguin considerats els drets dels naturals. L'ànima nacional, igualment com les fronteres polítiques, gaudeix del dret d 'ésser defensada. Una cultura, un nivell de vida, d 'educació i de sanitat moral no pot ésser abandonat al principi, més antidemocràtic que no sembla, de la llibertat - d e l desord r e - immigratòria. El d re t ul t rancer d'immigració massiva no és menys ant idemocràt ic i antiliberal que el dret d'invasió armada.
"Per tot això, la primera condició que s'imposa és l 'ordenació adequada del corrent immigratori, ordenació que no ha deixat de practicar cap Estat per inoportuns escrúpols democràtics. Aquesta ordenació interessa tant a nosaltres com als mateixos immigrants, car una immigració creixent i anàrquica els crea una competènc ia di tecta, tant en les possibilitats de trobar feina com en les d'allotjament. Un cop establerts ací, els immigrants tenen dret igualment com nosaltres a defensar llur nivell de vida i llurs poss ib i l i t a t s de t reba l l davan t d'immigracions futures. Ordenar la immigració és defensar-la i dignificar-la." Sembla clar, doncs, que des d'una òptica laboral, jurídica i ètica, ens cal a tots treballar per exigir als nostres representants polítics una regulació justa de la immigració i més llibertat per tal de poder ser sobirans en tots aquells temes que a més de correspondre'ns com a poble, afecten directament la nostra convivència i ens han d'esperonar per adquirir més consciència i responsabilitat com a catalans, renunciant, si cal - pe r què no- , a una part del nostre benestar. Tinc )a convicció que no fer-ho ens comportarà a curt termini una lamentable pèrdua d'identitat.
Jaume Terribas és economista i representant del
Parlament de Catalunya en el Consell Superior de la Cooperació
dels actuals plans d 'es tudis a les demandes del mercat de treball. En relació amb el primer aspecte, vull recordar a tots els responsables polítics dels anys vuitanta i següents, que tenen una gran part de responsabil i tat q u a n han l e g i s l a t fo
per fonamental davant de la creixent immigració, que demana a crits el nostre creixement econòmic i la nostra realitat sociològica. Ningú té dret a queixar-se (ni pol í t ics ni e l ec to r s ) i per contra, sí que tenim tots l'obligació, si
volem, com sembla, con-mentant la limitació del Cal tenir molt present tinuar millorant el nivell creixement demogràfic i q u g j d m fí jff /j;^ de benes tar , d 'exigir i
elecció de residència, gairebé sempre és
exercit pels forçats a
marxar de la seva
el l l i be r t i na tge de les c o n d u c t e s p e r s o n a l s mancades de principis morals. Encara avui estem vivint actuacions legislatives que sota l'arg u m e n t de r egu l a r la realitat social, no fan altra cosa que estimular la desestructuració familiar, la desorientació dels infants i de la joventut i, en definit iva, l 'encariment de la sanitat i de la despesa pública en detr iment d'altres inversions en educació, en cultura per a adults i en inversions productives i investigació.
Aquesta política de fa vint anys comença a donar fruits negatius, com era d 'esperar, malgrat ser com alguns diuen, molt progressista.
treballar per una justa regulació i un digne acollim e n t dels immigrants , sense distinció de raça, religió ni sexe, i tenint els ulls ben oberts perquè de ben segur en po-
terra, a COHSeqÜèllcia de dem aprendre moltes co-
la injusta distribució scs posit ives en bcneflci
comú.
de la riquesa Insuf ic ient l l i be r t a t
Com ja s'ha demostrat a bas tament en molts al
tres aspectes, si Catalunya tingués llibertat per legislar sobre regulació de la immigració i sobre les condicions a complir pels foranis de cara a una correcta convivència, no hi ha dubte que faria anys que hauríem superat tots els brots de xenofòbia que han sorgit darrerament. Això em fa pensar en les conno-
EIS 1 CANTON
Entorn 14 Divendres, 7 d'abril del 2000
E c o t o g i s m
Al·legacions al projecte de dipòsit controlat de la Pedrera Berta
Lempresa defensa el projecte de restabliment de Ventorn de la Pedrera
El Grup de Natura del Club Muntanyenc
Sant Cugat ha presentat al·legacions al
projecte de l'empresa explotadora de la
Pedrera Berta, que consisteix a transfor
mar l'indret en un dipòsit controlat per a
residus de classe II. és a dir, per a residus
no especials. El termini d'explotació de la
pedrera, a cavall entre els termes munici
pals de Sant Cugat i el Papiol, finalitza l'any
2015. fet que obliga l'empresa Jaime Fran
quesa SA a reblar-la. Per la seva banda,
els ecologistes pensen que el tractament
que s'ha de donar a aquest espai, dins del
Parc Natural de Collserola, no és el d'"abo-
cador", i insten l'Ajuntament que es posi-
cioni en contra. El que tampoc no volen
per a la zona és una incineradora. sinó
mantenir el forat, restaurant mínimament
el sòl. El projecte es troba actualment en
període d'exposició pública.
/>«,* /</<<n. fi,/.-fs si /,/p,J'//,j //ur *>\pJ//to///> ///•/< /in\s -V. //;/!//_/ '• •</ KiHl·ii·ittteiii /• h.DUARD l·ARIXYl·'.S
Lluís Recoder Alcalde
"La proposta està sotmesa al tràtmt d'informació pública i després la traslladarem a la (ïcneralitat Nosaltres no som qui iia de decidir-hn"
J o a n FranqiH'sa Pi·itli'ln lii·ilu
"No sé com lluita: contra la ignorantia i la simplitu u m És i 'opinio i nl·lei n\ a d 'un grupet. El nostie pio|ccte no té res a \curc unb el Garraf'.
*'*f*ts&
Miquel Vallmitjana (•riifi He \atnra
"No \olem una íntinerado-ia, peiò t impot un abotadoi que no donarà solució al rebuig i cicara un nou Ganaf a l'àrea metropolitana".
EMII.I HKLI.A
- Valldoreix -
La pedrera d 'extracció d'àrids Berta, propietat de l'empresa Jaime Franquesa SA. té els dies comptats. L'any 2015 ha de deixar de ser explotada. Els propietaris ja han presentat un projecte de rebl iment de les instal·lacions, que consiste ix a des t ina r - l a a usos de dipòsit controlat per acollir residus no especials (RMO i assimilables). Aquest fet ha indignat el Grup de Natura del C lub M u n t a n y e n c , que s'ha afanyat a presentar al·legacions al projecte, tot instant l'Ajuntament a rebutjar l 'abocador.
Els ecologist e s e s t a n en c o n t r a d ' u n abocador de res idus m u n i c i pals a l ' indre t pels i m p a c t e s al m e d i a m b i e n t que podria suposar a Collserola. També asseguren cpie la pedrera ja ha superat "en bona part" el perímetre legal, i que "per això, el propietari està obligat a iniciar-ne la restauració". I n dels membres del Grup de Natura, Miquel Vallmitjana. ha aclarit que no és que estiguin a favor d'una incineradora, però "tampoc n o \ o l e m un abocador, que no solucionarà el problema del rebuig", i h.i afegit que amb el projecte, sui mes a exposició pública, es erearà "un nou Garraf a l'àrea metropolitana" de Barcelona.
I )cs vle l 'empresa explotadora. l ' ad\oeat Joan Franquesa s'ha ino^trat indignat amb "la
simplif icació i la ignorància d'alguns", tot argumentant que el rebliment de la pedrera "és molt compl ica t " . En pr imer lloc. Franquesa ha volgut aclarir que el seu projecte "no té res a veure amb el Garraf , en referència al projecte de supressió de l'abocador d'aquella comarca, substituït per diverses p l a n t e s " e c o p a r c " ( q u e inclouen plantes de compostat-ge, meranit/ .ació i pretracta-ment) . Franquesa ha explicat també que "ni l 'abocament ni la incineració són bons", i que el seu projecte de restauració, que aniria paral·lel al tancamen t de la pedrera i duraria aproximadament 10 anys, res
p e c t a el m e d i
El Patronat de r b i e n t a,nb la
incorporació
Collserola """na novetat a , r i i i l ' E s t a t e s p a n -
es favorable al yol: rcmpac,uc. projecte de l'empresa tamcnt dels re~
s idus en ba les Jaime Franquesa SA Rl 'P. Així ma
teix, l ' advocat ha recordat que molt a prop de
ia pedrera s'acaba d'inaugurar la Planta de C o m p o s t a t g e , i que "ningú no s'ha queixat per les males olors que pot produir".
El projecte ha estat sotmès a exposició pública, i s'ha presentat a l 'Ajuntament, tpie ha evitat posicionar-se, i a la Junta de Res idus . Segons Lluís Recoder, alcalde de Sant Cugat, "la proposta està sotmesa ha informació pública i després la traslladarem a la Generalitat. Nosokres (l'Ajuntament de Sant Cugat] no som qui ha de decidir-ho".
FA pas següent, doncs, és traslladar-lo a la Generalitat.
HS-ÍCANFONS Divendres, 7 d'abril del 2000 Entorn 15
A r q u i t e c t u r a
El Primer Premi d'Arquitectura de Sant Cugat pretén millorar
l'estètica dels nous edificis L'Associació de Propietaris premiarà el millor edifici acabat el 99
L'Associació de Propietaris de Sant Cugat la qualitat arquitectònica de la nostra ciutat. bronze que es col·locarà a l'edifici en qüestió, acaba de convocar les bases de la primera edició del Premi d'Arquitectura de la ciutat. Es tracta d'un concurs amb l'objectiu de millorar l'estètica de les noves construccions i
Els edificis que acreditin que es van acabar de construir l'any 1999 podran optar al premi, que consisteix en una obra escultòrica per a l'arquitecte guanyador, a més d'una placa de
que ha d'estar ubicat dins el terme municipal de Sant Cugat. El termini de presentació de les obres serà el 30 de juny i es preveu l'entrega dels guardons pel mes d'octubre o novembre.
EMIM BELLA
- Sant Cugat-
Les obres noves o de reforma i rehabilitació realitzades en el terme municipal de Sant Cugat finalitzades l'any anterior a ta convocatòria podran optar al primer premi d'arquitectura de Sant Cugat, que organitza l'Associació de Propietaris de la ciutat. Recuperar la "fama que Sant Cugat feia goig" és la fita que s'han marcat des de l'Associació, que dilluns va presentar les bases del concurs.
El president de l'entitat, Maxi-mino Puncernau, va explicar que "d'un temps cap aquí l'aspecte estètic s'ha anat degradant". És per això que l'Associació vol instaurar el premi anualment, dotant-lo no econòmicament, sinó amb un obsequi honorífic: una petita escultura i una placa de bronze amb el nom de l'arquitecte i el de l'Associació, que es col·locarà a l'edifici guanyador. El segon i el tercer arquitecte o gmp d'arquitectes guardonats també rebran una menció pels seus treballs. El ter
mini per a la proposta d'obres i presentació del material finalitzarà a les vuit del vespre del dia 30 del mes de juny vinent, amb la qual cosa es podria fer l'entrega de premis entre els mesos d'octubre i novembre que ve.
A l'hora de presentar els treballs, s'englobaran en tres grans grups: el d'arquitectura -edificis de nova planta, obres de reforma o rehabilitació d'edificis ja existents-, el d'interiorisme i el d'espais exteriors -obres de remodelació urbana, jardins i paisatge-.
L'arquitecte i membre de la junta directiva de l 'entitat, Josep Blanco, va explicar que des de l'època modernista de principis de segle, a Sant Cugat li "manca un planejament, perquè ha crescut amb el criteri d'enllaçar els barris perifèrics" amb el casc urbà, "i volem que això pari. que els edificis tinguin caràcter arquitectònic".
El jurat del premi estarà format pel president de l'Associació, pel degà del Col·legi d'Arquitectes, Joan Mur, pel director de l'Escola d'Arquitectura del Vallès, Ri-
'i ril In I s del concurs FOTO: XAYIF.R IARROSA
card Pic, per dos arquitectes -un d'ells municipal-, pel president del Cremi de Constructors. Josep Maria Navarro, i per l'historiador santeugatenc Domènec Miquel, a més del secretari, Joan Franquesa. El jurat es reunirà en tres ocasions: quan s'exposin les obres presentades, quan es decideixin
els deu finalistes, i en emetre el veredicte, coincidint amb l'exposició pública ilels treballs a la seu de l'entitat. La data final d'entre -ga dels guardons depèn de la cessió d'un altre espai per exposar les obres finalistes, que podria ser la Sala Capitular del Monestir de Sant Cugat.
El vial de Cornisa uneix ecologistes i Ajuntament
E. B.
Les entitats subscrites al Manifest per una llei de protecció dels sistemes naturals de Collserola veuen amb bons ulls la proposta de modificar el Pla General Metropoli tà (PGM) al t e rme municipal de Sant Cugat per la supressió de l'anomenat vial de Cornisa, aprovada al ple municipal del mes de gener a petició de l 'Ent i ta t Munic ipal Des cen t r a l i t z ada de Val ldore ix (EMD).
El col·lectiu ecologista, format pel Grup de Natura del Club Muntanyenc i diverses associacions de veïns del municipi, entre d'altres, sosté que la sol·lic i t u d del ple c o i n c i d e i x totalment amb un dels punts del seu manifest. Segons els signants de l'escrit, el vial es va planificar l'any 1976 comptant que a la conurbació de Barcelona hi viurien 11 milions de persones. La construcció travessaria transversalment la serra de Collserola "fragmentant els ecos i s t emes , a u g m e n t a n t la pressió urbanística, la contaminació acústica i de gasos", a banda de no solucionar els problemes de mobilitat pels quals es va projectar l'obra, com reconeix l'acord municipal. Els ecologistes també demanen que es redacti una llei que inclogui la revisió del PGM al Parc Natural de Collserola, que inclogui la supressió del túnel d'Horta i el central.
t a t
Els treballs de poda dels arbres de Sant Cugat
s'allargaran fins al maig
l n pudii uh u/irrts dr tci iint/itju hu n>mcn<iii l-OTO X.U'fhR IARROSA
E. B. - Sant Cugat -
Sant Cugat ha començat els treballs de poda de la vegetació brotada del municipi, que s'allargaran fins al mes de maig. L'actuació consisteix a realitzar neteges puntuals i treballs d'aclariment d 'algunes espècies
d'arbres dels carrers de la ciutat, a banda de retirar les branques baixes d'alguns exemplars, en els llocs que es pugui donar el cas que els vianants o els automòbils no puguin passar.
La se tmana passada es van efectuar els treballs al passeig d'Olabarria, al de Valldoreix, al carrer de Sant Rafael, de Nostra
Senyora del Pilar, del Roserar, de Las Palmas, de Pérez Moya, de Can Picanyol, de Pau Casals, de Frederic Mompou, a la plaça d'en Coll i al passeig de Torre Blanca.
També es completarà la poda a la rotonda de la carretera de Cerdanyola, a la carretera de Roquetes, al carrer de Can Buscall i al de Francesc Vila.
D'altra banda, la setmana passada també van quedar enllestides les tasques d'enjardina-men t de la nova rotonda que s'acaba de construir a l'avinguda de les Corts Catalanes, a la confluència amb el Camí de Can Calders.
CONTRIBUÏM A FER DE SANT CUGAT UNA CIUTAT MÉS ECOLÒGICA
UMA COMPONENTS ELECTRÒNICS PER A LA MOTOCICLETA
y Empresa ' '{péJtieh.el'seM
sector i
Av. Graeíis, 35 Tel. 93 590 86 68 Fax 93 590 66 67 e-matl: leonelli@ieoneilixom web:
wwwSeonelli.com
16 Entorn U S /CANTONS Drcairlns. 7 d'abrilM2000
EcoloqtsntB
L?Ajuntament se sorprèn de les queixes sobre Mas del Bosc Segons el consistori, totes les peticions s'han realitzat
KMII.I BKI.I.A
- Sant Cugat -
La finca del Mas del Bosc ha realit/.at totes les actuacions que l'àrea de (Untat Sostenible de l'Ajuntament de Sant Cugat li va demanar per corregir les seves deficiències. Així ho ha afirmat el tinent d'alcalde de Ciutat Sostenible, Joan Carbó, que assegura que no entén per què el G r u p de Matura del C l u b Muntanyenc Sant Cugat va presentar una instància denunciant que encara no se n'havien restaurat les irregularitats.
Tècnics de l'Ajuntament van visitar, juntament ami) els ecologistes, la finca situada al Parc Natural de Collserola, per determinar si les mesures plantejades pel consistori s'havien dut a terme. Kcologistes i Ajuntament no van treure les mateixes conclusions de l'exploració, ja que mentre uns estan conv e n ç u t s q u e les a c t u a c i o n s s'han realitzat convingudament, els altres presenten una instàn
cia plantejant el contrari, i afegint-hi deficiències -una fuita en el col·lector d 'aigües residuals-. "No entenem les ((neixes del Grup de Natura ". assegura Carbó, perquè "el que es va demanar està fet".
Les actuacions que el consistori santeugatenc va ordenar als propietaris del Mas del Bosc són quatre. Kn primer lloc. se'ls va dir que plantessin heures al capdamunt del primer talús. Fn segon, que replantessin un total de ZZ alzines de dos metres i mig d'alçada cada una. les mateixes que es van trobar mortes a la zona. Segons l'àrea de Ciutat Sostenible, aquestes actuacions han estat realitzades, com també la de pintar de color verd una de les tanques del recinte.
Carbó ha reconegut, però, que l'única petició que encara no han complert els propietaris és la col·locació de plantes enfila-disses i d'arbustos al primer talús, encara que el Grup de Natura no ho inclou en la seva instància. Quant a la clausura
del camí obert il·legalment i que fa la volta a la casa, el tinent d'alcalde ha negat que se'n demanés el tancament i que, per tant, "els propietaris no ho han in-complert".
D'altra banda, per Carbó, la fuita que els ecologistes han detectat en una de les canonades del Mas del Bosc "no és cap abocament, només una petita pèrdua" de les canonades que van a parar a la fossa sèptica de la finca, que no gaudeix de clavegueram. El Grup de Natura denunciava que les aigües residuals d'aquestes canonades anaven a parar a la riera del costat del mas i q u e , com a conseqüència, es malmetia l'entorn i es podien produir perjudicis per a la finca de Can Bell. Des de l'Ajuntament s'ha volgut aclarir que "no es tracta d'un abocament", sinó d'una "petita fuita". En qualsevol cas, el tinent d'alcalde s'ha compromès a demanar a la masia que prengui mesures per la restauració de la fuita com més aviat millor.
N o m e n c l a t u r a
Canvien les plaques de la nova avinguda
de Cerdanyola
Nm/j imitiga nomenclatura He l'avingud/i e/e Cerdanyola l'Off) h /•'
E. B. - Sant Cugat -
El cap de setmana passat es tècnics de l'Ajuntament van fer el canvi de les plaques d ' identificació de l 'antiga carretera de Cerdanyola, que ha estat batejada de nou com a avinguda
de Ce rdanyo la . Un total de cinc plaques han estat col·locades a la via, tal com es va aprovar a la sessió plenària del mes de febrer. D'aquesta manera, el consistori vol ajustar-se a la imatge del carrer, que té més l 'aspecte d'una avinguda que no pas d'una carretera.
DADES DEL SUBSCRIPTOR
: | Nom ! j Cognoms
Ciutat Carrer Codi postal......... ... Telèfon NIF o DNI
Fax
DADES DE LA SUBSCíRt
| ( Data d'alta, ...,:. i ] Adreça d'entrega
Nombre de Subscripcions
El diari de casa.
FULL DE SUBSCRIPCIÓ DADES DE LA SUBSCRIPCIÓ
Banc/Caixa Adreça oficina .................... | EntitatGGGDoficinaDGDDdcOD núm compteGGDDGOGGDDi Titular , ,
d Comptat • Rebut domiciliat
Sant Cugat del Vallès, de
SIGNATURA
del 2000
Enviar-la per fax al 93 674 20 24 o portar-la al C. Sant Antoni, 42 - 44
EIS 4 CANTONS
Societat Drccmliri. 7il'iihnlilii JtVi' 17
v-t <?&&:m?me-«í&"?s>? *"*• *• <?$-'?
Continua el procés pel desallotjament UAjuntament no accepta la petició dels 'okupes' de retirar la demanda
.I/V.» í/t\nV pe/vnies i/ni piiniupiii n l/i manifestin to itiiKoiaila pi I oit/pes /MI pi titulat pi i la iluiiantla th ili.siillol/iiimitl I. \.L. 1:1collit nu 'okupa'' tvn.úth m i/iu-es pol tlitiloiiíir mentre hihagi una tle/ntiitrlti !• :X.\'..
La demanda de desallotjament dels 'okupes' de Torre Blanca continua el seu curs. L'Ajuntament no ha acceptat la petiticó del col·lectiu 'okupa' de retirar aquesta demanda, tal com se'ls va comunicar en una reunió que van mantenir dimarts les dues parts
implicades. Des del consistori han reiterat, però, la voluntat de dialgoar sempre que es resolguin temes com la seguretat o les molèsties pel soroll. L'assambiea 'okupa', per la seva banda, considera que si no es retira la demanda, aquest diàleg no és pos
sible perquè estan coaccionats pel procediment judicial iniciat. És per això que els 'okupes' han tornat a demanar a l'Ajuntament que retiri la demanda i, de moment, ja han iniciat una campanya de protesta i d'adhesió, que va començar amb una mani
festació en la qual van participar més de 300 persones, entre ells els portaveus municipals del PSC, IC-V i ERC. Mentre esperen una nova resposta de l'equip de govern, els 'okupes' continuen recollint signatures i buscant el suport de la població.
E.STKR C/YSTANYKR
L'Ajuntament de Sant Cugat no ha acceptat lu proposta feta pels okupes de retirar la demanda de desallotjament de la Masia de Torre Blanca. L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder ha reiterat, però, la seva voluntat de diàleg, amb la condició que es resolguin problemes com la responsabilitat civil que té l'Ajuntament respecte a la gent que s'està a la casa, les molèsties que s'han estat ocasionant als veïns de la zona, i el fet que s'estiguin fent obres en un edifici catalogat. D'altra banda, i en relació al recolzament que han donat els grups mu
nicipals d'esquerres al col·lectiu okupa, Roecder ha qualificat aquesta actitud d'"irresponsable" i ha manifestat la seva sorpresa pel fet que els portaveus d'aquestes formacions no s'hagin preocupat en cap moment per qüestions com la seguretat i la responsabilitat que està assumint l'Ajuntament, o pel fet que "unes persones que no són les escollides pels ciutadans de Sant Cugat puguin decidir lliurement sobre la utilització d'un espai públic". Recoder ha destacat també que la postura de PSC, IC-V i ERC no es correspon amb la que estan seguint els seus partits en altres ciutats i ha manifestat que tot això els "desqualifica com a forces de govern".
Per la seva banda, l'assemblea okupa de Torre Blanca ha rebut amb consternació la negativa de l'Ajuntament de retirar la demanda i ha qualificat de "xantatge" el fet que l'equip de govern vulgui reiniciar el diàleg amb l'ombra de la demanda interposada. Davant d'aquesta situació, els okupes han tornat a demanar a l'Ajuntament que retiri la demanda i han anunciat que continuaran amb la seva campanva de protesta, que va començar dilluns amb una manifestació en la qual van participar niés de 300 persones. Els okupes han recollit també unes 3.000 signatures i han agraït el suport de les entitats i veïns de Sant Cugat.
Comunicat de l'Ajuntament • La masia Torre Blanca és un Immoble de propietat muni
cipal ciue s'ha ocupat (legalment * L'Ajuntament de Sant Cugat té voluntat de rehabilitar ia
masia i per tant té la necessitat de recuperar-ia. * La masia no reuneix les condicions ni disposa de les
llicències corresponents per ser habitada. • Les persones que l'ocupen hi estan realitzant obres i mo
dificacions en t'estructura i interior de l'edifici sense els corresponents permisos ni controls tècnics, fet que posa en perill fa seguretat de l'edifici i dels seus ocupants, essent encara més greu per tractar-se d'un edifici catalogat.
• L'Ajuntament ha atertat en diferents ocasions d'aquest risc i per tant no voí ser coresponsabte de les conseqüències que es poguessin produir en cas d'accident, responsabilitat que legalment assumiria mentre no s'exercitin les accions legals per tai de recuperar-ne la possessió.
Ofertes recomanades
Beutat tttfc 921 3 9 . 9 0 0 jrtw. ( i n inclòs)
> j •
FMt»Espf»?tt 22*500 ptt*. (Mim**) ... :
CENTRE DE LA IMATGE Plaça del Dr. Galtes. 9 - Tel. 93 675 56 74 - Sant Cugat
Santa Maria, U Tel. 93 675 57 24
^digi ta l El teu distribuïdor de cameres pomf / material digital Kodak a Sant Cugat
Ofertes recomanades
Beutat tttfc 921 3 9 . 9 0 0 jrtw. ( i n inclòs)
> j •
FMt»Espf»?tt 22*500 ptt*. (Mim**) ... :
18 Societat H > íC-llYPíKVS l)iz-tiir/ra. 7 /fa/m/(M 2000
n i / t a t s
Els veïns de Torre Blanca uneixen esforços per treballar pel barri
Dilluns passat es va constituir FAssociació de Veïns d'aquesta zona
El barr i de Torre Blanca ja compta amb una Associació de Veïns que s'encarregarà d 'uni r els esforços i t rebal lar per solucionar les pr inc ipa ls problemàtiques del bar r i , com poden ser l 'excés de velocitat dels vehicles o la manca d'algunes infraestructures i serveis. Aquesta entitat, presidida pel santcugatenc Joan Rius, té com a pr ior i tat donar-se a conèixer als veïns de la zona perquè pugui opinar sobre les necessitats i mil lores que cal fer a la zona.
E.C. - Sant Cugat -
l-'.ls veïns ilel barri de Torre Manca van cons t i tu i r - se dilluns passat en associació amb l'objectin de conèixer Ics principals p r o b l e m à t i q u e s de la /.ona i poder treballar conjunt amen t per millorar el barri.
Tot i (jue encara no s 'han perfilat els pr incipals pun t s d 'actuació i que encara s'han ile constituir unes comissions de treball , els t emes d 'urbanisme i de millora dels serveis es plantegen com algunes deies prioritats de la nova Associació de Veïns de Torre Blanca. Kntre altres coses, un dels problemes amb què es troben els veïns d 'aquesta /ona és la manca d' insfracsttuctures bàsiques com ara eis contenidors o una millor illuminaió. "Hem de pensar que aquesta és una /.ona on hi ha molta nova const rucc ió , enca ra hi ha mol ta gent que s 'hi ins ta l · la" , comenta el president de l 'enti
t a t , J o a n R i u s . . " c o m q u e aquesta és una /ona que encara no està reeepcionada. no està totalment equipada en temes com ara escombraries com altres barris més consolidats.. i quan ve gen t . n 'h i ha que deixen les coses al contenidor però n'hi ha que en no trobar espai , ho d e i x e n al mig del carrer". Altres qüest ions destacades des de la nova Associació de Veïns són l'estat de la riera de Sant Cugat o la circulació. "Nosa l t res volem que aques t sigui un barri en què es pugui passejar i que no haguem de patir per si a t ropellen a lguna cr iatura o algun veí. no volem que això sigui una zona a la perifèria de la ciutat", comenta Rius. Kl president d 'aquesta associació ha afegit, però, que els represent an t s d ' a l g u n e s c o m u n i t a t s veïnals de la zona ja s'han reunit un parell de vegades amb l'alcalde de Sant Cugat, Lluís Reeoder, per parlar d 'aquests temes i que la resposta ha es-
l 'n deli til·ioli in de la n'/iti aiswiano ei conèixer lapreocupacions Mi vri'iis I• :X.I..
tat satisfactòria. una campanya d ' in formació A banda d ' a q u e s t e s q ü e s - per correu per fer que la gent
tions, la prioritat més imme- del barri els conegui i per de-diata d'aquesta nova entitat és manar el recolzament i la par-donar-se a conèixer als veïns ticipació dels veïns d 'aquesta i saber qu ines són les seves zona. preocupacions ."De moment , D'a l t ra banda , i en relació el primer que hem de fer és amb els okupes d ela masia de donar-nos a conèixer, que els Torre Blanca, Rius ha expli-veïns s 'assabentin que tenim una associació i saber quines són les coses que preocupen
cat que una representació d'aquest col·lectiu va participar en Tacte de consti tució de la
a la gent", comenta Joan Rius, nova associació. "Ja els hem "jo crec q u e a c t u a r e m a m b dit que ells van ser dels pri-molta més eficàcia quan ha- mers veïns del barri i que els guem fet els grups de treball acceptem plenament, si es vo-i quan sapiguem l 'opinió ma- Ien associar amb nosaltres, no j o r i t à r i a de la g e n t " . A m b hi tenim cap problema. ¥.n de-aquest objectiu, la nova junta finitiva, nosaltres estem vivint directiva de l 'entitat ha iniciat allà com ells".
A s s o c i a c i o n s
L'AV de Can Roquetes neix amb la voluntat de ser
"una sola veu dels veïns"
\ I v ; i n \ l i ' \ n i . z - Sant Cugat -
L'Associació de Veïns de Can Roquetes va quedar constituïda dijous passat de manera oficial. La voluntat de defensar els interessos comuns dels veïns de la zona és el principal motiu de la seva creació.
"L'objectiu és evitar qualsevol tipus de gestió individualitzada per part de cadascun dels membres del veïnat, ser una sola veu davant l'administtació", explicava el president de l'AV, Ramon Duran. "Volem que sigui molt compacte, que es faci tina fusió sòlida entre les comunitats que
hi ha de Promusa i els que havia fet la construcció Sacresa", va afegir el president.
La nova associació ja ha començat a plantejar alguns dels punts més importants per començar a treballar-hi. Un dels principals objectius és garantir els serveis mínims del barri, en els àmbits de neteja, segutetat ciutadana, bàsicament. Altres elements són aconseguir una il·luminació adient i, en matèria de circulació, restringir-la en certs moments del dia, a més "que es controli la velocitat dels cotxes per evitar les molèsties als veïns i possibles accidents", va afirmar Duran.
L'AV de Can Roquetes també
l'.AV He Om Ror/uetes va quedar constituïda oficialment dijous F: X./.ARROSA
vol treballar per aconseguir altres al futur TGV", que és gairebé segur que passarà pel nostre costat", i demanen un control específic del soroll. Pel que fa a la res-ta de c o n n e x i o n s a m b el municipi, els veïns del barri també volen reivindicar més línies d'autobusos, ja que, de moment, tan sols en disposen d'una.
serveis, com ara la col·locació de cabines telefòniques, bústies de correu i una farmàcia. D'altra banda, l'Associació també té previst reivindicar equipaments esportius per al barri.
La zona de Can Roquetes serà una de les més afectades de cara
S'aprova la
creació d'un
Registre de la
Propietat
E.STKR CA.STANYKR
- Sant Cugat -
La creació d'un nou Registre de la Propietat a Sant Cugat comença a fer-se realitat. Ara fa uns dies. el Consell de Ministres va aprovar la creació d ' a q u e s t reg is t re per mitjà d'un decret que preveu un total de 16 nous registres de la propietat i mercantils a Catalunya, 7 dels quals pertanyen al Vallès Occidental .
La notícia de Taporvaeió d'aquest registre va ser molc ben rebuda per l 'alcalde de Sant Cugat . Lluís Reeoder. que ja l'havia demanat fa uns mesos en un ple del Pat lament . Per Reeoder, la decisió del Consell de Minis t res "és un fet important. Fins ara ja hi havia el compromís de la minis-tra de crear aquest registre a Sant Cugat , i ara ja tenim Ta-provació formal del registre".
La ubicació del Registre
L'alcalde de Sant Cugat va afegir també que Túnica cosa que cal fer és buscar una ubicació per aquest registre. Kn aquest senti t . Lluís Reeoder va comentar que "aquest trasllat es farà com més ràpid millor". Tot i això, la ubicació d ' a q u e s t regis t re de la propietat podria ser provisional ja que dins el nou projecte de reordenació de la rambla del C e l l e r ja hi ha p r e v i s t a la const rucció d ' un edifici administratiu, juntament amb la de l egac ió de la C a m b t a de Comerç de Terrassa, el jutjat i l 'àrea de promoció econòmica.
El decret aprovat divendres passat pel Consell de Minist res r e spon a una p ropos ta feta pel ministeri de Justícia i preveu la creació de 69 registres de la propietat a tot TEs-tat espanyol. Dels 16 que pertanyen a Catalunya, la nostra comarca n'acollirà un total de set. D 'aques ta manera, a més de Sant Cugat , t ambé es faran quatre nous registres a Sabadell, un a Terrassa i un altre a Rubí.
ELS ÍG4NTONS Divendres, 7 d'abril del 2000 Societat 19
E n s e n y a m e n t
La solució a les esquerdes del Catalunya, pendent dels pressupostos La Direcció General de Centres ha de determinar quines obres cal realitzar
La Direcció General de Centres de la Generalitat ós qui té la clau sobre el futur del parvulari de l'Escola Catalunya, que pateix unes importants esquerdes. Des de la Delegació Territorial d'Ensenyament s'ha fet arribar una demanda d'obres a la Direcció General per trobar una solució defi-
MAGDA M É N D E Z
i/a
nitiva a la patologia que afecta l'edifici des de fa uns anys, i que s'ha vist agreujada en aquest curs. Però l'aprovació dels pressupostos generals de l'administració catalana, que ha estat ajornada, serà determinant de cara a saber amb quants diners es pot comptar per realitzar les obres perti
nents en el mapa escolar català. Així doncs, malgrat que el delegat territorial, Jordi Baciana, assegura que els ha tramitat la demanda "amb certa urgència", la solució a les esquerdes del parvulari santcugatenc depèn dels condicionaments polítics que faran aprovar o no els pressupostos.
La solució definitiva a les esquerdes aparegudes al parvulari de l'Escola Catalunya està a mans de la Direcció General de Centres. Així ho va confirmar el delegat territorial d'ensenyament, Jordi Baciana, que fa tres mesos que ocupa aquest càrrec. Les opcions que s'han de triar per arranjar aquesta patologia passen per la partida pressupostària que la Generalitat destini al Departament d'Ensenyament. Un cop es conegui el nivell pressupostari, es podrà saber si es tira endavant la demanda d'obres que ha tramitat la delegació territorial a la Direcció General de Centres. Si fos així, es construiria un nou edifici per al parvulari.
Aquesta seria la solució per la qual aposta el delegat territorial d'ensenyament, Jordi Baciana, "seguint la línia que va començar l'anterior delegat", segons ha manifestat a ELS 4 CANTONS. Baciana va explicar que hi havia una altra opció de cara a solucionar el problema de les esquerdes i que no passa per construir un altre edifici. "Se n'hauria de fer un estudi exhaustiu de l'estructura i el sòl i a partir d'aquest moment fer l'actuació pertinent", explicava. Malgrat tot, aquesta és una opció que es vol deixar a segon terme per l'elevat cost que suposa realitzar-la. S'estima que l'estudi pot arribar a ascendir al milió de pessetes, aproximadament. A aquesta xifra se li hauria d'afegir el cost de les accions sobre l'edifici per
Raciona considera que la substitució dt l'edifici és la millor solució per la patologia del parvulari del Catalunya FOTO: X.LARROSA
pal·liar les esquerdes. "He preferit complir les previsions
de l'anterior delegat, tramitant la demanda d'obres a la Direcció General de Centres", expli-
tres prioritats en el mapa escolar. La veritat és que a curt termini és difícil que hi hagi una solució definitiva". Malgrat tot, Baciana espera tenir
"més informació
cava Baciana. "De- Jordi BaCtatia: penent dels pres supostos que rebin, "No s'ha aparcatel la
sobre cl tema cap al maig" de cara a
reunió que man-es podrà saber si la f e m a fa fo eSçUerfaS> tindrà el dia 11 d reparació de les esquerdes del parvulari entra dins les obres previstes dins del mapa es- i l l l i l ï l
colar", afegia. L'actual delegat d'Ensenyament al
Vallès prefereix esperar a rebre alguna resposta de la Direcció General de Centres per planificar un calendari concret. "Cal saber si hi ha al-
estem esperant una resposta"
quell mes amb els directius de l'Escola Catalunya. Pel que fa a Ics ins-
•Iflllllll peccions visuals
que porten a terme tècnics de l'Ajuntament per garantir la seguretat del prop de centenar de nens i nenes que reben classes a l'edifici, Baciana opina que "sempre és millor prevenir".
