View
19
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
DIMARTS8 DE JUNYDEL 2004
Número 1.322Any XXVI
Suplement gratuïtwww.emporda.net
LEO
NA
RDB
EARD
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 20042/
1 + 1Primera Trobada Fotogràfica de Bessons
Figueres, 1 de maig de 2004
Leonard Beard, el magnific autor de la portada i la contraportada
Projecte i fotografies: Jordi Puig
Comissària: Clara Garí
Organització: Nau CôcleaSetmanari de l’Alt Empordà
Col·laboradors: Ajuntament de FigueresCarles AyatsSanti CollNoèlia CostaJordi MeliMontserrat MolinerVador MinobisCristina Vilà
Agraïments: Jaume AlsinaLeonard BeardFamilia Caula JuanolaVicenç PagésSebi SubirósPep TornerSalvador Torres
Dicotomia de vides paral·lelesFIGUERES
SANTI COLLPodria haver passat a Nova York,
Tokyo o Bombai, però va passar alTeatre El Jardí de Figueres. Podienhaver estat dos, quatre o quinze, peròvan ser dos-cents sis. Podria haverestat un fracàs, però va ser un èxit.Podria haver estat un fill o una filla,però van acabar sent 101 parts amb101 històries diferents.
El passat 1 de maig, en mig de lavoragine popular de les Fires i Festesde la Santa Creu, la Nau Côclea deCamallera, el fotògraf Jordi Puig i elSetmanari de l’Alt EMPORDÀ, vanconvocar a Figueres la Primera Troba-
Els bessons van posar, un al costat de l’altre, al plató fotogràfic de Jordi Puig i el seu equip de col·laboradors, instal·lat el passat 1 de maig al vestíbul del Teatre Municipal El Jardí de Figueres
ROG
ERLL
EIX
À
da Fotogràfica de Bessons. Un acteque s’emmarcava dins la PrimaveraFotogràfica de Catalunya. Des de lesdeu del matí, fins a darrera hora delvespre, els clics i els cops de flaixdels equips fotogràfics de Jordi Puigvan ser constants. Davant del seuobjectiu hi posaven espectants, encu-riosits, quatre-cents dotze parellsd’ulls, dues-centes sis personalitatsdiferents, cent-una dicotomies de doso tres germans que van néixer unsempre abans que l’altre. Una diferèn-cia de segons, de minuts, potserd’hores.
Abans, com els ous de dos rovells,les mares poden intuir-ho, però no
saber-ho al cent per cent. Ara, els nai-xements múltiples són anunciats iconeguts a l’avançada. Però, abans iara, les vides duplicades o triplicades,comparteixen molt més que la cir-cumstància de venir al món de costat.Els bessons esdevenen els ulls de lacara, separats, només, pel nas de lavida.
Aquest primer de maig del 2004,el reflex del sol va enlluernar elsdracs bessons de la façana del TeatreEl Jardí. Per la seva porta, germans igermanes van compartir la complicitatdel fotògraf. Un instant de la sevavida va quedar clavat en una imatgeúnica, irrepetible, indivisible.
Fruit d’aquest treball, en aquestespàgines publiquem les 101 fotografiesdels bessons i bessones que ens vanacompanyar. La seva imatge té tot elprotagonisme que li volguem donar.De costat, amb l’experiència de lavida acumulada per gent com els ger-mans Pere i Miquel Perich o la satis-facció de veure’s juntes, una vegadamés, d’Ester i Adela Pau, Paquita iCarlos Pous, o Maria Teresa i JaumeBruñol. Tots són el tresor de cadacasa, com aquella peça mítica deldominó que Leonard Beard ens harecreat per a la portada i la contrapor-tada d’aquesta edició especial: la carai la creu, el davant i el darrere.
