View
234
Download
20
Category
Preview:
DESCRIPTION
Dossier temàtic de l'autor
Citation preview
1
Miguel Hernández
1910-2010
Història d’una vida
2
Miguel Hernández Gilabert : Oriola 30 d’octubre de 1910 - Alacant 28 de març de 1942. És
un dels poetes i dramaturgs més representatius de la poesia espanyola del primer terç del
segle XX.
El principi
Fill d'una família humil d'Oriola propietària d'un ramat de cabres, fins als 15 anys va seguir
una escolaritat normal. Posteriorment, va haver de deixar l'escola per a fer de pastor i
repartidor de llet. Això no el va obligar a deixar de banda la seva passió per la lectura. Va
freqüentar les biblioteques públiques i el canonge Luis Almarch li va facilitar llibres clàssics i
de mística. També va llegir l'alacantí Gabriel Miró. Assistia a una petita tertúlia d'amics, entre
els quals destacava José Marín Gutiérrez, que en un futur seria advocat i escriuria diversos
assaigs que firmaria amb el pseudònim de Ramón Sijé. Hernández lamentarà la mort del seu
amic en una de les joies de la poesia clàssica espanyola, l'Elegía a Ramón Sijé. També hi seran
Fenoll i Manuel Molina. A partir d'aquell moment, els llibres seran la principal font de la seva
educació literària, fet que el convertirà en un escriptor autodidacte. Els grans autors del
Segle d'Or de la cultura espanyola - Miguel de Cervantes, Lope de Vega, Pedro Calderón de la
Barca, Garcilaso de la Vega i, sobretot, Luis de Góngora , es convertiran en els seus mestres.
Les primeres publicacions
Miguel Hernández era comunista des dels 26 anys. Quan esclata la Guerra Civil Espanyola es
va allistar a l’exèrcit republicà. En concret, al 5è Regiment on passà a altres unitats per anar
als fronts de Terol ,Andalusia i Extremadura. En plena guerra va aconseguir un permís breu
per casar-se amb Josefina Manresa el 9 de març de 1937 a Oriola. Al cap de pocs dies ha de
marxar al front de Jaén. A l'estiu de 1937 assiteix al II Congrés Internacional d'Escriptors
Antifeixistes celebrat a Madrid i València. Poc després viatja a l’URSS en representació del
govern de la República, d’on va tornar i va escriure el drama Pastor de la muerte i nombrosos
poemes més recollits posteriorment a la seva obra El Hombre acecha.
L'any 1930, comença a publicar poemes al setmanari El Pueblo d'Oriola i al diari El Día. L'any
següent apareix de forma més regular a publicacions locals com Actualidad o Destellos.
Llavors fa el seu primer viatge a Madrid amb el propòsit d’iniciar una carrera literària que li
3
permeti guanyar-se la vida . A la capital, contacta amb Ernesto Giménez Caballero, fundador i
director de La Gaceta Literaria, publicació vanguardista molt representativa de la Generació
del 27, però no aconsegueix que li publiquin res ni li atorguen cap feina. Al cap d’un temps
retorna a Oriola. Llegeix poetes del 27 (Gerardo Diego, Rafael Alberti, etc.) i també Luis de
Góngora. Publica a Múrcia el primer dels seus llibres poètics, Perito en lunas (1933), una
col·lecció d'octaves reals molt marcada per la poètica del Culteranisme; a Madrid publica
l'auto sacramental Quien te ha visto y quien te ve, y sombra de lo que eras, a la revista Cruz y
Raya que dirigeix José Bergamín.
