El sistema urbà espanyol

EL SISTEMA URBÀ ESPANYOL

La ciutat espanyola constitueix un sistema o conjunt d’elements interrelacionats

que formen la xarxa urbana. El sistema urbà està format per les ciutats i les

relacions que s’estableixen entre elles

Les ciutats tenen unes característiques (grandària i funcions) en base a las quals

exerceixen una influència sobre un àrea més o menys àmplia (local, regional,

nacional o mundial) i ocupen una posició jeràrquica dintre del sistema urbà.

8 de cada 10 espanyols

viuen en ciutats

8 de cada 100 nuclis es

consideren urbans

EXEMPLE D’ÀREA D’INFLUÈNCIA EN L’ÀMBIT ADMINISTRATIU

MADRID: àrea

d’influència Espanya VALÈNCIA: àrea

d’influència C.

Valenciana

XÀBIA: àrea d’influència

municipal

JERARQUÍA URBANA

GRANDÀRIA

(demogràfic) FUNCIONS

ÀREA

D’INFLUÈNCIA

S’estableix en funció

de:

JERARQUIA URBANA

LA GRANDÀRIA

• Madrid ciutat més poblada.

• Barcelona segon nucli (més

gran del que sol

correspondre a la 2a ciutat

del país)

• València tercera ciutat en

grandària.

• Sevilla, Bilbao, Saragossa...

Fins a quinze ciutats que

superen els 500000

habitants.

• Hi ha 52 ciutats amb més de

100000 habitants.

La distribució de les

ciutats segons la

seua grandària es

caracteritza per la

disposició en forma

semianular a la

perifèria, envoltant

un espai interior

poc urbanitzat al

centre del qual es

localitza la major

aglomeració del

país.

JERARQUIA URBANA

LA GRANDÀRIA

Són les activitats socioeconòmiques exercides per les ciutats de cara a

l’exterior (no les encaminades al servei intern de la ciutat). Segons la funció

principal, les ciutats poden ser primàries, secundàries o terciàries (les grans

ciutats exerceixen diverses funcions).

JERARQUIA URBANA

FUNCIONS

a) Ciutats Primàries. Especialitzades en activitats del sector primari

(agrociutats andaluses, manxegues, murcianes o ciutats mineres

asturianes).

b) Ciutats Secundàries. Especialitzades en la indústria (País Basc,

Catalunya, Astúries) o la construcció (ciutats de gran dinamisme

econòmic, demogràfic o turístic).

c) Ciutats terciàries. Especialitzades en els serveis que són les

activitats que millor defineixen el rang de ciutat i el seu paper

organitzador de l’espai.

Écija, agrociutat

Vigo, ciutat industrial

Benidorm, ciutat turística

Santiago de Compostela, ciutat

religiosa/turística

Barcelona, ciutat terciària

Madrid, ciutat multifuncional

JERARQUIA URBANA

Els tres elements estudiats (grandària, funció i àrea d’influència) organitzen el

sistema urbà espanyol en diferents nivells jeràrquics:

METRÒPOLIS NACIONALS Madrid i Barcelona

METRÒPOLIS REGIONALS València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria

SUBMETÒPOLIS REGIONALS Ciutats > 200000 hab.

ALTRES CIUTATS MITJANES I PETITES

- Madrid i Barcelona són les dues úniques ciutats que tenen consideració de

metròpolis nacionals: la xarxa urbana espanyola és bicefala.

- Tenen un gran pes demogràfic i conformen extenses àrees metropolitanes.

Característiques:

a) Concentra la major part de les seus de granes empreses, el que les situa

com a centres de presa de decisió empresarial.

b) Tenen gran diversificació econòmica amb prestacions molt

especialitzades (serveis financers, empreses, sectors punta)

c) Posseeixen una densa xarxa de transports i comunicacions que els

permeten estar connectades de forma ràpida amb la resta del sistema urbà

espanyol i mundial.

d) Madrid com a capital de l’Estat és centre de presa de decisions de

caràcter polític.

JERARQUIA URBANA

METRÒPOLIS NACIONALS Madrid i Barcelona

-Coincideixen amb les ciutats que tenen entre 300000 i 1000000 d’habitants.