“Som dos però és com si fòssimuna de sola”, diuen complagudesNúria i Neus Santaló. Una dicotomiainseparable, com la de les germanesPuigdevall, glossades fa dècades perEnriqueta Paler i Trullol a La Veu del’Empordà:
Que en son d’eixeridesque en són de bufonesles nenes bessonesDolors i Enriqueta!Ni lleu discrepànciacom petita engruna, hi ha entre la unai altra germana (...).Dues-centes sis vides retingudes
en un instant fotogràfic.
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004/3ESPECIAL
Jordi Puig va més enllà de l’objecte fotografiat, per extreure-li l’essència
ROG
ERLL
EIX
À
DE PERFIL
Any 2005, es desferma la Puigmania
No pretenem fer futurologia ni ciencia ficció però desde fa un temps, sembla que els astres s’han aliat enbenefici del fotògraf Jordi Puig. Projectes en els
quals aquest artista de la imatge ha treballat llargament, ara ien un futur immediat, comencen a veure la llum. Des delllibre Dalí. El Triangle de l’Empordà, realitzat conjuntamentamb el periodista Sebastià Roig, mereixedor del premi MillorLlibre de l’Any 2003, fins a un volum amb increïbles fotogra-fies on s’exalça la bellesa insospitada del Baix Empordà ensón bona prova. L’experiment realitzat a Lladó –on va foto-grafiar a tots els seus conciutadans, més de sis-centes perso-nes– li atorga a Puig, fins i tot, un punt d’il·luminació. I ésque ell li dóna al treball fotogràfic un nou significat. Puigveu més enllà de l’objectiu, traspassa, fins i tot, l’objectefotografiat extraient-li tota l’essència i despertant sentimentsamagats. A Lladó, Puig es va deixar anar davant personesmolt properes, aquelles amb les quals comparteix el marc
geogràfic i vital immediat. Amb ells es va recrear en el vellart del retrat. No és estrany que optés pel retrat individualperquè és aquell que més apropa l’artista al món. Els retratsde Puig, però, lluny de ser còmodes, contenen una certacàrrega de duresa tot i que tant a Lladó com, posteriorment,a Figueres, l’artista va contrarestar-ho suavitzant l’entorn.
A Puig, el cap li bull d’idees i no pot estar quiet. El pro-jecte dels bessons, que porta la seva marca indiscutible, lidonava l’oportunitat d’entrar, de nou, en un diàleg ple decomplicitat i analitzar el vell tema de la duplicitat, què hi harera éssers que han caminat junts creant llaços emocionalsintensos. El dia va ser llarg però els resultats obtingutsmereixien la pena. Uns resultats que auguren que el 2005,quan aquest i altres projectes es puguin veure exposats, serànomenat Any Puig i la Puigmania es desfermarà.
Cristina Vilà
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 20044/
Ja ho tenim!E l nou de febrer de 1983 cap a les nou del
matí al carrer d’Aragó de Barcelona, entreRambla de Catalunya i Balmes, en un con-
tenidor vaig trobar un tresor: prop de vuit-centsnegatius fotogràfics en plaquetes de vidre. Erenretrats d’estudi dels anys vint, òbviament l’arxiud’un fotògraf professional, potser ja mort. Els diessegüents, una amiga fotògrafa, amb molt entusias-me i molta paciència les va anar positivant enpaper per veure-les millor. Quin arxiu increïble!Era com si totes aquelles persones tornessin d’altretemps en una desfilada misteriosa pels passadissosdel temps. Nens amb capota, joves senyoretesamb barretets de fantasia, respectables senyorsamb bigoti, matrones reposades, àvies fosques ipatriarques amb barba de molts mesos. Tots mira-ven al centre de la càmera com al centre de l’uni-vers, atents a l’ocellet que havia de sortir d’unmoment a l’altre. Tots mostraven uns rostres desinceritat desarmada, una transparència d’aigua depluja, un vel finíssim que deixava passar l’ànimapels ulls. Era com si de cop totes aquelles perso-nes, joves i grans, s’adonessin que eren elles entota la seva dignitat, elles en particular, úniques almón, irrepetibles, elles mateixes.