Estada a Madrid
Després d'aquest inici torna a Madrid on obté feina a les Misiones Pedagógicas inspirades
per la filosofia de la Institución Libre de Enseñanza. També, com a secretari i redactor de
l'enciclopèdia Los toros i redactor assidu a Revista de Occidente fundada per José Ortega y
Gasset. La seva amistat amb Maruja Mallo l’inspira part dels sonets de El rayo que no cesa. Es
presenta a Vicente Aleixandre i fa amistat amb ell i amb Pablo Neruda; aquest és l'origen de
la seva breu etapa dins el surrealisme. La seva poesia esdevé llavors més social i manifesta
un compromís amb els més pobres i desfavorits. Al desembre de 1935 mor el seu amic
Ramón Sijé, i Hernández li dedica la famosa elegia, que provoca l'entusiasme de Juan Ramón
Jiménez expressat a una crònica al diari El Sol.
La Guerra Civil i la mort
El 1938 neix el seu primer fill, Manuel Ramón, que mor al cap de pocs mesos i a qui està
dedicat el poema Hijo de la luz y de la sombra i d’altres recollits al Cancionero y romancero
de ausencias. Al gener de 1939 neix el segon fill, Manuel Miguel, a qui va dedicar des de la
presó les Nanas de la cebolla. Escriu un nou llibre: Viento del pueblo.
4
A l'abril, el general Franco declara la fi de la guerra. El seu amic Cossío s'ofereix per acollir-lo
a Tudanca. No obstant això, decideix anar a Oriola malgrat el perill que això suposa, i d'allà
va fins a Sevilla i intenta creuar la frontera de Portugal per Huelva, però la policia del règim
de António de Oliveira Salazar l'entrega a la Guàrdia Civil. És empresonat a Sevilla, i d'allà el
traslladen al penal de Torrijos a Madrid. Gràcies a les gestions de Pablo Neruda davant d'un
cardenal, al setembre de 1939, el posen en llibertat inesperadament sense ser processat.
Torna a Oriola on és detingut per una delació, i empresonat a la presó de la plaça de Conde
de Toreno a Madrid, on és jutjat i condemnat a mort, al març de 1940.
Cossío i altres amics intel·lectuals advoquen per ell i se li commuta la pena per la de trenta
anys. El traslladen a la presó de Palència al setembre de 1940 i al novembre al penal d'Ocaña.
A la presó coneix Antonio Buero Vallejo, el qual li fa un retrat al carbonet. El 1941, és
traslladat al Reformatori d'Adults d'Alacant. Emmalalteix; de la bronquitis passa al tifus, i es
complica amb una tuberculosi. Se li ofereix penicil·lina a canvi que abjuri del seu ateisme,
però ell s'hi nega. Mor a la infermeria de la presó alacantina a les 5.30 h de la matinada del
28 de març de 1942 amb 31 anys d'edat. L'enterren al nínxol número 1009 del cementiri de
Nostra Senyora del Remei d'Alacant dos dies després de la seva mort.
5
Obra
Miguel Hernández va escriure Perito en lunas enlluernat pel joc barroc de Góngora, El rayo
que no cesa enlluernat per Garcilaso i Quevedo i el seu gran sentiment, Quien te ha visto y
quien te ve y sombra de lo que eras enlluernat per la simbologia ascètica de Calderón.
Altres poemes importants de la seva obra són Mi sangre es un camino , Sino sangriento, las
Odas a Neruda i a Aleixandre, i alguns altres poemes. Com a estudi del comportament humà
va crear El hombre acecha i Cancionero y Romancero de ausencias.
La presència d’Hernández en el panorama de la poesia espanyola és important, tant des del
seu valor com en les relacions d’una època, apareix en un moment brillant quan la Generació
de 27 mostra la seva obra més representativa.
Participa en la Generació del 36, en el seu corrent social inspirat en els moviments obrers i
reivindicatius, on Miguel se sent molt atret ja que té un gran sentit de la justícia i un gran
amor al poble.
Els darrers anys de la seva obra va obrir el camí de la poesia de postguerra (del 1938 al 1940)
gran part escrita des de la presó, que es projecta en els joves sortits de la contesa, sens
dubte, molts d’ells desorientats, sense mestres i alguns gairebé sense veu.