-Són importants centres econòmics: València, Sevilla, Saragossa, Màlaga,

Bilbao i Las Palmas de Gran Canaria.

Característiques:

a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals a través d’una

densa xarxa de transports.

b) Són l’eix econòmic de les seues Comunitats Autònomes, concentren

importants industries i serveis molt productius, com el comerç i els serveis

financers.

c) Són importants centres administratius amb funcions sanitàries, educatives i

culturals a més de les institucions autonòmiques.

d) Poden ser importants centres turístics (València i Màlaga)

JERARQUIA URBANA

METRÒPOLIS REGIONALS València, Sevilla, Saragossa, Màlaga, Bilbao, Las Palmas de Gran Canaria

Característiques:

a) Mantenen importants fluxos amb les metròpolis nacionals i regionals.

b) Actuen com a centres de serveis de les seues províncies i àrees

d’influència més pròximes.

c) Destaquen: Vigo, San Sebastià, Gijón, Oviedo, Granada i Alacant.

Característiques:

a) Compleixen distintes funcions terciàries, sobretot comercials de caràcter

provincial. Algunes d’elles han crescut degut a la seua evolució com a centres

industrials o administratius.

JERARQUIA URBANA

SUBMETÒPOLIS REGIONALS Ciutats > 200000 hab.

ALTRES CIUTATS MITJANES I PETITES

JERARQUITZACIÓ DE

LES CIUTATS

ESPANYOLES:

Per grandària, funció i

àrea d’influència

Les relacions urbanes en el sistema de ciutats Les ciutats d’un sistema urbà es relacionen entre si. Aquestes

relacions es mesuren pels fluxos econòmics (mercaderies, capitals,

inversions), de persones i d’altres tipus (polítics, administratius, culturals...).

Quan els fluxos són unidireccionals, entre una ciutat i altra, indiquen relacions

de domini-subordinació; quan són bidireccionals, indiquen relacions

d’integració-competència.

En el sistema urbà espanyol, les relacions entre ciutats es

caracteritzen per aquests trets:

• Madrid manté relacions intenses amb les altres metròpolis;

especialment amb Barcelona.

• Barcelona té una influència general més dèbil, encara que intensa

amb el sector oriental peninsular i Balears.

• El quadrant nord-est és l'àrea de major integració, ja que les cinc

metròpolis principals mantenen intenses relacions (Madrid-Barcelona-

València-Bilbao-Saragossa)

• En la resta del sistema, les relacions entre ciutats són menors.

Predominen els fluxos de les ciutats amb la seua zona rural o amb

ciutats pròximes. L’àrea amb major desconnexió entre ciutats és la

que envolta Portugal, excepte Galicia; en la submeseta sud hi ha

amplis espais desconnectats; en el Cantàbric, les relacions es

debiliten cap a l’oest, i les relacions entre les metròpolis andaluses i

les de l’est són poc intenses.

RELACIÓ ENTRE

CIUTATS I EIXOS

INDUSTRIALS

El sistema de ciutats

El sistema urbà peninsular es caracteritza per la localització en el

centre de la major aglomeració urbana del país, Madrid, envoltada per eixos

urbans perifèrics i per un interior poc urbanitzat.

a) Madrid és el nucli urbà principal d’Espanya. Es caracteritza per les

seues funcions terciàries i manté relacions amb les principals ciutats

espanyoles

b) Els eixos urbans perifèrics es disposen de forma semianular al voltant

de la capital:

• l’eix atlàntic gallec: s’estén per la costa entre Ferrol i Vigo amb

prolongacions cap a l’interior (Lugo i Ourense). Està especialitzat en el

comerç.

• l’eix cantàbric és un eix discontinu que inclou el triangle asturià

(Oviedo-Gijón-Avilés) i el triangle basc (Bilbao-Donostia-Gasteiz) i

presenta ramificacions cap a l’interior (Lleó, Burgos i Logronyo).

• l’eix mediterrani compren des de Girona a Cartagena. És l’eix més

dinàmic, amb una indústria molt diversificada i un fort pes dels serveis,

sobretot, del turisme.

•l’eix de la Vall de l’Ebre enllaça els eixos cantàbric i mediterrani i té com a ciutat

principal Saragossa. És un eix dinàmic.

