View
218
Download
1
Category
Preview:
DESCRIPTION
Revista escolar curs 2005-2006.
Citation preview
fí de curs 2005-2006
revista número 1
CEIP SANTA BÁRBARA - BENIFAIÓ
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 02
editorial
Teniu a les vostres mans el primer número de la revista escolar
del CEIP Santa Bàrbara “El Tiroliro”. Aquesta no és una revista com
les altres. És la nostra revista. No parlarem de persones
desconegudes, ni de terres llunyanes, ni de fets històrics. Serà una
revista on tots i cadascun dels membres de la comunitat educativa
del CEIP Santa Bàrbara es podrà reconèixer en alguna de les seues
pàgines.
Fer “El Tiroliro” ha estat com obrir més el centre a tota la
societat que l'envolta. I pensem que ens ha eixit una revista molt
bona. És per això que volem que la llegiu amb els vostres fills, que
l'ensenyeu als vostres familiars i amics, que no es quede al calaix del
menjador.
Tots els viatges sempre comencen amb el primer pas. Volem
que aquesta primera revista siga el principi d'un llarg camí que
recorrerem tots junts i que ens farà més savis i més bons.
L’Equip Directiu
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 03
doña Carmina
Carmen García Martínez es jubila.
Escrit així no pareix gran cosa. Però si
expliquem que la MESTRA és Doña
Carmina el fet adquireix una altra
dimensió.
33 anys de treball al nostre centre
han convertit a aquesta EDUCADORA
en un referent per a tots aquells que hem
tingut la sort que ens fera partícips del
seu MAGISTERI.
La influència de Doña Carmina en alumnes, pares i mares i companys
mestres no es pot mesurar.
Les frases” la meua mestra era Doña Carmina” o “ el meu fill té a Doña
Carmina”, han estat pronunciades per generacions de benifaioners i
benifaioneres amb orgull i satisfacció. “Quina sort he tingut “ era el
missatge que aquestes paraules volien transmetre.
No perdre la il·lusió pel treball, per les coses ben fetes. Enfadar-se
davant de situacions que pensem no son correctes. Intentar canviar i
millorar aquells aspectes que podem dur endavant. ENSENYAR a tots els
que t'envolten. I el que és més important. Totes aquestes coses, i les que no
tenim espai per incloure, les ha realitzat Doña Carmina tots i cadascun dels
33 anys de TREBALL al nostre centre. Amb el mateix esperit educador del
primer dia.
Bon viatge, Carmina. Gràcies perquè el teu treball ens ajudarà a
créixer, a ser millors mestres i millors persones.
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 04
A. M. P. A. de Santa Bárbara
Des d'aquestes línies volem agrair-vos a tots els pares i mares
la participació que estos últims anys hem tingut per part de vosaltres.
És molt important que els socis augmenten, això es reflecteix en la
cooperació Ampa direcció i es poden fer moltes coses més.
Aquest any entre tots hem aconseguit tindre un menjador.
Hem entrat en el programa CREAESCOLA havent-se remés el
programa funcional a CIEGSA.
La satisfacció per la resposta dels pares i mares ens complau
molt, perquè sabem que tenim el recolzament de tots.
Aprofitem per a animar-vos a vindre al sopar de fi de curs que
tindrà lloc el dia 23 de juny per a passar un vetllada molt agradable
tots junts.
Dir-vos que ens teniu a la vostra disposició per a tot allò que
necessiteu.
Moltes gràcies.
La junta de l’AMPA
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 05
respeto a los seres vivos
PROGRAMA DE EDUCACIÓN EN VALORES POR EL RESPETO A
LOS SERES VIVOS.
Un animal no es un
juguete, es una
responsabilidad.
No regales un animal-
que siente y sufre-como
si fuera un objeto;
compra un peluche.
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 06
respeto a los seres vivos
Un niño educado en el respeto y la sensibilidad a los
animales, crece y vive en armonía con todo su
entorno.
Las investigaciones longitudinales y transversales
que se han realizado, recogidas en los seis Congresos
Internacionales sobre Beneficios de la Relación
Humano-Animal, lo avalan.
El objetivo prioritario de nuestro Programa Educativo es el aprendizaje de las
habilidades sociales, sobre todo las relacionadas con la empatía, éstas constituyen
las técnicas efectivas de manejo en los conflictos interpersonales.
A través de la comprensión y expresión de la afectividad y el control de la
agresividad, haremos extensivo este aprendizaje a la relación con todo ser vivo,
resultado de la perfecta adquisición de estas habilidades personales y sociales. De
esta forma, la generalización a la relación humano-humano se hará de forma más
fluida y satisfactoria.
Los beneficiarios de los objetivos de nuestro programa son los alumnos puesto que
por medio de esta concienciación y sensibilización para el respeto a los animales se
generalizan las técnicas aprendidas a todo ser vivo.
El desarrollo del programa conlleva la práctica sistematizada en el aprendizaje de
habilidades sociales, empatía, comprensión y expresión de la afectividad y control
de la agresividad. Las habilidades conseguidas son aplicadas de inmediato en las
personas del entorno y permanecen como bagaje personal de aprendizaje.
El programa responde a las urgentes necesidades que plantea la escuela sobre los
conflictos de conducta en el aula y la enseñanza de valores.
De cara a la educación para la tolerancia, la LOGSE le atribuye una importancia
capital. Los principios de igualdad, solidaridad, cooperación, convivencia y
respeto han de tener proyección en el modelo educativo.