6
Selecció de poemes:
NANAS DE LA CEBOLLA
Dedicats al seu fill, després de rebre una carta de la seva dona, on li deia que el nen només
menjava pa i ceba
La cebolla es escarcha
cerrada y pobre.
Escarcha de tus días
y de mis noches.
Hambre y cebolla,
hielo negro y escarcha
grande y redonda.
En la cuna del hambre
mi niño estaba.
Con sangre de cebolla
se amamantaba.
Pero tu sangre,
escarchada de azúcar,
cebolla y hambre.
Una mujer morena
resuelta en luna
se derrama hilo a hilo
sobre la cuna.
Ríete, niño,
que te traigo la luna
cuando es preciso.
7
Alondra de mi casa,
ríete mucho.
Es tu risa en tus ojos
la luz del mundo.
Ríete tanto
que mi alma al oírte
bata el espacio.
Tu risa me hace libre,
me pone alas.
Soledades me quita,
cárcel me arranca.
Boca que vuela,
corazón que en tus labios
relampaguea.
Es tu risa la espada
más victoriosa,
vencedor de las flores
y las alondras
Rival del sol.
Porvenir de mis huesos
y de mi amor.
La carne aleteante,
súbito el párpado,
el vivir como nunca
coloreado.
¡Cuánto jilguero
8
se remonta, aletea,
desde tu cuerpo!
Desperté de ser niño:
nunca despiertes.
Triste llevo la boca:
ríete siempre.
Siempre en la cuna,
defendiendo la risa
pluma por pluma.
Ser de vuelo tan lato,
tan extendido,
que tu carne es el cielo
recién nacido.
¡Si yo pudiera
remontarme al origen
de tu carrera!
Al octavo mes ríes
con cinco azahares.
Con cinco diminutas
ferocidades.
Con cinco dientes
como cinco jazmines
adolescentes.
Frontera de los besos
serán mañana,
cuando en la dentadura
9
sientas un arma.
Sientas un fuego
correr dientes abajo
buscando el centro.
Vuela niño en la doble
luna del pecho:
él, triste de cebolla,
tú, satisfecho.
No te derrumbes.
No sepas lo que pasa ni
lo que ocurre
VIENTOS DEL PUEBLO ME LLEVAN
Els seus poemes més representatius sobre la guerra i la situació que travessava Espanya
són els recollits en Viento del pueblo, aquí es presenta “Vientos del pueblo me llevan”.
Aquest poema parla dels tan anomenats bous, que han de treballar fins a l'esgotament per
aconseguir l’aliment i el suport diari; aquesta raça és, sens dubte, la dels homes, que
treballen a la terra durament per aconseguir mantenir les seves famílies. Aquests són
controlats pels animals més forts (el lleó, el àguila…), però el poeta no s'humilia davant d'ells
sinó que "si em moro, que morir-me / amb el cap molt alt"; és a dir, que anima els homes
d'Espanya a lluitar i a no permetre que la força d'aquests animals (els homes que donen
suport al franquisme i els règims autoritaris) els doblegui ni anul·li la seva llibertat.
Vientos del pueblo me llevan,
vientos del pueblo me arrastran,
me esparcen el corazón
y me aventan la garganta.
10
Los bueyes doblan la frente,
impotentemente mansa,
delante de los castigos:
los leones la levantan
y al mismo tiempo castigan
con su clamorosa zarpa.
No soy de un pueblo de bueyes,
que soy de un pueblo que embargan
yacimientos de leones,
desfiladeros de águilas
y cordilleras de toros
con el orgullo en el asta.
Nunca medraron los bueyes
en los páramos de España.
¿Quién habló de echar un yugo
sobre el cuello de esta raza?
¿Quién ha puesto al huracán
jamás ni yugos ni trabas,
ni quién al rayo detuvo
prisionero en una jaula?