El delegat territorial d'ensenyament va assegurar que coneixia els estudis i informes elaborats per tècnics municipals sobre la patologia, que té l'origen en el sòl on està construït. La important presència d'argiles expansives han provocat moviments del terra i l'aparició de les esquerdes. "Aquest primer dictamen permet que estiguem tranquils, perquè ens demostra que l'edifici no té el perill de caure imminentment. Si no, els nens no seguirien a dins", explicava.
El delegat també va enviar un missatge de tranquil·litat als pares i directius de l'Escola Catalunya dient que "ningú no ha aparcat el tema, estem esperant una resposta".
ELS 4 CANTONS
organitza un concurs de cinema
E.C./M.M.
El cinema serà el protagonista del nou concurs d 'Eus 4 CANTONS, que comença aquesta mateixa setmana i que es repetirà la primera setmana de cada mes. El premi que rebran els guanyadors estarà relacionat amb el món del cinema i variarà cada vegada, i oferirà als concursants des de pòsters a llibres, passant per la possibilitat d'assistir a un rodatge.
Coincidint amb l'article sobre cinema que es publica a principis de cada mes. E L S 4 CANTONS
plantejarà ara una pregunta relacionada amb el món del cinema, els seus actors, les bandes sonores i les pel·lícules d'actualitat. "L'objectiu d'aquesta iniciativa és fomentar la participació dels lectors i oferir-los la possibilitat de guanyar diversos premis", explica Isabel Sàez, crítica de cinema d'aquesta publicació. "Jo crec que el cinema agrada a molta gent, i per altra banda, hi ha coses que són curioses o fa gràcia guanyar". Sàez ha afegit també que les preguntes que es formularan sempre estaran a l'abast de qualsevol persona a qui agradi una mica el cinema: "No seran excessivament difícils. Moltes vegades estaran relacionades amb les pel·lícules que es poden veure a la nostra ciutat". D'altra banda, també és possible que les qüestions plantejades facin referència a alguna de les crítiques que hagi publicat aquest setmanari de la mà de Sàez.
Per participar en aquest concurs, només cal llegir la pregunta que sortirà publicada i omplir les butlletes que apareixeran cada setmana a Ei.s 4 CANTONS. Un cop emplenada, s'ha d'en-tregar a les oficines del setmanari, al carrer Sant Antoni, núm. 42-44.
Aquesta Setmana Santa viatja amb el RACC
: A l'Agència de Viatges del RACC trobaràs el viatge «H^vols fer aquesta Setmana Santfia preus molt especials.
més a més, vagis on vagis, gaudiràs de la tranquil·litat que sempre t'ofereis^ef RACC
I si ets soci del RACC gaudiràs de preus encara més
'r f,
RACC rww CLUB
agenda de viatges
Delegació RACC a Sant Cugat: Rambla Ribatallada, 20 • Tel. 93 495 50 71
20 Societat HJS/CANTONS Dnrudm. 7 d'aMl'del'JiW
C*- £2 a n y e s
Els Maulets reivindiquen aquests dies la llibertat de Catalunya i dels catalans
El grup local ha fet diversos actes en defensa de la identitat i la llengua catalanes
\iuhaipu\lapintada, iA I/Í////,/. , niïn rih.iudnai la idea de lliliertat /• ( l·l)ll)\ Maulets i( \SC. han d/uiatsuport a un nou insuhmís de Stint Cu«at h X.I..
Ksi i-.k CASIwi i - .k - Sant Cugat -
L'assemblea local de Maulets lia donat el seu recolzament a Jordi I yópcz, un jove santcugatenc de 21 anys que s'ha declarat insubmís de la Prestació Social Substitutòria. Dimarts passat, el grup local de Maulets va fer públic un manfest de suport al jove i el seu rebuig a la PSS, que consideren la "cara amable de l'exèrcit espanyol". I ,'acte de Maulets va comptar també amb la col·laboració del CASC, que també va manifestar el seu recolzament a la decisió de Jordi I />pez. Per a aquest santcugatenc, la resposta d'aquestes dues entitats "és molt bona, i és
important perquè veus que no estàs sol en això. que hi ha altra gent que pensa com tu".
D'altra banda, l'assemblea local de Maulets ha po-
l'Ateneu, a la Casa de (ailtura, a la Biblioteca del Centre (Ailtural, a la masia de Torre Blanca i al Club Muntanyenc. De moment, les prin
cipals reivindica-sat en marxa una UüSSemMea loCül c i o n s d c Maulets se campanya desti- , , . , centra en els carrers
nada a aconseguir " ' J '* llUltlS Cànovas del Casti-
qi,e es canviïn els demanarà que es llü'pcl qual p,ropo" noms d 'alguns _ sen el nom d'avin-
canviïnels noms guda de ics corts Catalanes, el carrer de Cristòfor Colom,
•,;ss!ij que es canviaria pel de Joan Fuster, i la plaça del Rei, que
volen anomenar plaça de la Llibertat.
Per acabar, i amb l'objectin de de-
carrers de Sant Cugat. La campanya, que s'allargarà fins al mes : m ;
de juny consistirà a enviar cartes a les entitats i col·lectius de la ciutat demanant -ne l'adhesió, i en la recollida de signatures, que es farà a
d'alguns carrers
fensar la idea de llibertat, el grup local va realitzar fa uns dies un mural a la carretera de l'Arrabassada, en què es pot llegir la consigna La llibertat no es demana, es pren. "Nosaltres entenem que expressar les nostres idees així, en una paret, és una bona manera de fer que la gent comprengui el que pensem i el que volem", explicava un dels membres de l'assemblea local, Guim Pros. L'objectiu d'aquest acte era reivindicar la llibertat de Catalunya i aconseguir que aquest concepte arreli en els catalans. Aquesta iniciativa estava relacionada amb la manifestació convocada a València pel dia 6 de maig, amb motiu de la Diada del País Valencià.
C o n c u r s
Carles Martínez guanya el premi del II Concurs de Meteorologia del CMSC
MAGDA MKXDKZ
Carles Martínez és el guanyador de la segona edició del Concurs de Meteorologia del Club Muntanyenc que compte amb el suport del " T O T Sant Cugat". Kl premi, una estació meteorològica electrònica valorada en
SO.(XX) pessetes, se li va entregar després d'aconseguir desemparar amb Francesc Carbó, Paltre participant del certamen que va encertar totes les dades que es demanaven a les bases. Les xifres de 16,2" de temperatura màxima, 4,9" de mínima i 86% d'humitat a les vuit del matí de diumenge passat són les que els
% participants van intentar encertar dins el concurs organitzat pel Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC). Les dades es van recollir al llarg de tota la setmana per telèfon, correu electrònic i fax. "Ha estat molt interessant perquè la gent raonava les dades que preveia", assegurava un dels organitzadors, Josep M. Aymà.
Aquest any. el concurs ha estat patrocinat per la Casa Raig de Barcelona, i de cara a l'any que ve es preveu potenciar el concurs implicant-hi les institucions i escoles de la ciutat. Malgrat l'ampliació, es mantindrà la mateixa estructura que en aquestes primeres edicions.
M/aïri i la dona del guanyador F.X.L.
El Parc de Collserola organitza les activitats de primavera
MAGDA M I Í N O I : /
- Sant Cugat -
El Cent re d 'Informació del Parc de Collserola està preparant les activitats per aquesta primavera. Les visites i xerrades per conèixer diferents àmbits del parc i les nits d'astronomia són algunes de les més destacades dels mesos d'abril, maig i juny.
Una de les activitats més especials que ha organitzat el Parc de Collserola són les Nits d'Astronomia, el 28 d'abril, 26 de maig i 30 de juny, al (lentre d'Informació, i el 5 de maig i 2 de juny a Mas Pins es podrà participar en aquestes sessions d'iniciació a l'observació de cossos celestes. L'activitat es fa els divendres de 10 a 12 de la nit i el preu és de 500 pessetes.
Però a banda d'aquestes activitats poc habituals, el Parc també té previst realitzar-ne d'altres que permetin als seus participants conèixer millor l 'entorn del Parc. Així doncs, tots els dissabtes al matí es fan passejades guiades d'una hora de durada pels voltants del Centre, on es dóna especial atenció a diferents aspectes de l'entorn. En aquest mateix sentit divulgatiu, s'han organitzac algunes xerrades sobre fauna i prevenció d'incendis.
A més d'aquestes activitats, el Parc de Collserola també organitza excursions gratuïtes a peu interpretades i guiades per voluntaris, i passejades per Collserola cada diumenge. També s'organitza l 'anomenat Collserola Tour, que permet tenir una visió global del Parc.
Per acabar, es fan observacions d'ocells hivernants de Can Coll.
&S/CANTONS Dwrmitrs, 1 a"abril del 2000 Societat 21
f n í c i a t í v e $
Els santcugatencs ja poden gaudir d'un espai d'intercanvi de llibres
La Llibrexarxa va inaugurar-se dimecres a l'Ateneu
E.C. - Sant Cofat -
Una desena de persones van acostar-se dimecres a L'Ateneu Santcugatenc per informar-se sobre la Llibrexarxa. Aquesta iniciativa, engegada pel CEPA i per l 'Ateneu, té l'objectiu de fomentar la reutilització i l'intercanvi dels llibres de segona mà.
D'una banda, la Llibrexarxa permet a totes aquelles persones q u e ho v u l g u i n p o r t a r aquells llibres que ja no vulguin llegir o conservar i intercanviar-los per altres llibres de c a r a c t e r í s t i q u e s s i m i l a r s . Aquest servei, que es va inaugurar ahir, es durà a terme el primer dimecres de cada mes al mate ix A teneu Santcugatenc. D'altra banda, la Llibrexarxa compta t ambé amb un servei de préstec que funciona a partir d 'un butlletí que edita trimestralment el CEPA i en què constaran totes aquel les persones que volen deixar lli-
D'werses persones van anara rAteneu per
bres a qui els vu lgu i llegir. Aquesta llista inclou el títol del llibre i un telèfon de contacte amb l'objectiu que la persona que estigui interessada en una obra pugui trucar al propietari i es posin d'acord pels termes del préstec.
De moment , la Llibrexarxa
informar-se sobre aquesta ininatka F.X.I..
compta amb més de 300 llibres q u e p e r t a n y e n al fons de l CEPA., i que els responsables d'aquesta iniciativa esperen incrementar aviat. Així ho va explicar un dels membres de la Llibrexarxa, el pintor Adolf, que ha comentat que esperen "que aviat hi hagi més inicia
tives com aquesta, que se sumin, i esperem anar augmentant aques t fons amb les don a c i o n s d e p e r s o n e s q u e vinguin i deixin els llibres que li sobrin a casa i vulguin fer un favor a les persones a qui els pugui interessar". Adolf va afegir també que durant el primer dia de funcionament van passar per l 'Ateneu prop de deu persones però que "encara és una mica aviat per valorar com va l'intercanvi de llibres, confiem que s'imposarà i que serà un punt de trobada important per Sant Cugat".
La L l i b r e x a r x a va n é i x e r arran de la campanya iniciada pel CEPA amb motiu de la festa de Sant Jordi, que en els darrers anys ha estat molt ben acollida pels santcugatencs. És per això que el CEPA es va posar en contacte amb l'Ateneu i han decidit mantenir aquesta iniciativa durant tot l'any. Un dels principals objectius de la Llibrexarxa és fomentar la reutilització dels llibres, ja que segons Adolf, volen "fomentar que no es llencin llibres, fins i tot que no es deixin per reciclar perquè sempre hi ha gent a qui li poden interessar". La Llibrexarxa també té , a més , la finalitat de crear una xarxa d'amics de la lectura, que això sigui "un pun t de trobada entre persones interessades per la literatura".
El Casal d'Avis de Mira-sol celebra Sant Jordi
MAGDA M É N D E Z
-Mlra-sol-
El col·lectiu de la gent gran de Mira-sol ja ha començat a preparar les activitats de cara a la festivitat de Sant Jordi. Un dinar de germanor i una festa amb la tradicional rosa per a les dones i el llibre per als homes seran les protagonistes de l 'assenyalat cap de setmana.
Els membres del Casal d'Avis de Mira-sol s'avançaran a la jornada, realitzant un dinar de germanor que es farà a La Unió Santcugatenca el 22 d'abril a les dues del migdia. Els tiquets per a tots els interessats a participar-hi es poden adquirir al Casal Cultural de Mira-sol des de dilluns i fins al dia 18 d'aquest mes. Després del dinar es preveu que la coral i el grup de teatre del Casal d'Avis ofereixi el seu particular xou al teatre de La Unió. I el mateix dia 23, a partir de les sis de la tarda es farà un ball i el lliurament de la rosa i el llibre
Griful Oü. S. L. Servei Estació
fiÀSOfil C A ifeKÀ-cniÚ CENTRE DE DISTRIBUCIÓ PER A EMPRESES I PARTICULARS - Gasolis A, B i C de primera qualitat
- Ports gratuïts a partir de 400 litres
- Descomptes a partir de 500 litres
- Comptador volumètric homologat, exactitud en el subministrament
- Servei personalitzat, fins a 60 m de mànega
- Grans ofertes en funció del consum
- Telèfon D'URGÈNCIES 610 45 55 01
E.S. CENTRE E s t a C Í O n S d e S e r V d al Centre de Sant Cugat (4 Cantons)
(93) 674 06 07
A,B i C
E.S. CAN SOLÀ a la Crtra. de Cerdanyola
(93) 589 45 55 DISTRIBUCIÓ DE GASOLIS A DOMICILI 93 589 45 55
22 Societat IXS /-CAIYIDNS Divendres, 7d'abril del 2000
C a m p a n y e s
Elsa Anka presenta la roba de temporada al SCCC
La desfilada va comptar amb la model Lidia Bosse
El Sant Cugat Centre Comercial (SCCC) ha tornat a organitzar una de les campanyes populars que el caracteritzen en els seus anys d'existència. En aquesta ocasió va repetir la bona experiència de l'any passat celebrant una espectacular desfilada de moda. D'aquesta manera, centenars de persones van poder conèixer quines seran les tendèn
cies predominants de cara a la temporada de primavera-estiu, amb les peces de roba de les botigues del mateix centre. Però la moda no era l'únic atractiu de la desfilada: la presentació anava a càrrec de la popular model santcugatenca Elsa Anka, i entre les models una nova cara de les revistes del cor, Lidia Bosse.
h'.lsii \nkti i cl\u i mimi a\ 11111 \ei fiuilii·jtiimti'.ih /n di·.lil.i/lt • ,/l S( ( í III
< i liti lluís ticpcisull: i ;;/// .' I'IHi li
M \ ( , n \ Mi \ D I /
- Sant Cugat -
l-'aldillev samarretes, complements... \ o faltava cap element perquè la desfilada de moda per presentar la no\a temporada pri-mavera-estiu tos de molt Ixina qualitat. Però l'atractiu d'una desfilada d'aquest tipus no es limita tan sols a mirar què és el que es portarà més, sinó en el que les tevistes especialitzades acostumen a anomenar "cares guapes". Elsa Anka, com a presentadora, i Lidia Bosse, com una de les models que participaven a Tacte, van posar el toc de glamur necessari.
.' /Cll/lcili ll i lli lli ttlHpi·i'Hl·i /i' " ' i
Centenars de persones \an poder veure les desfilades que es \ an realitzar divendres i dissabte al SCCC. Kn total van ser quatre. que van permetre copsar que els colors molt vius continuen marcant el ritme de la moda estiuenca, i aventurar un retorn imminent dels estampats. A més i concretant en el sector de moda femenina, les faldilles per sota els genolls i les transparències seran claus per estar al dia en matèria de moda.To-tes les peces que es van poder veure dalt la passarel·la que es va ubicar al vestíbul del primer pis del SCCC, eren cedides per les botigues del mateix centre. Així, entre les firmes que van destacar
més de les desfilades, es trobaven Sand key, Mango i Los'lelarcs.
1 entre passada i passada, una espectacular Elsa Anka, embarassada de quatre mesos del segon fill. presentav a amb el seu toc personal les novetats de la temporada primavera-estiu. Atesa la doble coincidència de l'embaràs i les desfilades, un dels punts clau va set conèixer l'opinió de la model santcugatenca sobte la roba premamà. "Per la meva vida personal m'agrada anar amb roba ampla, però ara tinc problemes, perquè hi ha una roba molt específica per a embarassades amb la qual no em sento identificada", explicava Anka.
Una de les gtans incògnites era
/.// mudclIjclin Hassc n/ captur l'atenció de
desvetllar el sexe del futur nadó. Però la certesa oficial encara no existeix, així que Klsa Anka va explicar el que la sabiduria popular permet vaticinar sobre si seria nen 11 nena. "M'ha fet molta gràcia, perquè aquesta tarda un home se m'ha apropat i m'ha dit 'portes un nen". Jo encara no ho sé, però l'al-tre dia, en Rappel també m'ho va assegurar", explicava, una mica encuriosida la popular model.
L'embaràs de la presentadora de les desfilades de moda del SCCC va ser un dels punts que van cridar més l'atenció, propiciat, sobretot, per la important ptesència de periodistes de l'anomenada premsa del cot ."Vull que no trigui a sortir.
mnlts fluixossobre lapassarel·la /•': /•../-.'
Tinc ganes de veure el meu fill i poder descansar una mica de l'embaràs", desitjava Anka. La model també va afirmar que era "de les que descobreix l'embaràs per la panxa abans que pel predictor" i que molta gent li havia, assegurat que "em queda bé l'embaràs, que estic mona. Es un estat de gràcia, et sents feliç i es nota".
L'altta gran protagonista va sortir a desfilar a les quatre passades del cap de setmana. Era la popular model Lidia Bosse. Popular, sobretot, gràcies a ser l'actual parella sentimental d'un altre fix del paper couché. Ricardito Bofill.
Molta moda, i més glamur per encetar temporada al SCCC.
C e l e b r a c i o n s
L'escola d'excursionisme celebra els 5 anys amb
activitats per als més petits
M.M. - Sant Cugat -
L'escola d'excursionisme del Club Muntanyenc Sant Cugat (CMSC) va celebrar dissabte el seu cinquè aniversari amb una jor-
nada dedicada als més petits a Mira-sol. I ns 150 infants van participarà les activitats organitzades pels monitors de l'entitat excursionista, i dels esplais Pica-Roca, Sarau i Esquitx. Una botifarrada popular i animació infantil van tancar les celebracions d'aniversari.
Dissabte al migdia es va fer una boti/anada pupulai per celebrar l'aniversari de Fescola excursionista FOTO: E. FAR/NYES
& S - Í CANTONS Divendres, 1 <Tabril eleUOOO 23
24 Societat ELS/CANTONS/->/•;w/> 7 ií abril M .\h\
' C à s t I n g ' de R à d i o S a n t C u g a t
Pepa Lhinell. Modista
U" 'L'únic complex que tinc és no estar al dia amb els estudis"
Pepa Llunell va venir al 'Càsting' de Ràdio Sant Cugat el dia 17 de ge
ner d'enguany. Tot i que la seva cadira de rodes elèctrica no passa
va per la porta de l'estudi, entre tres persones va poder baixar els
quatre graons de l'entrada i va mostrar la seva simpatia al llarg de gai
rebé una hora. Entre anècdota i anècdota vam anar descobrint com
era el Sant Cugat de fa molts anys; el Sant Cugat de tota la vida. Una
bona candidata que va superar amb facilitat les proves i el qüestionari,
i que li va faltar temps per explicar moltes de les experiències perso
nals i col·lectives que ha viscut al llarg dels seus 77 anys.
EMU.I BKI.I.A
-Sant Caaat-
Sóc la Pepa Llunell, de Cal Cordills. Vaig néixer al carrer la Lluna número 1 el 12 d'abril de 1922. Sóc soltera i sense fills.
- Ha pensat mai a dissenyar els sens propis models? - Si ara jo fos més jove m'agradaria molt tenir una boutique i dissenyar-me els models sobre el tipus de senyora que vingués a vestir-se.
- Què és el que feia vostè de jove? - Primerament vaig anar a aprendre el corte i després em vaig posar a casa meva a ensenyar noies joves a cosir. Es feien la roba elles mateixes, perquè llavors no hi havia els diners que hi ha ara per poder-se comprar el que volien. I també cosia per a clientela.
- L'elecció de la seva professió va estar determinada d'alguna manera per la seva malaltia? - No, no. Ja em venia de petita. Sempre m'ha agradat i haig de tenir un didal i una agulla entre els dits. - Com li van delectar la malaltia? - J o tenia nou mesos. Vaig agafar la poliomelitis, que llavors era una cosa molt corrent. Ara, gràcies a Déu, n'hi ha molt poques. Els meus pares anaven d'un metge a un altre. Jo jugava lluitant i tranquil·lament. A mi no em va afectar gens això de la malaltia perquè d'una manera o altra corria. les amigues cm venien a buscar i els meus pares o la meva germana m'agafaven a coll i em portaven a tot arreu. Jo vaig ser feliç sempre, de petita.
- YL· seus fiares van morir quan vostè era forca jove. - Sí. el meu pare va morir quan jo tenia 12 anys i la mare va mo
rir quan jo en tenia 14. El meu germà s'havia casat el 12 d'abril i la meva mare moria el 26. Em vaig quedarà viure amb el meu germà i la meva cunyada i al cap de pocs mesos, el 18 de juliol, va esclatar la guerra. Se'ns va acabar la bona vida.
— A partir dels 27 anys va passar per mes de 2 0 operacions. Quan es va resignar a no poder caminar bé? - De cop, per poder caminar, me'n van fer set. Vaig estar tres anys així. Em vaig passar set mesos i mig sense moure 'm del Sagrat Cor. Un cop a casa, me'n van fer dues més per la circulació de la cama. Als trenta anys em. vaig sentir bé del tot, rehabilitada. Vaig agafar els bastons, vaig sortir al carrer i me n'anava sola per tot arreu i vaig dir: "Ara sí, ara ja sóc una dona".
— Es per aquestes operacions que li agraden tant els quiròfans? - Potser sí. Em vaig trobar amb uns metges molt amables. Aquella època tot era com una família. L'Hospital del Sagrat ('or era molt petitet i estava regit per monges.
Pepa Llunell, ah 77 anys F: X.LARROSA.
Com que tenia tanta fe que caminaria, ho vaig passar amb molta il·lusió. — Vostè va ser una de les fundadores d'una associació on s'agrupaven minusvàlids. Quina era la seva tasca? — Els mateixos pares, de tant que ens estimaven, ens feien estar tan-cadets a casa. Però no amb mala intenció, sinó perquè no patíssim veient l'altra gent. El jovent mi-nusvàlid el que desitjava era sortir de casa. Érem un grup molt ben avingut que vam formar un grup i ens reuníem on podíem. Anèvem molt al'l'robador, un restaurant que ja no existeix, els diumenges i fèiem sortides.
— Sant Cugat és prou solidari?
- Sí, però crec que encara ho podria ser una miqueta més. Amb tants habitants que han vingut ara nous, haurien de col·laborar més. Al poble ja ens movem, o es mou, que jo ja sóc més gran, però tots els nous habitants haurien de sentir-se més santeugatencs i col·laborar més.
- Per què s'ha posat a estudiar català als 77 anys? - Als 75, que fa dos anys que no estudio. L'únic complex que tinc és de no estar al dia amb els estudis, perquè per la meva malaltia no vaig poder anar gaire a escola i després em vaig posar a treballar.
'Càsting s'emet els dilluns d'I I a 12 de la nit i es repeteix els dissabtes a les 14h.
Les preguntes de La Veu
•Li han dit mai que és una
No, no, no. Perquè jo sóc molt xerraire i de vegades ve la gent a casa perquè diu que es distreuen.
•Vostè ha afirmat en alguna ocasió: "Tinc una bona maleta de records per al meu últim viatge". Si n'hagués de triar un, amb quin es quedaria? Dels que me n'haig d'endur? Doncs ara em fas pensar una mica, perquè tots els tinc tan
macos... Però potser el que em fa sentir més feliç es el fet d'haver estat amb els meus amics minusvàlids. •Creu que no s'ha casat mai per la seva malaltia? No, perquè he tingut nòvios i pretendents . No m'he casat perquè sóc molt liberal i era molt feliç amb la meva famí-lia i, a més , la meva feina m'omplia molt. Potser no he conegut la meva mitja taronja, perquè si t 'enamores de debò no veus res més.
Les proves
MAGDA MKNDIÍZ
- Voltem comprovar el nivell de coneixement del sector professional a què pertany després de diversos anys sense exercir de modista. Va respondre correctament a totes les preguntes tècniques que se li van plantejar.
- Llunell també és aficionada a la cultura, sobretot al teatre. Per això se li va fer interpretar fragments de Romeu i Julieta, Terra Baixa i LM ('destina.
"Em coneix tothom perquè sóc molt tafanera"
JORDI RAMOS
-SantCugat-
- Per romençar li diré una sèrie de noms i m'haurà de dir un adjectiu.
CalCorrfílL·: Els meus avis i besavis. Corte Martí: l n ofici molt bo. Anna M. Bar//erà:V.m gran dona i una gran ballarina. FrancescUatjós: l n bon senyor, una bona persona.
Bar Trobador: El nostre bar. El trobo a faltar, encara. Fraternitat Catòlica de minusvàlids: Allà vam començar la nostra tasca, hi vaig passar molts bones estones. Mossèn Juli: Una bellíssima persona i un gran home. Ràdio Sant Cugat: Uns grans companys i una bona ràdio.
- Vostè es considera la tieta oficial de Sant Cugat? Oficial no ho sóc, però disfruto quan vaig pel carrer i em diuen tieta. - Per què s'autoanomena "La Monyos" de la ciutat? - Perquè a tot arreu on puc, hi vaig. -I per què s'autoanomena '1a Reina de Saba"? -Perquè amb la cadira de rodes em sento tan bé que ho dic. Gavina, es diu la meva cadira. - Bastons o cadira? - Bastons i cadira. - Joan Fàbregas o Pere Pahissa? - Tots dos em fan morir de riure! Un sense l'altre no serien el que són, es necessiten. - Cinto, Joan o Aurèlia? Tots tres. - Casa nostra o casa vostra? - Casa nostra i casa vostra. - Minusvàhd, disminuït o disca-pachat? - Cada cosa és diferent, però jo diria que són persones com la resta. - Encara es vergonyós ser minusvàhd? - Ara ja gairebé no. Passem per tot arreu i la gent no ens mira com un bitxo raro. Abans sí que ho feien. - Té telèfon mòbil? - Sí. - Tothom la coneix a Sant Cugat? - Home, tothom, totiiom, potser no. Però sóc molt coneguda, perquè vaig pel carrer i em diuen: "Hola, què tal?"I tothom em coneix. - Per què creu que tothom la coneix? - Perquè sóc molt tafanera. - Ha estat sempre feliç? - Jo diria que sí.
L'has de sentir TOTA ÍA tmmtoAtié m SANT CUGAT • LA mtttm MOSICÀ * j t f t i ta t RÀDIO SANT CUGAT
HS4CANT0NS
Comarca Divendres, 7 d'abril del 2000 25
C i u t a t s
La Generalitat convoca el Premi SI-LOCAL de noves tecnologies
El Comiss ionat per a la Soc ie tat de la Informació de la Generalitat de Catalunya ha convocat una nova edició dels premis a l e s millors iniciatives de l s ajuntaments e n l'aplicació de l e s n o v e s t ecno log i e s , SI-LOCAL.
El Comissionat per a la Societat de la Informació del Departament de Presidència de la Generalitat ha convocat la segona edició dels premis SI-LOCAL a les millors iniciatives dels ajuntaments en l'aplicació de les tecnologies de la Societat de la Informació, per a l'any 2000.
La resolució del govern català, publicada al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, estableix que "aquesta segona convocatòria de premis pretén ser un instrument per sensibilitzar tant els ciutadans, com el conjunt de les administracions locals. sobre unes tecnologies d'ampli abast, que afecten no només l'àmbit productiu sinó tota mena de relacions socials".
En aquest sentit, la resolució recorda que "els ajuntaments, l'esglaó de l'administració que és més proper al ciutadà, tenen un paper important en l'evolució que s'està produint en l'entorn de la societat de la informació, ja que poden facilitar en gran manera l 'apropament de les seves tecnologies als ciutadans del seu àmbit geogràfic, a través de múltiples actuacions, des de la generació d'iniciatives, al suport a l'aplicació de programes i accions de difusió".
Les bases d'aquests premis estableixen que cada ajuntament pot presentar un màxim de 3 actuacions relacionades amb la difusió i l'ús de les tecnologies per a la societat de la informació (TSI) en l'àmbit local.
El jurat estarà format per cinc persona l i t a t s d e prest igi en l'àmbit de les tecnologies de la informació i les comunicacions, i serà nomenat i presidit pel Comissionat per a la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya.
Aquesta segona edició de SI-LOCAL consta de dos premis i quatre accèssits: un premi de 4.500.000 pessetes per a iniciatives d'ajuntaments de municipis de més de 5.000 habitants; un premi de 2.250.000 pessetes per a iniciatives d'ajuntaments de municipis de menys de 5.000 hab i tan t s ; i qua t re accèssits de 500.000 pessetes cada un.
Els premis seran en metàl·lic i s'hauran de destinar a impulsar la difusió i l'ús de les TSI en l'àmbit local.
El termini de presentació de candidatures als premis és el 29 de setembre del 2000. i la concessió dels premis s'anunciarà du ran t el mes d ' o c t u b r e de 2000.
Rubí
EIS4CANTONS "el diari de Sant Cugat"
els4cantons@totsanteugat.com
Pallejà (a la dreta del lector} durant Tacte UMU&UIui del Pari de Rumlien Sant Cugat-Rubi el 1999 FOTO: X. /..
Eduard Pallejà deixa P alcaldia de Rubí per motius personals
L'alcalde de Rubí, Eduard Pallejà, ha anunciat la seva dimissió per "motius estrictament personals", tot i que en diverses ocas ions ha r e c o n e g u t ce r t "cansament" després de 6 anys d'alcalde de Rubí i regidor des de 1983. Pallejà va demanar "comprensió i respecte" per la seva decisió.
La militància d'Iniciativa per Catalunya-Verds va acomiadar el seu alcalde amb ap laudi ments tot i que Pallejà encara
continuarà al capdavant de l'afirmació política local durant un breu període de temps. IC-V va acceptar l'opció personal de Pallejà i que la seva successora sigui Núria Bonaventura, pri-rfiera t inent d'alcalde de l'Ajun tamen t de Rubí, que agafarà el r e l l e u e n un p l e extraordinari el 14 d'abril vinent.
Pallejà va anunciar la seva decisió d'abadonar el càrrec el divendres 31 de març en un ple
municipal. L'anunci el va fer visiblement emocionat La seva intervenció và finalitzar amb els aplaudiments de tots els que omplien la sala de plens de l'Ajuntament de Rubí.
Esquerra Republicana de Catalunya dubta que Pallejà deixi el càrrec exclusivament per motius personals i augura un nou escenari polític que, segons F r a n c e s c S u t r i a s , p o r t a v e u d 'ERC, tanca l'etapa de l'exal-calde Miquel Llugany. /E4C
C i u t a t
Condemnen a 8 anys de presó dos empresaris per estafes
L'Audiència de Barcelona ha condemnat a 8 anys de presó dos empresaris que van estafar un centenar d'inversors, entre els quals hi havia veïns de Terrassa, Sabadell, Cerdanyola del Vallès i Montcada i Reixac (Vallès Occidental), amb un negoci de Borsa. El tribunal condemna els processats a indemnitzar els valle-sans en un total de 29,5 milions de pessetes.
El tribunal de la secció tercera ha condemnat Alberto Costa Canals, de 47 anys, i Jordi Costas Salgado, de 44 anys, com a responsables de la societat Inverac, que van adquirir al seu propietari el 1991, i que es dedicava a la captació d'inversions de particulars que es destinaven a com
prar valors en borsa de renda variable.
La societat, en ser adquirida, tenia molts deutes i molt poc patrimoni, i els processats, que tenien des d 'un principi una intenció delictiva van fer constar com a comprador un jove que acabaven de contractar com a secretari de direcció del negoci.
Els processats, d'acord amb el seu pla, van començar a atraure petits inversors a qui oferien operacions a curt termini i d'elevada rendibilitat, i si bé en un principi tornaven els diners i beneficis. a mesura que els inversors anaven confiant en el negoci, van deixar de pagar els interessos.
Entre les persones estafades n'hi ha tres de Terrassa perjudi
cades en 6.375.000, 2.733.400, i 2.000.000 de pessetes respectivament; un veí de Montcada i Reixac estafat en 10.900.000 pessetes; dos veïns de Sabadell estafats en 400.000 i 5.000.000 de pessetes; i un veí de Cerdanyola del Vallès que va sofrir un perjudici 1.000.000 de pessetes.
Finalment, quan es va descobrir la manca de liquidesa de l'empresa, i el fet que mai no es va invertir en borsa, de manera que Alberto Costa i Jordi Costas van posar-se en contacte amb un altre processat, Emilio G. A., per tal que comprés l'empresa amb l'aparença de voler-la reflotar, i mantenir la situació amb pagaments de xecs i pagarés que no tenien fons./ Intra-ACN
26 Societat E L S / C A N T O N S l)krnt/n:<, 7 rftibní firí_V<V
m
LA LLUITA PER L'OKUPACIÓ
Acompanyats per centenars de veïns de Sant Cugat, els okupes de Torre Blanca van reclamar dilluns una
política basada en el diàleg i no en la repressió. Entre altres consignes, els joves van afirmar que si els treuen
Torre B/anca, ok upa ran una altra casa.
Pàgina 17 FOTO: EDUARD EARINYES
ALEGRIA A L'AUDITORI
Les orquestres Simfònica del Vallès i Nacional de Cambra d'Andorra van tocar la Novena simfonia de
Beetlioven davant de me's de 600 persones. I'// dels moments culminants del concert va ser quan el Polifònn
de Puig-reig va acompanyar les orquestres cu la interpretació del famós Himne de l'alegria.
Pàgina 36 FOTO: EDUARD EARINYES
RAPPEL PREDIU QUE SERÀ NEN
EI Sant Cugat Centre Comercial va presentar cl cap de setmana passat les novetats en moda de la temporada
primavera-estiu. Però per una important comunitat de periodistes del cor la desfilada del SCCC era una anècdota. U objectiu era descobrir si el futur nadó
d'Elsa Atika seria nen o nena. La santeugatenca no va poder confirmar-ho, però diu que Rappel va predir que
seria nen. Si ell ho diu...
Pàgina 22 VOTO: EDUARD EARINYES
QUÈ HI HA DE CERT? L'alcalde de Sant Cugat, Lluís Recoder, ha negat que la seva coalició estigui a punt de tancar un acord amb el Partit Popular, segons informava dissabte el Diari de Terrassa. Populars i convergents ho desmenteixen, però
el diari en qüestió, que no revela les fonts, cita molt concretament els canvis en l'organigrama municipal.
Pàgina 9 FOTO: EDUARD FARINYES
ELS/CAJVTONS úkeudm. 1 d;d>ril drl 2000 Societat 27
n m
RECUPERANT EL CENTRE HISTÒRIC El tradicional mercadet ambulant dels dijous ha ampliat
cl seu emplaçament ocupant part de la plaça d"Octavià per un matí, fet que obliga a la prohibició de la circulació de vehicles i convida a passejar tot badant i observant els
productes que aquests comerciants ofereixen.
FOTO: EDUARD FARINYES
SANT CUGAT, DE PEL·LÍCULA
Els actors Eduard Farelo i Victòria Pagès són, des de fa una setmana, nous veïns de Sant
Cugat. Tots dos formen part de la pel·lícula Cabell d'àngel, dirigida per Enric Folch, que
s'està rodant aquests dies en diversos carrers del municipi i que estrenarà properament TV3.
Pàgina 35 FOTO:XAVILARROSA
TEATRE PER A TOTHOM
El teatre de La Unió Santcugatenca va ser Fespai on es va organitzar el cap de setmana passat la Mostra dels Tallers de Teatre Infantils i de Joves, que dirigeix Factriu santcugatenca Sílvia Servan. En els
tallers es van aplegar nois i noies amb ganes de fer teatre que van interpretar adaptacions i fragments de diverses obres.
