El Periódico. Dimarts 12-5-15

D

36 1 D D 1

Leducaci, a debat (i 3) 888

M , pblics i privats, treballen per transformar la manera densenyar a les aules, els poltics

es limiten a observar. Els experts que han collaborat amb El PERIDICO en aquesta srie opinen sobre quin hauria de ser el pa-

per de lAdministraci en aquesta revoluci que consideren sense marxa enrere. Per Mara Jess Ibez.

Una renovaci imparableQ

u u !" -nell parla sobre el fe-nomen pedaggic

que en els ltims anys ha ir-romput a les aules catalanes, noms t un retret a fer: el trist paper de lAdministra-ci en tot aquest procs. Pe- dagog, socileg, periodis-ta educatiu, director durant anys de la revista Cuadernos de Pedagoga i autor del lli-bre publicat recentment Pedagogas del siglo XXI, Car-bonell constata que, fins ara, els que shan atrevit a in- novar a Catalunya ho han fet pel seu compte, gaireb sen-se suport de les institucions pbliques. Fins i tot els jesutes shan adonat que leducaci no

JAUME CARBONELL

P#$%&'&

G()(*+,)

lequitat i la qualitat

nhi ha prou de millorar-la, sin que sha de transfor-mar, diu. En canvi, a lAd-ministraci, tant al Minis- teri dEducaci com a la Conselleria dEnsenya-ment, els ha faltat aquesta reflexi. Potser nhi hauria prou que es limitessin a ga-rantir lautonomia dels cen-tres i el control de lequitat i de la qualitat educatives, sost. En canvi, lamenta, el que estan fent, especial-ment el ministeri en el cas de la LOMCE, s un retorn al passat. Els poltics apro-ven lleis i decrets que van per un cam quan la reali-tat ja est anant per un al-tre, critica Carbonell.

N"o- !u .u/02

professors ben estimu-lats, valorats i consci-

enciats ser possible esten-dre a totes les aules la trans-formaci pedaggica que comena a adquirir fora a Catalunya, opina Joan Maria Girona, mestre jubilat i mem-bre del consell de formaci de lAssociaci de Mestres Ro-sa Sensat. Per, lamentable-ment, amb les poltiques de control que estan portant a terme en els ltims temps les administracions, aix ser difcil, afegeix Girona. El fenomen, prossegueix aquest especialista en mo- viments de renovaci pe-daggica, que durant anys va treballar en entorns molt

JOAN MARIA GIRONA

3

#

456

#

R78

(

9

()

87:

poltiques de control

complexos, no interessa ara mateix a les institucions pbliques. La Generali-tat no prohibeix aquestes noves metodologies, pe-r tampoc est fent res per estimular-les, assenyala Girona. Si la LOMCE saplica com est previst, no hi hau-r espai per al treball per projectes, per trencar hora-ris o per avaluar els alum-nes no noms a travs dex-mens, sin de forma cont-nua, reflexiona el mestre, que elogia, en particular, la tascaque estan duent a ter-me a Catalunya centres p-blics com els instituts de Sils i Quatre Cantons, entre altres.

L

e

0 /

;

?

@

dia, un referent edu-catiu a tot el mn, pe-

r que tot i aix est en ple procs de debat duna refor-ma educativa, s que per in-novar s necessari el consens social i, per tant, poltic. Al Consell Nacional dEducaci Finlands hem creat un grup en qu han estat treballant ajuntaments, escoles i profes-sors amb formadors de mes-tres, investigadors i altres agents educatius, explica Halinen, presidenta daquest organisme. La imminent reforma fin-landesa, prevista a partir del curs 2016-2017, se centra en una revisi del currculum,

IRMELI HALINEN

CABEFHICJCKLNKBOQBHKJ

STUVWX TY

consens social ampli

per aposta tamb per la im-plantaci de noves metodo-logies docents a les aules, com el treball collaboratiu i les competncies transver-sals, explica. Hauria sigut fcil, per a una societat que ja est en-tre els tres millors sistemes educatius de lOCDE, con-formar-se amb el que es fa en aquests moments. Per ha sigut la mateixa societat la que ha reclamat aquesta revisi, a lassenyalar com estan canviant les coses i ar-ribar al convenciment que sha de fer alguna cosa per mantenir lalt nivell dels nostres estudiants, indica Halinen.

Enu-/-2 2Zn

del que, segons la se-va opini, s un pro-

cs imparable, Mara Aca-so, pedagoga i professora a la Universitat Complutense de Madrid (UCM), avisa, no obs-tant, que aquest canvi no es podr completar si no es mo-difica tamb la formaci del professorat. Per aix, afe-geix Acaso, la majoria dels centres que estan aplicant noves metodologies sn de titularitat privada o concer-tada, perqu tenen una es-tructura ms gil que els p-blics i els s ms fcil mobilit-zar el seu professorat. En la pblica, menys honroses ex-cepcions diu, encara hi ha docents que, aix que arriben

MARA ACASO

[\]^_``]\abcdf_\`dgh\da

ij)k() ,

implicar el professorat

les tres de la tarda, deixen el bolgraf a laula i sen van cap a casa, sense implicar-se ni renovar-se. La pedagoga, autora del llibre REDUvolution, consta-ta els recels que aquesta ten-dncia causa entre alguns mestres. Per qu els que innovem hem de fer-ho gai-reb de forma clandestina?, per qu hem de tancar la porta de les nostres aules, fer la pantomima del rara avis i enganyar linspector o els pares dels nostres alum-nes per poder portar a ter-me all en qu no noms creiem, sin all que ja es-t succeint en altres pasos i que est demostrat que fun-ciona?, pregunta.

Mn

>

-

--/l/