• l’eix andalús és doble. L’eix litoral, entre Almería i Huelva, és dinàmic i està

especialitzat en el comerç, el turisme i l’agricultura tecnificada. L’eix de la Vall del

Guadalquivir, entre la costa atlàntica i Jaen, és menys dinàmic i les seues ciutats

estan lligades a les activitats agràries, a industries locals i a activitats turístiques.

c) L’interior peninsular no té eixos urbans integrats.

d) A les illes Balears i Canàries, la formació d’eixos urbans es veu dificultada per la

fragmentació territorial en illes. Les ciutats més destacades són les capitals

autonòmiques, i el factor d'urbanització principal és el turisme.

Els canvis recents en el sistema urbà Des de la dècada de 1980, el sistema urbà espanyol està experimentant

canvis. Les causes han sigut:

•La implantació de l’Estat autonòmic

•La integració en la Comunitat Europea

•Els canvis en l'economia mundial (globalització).

Com a conseqüència, el sistema urbà espanyol està creant subsistemes

regionals i s’integra en els sistemes urbans europeu i mundial.

L’Estat de les autonomies i els sistemes urbans La implantació de l’Estat de les autonomies va influir sobre el sistema

urbà existent, afavorint la creació de sistemes urbans regionals. Aquests es

caracteritzen per l’increment del pes de les capitals autonòmiques i de les

relacions entre les ciutats de la pròpia comunitat, en detriment de les relaciones

amb Madrid.

La integració a Europa i en el sistema urbà europeu La incorporació d’Espanya a la Comunitat Europea el 1986 ha suposat la integració de

les ciutats espanyoles en la jerarquia urbana i en el sistema de ciutats europeu.

La jerarquia europea es basa en la valoració conjunta de la grandària demogràfica i de

les funcions de cada ciutat. D’acord amb això, es distingeixen:

• metròpolis globals, entre les quals no hi ha cap ciutat espanyola

• locomotores europees, entre les quals es troba Madrid i Barcelona

• metròpolis europees potencials (Bilbao, Valencia i Palma de Mallorca)

• metròpolis europees dèbils (Sevilla)

-El sistema de ciutats europeu està format per diversos eixos, el més dinàmic del qual

és la dorsal europea entre el sud de Gran Bretanya i el nord d’Itàlia. En conjunt, les

ciutats espanyoles ocupen una posició perifèrica en el territori europeu. Les ciutats de

l’eix mediterrani s'enquadren en el dinàmic arc mediterrani europeu; les de l’interior

peninsular en el desarticulat espai continental europeu i les del sud de la Meseta i

Andalusia, als “suds” o perifèria urbana europea.

- La novetat més recent és la formació d’un eix diagonal Lisboa – Madrid – Saragossa –

Barcelona que connecta amb l’arc mediterrani i amb la gran dorsal europea.

Eixos urbans europeus

Dorsal Europea

Arc mediterrani

Arc Atlàntic

Suds

Diagonal continental

LA XARXA URBANA EUROPEA

EIXOS URBANS EUROPEUS

Quines estratègies han d’adoptar les ciutats europees per

millorar la seua posició en el sistema mundial de ciutats?

Les estratègies que han d’adoptar són: bé atraure organismes i empreses

multinacionals o bé projectar-se a l’exterior a través d’activitats com el comerç,

el turisme i la cultura. Per això, les ciutats han de reunir nombrosos requisits:

accessibilitat, bons transports, equipaments, recursos humans de qualitat, clima

social adequat, qualitat mediambiental...

Què és l' urbanisme?

L' urbanisme és un conjunt de coneixements per a actuar

sobre la realitat urbana, planificant-la.

L’ urbanisme és una ciència moderna nascuda als inicis

del segle XIX per la necessitat de fer front a les

deficiències que mostraven les ciutats com a

conseqüència de la Revolució Industrial, i també com a

conseqüència de les profundes transformacions i les

noves estructures socioeconòmiques introduïdes durant

aquest període històric.

L' urbanisme s’ocupa de les tècniques arquitectòniques i

els mitjans destinats a la creació, desenvolupament,

reforma i progrés de les poblacions en els seus aspectes

de necessitats materials, tals com les higièniques i de

comunicació, estructura física de l'assentament, etc.