I aquell color de la mirada –els retrats eren enblanc i negre– d’on venia? Venia de les ànimesque des de l’interior sortien volant per la mirada.
Ara, l’altre dia, mentre Jordi Puig fotografiavaels bessons de Figueres, vaig recordar aquellesfotos separades d’aquestes per setanta o vuitantaanys com a mínim. Vaig imaginar l’entrar i sortirde les famílies per aquell estudi de fotògraf, elfotògraf desconegut del carrer d’Aragó. I vaig pen-sar en una cosa que m’havia dit en Santi Coll diesabans, que ja no quedaven artesans de la fotogra-fia i que en Jordi Puig n’era un. Un dels darrers. Ipensant-ho bé, Santi, tenies raó: no només s’haperdut l’artesania fotogràfica. També s’ha perdut elsignificat de la paraula artesania.
Encara avui, si el fotògraf i el plató ho afavorei-xen, però sobretot si els fotografiats ho desitgende veritat, fotografiar-se és un acte i no un fet.Encara avui, com es va veure al Teatre Jardí l’altredia, existeix un “fer-se retratar” que es conjuga enactiva perquè constitueix un acte. I quin acte. Ungest d’afirmació, d’identitat, de família. Una refina-da construcció mental que malda per introduirordre en el soroll caòtic del fluxe temporal, i perun defugir la mort que ens acompanya tota lavida. Una fotografia així, un retrat, és la confessiómés rotunda i també la confessió més silenciosa.
I la gent que venia mudada, i els bessons que
vestien igual, i els jovenets que tenien vergonya, iels bebés que ploraven. Tots estaven atents, pre-sents, mentre ell els mirava des de la càmera imirant quedaven retratats. Va ser una sessió deretrats i un happenning on tots participaven, elstiets dels bessons, el senyor que volia comprarentrades pel ballet de Sara Baras, la germanetagelosa dels bessons, l’hostessa del teatre, la parellade mossos d’esquadra, la iaia, les cosines atabala-des perquè arribaven tard a casament, uns france-sos que no entenien gaire, la jove periodista quehavia enviat la ràdio per fer un sensacional repor-tatge de Fires. Per bé que cada fotografia és unretrat de dues persones, si mirem bé aquestesfotos en podem veure moltes més. Cada fotografiaés un mapa de la mirada del fotògraf. Una imatgedel món. Aquestes fotografies són el resultatd’aquella intensa sessió de l’1 de maig. I són testi-moni de tantes coses… de la història que porta acadascú per un sender distint, la que construimamb els nostres fràgils intents d’identitat. També,però de la nostra història col·lectiva.
Perquè això fos possible va ser imprescindibleque Jordi Puig realitzés un exercici de transparèn-cia que li és familiar: a mesura que va mirant, alli-berar la mirada de totes les connotacions narrati-ves i de totes les projeccions emocionals del sub-jecte que mira. Netejar la lent perquè només esvegi la persona retratada, la seva ànima o la sevaombra, la seva forma o el seu esperit. Aquestaextraordinària habilitat és una de les coses quemés admiro de Jordi Puig i és, naturalment, elsecret del seu treball.
Finalment em va tocar a mi, em va retratar.Oblidaré amb el temps com plovia aquell dia tantrist, les instruccions que m’anava donant – posa’taixí, mira enllà, somriu, no somriguis-, el plop delsfocus en disparar l’objectiu, la mirada encuriosidadel Quico Rivas darrere el plató. Potser amb eltemps oblidaré també com estava la meva mentaquell dia, confusa i revoltada, encara que qualse-vol ho pot veure a una de les dues bessones de jomateixa (tot i que l’altra desmenteix la impressió).Però no oblidare mai, en canvi, com em va mirarquan després d’alguns preàmbuls es va adonarque jo li havia donat permís per extreure’m l’àni-ma.
Ja ho tenim. – va dir només. I, sí; el meu esperit ja era a fora.