FOTO: EDUARD FARINYES
tels mobles
carre mobles
Francesc Moragas, 33 SANT CUGAT DEL VALLÈS
OS 4 CANTONS
28 Divendres, 7 d'abril del 2000
Handbol
La UE Sant Cugat ha de guanyar el GEiEG si no vol perdre la categoria
Si guanya haurà de superar també el Bordils i esperar altres resultats
Només val la victòria en les últimes dues jornades de Uiga al grup "C" de Primera Nacional. Guanyar i esperar que la resta d'equips dels altres quatre grups de la categoria immersos en la mateixa situació que l'equip d'handbol de la Unió
Al.l'A Ldl'l-V.
- Sant Cugat-
Kl pavelló municipal de Sant Cugat ha de ser diumenge, a partir de tres quarts d'una del migdia, una olla de pressió. L'afició local s'ha de Ixilcar amb l'equip de Joan Sancho, que tan sols li val la victòria si vol continuar disposant d'alguna opció per aconseguir la permanència a Primera Nacional. El conjunt gironí del GEiEG es desplaça a la nostra ciutat ja amb la temporada enllestida, amb l'únic al·licient de poder finalitzar aquesta campanya 1999-2000 en una sola posició més alta a la classificació del que es troba ara mateix. El GEiEG és vuitè al grup "C" de Primera Nacional a m b 22 punts, a tan sols un del Sant Esteve Sesrovires. Els de Girona ja fa dues jornades que van assegurar-se definitivament la permanència a la categoria. En la darrera jornada de competició van perdre al seu pavelló davant el líder en solitari del grup. La Roca, per 29 gols a 32.
La Unió Esportiva Sant Cugat va tornar a repetir el que ha fet tota la temporada excepte en un partit contra el Gavà. Es a dir, perdre. Els vermell-i-negres van caure a la pista del Sarrià de 'íer, equip que encara té alguna possibilitat d'aconseguir la segona plaça que dóna accés a disputar la promoció d'ascens a Divisió d'Honor, malgrat no depenguin d'ells mateixos. El quart classificat a la Lliga va derrotar els santeugatencs per 36 gols a 29. Els de Sancho sempre van anar per darrere en el llu-
Esportiva Sant Cugat perdin i així puguin acabar facilitant la permanència a l'equip vermell-i-ne-gre. Els santeugatencs, que diumenge van perdre a la pista del quart classificat, el Sarrià de Ter, per 36 gols a 29, disputen aquest diumenge al matí
al pavelló municipal un partit amb el GEiEG que si el perdessin, els faria baixar ja matemàticament a Primera Catalana. L'entrenador local Joan Sancho creu que la motivació "serà un aspecte clau" per decidir aquests dos últims enfrontaments.
l'equip efhanrllml de la 17' Sant ( ugfrts'enjioiilam al CEiEG, que ja ho té tot fet a la Lliga FOTO: EDUARD FAR/NYES
minós i no van tenir opcions de lluitar per la victòria, tot i que hi va haver algun jugador que ja a la primera part va llançar la tovallola i va donar el partit per perdut. A la primera meitat, el sènior d'handbol ja perdia per 20 gols a l l .
Obligat* a guanyar
Guanyar diumenge el GEiEG és l'única opció que té la UE Sant Cugat si vol lluitar la setmana vinent a la pista del Bordils per mantenir-se a la categoria. Val a dir però, que tot i així el conjunt santeuga-tenc no depèn d'ell mateix per assegurar-se la categoria. Per cinquena jornada consecutiva, l'equip
local és en aquests moments en zona de descens com a segon pitjor tercer classificat dels quatre grups que configuren la Primera Nacional. Primer, han de guanyar a casa el GEiEG, després, el Bordils a domicili, i finalment, esperar la punxada dels altres equips que es troben en la mateixa situació que la UE Sant Cugat.
Joan Sancho, entrenador de l'equip d'handbol, assegura que la clau del partit tant amb cl GEiEG com amb el Bordils es trobarà en el fet que "guanyarà l'equip que menys errades cometi i més ganes tingui de guanyar. La motivació" serà, doncs, un aspecte del tot clau, tenint en compte que cap
dels dos adversaris santeugatencs ja no s'hi juguen res en aquesta Lliga. Sancho creu també que "cap dels dos conjunts donarà el partit per perdut". L'entrenador apunta que el GEiEG, que tindrà tres baixes per sanció, "és un molt bon equip". Els locals s'enfrontaran a equips gironins en les últimes tres jornades.
El tècnic santeugatenc va rebre la targeta vermella diumenge, fet que serà sancionat i li privarà de seure a la banqueta. Per Sancho, aquest fet no és significatiu: "Al nostre pavelló, això no és cap problema tenint en compte que puc estar a dos pams de la banqueta i dirigir l'equip perfectament".
B à s q u e t
La UE Sant Cugat és molt a prop de jugar la promoció
À.L.
L'equip sènior "A" masculí de la Unió Esportiva Sant ( AI gat va demostrar dissabte a la tarda a la Sala Escolar que la derrota que va encaixar la setmana anterior a la pista del segon, el Grup Bar-na, no va afectar l'equip. L'equip vermell-i-negre va superar el CB La Unió-Cerdanyola per 118 punts a 107 després de tres pròrrogues, que van allargar el partit amb més de dues hores de joc. Amb aquesta nova victòria, la UE Sant Cugat ha tornat a demostrar la seva ferma candidatura a ocupar una de les places de promoció d'ascens. De fet, ara mateix és quart a la taula i jugaria el play-off d'ascens. Per davant, només el superen tres conjunts: el Sant Pere La Sirena, el Grup Barna i l'Andorra.
En les últimes setmanes, el tècnic santeugatenc David Barbens havia apuntat la importància de no deixar escapar cap triomf. Els vermell-i-negres esperen no perdre cap partit i assegurar-se, com a mínim, aquesta quarta posició, que és l'última plaça que dóna accés a disputar l'ascens.
La propera jornada de lliga durà el sènior "A" masculí a la pista del CB Ripollet. El calendari que haurà d'afrontar la UE Sant Cugat d'aquí fins a finals de temporada és el següent: a casa haurà de rebre el Club Natació Terrassa i el CEB Sant Jordi, mentre que haurà de jugar a les pistes de l CB Ripo l le t i el Sedis-Mausa. Després de jugar a Ripollet, disputarà dos enfrontaments consecutius a la Sala Escolar, que podrien ser del tot determinants.
r A m a t Finques Des de 1948
Sant Cugat PI. Can Cadena,2 Valldoreix
93 590 68 80 Sant Just Bonavista 63-65 : 93 480 36 00
US í CANTONS Divendre. - íi'abril del 2000 Esports 29
H o q u e i p a t i n s
Els sèniors del Patí opten a Pascens a falta de sis jornades pel final
Àl.KX LÓl'KZ -Sant Cugat -
El Patí Hoquei Club Sant (üugat viu en aquests moments un dels moments esportius més enriquidors de la present temporada. El sènior masculí i el femení lluiten per ascendir de categoria, mentre que el júnior i el benjamí "A" afronten el Campionat de Catalunya després de classificar-se segons i primers respectivament.
El sènior masculí va guanyar diumenge al pavelló municipal Tina Sant Just per 4 gols a 1 i d'aquesta manera, una jornada més, es consolida com un dels equips que lluita per acompanyar el Reus De-portiu a la Primera Nacional Catalana. Ara, els vermell-i-negres són quarts amb 34 punts, a tan sols dos del segon, el Monjos. El president del Patí Hoquei Club Sant Cugat, Antoni Pérez, creu que "pujar serà molt difícil. Hem de guanyar tots els partits que resten per acabar la lliga i esperar també que el Monjos perdi un partit". De fet, aquesta mateixa jornada,
mentre que el Patí Hoquei visita la pista del Mollerussa, el Monjos ha de jugar a la pista del tercer, el Juneda. El calendari de competició del sènior masculí en les últimes sis jornades de lliga és el següent: a fora ha de jugar a la pista del CH Mollerussa, del CH Juneda, i de L'Hospitalet CH, mentre que al pavelló municipal ha de
El júnior i benjamí "A " de Pentitat santcugatenca afronten la segona ronda
del Campionat de Catalunya
rebre El Geniol el Pla, l'Aiscondel Vüa-Seca, i el CP Calafell.
Dissabte a la tarda, el conjunt santcugatenc haurà de jugar el primer dels últims tres desplaçaments abans que acabi el campionat. A l'anada, PH Sant Cugat i Mollerussa van empatar a 2 gols.
El sènior femení del club sant-
El'júniordel'Pati'Hoqueiva desfer-sedel'Noia"B"dissabte per4gols a0 FOTO: EDUARD FAR/NYES
cugatenc és ara mateix en la quarta posició, plaça que dóna l'accés a disputar la promoció d'ascens a Primera Catalana. EI cap de setmana passat, les jugadores entrenades per Santi Roca van tornar a demostrar el seu potencial en vèncer de forma clara i rotunda cl líder, el Sarna Vilanova, per 6 gols a 0. Quan falten sis jornades perquè finalitzi la lliga, l'equip ver-mell-i-negre és a quatre punts del primer. Amb tot, però, els tres primers classificats, el Sarna Vilanova, el CH Farners i el CH Arenys de Mar encara han de descansar. El Sarna ho han de fer dues jornades, el Farners, una, i l'Arenys de Mar, també dues. El conjunt
santcugatenc depèn d'ell mateix a partir d'ara per col·locar-se líder del seu grup ja que el goal-avera-gcamb el Sarna Vilanova els és favorable. Els dos primers classificats obtindran l'ascens directe a Primera Catalana, mentre que el tercer i quart jugaran una promoció d'ascens.
El calendari que ha d'enfrontar el sènior femení en les sis jornades que queden és el següent: a fora han de jugar a les pistes del C N Igualada "B", el CP Congrés "B" i el CHP Sant Feliu, mentre que a casa han de rebre el C H Navarcles, el Sant Miquel de Molins de Rei i el C P Jonquerenc . D iu menge a les nou del matí, el sènior
femení visita la pista del CN Igualada "B".
D'altra banda, el conjunt júnior de l'entitat local ha passat a la segona ronda del Campionat de Catalunya després d'eliminar el Noia Freixenet "B". A l'anada, partit jugat dissabte al pavelló municipal, els santeugatencs van guanyar per 4 gols a 0, i diumenge van empatar a cinc gols fora de casa. Ara el proper rival és el Llista Blava de Lleida.
En benjamí "A", que ha passat directament a jugar la segona ronda, s'haurà d'enfrontar aquest cap de setmana al Mataró, també en doble partit. Aquest equip és entrenat per David Olmo.
T r o b a d a
La Coordinadora adverteix que no hi ha res tancat i que encara queda molt per fer
La plataforma exigeix al consistori que compleixi el projecte inicial
A L . - Sant Cagat -
La Coordinadora d'Entitats Esportives de Sant Cugat va voler deixar molt clar dilluns passat que, tot i que s'hagi pogut fer un pas endavant quant a instal·lacions esportives municipals, creu del tot insuficient el nou projecte presentat per l'Ajuntament. La Coordinadora va insistir també que el nou pla presentat d'equipaments a la rambla del Celler no és per ells un projecte tancat i definitiu, tan sols és, al seu parer, una idea. Aquesta és la principal conclusió de la qual tots els clubs membres de la Coordinadora esportiva van
voler deixar constància en la darrera reunió mantinguda dilluns a la seu de la Penya Blaugrana Sant Cugat.
Continuar exigint
Pensen continuar exigint noves instal·lacions i aquelles que necessitin una remodelació urgent que siguin arranjades al més aviat possible. De fet, en aquesta trobada es va incidir en el fet que l'esport local no només necessita les dependències presentades en el darrer projecte, sinó que exigeix que el consistori porti a la pràctica tot el pla d'equipaments esportius que va presentar el de
sembre passat a la Coordinadora d'Entitats Esportives. Segons la plataforma, la nova zona d'equipaments esportius de la rambla del Celler és tan sols una petita part del projecte global.
La plataforma esportiva té molt clar que, ara per ara, el que cal cobrir a curt termini són les necessitats més urgents que demana l'esport local. Els clubs presents en aquesta nova reunió de treball de la plataforma esportiva van ser: el Patí Hoquei, cl (Ilub Esgrima, el Club Rugbi, la Fundació, la Unió Esportiva, el Mas Jancr, l'O-limpyc, el Club Voleibol i la Penya Blaugrana. La propera trobada serà el dilluns 17 d'abril.
lui C.iiotdnmdoiii no pum tU- tielmlUii pi·i l'espuit htal Kt'K) XI..
Excursions - Escoles - Empreses - Equips esportius
Tel 13 58 Ens adeqüem al seu pressupost. Vehicles amb les últimes innovacions i el màxim confort.
LLOGUER D'AUTOCARS
SarbuS A n y s i q u i l ò m e t r e s d ' e x p e r i è n c i a
30 Esports ELS/CAIYTONS Divendres, 7 iT abrildel'2000
o q Í# e r t a
El Júnior femení torna a la Lliga amb l'objectíu d'assegurar-se la categoria
Quan falten set jornades, ks de Núria Olivé són en zona de descens directe Guanyar partits és l'única cosa que facilitarà que el Júnior femení d'hoquei herba s'asseguri la categoria. Quan falten set jornades perquè s'acabi la competició, les de Núria Olivé tornen a la Lliga
AI.KX Loi'i-:/
-Sant Cugat -
I .'equip temem del Júnior inicia .iquest cup de setmana un mes (|iie difícil camí que l'ha de dur a la permanència LI la I )ivisió d'l lo-nor. Després d'una aturada al campionat de Lliga retorna la competició, amb un Júnior que ara mateix és a quatre punts de la salvació, evitant també plaça de promoció de descens que ocupa el (.'Ini) Kgara amb només un punt més que les blau-i-ncgres. FI conjunt que dirigeix Núria Olivé és desè i últim a la taula amb únicament 4 punts, els que va sumarà la primera volta i fora de casa amb la I niversirar de Sevilla i cl (!lub Kgara.
(Juan falten set jornades perquè finalitzi la lliga. el Júnior femení té lògicament com a principal ob jec t iu m a n t e n i r la categoria. Kl primer obstacle que caldrà superar és la Universitat de Sevilla, que és setè amb 7 punts, i que a aquestes alçades tampoc s'ha assegurat la permanència a la màxima categoria de l'hoquei-herba estatal. L'adversari de les santcugatenques són a tan sols dos punts de jugar la promoció de descens \ és per
després d'una aturada de la Divisió d'Honor amb la principal fita d'assegurar-se la categoria. La realitat, però, diu que les santcugatenques són desenes i últimes amb només 4 punts, a un de jugar la
promoció de descens i a quatre de la salvac ió . La p r i m e r a prova de foc serà aquest cap de setmana, quan rebran la Universi tat de Sevi l la , que suma t res punts més que les locals.
1 mti i nit ilet l'iti < i mi\i i liti, i
aquest motiu que visitaran les instal·lacions del Júnior amb la intenció de fer-se amb els dos punts. A l'anada, les blau-i-ne-gres van endur-se el triomf.
Més partits a fora
El calendari que ha d'afrontar
el Júnior d'aquí a que final i t/i la I ,liga és el següent: a casa han de rebre la l'niversitat de Sevilla, el RC Polo i el C D Terrassa, mentre que a fora hauran de jugar al terreny de joc del Yaldclu/, la Reial Societat, el Sardinero i l'Atlètic de Terrassa.
L'estadística tampoc no acom-
l·itld 1-1)1 \RI)I- IK/Y>'M
panvu les de Núria Olivé ja que al campionat de Lliga sumen ni més ni menys que vuit derrotes consecutives. Curiosament, l'equip santeugatenc va aconseguir la darrera victòria a la Lliga al camp de la l mv crsitat de Sevilla, el 24 d'octubre passat, ara fa una mica més de cinc mesos.
e n n i s
El Llorenç Marlet arrenca dilluns amb el tradicional
sistema de competició
AL. - Sant Cugat -
Les pistes del Club Ksporriu \alldorcix acullen des de dilluns i fins diumenge la dotzena edició de l'Open Nacional Trofeu Llorenç Marlet de Tennis, que enguany tornarà a disputar-se amb el seu sistema inicial de competició. I )esprés que en les dues darreres edicions es jugués en forma de quadrangular, l'organització ha tornat a apostar per obrir un quadre, tant en categoria masculina com en fèmines, que aplegarà uns 125 jugadors. Aquesta prova, que tan sols tindrà lloc en individuals. és puntuable pel rànquing nacional de tennis.
LI Llorenç Marlet repartirà un total de 450.000 pessetes en premis. LI campió en la categoria masculina s'endurà un premi de HK).(KK) pessetes, mentre que en fèmines la guanyadora s'embutxacarà .S0.000 pessetes. Kls dos primers classificats, tant en una categoria com en l'altra, també rebran un trofeu.
Fernando (iarcia, director tècnic del Club Ksportiu Valldoreix, ha assenyalat que aquest "és un torneig de tennis amb molta tradició i que cada any compta amb un alt nivell de participació i també de nivell". Aquest torneig l'han guanyat tennistes de prestigi com Fèlix Mantilla o Carles Costa, així com també hi han par-
!• I lluït HI Mitilit i < pttittuiil·li /ni i·ii'i/mi'^ 'iii ii' t/i/itiiini\ I Oli) XI
tieipat els també prestigiosos ( diries Moya, Fernando Vicente. Calo Blanco, Juan Carlos Ferrero. Jordi Burillo o Albert Portús.
Kls vencedors de la darrera edició d'aquest campionat van ser Fclieiano López, en categoria masculina, i Núria Llagostera, en fèmines. F^ntrc els participants lo
cals de més renom hi trobem So-nia I )elgado, que ja va guanyar en l'edició del 1998.
F.n l'edició del 1997, que va reunir un quadre de 160 jugadors, van guanyar el torneig Juan Antonio Saiz, i Noelia Serra. Llavors, Delgado va caure en tercera ronda del campionat.
K à r f ï rs g
Es corre la segona cursa del Fórmula Catalunya
À.L. -SantCugat -
Quatre pilots locals participen aquest diumenge a 1 -liçà de Vall a la segona de les vuit proves que configuren la novena edició del Campionat Fórmula Catalunya de Karts. Aquests són: Oliver Campos, que és líder en categoria júnior; Marc Cebriàn i Daniel Campos, que ocupen la segona i cinquena plaça respectivament en cadet: i David Cebrian. que és segon en aleví. I ,a cursa tindrà lloc al Kartòdrom Catalunya.
T e n n i s
Corretja, als quarts de la Copa Davis
-SantCugat -
Kl tennista santeugatenc Alex Corretja participa des d'avui i fins diumenge a Màlaga en l'eliminatòria de quarts de final de la Copa Davis, que haurà d'enfrontar la selecció estatal davant Rússia. Kls seus companys de selecció seran Albert Costa. Juan Carlos Ferrero i Joan Balcells, lot apunta que Corretja jugarà en individuals i dobles.
Kl santeugatenc ha rebut un guardó ben especial pel seus èxits: l'Ordre Olímpica. /A.I..
T a e k w o
Castaneda i López, a l'estatal
-Sant Cugat -
Dues taekwondistcs santcugatenques, Elisenda López i Eriça Castaneda participen aquest cap de setmana a València al Campionat d'Espanya Universitari. Totes dues van assolir el passi a l'estatal després de fer una bona actuació al Català. /A.L.
ELS /CATVTONS Divendres. 7 d'abril del 2000 Esports 31
f n s f a l l a c S o n s
El Club Fitness celebra el seu tercer aniversari oferint un nou servei
Des del 12 d'abril del 1997s'han beneficiat d'aquest club 272 abonats Al.KX LÓPEZ
- Sant Cugat -
Dimecres vinent, la sala de fitness ubicada al pavelló municipal. al costat de l'espai ocupat per la secció de Tennis de Taula de la l 'nió Esportiva Sant ( àigat, celebra el seu tercer aniversari. Kl 12 d'abril de 1997 va ser inaugurada pel llavors regidor d'Ksports de l'Ajuntament, Xavier Figueras. Des tic llavors, un total de 272 abonats han utilitzat aquest espai municipal. Actualment, són 94 els i|ue la fan servir amb freqüència. Aquesta sala de 72 m- no tan sols l'utilitzen els diferents usuaris de l'Oficina Municipal d'Esport per a Tothom (OMET). com són les activitats físiques per a adults i també per a gent gran, sinó que també en treuen profit altres entitats de la ciutat com la secció d'atletisme del ('.lub Muntanyenc Sant Cugat, la secció d'handbol de la Unió Esportiva Sant Cugat i el Patí 1 loquei Club Sant Cugat. Però val a dir que aquesta dependència també l'han fet servir
altres entitats com el FS Winterthur Sant Cugat, el Sant Cugat Ksport FC, el Club Rugbi Sant Cugat i també els Castellers de Sant Cugat.
Xavier Requeno, Coordinador de l'OMKT, ha assegurat que els objectius que s'havien proposat quan van inaugurar la sala el 12 d'abril del 1997 els han acabat assolint: "Hem aconseguit les fites inicials que ens havíem marcat. Hem acomplert les nostres expectatives. que eren fonamentalment tres: crear un nou servei, el (\\\\h Fitness. ampliar els serveis tlel programa tic l'Esport per a Tothom, -adults i gent gran-, i facilitar a les entitats de Sant ('ugat franges horàries perquè poguessin dur a terme la preparació física dels seus equips.
Kn aquesta sala de fitness hi podem trobar tres tipus de màquines: la de pes lliure, la cardiovas-eular i les isotòniques. L'espai compta amb un assessorament professional ja que, segons comenta Requeno. "pretén que sigui un servei individualitzat". En-
V o l e i b o l
El CV Sant Cugat guanya i s'apropa a la permanència
À.L.
/ I Club l·ili/i" c ii'ib/i,// 'i/rmuii, rbl/ii/ ilbi niumnpal l-O/O. .\'.;
guany han augmentat els horaris d'utilització del ('.lub Fitness. que han millorat així l'oferta.
Ksportiva Sant Cugat, els responsables de la inversió» i gestió) d'aquesta instal·lació, han posat en marxa ja aquest mes d'abril un nou servei dins el Club Fitness: combinar la sala de musculació
FI Servei Tècnic d'Activitats Fi- amb la pràctica del banv lliure a la siques (STAF) i la Fundació l'nió piscina municipal.
I na nou servoi jx-r o ferir
Kl sènior masculí del Club Voleibol Sant ('ugat va superar el cap de setmana passat amb èxit la primera jornada de la fase d'ascens a Primera Catalana en derrotar amb comoditat el CA' Olot "B" per un contundent 0 sets a 3. Amb aquest triomf els jugadors que dirigeix Xoran Nikolovski fan un pas important de cara a assegurar-se la permanència. Kn la segona de les sis jornades que componen aquesta promoció, els santeugatencs tornaran a jugar fora de casa, aquesta vegada contra el Llars Mundet. un conjunt que a la fase regular va quedar classificat per sota del sènior masculí local. Kls dos primers classificats d'aquest p/r/T-o/? militaran la propera temporada a Primera ( catalana, mentre que els dos últims ho faran a Segona. L'altre equip que també hi forma part és el ( A" Badia.
ifir^?fe^j lli M Harim Sant C u g a t j ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ ^ J Autocugat - :
X Prer nis Espor t e n IV lar: xa 2000 HOQUEI PATINS Joan Vidal 13
Pablo Negre 13 HANDBOL UE SANT CUGAT
JoanColell 18
Ricki Ruiz 11 Armand Mora 25 PH S A N T CUGAT (masc.) Borja Campos 11 Albert Rovira 21 PB S A N T CUGAT (fem.) Ruben Mufioz 40 Charl iPatl lé 11 E,loi Safont 20 Laura Gallego 35 Pol Carulla 40 Juanjo Gonzàlez 20 Mònica Martínez 27 Gonzalo Mufioz 21 Laura Martín 27 Pepon Meneses 16 FUTBOL SALA
BÀSQUET Vanessa Costas 10 Montse Balsa 10
PH SANT CUGAT (fem.) WINTERTHUR SANT CUGAT Caria Sariol 26 Javi Ramírez 16 UE SANT CUGAT (masc.) VOLEIBOL Maria Rosa Tamburini 18 Xaloc Rion 15 Gerard Moreno 32 Mònica Vidal IS Josep (ïonzàlez 15 Pau Riera 30 Marta Garcia 15 Javi López 14 Toni Ballart 28 CV S A N T CUGAT (fem.)
Abraham Carreras 28 Samanta Santamaría 38 Bàrbara Puigcalí 33
HOQUEI HERBA OLIMPVC FLORESTA Montse Carvajal 26 Dani Martí 22 UF SANT CUGAT (fe *m.) Maria Tortosa 26 Joan Reixach 19 Marta Puig 35
JÚNIOR (fem.) Rafa López 13 Mabel Méndez 19 Gina Abelló 16 Elisabet Baldrich 12 CV S A N T CUGAT (masc.) Júlia Menéndez 16 Núria Puigneró 12 Lluís Moreno 27 Helena Maragall 1 1 MASJANER(fem. ) Sergio Martín 25 Natàlia Maragall 10 Elisabet Escrivà 32
Cristina Garcia 30 Maite Gómez 20
FUTBOL S A N T CUGAT
David Izquierdo 18
JÚNIOR (masc.) Francesc Bavo 30 Fèlix Sent 16 Nando Zamora 29
32 Esports I L S / C A N T O N S Divendres. 7 (Tabril del 2000
E S P O R T P E O É & A T
A vmmmm
FUTBOL
1a Catalana 12 .00 Sant Andrcu-Sant (aigat (dg)
2a Regional 12.00 La Romànica-La l'arca (dg)
3a Regional 16.00 Júnior-Rubí(ds) 12 .00 l'B St. ('.ugat-Matadcperenc (dg) 12 .00 Mira-si>l-Sant Pedró (dg)
Preferent Juvenil 19 .30 Knnipa-Sant (lligat (ds>
2a Div. Juvenil Rourcda-PB Sant ()ugat Manrina Egara-S.mt (aigat Andalucia-Júnior
la Div. Cadet 1 1.00 Júnior-l'BSt. Cugat (dg) 11.30 San Jiili;ín-( :KF St. (aigat Ids)
2a Div. Cadet 17 .00 Rubí-Sam Cugat uls) 1 6 . 0 0 Sant ( '.ugat-San ('.ristóbal (ds) 17.45 l'B St. (Higat-( inmcrcin (!rcu Ids) 10 .00 Mira-sol-At. Madrid (dg)
Preferent Infantil 18 .00 Sant Cugat-SabadclHdsl
la Div. Infantil 16.<M) l 'B St. Cugat-Andalucía (ds)
2a Div. Infantil 1 2 . 3 0 Castellar-PB St. (lugat (ds) 0 9 . 0 0 Sant (lligat-F. Bonaire (ds) 18 .00 At. Madrid-Mira-sol (ds) Júnior-Lepanto
1a Div. Aleví
15 .30 Sabadell-Sant Cugat (ds) 1 0 . 3 0 Metengues-PB St. Cugat (ds) 1 1 . 0 0 Mollet-Sant Cugat (ds)
2a Div. Aleví 1 1 . 1 5 PB Sant Cugat-Rubí (ds) 1 2 . 3 0 Can Fatjó-Júniot (ds)
Preferent Benjamí 10 .30 Sant Cugat-Can Jofrcsa (ds)
Preferent Prebenjamí 1 2 . 0 0 Sant Cugat-Fontetes (ds) 1 2 . 3 0 PB Sant Cugat-E. Blaugrana (ds)
2a Div. Femení 11 .30 Sabadell-PB St. Cugat (dg)
FUTBOL SALA
1a Nacional «A» 1 7 . 1 5 \V. Sant Cugat-Sant Andreu (ds) 1 8 . 3 0 La Murga-Olimpyc Floresta (ds)
l a Divisió 16 .00 Chess-SCPE<)_'(ds)
1a Divisió femení 2 1 . 1 5 Palau Inesana-Mas Jancr (ds)
2a Divisió «A» Comellà-Olimpyc Floresta Champion Floresta-Santa Perpètua
2a Divisió fem. «B» 1 8 . 0 0 Olesa-W. Sant ('.ngat (ds) 1 6 . 0 0 L'Ametlla-Les Planes (ds) 11 .30 Mas Janer-Pony's (dg)
Femení base 11 .00 W. St. Cugat-Creu Roja (dg)
2a Div. Juvenil 10 .30 Artextil-Olimpvc Floresta (dg) 12 .45 VV. St. Cugat-Rubí (dg)
3a Divisió 11.00 Castellnou-Mas Janer (dg)
Cadet Escola Joviat-Olimpyc Floresta W. Sant Cugat-Cardedeu
Infantil 10.45 Les Corts-Olimpvc Floresta (ds) 16.30 Pallejà-W. Sant Cugat (ds)
Aleví Riera-Olimpyc Floresta
BÀSQUET
1a Catalana 1 2 . 0 0 Ripollet-l'E Sant Cugat (dg)
2a Catalana femení 1 2 . 0 0 l'K Sant Cugat-Josep Tous (dg)
3a Catalana «B» 1 7 . 0 0 Sant Cugat «B-Pompeia (ds) 1 9 . 3 0 Casp-UK Sant Cugat «B» (ds) 19 .00 Sant Cugat «A-Coll (ds)
Júnior masculí 16 .00 Almcda-l 'E Sant Cugat (dg)
Júnior femení 12 .00 2 Vilanova-UE Sant Cugat (ds)
Infantil l ' E St. Cugat (descansa)
Cadet masculí
19.00 l 'E. Catme-l'E St. Cugat -A» (ds) 17.30 l IF St. Cugat «B»-Círcol Catòlic (ds)
Cadet femení 10.30 F. Maria Ward-l'K St. Cugat (dg)
HANDBOL
1a Divisió nacional 12 .30 UK Sant Cugat-GEiEG(dg)
l a Cat. Juv. masculí 11 .00 l 'E St. Cugat «B-Adrianenc (dg)
1a Cat. Juv. femení La Roca-l'E Sant Cugat
1a Cat. Cadet 19.00 l'K SantCugat-V'allag(ds)
2a Cat. Cadet 17 .00 Parcts-l'E Sant Cugat (ds)
VOLEIBOL
1 a Cat . masc. (Fase ascens) Llars Mundet-CV Sant Cugat
HOQUEIHERBA
Div. d'Honor femení 16.00 Júnior-l'niv. Sevilla (ds)
HOQUEI PATINS
1a Catalana
19.00 Mollcrussa-PH St. Cugat «A. (ds)
Fèmines 0 9 . 0 0 Igualada-PH Sant Cugat -B» (dg)
Júnior (Campionat Catalunya) 2 1 . 3 0 Lleida-PH Sant Cugat (dv) 18.00 PH Sant Cugar-Lleida (dg)
Juvenil (Copa Federació) 15.30 PH Sant Cugat-Premià (ds)
Infantil (Copa Federació) 14.00 PH Sant Cugat «A»-Roda (ds) 18.00 PH Sant Cugat «B-Mol le t (ds)
Aleví (Copa Federació) 1 1 . 0 0 PH Sant Cugat-Sf. Terrassa (ds)
B e n j a m í (Copa Federació) PH Sant Cugat (descansa)
Beni [ a m í (Camp. Catalunya) 1 3 . 0 0 P H SantCugat-Mataro(ds)
Prebenjamí (Cop. Federació) 12.00 PH Sant Cugat «A>.-Corbera (dsi 14.30 Vic-PH Sant Cugat «B». (ds) 15.30 Mataró-PH Sant Cugat «C> (ds)
TENNIS 9E TAULA
Preferent (Copa) l ' E Sant Ctigat-Sants Bernadi
2a Provincial (Copa) Nou Barris-l'E Sant Cugat
3a Provincial (Copa) Parcts-l 'E Sant Cugat
Infantil (Copa) l ' E Sant Cugat-F'alcons Sabadell
R E S U L T A T &
FUTBOL
1a Catalana Sant Cugat-Andorra 0-4
2a Regional La Farga-Lumen 2-1
3a Regional Ramon Llorens-Júnior 2-8 Can Fatjó-Mira-sol 2-1
Veterans Tèrmica-Sant Cugat 5-2
Preferent Juvenil Sant (àigat-At. Segre 3-3
2a Div. Juvenil Júnior-E. ('erdanyola 1-2 Sant (Higat-l )an Rull 4-0
1a Div. Cadet C F F St. (lugat-Júnior 2-2
2a Div. Cadet Sant Cugat-Can Patellada 9-0 Kourcda-Sant (Aigat 2-3 'lerrassa-Mira-sol 4-4
Preferent Infantil Júpiter-Sant Cugat 6-1
2a Div. Infantil PB St. Cugat descansa F'ontetes-Sant Cugat 6-6 Mira-sol-Terrassa 2-2 Badia-Júnior 9-2
1a Div. Aleví Sant Cugat-N. Terrassa 0-1 Sant Cugat-Mercantil I -6
2a Div. Aleví Júnior descansa
Preferent Benjamí Tèrrassa-Sant Cugat 2-3
Preferent Prebenjamí Mollet-Sant Cugat 0-2
Prebenjamí Sant Cugat-Sagrat ('.OT 0-2 Sant Cugat-Liceo Egara 5-2
FUTBOL SALA
Aleví Olimpyc Floresta-Babar Català u-2
BÀSQUET
1a Catalana l 'E SantCugat-L. Cerdanyola . . .118-107
2a Catalana femení Martorell-l'E Sant Cugat 65-57
3a Catalana «B»
MIB-Sant Cugat «B» 83-85 l ' E Sant Cugat «B-IPSI 68-71 Alfa 5-Sant Cugat «A» 78-61
HANDBOL
l a Divisió nacional Sarrià de Ter-l 'E Sant Cugat 36-29
1a Cat. Juv. masculí l 'E SantCugat-La Roca 21-37
1a Cat. Juv. femení l 'E Sant Cugat descansa
1a Cat. Cadet Gavà-l'E Sant Cugat 28-20
2a Cat. Cadet l 'E Sant Cugat-Adrianenc 32-18
VOLEIBOL
1 a C a t . m a s c . ( F a s e a s c e n s ) CV Olot <B>-CV Sant Cugat 0-3
Cadet Sabadell-CV Sant Cugat .<B» VI
HOQUEI HERBA
Div. d'Honor Femení Club de Campo-Júnior 2-0
HOQUEI PATINS
1a Catalana PH Sant Cugat-Ina Sant Just 4-1
Fèmines PH Sant Cugat-Vilanova 6-0
Júnior ( C a m p i o n a t C a t a l u n y a ) PH Sant Cugat-Noia 4-0 Noia-PH Sant Cugat 5-5
J u v e n i l (Copa Federació) Ripollet-PH Sant Cugat 0-13
I n f a n t i l (Copa Federació) Piera-PH Sant Cugat «A» 6-9 PH Sant Cugat «B»-Sant Joan 5-1
Aleví (Copa F e d e r a c i ó ) PH Sant Cugat descansa
B e n j a m í (Copa Federació) PH Sant Cugat-Bigues 3-3
P r e b e n j a m í (Cop. Federació)
Sant Josep-PH Sant Cugat «A» PH Sant Cugat «B--Bigucs . . PH Sant Cugat «C—Igualada .