Asturianos de braveza,
vascos de piedra blindada,
valencianos de alegría
y castellanos de alma,
labrados como la tierra
y airosos como las alas;
andaluces de relámpagos,
nacidos entre guitarras
11
y forjados en los yunques
torrenciales de las lágrimas;
extremeños de centeno,
gallegos de lluvia y calma,
catalanes de firmeza,
aragoneses de casta,
murcianos de dinamita
frutalmente propagada,
leoneses, navarros, dueños
del hambre, el sudor y el hacha,
reyes de la minería,
señores de la labranza,
hombres que entre las raíces,
como raíces gallardas,
vais de la vida a la muerte,
vais de la nada a la nada:
yugos os quieren poner
gentes de la hierba mala,
yugos que habéis de dejar
rotos sobre sus espaldas.
Crepúsculo de los bueyes
está despuntando el alba.
Los bueyes mueren vestidos
de humildad y olor de cuadra:
las águilas, los leones
y los toros de arrogancia,
y detrás de ellos, el cielo
ni se enturbia ni se acaba.
La agonía de los bueyes
12
tiene pequeña la cara,
la del animal varón
toda la creación agranda.
Si me muero, que me muera
con la cabeza muy alta.
Muerto y veinte veces muerto,
la boca contra la grama,
tendré apretados los dientes
y decidida la barba.
Cantando espero a la muerte,
que hay ruiseñores que cantan
encima de los fusiles
y en medio de las batallas.
ELEGÍA A RAMÓN SIJÉ
Aquest poema va ser escrit el 1936. Ramón Sijé era íntim amic del poeta. Els dos neixen a
Oriola on estableixen amistat durant la infància, però és en l’adolescència quan el vincle que
els uneix es fa més fort. Miguel decideix provar sort a Madrid, per triomfar a la gran ciutat ja
que l'àmbit local i comarcal d'Alacant se l'ha quedat petit. A la capital, ha trobat un nou
món en el qual se sent de gust. La irrupció de la guerra suposa un gran sobresalt per al
poeta, i aquell any carregat de múltiples emocions i sensacions ofereix un dur cop per al
poeta, la inesperada mort de Ramón Sijé. La notícia li arriba a través de Vicente Aleixandre.
Llavors li va escriure aquesta elegia
En Orihuela, su pueblo y el mío, se me
ha muerto como del rayo Ramón Sijé, con
quien tanto quería.
13
Yo quiero ser llorando el hortelano
de la tierra que ocupas y estercolas,
compañero del alma, tan temprano.
Alimentando lluvias, caracolas
y órganos mi dolor sin instrumento
a las desalentadas amapolas
daré tu corazón por alimento.
Tanto dolor se agrupa en mi costado,
que por doler me duele hasta el aliento.
Un manotazo duro, un golpe helado,
un hachazo invisible y homicida,
un empujón brutal te ha derribado.
No hay extensión más grande que mi herida,
lloro mi desventura y sus conjuntos
y siento más tu muerte que mi vida.
Ando sobre rastrojos de difuntos,
y sin calor de nadie y sin consuelo
voy de mi corazón a mis asuntos.
Temprano levantó la muerte el vuelo,
temprano madrugó la madrugada,
temprano estás rodando por el suelo.
No perdono a la muerte enamorada,
no perdono a la vida desatenta,
no perdono a la tierra ni a la nada.
14
En mis manos levanto una tormenta
de piedras, rayos y hachas estridentes
sedienta de catástrofes y hambrienta.
Quiero escarbar la tierra con los dientes,
quiero apartar la tierra parte a parte
a dentelladas secas y calientes.
Quiero minar la tierra hasta encontrarte
y besarte la noble calavera
y desamordazarte y regresarte.
Volverás a mi huerto y a mi higuera;
por los altos andamios de las flores
pajareará tu alma colmenera
de angelicales ceras y labores.
Volverás al arrullo de las rejas
de los enamorados labradores.
Alegrarás la sombra de mis cejas,
y en tu sangre se irán a cada lado
disputando tu novia y las abejas.