Clara GariDirectora de la Nau Côclea
Camallera, juny del 2004
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /5EMPORDÀ/ESPECIAL
PotserEn Joan duia sempre la iniciativa, per això
érem tan amics. El que m’agradava d’ell eraque decidís per tots dos amb tanta naturali-
tat. Al vespre em venia a buscar a casa i em duiaamunt i avall amb el seu R5 groc canari. Jo eramandrós i aprensiu, però a ell l’entusiasmaven elsreptes. Per això quan vam veure aquelles duesbessones assegudes a la terrassa del bar Diví,aquell estiu de 1987, vaig saber que res no podriaaturar-lo. Una duia els cabells estirats, l’altra lligatsamb cua. Als bafles sonava Peter Gabriel i sembla-va que tot era possible.
Vam quedar pel dissabte vinent. En Joan jahavia establert que la seva era la dels cabells esti-rats, que es deia Sònia. Ja m’estava bé. Va resultarque la dels cabells lligats amb cua, que es feia dirPatty, m’havia tocat a mi. Era de les que duen lainiciativa. Quinze dies després, les dues parelles jasortíem cadascuna pel nostre compte. Jo agafavael cotxe del meu pare i anava a buscar la Patty. Liagradava ballar alRachdingue fins a leshores petites. Desprésanàvem a la platja deSant Pere Pescador, devegades fins que esfeia clar. Ja m’anava bétot allò, llàstima quequan es va acabarl’estiu em va dir queens ho deixéssimcórrer.
Cinc anys després,quan en Joan treballa-va a Madrid i segurament ni es recordava d’ella, laSònia es va casar amb un meu cosí de Roses. Eldia del casament, quan la vaig veure que obria elball, vaig adonar-me que durant tots aquells anysjo havia perdut miserablement el temps. El meucosí tenia un caràcter dominant. No parava debesar-la davant de tothom, tot i que ella ajuntavaels peus i mirava a terra. S’havia recollit els cabellsdamunt el cap, tret d’uns flocs castanys que liqueien sobre les orelles i li baixaven pel coll. LaPatty, la seva germana bessona, duia els cabellsmolt curts i tenyits de ros. Va beure una mica mas-sa i va acabar ballant descalça sobre la taula.
Un dia em va tocar fer-los de cangur. Quan laSònia em va obrir la porta, el meu cosí s’estavafent el nus de la corbata davant el mirall del rebe-dor. El nen era a la banyera. A l’aigua hi flotavenlletres de plàstic de colors, que el nen anavaenganxant a les rajoles humides. Em vaig ajupir,
vaig regirar lletres entre l’aigua i vaig escriure a lesrajoles, més enlaire, la paraula POTSER. Abansque la pogués desfer, va entrar la Sònia, va eixu-gar el nen i el va embotir dins un pijama de coni-llets.
Com més hi pensava, més clarament m’adona-va que la Sònia i jo estàvem fets l’un per l’altre.Coincidíem un parell de vegades a l’any, en reu-nions familiars, i amb prou feines podíem inter-canviar tres o quatre frases convencionals. Quanvaig començar a escriure, vaig adoptar el costumde visitar-los i regalar-los un exemplar dedicat decada llibre que publicava. En una pàgina qualse-vol, no hi faltava mai una frase amb un potserdedicat a nosaltres, a la possibilitat de nosaltres,destinada exclusivament a ella. Fins i tot vaigescriure dos contes basats en la nostra relació. Enun, el protagonista s’enamorava successivament deles germanes de la seva dona; l’altre estava prota-gonitzat per dos bessons. Quan ens vèiem, la
Sònia em deia que elsmeus llibres li agrada-ven molt i després calla-va i fixava els ulls aterra.