2-13 .1-8 .2-3
RUGBI
3a Nacional Martorell-Sant Cugat 20-17
TENNIS OE TAULA
Preferent (Copa) Colònia Güel l -UE Sant Cugat . . .3-4
2a Provincial (Copa) l ' E Sant Cugat-Sant Andreu 4-0
3a Provincial <copa) VV. Sant Cugat-Lliçà 4-3
Infantil (Copa) Molle t - l 'E Sant Cugat 2-3
EIS4CANTONS els4cantons@totsantcugat.com "el diari de Sant Cugat"
U S / O W I W S Divendres. 7/i'ahnldel2000 Esports 33
Primera Catalana
Masnou-Castelldefels 1-1
1'. Maf'umet-Peralada 1-1
Granollers-Gramenet 1-2
Sant Cugat-Andorra 0-4
Palafrugell-Sant Andreu . . .2-0
Valls-Igualada 6-1
Jiipiter-Manresa 3-1
Prat-Santboià 0-0
Vilassar-Cerdanyola M 2-1
Yïlafranca-Ripollet 0-1
Equip P J P C PE PP GF ce
SJII Í \ndreu n : i " 4 sx _>: Jiipnci n i s '• 7 56 i ' i
\ilassjr . i i 17 6 x (.0 «, Mlatranca .51 is 4 12 41 .ix
K-raUla «1 14 7 'i 4S 42
l'.ilalmrcll i„ 1-1 o Hi 4S 11
tiuiucnc-l n 14 " 11 56 4S
Ripollet n 15 ' 11 41 41
Sjntlw.ià 51 1.2 K l 9 4(1 .14
Ccr.tamol.i .11 14 • - '
14 " 4. '
1! Mafumet s i l.s < l i " Manresa SI !_' s 14 .IX .w
l'Ml .11) I I s I I 54 14
MasllOl. .51 11 d 14 .11 .19
Castelldefels 11 X !_' I I 42 4 1
Crani.lkr-. .11 9 ' l.S 4.! 5X
\ndorra 50 '1 > 16 43 55
l j ! iu l . i j j 11 9 S 17 l l i Sí
\ ' j l l - M 9 4 IX 41 „2
San l t'.uaiïu : Í I l 4 2 3 2 7 6 8
La propera (9 d'abril): Peralada-Castelldefels; Gramenet-P Mafumet; Andorra-Granollers; Sant Andrcu-Sunt Cugat: Igualada-Palafrugell; Manrcsa-Valls: Santboià-Júpiter; Cerdanyola M.-Prat; Ripollet-Vilassar Vilafranca-Masnoii.
Segona Regional
G R U P S
Joan XXIII-Mil·lenari 0-2
La Farga-Lumen 2-1
Ripollet-La Romànica 2-0
Tïbidabo-Sabadell 2-1
Joventut 25-Barberà 0-5
La Planada-Badia 3-2
Llanó-Caldes 1-2
E. Cerdanyola-Can Rull . . . 1 - 2
Maurina-Castellar 3-0
Equip PJ PG
K Ccrdam-Jj .'7 I I .
|o\cntur25 26 16
Harljcrj 27 l(>
' l ihidabo 27 14
l. j l'I.in.KÍJ 26 14
Maurinal-:. -'7 1.1
I j i l'arpi 27 12
( jnKul l 27 II
GC Punta
S.ih.kk-11 -'7 II)
liadia 27 Ml
Caldes 27 10
1.1 an.'i 27 II)
J . u . i W H I lf >>
L u m e n 2(> UI
Ripollet 2(> X
Romànica 20 X
Castellar 27 7
Mil·lenari 27 6
10
III
12
1.1
M
14
IS
IS
16
l'J
S4
62
4.1
6 »
45
71
7.1
71
La propera (9 d'abril): 1 .unien-Mil-lenan; I/a Romànica-I ,a Farga; Sab.ulcll-Ripnllet; Barlicrà-Tibulabu; liadia-JD\cnrut Ix ( ialdes-La Planada; (àan Rull-1.1. Sabadell; ('.astellar-E. (Icrdanyola: Ma\i-rina l-lgara-Jn-in XXI11.
Tercera Regional
G R U P 14
Depuradores-Rubí 2-4
R. Llorens-Júnior 2-7
Can Boada-Montserrat . . . .2-2
Pueblo Nuevo-Camí Vell . . .4-5
San Lorenzo-Sant Andreu .5-2
Les Fonts-Sant Quirze 8-1
San Pedro-PB Sant Cugat . .3-0
Can Fajtó-Mira-sol Adesa . .2-1
Matadepera-Castellbisbal anul·lat
Equip PJ PG PE PP GF CC Punta
C . j n l a l | ó 24 17 4 1 X5 52 55
Si Andreu 2.1 1» 1
Júnior 2V 1 6 l
KuW 24 lf> .1
Mira-«.l V 2 1 17 (I
Sanl 'edt . . 24 IS 4
San Lorcn/o 2S 14 5
Montserrat ZZ 12 .1
Can lloada 2.1 12 2
Depuradores 24 1(1 1
L e s i o n i s 2d 9 s
R. Llorens 24 d 2
CamiVcïl 2.1 4 .1
KS .IX SS
<>*> :tr> 52
96 41 51
9 0 30 51
7(1 54 49
94 51 45
d l 4í> .V)
M SI Ix
77 OX .1.1
59 6X .12
.16 IIIS 20
4.1 K1K 15
l'H Si. I .mal .1(1 I II 26 28 111 12
I! S u e u . 25 2 .1 20 .1.1 l l d 9
Sant (Jiiir/c 2.1 I 2 211 22 1(15 2
La propera (9 d'abril); Júnior-Rubí; M. Terrassa-Ramon Llorens; Camí Vell-Can Boada; Sant Andreu-Pucblo Nucvo; Sant Quirzc-San Lorenzo; Castell-bisbal-Lcs Fonts; PB Sant Cugar-Matade-perenc; Mira-sol Adesa-San Pedró; Can Fat-jó-Depuradores.
Primera Cata lana
G R U P 2
Lleida-Andorra 66-68
Sf. Terrassa-N. Sabadell .74-61
Rubí-Caldes 81-76
Sedís M.-Grup Barna . . .63-66
VE St. Cugat-Cerdanyolal 18-107
N . Terrassa-Ripollet . . .70-68
Les Corts-Sant Medir .103-88
Sant Pere-Sant Jordi . . . 8 3 - 6 8
Equip PJ PG PP PF PC Punts
Sanr l ' c r c 2Í> 2(1 (> 200X 1X19 4(i
( i r u p l l a m a 2d IX X l'X17 1725 44
Vidnrra 2h IX X 191.1 17.W 44
I K S t . Cupu 2 6 17 9 2<K)7 18Í .5 4 3
N. 'Ii.-rras.vi Zh IS 11 H/il ld,14 41
Sf. IL-rrassa
Knhi
1() 9 17«l KiOl 41
2í> IS \i l'*24 19.12 .Vi
Scilis Mansa 2d l.S 1.1 1HM 1X51 .VI
I Ccrc lanM. la 2(> 12 14 17.17 IH4() W
l , t s < i > r t s 2(i 12 14 WKI 1X1.5 IX
V S a l m U d l Zh 1(1 K> 1 1 0 1795 Vi
Ri|Xill« 2<> 1 0 Ki 1K7(. 195K V>
Sant Mcdir 25 10 15 Ui9X 1X14 .15
(,'akk-s 25 1(1 15 1594 1711 .15
l.k-ula 25 9 l i .
Sant Jordi 2'. 1 21
17.1.'- 54
1XX4 29
I .a pn>pera (9 d'abril): Sant Jordi-N. Teiraxxa; Ripollet-! 'K Sant ( aigat; l'. ( !erdan\ola-Scdís Mansa; (ïrup Harna-Rubí; Caldes-Sfcrie Terrassa; N. Sabadcll-I Jeida; Andorra-! ,cs (à>rts: Sant \Icdir-Sant Pere.
Segona Catalana
G R U P 1 Femení
APB-Construccions 48-38
Josep Tous-Sant Nicolau .45-69
Martorell-UK S t Cugat . . .66-57
L'Hospitalet-Vilanova 87-42
Olesa-Santpedor 51-50
Viladecans «A»-Viladecans «B»63-64
CKSB-Sant Martí 38-40
Sant Gerv asi-Bellsport . .ajornat
Equip P PG PP
Hospitalet 25 21 4
Olesa 25 2(1 5
.lusc-pliuis 25
.S.int(x:d<>r 25
(àinstriKcions 24
5 1 dl).
X 117'
1(1 l l i)
9 1472 127
PC Punts
1214 4d
1.157 45
1105 42
1(101 40
\ i U k v j n ( - A - 2.5 1.1 12 1121 1105
1.1 II 12X1) 1292
1.1 11 11.17 11.15
12 1.1 I4.K, 1461
12 H 1242 1217
12 l.l 11.16 1222
10 15 1219 U l l
II) 15 1.19.1 14.10
7 IX 124.1 142.S
Vilanova 24
Ik l l sp i r t 24
ViUks-ans.R. 2.5
< :i-:sn 2.5
Al'll 25
Sant Maní 25
Sant Nicolau 25
Martorell 25
l 'ESt . Cus»! 2 5 » 2 2 1126 15(11 2 8
S a n t C c n a s i ZZ 4 IX XV.S 1 K>7 26
La propera (9 d'abril): Viladecans <.B»-Olcsa «B»; Santpedor-Sant Gervasi; BcIlsport-L'Hospitalet: Vilanova-Martorell; l'E SantCiígat-Josep'lous; Sant Nicolau-Construeeions; Sant Martí-Viladecans .A-; CESB-APB.
Primera Nacional
G R U P C
Sarrià Ter -UE S t Cugat . .36-29
GEiEG-La Roca 29-32
Bordils-Laminados 30-29
I^es Corts-Gavà 27-27
Tres de Mayo-Cardedeu . .31-28
Sant Esteve-València 31-27
SantQuirze-Castelló 19-19
Equip PJ PG PE PP GF GC
l.aH.K-a 24 16 5 .1 (,7X 571)
1.us C o n s 24 14 5 5 059 5X9
t . aminados 24 14 4 (i 6X9 640
S a r n a ' I c t 24 14 4 6 d.ld 592
Castell. ' . 24 12 d d 5X5 529
Ires de Mayo 24 1 I d 7 (.24 (.1.1
Sant Ksteve 24 11 I 12 (.15 (..17
( ; I - ; I K < ; 24 10 2 12 04.x 6666
València 24 II) 2 12 562 5X5
Hi.rdils 24 X S II 55(, 577
fiava 24 X 4 12 5X5 5X7
Punt»
.17
.5.5
.12
l ' E S t . Cuitat 2 1 7 1 16 6 2 7 6 9 6 15
Sant Oui lvc 24 (. 1 17 54d 645 11
Cardcdc . i 24 1 J | 9 5X4 M x s
La propera (9 d'ahril): Cardedcu-San! Esteve: (íavi-Trcx de Mayo; l.aniinados-Ciudad Encantada: La Roca-Bordils: I E Sant Cugat-íiEiEf í: (:.is-telló-Sarnà de Ter: Sant (Juir/eA'alèneia.
Primera Nacional A
( Ï R U P 5
Equip PJ PC PE PP GF GC Punta
Alia .5 2.1 19 2 2 154 66 59
Sícoris ZZ 16 1 .1 KIX 59 51
k p i í C a s i n o 22 IS 4 .1 I I I 69 49
l.a Alniunia 2.1 12 .1 X 92 79 .19
OUii ipvrF. 2 2 12 2 8 8 2 7 9 :tX
fàirhera ZZ
I', \ndorra 2.1
La Murga ZZ
Manresa 21
Ind. fiareía ZZ
Tallers 2.1
Montser ra t 2.1
Hospi ta le t ZZ
N . Sahadell 22
Kubí 22
9 .1 10 79 74 .10
X 6 9 XI XS .111
X 5 9 107 110 29
X .1 12 65 7X 27
X .1 II X7 106 27
X 2 1.1 67 9.1 26
5 (. 12 71 117 21
5 1 14 XX 1()> H)X
5 2 1 5 69 s w 17
4 5 15 65 U I 17
La propera (8 d'abril): Sicoris-Alfa 5; F.pic ( iisino-I -a Almúnia: N. Sabadell-Industrias Garcia; La Murga-Olimpyc Floresta; P. Andorra-Corbera; Montserrat-Hospitalet; Tallers-Rubí.
Primera Nacional A
G R U P 6
Equip
La 1 nión
Vilassar
Manacor
l luac lnn j
Hubar (acalà
PJ PG PE PP GF GC Punts
2.1 IX I
2.1 I d .1
22 16 2
i t 12 2
l \ II 5
. Saiil launil 2 3 12 1 1 » 122 1211 .17
Klee. l'.ien)
C i k i j
L'Esclop
N . O a k i e s
< ii-ic-i a
L lopar t !
Monsant
Mavin
Sant Anitreu
2 9 '«i X4 .15
4 10 101 107 2X
1 12 96 106 2X
4 II 106 117 25
1 11 164 117 25
1 14 X7 95 22
.1 II 7X XI 21
4 1.1 79 127 II,
2 17 77 IIX | |
La propera (8 d'abril): Barcelona (descansa); Montsant-Babar (,a-talà; Llopart 3-Vilassar; Elèctrica Ciem-Gricia; Maxon-Manacor; I ;à l nión-( ,'al\ ià; L'Kselop-N.Caldes; \V. Sant (aigat-Sant Andreu.
í lWlU^tÇ^^'S
Primera Catalana
G R U P A
Vendrell-Vilafranca 1-5
Cornellà-Calafell 6-5
L'Espluga-Hospitalet . . . .5-5
Vi lanova-Vila-seca 4-8
R e u s Dep.-Juneda' 4-2
C P Monjos-Genif)l el Pla .6-4
Martinenc-Mollerussa . . . .4-3
P H St. Cugat-Ina St. Just .4-1
Equip PJ PG
K e i i s D e p 24 21
i : r \ l o i i | . . s 24 17
l'II Si. Cimal 2 1 15 '
J.iiKda
\'.lat'ranta
\l. ,lk-russa
\ ila-sc-ca
ina San t Jus l
Hospitalet
Maninenv
Cotne l l i
Vendrell
L'kspli i t ta
Cen io l c l l ' l a
\ ilanova
(.'alatell
24 17
24 15
24 1.1
24 12
24 II)
24 X
24 9
24 x
24 5
24 l,
24 6
24 5
' GF
U n
l.il
121
10X
H
.14
10
15
14
74
97
U I
97
100
12.1
2 17 102 I 67
119
La propera (9 d'abril): Ina Sant Just-Vendrell; VllafraiK·a-C.omella; Calafell-L'Espluga; Hospitalet-Vllanova; Vlla-scca-Reus Dep.; Juneda-CP Monjos; Geniol el Pla-Martinenc; Mollerussa-I'H Sant Cugat.
»0<}Wrtefl8A
Divisió d'Honor
Femení
7
Equip P J PG PE
< :l l lc r rassa II 1» 1
VJWCII I / . 11
K. StierccUJ I I
Sardinet'i 11
Clt ihí ^imiK. II
\r. lèrrassa II
I Sevilla II
KCl 'o lo I I
( Mul) Kijara 11
Jimior I I
1
l
5 5
4 2
.1 I
2 ,1
.1 2
2 I
2 O
GF GC Punts
4X 10 21
5 VI
14 16
9 I I
1.1 10
7 .10 7
12 17 7
16 2X X
1.1 ,12 5
8 2 8 1
La propera (9 d'abril): Júnior-l Iniversitat Sevilla; R. Soeiedad-Club de (jmpo; RC Polo-Club F.(jara; Sardine-ro-Atlètic Terrassa; CD 'Icrrassa-Valdeluz.
Primera Catalana
F A S E D ' A S C E N S
Llars Mundet-Badia 3-0
Olot «B»-CV Sant Cugat . . .0-3
Equip PJ PG PP SC SP Punn
<A'Sani Cuil·l I I 0 a O 2
Llars \ l u n d e r 1 I I ) .1 II 2
llaclia 1 II 1 II .1 1
f l U n - B - 1 0 1 ( 1 5 1
La propera (9 d'abril): Llars Munder-CV Sant Cugat; Badia-Olot «B».
34 Esports ELS / C 4 ] Y I Ï > N S lï,ven/irf<. 1 tT/tbril M 2000
BÀSQUET
Infantil masculí 10 .15 Centre Oherr-Avenc (ds) 10 .15 Agnra-Col. Carme (ds)
Infantil femení 11 .30 Àgnra-N. lèrrassa (ds) 0 9 . 0 0 Liceu KRara-l'K Sant Cugat (ds) 10 .15 IKS Blanxart-Avenc (ds)
Aleví masculí 0 9 . 0 0 Avenc-Sant Jordi •• A- (ds) 12 .00 Pins Yallcs-RcKina Carmeli (ds) 10.00 Ferran (:iua-Santa Isabel (ds) 0 9 . 0 0 Pla Farreras-Joan Maragall (ds) 12 .00 Sant Jordi .< B--Catalunya (ds) l l .OOC.t Obert-Pure/.a de Maria (ds)
Benjamí 11 .00 Pins del Yallés-Catalunya «B- (ds) 11.00 Pins del Yallès-Verdaguer (ds) 11.00 Pla Farreras-M. Rubí (ds) 11 .00 Avenc-Ferran Clua (ds)
1 1 . 0 0 La Floresta-Centre Obert (ds) 1 1 . 0 0 Collserola-Santa Isabel (ds) 11 .00 Àgora-Sant Jordi »B> (ds) 1 1 . 0 0 Catalunya A»-J. Maraiylllds)
FUTBOL A-7
Femení 10.30 Júnior-Àgora(dsl
Aleví 10.00 Castellbisbal-EE Foiró «A» (ds) 11.30 La Farga-Viladecavalls (ds) 09 .00 Club Cimal-Avenc (ds) EE Foiró «B» (descansa) Mira-sol (descansa!
Benjamí 10.00 25 Setembre-Col. Europa (ds) 10 .00 Thau «B-San Cristobal (ds) 10 .00 N.'l'crrassa-Avenc •<(:» (ds) 10 .00 Mira-sol «B-St . Pere Lumen (ds) 11.00 Jtyan XXIII-B»-La Farga «B-(ds) 0 9 . 0 0 Mira-sol «A»-Matadepera (ds)
11.00 M. Auxiliadora«A'·-Jiinior (ds) 10 .00 Avenç «B»-San Lorenzo «A- (ds) 10 .30 La Farga « A - E E Foiró (ds) 10.00 Thau «A.-C.Jofresa «A» (ds) 0 9 . 0 0 Avcnv « A - N . Terrassa «A- (ds)
Prebenjamí 09 .00 Sagrat Cor-Àgora «D» (ds) 10.00 San Cristobal «I)>-St. Cugat -A» (ds) 10.30 Júnior-Can Tries (ds) 11.00 Àgora -B-Col . Vednina (ds) 13.00 Àgora «O-Petit Estel (ds)
FUTBOL ti 11
Masculí 10.30 Club Raco-Àgora (ds) EE Foiró (descansa)
FUTBOL SALA
Cadet
11.00 Esc. lndustrial-L. da Vinci (ds) 11.00 Escola Pia-F.F. Foiró (ds)
Juvenil 10 .00 I ES A. Fcrrer-AV Pinar (ds)
Aleví 10.00 Montserrat-Rubí Norte «A» (ds) 11.00 J. Maragall-Col. Europa (ds) 12.00 Ferran Clua-Santa Isabel (ds) 13.00 Pau Casal-Lcs Planes (ds) 11.00 Liceo Politècnic-J. Maragall (ds) 12.00 Balmes-Rubí Norte «B» (ds)
HANDBOL
Infantil 12.00 Arnau Cadell-IES Blanxart (ds) 11.00 Avenç-Col. Carme «A» (ds) 11.00 Ramon i Cajal fm-Viaró (ds) 11.00 Centre Obert fm-Rubí(ds) 10.00 Ixonardo da Vinci-Súria (ds)
VOLEIBOL
Juvenil femení 11.00 Terrassa •·B»-Santa Eulàlia (ds)
Cadet femení 1 2 . 0 0 CV St. Cugat-Viladecavalls (ds) Àgora (descansa)
Infantil femení 0 9 . 0 0 El Pinar-Sagrat Clor (ds) 10.00 Angeieta Fcrrer-Rubí «A» (ds) 09 .00 Rubí «B»-Avcnç(ds) 10.00 Àgora-N. Sabadell »B>. (ds) 09 .00 N. Sabadell •.A.-Les Planes (ds)
Aleví 0 9 . 0 0 Pla Farreras-EI Pinar (ds) 10.00 Pla Farreras-Ferran C:iua -B.. (ds) 11 .00 J. Maragall «B»-Pla Farreras (ds) 1 2 . 0 0 La Floresta-J. Maragall «A» (ds)
"mv:£:.:i) & * *;T. S
BÀSQUET FUTBOL A-7 FUTBOL A'l 1
Infantil masculí Agora-Regina Carmeli ()-2 Avenc-Col. Cingle ^ - 2 °
Infantil femení Torre de Palau-\gor a 20-46 I E Sant (.'uirat-í .'astcllbisb.il 28-40 A\enc-Matadepcr.i 45-53
Aleví masculí Regina (:.irmcli-St. Jordi -A- 22-49 A\enc-Santa Isabel 53-27 Pins Vallès-Ferran Clua 49-41 Catalunva-Joan Maragall 48-76 Sant Jordi .<B»-Ct. Obert 23-67 Pla Farreras-Purc/.a Maria ajornat
Benjamí Collscrola-Regma Carmeli 10-35 Maristes-Avenç 8-44 Pins del Yallés-Pla Farreras 2-0
Femení Masculí ...3-3 Àgora-Club Cimal 2-0
IKS Blanxart-Júnior ijornat
Aleví EE Foiró ..B-Schola-IV. ...5-5 FUTBOL SALA Les Fonts-I.a Farga .. .0-2 Club Cimal-Mira-sol 2-9 Cadet Benjamí Avenç «O-Thau -B" ...0-2
4-3 Benjamí Avenç «O-Thau -B" ...0-2 EF Foiró-C.ol. Carme 0-13
La Farga «B-Mira-sol-B.· Montserrat-Mira-sol -A>
...0-2
...2-0 Juvenil C. Jofresa «A»-La Farga <• A» ...2-0 I ES Angeieta Ferrer . .descansa Dosa Salesians-1 hau «A» .. .0-2
...2-0 Infantil Thau-Rubí Norte 2-3
Prebenjamí Aleví
Sant Cugat «B»-Sagrat Cor .. .0-2 Rubí Norte «A»-Col. Europa . 9-4 Col. Vedruna-Júnior .. .0-2 Santa Isabel-Montserrat 3-3 Àgora «C—Àgora «B» . D ' Ferran Clua-Joan Maragall . . . 4-3
Les Planes-Joan Maragall 3-5 Rubí Norte «B»-Pau Casals 6-0 Balmes-Liceo Politècnic 4-0
NANBBOL
Infantil (:trc. Obert fm-Rubí «B- 17-6 Rubí »B>.-Col. Viaró 13-18
Aleví Avenç «A—Torre de la Llebre K-0 Ferran Clua «B—Avenç «B» 3-5 Joan Maragall-Collserola 0-8 Yiaró-I .a Floresta 8-0
Benjamí Santa Isabel «B»-J. Maragall «B» . . .3-5 Avenç-.Santa Isabel «A» 6-2 Ferran Clua «A—Catalunya «A» 8-0 Joan Maragall «A—Torre de Llebre .5-3 Ferran Clua «B—J. Maragall <-\- 6-2
VOLEIBOL
Juvenil femení Terrassa «B»-Angeleta Ferrer 2-0
Cadet femení Montserrat Roig-CV.St. Cugat 2-1 1ES Blanxart-Àgora 0-2
Infantil femení El Pinar-Angeleta Ferrer 1-2 Avenç-Sagrat (!or 0-2 Àgora-Rubí«C. 1-2
Aleví Pla Earreras-Cultura Pràctica 0-2 J. Maragall «A»-Eerran Clua «A» 2-0 FRE Les PLanes-La Floresta 2-0 Ferran Clua «A»-J. Maragall «B» 0-2 Ferran Clua «B>-Pla Farreras ajornat
CENTRE DE LA IMATGE
Les teves millors
Fotos i Diapositives
en una HOR>
W Dr 6oW«. » Td 95*7» S6 74 C Sant *t«rfo, 14 Td 93679 57 14
SANT OJÍAT oa VAUÍS
la quali tat en forma
Anselm Clavé, 20 93 590 82 79
Passeig Calado, 12 SANT CUGAT
9 3 6 7 4 1 1 4 0
• 5 > / \ s i 3 t j ;
USSIA M TOURS * > Agena* d* ntlgtt G C 608
Plana de l'Hospital 10
93 589 61 50
Empresa de Sant Cugat d* l Valle» Ram de l 'Automoció (accessoris motocicleta)
BUSCA NOIS/ES AMB GANES DE TREBALLAR
« ü K m d ' ^ t d i í i i i t i i M i í M
i«K**tWít«toftn<jbtK»cí*
interessats, adreceu-vos o. LEONEIM, SA
Tel. 93 590 66 66 (Neus ManteroJ
Mans Unides DONATIUS: "Ca ixa de C a t a l u n y a " c t e . n° 0 9 0 2 0 0 0 4 6 5 0 2
o per i n t e r n e t : w w w . l a c a i x a . e s
Rambla de Catalunya 32,1er 1a. 08007 Barcelona. Tel. (93) 487 78 78. Internet: www.seker.es/munidas
Directe al Tercer Món
EIS 4 CANTONS
£ 1 • Espectacles
Cultura Divendres, 7 d'abrildel-000 35
Cinema
"Silenci, camera.. . , acció 99
Farelo i Pagès protagonitzen una coproducció de TV3 que es roda a Sant Cugat
l·.eluai/l' l·imlu i \ II tona P/igh en una e\iena que té Hm a la plaça Aymat F: X. 1 Enric Folch, l'anem arceises nus naanrde sola solai'carreri els vet'ns s'ha» moüiat encantadors" F:X. IARROSA
Qui hagi passejat aquests dies pels carrers Sant Josep, Tres Places o Manuel Farrés s'haurà trobat molt possiblement amb una munió de cameres i cables que l'haurà sobtat d'allò més. Es tracta del rodatge de
la darrera coproducció de Televisió de Catalunya, 'Cabell d'àngel', protagonitzada per Eduard Farelo i Victòria Pagès. La pel·lícula, el segon telefilm del jove director Enric Folch, és, segons diu ell mateix, "una comè
dia romàntica amb trampa", que explica com Júlia (Victòria Pagès), una dona obsessionada en secret per Marcel·lí CEduard Farelo), pot influir en la vida del protagonista quan aquesta és a punt d'enfonsar-se. El
rodatge, en què ha participat també el cantant Pep Sala, va començar la setmana passada i es perllongarà fins a finals de la propera, amb localitzacions a diversos punts de Sant Cugat, Valldoreix i Barcelona.
T O M MONTKNKCÍRO
- Sant Cugat -
El Nadal de 1998 TV? va aconseguir ser líder d'audiència amb l'emissió del telefilm Dues dones. Enric Folch, el director d'aquell èxit televisiu, ha triat ara Sant Cugat -"una ciutat amb l'avantatge no només d'encaixar
amb el guió, sinó també on rodar és agradable"- com a particular plató per a Cabell d'àngel, en què compta amb la participació d'Eduard Farelo, Victòria Pagès, Alícia Gonzàlez i Toni Alba, així com de Pep Sala, que, a banda d'haver compost la banda sonora, intervé en diverses de les seqüències de la pel·lícula. Per
Folch, autor també, amb Jordi Galceran, del guió la pel·lícula, que coprodueix Oberon Cinematogràfica, és "una proposta un xic arriscada", ja que ha volgut "fugir dels tòpics" de la comèdia. Aquest és també el parer de Victòria Pagès (Júlia), per qui els espectadors de Cabell d'àngel trobaran "una pel·lícula
especial, que fuig de la fórmula habitual de la comèdia romàntica". Júlia, el personatge que interpreta l'actriu, capaç de construir-li una nova vida al protagonista, té molta veure amb "les cartes" que "té amagades" la pel·lícula. Per la seva banda, Eduard Farelo (Marcel·lí), que compagina el rodatge amb el
musical T'estimo, ets perfecte, ja et canviaré, defineix el seu personatge com una persona "mediocre, instal·lat en un bon tren de vida". Altres actors que hi intervenen són Toni Alba (Santi), a punt d'estrenar també l'obra La disputa i Alícia Gonzàlez, en una de les seves primeres intervencions cinematogràfiques.
usical Montse r ra t
\ 1 i' 1 » d i' I r f n t- ti
Cal d u eh WSMÈk i* m
36 Cultura l·l>S/< AVIONS /;,;•,,. " ifahnldel AW
o n c
Martirio presenta el
seu n o u disc , 4Flor
de piel% a VAuditori
T d \ l \l< ) \ I I \ l <.K< *
- Sant Cugat -
l\ I I catre-Auditori de N.tiu (ài-gat lia estat el lluc escollit per Martirio per presentar a Catalunya el seu mm disc, .1 flor de pul, un treball que recull bole-ros, tangos i altres generes de la tradició popular stid-amencana passats pel cúrmi\ flamenc de la cantant. La calidesa, la sensualitat, l'expressivitat i, sobretot, l'ex-quisidesa presideixen les ilotzc cançons de .1 flm de pul. en què ha col·laborar per primera vegada amb el seu fill, cl guitarrista Raúl Uodríguc/. per qui "cl bolero te molt a \curc amb cl flamenc". lots dos artistes realit
zaran aquesta nit a I espai sant-cugatenc un concert "nies flamenc que ja/./ístic". segons la mateixa Martirio, que "tarà un repàs pel tango i pel bolero", a partir de les cançons d'aquest últim disc, i que finalitzarà "amb alguna biilcría". Kl ball tindrà mi espai central en l'espectacle, amb la participació del ballarí l 'epc Torres, que juntament amb 1 duís
Torres s'encarregarà també del compàs. Per la cantant de 1 luel-va, és "emocionant" el fet tic "veure ballar por solcares un tango argentí o una cançó tic Cha-vela Vargas".
Martirio. que no coneix l'espai de Sant Cugat, considera, però. que "l'escenari no té importància.
Martirio triturin) amb viW/Í '.// / ' jótarr'hta Ran IRotli mut; I- \.\\ 11 \RROS \
cl millorés que hi hagi gent amb ganes d'emocionar-se i de sentir". Ks per això que l'artista s'ha "deixat seduir per la puresa", i les cançons de Vicente Carrido. Vinicius de Moraes o (iardel "si'm cantades tan purament que semblen flamenc".
is/a farde gris són alguns dels temes que ompliran el Teatre-Au-ditori del so de Morón de la Frontera a través de la relectura que Martirio anomena "cantes de la otra orilla", relectura amb la qual l'artista ha volgut unir "dues cultures separades per un oceà però
.1 rínime. 1.0 que talin 'j/n ><roA// que tenen molt a veure".
í C
Pierre Cao aproxima Beethoven al públic del Teatre-Auditori
hi Simftmii/i del'Vallès va reunir unes 700persones F: F.Dl'AR/i FAR/.M'FS
ESTER CVSTYNYKR
- Sant Cugat -
1 ,a Xe/vena simfonia de Beethoven va omplir de música cl 'Icatrc-Au-ditori de la mà de l'Orquestra Simfònica del Vallès i l'Orquestra Nacional de Cambra d'Andorra, dirigides per Pierre Cao. Les dues formacions,
acompanyades pel Polifònic de Puig-reig. van fer gaudir els prop de 700 espectadors amb una interpretació marcada pel dinamisme. Pel director de l'orquestra andorrana, el sant-cugatenc (icrard Claret. '*( :ao trenca una mica amb la tradició romàntica i intenta entroncar amb l'origen de l'obra de Beethoven".
La memòria musical illenca amb Majoral
T. M.S.
- Sant Cugat -
l 'na setmana abans del seu concert a Kstocolm, demà dissabte actuarà a la Casa de Cultura de Sant (lugat el cantautor mallorquí Biel Majoral. L'artista. profund coneixedor de la música popular de Mallorca. portarà a l'espai santeugatenc algunes de les sc \es darreres composicions, englobades dintre del seu recent treball Cniifor/s Algairittes. Romanços, tonades, havaneres i composicions inspirades en poetes contemporanis desfilen pel repertori de Majoral, un artista que prefereix el recital a l'enregistrament i que s'inspira en la memòria musical de l'illa. Acompanya a Majoral en els seus concerts un quintet d'artistes mallorquins.
La Casa de Cultura amb el rock dels Lift
T. M.S. - Sant Cugat -
El cicle Concerts de Pop-rock organitzat per la Casa de ( àiltura portarà aquesta nit a l'espai santeugatenc al grup de rock Lift. La formació sabadellenca, que no va poder tocar el novembre passat, va ser finalista del IVCertamen de Rock Nacional c\ 1998, i presentaran el seu darrer treball.
C r í t i c a de & t r e
Germans: afora tristeses! EDUARD JKNKK
Música I>a Novena. Simfonia mim. 9
en re mrnur, on. 125 de Luriwiiig VÍUI Beethoven.
OSV, ONCA i Polifònica de Puig-rcig. Director. Ramon Noguera. Solistes: Bodil Arncsen, soprano; Ju-dith Némcth, mczzosoprano; Stcp-hen Brown, tenor i Stcphan Yla-cLcod, baix. Director: Pierre Cao l.loc i dia: Teatre-Auditori. M de 4ÍUfÇ.
Aquesta és la primera frase de VO-da a l'alegria de Friedrich von Schi-llcr en la qual Bccchovcn va inspirar-se per escriure el quart temps de La Novena i aquesta era la sensació sortint del concert. L'obra comença amb un Atlegru ma non trop-po un poro maestoso, que resumeix a la perfecció el pensament simfònic del sord genial i representa un pas
endavant respecte d'allò que havia plasmat en simfonies precedents. És un allegro ple de dramatisme. en què Beethov en comença el moviment en una tonaliat diferent a la tònica, jugant amb l'ambigüitat fins arribar a la resolució que porta cl re menor de manera inequívoca. Ks nova la formulació però acadèmica la forma. IJSiheno. Moltó vrivice, ple de força i d'ironia, amb el mateix impuls del primer temps, de vegades amb tendència a l'orgia sonora i, potser per això, el trompa solista va sortir-se de marc ostensiblement. El trio central té un caràcter bucòlic, és VAdagiu moltó e cantabile probablement el més subtil en la seva construcció, on Beethoven fa aparèixer els dos elements temàtics en una successió en forma d'estrofes entrecreuades plenes de nostàlgia i serenitat, amb ta intervenció dels trombons per primera vegada i, altre cop, una actuació desafinada del
metall. Finalment el quart moviment, on els primers compassos del Presto, Allegrv assai, una vibrant i impressionant entrada de cellos i contrabaixos, dibuixen el presagi de la integració orgànica d'un gegantí moviment. amb lu incorporació de tots els grups de la corda, fins al famós tenia que donarà pas al recitatiu del baríton (aquí baix), per passar a la doble fuga, les alternances i la fusió del cor (magnífica actuació de la gent de Puig-rcig), l'orquestra i els solistes que, en general, \an estat més aviat desconcertats i força irregulars. Kl conjunt orquestral, amb en Gerard (Claret de concertino, va sonar molt bé en les cordes, molt ajustades les tímbales, i amb oscil·lacions i diferències notables entre la fusta i cl metall. Pietre Cao va dirigir sense vehemència, com una mica allunyat dels seus col·laboradors i, potser, de l'obra, almenys aquesta nit.
(Ires/eí /ni/teis de la situació creada per una herència h\: F.. F.
La Floresta 'arma' un escàndol l 'na fotografia familiar, que s'ha
de prendre una hora després de l'enterrament del ric oncle que així ho ha disposat al testament, és la història que planteja l'obra còmica Doti Arrnando Gresca. El
muntatge s'ha pogut veure aquest cap de setmana a la l 'REF, dirigit per Pedró José Martín i protagonitzat per Àngel López, amb uns acurats decorats a càrrec de Joan Mires. / T. M. S. (LA FLORESTA)
ELS fGWTONS Dhe/u/m, 7 iT abril M 2000 Cultura 37
C o n c e r t s
Joves músics es retroben en les Novenes Trobades de PAOSC La convocatòria va aplegar prop de seixanta nens
TOM MONTKNEGRO
L'Associació Orquestra Sant Cugat va organitzar el cap de setmana passat les Novenes Trobades de Música Simfònica, destinades a joves intèrprets, i que van finalitzar diumenge amb un concert final. Un total de 58 nois i noies van participar en la singular proposta, iniciada dissabte amb una intensa jornada d'assajos, conduïts pels directors Jordi Picorelli i Josep Ferré i per un extens equip de professors.
L'ambició i la varietat en el programa va caracteritzar el concert dels joves músics, que van tocar obres de Schubert, Mahler i Rach-maninoff, entre d'altres, per finalitzar, com en les ocasions anteriors, amb obres pertanyents a bandes sonores de pel·lícules.