Tu corazón, ya terciopelo ajado,
llama a un campo de almendras espumosas
mi avariciosa voz de enamorado.
A las aladas almas de las rosas
del almendro de nata le requiero,
que tenemos que hablar de muchas cosas,
compañero del alma, compañero.
15
M. Hernández i la Música:
TÍTOL: Miguel Hernández
AUTOR: Joan Manuel Serrat
PUBLICACIÓ: 1972
“Conocí a Miguel Hernández en una de aquellos bancos del umbrío jardín de la Universidad,
la vieja y entrañable Universidad Central, a cuyo balcón principal un glorioso día se asomó la
libertad para arrojar sobre la acera el busto altivo del dictador. Gran día aquel. Luego
llegaron los lacayos y nos comieron a palos pero no importa…”
Texto de Joan Manuel Serrat para la edición mexicana
TÍTOL: El marrec boeur
AUTOR: Miguel Hernández
INTÈRPRET: Mocedades.
DISC: El color de tu mirada.
DATA: 1976.
CONTINGUT: El marrec bouer és un poema escrit per Miguel Hernández que interpreta el
grup Mocedades.
16
TÍTOL: Homenatge a Miguel Hernández.
(60 aniversari de la seva mort)
AUTOR: Miguel Hernández.
MIGUEL ÁNGEL SERRANO (guitarra flamenca)
ANY: 2000
CONTINGUT: La passió que Paco Curto sent pel gran poeta oriolà l'ha portat a retre
homenatges des dels anys seixanta Paco Curto ens presenta en l'actualitat un bell recorregut
per la vida del poeta a través dels seus poemes, amb músiques que ha anat component al
llarg dels anys i que semblen ajustar-se perfectament a la colpidora tasca de Miguel
Hernández.
TÍTOL: AMALGAMA POETICA DE MIGUEL I MANUEL
AUTOR: MIGUEL HERNÁNDEZ
INTÈRPRET: Manuel Gerena
ANY: 2003
CONTINGUT: Manuel Gerena canta amb Miguel Hernández. S’inclou la interpretació de la
cançó titulada La voz viva de Miguel Hernández.
TÍTOL: Homenatge flamenco a Miguel Hernández.
AUTOR: Miguel Hernández.
ARTISTA: Enrique Morente.
ANY: 1971
CONTINGUT: Assegut sobre els morts (Romance) / El marrec bouer (Malagueña) / Cançons
de bressol de la ceba (Cançons de bressol) / El carro de la meva fortuna (Tientos) / Amb
l'arrel del voler (Soleares) / Un verí pá que jo mori ( granaína) / Déu et va enviar un càstig
(Bulerías per Soleá)
17
TÍTOL: 4.444 Vegades, per exemple.
AUTOR: Adolfo Cendran.
ANY: 1975
CONTINGUT: Funda el 1967, al costat d'altres cantautors, el grup Cançó del Poble. A partir
d'aquí es dedica a fer recitals en medis universitaris i obrers.
Amb poemes de Miguel Hernández, Nicolás Guillen, León Felipe, Antonio Gómez ... fa aquest
disc.
TÍTOL: Antologia musical
AUTOR: Víctor Jara
DATA: 2001
CONTINGUT: El disc pòstum de Víctor Jara és pròdig en autèntics himnes com Manifest,
Quan vaig a la feina o la música que l'autor va posar al poema Vent del poble, de Miguel
Hernández. Víctor sabia que els feixistes no li perdonarien les seves "cançons vermelles". No
és casual que en els últims mesos de la seva vida rellegís obres del poeta antifeixista
espanyol Miguel Hernández, massacrat als calabossos franquistes. Li agradava la seva poesia,
ja que compartia les seves idees i sentiments. En l'ànima del cantant xilè es va gravar la
poesia de Miguel Hernández "Vent del poble em porta ...". La cançó de Víctor expressa la
fermesa de l'esperit del cantant, la seva emocionada lleialtat als companys i a la causa del
poble.