El seu fill es va anarfent gran i vaigcomençar a rebre lesnadales que ell m’escri-via en una lletra cadaany més regular. PelNadal de 2002, en unangle de la felicitació, laSònia hi va afegir una
frase banal que incloïa un potser. No em separavamai d’aquella nadala. La rellegia quan em sentiadeprimit, és a dir, tres o quatre vegades a la setma-na. Un vespre, fa uns mesos, jo estava en un cafède Girona rellegint una vegada més aquella frase.En aquell moment va entrar algú i vaig saber queera ella. No sé per què, em vaig ficar la nadala a labutxaca. La Sònia vivia a Girona, no era estranyque hagués entrat en aquell bar. Anava sola. Vasituar-se al meu davant sense mostrar cap signe desorpresa.
– La meva germana s’ha embolicat amb el meumarit.
– Potser –vaig dir jo, convidant-la a seure.Als bafles no sonava Peter Gabriel.– Potser- va fer ella, encara dreta.
Vicenç Pagès JordàEscriptor
... Com més hi pensava, més clarament m’adonavaque la Sònia i jo estàvem
fets l’un per l’altre. Coincidíemun parell de vegades a l’any ...
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Pau i BlaiCaula Juanola04-01-1996
Eduard i XavierCasellas Fernández02-06-1999
Núria i NeusSantaló Pujol07-05-1986
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 20046/
Rosa Maria i JudithEspigulé Dalmau
26-12-1961
Ester i AdelaPau Martí
30-07-1953
Pablo i HéctorMoreno Pino
05-01-2002
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /7EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Isaac i RomàSubià López10-12-2003
Clàudia i MelanieSáez Cardoner15-09-1990
Judith i MartaJuanuix Pulido18-05-2000
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 20048/
Guillem i MariaTeixidor Mayolas
01-01-2000
Paquita i CarlosPous Puig
17-11-1934
Raúl, Aaron i DamiàRibes De la Rubia
08-04-2000
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /9EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Aitor i GerardFuentes Ferrer30-09-1992
Rut i JuditVilardell Trayter26-09-2003
Nil i XèniaGarbí Mallart15-09-2003
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200410/
Nil i BertaMoreno Montblanc
28-11-2003
Alba i ÈliaTorrent Regolta
21-03-2002
Ona i DunaContreras Costa
17-12-2001
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /11EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Anna i LluísGiralt Serra02-10-2003
Marc i NatàliaCuerva De Oca04-12-2002
Judith i MarcCarpio García01-07-1999
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200412/
Joel i IsaacEspaña Gutiérrez
14-08-2002
Sheila i AidaEspaña Ramírez
05-02-1997
Maria Teresa i JaumeBruñol Planas
04-07-1951
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /13EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Anna i GemmaForés Costa13-01-2002
Maria Carmen i ÚrsulaForés Moreno12-07-1969
Marc i JordiNierga Trulls19-09-2000
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200414/
Rosa i Josep MariaBenet Campdepadrós
23-03-1954
Alba i AriadnaLlorca Ruiz17-08-1997
Albert i GerardFita Font
19-01-1991
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /15EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Pau i SergiTurró Falgàs02-11-1995
Carmen i SoledadRecuero Vera06-09-1973
Anna i SaraSerra Xaudiera13-11-1998
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200416/
Júlia i MartaBech Rodríguez
09-10-2001
Alejandra i CarlaFernández Buxeda
17-10-2000
Pere i MiquelPerich Pujol12-01-1936
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /17EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Pau i OnaDorca Alejandro12-12-1999
Adrià i MireiaPayrà Canet09-10-2000
Anna i MariaSagols Bonavia15-08-1953
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200418/
Anna, Arnau i NúriaCaritg Amorós
19-01-2000
Gemma i MireiaBurgas Pararols
09-01-2000
Matías i GonzaloSalguado Ribera
21-05-1998
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /19EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Anna i NúriaPérez Milán20-05-1999
Analia i NereaDíaz Castillo13-06-2003
Caspyn i RobynJones14-08-1997