Segons els responsables de l'Orquestra, aquesta iniciativa "dóna la possibilitat de treballar amb una orquestra simfònica" a joves que, com és el cas dels intèrprets d'instruments com ara el fagot, l'oboè o la tuba, poden no haver tingut
mi;- • ¥ f>J> ,v >
• S L * * f
Música
Onze grups s'inscriuen
en el primer Concurs
de Música de Valldoreix
Segons /'AOSC, les Trobades "acabaran donant pas a una jove orquestra" K: ¥.. F.
la possibilitat de fer-ho abans. Això els suposa moltes vegades "un contacte amb un repertori nou i més ampli". A banda dels aspectes pedagògics, per als responsables de l'AOSC cal destacar l'enriquiment personal que aporten les jornades als nois i noies. Possiblement és per això que la ini
ciativa santeugatenca aplega cada vegada més joves músics, alguns de localitats com ara Lleida o Martorell, fet que, en opinió dels responsables de l'entitat, "acabarà donant pas a una jove orquestra", que de ben segur esdevindrà "l'Orquestra Simfònica de Sant Cugat de demà".
T. M. S. • Sant Cagat -
Tot i que el termini per ins-criure-s'hi finalitzava el dia 31, dimarts passat encara va arribar un missatge urgent demanant participar-hi. El Concurs de Música de Cambra de Valldoreix comptarà així en la seva primera convocatòria amb la participació d'un total d 'onze formacions, vingudes de diferents punts de Barcelona. La mateixa ciutat de Barcelona, Sabadell, Terrassa, però també el Baix Llobregat i el Bages són alguns dels llocs amb representació en aquest primer concurs, que Núria Stenger, coordinadora del Casal de Cultura de Valldoreix, qualifica de "molt exitós", atès que inicialment els organitzadors de la iniciativa havien previst la participació de "set o vuit grups", en el que consideraven "una edició de rodatge". És per això, que aquests mateixos responsables, que han volgut dur un intens treball de difusió, pre
veuen un certamen competitiu", que ajudarà a una ràpida consolidació del concurs en properes edicions.
El Concurs de Música de cambra començarà demà amb la selecció dels finalistes per part d'un jurat que encara no s'ha donat a conèixer, però que compta amb professionals i docents de la música de Sant Cugat, Terrassa i Barcelona. Poc abans de migdia, i amb audicions obertes al públic a la Sala d'Actes del Casal Cultural de Valldoreix, tots i cadascun dels grups inscrits faran una breu interpretació el resultat de la qual els donarà la possibilitat d'accedir diumenge al concert que tindrà lloc a l'església de la parròquia de Sant Cebrià, d'on sortiran les formacions guanyadores.
Enguany destaca la varietat dels instruments i dels grups presentats, des de duets a quartets. EI Primer Concurs de Música de Cambra de Valldoreix repartirà 300.000 pessetes entre els tres grups guanyadors.
Si encara no teniu aquest llibre,
Sant ;:. u^ys
CMat>°
Un recorre
a«yt*Tany
passeu per les oficines
del «TOT Sant Cugat»,
carrer Sant Antoni, núm. 42-22,
de dilluns a divendres, i us en lliurarem
un exemplar de franc.
Aquesta promoció finalitzarà
quan s'exhaureixin
els exemplars editats.
qnTCuGq1
38 Cultura ELS/CANTONS Divendres. 7 d'abril del 2000
Des de la història Un espai àe Pere Yivo i Gili
Reconstruir les dependències dels monjos?
Sorprenent notícia, f'a-pareguda a la premsa local i més enllà. Ho sen
to, però a més de sorprenent, no me la crec! Eixamplo la cita: "L'equip de govern es plante
ja reconstruir les dependències dels monjos que actualment no existeixen". Enhorabona!! Val més apuntar lluny que no pas quedar-sc a mig camí, per això sempre hi som a temps i amb llarga experiència de tots plegats... O és que es tracta simplement d'una inexacta transcripció periodística? Ja sol passar. Però, aprofitem-ho per fer una mena de meditació su-rrealista que, tot fent història, serveixi per omplir aquesta pàgina. Quines són les d e pendències que diuen que es "refaran"? Torcs o només les cases dels monjos? Fem el distret i entenguem-ho tan sols referit a les cascs dels monjos. Per avui, ja en tenim prou...
Actualment, l'única casa que
ens queda dempeus és la de l'abat. Fora d'alguns espais interiors, en general està ben consolidada. El que sí urgeix és la restauració de la façana de davant del claustre que, de tan «onada, més que la d'un palau, en recorda algunes del barri de la Barceloneta dels artys quaranta (amb perdó per la Barceloneta). Llàstima, per* què els arbres que han rallat darrerament, ho dissimulaven una mica... És d'aquells espais -no l'únic- que cal 3magar als forasters per vergonya pròpia i alienaf Com passa amb la font -possible racó bellíssim. formant part -que demana a crits poder brollar de nou, recordant-nos -cada vegada que hi passem- que només amb quatre quartos ho tornaria a fer i de gust...
Unes altres cases -<> millor cel·les- eren les dels monjos claustrals situades, a partir del segle XVI, al claustre superior.
Espai avui plenament ocupat i transformat "mü vegades* pel Servei de Restauració de la Generalitat. Voleu dir que aquesta gent se n'anirà mai? S'hi han gastat molts duro* de l'erari públic. I amb això, no s'hi juga!
í, j&SiaJïnent, ens queden fes eaiésdels monjos beneficiats, edificades a l'entorn i fora del claustre. Aquestes, adossades a la muralla i a les torres, no eren pas unes casetes petites t senzilles, sinó total contrari: la majoria eren una grans casalots. Ho vaig descobrir -amb sorpresa- llegint el L·librtdtls Ex-polis on hi figuren els inventaris fets amb motiu de la mort dels seus estadants. Amb detall, l'inventariador, va resseguint Ics estances, anotant tot el que hi troba. Moltes d'aquestes cases estaven formades per planta baixa i dos pisos! I quins baixos: amb entrada, passadís, menjador, cuina, al
guna habitació i, a més, estable oer a la mula i corral per a l'aviram-1 d'aquestes, almenys, n'hi havia onze: pabordia rna~ joi; Penedès, palau, inferme-
. «a, sagristia major, benefici de "ïbts els Sants, refectori, pabordia del Llobregat, obreria, carnbreria i priorat. Oi que no pot pas ser que vulguin refer tot això? Ja no hi és, i ves què hi farem...
L'equip de govern devia parlar de la conveniència que, d'aiguna manera, quedi constància externa de quin era el perímetre de tot el recinte monacal. S'endevina, però el lapsus m'ha vingut com l'anell al dit...!
írini lisirihuela in dirigir 'Caries d'amor. d'A. k. Cim/iy /•'.: T.. lARLM'l'.S
Amor epistolar amb Teatre Espiral HI Casal Cultural de Valldoreix
va acollir el cap de setmana passat la proposta escènica que s'encarrega d'organitzar cada mes el Gnip de Teatre Espiral. Cartes d'amor, l'espectacle que es va poder veure diumenge, interpretat per la metixa companyia, descriu una intensa relació d'amor platònic a traves de les cartes que s'escriuen l'Andy i la Melissa durant tota la seva vida. Des dels set anys i fins la vellesa, els personatges -amb personalitats molt diferents- donen forma a diverses etapes d'una relació que els seus éssers més pròxims mai arribaran a conèixer.
L'obra. d'A. R. Gurney, un dels dramaturgs nord-americans en actiu més reconeguts eles de l'escena i la pedagogia, trasllada a l'espectador una reflexió sobre el sentit de l'existència dels personatges. la vida dels quals transcorre davant els ulls del públic.
En la versió d'Espiral, una posada en escena sòbria es va posar al servei d'un extens repartiment d'actors, entre els quals destaquen les quatre actrius que van donar forma a Melissa al llarg de la seva vida, capaces d'expressar intensament els seus sentiments més rebels. / T M. S. (VAi.uxmi·ix)
IJI companyia So hi somniïs va presentar el seu útim espectacle I:: /•',. FARIMYKS
'R i i i ng ' a Mira -So l
Després de dos anys sense activitat, la companyia Ni ho somniïs Teatre va organitzar el cap de setmana passat al Casal Cultural de Mira-Sol la representació de l'obra Riiing, sota la direcció de Xènia Gausa. Amb una seleció de textos de Quim Mon-zó, Dorothy Parker, Nicasi Camps i Mireia Arboç, Riiingexplica en clau de comèdia com el telèfon, aquell aparell que se'ns presenta com a paradigma de la comunicació, pot donar origen a una infinitat de situacions d'allò més absurdes.
Els fragments que apareixen
al muntatge són adaptacions lliures realitzades per la mateixa companyia, i presentades en forma de gag còmic, amb prou espai tant per a la coreografia com per al violí d'Anna Andreu. Me-ritxell Manyoses. Josep Pla, Xavier Casas, Paula Pcrtinez, Est-het Hache. Bet Pourich i Mireia Juncadella van ser els actors encarregats de donar vida als personatges de Riiing, una obra amb la qual la jove companyia vol començar una nova etapa en què hi hagi la producció d'almenys una obra per any. / T. M. S. (MlRA-Soi.)
I.'evnpto/ e\ tamtx çttiom\ta /• K4C
Ayesa presenta el llibre 6Bajo tempestades'
T. M. S.
Tot i que establert a Sant Cugat, l'escriptor i dramaturg Gui-llermo Ayesa va néixer a les Filipines. Ara ha volgut tornar-hi literàriament per posar vida a dos personatges, aventurers i calaveres, que protagonitzen la seva primera incursió en la novel·la. Rajo tempestades. El llibre es presenta aquesta nit a la llibreria Alexandria, en un acte que comptarà amb la presència de Jaume Collell, periodista y responsable de HI Bur-ladero de La Vanguardia. així con de l'actriu Glòria Rognoni, que interpretarà el concert-espectacle Trio para violin, darinete y libro.
Rajo tempestades neix, segons Ayesa, d'una "necessitat de crear" al marge dels condicionants del teatre, un gènere al que l'escriptor -ex-director de Fila-Zero-ha dedicat gran part de la seva carrera. La novel·la, entre la llegenda i el record, explica les trajectòries de dos emigrants a les Filipines de mitjans de segle, que coincideixen en diverses etapes de la seva vida. Ayesa ja està treballant en la seva segona part.
Cia. Lazzigags presenta l'obra infantil 'Supertot'
T. M. S. - Sant Cugat -
La Fundació Xarxa d'Espectacle Infantil i Juvenil presenta el proper diumenge al Tea-tre-Auditori del Centre Cultural l'obra Superior, a càrrec de la Companyia Lazzigags. Supertot és una obra infantil en clau musical que explica les aventures de Bill (Supertot), un periodisra que, de cop i volta, rep poders so-brehumans i que s'haurà d'enfrontar amb la secta del Gran Drac, recuperant així l'amor de la seva estimada, Gladys. Amb text a càrrec de Josep Maria Benet i Jornet, l'obra compta amb la direcció de Joan Antón Sanchez.
ELS t CANTONS Divendres, 1 d'abril del 2000 Cukura 39
H i s t ò r i a del còmic
'El Guerrero delAntifaz9, sense màscara
El Guerrero del Antifaz ha estat un dels més populars personatges del còmic espanyol. La importància i l'èxit que va aconseguir s'ha d'entendre com a conseqüència lògica del llançament que es va produir propiciat des de les esferes del poder.
El Guerrero del Antifaz va néixer de la ploma de Manuel Gago el 1944, en plena postguerra, i es va perllongar a través de 668 quaderns d'aventures.
El dibuix de Manuel Gago era absolutament tosc, amb enquadraments en què el moviment era nul i l'ambientació inexistent. La documentació històrica, indumentàries, arquitectura, e t c , brillaven per la seva absència fet pel qual, malgrat el seu enorme èxit, la historieta mai va aconseguir superar la mediocritat en què es va trobar sumida des dels seus inicis.
Els quaderns números 421 al 502 els va il·lustrar Matías Alonso amb el dibuix molt més polit, tot i que tractant de seguir l'estil de Gago, que va tornar a partir del número 503.
Després de Ics aparentment intranscendents aventures d'un cavaller espanyol lluitant contra els moros, s'amaguen els principis ideològics basats en els tres conceptes bàsics per inculcar en els lectors: raça, religió i pàtria.
Bàsicament s'establia una fèrria defensa del catolicisme, si bé amb enormes contradiccions, com l'establiment del fet que matar per honor i venjança no va contra els manaments. Al llarg de tota la sèrie, els cristians estaven en possessió de la veritat absoluta, mentre que els musulmans, tots sense excepció, eren malvats, cruels, mesquins i, sens dubte, "maleïts infidels". No importava de cap manera que els àrabs en temps dels Reis Catòlics portessin vuit segles d'assentament a la península
Ibèrica, senzillament era el "maleït invasor sarraí" a qui s'havia d'expulsar de terra pàtria que, òbviament, per dret diví només corresponia als cristians. L'Església, òbviament, be-neïa aquest plantejament que redundaria sens dubte en una major expansió territorial. Els moros eren sempre el malvat enemic al qual s'havia d'eliminar perquè no contaminés la societat cristiana.
Al llarg de tota la sèrie es falseja amb absoluta impunitat la història, mai es fa cap menció a la convivència cultural interraciai i s'ignora amb absolut menyspreu el fet social i científic de mossàrabs i mudèjars, així com la clara influència que irrenunciablemenc ha tingut la nostra societat.
Un altre dels gran tabús dels anys quaranta i cinquanta, cl sexe, no podia quedar oblidat en la història. Les imposicions religioses pretenien transmetre una idea d'amor asexuat completament sublimat de manera platònica, inculcant un tipus de relació amorosa entre els personatges de la història que donaven lloc, sense pretendre-ho, a autèntiques aberracions contra natura i desviacionisme sexual.
El Guerrero del Antifaz era el digne exemple amb què s'havien d'identificar els joves lectors. Era un cavaller pur que tenia nòvia formal, amb qui mantenia una relació roman-ticoplathnica, clarament asexuada i en la qual els vots de castedat semblaven haver-se realitzat.
Aquest personatge va ser, en definitiva, cl fidel reflex d'una època, evidentment molt més recent que la Reconquesta i les croades, clar model de la mentalitat imposada des d'una altra croada que va ser exemple de repressions.
Jiïïïi IMAGINARI /
Rius i Taulet, 13
Tel. 93 589 36 32
Rambla del Celler, 89
Tel. 93 674 01 07
/
història * del m
còmic
Exposicions
Sexe i provocació en la fotografia de Maite
Llaceras a Zoom
I si fotògrafa santrugtitmca intenta "t/ne l'espectador no es quedi indiferent" F.:X. 1..
T. M.S. - Sant Cugat -
L'espai de fotografia Zoom presenta aquests dies Noves sensacions, una mostra dels darrers treballs de Maite Llaceras. Es tracta de la primera exposició que realitza l'artista santeugatenca, que declara estar "definint encara" tant les inquietuds com l'estil que marcaran Ics seves futures obres. Un total de catorze fotografies es donen cita en la mostra, amb motius que es mouen sense complexos entre la sensualitat i la més franca repulsió. Segons Maite Llaceras, la seva fotografia busca "despertar l'in
terès a l'espectador", creant-li "noves sensacions", mitjançant unes instantànies que poden resultar "agradables o desagradables", però mai "indiferents".
El color vermell és un element central en la sèrie que presenta la fotògrafa, ja que cadascuna de les obres està matisada i coberta amb una fulla d'aquest color, intentant contagiar la força, les emocions i les sensacions intenses que desperta. La jove artista, que no dubta a valer-se del "fàstic" i de la "morbositat", defineix la seva trajectòria com "una investigació", a través de la qual intenta "anar provant coses noves".
CASAUS "PASQUA 2.000"
del 6 d'abril al 9 de maig
Salll Misínól
Santiago Rusinol, 52 - Sant Cugat
Horari ininterromput de dilluns a diumenge
Tel. 93 675 47 51
40 Cultura EÜÍIC4INTONS Dkrndns. 7 d'abril del 10,\
www. r i p l e y . c i n e . c o m
1\N\
Quan temps feia que el gènere musical estava desterrat de les pantalles de cine? Els actors fa temps que no canten ni ballen, llevat que representi que estan damunt d 'un escenari. El realisme, aquest fatídic realisme que diu que és una ximpleria que algú es posi a cantar i a ballar al mig del carrer, va acabar amb un dels gèneres estrel la de l 'època daurada de les produccions d'Hollywood. Deu ser bogeria, però. a qui no li agradaria sentir-se com Gené Kelly a la mítica escena de Cantant/o bajo la lluvia, tota una explosió de vitalitat i alegria?
La serietat, la tragèdia ens ha guanyat la mà. Ja no cantem ni a la dutxa. Llisquem pel pendent del pessimisme, creient que és un signe d'intel·ligència. Hi ha qui diu que un pessimista només es un op-
i timista ben informat. El que encara no reconeixem, encara que resulti evident, és que la sobredosi de serietat va fatal per al fetge, a la nostra salut en general i ens posa d'un humor impossible.
Així que podem donar les gràcies a Kenneth Branagh pel valor que ha demostrat produint i realitzant Trabajos de amorperdidos. Branagh ha fet una versió d'una de tes comèdies menys conegudes de Sha-kespeare, traslladant l'acció a l'any 1939 i combinant els versos del poeta anglès amb la música i cançons dels germans Gershwin, lrving Berlin, Jero-me Kern i Cole Porter. Ha por-
I tat tan lluny el seu atreviment | que són els actors els que can
ten i balien, després d'haver rebut classes intensives. La pel·lícula irradia simpatia però t a m b é q u e d a clar q u e està marcant la fi d'una època i al final queda un to nostàlgic. No deu ser per casualitat que Branagh ha escollit un any tan especial com 1939; s'ha dit que després de la Segona Guerra Mundial i el llançament de la bomba atòmica l'humanitat va perdre !a fe en l'ideal renaixentista de l 'home com a mesura de totes les coses. No resulta gens estrany.
A Trabajos de amor perdidos retrobem l'esperit de les pel·lícules de Ginger Rogers i Fred Astaire, de Gené Kelly i Cyd Charisse; l 'optimisme del cineasta Frank Capra, a qui la seva mirada amable no el privava d'un encertat i lúcid esper i t cr í t ic , de l gen ia l Lu-bitsch, de l 'escriptor anglès P.G. Wodehouse de qui van drr fa molts, molts anys: "L'idíl·lic món de Mr. Wodehouse mai passarà de moda. Cont i n u a r à a l l i b e r a n t f u t u r e s
generacions d'un captiveri que pot ser més pesat que el nostre. E|Í ha construït un món on podem viure i disfrutar-lo".
í In món, el del musical, que va brillar durant els anys 30 i 40. que es va mantenir encara en els 501 va fer els seus darrers cants d e cigne els f>0. Els musicals posteriors, produïts amb comptagotes, són un reflex del canvi de mentalitat: Un drama com Cabaret - g e nial, això s í - , l 'ombra de la mort planejant a .1 Chorus Uite, la rebel·lia sense sortida a Hair,
Els llums s'han apagat. Ja no hi ha compositots com els que Branagh ha seleccionat, ballarins i cantants estan desterrats de la pantalla. Ningú sembla capaç de fer un nou Brigadoon. Branagh ha de \ iatjar al segle XVI per trobar al poeta per excel · lència de les emocions , aquell que va dir que "hi ha raons del cor q u e la raó no comprèn", i a principis del XX per aconseguir la música que expressi l'exaltada alegria de viure.
r i t í c a d e c i n e m a
Falses aparences
Pel·lkuiaAt&quc Verbal Director. Miguel Albaladejo Actors: Antonio Resines, Adriana Ozores, ... Durada; 83 minuts
Ataque verbal és una comèdia agredolça basada en la paraula i en les relacions de tot tipus que mantenen set parelles de diferents edats i condicions. Un dels punts d' interès consisteix a descobrir quina és la possible connexió entre fes set situacions i catorze personatges, que no semblen tenir res en comú.
Es tracta d'una pel·lícula sense gaire pressupost ni ambicions, excep te la de posar a prova l'enginy dels guionistes - e l mateix director i l'escriptora Elvira L indo , autora de Manolito Gafotas-jimb la complicitat dels actors.
ISABEL SAKZ
El començament, tot s'ha de dir, no augura res de bo; el primer episodi sembla candidat als antí-Oscars. Orfe de direcció, és una escena-seqüència a m b un cons t an t , i avorr i t , pla/contraplà; cl diàleg està necessitat d'una bona polida i als actors, en particular l'actriu, els fa falta pràctiques de vocaltt-zació, respiració i de com interpretar un text.
Ara bé , com tota regla té la seva excepció, Ataque verbal contradiu el fet repetidament comprovat que els primers deu minuts d'una pel·lícula Són suficients per poder valorar, amb petit marge d'error, l'obra que tenim davant. En el segon episodi, el director sembla recordar que la camera ha d'estar viva i la parella formada per Antonio Resines i Fedra Lorente donen caliu a un diàleg,
en principi \ ulgar. sobre el subministrament d'aigua i que té un gir inesperat cap al final. Quan, en el tercer episodi, entra en escena Adriana Ozores, juntament amb Roberto Àlva-rez, camera , actors i d ià leg flueixen en perfecta harmonia, acabant de captar l 'atenció de l'espectador. I. com si d'una peça musical es tractés, Ataque verbal segueix un crescendo, amb algun moviment més lent i d'altres més vius, fins al dar re r ep i sod i , q u e manté fins ai final cl misteri de la possible relació en t re aquestes set pàgines de la vida quotidiana d 'uns homes i dones. joves i grans. A la fi, Ataque verbal demos
tra clarament que no fan falta pressupostos desorbitats quan es tenen bones idees i aquestes se saben treballar.
E x p o s i c i o n s
' 6 . 0 0 0 anys de llenguatge marginal9
a la Casa de Cultura
l'na exposició recull una variada mostra
i: M. s.
Ek graffiti, imatges espontànies sorgides de l'imaginari comú, han acabat omplint les parets de les ciutats. Inadvertits per gran part de l'elit cultural, la Fundació Caixa de Sabadell ha volgut recuperar ara aquestes mostres d'art popular i presenta des de dimecres passat a la Casa de Cultura de Sant Cugat una curiosa mostra titulada Graffits: 6.000 anys de llenguatge marginal. L'exposició fa un recorregut per diversos àmbits de la subcultura urbana de la pintada, des dels graffiti mes pamfletaris fins als que identifiquen i limiten
de 'graffiti' FOTO: A'.UY I.ARRO.SA
l'espai, i des dels que neixen .del joc fins als que suposen obres de creació de gran valor. A través de nou espais diferents, l'exposició tracta l'ús que n'han fet els poders polítics i els seus contestataris, els presoners, els que difonen grans gestes, els presoners o els creients. entre d'altres. Cadascun d'aquests aspectes permet fer-se una idea del paper d'aquestes pintades al llarg dels darrers 6.000 anys, d'una diversitat tècnica i temàtica insospitada.
Tota mena de parets, portes i espais públis en general serveixen per plasmar les inquietuds i els afanys de notorietat dels incondicionals de la brotxa o l'esprai: brètols o artistes?
/ 'na exposi. io i un llibn lecullen 20 anys de l'obra del santeugatenc F: CEDIDA
Minuesa mira enrere a Barcelona Després de vint anys de treball
pictòric, el pintor Paco Minuesa ha volgut rememorar alguns dels aspectes més rellevants de la seva trajectòria amb l'edició d'un llibre amb més de 100 fotografies que
investiguen en la personalitat del creador santeugatenc. El llibre coincideix amb l'exposició que va inaugurar dimarts a la sala Tuset de Barcelona, amb una seixantena d'obres. / T . M. S. (SANT CI:C;AT)
fl£-/CANTONS Divendres, 7 d'abrildel2000 Cultura 41
£ I r e p o r t a t g e
Per tot el món hi ha 143 espècies d'esquirols arborícoles. També n'hi ha de terrestres i voladors. Són mamífers rosegadors de la família Sciuridae. Els que podem veure per aquí són els vulgaris o esquirol vermell, que es passen la vida dalt dels pins.
Uns 4 . 0 0 0 esquirols viuen amagats a la serra
"Cadapi em dóna la mà..." (J. Salvat Papasseit) Triga 17 minuts a rosegar una pinya FOTO: ARXIU
MARIANGELA ROVIRA
- Sant Cagat -
Josep Piqué estudia, de fa anys, els esquirols. Més de 300 pàgines de tesi doctoral que expliquen coses de la seva vida. Porta els programes públics del Museu de Zoologia, l'hi trobo en un despatx ple de carpetes i activitat. Passem la sala plena d'animals d'aquest museu tan interessant i poc visitat i anem a parar a la biblioteca, antiga i plena de caràcter.
- Primer em dedicava als lirons, que trobem al Montseny i la Vall d'Aran, però els desplaçaments ho complicaven. Els esquirols són més a prop, no calen tants ajuts i són fàcils de seguir. Vaig anar a Bèlgica a aprendre la metodologia d'estudi, el sistema per capturar-los, i funciona bé.
"Ecoetologia i biologia de l'esquirol Sciurus vulgaris, Linnaeus 1758, en dos hàbitats de predictibil i tat alimentària contínua que difereixen en l'abundància d'aliment". Els dos hàbitats són la serra de CoUserola -a la zona de Can Catà- i el parc urbà del Laberint d'Horta.
- Al bosc madur n'hi ha una densitat d'un per hectàrea, que està bé. Al parc urbà és d'1,7, perquè no hi ha depredadors. És la densitat més alta de les que s'han descrit.
El Laberint, doncs, és ple d'esquirols, més que enlloc, comparativament (al Central Park de Nova York, immens, n'hi ha 14.000). Allà a Horta no se'ls mengen els depredadors aeris, astors i esparvers, ni les genetes i fa-gines. A CoUserola, si contem a 0,6 de densitat - pe rquè hi ha bosc jove i camps- per 7.500 hectàrees, dóna la xifra de 4.500 esquirols, que deuen ser, si fa no fa, els que corren per les branques i baixen a terra de tant en tant.
- Sí, pugem als pins i marquem femelles prenyades i cries amb un ra-diotransmissor per saber on van a dormir. N'hem marcat 200 al bosc i 100 al parc. Fan un niu especial per tenir-hi les cries, en un altre lloc, en arbres de bona cobertura i més baixos.
No formen parelles, la família és la mare amb les cries. Un esquirol mesura, de mitjana, 22 centímetres (cap i cos, la cua a part) i pesa 274 grams al parc i 282 al bosc. El color és gris o marró amb el ventre blanc. Utilitzen de sis a vuit nius durant tres mesos, fets de branquillons i forrats de molsa. Varien per amagar-se de les genetes i evitar l'acumulació de paràsits.
El niu té uns 40 centímetres, amb una entrada que la mare tapa quan marxa. Alguna vegada poden aprofitar un forat a la soca d'un plàtan. Al
parc poden fer el niu a les branques més exteriors, buscant el sol, perquè no hi ha depredadors. Quan es fa vell, el rosegador concentra més els nius de dormir, els fa més junts.
La femella té un dia fèrtil, l'embaràs dura 35 dies i dos mesos i mig l'alletament. Les cries que neixen, de tres a cinc, comencen a marxar al cap de deu setmanes, la mare els va fent fora fins que acaben fent el niu. La femella jove té un part el primer any i després dos o més.
- Com a curiositats... Doncs que al primer part de l'any neixen més femelles, són el factor decisiu perquè augmenti la població, els mascles són promiscus. També que hi ha una certa activitat alimentària nocturna, segons el cicle lunar, amb lluna plena si és sobre l'horitzó. Passa quan el dia és més curt.
Els esquirols s'alimenten, sobretot, de pinyons de pi blanc (77%), altament calories i que abunden tot l'any; també de glans d'alzina i roure a la tardor, i gàlbuls de xiprer. A vegades depreden ous d'ocell. Es mengen 396 pinyons cada dia d'hivern, d'unes deu pinyes (cada pinya té 52 pinyons viables). O sigui que, tots junts, es cruspeixen 1.800.000 pinyons al dia a l'hivernada. A l'estiu queden poques pinyes i cal desplaçar-se més lluny.
Per variar una mica, tiges i algun insecte que se sumen a les 288 quiloca-lories dels pinyons.
El cicle reproductor de l'esquirol s'ha sincronitzat amb el de fructificació del pi blanc, diu Josep Piqué a la tesi. També que menjar de nit ho fan els animals de baix estatus social -suba-dults i població flotant- i els mascles, que no defensen territoris.
Així assoleixen un pes semblant al dels altres.
L'esquirol comú o vermell viu a Europa i Àsia; aquí el podem veure, alguna vegada, dalt dels pins o corrent per terra i enfilant-se per les soques. El seu estat és força bo, amb alguns perills com la introducció d'espècies forànies. La gent els compra i a vegades n'han alliberat al Montseny, on per sort no han prosperat.
Som a la setena ciutat més rica de l'Estat (van comptar les defecacions de gos i les voreres estretes i ocupades?), densa i sorollosa. A Sant Just no han volgut créixer, tenen espai i tranquil·litat; es perden, pobrets, creixement i riquesa. Si en sortim i anem al bosc potser veurem córrer els esquirols, ben d'hora i en silenci, en aquesta illa verda que encara ens queda, trencada i fragmentada, per escoltar la naturalesa i formular desitjós i esperances.
C o n f e r è n c i e s
Orient i Occident, tema de reflexió a TANC amb el teòleg Xavier Melloni
T. M. S. - Sant Cugat -
EI cicle Valors ètics i culturals en el canvi de mil·lenni organitzat per l'Arxiu Nacional de Catalunya i l'Associació d'Amics de la UNESCO de Valldoreix-Sant Cugat va finalitzar dijous de la setmana passada amb una conferència entorn a les mútues possibilitats d'enriquiment que s'o-fereixen les societats occidentals i orientals, a càrrec del teòleg Xavier Melloni.
La diferent forma de viure el temps que tenen uns i altres, però també la revolta o l'acceptació dels aspectes negatius de la vida, l'afirmació del valor de
la persona o la negació de l'ego, i la tendència a l'anàlisi o a la contemplació de la realitat són alguns dels aspectes que separen Occident d'Orient i que va tractar Melloni durant la conferència.
Pel teòleg i antropòleg, que ha viscut un any a l'índia, les diferències entre aquestes dues diferents concepcions de la realitat són "oportunitats de fer-se mútues aportacions". Així, segons Melloni, Occident, tot i que "domina el planeta tecnològicament", ha d'aprofitar el contacte amb Orient per "revelar la seva pròpia identitat". Aquest procés requereix posar en entredit conceptes centrals de la
Orient ofereix alternatives vitals K:X. i..
cultura occidental, com cl pro-gr¥s-"Yi. secularització ele la promesa de la vinguda del messies", segons Meroni-, o cl paper del plaer i del patiment -"font de saviesa en l'Orient"-, i admetre la possibilitat d'una societat menys egocentrista i que sàpiga viure el present.
E x p o s i c i o n s
Avantguarda i heterogeneïtat a Canals, amb les mostres
de Me jan i Balanza
T. M. S. - Sant Cugat •
Quan ja han transcorregut tres anys des de l'última individual de Josep Maria Mejan a la Galeria Canals, l'artista va tornar dimarts a la sala santeu-gatenca per exposar alguns dels seus més recents paisatges, on experimenta amb una paleta molt més càlida. Amb una expressió vagament figurativa, Mejan transforma en cal·ligrafia essencial espais pròxims pel públic santeugatenc, inspirats en el món rural del Vallès.
El pintor de la Rioja Juan Carlos Balanza acompanya Mejan amb un conjunt d'obres
dels anys vuitanta, a mig camí entre la pintura i l'escultura, caracteritzades per l'interès en la matèria, aspecte que ha anat evolucionant cap a elements que aporten volum. Balanza utilitza matèries com la fusta, la pedra i el ferro per extreure'n la geometria de la quoti-dianitat
US 4 CANTON
Economia 4 2 Divendres, 7 d'abril del J000
A l i m e n t a c i ó
Cargill Espana ven a Patel i Degesa la major part del seu negoci porcí
La divisió de l'empresa de Sant Cugat va facturar 3.250 milions el 1999
Cargil l es desfà de part del seu negoci porcí. La filial de la
mult inacional dels productes pr imaris per a l 'al imentació
deixa anar 2 0 . 0 0 0 truges reproductores i la cria de 3 5 0 . 0 0 0
porcs anuals, un negoci que l'any passat va generar- l i unes
vendes de 3 . 2 5 0 milions de pessetes, però que fa dos anys
va dur la companyia davant els tr ibunals per la fall ida frau
dulenta de tres explotacions.
Comerç e x t e r i o r
Rotatek i Ciama, de Sant Cugat, entre les 1 0 0 firmes més exportadores de PEstat
F i s c a i i t a t
Polèmica comercial per la intenció de la Generalitat de gravar les grans superfícies
n a Patel i Degesa seu negoci porcí
atva facturar 3.250 milions el 1999
m
Cargill comercialitza pinsos compostos
venda amb la intenció de la l'empresa de "focalitzar l'activitat de la divisió en la nutrició animal". Cargill Espana es dedica a la comercialització de cereals i matèries primeres per a pinsos compostos per a animals, tot i que també realitza diversos processos d'elaboració de pro-
pera animals FOTO: A'.UY IARR0SA
ductes com cervesa, oli vegetal i farines proteiques. I.a companyia té un total de 18 centres de treball repartits per tot l 'Estat, que donen feina a uns 600 treballadors. La seva matriu, líder mundial en la comcrcailit-zació de productes agrícoles, està present a 11 països.
F i $ c a / i t a t
Polèmica comercial per la intenció de la Generalitat de gravar les grans superfícies
T O M M O N ' T K N K C R O
- Sant Cugat -
Cargill Espana , filial de la nord-americana Cargill Incor-porated amb seu a Sant (-lligat, ha arribat a un acord per a la venda parcial de la divisió d'Integracions Porcines que té la companyia a diversos punts de l'Estat a l'empresa càrnica catalana Patel. D'aquesta manera, Patel, ubicada a Santa Maria de Corcó, adqui re ix una cabanya porc ina fo rmada per 20.(100 truges reproductores i assumeix els contractes amb ramaders per a l'aliment de més de 350.000 caps anuals. Patel, una de les més grans empreses
T. M. S.
-Sant Cugat -
I .es empreses santeugatenques Rotatek i Ciama figuren en el ràn-quing de les societats que més han exportat a Espanya durant el 1999, segons un informe presentat per l'Associació Multisectorial d 'Empreses (AMEC). Segons aquest informe, al voltant d'una quarta part de les 100 empreses que figuren en cl rànquing es troben ubicades al Vallès, que amb 467.000 milions de pessetes realitza el 17,8% de les exportacions espanyoles comptabilitzades per l'AMEC.
Rotatek, una empresa dedicada al desenvolupament i la fabricació
escorxadores de Ca t a lunya , amb uns 12.000 milions de pessetes de facturació, compta amb un total de 9.000 metres quadrats d'instal·lacions, i sacrifica cada any 700.000 animals. L'empresa es farà càrrec a partir d'ara d'un negoci que l'any passat va generar vendes per valor de 3.250 milions de pessetes. Mitjançant aquest mateix acord, la companyia de genètica Degesa-JSR es fa amb el control del Nucli de Multiplicació de Cargill. empresa que continuarà subministrant el pinso elaborat a les granges incloses en l'acord.
Fonts de la companyia sant-cugatenca relacionen aquesta
de maquinària d'arts gràfiques per a la qual 1999 va suposar una continuació en la seva línia exportadora, figura com la 19a. empresa per volum d'exportacions entre les comptabilitzades per l'entitat, amb 2.674 milions de pessetes. Les dades recentment aparegudes no han estranyat tampoc fonts consultades de Ciama, una empresa capdavantera en la fabricació de material elèctric, ja que la companyia, que ha rebut la Medalla al mèrit exportador de la cambra de Terrassa, ha dut "un camí constant de creixement exportador" des de 1984. Amb unes exportacions de 834 milions, Ciama va situar-se l'any passat com la 55a empresa més exportadora.
T. M. S. -SantCugat-
La proposta de la Generalitat d'implantar un nou impost sobre grans superfícies, anunciada dimarts de la setmana passada pel conseller d'Economia, Artur Mas, ha desembocat aquests últims dies en una intensa polèmica que amenaça a enfrontar en els tribunals la patronal de la gran distribució espanyola amb la Generalitat. El nou impost , que es destinaria a ajudes per a la millora del comerç tradicional, ha estat acollit de forma manifestament negativa per la representació a (Catalunya de l'Associació Nacional de Grans Empreses de Distribu
ció (Anged). En declaracions a ELS 4 CAVIONS, fonts de l'entitat
han assegurat que "no hi ha base jurídica que sustenti un impost d'aquestes característiques", que, a més, "vulnera la lliure competència". La mesura afectaria no només els hipermercats, com és el cas del Sant Cugat (Centre Comercial i de Pryca, sinó també grans espais especialistes, que ocupen llocs en la perifèria de les grans ciutats, "beneficiant-se", segons Mas, de les costoses infraes-tructures viàries. L'organització detallista Sant Cugat Comerç considera que "és important que es reconegui" ara el paper del petit comerç en el "desenvolupament" dels equipaments urbans.