18
TÍTOL: Nanas de la ceba
AUTOR: Alberto Cortez
ANY: 1989
CONTINGUT: Es llança amb Waldo de los Ríos a una aventura excepcional: musicar a Antonio
Machado, Félix Lope de Vega, Francisco de Quevedo i Villegas, Marqués de Santillana,
Góngora i Miguel Hernández.
M. Hernández i el cinema:
TÍTOL "VENTS DEL POBLE" MIGUEL HERNÁNDEZ.
NACIONALITAT: Espanyola
DIRECTOR: José Ramón Larraz
ACTORS: Liberto Rabal, Silvia Abascal.
FOTOGRAFIA: José García Galisteo
ANY: 2002
CONTINGUT: Se segueix la trajectòria de Miguel Hernández
des de la seva infància a Oriola, dedicat a tenir cura de les cabres, fins a la seva mort, poc
després de finalitzar la Guerra Civil després de passar un llarg calvari per diferents presons
franquistes. Enmig hi figuren les vivències que van ajudar a forjar el seu estil poètic, directe i
proper a tot tipus de lectors: l’enfrontament amb el seu pare per culpa de la seva vocació
poètica, l’amistat amb Federico García Lorca, el seu casament, i la tràgica mort del seu fill, les
seves enemistats per motius polítics.
19
DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE PODEU TROBAR A LA BIBLIOTECA DE SANT ANTONI-JOAN
OLIVER
• El Hombre acecha; Cancionero y romancero de ausencias. Madrid: Cátedra, 1984. P
834 Her
• El Hombre y su poesía: antología. Madrid: Cátedra, 2004. P 834 Her
• Miguel Hernández para niños y niñas... y otros seres curiosos. Madrid: Ediciones de
la Torre, 2007. IP 834 Her
• Poemas sociales, de guerra y de muerte. Madrid: Alianza, 2005. P 834 Her
• El Rayo que no cesa. Madrid: Espasa-Calpe, 2007. P 834 Her
• SERRAT, Joan Manuel. Miguel Hernández. Madrid: BMG, 2000.
CD 091.7SER
• Viento del pueblo: poesía en la guerra. Madrid: Cátedra, 1989. P 834 Her
DOCUMENTS DE L’AUTOR QUE ES PODEN TROBAR A LES BIBLIOTEQUES DE LA XARXA
• 4 poemas de Miguel Hernández y una canción de cuna. Valencia: Versos y trazos,
2006. IP 834 Her
• Antología poética. Alicante: Aguaclara, 1991. P 834 Her
• Antología poética. Barcelona: Círculo de Lectores, 1978. P 834 Her
• Antología poética. Madrid: Castalia, 1998. P 834 Her
• Antología poética. Madrid: Espasa Calpe, 2007. P 834 Her
• Antología poética. Madrid: Espasa Calpe, 2009. P 834 Her
• Antología poética. Madrid: Espasa, 2002. P 834 Her
• Antología poética; El labrador de más aire. Madrid: Taurus, 1990. P 834 Her
• Antología. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2004. P 834 Her
• Cancionero y romancero de ausencias. Madrid: Espasa Calpe, 1999.
P 834 Her
• Cantando a Miguel Hernández. Madrid: Factoría autor, 2006. CD 090.7A
20
• Crónicas de la guerra de España. Barcelona: Flor del Viento, 2005.
9(46)"19" Her
• GERENA, Manuel. Manuel Gerena canta con Miguel Hernández. Madrid: Alía, 2001.