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200420/
Pau i Anna Baró Estudis
10-01-2001
Marina i MireiaAyter Coderch
17-10-2000
Laura i MartaAlmendros Conde
12-06-1999
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /21EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Carla i LaiaGiró Palou24-12-2002
Esther i JudithBesa González31-07-2000
Laura i PauSerrats Gironella21-12-1983
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200422/
Sergi i MarcSais Coll
11-06-1994
Sandra i CarlaMoreno Galiano
11-06-1993
Roser i PaquitaPlanella Margall
31-10-1953
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /23EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
César i SílviaOrtuño Bech10-04-2002
Rafael i ManuelTalón Toledo17-05-1993
Carme i LaiaNovellón Salvat07-08-1987
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200424/
Adrià i ÀlexCarrillo Pallarés
06-07-2003
Joan i JosepBuixó Pujiula
22-03-1954
Erika i CarlosAparicio Gutiérrez
14-11-2003
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /25EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Júlia i SaraLlanet Pujolar12-03-2002
Maria Elena i ElisendaAlayrach Biarnés19-03-1977
Maria Lluïsa i FranciscaPuig Casero19-07-1950
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200426/
Aina i EdithRoig Macau13-04-1988
Marc i ToniCodes Heredia
23-09-2002
Josep Manel i Joan Pere Perelló Monés
28-02-1960
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /27EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Marc, Roger i GenísPinart Cairó27-11-1970
Joaquim i SantiagoAguer i Mompel25-09-1970
Carla i LauraMartín Gázquez18-05-1988
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200428/
Judith i MíriamRomero Molinero
01-03-1995
Xènia i NoraGorris Molas
06-06-2003
Xavier i JordiBrunet Bravo
14-08-1991
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /29EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Anna i LlucVicens Linares08-02-2001
Joan i MarcBonaterra Pastra20-07-1999
Marc i DanielOsuna Campsolinas12-12-1983
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200430/
Maria Teresa i Maria DolorsJuanola Guillamet
29-01-1947
Raúl, Helena i VíctorFernández Gil
05-06-1996
Aida i OriolVentura Palou
15-02-1998
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /31EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Martí i JordiCongost Llobet17-10-1962
Maria i AnnaVelasco Bech01-03-1968
Nayara i YaritzaHilera Pelegrín04-02-2003
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200432/
Carles i AlbertMinistral Buxalleu
06-05-1980
Pilar i TeresitaOlivet Aguer
05-04-1942
Marc i JúliaMiquel Mansachs
11-02-2000
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /33EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Paquita i JaumeMontcanut Gratacós08-06-1948
Òscar i LídiaGarcía Vilardell18-03-1977
Guadalupe i GuacimaraPérez Ramió02-07-1978
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200434/
Alba i Laia Pérez Ramió
16-04-1986
Joan i AnnaVictòria Sánchez
03-09-1997
Àngels i MariPadrosa Barco
07-01-1962
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /35EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Antònia i Mari CruzAlmendros Fernández24-12-1986
Alícia i AroaMoreno Becerro07-10-1996
Jordi i LluísGarriga Seguranyes01-10-1988
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200436/
Rosa i AnnaGirbent Cusí
22-02-1979
Rosa i José AntonioRuiz Sánchez
12-06-1959
Tomás i NachoMena Barragán
27-04-1981
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /37EMPORDÀ/ESPECIAL
PRIMERA TROBADA DE BESSONS
Benita i MariaDelgado Bayés06-05-1942
Laura i CèliaOller Juncosa22-01-2002
Jordi i MercèArnau Casadellà14-02-1969
ESPECIAL /EMPORDÀDIMARTS8 DE JUNY DEL 200438/
Sergi i LaiaCasellas Llansana
03-01-2004
Enriqueta i Maria DolorsPuigdevall Pinós
25-07-1915
DIMARTS8 DE JUNY DEL 2004 /39EMPORDÀ/ESPECIAL
Gràcies als 206 bessons,dels més petitsals més grans,
que han fet possibleaquest projecte.
DIMARTS8 DEJUNYDEL 2004
Número 1.322Any XXVI
Suplement gratuïtwww.emporda.net
LEONARDBEARD
Recommended