La Generalitat no pujarà finalment els peatges
T. M. S. -Sant Cugat -
L'augment dels peatges de les autopistes catalanes que havia d'haver-se fet efectiu divendres dia 1 d'abril haurà d'esperar fins a una propera ocasió. El Departament de PolíticaTerritorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya ha decidit ajornar la pujada davant la decisió presa el mateix divendres pel Consell de Ministres de congelar també els preus de les vies de pagament de titularitat estatal. Amb l'aprovació d'aquesta mesura mitjançant un Reial Decret, el govern, que vol harmonitzar la política de peatges, ajorna la seva decisió fins que s'aprovi un nou procediment de revisió de les tarifes.
La Generalitat de Catalunya havia previst autoritzar inicialment una pujada d'entre el 3% i el 6% d'acord amb la variació anual de l'IPC que afectaria els peatges de les autopistes de concessió de la Generalitat, entre els quals es troben -tots dos a Sant Cugat- el dels túnels de Vallvidrera i el de les Fonts a la E-9, que hauria pujat el 6%.
Els immigrants necessiten un mitjancer, segons CCOO
T. M. S.
-Sant Cugat -
Els treballadors estrangers de la comarca requereixen l'ajut d'un mitjancer laboral. Aquesta és la conclusió principal que s'extreu d'un estudi realitzat pel Centre d'Informació per a Treballadors Estrangers de CCOO, que analitza les necessitats dels treballadors estrangers. Organitzacions empresarials com Foment o Ce-cot coincideixen també en la creació d'aquesta figura, que ajudaria a resoldre problemes laborals dels immigrants des del coneixement de la seva cultura. L'estudi també reflecteix una falta de coordinació entre les diferents entitats públiques i privades que treballen amb els immigrants.
ELS/CANTONS Divendres. 7 d'abril M 2000 Economia 43
Les empreses: IDEAPRIRÉT
Jordi Corberó (Barcelona, 1963) és un emprenedor conegut a Sant Cugat. Això es deu al fet que en una etapa anterior va ser responsable co
mercial del TOT Sant Cugat'. De fet, la seva carrera professional a Sant Cugat està lligada, en general, al món de la publicitat i les arts gràfi
ques. Abans de posar en marxa Ideaprint, Corberó va estar cap de Producció de Publicitat i Edicions. Des d'aquell càrrec va descobrir que una
empresa com la seva tenia un forat segur en el mercat.
Jordi Corberó. Director
U De moment, la imaginació del client és la nostra única limitació"
JOAN SORIANO
- Sant Cugat -
- Què fa Ideaprint? - La impressió digital és, ara
per ara, la nostra tasca principal. L'oferim en qualsevol format, gran o petit, i amb la possibilitat de fer tirades curtes, pràcticament personalitzades. També oferim el servei d'escàner d'alta resolució.
- La impressió digital requereix una tirada mínima?
- En gran format, no. N'hi ha prou amb la demanda d'un sol pòster. Pel que fa a la impressió digital en petit format, tampoc hi ha mínims, però aconsellem que es facin tirades superiors als 10 exemplars. La nostra feina inclou també, si el client ho desitja, oferir el pòster completam e n t acaba t . Això vol dir laminat, emmarcat...
- Quin és l 'avantatge de la impressió digital sobre el sistema 'offset'?
- Ks ideal per a les tirades curtes perquè permet estalviar els costos dels fotolits i les proves de color que les encareixen. Per exemple, l'edició de 200 exemplars d'una revista de vuit pàgines amb fotolits resulta molt cara. Amb aquest procediment, en canvi, costa aproximadament la meitat.
- 1 quin servei dóna un escà-ner d'alta resolució?
- Nosaltres el tenim fonamentalment perquè moltes vegades el contingut dels pòsters són fotografies. pintures o imatges que la gent té a casa i vol reproduir. Aleshores l'escàner de tambor p e r m e t r ep rodu i r qua l sevo l
Jordi Corberó dirigeix Ideaprint des del mes de desembre passat FOTO: X. I..\RR()S.\
imatge a grans mides amb una alta qualitat.
- Quin és el client propi d 'aquest tipus de negoci?
- Fonamentalment les empre-
"Podem oferir impressions digitals
en un format equivalent als quatre
metres quadrats"
ses d'arts gràfiques, les agències de publicitat i qualsevol altre tipus d'empresa amb una certa dimensió. El cert és que els treballs que fem aquí són ideals per a aquelles empreses que participen sovint en els certàmens firals, per exemple. Però també són idonis per a les exposicions
en museus o altres centres culturals com per als e sdeven i ments esportius La mateixa administració pública és un client natural d'aquest tipus de servei gràfic i de comunicació visual. l 'nes altres àrees d'especialització amb forta demanda són la senyalització o l'escaparatisme. De fet, el ventall d'aplicacions és immens , només depèn de la imaginació del client i de Ics possibilitats tècniques de duries a terme. La varietat de suports també és molt àmplia. Es poden fer impressions sobre paper, tela, lona, fusta, metacrilat, metall...
- Aparentment no sembla que la simple reproducció hagi de ser gaire innovadora
- Tot al contrari, recentment hem concebut uns panells per a un plató de televisió que proporcionen tres fons diferents.
Això permet guanyar temps i, a més utilitzar el mateix mobiliari i fa l'efecte que hem canviat completament d'estudi. A més, estalvia als escenògrafs el treball
"El que ens diferencia
d'altres empreses del sector és que oferim productes acabats
clau en mà"
de retirar els fons de l'escenari cada vegada. De tota manera, la impressió digital és només una part del nostre negoci.
— Hi ha més exemples? - Sí. Vam trobar solució per a
un sistema de senyalització de preus per imans per a un comerç de venda de gelats.
- Quins són, aleshores, els altres serveis que ofereix Ideaprint?
- Füs tracta de donar solució a totes aquelles qüestions que es presenten quan es tracta de fer comunicació exterior. Per exemple, nosaltres podem escanejar, imprimir i muntar sobre un plafó una figura retallada de fins a 3 metres d'alçada per un 1,35 metres d'amplada, que equival a una superfície de 4 met res quadrats. O proporcionar solucions per als diferents components d'una exposició i instal·laries . El q u e e n s d i f e r e n c i a d'altres empreses semblants és que Ideaprint fa productes acabats clau en mà. Aquest és el nostre millor reclam publicitari perquè és un servei amb poca oferta.
- D 'on provenen els clients actuals?
- Lògicament, molts són de Sant Cugat. Però també tenim clients a Sabadell. Cerdanyola i Rubí. La nostra àrea de cobertura encara és limitada, tenint en compte que vam obrir el desembre.
- D 'on va sorgir la idea de crear un servei com Ideaprint?
- És fruit de l'experiència professional. Com a, fins fa poc, cap de Producció d'una agència de publicitat, vaig tenir l'oportunitat observar que es produïa una gran despesa en escàners i pla-fonatges. Aleshores, vaig concloure que hi havia un forat al mercat i que la inversió inicial en la maquinària s'amortitzaria en un període de temps relativament breu. A Sant Cugat encara no hi ha ningú que ofereixi aquest servei i són pocs els que el poden donar de manera tan completa a la comarca.
- La ràpida obsolescència dels equips també afecta tant el vostre ram com el del disseny gràfic?
- No ens afecta tant com podria imaginar-se. Un escàner té una vida útil de 5 o 6 anys. En canvi, les màquines plafonado-res tenen una vida més curta. No obstant això, podem rebre els originals dels clients a través de la xarxa d'internet.
S e c t o r t e r c i a r i
Sant Cugat Comerç ha de decidir qui
dirigirà el nou Pla de Dinamització
La Cambra sufragarà finalment part del cost del dinamitzador T O M M O N T E N E G R O
• Sant Cugat -
Tot i que es va mostrar reticent en un primer moment, la Cambra de Comerç i Indústria de Terrassa ajudarà finalment a sufragar el cost del nou dinamitzador comercial. Així ho va
fer saber l 'entitat en la reunió multilateral entre administració i representants del petit comerç local que va tenir lloc a inicis d'aquesta setmana a l'Ajun tament de Sant Cugat, en què es va donar el tret de sortida al perllongament fins a finals del 2000 del Pla de Dina
mització Comercial. Sant Cugat Comerç ha de de
cidir ara el nom del nou dinamitzador, designació que en p a r a u l e s d e Mar ia E u l à l i a Egea, presidenta de l 'entitat, és " re la t ivament urgent" , ja que "a hores d'ara hi ha diversos t e m e s que cal resoldre" .
Entre aquestes prioritats amb què es trobarà el dinamitzador hi ha la senyalització de les botigues, que ja ha rebut el visti-plau dels botiguers. Aquesta actuació consistirà a dotar cada comerç d'una banderola iden-tificativa i d'ubicar monòlits informatius en zones de pas de la ciutat.
Segons Egea, el director del Pla haurà de procurar, a més, una agilítació de la vianantit-zació del centre del municipi, que ara es troba en fase d'estudi per part del RACC, així com establir també un conveni amb la concessionària corresponent en el cas que tiri endavant el projecte de pàrquing
a la plaça dels Quatre Cantons o a l'estació els Ferrocarrils de la Generalitat.
La presidenta de Sant Cugat Comerç, que es mostra "satisfeta" per la perllongació del Pla de Dinamització, ja que alguns de l s ob jec t ius de l ' an t e r io r - q u e va entrar en vigor l'estiu passat- "no s'havien acabat de resoldre", i confia que la figura de dinamitzador continuï estant present en futures campanyes, sense descartar fins i tot que l 'entitat pugui "fer-se càrrec del cost del Pla".
En tancar la present edició d'ELS 4 C A N T O N S , encara no
s'havia fet públic el nom del nou dinamitzador comercial .
HS4CANTONS
Immobiliària 44 Di-zriif/irs. 7 d'abrildel .'000
A L Q U I L E R
PISOS
C/ Estapé (cerca Colegio Joan Maragall) Superfície: 70 ml, 2 hab. dobles, 1 hab. ind., baho completo, cocina con galeria, comedor, balcón, tot.
exterior y orientado al sol, calef. gas natural y suministros contratados 70.000
Endavallada. 2 1 bx - Tet. 9 3 5 8 9 4S 66
A L Q U I L E R
• Casa. 2 habitaciones, terraza 20 m2, reformada y pintada, con vistas. Todo exterior 70.000 • Mira-sol. Unifamiliar 180 m2 const. con jardín 400 m2, sol, piscina y garaje 200.000
V E N T A
• Centro. 113 m2, 5° con ascensor, vistas, sol todo el dia y calefacción 20 M • FGC. Obra nueva de pisos y àticos dúplex de 2, 3 y 4 hab., pàrking incluido desde 32,630 M • Unifamiliares. En construcción, solar 600 m2 y 2 plantas 36 M • Kampió. 115 m2, 3 habitaciones, 2 baiios, terraza 15 m2, vistas, sol y perfecto estado (1 ano) . .42 M • Can Cortès. Unifamiliar, solar 1080 m2, 285 m2, construídos, piscina, vistas, sol y garaje 78 M
Y MUCHÍSIMOS MAS, jiLLÀMANOS YAÜ
C/ Valldoreix, 5 * • Tel. 93 5 8 9 73 74 - 93 5 » 9 « 1 « 1
P I S O S EN V E N T A
• Z. Pollancreda Apto. 60 m2, 1 dorm., sal.com. 25 m2, coc. amer., z. ajardinada c/ z. infantil . . . 2 1 M
• Z. Centro. 70 m2, 2 dorm., bano, calefac. a gas, sal.-com. 17 m2. Bien cuidado 24,5 M • CoU Fava. 80 m2, 2 dorm., b., calef. a gas, com.-sal. 18 m2, trza., z. com./ampliosjard. y piscina . .25 M
T O R R E S EN V E N T A
• El Colomer. Adosada, 160 m2, 3 dorm., b., aseo, calef. a gas, com.-sal. 26 m2, jard. privado 30 m2, terraza 12 m2, estudio 20 m2 48 M
• Res. Estación. Adosada, 153 m2 + terrazas 30 m2 + jardín 47 m2, 4 dorm., 2 b., aseo, z. residencial. Bien cuidada 50 M
A L Q U I L E R • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bafio comp., aseo c/ducha y
calefacción. Mucha luz y sol 123.000 + gastos • A estrenar, junto FGC. 3 dorm., comedor-salón, coc.-off., bano comp., aseo c/ducha y calef.
Mucho sol y luz. Perfecto estado 103.000 + gastos • Junto FGC. 4 dorm., comedor-salón, 2 banos comp., amp. trza., z. comunitària c/pisc.
Perfecto estado 100 .000 + gastos
V E N T A • Zona Edèn. A estrenar. 3 dorm. c/ arm. emp., amplio sal.-com., coc.-off., 2 b. comp.,
vestidor, lavad. y trast.. Acabados de calidad: parquet, màrmol, z. com. c/piscina .28,35 M • Ctra. Cerdanyola (cerca Monasterio). 3 dorm. (2 dobles), com.-sal., coc , lav., bano comp.
reform., terraza, calef. y aire acond. Mucha luz. Buen estado 23 M • Mira-sol. Torre. 140 m2, terreno 440 m2, 4 dorm., com.-sal., coc, b., aseo. H. sol 37, 75 M
• La Floresta. Torre individual, dos viviendas independientes de 3-4 hab. repectivamente, comedor, bano completo y cocina reformados, terraza y jardín. Solar 400 m2 45 M
• Junto Mercado. Local nuevo a estrenar, 30 m2 útiles, con tres escaparates y aseo. Céntrico 20 M • Centro. Piso 85 m2, 3 hab., sal.-com., cocina, b. com., balcón, luminoso, calefacción y ascensor .21,5M • Mira-sol. Torre individual 100 m2, 4 hab., sal.-com., coc. reform., bano completo reform. y aseo, garaje
cubierto. Solar 340 m2 32 M • Junto al Pinar. Parcela 975 m2. Califkación 20 a/10. Es edificable en el acto 30 M • Junto al Pinar. Casa indiv. 4 hab., com., coc. y b. completo. Solar 685 m2. Z. Alta y soleada 40 M • La Floresta, (a 10 min. estación). Torre 3 hab., comedor, cocina y bano completo y terraza 65.000 • Junto estación. (ç. Sant Domènec). Plaza pàrking para vehiculo grande. Fàcil aparcamiento 12.900 • Sant Domènech. Àtico dúplex seminuevo, 132 m2, 3 hab., + estudio, sal.-com., coc.-office, bano completo,
trza., sol y vistas, piscina, parket calef., pàrking 125.000 • La Floresta, junto Estación. Local 108 m2, dividido en dos salas i terraza 50 m2. Céntrico 100.000
• A L Q U I L E R E S • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com. Sal. - Coc - 2 Dorm. Calef. - Ase - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.
comunitària 110.000 • Coll Fava: Bajos con terraza. Nuevo a estrenar. 85 m2 - Com. - Sal. - Coc. - 3 Dorm. - Bano.
- As. con ducha - Ase. - Calef. - Jard. y Pisc. comunitària 120.000 • C/ LI. Companys: Apto. amueblado - 45 m2 - Com.-Sal. - Cocam. - 1 Dorm. - Bano . . . .65.000 • C/ Monasterio: 100 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 4 Dorm. - 2 Ban. - Calef. - Ascensor 65.000 • C/ Oriente: 60 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Bano - Trast. - Pk. 1 Coche 65.000 • P. del Hospital: Amueblado - 65 m2 - Com.-Sal. - Coc - 2 Dorm. - Bano - Ase - Calef. . .75.000 • Coll Fava: 85 m2 - Com.-Sal.- Coc. Off. - 3 Dorm. - Ban. - Aseo con ducha - Calef. - Ase. - Pk. 1
Coch. - Jard. y Pisc comunitària 110.000 • C/ Joan Oliver: 70 m2 - Com.-Sal. - Coc. - 2 Dorm. - Calef. - Ase. - Pk. 1 Coch. - Jard. y Pisc.
comunitària 100.000
8 9 OS O? / F. M a r i à 6 9 « 9 3 67/4 Z<4 6 9
V E N T A S • Dúplex. 55 m2 + 17 m2, 3° real, cocina amplia, mucha calidad, ascensor, todo impecable, puerta
blindada, carpinteria de aluminio, pàrking en la finca 23, 9 M • Piso especial. 2 hab. (antes 3), comedor 43 m2, cabina de ducha con hidromasaje, cocina amplia,
estado impecable, pàrking y trastero, z. comunitària con piscina 52, 5 M • Ctra. Cerdanyola. 90 m2, 3 hab., b. y coc, alto, b. orientado, com. muy amplio y ascensor 21,5 M • Ctra. Cerdanyola. Obra vista, 90 m2, 3/4 hab., actualizar, ext, ase. coc, lavad., bafio comp 18,5 M • Rbla. del Celler. 3 hab., bafio y aseo, trza., 80 m2, calef. Falta actualizar, muy tranquilo 26,5 M • Z. Mira-soL Impresionante casa 350 m2 + golfas, 5 hab. (3 suites), garaje, cocina, espectacular. 40 m2.
Buenos acabados 99 M • Z. Centro. Triplex seminuevo, 3 hab., trza., mucho sol, mejor que nuevo, 3 habitaciones 43,95 M • Cerca estación. Centro. 3 hab., bafio reformado, cocina actualizada, 3° altura sin ascensor, da delante
y detràs 1 6 4 M
A v . R ius f T a u l e t , 3 3
L T I 1 362 - Monasterio. Piso 90 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, cocina-office, lavadero, todo exterior, balcón 5 m2, todo reformado, alto, con ascensor 20,5 M
» Torreblanca. Piso 65 m2, 3 dormitorios, ascensor. A reformar 14,7 M • Vinyet. Planta baja 130 m2, 3 dormitorios, 2 barios, 2 amplias terrazas, pàrking y trastero, zona
comunitària. Todo_ reformado e impecable 44,2 M > 361- Coll Fava. Àtico 120 m2, 4 dormitorios, 2 barios, cocina-office, suelos de parquet, terraza
15 m2, 2 plazas de pàrking y trastero, zona comunitària y piscina. A estrenar 38,8 M > 319 - Vinyet. Piso 150 m2, 4 dormitorios, cocina-office, terraza 10 m2, pàrking y trastero, zona
comunitària con piscina, posibilidad de buhardilla 43 M > 367 - Rius i Taulet. Piso 110 m2, 4 dormitorios (3 dobles), 2 banos, salón 25 m2, cocina 15 m2,
terraza 10 m2, suelos de gres y parquet. Para entrar a vivir 29,4 M » 373 - Estación. Piso 100 m2, 4 dormitorios, bafio y aseo, terraza 10 m2, suelos parquet,
calefacción, pàrking 2 vehículos 30 M
Rbla. del Càller. 2 • TeL, 93 5 8 9 OO 6 6
£1 P I S 0 S , « u • Ctra. Cerdanyola. 75 m2, 3 dormttons i ascensor lo M • Pla del Vinyet. 84 m2, 2 dormitoris, pàrquing (2 c.) i piscina 31,5 M • Ctra. Roquetes. Baixos, 85 m2 + 80 m2 terrassa i pàrguing (2 c ) 37M • Av. Catalunya. Àtic triplex, 105 m2 + 50 m2 terrassa, 3 dormitoris i 2 banys 44 M • C/ Sant Eduard (Eixample). Àtic dúplex, 175 m2 i pàrquing 60 M • Can Picanyol. 200 m2, 2-4 dormitoris, 3 banys i pàrquing (2 c.) 75 M U N I F A M I L I A R S • La Floresta. Solar 1.200 m2 i casa 90 m2 35 M • Valldoreix (Montmany). 227 m2 i 3 dormitoris dobles 55 M • Valldoreix (Mas Fuster). 235 m2, 4 dormitoris + estudi + garatge 65 M • Valldoreix (Montmany). Solar 750 m2, casa 255 m2 + terrasses 89,25 M • Mira-sol (Can Rosas). 500 m2, solar 1.400 m2 i garatge (4 c ) 160 M
S a n t i a a o Rust f taL a a . · . T · l . 9 3 6 7 5 1Q 1Q
V E N T A DE T O R R E S • Z. Estación. 240 m2 solar, 50 m2 edificados 37 M • Z. Privilegiada. Adosada 190 m2, zona com., piscina 44.2 M • Z. Col. Maragall. Adosada esquinera, 170 m2, 93 m2 jardín 46 M • Mira-sol. Finca sefiorial, 280 m2, 800 m2 solar 78 M
V E N T A DE P I S O S • Rubi. Casco antiguo. 56 m2 + trza. pk 16.8 M
A L Q U I L E R E S • Ctra. Cerdanyola. 70 m2, 3 hab. Reformado 65.000 • Z. St. Francesc. Reformado, 4 hab 80.000 • Estación. 90 m2, 3 hab. Reformado 90.000 • Colomer. Adosada alto standing con ascensor, 4 h + estudio + pk 5 pi., jardín 300.000
R1u$ i Taulet. 4 • Tel. 9 3 6 7 4 3.2 41 - 93 6 7 4 13 66
V E N T A • Nueva promodón "Les casetes de Can Ravella"
Casas adosadas, de 270 m2 a 300 m2, en tres plantas desde 59 M Planta sótano: pàrking 2 coches, trastero y sala 30 m2. Planta baia: salón-comedor 50 m2, cocina-office, habitación y bano. Jardín y terraza de 70 a 200 m2. Planta l s : 4 hab. dobles y 2 banos.
• Dúplex en Parc Central 128 m2, terraza cubierta, salón-comedor, cocina-office, lavadero, 4 hab. (1 suite) con armanos empotrados, 3 banos, mucho sol, solo 8 verinós, pi. pàrking, trastero y z. com. con piscina .50 M
• Parcela en Urb. Mas Mestres, Olivella 950 m2, totalmente urbanizada * - 5 M
A L Q U I L E R • Local comercial
100 m2, esquinero, mucha fachada, c/ Xerric .250.000
Pisos de alto standing en Parc Central i Coll Fava
ÜM?lrMHa
B I L I A V E N D E S
• Z. Estació. A 1 min. estació , 70 m2, menjador, cuina, safareig, 3 dorm. i bany 21 M
• Z. Estació. 70 m2, menjador, safareig, 3 dorm., bany i terrassa 21,5 M
• Baixos jardí. Can Magí. 85 m2, jardí 80 m2, 3 dorm., 2 banys, pàrquing, traster i piscina 36,5 M
• Dúplex Can Ganxet. 150 m2, trsa. 90 m2, 3 dorm., 3 banys, estudi, 2 pi. pk i z. com./piscina . . .58 M
• Adossada El Colomer. 300 m2, jardí privat 125 m2 amb piscina, 5 dorm., estudi i 2 pi. pk 85 M
L L O G U E R S
• Àtic lloguer. Ctra. Cerdanyola. 70 m2, terrassa 20 m2, 2 dorm. i bany 69.000
• Adossada El Colomer. 300 m2, jardí privat 150 m2, 4 dorm. (1 suite), 2 banys i 3 pi. pk . . . .300.000
H E R F I N Q U E S P I S O S • Rubí-Ca n'Oriol. Ref. 1527. 84 m2, 3 hab., 2 dobles, bano y cocina imp. galeria, ascensor,
calefacción, puertas embero, ventanas aluminio. Muy soleado. Ideal parejas 12 M • Rubí-Nueva promoción z. Mercado. 90 m2, 3 hab., pàrking opcional y tastero, muy soleados. Acabados
r calidad. Últimos pisos a la venta desde 17, 52 M • Rubí Norte. Ref. 1452. 138 m2, 3 hab., bano, aseo y cocina imp., terraza, balcón, ascensor, calef.,
puertas embero, ventanas aluminio. Impecable 26,5 M • Rubf-Can Fatjó. Ref. 1201. 80 m2, 3 hab., bano y cocina impecable , terraza 70 m2, ascensor,
calefacción. Impecable 21 M CASAS Y T O R R E S • Rubí-Can Mir. Ref. 2752. Torre 134 m2, 4 hab., bafio, aseo y 2 cocinas bien, parcela 550 m2, terreno llano.
Impecable. Para entrar a vivir 19 M • Rubí-Nueva promoción Can Roses. Casas unifamiliares 220 rji2 + 90 m2 jardín, 4 hab. dobles, 3 banos
comp., aseo, ascensor, garaje 2 plazas. Acabados l a calidad. Últimas casas desde 33,5 M
Cervafrte*. 52 . Rubí • T«l. 93 697 45 62
P I S O S • 079 - Ctra. Cerdanyola. Reformado, 4 hab., bano, aseo, calefacción y ascensor. Pàrking opcional .20 M • Rius i Taulet - En construcción, piso y dúplex con terraza. INFÓRMESE. • 087 - Rbla. Celler. 3 hab. (antes 4), bano, aseo c/ducha, calefacción y terraza 80 m2 25 M • 107 - Parc Central. Bajos 135 m2, 3 hab., 2 b., jardín priv., pk, trastero, a. acond. y pisc. com. . .50 M
T O R R E S A D O S A D A S • 114 - Z. Estación. Garaje, 3 hab., estudio, bano, aseo y piscina comunitària 48,3 M • 016 - Esquinera. 240 m2, 4 hab., estudio, 2 banos, aseo y jardín privado 170 m2 c/piscina . . . .67 M • 014 - A estrenar. Z. residencial, disefio exclusivo, 3 hab., 2 banos, aseo, estudio, l a calidades . .59 M
Av. Lluís Companys. 8 - Tel. 93 587 8 9 9 0 - 93 589 26 43
I M D E S A V E N T A S • Valldoreix. Casa 145 m2, 4 hab. (1 de 25 m2), 2 b., sal.-com., cocina, terraza y solar 630 m2 . .42 M • PI. Augusta. Piso 150 m2 útiles, 4 hab. dobles, 2 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, 1 pi.
pàrking. Acabados l a calidad. Perfecto estado 44,5 M • C/ Bergara. Piso 150 m2, 3-4 hab., 3 b., sal.-com. 40 m2, coc.-off., tria. 20 m2, 2 pi. pk, trast.! z. com.
c/ piscina. Comp. reformado, parquet, aire acondicionado en salón-comedor 67 M • Z. Golf. Torre 340 m2, 4 hab. (2 suites), 3 banos, aseo cortesia, sal.-com. 40 m2, sala-estar 30 m2,
terraza, bodega, garaje 2 c. y jardín con piscina. Solar 700 m2 95 M • Bellaterra. Casa singular, 315 m2, vivienda 1 sola planta, 4 hab. (1 suite con vestidor) + hab. servicio
con bano, 3 banos, sal.-com. 45 m2, coc.-office, terraza, garaje, bodega, jardín con piscina. Magníficas vistas. Solar 1.700 m2 n o M
• Valldoreix. Torre 400 m2., 5 hab., 3 banos, aseo, sal.-com. 40 + 20 m2, buh. 40 m2, garaje, sala juegos. trastero, jardín muy cuidado c/piscina. Solar 900 m2. Perf. estado. Acabados l a calidad. 125 M
i ¥ ' l ^m WMMMiW»] V E N D E S
• Rius i Taulet Pis 4 hab., ampli saló, cuina-office, 2 grans terrasses i pàrquing. P-3034 40,5 M • Centre. Pis 3 hab., 2 banys, cuina, ascensor. A reformar. P-2972 21 M
• Creu Roja. Pis 3 hab., bany + aseo, saló-menjador, terrassa i pàrquing. P-3010 26,5 M
• Joan Maragall. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menj., cuina-office, terrassa i pàrquing. P-2974 31,5 M
• Rbla. Celler. Pis 4 hab., 2 banys + aseo, saló-menjador, pàrquing, cuina-office. P-3001 39 M • Centre. Obra nova. 2, 3, 4 hab. i àtics Des de 34,4 M
• Ctra. Cerdanyola. Pis 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina. Com nou. P-2834 24 M
• Valldoreix. Casa amb solar 432 m2, 2 hab., saló, trsa., pk i piscina privada. C-970 45 M • Pinar. Unifam. en construcció, jardí 600 m2, 5 hab. + estudi, saló, cuina i pk 2 pl.C-943 60 M
Dos de Maíq. 2 5 . Tel. 9 3 5 8 9 8 4 OO
F I N L L O G U E R S
• Pis pL Sant Francesc Nou, 3 habitacions, bany, aseo i calefacció (tot inclòs). 80.000 • Pis planta baixa. Parc Central, 2 hab., bany, calefacció, tot exterior, 150 m2 jardí privat, pL pàrquing i
traster (tot indós) 125.000 • Pis a prop Estació. 4 habitacions, bany, aseo, tot exterior i calefacció 90.000
V E N D E S
• Casa a El Colomer. Adossada, 3 hab. grans, bany, aseo, calefacció, pàrquing, jardí particular . . . . 45 M • Pis nou a estrenar. A prop estadó, 4 hab., 2 banys, parquet, pàrquing, traster, calef., exterior, llar de foc . . . 37 M
Valldoreix. 6 0 • Tel. 93 6 7 4 67 i S - 93 589 33 68
I N M A V E N D E S
• Pis z. Golf. 4 dorm., 2 banys, saló 30 m2, terrassa, 2 pi. pàrquing, traster i vistes 49 M • Àtic tríplex. Cèntric 3 dorm., 2 banys, lavabo, terrassa 60 m2 i vistes. Impecable 43 M • Adossada cèntrica. 3 dorm., bany, lavabo, Mançarda, z. rentat, pàrquing, traster i terrassa . . . 41,5 M • Adossada c/ Àlvarez. Costat estació, 4 dorm., 2 banys, lavabo, ascensor, pàrquing i t ras ter . . . . 65 M • Torre ctat Montserrat. Solar 900 m2, 5 dorm., 2 banys, celler, calefacció i vistes 31,5 M • Torre Valldoreix z. Estadó. Solar 1000 m2, 7 dorm., 3 banys i calefacció a gas. Bon estat 68 M • Torre alt standing. Solar 950 m2, casa 575 m2, 7 dorm. (3 suites), 4 b, lavabo i piscina 155 M • Despatx cèntric z. Creu Roja. 100 m2 amb 5 divisions i molta llum 24 M • Local c/ Vallès. 250 m2, dúplex i lavabo. Bon estat 25 M • PLACES DE PÀRQUING en diverses zones en VENDA o LLOGUER
F I N I D E N T E
NUEVA PROMOCIÓN
• 3unto FGC • Pisos y à t icos
• 2 y 3 hab . + es tud io
• Acabados de 1° ca l idad
DESDE 20.720.000 ptas.
mmmmmmÈmmmmmmmmmmm:;ímií
I M M O B . & S E R V I C E
• Casa adosada. Esquinera seminueva. Sup. const. 170 m2 jardín, 100 m2, 2 pk, salón, coc.-office, aseo, lavad., 3 dormit., 2 banos, estudio, terraza 46 M
• Casa adosada. Esquinera junto FGC. Sup. const. 250 m2, jardín 110 m2, salón, coc.-office, lavadero, aseo, 4 dorm., 2 banos, 3 pàrking, trastero 56 M
• Casa adosada. Zona Colomer. Sup. const. 250 m2, jardín 35 m2, salón 35 m2 c/chimenea, aseo, coc.-office, 2 pk, trast., lavad., 4 dorm., 3 banos, estudio, terraza, z. comunitària c/piscina 57,8 M
• Casa individual. Cerca FGC Valldoreix. Sup. const. 300 m2, jardín 800 m2, 2 pàrking, trast., lavad., 2 banos, 4 dorm., estudio, salón, coc.-office, z. com. c/piscina, frontón, columpios 72 M
• Piso frente Kampió. Sup. const. 110 m2, trza. 10 m2, salón, coc.-off., 4 dorm., 2 b 28,5 M • Piso Rius i Taulet Sup. const. 150 m2, trza. 15 m2, salón, coc.-office, lavad., 4 dorm., bano, aseo,
reformado, parquet, pàrking 40,95 M • Àtico tríplex. Zona estación. Sup. const. 280 m2, 4 terrazas, salón c/chimenea, comedor, coc.-office,
lavad., 5 dorm., 3 banos, aseo, estudio, 2 pàrkings, trast., z. comunitària c/piscina 84,9 M
Flaca Qetavià. 4..* 93 589 54 54 - 93 674 84 03
L L O G U E R S
• PI. Mas Roig (Valldoreix). 80 m2, 3 habitacions, cuina i bany complets i jardí 62.000
• Pg. Mimosa (La Floresta). Unifam. 110 m2, jardí 200 m2, 3 hab., cuina i 2 banys Perf. cond. . 160.0000
• C/ Gorina. 60 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet 60.000
• C/ Carme. 70 m2, 3 habitacions, cuina i bany complet 54.000
• Ctra. Cerdanyola. 95 m2, 4 hàbit., cuina i banys nous, calef. a gas nova i pintat de nou 85.000
• Local. C/ Adrià Gual (Roquetes-Can Magí). 76 m2 60.000
• LocaL C/ Enric Granados. 145 m2 155.000
Av. Lluís Companvs, 22 • Tal. 93 6 7 4 1 4 9 1 - 9 3 6 7 4 14 97
T I L V E N T A • Z. Centro-Estadón. 120 m2, ext., soleado, total, reformado, impecable, 4 hab dob., bano + aseo,
salón-comedor, cocina + freg., trza, calefac. Para entrar a vivir 25 M • Z. Centro-Estacién. Av. Enlace. A reformar. Exterior. Bajos 76 m2, 3 hab., salón-comedor, bano,
cocina + fregadero. Apto vivienda 0 despacho 14 M A L Q U I L E R • C/ Solsona-Graells. A estrenar 93.000 ptas. Pk. opcional (+12.000 ptas) E S T A B L E C I M I E N T O S • Bar-Restaurante en traspaso. Ocasión. Z. centro Sant Cugat, con todas las instalaciones, gran
terraza, aire acond 240.000 alquiler. (Traspaso a convenir) S O L A R I N D U S T R I A L EN V E N T A • Sup. 1.900 m2. Fachada Ronda, jto.túnel Vallvidrera/Chic. Edif. 3 plantas, 3.702 m2 de techo. P À R K I N G S EN V E N T A Y A L Q U I L E R
VIUà. 1 - local 8 (entrada per Or. Murillo, 21> • Tel. 9 3 6 7 4 8 8 OI
TORRES EN V E N T A
• Sant Cugat Casco urbano. Completamente restaurada, 4 habitaciones + estudio, gran cocina, 3 banos, patio interior. Buena zona 65 M
• Valldoreix. 227 m2 const., salón 41 m2, 4 habitaciones, 2 banos, coc.-office, calefacción, perfecto estado, garaje. Parcela 690 m2 52 M
• Valldoreix. Nueva construcción, 287 m2 edif., solar 600 m2. pk 2 coches, 4 habitaciones, 2 banos, aseo y cocina completa 76 M
• Valldoreix. 2 torres nueva construcción, 1000 m2 parcela cada una, 276 m2 edificados, pk 3/4 coches, gran salón, 4 habitaciones, 3 banos, calefacción y buenos acabados 76 M
Tasaciones gratuitas. Necesftamos torres y terrenos para cubrir demanda de nuestros clientes.