CD 090.7GER
• El Hombre acecha; Otros poemas [1938-1939]; Cancionero y romancero de
ausencias; Últimos poemas. Buenos Aires: Losada, 1963. P 834 Her
• El Hombre y la poesía: antología. Madrid: Cátedra, 2000. P 834 Her
• Imagen de tu huella; El silbo vulnerado; El rayo que no cesa; Otros poemas; Viento
del pueblo. Buenos Aires: Losada, 1973. P 834 Her
• El Labrador de más aire. Madrid: Cátedra, 1997. P 834 Her
• Me ha hecho poeta la vida: poemas de Miguel Hernández. Boadilla del Monte,
Madrid: Ediciones SM, 2009. IP 834 Her
• Miguel Hernández para niños. Madrid: Susaeta, 2000. IP 834 Her
• Miguel Hernández: poesía. Barcelona: Plaza & Janés, 1999. P 834 Her
• Miguel Hernández: poeto de l'popolo: poem-antologio. València: Generalitat
Valenciana, 1988. NES Her
• Obra completa. Madrid: Espasa-Calpe, 1993. P 834 Her
• Obra poética completa. Bilbao: Zero, 1976. P 834 Her
• Perito en lunas; El rayo que no cesa. [Madrid]: Alhambra, 1976. P 834 Her
• Poemas de adolescencia; Perito en lunas; Otros poemas [1933-1934]. Buenos Aires:
Losada, 1963. P 834 Her
• Poemas de amor y de guerra. Madrid: El País, 2003. P 834 Her
• Poemas de amor: antología. Madrid: Alianza, 2000. P 834 Her
• Poemas sociales, de guerra y de muerte. Madrid: Alianza, 2005. P 834 Her
• Poesía y prosa de guerra y otros textos olvidados. Madrid: Peralta, 1977.
P 834 Her
• Poesías completas: 1933-1937. Barcelona: RBA, 2001. P 834 Her
• Poesías de Miguel Hernández. México: Editores Mexicanos Unidos, 1992.
P 834 Her
21
• Poesías. Madrid: Taurus, 1980. P 834 Her
• Poesie. Milano: Feltrinelli, 1962. P 834 Her
• Prosas líricas y aforismos. Madrid: Ediciones de la Torre, 1986. N 834 Her
• El Rayo que no cesa. Madrid: Sial, 2002. P 834 Her
• La Savia sin otoño: antología poética. Barcelona: Círculo de Lectores, 1991.
P 834 Her
• El Silbo del dale: antología. Zaragoza: Edelvives, 2009. IP 834 Her
• SERRAT, Joan Manuel. Hijo de la luz y de la sombra. Madrid: Sony , 2010. CD
091.7SER
• Viento del pueblo. Barcelona: Lumen, 1977. P 834 Her
• Viento del pueblo: antología poética. Madrid: Unidad Editorial, 1998.
P 834 Her
• Viento del pueblo: poesía en la guerra. Madrid: Cátedra, 1989. P 834 Her
Webgrafia
http://amediavoz.com/hernandez.htm Pàgina web dedicada a difondre l’obra de Miguel
Hernández.
http://www.amigosmiguelhernandez.org/ pàgina web de la Asociación de amigos Miguel
Hernández.
http://www.ciudadseva.com/textos/poesia/esp/hndzmigu/vientos.htm Pàgina web amb
poemes de Miguel Hernández.
http://www.infopoesia.net Pàgina web que conté poemes de diversos autors.
http://www.jmserrat.com Web oficial del cantautor Joan Manuel Serrat amb poemes
musicats de Miguel Hernández.
http://www.los-poetas.com/a/miguel1.htm Pàgina web amb poemes de Miguel Hernández.
http://www.mhernandez.narod.ru/sobrestesitio.htm Pàgina web dedicada a poeta
D’Orihuela.
22
http://mhernandez-palmeral.blogspot.com/ Pàgina web multimèdia dedicada a difondre
l’obra del poeta.
http://www.centenariomiguelhernandez.com/ Pàgina web dedicada al centenari del
naixement del poeta.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Miguel_Hern%C3%A1ndez_Gilabert Viquipèdia.
Dossier elaborat per la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver
Març 2010
Recommended