El dimoni fumador

El dimoni fumador. Rondalla d'Enric Valor il∙lustrada pels alumnes de 5è BMarç de 2011

La travessa és un vell camí romà.Per aquell camí de ferradura és per on pujava un home de Penàguila a qui li deien l'oncle Porra.Era un homenet templat , ........ i tenia una quarentena d'anys i tenia eixe malnom al seu nas , que li donava molta personalitat .

Anava pel camíL' oncle porraAmb l'escopeta al muscle,una bufanda i la gorra estacada fins les orelles

Anava l'oncle Porra pel bosc quan li va eixir el dimoni, però ell no es va assustar i li va dir que se posaren a xarrar.

L'Oncle Porra i el dimoni s'assegueren a dues pedres que hi havia per allí .Van començar a parlar, el dimoni li va contar el que li va passarL'oncle Porra s'adonà que el dimoni no sabia res del món actual.

Porra pensava que el dimoni no havia estat en el món des d'abans d'inventar-se l'escopeta, així que li va explicar que era fumar ací. L'oncle Porra li va dir que fumara posant-se el canó de l'escopeta dins la boca i que xuclara.

Porra estirà laClau i es va escoltar un tir fortíssim com si hagueren esclatat cent barrils de pólvora.L'aire s'omplí defum acre,quan es va acabar el rebombori,l'onclePorra mirà al seu voltant i comprovà que estava sol.Què li havia passat, al dimoni...?

Es va alçar i seguí cap amunt, convençut que havia proporcionat un gran benefici a la vila dePenàguila! Quasi res matar-li el dimoni de la zona

Però quan ja havia fet mig quart de camí, va veure al seu davant una bandada de gralles, garses i esparvers que xisclaven horriblement. Carregà de bell nou l'escopeta.

I amb els cabells un poc eriçonats, al girar un revolt del camí, va veure, dalt les penyes d'una cova, el seu dimoni. Sense cap i ballant, vinga de ballar.

L'oncle Porra tot esglaiat, tirà l'escopeta en un costat i emprengué la fugida camí avall. El dimoni li venia al darrere sense cap i rient-se-li.

Quan arribà a l'ermita que hi ha a mitjant camí, l'ermiteta de Sants, s'agenollà i va fer e senya de la creu. Travessà l'aire un altre terrible esclafit i després tot quedà en un enorme silenci. El animals també emmudiren.

Arribà tremolant a sa casa. Es va gitar i va cridar a mossén Galiana, el rector del poble. Porra li va prometre que no s'emborratxaria mai més: ¡ara que havia vist el dimoni prop!, com s'ha quedat de dita a la comarca.

Porra no es va morir de l'esglai. Es posà sa i bo ,i no va beure mai més, i arriba a vellet,... vellet.