Rbla. Mi. Cinto Verdaauer, 19. Valldoreix - Tel. 93 5.90 0 3 79
L L O G U E R S
• Ocasió! Pisos nous per estrenar a Coll Fava. 3 hab., 2 b. comp., saló-menjador, cuina moblada, safareig, terrassa, pi. d'aparcament amb traster, piscina i jardí comunitari Des de 87.000
V E N D E S • Solar a Bellaterra. 1000 m2, a 2 min. estació,
amb vivenda de nova construcció de 100 m2 amb acabats de la qualitat i garatge. Possibilitat d'ampliar la vivenda fins a 400 m2. Jardí 900 m2 completament acabat 69 M
• Despatx. A 100 m2 Monestir, 52,25 m2 + 18,07 m2 terrassa 15 M
LOCALS • Av. Francesc Macià (Coll Fava). 55 m2, ideal
per a negoci. • Molt cèntric. 32 m2. • Sant Tomàs, 104 m2 útils. Subministraments
donats d'alta 70.000
PÀRQUINGS • Rbla. del Celler. En venda 0 lloguer.
del Celler, s/n • 93 589 49 44
M A V E N D A P I S O S • Ref. 171. Z. Torreblanca. 2 h., sal.-menj. 25 m2 amb xem., 2 trses., cuina ref., b. origen i pk .22,5 M • Ref. 172. Z. Ribatallada. 4 hab. i 2 banys (m. bon estat), aseo, exterior, pk, traster i terrasa . . .47 M • Ref. 173. OBRA NOVA Z. Golf. Àtic dúplex, 4 hab., 3 banys, aseo, solàrium 30 m2, estudi, parquet, z.
comunitària a/piscina i vestidor, 2 pi. pàrquing i traster 87,55 M • Ref. 118. 3 hab., 2 banys, saló-menjador, cuina-office, terrasa, pàrquing, jardí com. i piscina . . .40 M • Ref. 137. 4 hab., 2 banys, menjador, pàrquing, jardí comunitari i piscina 43 M • Ref. 141. 4 hab., bany d'origen, terrasa. Molt a prop de l'estació .19,9 M
V E N D A CASES I T O R R E S • Ref. 166. Casa adossada 180 m2, 3 hab., 1 suite, 2 banys, 1 aseo i acabats la qualitat 59 M • Ref. 155. Torre amb piscina, 3 hab., 2 banys, menjador 29 m2, pàrking, 3 terrases 42 M
• ;B&riSïMiiMrlll«fc. 6> :Sar«t : >ea«3* : * T e l . 9 3 6 7 : 5 <612;:;7:5,
- Empresa germano espahola de Servicios Inmobüiarios -
TENEMOS LA VIVIENDA A SU MEDIDA
iQué hacemos? Ofrecemos un servicio de alquiler y venta de pisos y casas de alto standing. Nuestra selección cuida especialmente el buen estado de cocinas y banos.
jCómo trabajamos? Nuestra filosofia de servicio se basa en cuatro pilares bàsicos: • Calidad • Rapidez • Eficàcia • Trato y seguimiento personalizado
(Dónde operamos? En Barcelona, Pedralbes, Sarrià, Tres Torres, Eixample, Ciudad-DiagonaL Sant Just SANT CUGAT, Castelldefels, Sitges y en el Maresme.
^Nuestros clientes? Multinacionales, Entidades financieras y Consulados. tldiomas? Alemàn, inglés, francès, holandès, italiano, catalan y castellano.
HEHOS ALOJADO A HAS DE 100 FAHÍUAS EXTKANJERAS A SANT CUGAT
Beltran i Rózoide, 8. Barcelona • Tel. 93 204 55 20
Estètica ELS /CANTONS Divendres, 7 d'abril del 2000
Estètica i Bellesa l'article: Els cabells que es porten
CABELLS LLARGS Les cabelleres es porten ondulades o texturitzades, sense uniformitat, a i'estil noia Bond dels anys 70, que podeu aconseguir eixugant els cabells cap avall i només amb l'ajut de les mans i una escuma de fixació. Les ondes de la perruqueria s'obtindran amb tècniques suaus o, si fossin naturals, reforçant la inclinació dels cabells. Els cabells es treballen amb esglaonats en mides diferents per guanyar volum i queden separats de la cara, subjectes darrere de les orelles. La clenxa es marca fermament i se situa al centre o en un costat, però baixa.
MITJA MELENA Desapareixen les quadrades i geomètriques i ara són més curtes, llises, sense volum i desfilades, donant una imatge més dinàmica i juvenil. La clenxa queda al costat i es pentina per darrere l'orella. Els desfilats de puntes i els buidatges proporcionen resultats amb molt estil en les mides més reduïdes.
CURTS Es treballen amb la suavitat que imposa la temporada, fet que dóna una imatge més femenina. El tall molt decapat, els clatells i les patilles llargues, molt despuntades cap a la cara i el serrell llarg, desfilat i de costat sobre les celles, per endolcir el tall i emmarcar el rostre. El colors s'intensifiquen per guanyar vivacitat. Hi ha, però, una altra versió que es basa en els serrells sencers i curts.
RECOLLITS Es veuen cues i monyos alts o baixos, així com recollits laterals, i compleixen una doble funció, la de resultar més informals i la d'alleugerir la calor dels mesos d'estiu. També n'hi ha de més sofisticats per a les sortides nocturnes, per exemple.
'RETRO' Sens dubte, ets pentinats crepats i marcats amb rui-tos creen una imatge més sofisticada i femenina. Els d'ara es presenten més atractius que a la seva època. Ja ho sabeu, per acabar, un bon ruixat de laca.
AFRO / RASTA No podia faltar un estil ètnic per als més joves, pur reflex del que es pot veure a les ciutats més cosmopolites. Es porten volums de cabells cardats o tre-nats, des de rínxols crepats fins a pentinats ben dis-baratats. Un altre model fàcil de seguir seria repartir per tot el cap monyos petits.
EL COLOR Els tons castanys estan de moda i el pèl-roig tipus cocker. El vermell i el blau es porten en tota la seva gamma, però si preferiu no arríscar-vos tant, opteu per acolorir només alguns flocs. Per als cabells més curts es porten el ros-ros, caoba intens o negre-negre, segons les faccions de cadascú. De totes maneres es recomana que els canvis de color siguin progressius, que una morena no aparegui 'endemà pintada de rosa i viceversa, sinó que de ir ica en mica es vagi acostumant a la futura imatge.
DIFERENTS 'LOOKS'
Salvatge Està pensat per a aquells cabells llisos o arrissats als quals se'ls vol dedicar poc temps. Es tallen de manera irregular i molt desfilats a les puntes, i acabaran emmarcant el rostre. El volum queda controlat amb un tipus de modelatge d'acord amb el tipus de cabells. El color intensificarà l'expressió i donarà una imatge més jovial amb nòrdics, zíngars i vermells embruixats.
Contrastat Pels qui volen fer un important canvi d'imatge, sense importar-los partir d'uns cabells llisos o arrissats. Uns cabells curts o llargs, però desfilats i despuntats, que proporcionen una imatge d'esponjositat. El contrast s'aconsegueix amb serrells molt curts en llargues cabelleres o amb arrels llises i puntes de ris premut o tirabuixó; també amb el color, combinant gammes de marrons amb rossos i nòrdics.
Indefinit Per a homes i dones que vulguin donar una imatge sexualment neutra. A partir de llargs i curts asimètrics, amb puntes desfilades o despuntades. La forma queda texturitzada amb el mateix tall, de manera que es recrea volum sense necessitar modelar els cabells. Es reforça la naturalitat del color propi, creant harmonies de contrast i punts de llum.
Informal És ideal per a caràcters joves i rebels i s'aconsegueix creant feminitat amb una mida llarga o mitjana. Les puntes es desfilen per evitar caps grans i el volum es controla per guanyar naturalitat. Les més llargues es cargolen en blens rastes que endolceixen la imatge. Quant al color, es realça el natural o s'escull el to que més afavoreixi el cutis, ulls i estil.
Fresc S'avé molt amb uns tipus de cabells gruixuts, llisos o rebels. Són curts, de peça llarga i amb serrell o sense i molt desfilats, que persegueixen un acabat molt natural, per pentinar només amb els dits. El color realçarà més la imatge amb acolorint blens en uns rossos llampants, focs o terra.
D e r r u q u e r s
PERRUQUERIA ESTÈTICA SOLÀRIUM
Al servei de Sant Cugat des de 1955
93 589 60 88 C/ Francesc Moragas, 23 bis l e r
08190 Sant Cugat del Vallès
ToT CADEII Tot pel teu cabell
Tot pel teu cos Tot per maquillatge Tot en perfumeria
TOTPERATU ALS MILLOR PREUS
C/ Valldoreix, 61 - Tel. 9 3 6 7 5 0 6 0 3 SANT CUGAT DEL VALLÈS
I • Tractaments corporals
Micropigmentació • Tatuatges
C/ DEL SOL, 22 08190 SANT CUGAT Tfno. 93 590 05 41
c e n t r e d ' e s t è t i c u
(.'•/ Francesc Moragas. 2 í • Tel 9 í o - í . SK ' OH 190 Sant Cugat del Valies
Massatge biosmòtic
Quiromassatge ^ ^ ^ ^
Aromateràpía *jA Saíut Hidroteràpia JS/ a t u m [ < Tractament natural pels peus I I I ,- ,-
Tractaments facials I I I ümb fo
Tractament anti-estrès Peeling corporal amb productes naturals
Centre SPA Tractament de fangoterapia i algoteràpia per: ciàtica i lumbàlgia
contractures i tendinitis
acne psoriasis
artrosis artritis
cel·lulitis i aprimament
mans
Sant Cugat del Valies
Cl Les domes, 11 (cant. pi. Pere San) Tel. 656 890 149
Kff-Coniro/
Gimnàs especial per modelar la silueta femenina Estètica hores convingudes
C; Esperanto. 12 int. D. Tel 93 589 23 43
si vols anunciar-te, truca'ns al telèfon
93 589 62 82
el consell: Per cuida r-los
Assecador. No l'apropeu massa ni l'engegeu a la màxima potència, perquè l'excés de calor tomarà els cabells treneadfssos.
Brillantor. Si els esbandiu amb aigua freda bri8aran més, així com si hi apliqueu una màscara revètaiitzant que podíeu potenciar cobrint el cap amb paper de plata i escalfant-lo després amb l'assecador de 15 a 20 minuts.
Caiguda. Quan s'acosta un canvi d'estació preveniu-la emprant un xampú anticaiguda, però si la pèrdua és important, preneu més ferro, calci, zenc i vitamina 8 a ta vostra dieta. L'abús del tabac i del cafè també hi té a veure.
Caspa Per combatre-la, feu-vos-hi un massatge amb suc de poma rebaixat amb tres parts d'aigua. Treballeu-ho suaument amb els dits durant cinc minuts i ja podreu rentar-lo.
Raspallat. És molt important per la salut dels cabells. Les pues han de ser gruixudes i es fa des del front cap al clatell, des de l'arrel a les puntes; baixeu el cap i repetiu l'operació.
ELS4CANIONS Divendres, 7 d'abril Hel 2000 Salut 47
Medicina i Salut GUIA MEDICA
Centre de Rehabilitació Fisioteràpia SUSANA NICOLETTI Sant Antoni, 74. « 93 674 74 37
SOFIA ROMA FERRÉ Fisioteràpia Ass Sanitàna. Fiatc, Astsa. G/Vfíà,49 * 93 674 48 72
Cirurgia Geriatria O R FERNÀHDEZ LAYOS Oairgia genaral, aparell digestiu. ASC-Prevtasa-Sanftas. Av. Torre Blanca. 2-B, 2n, A1. « 93 589 47 00
Consult. Centre Mèdic CENTRE MÈDIC SÀBAT Certificats de conduir i armes. Medicina interna, especialitats. Santiago Rusinol, 2, entr. 1a. « 9 3 6 7 4 1 5 2 6
Dietètica-Nutrició DRA. M . DOMINGO GALLART Mediona general, dietètica. OiWuns, dimecres i divendres, hores convingudes Plaça Doctor Galtes, 5,1r 3a. c 93 674 63 29 «935896483
CENTRE D'OBESITAT I MEDICINA ESTÈTICA Dra. Anna R. Cerdà • Dra. Rosario Sagarna • Dra. Uum Garcia Consultoris Edifici Torreblanca. Av. Torre Blanca, 2-8,2a planta. desp. 8-9. « 9 3 588 43 57 « 93 589 43 58
DEL C E R V A L , G E R I A T R I A VALLÈS SL Atenció a persones grans en el seu domicili. Assessorament a llurs familiars. Gestió de residències i aftres recursos. tnfermena. Formació'. C/ Àngel Guimerà, 3. « 9 3 6 7 4 0 6 0 4
INPROSS Atenció i companyia a persones grans, "CANGURS" avis i nens. control de ma-tatts, ajuda a la ler, trastorns espacials. Salut i «sanes a domnli. Av. Torre Blanca, 2-8,3r. desp. 11112. « 9 3 5 8 9 3 9 6 7
TELE ASSIS. INPROSS 24 h Servei d'ajuda a les persones grans. malalts cromes o convalescents, a qualsevol hora del dia o la rut Sistema senzill, ràpid, segur i de poc cost. Av. Torre Blanca, 2-8,3r A. « 9 3 589 3 9 6 7
Homeopatia HOMEOPATIA D E LA I N F À N CIA I L'ADOLESCÈNCIA Ora. Margarita Rabasa Hostench. Col: 15.097 HUa.WbataBada.20.1r3a « 9 3 674 7 2 1 6
Ecomedicina Laboratoris AYUR Pt. Ajuntament Naturopatia y masaie terapéuttco « 93 675 63 39
LABORATORI DR. ECHEVARNE
Santiago fiusiftol. 17, baixos.
tr 9 3 589 6 0 55
el consell de la setmana:
Metge capçalera J.R. ESQUIROL CAUSSA Genatria. Av Torre Blanca. 2-8 Assistència Sanitària, Agrupació Mútua, Sànjtas, M. Fiatc, Previasa.. Mútua HGC. Urg. 24 h, domicili.
« 9 3 5 1 « 6 0 8 3 3 1 0 8 0
O r a MONTSERRAT GARRIGA Metge de capçalera. Visites a daracM-rmitua. Major, 36,2n. «936740025
Oftalmologia CENTRE DE SALUT OCULAR Oftalmologia Convertí amb les principals mútues. Doctor Munllo 21. « 93 589 51 06
Otorinolaringòleg DR FERRAN FERRAN V I A Winterthur - Previasa - Assistència t nitàna Medifiac. Francesc Moragas, 48, ent. 2a. « 9 3 675 4 8 5 3
Odontologia C Ü N I C A DENTAL A U T R A N Odontologia general, imptantctogia, pròtesis. odorttopedlatria, ortodòncia, mútua*. Av. Torre Blanca, 2-8.2a, 11. « 9 3 6 7 5 0 8 0 3
CÜNICA DENTAL DR. BRANOT Ortodòncia i odontologia general. Santa Maria. 9,1r2a. « 9 3 589 7 0 4 0
CLÍNICA ORTODÒNCIA IDISFUN-CIÓ TEMPORO MANDIBULAR Av. Torns Banca, 2-8,2n A, despatx 6. «5890396 « 6752212
C Ü N I C A DENTAL MAJOR P». Unió. 3,2n 1a. (U Companys/Colom) « 9 3 6 7 4 7 2 4 0
ORA. M . JAUME SAURA aWoa<JenlaL Dl à dv 9-13 h 116-20 h. Pg. Sant Magi, 22. baixos « 9 3 6 7 4 2 3 3 5
CLÍNICA DENTAL VALLS • BULDÚ Major, 23-25.1r 3a « 9 3 6 7 5 6 4 7 7
Pediatria J.M. COROMINAS CASARAMONA Pediatria, asma infantil. Hores convingudes. Rbla RibataSada, 20,1r 3a. « 9 3 674 7 2 1 6
AINA-PILAR CANOSA ÚBEDA Pediatria - Medicina adolescent. Av. Torre Blanca, 2-8. 3r pis. « 93 589 35 48 « 649 93 59 37
DRA. ANNA PUJIBETI ALDES Pediatria. Vitalicio Salud Mapfre. Endavallada, 21. 1r. » 93 589 29 95 « 93 674 20 79
DRA. PALERM Psicologia Ansietat; depressió, dificultats de relació, trastorns a l'adolescència, psicoteràpia. Hores convingudes. Francesc Moragas. 26-27. 2n 1a. « 93 674 3 6 53 « 9 3 4 1 8 4 8 4 8
INSTITUT PSICOMÈDIC SANT CUGAT Psicologia clínica, psiquiatria, depressions, alcoholisme, toxicomania, trastorns d'ansietat, estrès, tabaquisme. fil. Torre Blanca, 2-8.3r A, desp. 11112 « 9 3 5 8 9 3 7 8 7
M . D. CARRERES BENNASAR Centre Mèdic Sàbat. Santiago Rusifiol, 2, em. l a . « 93 674 15 2 6 » 93 674 01 4 7
Tocoginecologia-Obstetrícia D R JESÚS FERNANDEZ BAIZAN Tocoginecologla. Hores convingudes Av Catalunya, 21, 4t 1a. « 93 589 4 8 08 « 93 674 74 09 Particular
ORA. MILAGROS MARTÍNEZ MEDINA I J.J. GÓMEZ CABEZA Francesc Moragas, 125,1r 2a. « 93 589 13 07
CLÍNICA DENTAL V A I I i • B u 1 <i v
Major , 2 3 - 2 5 , 1er 3a
Tel. 9 3 6 7 5 6 4 7 7
Sant Cugat
Podologia JOSEP M. FREIXEDES Malalties ctef peu, ortesis, plantilles ortopèdiques, paptlomes, ctrurgia daí peu. Hores convingudes. v 93 589 6 3 1 3 « 6 2 9 16 9 6 36
Psicologia-Psiquiatria CT. PSICOTERÀPIA DEL VALLÈS Psicologia, psiquiatria, logopèdia. Placa Dr. Galtes. 5, 2n 3a. « 9 3 5 8 9 4 0 5 1
Traumatologia JOSEP DOMINGO PECH Traumatologia, ortopèdia. Assistència Sanitària.Previasa, Medytec. Polieliníe Torreblanca, 2-8, 2a-10. . '« 93 589 18 8 8
OR. FERMÍN ARAMBURO Cirurgia ortopèdica traumatotògica. Hores convingudes. Girona. 21, 1r3a. « 93 674 43 46 « 93 589 05 34
I
CENTRO DE ECOMEDICINA
PRODUCTOS NATURALES PARA LA BELLEZA Y EL BIENESTAR
NATUROPATIA
MASAJE TERAPÉUTICO
REFLEXOLOGÍA
KINESIOLOGÍA
IRIDOLOGÍA
I
r * « * « f t « 4 * * i ! • > * * * * # "
Roncar Aiíva Es calcula que els ggg...rrrrrrr... que s'escapen a mitja nit de la gola provoquen que el 35% de la humanitat no descansí correctament. Els roncadors poden ser de dos tipus: lleus o amb síndrome d'apnea obstructiva del son. El nombre d'interrupcions dependrà de la gravetat del cas, de manera que si en una hora sobrevé de 5 a 10 vegades, el cas es lleu, però si passa de les 20 i, sobretot si s'apropa a les 40, el problema adquireix un caràcter més seriós i s'ha de recórrer immediatament a un especialista. En quasi tots ets hospitals públics i en ets privats més importants disposen d'una unitat del son on s'enregistra com dorm et malalt, el punt on es produeix l'apnea, l'obstrucció i els seus habiti A banda de les inevitables molèsties que ocasionen. al company de llit les persones que pateixen apr^a poden sofrir trastorns d'aquest tipus: - Hipertensió - Pèrdua del desig sexual -Apatia - Fatiga - Mal de cap en despertar - Desig d'orinar amb freqüència durant ta nit - Falta de concentració - Pèrdua de memòria • Pot danyar el cor i arribar a causar infarts, Si bé no es coneixen exactament íes causes d'aquesta anormalitat, els investigadors consideren que l'apnea s'origina per una disfundó neurològica en el control motor de la musculatura de fa gola i la faringe a causa d'un tabíc nasal desviat, un paladar tou,
per sobrepès, per la forma de la mandíbula (mento ret/et) o del coll <curt i gruixut) i per efecte de l'alcohol o sedants. A més, com que tes vies respiratòries perden et seu ritme normal, s'acaba reduint 1a concentració de C02 a la sang. Però no és fàcil deixar de roncar. Els afectats d'apnea Heu o sense, poden intentar aquestes mesures bàsiques: • Aprimar-se, si es tracta d'un cas de sobrepès, que
representa, ara per ara, una de les solucions més eficaces.
• Dormir de costat, ja que de panxa enlaire es ronca et doble. Poden ajudar uns coixins junt a ('esquena o subjectar ai pijama una piloteta, entre els
Hitoltabor.iv.
Dr. JESÚS CARNICER: Pediatra. GattroanteiAleg
EW M* ót LA PEftA: Loçopada infantil
SKVIA U.UMÀ: Psicòloga Infantojuvanil
Av. Torre Blanca, 2-8, 3a planta, despatx 6
Tel. 93 589 35 48
LAyw j imiento Tel. 93 675 63 39 [
HOMEOPATIA DE LA INFÀNCIA I L ADOLESCÈNCIA
Ora. Margarita Rabasa Hostench Col: 15.097
Rbla. Ribatallada, 20 • 1er 3a Tel. 93 674 7216
• Seguir uns horaris regulars i dormir 8 hores, ja que quan s'*stà cansat es ronca, més.
* £\riteFÍ'ateoÜQÍr sedants, hipnòtics o relaxants, es-peeSairjent atès nits.
£n «irçasos gàsus es ree©n*£ * • La irtfç'ttinàó quirúrgica pér treure la campaneta i
reba&ar «I paladar, quan l'obstrucció es produeix en acjuesta zona. Té botís resultats en grans ron-
. cadors sense apnea, perd «I fre a l'aire es troba més aval..
* La coi-tocació d'un equip de ventilació assistida, conegut com a CPAP, que proporciona aire amb més pressió de la normal i manté obertes les vies. la millora és tan ràpida que de seguida s'oblida la incomoditat de portar una màscara i un compressor de la mida d'un telèfon.
Sï vol ANUNCIAR-SE en aquesta secció, TRUQUI'NS al telèfon
48 Gastronomia R S ÍCAIYFONS lYívniílm. 7d'abriltiel2000
La cuina de casa BAR. REST. ARNAU
Passeig Francesc Macià, 71, local 4 93 589 03 76 Cafeteria i restaurant
BAR BOKATA
Plana Hospital, 35-3 93 589 19 72 Cafeteria í entrepans
EL CASINET
Cami de Can Ganxet 47 93 589 50 83 Menú diari i entrepans
BACCO
Manel Farrés, 97 93 674 30 69 Menú diari i pizzes
BAR MELMELADA
Valldoreix, 56 93 589 11 85 Cafeteria i menors casolans
BAR PICCOLO
Valldoreix, 29 93 589 11 98 Cafeteria, pizzes i entrepans
CABASSA CASTANO
Puigmal, s/n 93 674 02 67 Cuina de mercat
CAN EDO
Lleó XIII 93 692 24 24 Carn a la brasa i calçots
CAN BARATA
Ctra. Rubí a Sabadell, km 15 200 93 697 06 52 Cargol llauna i arròs negre
CAN CASOLETA
Sant Bonaventura, 39, baixos 93 675 10 33 Peix i marisc fresc
EL JORDI'S
Sant Jordi, 39 93 674 11 18 Amanides i entrepans
EL MESÓN
Placa Octavià, 6 93 67410 47 Braseria i cuina de mercat
LA JIJONENCA
Xerric, 30 93 674 13 48 Gelats artesans
LA JIJONENCA
Villa, 1, cant. Murillo, local 4 93 675 34 02 Gelats artesans i cafeteria
LA MASIA
Av. les Corts Catalanes, s/n 93 589 3445 Cuina catalana casolana
EL PUNT
Sabadell, 41 670 59 40 01 Copes i sopars
FRANKFURT LA PALTA
Rambla Can Mora, 24 93 589 5011 Frankfurts
GRANJA AUGUSTA
Placa Augusta, 4 93 589 8890 Cafeteria
LA PASTA BOIXA
Alfons Sala, 24 93 67515 03 Pizzeria, creperia
MAS ROIG
Placa Mas Roig, 4 93 675 0086 Xai, entrecot a la brasa
ITALIANS
Sant Bonaventura, 6 93 674 64 33 Menú diari
LA CANTONADA
Placa Monestir, 1 93 584 23 32 Creps, amanides, menús
LA GRANJA
St. Antoni - placa Barcelona 93 675 52 46 Cuina casolana
NAKHALA
Sabadell, 9 93 674 5871 Cuina marroquí i pizzes
PA I PA
Sant Jordi 93 5894945 Menú diari. Baguets calentes
TORRADA GRILL
Plaça Pere San, 6-8 93 589 72 74 Especialitat en brasa
CABALLU PETIT
Sant Jordi, 33 93 589 14 56 Cerveseria
LA JUONENCA
Major, 29 93 675 25 86 Gelats artesans i cafeteria
l a r e c e p t a ( l e XI. Àngels Quadras Tallarines a la milanesa
Ingredients:
- 300 g de tallarines
- 50 g de pernil
- 50 g de formatge ratllat
- 50 g de bolets secs
- 500 g de tomàquet ma
dur
- 1 ceba petita
-oh
- margarina
-sal
Elaboració: Bulliu les tallarines amb molta aigua amb sa! i un ruix d'oli, durant 15 minuts, passats els quals s'escorren i es reserven. En una cassola es fa un sofregit i s'hi afegeix el pernil tallat a daus i els bolets, prèviament remullats, i es deixa uns minuts a foc molt íent. Després s'hi afegeix la meitat del formatge i les tallarines, mesclant-ho bé. Afegiu-hi la mantega a trossets i espolseu-ho amb el formatge ratllat que sobri i a continuació gratineu-ho a foc viu.
Consell: A la pasta, perquè no s'enganxi en escórrer-la, se li ha d'afegir una mica d'oli verge. Recordeu pre-escalfar el forn abans de daurar-la.
6 A « RESTAURANT
A G » tt M\
I I . PI·IV San. f)
" " l
l'i·l. ' I ! -.!(<> 7J 7 I
I A M A S I A
ESPECIALITAT EN BRASA
I a r n - i M-n l i i r o * l>ru»u < !«><|iit'·' xaimla
I í i r ^ o l - ;i la l l auna
i J n I i ü a o 1
Cuina catalana i casolana
Menú diari: 1.100 ptes. Tel. 93 589 34 45
W u - i a . I |
»i»ï»;»z»i.«
Cranja-Bar "•»*»»•»"
Augusta -i,,. .,,.-„...,,«..,,
Sant Martí, 10 08190 -Sant Cugat del Vallès
BILIAR FRANCÉS (CARAMBOLA)
BILLAR AMERICÀ - PCKX 5 1
ROSTIDORA LLENYA
OLIVER PLATS PREPARATS PER ENDUR
Sant Martí, 9 <» so * *,iCAPI att-uKOJA>
Tet. 93 589 82 75
per carn de la bona « • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • • i
Carrer de la Tomé, 14
Tel. 93 674 12 85
Mercat Municipal
Torreblanca Taula 1.6
Tel. 93 675 30 65
Mercat Pere San
Parada 1.04
Tel. 93 589 14 18
Passeig de Rubí, 108
Tel. 93 674 57 47
CAFETERIA RESTAURANT
C Sant Jordi, 33 - Tel.93 589 14 96
BAR RESTAURANT CAFÈ
/KRN/KU MENÚ DIARI
DE DILLUNS A DISSABTE
R Francesc Macià, 7 1 • L4 Tel. 93 589 03 76
Sant Cugat del Vallès
Com si fos de tota la vida
la xocolata... f fvf fv
els entrepans... •ffvffv
el cafè... f f v f K
les pastes... ifs4^h"
el suís... * K f f v
Si encara no ens coneixes,
La granja
mereix una visita
PI. Barcelona 93 675 52 46
Tasta la nova carta Sopars d'empresa
30 JHísón Bar R e s t a u r a n t
Tota u n a t r a d i c i ó
Pi. Oc tav i à . 6 Tel. 9 3 6 7 4 Í O 4 7
Pruébale anteé del 15 de mayc e
te lo perderúi.
tAcfra"aa
McCanada Mcoonaws McSàhara
lenta' comercial
EIS 4CAINTOJ\S
Guia Comercial guia pràctica
ADVOCATS TORTOSA PUIG St. Bonaventura, 13 « 93 675 34 54
GARCIA JULIÀ Av Catalunya. 22,1r2a P 33 674 41 64
EULÀLIA PINYOL Manel Farrés, 15 A - loc. D P 33 674 44 69
LI. GRIERA CABELLO Frsc. Moragas, 5, 3r 3a P 93 674 44 94
ALUMINIS ALUMINIS GARRIGA Orient. 65, baixos P 93 675 29 02
Bar Musical Sant Marti, 10 P 9 3 S 8 9 47 90
CABALLU PETIT Cerveseria P 9 3 589T456
BELLES ARTS CABANAS Santiago Rusinol, 54 « 9 3 6 7 4 0 6 4 8
CUGART Torrent Bomba, 14 P 93 674 43 90
BICICLETES CARDONA Valldoreix, 41 P 93 674 15 09
SUN BIKE Can Matas. 2 « 93 5 8 9 1 7 5 7
M. Pere San. Pda. 125 « 9 3 589 38 06
ARQUITECTURA H CARNISSERIES FUSTER I FREIXA, ARQUITECTES, SCP. La Mina. 17. L B « 93 675 18 35
JORDI MERCADÉ Creu. 6-8. 2n 3a * 93 589 65 61 « 608 49 45 19
DANIEL CALATAYUD Rbia. Ribataüada. 31 B3 4r 1a g 93 675 18 03
JORDI CUFÍ BORRELL Av. Vall d'Or. 2 g 93 674 26 01
JORDI FRONTONS Av. Rius i Taulet. 13 g 93 589 4 1 4 7
MARTÍ FINET MIRA De la Creu, 25, 1r g 93 589 30 65
M. MAR EJAROUE Santa Maria, 38, 3r 2a « 93 589 30 65
ASSEGURANCES J.G. ASSOCIATS PI. Barcelona, 9 B g 93 675 30 12
ASSESSORIES DIGEST ASSESSORS Manel Farrés, 15 D « 93 67444 69
BELL & ASSOCIATS Plaça Barcelona, 11 g .93 674 1784
AUTOMÒBILS LUCAS AUTOMOTIVE Ctra. Cerdanyola, s/n g 93 589 20 00
T.M.G. TALLERS Borrell, 6 g i Fa* 93 674 34 75
T.M.G. Exp. i vendes Av. U. Companys, 36 g 93 675 56 53
TUBAU La Torre, 14 g 93 674 12 85
TUBAU Mercat Torreblanca Parada 1-6 i 1-7 g 93 675 30 65
TUBAU Mercat Pere San Parada 104 g 93 589 14 18
TUBAU Passeig Rubí, 108 Valldoreix g 93 674 5 7 4 7
SAGARRA Endavallada. 22 g 93 674 01 60
PAPIOL Vendai neteja Cànovas del Castillo, 4 g 93 674 65 00
CENTRE COMERCIAL PRYCA Rubí-St. Cugat, km 4 « 93 565 49 00
CENTRES PSÍQUICS TALLER JERONI MORAGAS Av. Viladelprat, 79 g 93 67450 48
CERÀMIQUES VICAT 2 Camí Can Calders, 8 A « 936752001
RODÓ Rius i Taulet, 6 g 93 68982 80
CATALONIA CERÀMIC Sant Cugat- Cerdanyola, km 3 « 93 580 f5 00
FOAP Rius i Taulet, 27 g 93 67405 03 g 93 5 8 9 3 1 2 1
BALLS DE SALÓ • CLUBS DE MUNTANYA
I ESPORT PEPE ASENSIO Anselm Clavé, 14 g 93 675 4 9 3 7
BAR PICCOLO Valldoreix, 29 g 93 5 8 9 ) 1 9 8
BAR STOP Rius i Taulet, 56 « 9 3 589 1299
CUE SANT CUGAT
9Ï CLÀSSIC Av. Torre Blanca, 2 g 93 674 19 03
EL PUNT Copes i sopars g 670 59 40 01
COPISTERIES ARPALI Valldoreix ,45 g 93 674 96 02
COPISTERIA THER Sant Antoni, 24 g 93 589 74 42
COPY-GRAFIC Can Matas, 8 P 93 675 36 53
OFINOVA Lluis Companys, 18 g 93 675 23 73
CONSTRUCCIONS BELSCONXXI.SA. Ptge. Font de Sant Rafael. 18-20, baixos bete-conxxr@n~exo.es g 93 675 X> 67
ENQUADERNACIONS M.TERESA GREGORY PLANDOLIT Tota classe de llibres, tesis, fascicles, etc. « 9 3 6 7 4 2624 P 934170759
CAL CRISPIN Santiago Rusinol, 23 g 936740308
SQUASH SANT CUGAT Sant Jordi, 33-35 g 93 67498 62
UESC Cànovas del Castillo. 9 g 936752390
HAMBURGUESERIES MC DONALD'S C Comercial St. Cugat P 93 6744654
JOGUINES NINS Villa, 9 g 93 674 13 96
FERRETERIES • H E R B O L A R I S DIETÈTIC EL PONT Girona, 3 P 9367501 75
FLORISTERIES FLORS RIERA Ptge. Sant Antoni, 13 P 93674 138» P 93 675 18 20
FLORISTERIA L'AMAZÒNIA Dr. Murillo, 8 P 93 590 60 71
GERD DIETÈTICA Plaça Pere San, 9 P 93 674 00 60
SUPER-NATURAL Anselm Clavé, 1 Obert dissabte tarda P 93 675 59 53
HIDROCULTIUS HIDROFLOR Av. Joan Borràs. 54 Valldoreix P 93 674 75 98
HÍPIQUES
MIRA-SOL-MARI FLECA ARTESANA Plaça Joan Borràs. 1 P 93 674 15 46
HÍPICA SEVERINO Pg. Calado. 12 P 93674 11 40
CRISTALLERIES H FOTOGRAFIA VÍDEO
CLUB MUNTANYENC Plaça Barcelona, 5 P 93 674 53 96
CLUB NATACIÓ DE SANT CUGAT Cami Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53
CONGELATS L'ILLA CONGELATS
CRISTALLERIA SANT CUGAT Av. Lluis Companys, 29 g 93 674 13 98
ELECTRODOMÈSTICS PASQUAL GARCIA GUILLÉN Valldoreix. 44-46 « 9 3 674 7164
MILAR TOBELLA Santiago Rusinol, 49 P 93 590 69 80
VILAR ELECTROLLAR Santa Maria, 20 P 93 589 02 71
ENSENYAMENT ESFERA D'ART Arts Plàstiques i Acadèmia. Sant Ramon, 21 P 93 675 91 44
PATUFET PARTICULAR Sant Jordi, 22 P 93 674 1239
ESCOLA THAU Vial Interpolar P 93 589 81 08
CARME TALLEDA MÚSICA Martorell, 41 P 93 589 28 33
ENTITATS BANCÀRIES CAIXA DE CATALUNYA Rius i Taulet, 33 g 93 675 19 04
CAIXA DE SABADELL Plaça Barcelona, 8 P 93 589 75 12
CAIXA DE TERRASSA Valldoreix, 32 P 93675 3 1 0 0
CAIXA D'ESTALVIS I PENSIONS Rbia. Ribatalfada, 20 P 93 589 38 52
FOTO VÍDEO F.R. Rbia. del Celler, 93 g 93 674 79 68
ZOOM Centre de la imatge Santa Maria. 14 g 93 675 56 74
FUSTERIES FUSTERIA EBENISTERIA g 93 6 9 9 6 7 4 8 P 93 674 70 68
GALERIES D'ART ESPAI LLUIS RIBAS Plaça Gorina, 13 P 93 589 57 76
SALA RUSINOL Santiago Rusinol P 93 675 47 51
CANALS GALERIA D'ART De la Creu, 16 P 93 67549 02
POU D'ART Balmes ,35 P 93 590 60 86
ADOLF Taller d'art Pere Mas, 17. Valldoreix P 93 674 60 26
1 MIREIA'S Valldoreix, 33 P 93 674 99 40
ANFUS JOIERS Santiago Rusinol, 45 P 93 589 50 72
SANBER-5 Anselm Clavé, 20 P 93 674 45 71
SPRINT IDIOMES Francesc Moragas, 8 P 93 589 22 64
TRINITY Rbia. Can Mora. 18 P 93 675 22 01
WALL STREET INST. Av. Lluís Companys. 15 P 93 589 60 72
IMMOBILIÀRIES
Vegeu pàgines 44-45
INFORMÀTICA APPLE CENTER Plaça Unió, 3 « 9 3 590 80 60
PROGRAM ACCÉS RWa Can Mora, 18 P 93 675 15 56
VALLÈS TECNOLÒGIC Plaça Unió, 3 « 9 3 59080 60
INSTAL·LACIONS A, ZAMORA, S L Mn.Cinto Verdaguer, 18 P 93 589 26 38
MANTSERV.SA. Av. Catalunya, 18 P 93 674 60 58
ADMINISTRACIÓ NÚM. 1 Valldoreix, 67 A P 93 589 4742
ADMINISTRACIÓ NÚM. 2 Major, 33 P 93 674 01 74
LUDOTEOUES SCOOTY LÚDIC Xerric, 8 P 93 590 61 89
LLARS D'AVIS MIRA-SOL Victòria. 48 P 935892018
LA FLORESTA Pearson. 36 P 93 589 78 00
LES PLANES P 93 675 5105
LLIBRERIES PAPERERIES
LLIBRERIA MYTHOS Plaça Barcelona, 9 P 93 589 86 17
MARBRES MÀRMOLES SANT CUGAT Can Fatjó dels Aurons -Campoamor,12 - Nau 3 P 93 675 51 08
MISSATGERS MRW Ildefons Cerdà, 4 P 93 5902680
MOBLES DECORACIÓ CARRÉ MOBLES Frsc. Moragas, 33 P 93 674 09 95 P 93 674 15 50
CASAJUANA Galeries Sant Jordi Santiago Rusinol, 37 Major, 6 P 93 5892232
EGA MOBLES Cànovas del Castillo, 2 P 93 589 0014
MAJIK Sant Jordi, 29 P 93 589 02 66
MOBLES JARDÍ INDUBRUC Av. Ragull, 9-19 P 9 3 589 00 23
MODACONFECCIÓ BENETTON Santa Maria. 21 P 93 674 85 02
BLUE MOON Major, 16. Horari: 9 30-13.30 h 16.30-20.30 h P 93 675 02 67
CAMPMANY Valldoreix. 16 P 93 674 14 82
LA MODISTA Plana de l'Hospital, 3-5 local 6 P 93 589 86 69
PEPA MARTIN Talles grans Valldoreix, 28 P 93 589 72 32
TOT PUNT Sant Antoni, 19 P 93 674 00 97
VORAVIU Sant Antoni, 25-27 P 93 589 88 55
GELATS ARTESANS • INSTITUTS BELLESA M „ A T C0NSTRUCCl0
LAJUONENCA Major, 29 « 9 3 67525 86
GIMNASOS ESPORTS CLUB NATACIÓ SANT CUGAT Camí Crist Treballador, s/n P 93 674 14 53
GIMNÀS ESCOLA SANT CUGAT Elisenda, 11 « 9 3 6 7 4 6 1 7 2
GIMNÀS ST. CUGAT Anselm Clavé, 20 « 9 3 590 82 79
SANT CUGAT ESPORTS S.L PI. Quatre Cantons « 936743081
ESTÈTICA P.RAMÍREZ Del Carme, 38 « 9 3 6 7 4 85 63
KALA CENTER Del Sol, 22 « 9 3 5 9 0 0541
SrLUET CONTROL Esperanto, 12, interior baixos « 9 3 5 6 9 2 3 4 3
JARDINERIES GARDEN ROCAMORA Llaceres, 12 « 9 3 6 7 4 3 6 94
FOAP Rius i Taulet, 27 P 93 67405 03
SUMINISTROS VALLDOREIX Mn.C. Verdaguer, 107 P 93 674 14 90
MENJARS
PREPARATS ROSTIDOR A LA LLENYA OLIVER Sant Marti, 9 P 93 589 82 75
ATEUER BLAU Av. Torreblanca, 2 P 93 5891931
MES MARCS Enric Granados, 15 P 93 589 1429
MASSATGES ESTET, SALUT NATURAL AMB LES MANS (SPA) Les Domes, 11 P 65689 0149
MUSICAL ST.CUGAT Rosseló, 13 P 93 675 47 57
VALLÈS NET Sant Ramon, 4 P 93 674 89 18
OBJ, REGAL BOHEMACRYSTALL Valldoreix, 49 P 93589 7202
PASTISSERIES SÀBAT Santiago Rusinol, 46 P 936751299
LA LIONESA Valldoreix, 79 P 93 674 07 71
PERRUQUERIES CARNEIBOSCH Francesc Moragas. 29 « 9 3 589 60 88
DISON ESTILISTES Martorell, 12 P 93 589 56 57
ESTILISTA P. RAMÍREZ Del Carme, 38 P 93 674 85 63
FORMA'S Elies Rogent, 18 A P 93 675 40 06
JUANI Xerric, 28 P 93 674 66 99
JEAN LOUIS DAVID Placa Dr. Galtes, 5 P 93 675 61 70
PERRUQUERIA VERDI Castillejos, 11 P 93 589 53 54
TOT CABELL Av. Primavera, 7 - ent, 4a Cerdanyola P 93 692 79 04
PESCA SALADA I
LLEGUMS SALUMS Sant Antoni. 50 P 93 67457 52
SABATERIES REPARACIÓ DEL CALÇAT SABATA Francesc Moragas, 6 P 93 675 32 74
TATER'S Sant Antoni, 62 P 93 675 55 06
PISCINES FERRON Rius i Taulet, 20 P 93 674 68 47
PISCINES SANT CUGAT Enric Granados, 10 P 93 589 25 29
POLLERIES POLLERIA SANT CUGAT Mc.Torreblanca.Pda 1-5 P 93 675 138
REPARTIDORS MAILING VALLÈS, S.L Mercè Rodoreda, 8 « 9 3 589 23 71
OBRES CONSTRUCCIONS • RESIDÈNCIES
SEGURETAT AUX-VYD Av. Uuis Companys, 50 P 93589 1799
TALLERS MECÀNICS I COMPONENTS
LEONEUl, S A COMPONENTS ELECTRÓMCS PER A MOTOCICLETES Av. Graete, 35 P 93 590 66 66
TALLER ELECTROSOL Sol, 19 P 93 674 36 88
TALLER MECÀNIC C P. CANALS Sant Llorenç, 27 P 93 674 63 62
TALLERS TORNER Plana de l'Hospital, 35 P 93 674 69 50
TALLERESMENA Pg. Torre Blanca, 13 P 93 67453 01
TELEFONIA AIR TELECOM Telefonia i comunicacions Ctra. de Cerdanyola, 49 P 93 589 87 02
TINTORERIES TINTORERIA ST. CUGAT Sant Antoni, 1 » 93674 11 82
TINTORERIA ST. CUGAT Santiago Rusinol, 35 P 936741183
TINTORERIA ST. CUGAT RWa Rbatateda 34 P 93 675 22 28
TINTORERIA ST.CUGAT Av. Uuis Companys, 2 g 93674 41 67
TRANSPORTS ASS. RÀDIO TAXI 9358944 22 g 93675 51 51
VETERINARIS DISPENSARI VETERINARI DEL VALLÈS, S.L. Urgències 24 h Sabadell. 23 Obert nit i festius P 93 674 69 45 Tel. urgències P 908 89 81 36 P 93 674 69 45
VETERINOS Rius i Taulet, 31 P 9 3 5 8 9 7 Í 4 0
CONSTRUALPA Santa Maria, 9.1r 1a « 9 3 5 8 9 0 1 5 1
STANZA Valldoreix, 10 « 9 3 6 7 4 6 5 98
PROMUSA Av. Torre Blanca. 2-8 « 9 3 5 8 9 1 7 3 2
ÒPTIQUES TEOODÓ ÒPTICA Sant Jordi, 30 « 9 3 5 8 9 4 4 95
2Ü JOGUINES MARGA Santa Maria, 44 « 9 3 6 7 4 1 5 3 2
MERCERIES • PARAMENT DE LA LLAR LA PERLA Major, 3 « 9 3 674 0138
GENEVIEVELETHU Villa, 6 « 936740316
RESIDÈNCIA 3a EDAT SANT SALVADOR Sant Salvador, 47 « 93 6 7 4 4 2 2 3
ROBA INFANTIL CUCARRÓ Santiago Rusinol, 30 P 93 6 7 4 5 6 8 0
ROBA PER ALA LLAR FALGUERA Vtà,1 « 9 3 6 7 5 24 01
SÚPER HOGAR Placa Octavià, s/n « 9 3 5 8 9 6 9 8 9
AIRTOUR Viatges per Catalunya amb avioneta Rge. St Salvador. 3. La Floresta P 666428*42
IBERPLAN VIATGES Valldoreix, 59 « 9 3 589 <6 78
USSIATOURS Plana Hospital « 9 3 5 8 9 6 1 5 0
XARCUTERIES CANSALADERIA JULIANA Francesc Moragas, 26 « 9 3 6 7 4 0 6 »
50 Cultura ELS í CANTONS Dnnieliis. 7,rabrildel2000
De dilluns a divendres • De 7.00 li a 8.00 h 1:1'despertador. amb Saha Nallvé • D e 8.00 ha 10.00 h Primera P/unti. amb Geni Lozano • D e 10.00 h a 13.00 h Gambin/tu, cl magazín, amb (Tira Borrell • l ) c 13.00 a 13.30 1)
S/int ('.nuat Avui: íinformaliu. amb Josep M.Miró • De 13.30 ha 13.50 h /.V'«//Í'LV.V//'/(repetició), amb (icni 1 ,n/ano • D e 13.30 ha 14.00 h Amh moll /li gust. L'espai de gastronomia. amb l'ep Blancs • De 14.00 ha 17.00 1) Voldi•• tarda, amb Kstcvc Llop • De 17.00 ha 19.00 h I.andana. el magaiiii amb Iolanda Casas • De 10.(10 ha 20.00 h Mlloro, el musical, amb Saha Villvé • De 20.00 ha 20.33 h L'/s/io/l/u. ami) (ienima Montero • De 20.33 ha 21.00 h I: I Dl li lo) • di I maga i/u • D e 21.00 h a 22.00 h
Sona i lassna (dilluns). l\'iik World kh-marts). Dam,·7^;y//c/(dimccrcsi. C/iill Oul (di|ons). Ja; i Ca: a i.di\ ciidrcs i. • De 22.00 ha 24.00 h El i/m t/i/eda d< I dia. amb Joan Nallvé • \ partir de Ics 24 h M/isica ni li II lostut • De 7 a 24 h. ( !ada hora informació local als Bullctms Intormatins. Dissabte • De 8. 00 ha 10.00 h l:s ui/i di setmana. amb Joan Villvé • \)c 10.00 h a I.VOOh
l'or fi't. I-'.I magazín d'humor. Amb Jesús Torné i Xavi Rodríguez
• D e 13.00 h a 14.00 li Avant-matx. l'.informatiu d'espolis • D e 14.00 ha 15.00 h Càsting (repetició) • D e 15.00 h a 17.001) Àlbum, amb David Villena • D e 17.00 ha 18.30 li l'estreni/. Elprograma /!< cinema. Amb Xavi Torras, Jordina Rciímn i Toni (iareia • De 18.30 h a 10.00 h Ràdio PI//\. amb Sònia ('armona • De 19.00 ha 21.00 h Puc d'assaig. amb Carles Roca • D e 21.00 ha 22.001) /•.ntre bambolines. Programa de teatre • A partir de les 11 h M/ísica al teu rostat
Diumenge • De 8.00 h a 0.00 h /.// missa del monestir • D e ".(XI h a 0.30 h
Mites i llegeu/li.· de S,/nt Cugat • De 0.30 ha 10.00 h Espoil en mar\a la ubció •De 10.00 ha 13.30 h Soslrn dansa! La ú/isuclaf Roda d'amics amb J. Fàbregas i I' Pallissa • De 13.50 ha 14.00 h Espo/1 en marxa Ja uln/ó • De 14.00 h a 10.00 1, l'al tom érem. amb J. \ l . Alvira • D e 10.00 h a L ' .OOh
llon rotllo, prcsciit.it per Raquel Iniesta • D e 10.00 ha 21.00 h V>ue //'assaig. amb ( iavles Roca • De 21.00 h LI 22.oOh Esport i n marxa . >'</1 il'/i ió • A partir de les 22 h Musica al teu instat
Martirio, amb els sentiments a 'Flor de pieV
l.// coneguda artista .Martirio actuarà //////est divendres al 'le/ttte-Aiiditori de Snni Cugat. presentant el seu darrer trehtill l ' Ior tic pic l . / / / ha gent i/t/i' l'b// anomenat "monstre dels esc///aris ". I' n monstre i/ue amaga sempre els set/s intensos alls verds darrere /l'nues ulleres de sol. l'erò la intensitat de la seva mirada es pol sentir a través de la seva peculiar ven. plena de forca i. a/ho-iii, plena de frescor. Abandonant definitivament la Martirio i/t/e cantava a la t/iiotidianitat "arregla però informal", l'artista s'ha atrevit a fusionar estils tan diferents com les cnp l a s / el jazz, al se// treball anterior. Amb L'Ior tic picl ens transporta amb tina exccblcnt selecció de tangos i h o l c r o - f c e l i n ^ .
Divendres? Cullell Ptge. Diputació, 6 93 674 03 64
Dissabte 8 Isern Pg. la Floresta, 9. La Floresta 93 67418 63
Diumenge 9 Serret Pg. Baixador, 78. Mira-sol 93 674 23 72
Dilluns 10 Domènech Pg. St. Magi, 50 93 674 33 53
Dimarts 11 Llorens Santa Maria, 27 93 67415 31
Dimecres 12 R. Rivière Dr. Murillo, 1 93 674 04 30
Dijous 13 Salavert Santiago Rusinot. 38 93 674 06 45
D issab te 8 ^ _ _ ^ ^ Sts Uionis Perpetu Kedempt TAmanci Bs i üauiten a b "
D iumenge 9 _ _ _ „ _T^_, Sts Hug i Acaci, bs , Prócor diac mr, Casilda, vg i Hilari, mr
Dilluns 10 Sts fczequiel, prot , Àfrica, "lerenci i Pompeu, mrs
Dimarts 11 ^ ^ _ _ ^ _ , Sts tstanislau, b de Cracòvia, mr Isaac mjo i l-elip b
Dimecres 12 r~—^~—— Sts Juli I, p Zenon, b mr, Victor, mr i Sta Visia, vg mr
Dijous 13 r T _ _ ^ ^ _ ^ _ _ ^ _ ^ _ ^ T _ _ n
Sts Marti I, p mr, Ursus i Cartus bs i Papil, diac
Divendres 14 b'ts Iiburci, Valerià i Màxim, mrs , St 7elm, Lambert, b i Frontó, ab
Pa$k Estefan í Mmiai Marta
S A L K S M l M C I P A L S (Casa de Cultura)
• Pep Blanes: 10 anys dibuixant amb Hiafit. Retrospectiva. Fins al 19 d'abril. Al claustre del Monestir. • Meggi Putols. Objectes recuperats i reciclats per l'autora. Fins al 28 d'abril. AI'Ksc. Mun. d'Art. • Graffiti.. .grafits. 6000 anys de llen-Hitatge margina! Fins al 7 de maig. • 10a PRIMAVERA F O T O GRÀFICA 2000: Pep Pujol Identitats i Kim Manresa Uordre de la mare Teresa de Calcuta. Fins al 7 de maig. Al claustre del Monestir. • Lectures robades, fotografies sobre l'experiència de llegir. Del 10 al 30 d'abril. A la Biblioteca del Centre Cultural. • L'increïble art de la "xideta". De I'l 1 al 19 d'abril.
S A L E S P R I V A D E S • Felipe Santamans: Exposició de pastels, pintura. Fins al 16 d'abril. A l'Fspai Lluís Ribas. • Perico Pastor, pintura. Fins al 30 d'abril. A La Galeria. • Jaume Lapona: Presència dels mem paisatges, pintura. Fins al 4 d'abril. A la Sala Rusinol. •Mejan, pintura. Fins al 30 d'abril. A Canals Galeria d'Art (cada 3r dijous de mes, visites comentades). • Exposició per subhastar obres d'artistes veneçolans i locals per als damnificats de Veneçuela. Fins al 14 d'abril. A La lTnió. • Casaus: Pasqua 2000. Fins al 9 de maig. A la Sala Rusinol. • Ferran Martí. Fins al 30 de juny. A l'Estudi Ferran Martí.
MUSICA Martirio en concert. Estrena del seu últim treball Flor de piel.
ELS /CAlVrONS Divendres, 7 d'abril del 2000 Cultura 51
AJUNTAMENT
Sant Cugat
Casa de Cultura
""EMD Valldoreix"'
ÒMIC
PROMÜSA
93 589 22 88
93 58913 82
936742719
93589 31 88
936891732
ASSISTÈNCIA SANITÀRIA
CAP
CAP - Urgències
935891122
93 589 44 55"
Centre Scx;. San. LF
Ctre. Ateheimer St. C.
93589 7800 936742383
Creu Roja Sant Cugat
Creu Roja Valldoreix
Dispensari la Floresta
General de Catalunya
9367412 34
936742459
93674 7615
93 5891212
Valld'Hebron
Sant Joan de Déu
Telèfon de l'Esperança
93427 20 00
93 20340 0Q
9341448 48
ASSOCIACIONS
AAPP W CanMajóVall. 93674 50 49
AÀPPiW Valldoreix 93674 2197"
AAPP Montserrat Vall. 93 674 21 05
AA Prop. iV.'la Floresta 93 674 20 89
AÀWAigualiongaFlor. 93674 51 29 '
CINESA SANT CUGAT
Sant Cugat 1
AAPPiWMira-sol 93 674 2018
AAW V. Carme Mira-sol 93 674 10 03
AAW Si. Joan Mira-sol 93674 71 03
Consumidors 932684567
BOMBERS Beilaterra 93692 80 80
Generalitat 085
Rubí- Sant Cugat 9369980 80
ENTITATS "
Asrj 93 6753503
C.Castellano-Mancnego 93 589 76 05
Germanor Cavis 93 589 5796
Grup Sup. Immigfants 936749314
Sant Cugat Comerç 93674 03 22
LLEURE
Arxiu Gavin 936742570"
Arxiu Municipal 935890712
Arxiu Nac. Catalunya 93589 77 88
Casal Cultural Mira-sol 935892018
Casa! d'Avis SC 9358916 38
Casal Valldoreix 93674 4599
Ctre. Cívic ta Floresta 935890847
Colgadas / El arte de morir
Sant Cugat 2
16.10-18.10/20.20-22.35
Scream 3 16.40-19.20-22.00
Sant Cugat 3
Ctre. Cívic les Planes 93 675 51 05
Cines Cinesa (reserves) 93 589 09 41
Cines Yelmo (reserves) 90212 41 34
Club Muntanyenc 93 674 53 96
"^ralbeíaUnio'' 93 674Ï0Ò6
Esbart Sant Cugat 9Í3 675 26 52
" Ü a í Í A v i s l ^ S S t ó 93 589 05 98~
"Piscina iàsdoreà 93 675 40 55
MITJANS COMUNICACIÓ
Els 4 Cantons 93 589 6282
Radio Sant Cugat 936755959
Tot Sant Cugat
ORGANISMES OFICIALS
Hisenda
Jutjat
93674 8661
935891155
93 674 6696
PARRÒQUIA
Les Planes 93204 7503
St. PereOctavia 93 6741163
Valldoreix 93 674 0569
POLICIA
Cuerpo Nacional 93674 7858
Scream 3
Municipal (Valldoreix) 908 79 51 25
Comissaria St.'Òugai 93 674 76 12
DNI (Cita prèvia) 93 589 30 80
Urgències Ò9Ï
SERVEIS
Aigües ia Floresta
Catalana de Gas
Correus
ÉNHERRubi
FECSA (atenció client)
93674 2089 93 7252944 93 674 7096 936991892" 900 73 73 73
FECSA (avaries)
Funerària
Repsol-Butà
"SOREA
900 74 74 74
93589 55 52
93 674 15 80
935890021
TRANSPORTS Aeroport 93 47850 00 Carreteres
FGC Grua
RENFE
Port
Ràdio Taxí
Taxis (parada)
Valldoreix (parada)
16.00-18.15-20.30-22.50
U princesa Mononoke
Yelmo 4
17.00-19.45-22.40
Lasnormas de ia Casa de la Sidra 17.15 -19.45 • 22.43
Yelmo 5
American Beauty
SantCugat4
Erm Brokovich
Doble traición
16.30-19.15-22.00 yelmofi
Toy Sotry 2 / Tres reyes
16.00-18.15-20.30-22.50
16.00-18.15 / 20.30-22.45
16.15-19.00-21.50 yelmo 7
YELMO SANT CUGAT
Y*ü2l
Erin Brokovich
Yelmo 2
Inocencia interrumpida
Yejm.o.8.
Un domingo cualquiera
17^20.00-22.40 Mno9__
Colgadas
1 6 % 19.10-22.15
16.00-18.15-20.40-22.50
EMD Valldoreix
mi CASAL DE f i CULTURA DE ffjl VALLDOREIX
Informació i inscripcions De dimarts a divendres
De 9 a 11.30 i de 16.30 a 19 h
Plaça del Casal, s/n.
Tel. i fax 93 589 82 69
ir ií iït ' ïí
JAZZ infantil
(de 5-7 anys)
Dimecres de 17.30 a 18 45 h
• TAI-TXÍ
Divendres de 9 30 a 10.30 h
QYM-AERÒBIC
Dimarts i dijous de 9.30
a 10.30 h
• ORFEBRERIA
Nivell i. Dj. de 17.30 a 19.30 h
Ni./ell2. Dm.de 17.45 a 19>c n
* IOGA
Dimecres de 20.30 a 22 h
PATCHWORK
Dimarts de 10.30 a 12 h
• JOIERIA a la cera
perduda
Dimecres de 16 a 18 h
• ESTAMPACIÓ
s/roba-batik I seda
Dimecres de 10 15 a 11.45 h
• DIBUIX I PINTURA
Dilluns de 19 a 21 h
• VITRALLS DECORATIUS
Dimecres de 12 a 13.30 h
Dissabte 8 d 'abr i l
• I CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA. Preliminars
De 12.30 a 14 h i de 16.30 a 20 h a la Sala d'Actes del Ca
sal de Cultura de Valldoreix.
Org. EMD de Valldoreix i Escola de Música Andante.
Diumenge 9 d'abri l
• I CONCURS DE MÚSICA DE CAMBRA
Final i l l iurament del premi
De 15.30 a 19 h a la Parròquia de Sant Cebrià de Valldo
reix. Org. EMD de Valldoreix i Escola de Música Andante.
• TITELLES INFANTILS La faula de la guineu Cia. Los Titiriteros.
A les 12 h al Casal de Cultura de Valldoreix.
Org. EMD de Valldoreix. Preu: 200 ptes.
• VI ANIVERSARI DELS MARXOSOS DEL VALLÈS Teatre, xou i Coral Esclat de Germanor
A les 1 7 h al Casal de Cultura de Valldoreix.
Org. Casal d'Avis de Valldoreix. Col. EMD de Valldoreix.
SANT CUGAT El cinema de casa teva
ESTRENA ESTRENA 33 SETMANA 103 SETMANA
SALA 2 16.40-19.20-22.00 GOLFA: 00.30 PDT.CALIF.
SALA 4. 16.15-19.00-21.50 GOLFA: 00.30 APTA
SALA1. 16.00- 18.10 20.20-22.35-00.45:EI arte de morir
SALA 3: 16.30 - 19.15 - 22.00 GOLFA: 00.30 18 ANYS
f~*\ *«*•••*» ^BKKBP1 TwmiwKHe "WBWWWWÍ wwwwwwg " ttu&tUttssRig "*8RiMffiffiffi; ^MMHMHK ^MHJMOM* ^mmuMHm £/W«w«//UNIVERSAL Partans
2 h. gratis D:tiwcra$dm
de I espectador Carnet!) estudiant
ufSversSíi Caíïiet més
grans SSsnys mtnusvàliiis Cgínet Jove
Vaiü» •mkipada
Saaoow P*5»™"9 as* mmtrtits rtrgsn c:«4(
E1S4CAOT0NS Duriulrr
' íl'nhnl f/rl 100
52 S e t m a n a r i d e S A N T CUGAT DEL VALLÈS
Jordi Frontons. Arquitecte i col·leccionista de còmics
"Ara és molt difícil veure un nen amb un tebeo"
Al.KN LoI'KX
- Sant Cugat -
Jordi F r o n t o n s és un apassionat
d e l m ó n d e l c ò m i c . É s co l · l ec
c ion i s t a i e s t u d i ó s de l c ò m i c i
t a m b é d ' o b r a gràf ica . A q u e s t
s a n t e u g a t e n c ha p u b l i c a t g ran
<l i i a n c i ta r d ' a r t i c l e s s o b r e
a q u e s t f e n o m e n . A r q u i t e c t e de
profess ió i t a m b é co l · l aborador
d ' a q u e s t s e tmana r i , Jordi F ron
t o n s t a m b é é s m e m b r e d e l
c l u b g a s t r o n ò m i c D o m ( a i g a t i
d i r ec t i u de l F u t b o l Sala W i n
t e r t h u r S a n t ( à iga t .
- C o m va n é i x e r a q u e s t a p a s
s ió pe l c ò m i c ?
- ( J u a n jo era pe t i t , c o m to t s
e ls n e n s d e la m e v a g e n e r a c i ó ,
cl p r inc ipa l oci q u e t e n í e m era
la l ec tu ra d e fe l iços . L l avo r s ,
la t e l e \ isió e n c a r a no s ' hav i a
in\ e n t a t . F n s agrada \ en mol t i
e n s els m i r à v e m pe r d ive r s ió .
l ' e rò \ ,111 passar e ls anys i q u a n
ja e n t e n i a m é s d e v i n t va ig
p e n s a r a r e c u p e r a r - l o s i t e r - n e
la col · lecció. A leshores e m vaig
p r o p o s a r t o m a r LI t en i r a q u e l l s
t e h e o s d e q u a n era pe t i t . C o
m e n c e s a c o m p r a r al m e r c a t d e
Sant A n t o n i i a c a b e s f e n t - h o a
b o t i g u e s e s p e c i a l i t z a d e s tic ca
p i ta l s e u r o p e e s . D e s o b t e , t ' a
d o n e s q u e a q u e l l s c ò m i c s t e
n ien un rere toi is ideològic , q u e
t e n i e n una in f luenc ia cu l tu ra l .
Llavors, e m vaig plantejar d ' e s
t ud i a r - l o d ' u n a m a n e r a se r io
sa. I c o n t i n u e s c o m p r a n t , b u s
q u e s col · leccions sence re s i t 'h i
a c a b e s e n g a n x a n t de l to t , fins
a c o m p r a r p l a n x e s d e l s d i b u i
xos o r ig ina l s a t i n t a .
- Fa seva i n q u i e t u d , p e r ò , n o
es q u e d a p r e c i s a m e n t e n n u a
ai i c i ó . . .
- Ks cert . I l e m format un g r u p
d e g e n t q u e t e n i m la i n t e n c i ó
de m u n t a r un c e n t r e d ' e s t u d i i
d o c u m e n t a c i ó d e la h i s to r i e t a .
a m b la co l · l aborac ió d e l 'Ajun
t a m e n t d e B a r c e l o n a i d e la
(General i ta t d e C a t a l u n y a . NO
In ha c a p c e n t r e oficial ni c a p
h e m e r o t e c a q u e r ingui un fons
Jordi l-'niiil·iin ,'• nu y,ni int-hnionisl·i tir , om>,s l-'OTO: .Y.U7 I.ARROW
real arxivat i classificat del q u e c a d a dia v e i e s un t e b e o . La
ha e s t a t hi h i s tò r ia de l t e b e o .
L a h i s tò r i a de l t e b e o s e m b l a
una cosa super f ic ia l i no ho és .
A t r a v é s de l t e b e o ha c r e s c u t
una g e n e r a c i ó . A Brusse l · l es hi
ha un m u s e u i m p r e s s i o n a n t ,
q u e va c o m e n ç a r a m b el l ' in-
t í n , p e r ò q u e
ha passa t a ser
u n d e l s g r a n s
c e n t r e s d e d o
c u m e n t a c i ó d e
la h i s t o r i e t a
m u n d i a l . É s
u n d e l s m u -
s e u s m é s vis i
ta ts d e tot Bèl
gica.
- I M I a r r i b a r
la Iclev i - i o . . .
- F i n s i]ue no va ar r ibar la t e
lev is ió \ a ser un f e n o m e n cu l
tural mol t impor t an t , l ' e rò a m b
la invenc ió de la telev isió a poc
a poc \ a ana r d e s b a n c a n t e l s
t e b e o s . Ara es mol t difícil veu
re un nen a m b un t e b e o . Abans
gen t e spe rava ami) e n t u s i a s m e
el dia q u e s o r t i e n e l s t e b e o s
pe r anar a la bo t iga i c o m p r a r -
lo. Ara |.i no es v e u e n mai . Fs
mol t difícil v e u r e els n e n s d 'a
ra a m b la il·lusió) d ' a n a r a c o m
prar un t e b e o . F n a q u e s t s m o
m e n t s . n o m é s es
"Es molt difícil Veitre v e u e n uns n ino ts
j a p o n e s o s ho r r i
b l e s q u e a m é s ,
i d e o l ò g i c a m e n t
e/s nens d'avui en dia amb la il·lusió
s ó n p e r i l l o s o s .
d"anar a la botiga a Abans, fins i tot. . . / " es f e i en t e b e o s i
eo/upraruu tebeo d e s p r é s s e ' n feia
a lguna pel · l ícula.
Ara el p r o c é s és
ben d i fe ren t : són
pel · l ícules d e d ibu ixos an ima t s
q u e q u a n t r i omfen t r e u e n uns
t e b e o s del d ibu ix an ima t t rans
fo rmat a t e b e o .
- Q u è es p o d r i a fer p e r c a n -
v i a r a<]iies|a c u l t u r a ?
- F s m o l t d i f íc i l . I ..i i- u l t u r a
de l s t e b e o s es tà basada en e ls
n e n s i e n a q u e s t s m o m e n t s e ls
n e n s és mol t difícil d ' a r r enca r -
los d e la t e l ev i s ió . E l s t e b e o s
q u e e x i s t e i x e n ara són m o l t in
t r a n s c e n d e n t s . N o t e n e n u n
c o n t i n g u t d i v e r t i t i a m é s , no
són p e r a ls n e n s s i n ó p e r a ls
a d o l e s c e n t s .
- V o s t è t a m b é é s a r q u i t e c t e .
Q u i n a é s l ' a r q u i t e c t u r a d e l
m o m e n t ?
- P e r mi l ' a r q u i t e c t u r a es u n a
vocac ió i u n art . L ' a r q u i t e c t u
ra cal d i f e r e n c i a r - l a e n d u e s
pa r t s : u n a p r i m e r a pa r t és d e
d i s s e n y a r q u i t e c t ò n i c i una se
gona és l ' e s t r u c t u r a d e s o s t e
nir el q u e es d i s s e n y a . P e r s o
n a l m e n t , la pa r t d ' e s t r u c t u r a
m'avorre ix . M ' h a in teressa t l 'o
bra gràfica, el d i s s e n y gràfic i
a r q u i t e c t ò n i c . FI q u e é s la part
visual de l c o n c e p t e e s t è t i c d e
les o b r e s i els v o l u m s . Pe r con
c e p t e , en a q u e s t m o m e n t hi ha
una a r q u i t e c t u r a mol t func io
nal . La func ió e s t à d o m i n a n t
la forma. Si un edif ic i és d 'of i
c i n e s . acaba s e n t una caixa d e
v id re s . Ara m a t e i x n o p o d e m
par la r d ' u n es t i l c lar d ' a r q u i
t e c t u r a .
- f u m é s e l t e i x i t a r q u i
t e c t ò n i c <le S a n t C u g a t ?
- I inc a m i c s q u e d i u e n q u e a
S a n t ( ' u g a t hi ha g r a n s a v i n
g u d e s q u e van d ' e n l l o c a e n
lloc. Això é s ve r i t a t , p e r ò t a m
b é és ce r t q u e S a n t C u g a t és
una d e les c i u t a t s q u e t é m é s
/ o n a ve rda pe r h a b i t a n t . A n i
vell d ' a l ç a d e s de l s p i sos , és li
m i t a t . i així no s ' h a n fet g rans
b locs d e m o l t e s p l a n t e s . T a m
bé és ce r t q u e el t ràns i t és hor
rorós . i c a d a v e g a d a é s pi t jor .
Ara s ' e s t à f e n t a q u e s t e s t u d i
tic v i a n a n t i t / a r to t el c e n t r e ,
q u e e m s e m b l a m o l t b é . S a n t
C u g a t té el risc q u e s ' e s tan ge
n e r a n t barris a l l unya t s c o m ara
Col l f a v a , q u e no s ' e s t a n in
t e g r a n t a la c iu t a t . I a q u e s t és
un risc i m p o r t a n t p e r q u è es ge
n e r a u n a p o b l a c i ó q u e no se
s e n t i d e n t i f i c a d a en el lloc on
viu i no par t ic ipa del seus ac tes
c u l t u r a l s .
'Okupaeió' IOKDI CASAS
Bufen mals t e m p s per a la po
esia. I els okupes, pe r sobre de
qualsevol altra cosa, són uns po
e t e s . P o e t e s d e l 'espai, i l 'espai,
sobre to t q u a n és públ ic , no és
una matèr ia a d e q u a d a per a la
cons t rucc ió poèt ica. F l s nostres
okupes no són el p r o d u c t e d 'una
emergènc i a social - d e la neces
sitat imper iosa d ' u n hab i t a tge ,
per exemple , sense q u e això vul
gui dir q u e t i n g u e m el t e m a re
solt, ni d e bon t r o s - , s inó una
express ió lud ieoex is tenc ia l . FI
s e g o n a s p e c t e , q u e t r a spua el
missa tge social del ja us ho fa
reu (adreçat als q u e e s t e m im-
mersos en el joc del merca t q u e
c o m e n ç a , ò b v i a m e n t , a les por
tes d e Tor re Blanca) , és c o m
prensible i respectable, però dis
cu t ib le i ciisputable i, sobretot ,
d i f í c i l m e n t n e g o c i a b l e . Ks e n
l ' a spec te lúdic on cal establir la
d i sputa d ' a q u e s t espai . F.ls nos
tres okupes no es cansen de re
pe t i r q u e han rehabi l i t a t , m e s
soc ia lment q u e física, un espai
condemna t al deter iorament pro
gressiu. D ' a q u í la brutal i tat de
ia via d e desa l lo t j ament escolli
da pel nostre e q u i p de govern,
j ud ic i a l i p e c u n i à r i a . Això els
dóna la raó quan escr iuen en un
full volant q u e l 'Ajun tament vjo
hi posaria e q u i p de govern) re
primeix iniciatives constructiv es
de la societat civil q u e p r e t e n e n
crear espais del poble i per al po
ble. M é s enllà de la literalitat de
ia darrera part d e la frase, e n
cunyada pels absolut ismes il·lus
trats, és e v i d e n t q u e e s t e m da
v a n t d ' u n a d i s p u t a d e t i p u s
pol i t icomoral . Pel q u e fa a l 'au
tor i ta t polí t ica, el t e m a és poc
d i scu t ib le , la té l ' A j u n t a m e n t ,
és la inst i tució e legida per ges
tionar la cosa pública. Però en el
terreny moral, els okupes li porten
un ampli avantatge. I lan fet una
proposta lúdica allà on l 'Ajunta
m e n t ha es ta t incapaç de fer-ho
durant anys. A m b d u e s parts hau
ran de posar les seves propos tes
sobre la taula, si és q u e exis tei
xen , i contrastar- les i negociar
ies. Si no hi ha una al ternat iva
i n s t i t u c i o n a l , q u e vol dir una
idea articulada i una partida pres
supostària, la solució serà difícil.
Buidar Tor re Blanca per deixar-
la c o m es tava fa poc m é s d ' u n
any é s una bes t iesa .
LA GALERIA DE ARQUITECTUR AKqUl ï ' I 'X Tf !KA IN< .ENIF.RÍA I . ïvGAIJZACIÓPi - I N T K K I O R I S M O J A R D I N E R I A - P A R Q U E S < A M I I N G S ShN 'AUZ/w
ÀTIC MW <'•»« YSi.WW t(- JM N ' A M A T'z: ATÍC
•'•/iCVU-ACION
r-- *AO=CO
K n i u b l a i l c . ) Í J e . J J f - r 8 7 0 8 1 9 0 S a n t C t i f i n t flf-1 V a l l r . f i . 7 > J . Í K - I ! » * » <1 <J j i í a x , Í K ; r > 8 ! ) fi í > O í ï
Recommended