Por todo ello, nuestro Centro lleva a cabo un programa de Educación en Valores y
Respeto por los seres vivos, humanos y no humanos; respaldado por la Universidad
de Valencia y el Ayuntamiento de Benifaió
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 07
I. G. F.
GRÀCIES ENRIC !
Era una tarde de primavera. La sirena estaba a punto de sonar. Crucé, abriéndomepaso entre las madres, la cancela de la entrada.
Me detuve junto a un arbolito del patio al que le brotaban las primeras hojas. Susombra, pues, era escueta. No hacía falta más porque la calidez de los rayos del Solque nos envolvía era sumamente agradable.
Los niños apuraban sus últimos minutos de juegos antes de entrar en las aulas.Algunos, los más previsores, guardando celosamente los primeros puestos, yaestaban en sus filas.
Y… sonaba el Vals de LA BELLA DURMIENTE de Tchaikovsky.
Se acercó Conxa. Poco después Carmina y Ana.
Coincidimos en que aquel momento era, con todos los ingredientes: latemperatura, la alegría de los niños, el claro cielo azul, la brisa suave meciendo lashojitas verdes y aquellos compases maravillosos que llegaban a nuestros oídos…y… a nuestra alma, un momento excelso.
Suponía un pequeño fruto del “programa” Música a l'escola, que venimosdisfrutando ya desde que hace tres o cuatro cursos iniciaron Joan Ródenas y Enric.
Hemos podido pasar frío con el INVIERNO de Vivaldi, contemplar cómo caían lashojas de los árboles con su OTOÑO, vivir los momentos convulsos y más tardearmoniosos de LA CREACIÓN de Haydn, saltar de gozo con el ALELUYA deHaendel, quedar fascinados con la profundísima sonata CLARO DE LUNA deBeethoven, luchar con LA DANZA DEL SABLE de Kachaturian, mecernos con laplacidez de GREENSLEEVES… de R. V. Williams, acompañar en su gira a LOSCHICOS DEL CORO, descubrir el DÚO DE LA FLORES de Delibes del que alguienme aclaró que pertenecía a la ópera LAKMÉ, marcar el ritmo rápido y grave dePapageno mientras sonaba LA FLAUTA MÁGICA de Mozart, pasear por (EN) UNMERCADO PERSA de la mano de Ketelbey…,
Y… en definitiva (cito a Hannoncourt) gozar de ese auténtico “regalo de losdioses” que es la Música.
Per tot aixó ... gràcies Enric! I.G.F.
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 08
día del maestro 2005
¿Iba a ser aquel un día distinto?
Era un secreto a voces que sí, que iba a serlo, sin duda.
Siempre lo es. Pero esta vez diferente a todos los anteriores.
Todo comenzó como siempre: asistimos a clase por la mañana, algunos ya“vestidos” para la ocasión… y otros con el atuendo “laboral”.
Seguimos con la celebración de la Eucaristía, en la Ermita: este curso organizaba losactos el Trullás.
Recuerdo las palabras de D. Félix, con el modelo del Maestro y la labor de losmaestros… También recuerdo la “actuación” del improvisado (desde hacía unosdías), coro, a la que nos sumamos los demás. Y como final el ya tradicional TÚ MEENSEÑASTE A VOLAR… que casi se ha convertido en un himno para esta fecha.
Y ¿dónde estuvo lo distinto? Pues aquí está el secreto a voces:
El Ayuntamiento había recogido la sugerencia, acertada, de rendir un homenaje alos maestros jubilados.
Estábamos ya en el restaurante cercano. Llegábamos con ojos curiosos puesto quesus salas se habían abierto al público no hacía demasiado.
Volvíamos a reunirnos (con un recuerdo entrañable para los ausentes: Vicentita,Pepe Salvador,…) con los compañeros de toda la vida de los que nunca nos hemosseparado: nos unen lazos de amistad y lazos familiares.
Allí se concentraban horas y horas de esfuerzos, de dedicación, de entrega… a vecescompartidas y otras veces en la “soledad del corredor de fondo”.
Tras la comida, por otra parte inevitable en cualquier celebración, con la presenciade D. Salvador, el Inspector de zona, las palabras de Manolo como Director delColegio organizador y también las de Amparo Arcís, como Presidenta de laCorporación.
El reconocimiento público se materializó en un apreciado detalle: un platocuadrangular de cristal helado y en el que además del nombre del homenajeado,aparece la imagen del ara romana dedicada a MITHRA, divinidad de origen persa,cuyo culto fue asimilado por los romanos, y que se extendió por todo el Imperio,coincidiendo casi en el tiempo con la expansión del Cristianismo.
Y… ¿por qué esta imagen? Pues porque en tierras valencianas, solamente enBenifaió, cerca de la Font de Mussa, se encontró ese altar con esta inscripción
DÍA DEL MAESTRO 2005
INVICTO
MITHRAE
LUCANUS SER.
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 09
día del maestro 2005
Cuando ya los principales protagonistas del acto habían recogido el artístico plato,Vida puso a D. Vicente en una tesitura “delicada”: debía, en nombre de todos,agradecer el gesto.
Él, sin papeles e improvisando, con cálidas palabras, que contrastaban con ladecoración austera y fría del salón, estableció en tono alegórico, un paralelismoentre la vida profesional del maestro y los barquitos que salen a la mar:
Los nuevos, recién pintados y, todavía en rodaje.
Los expertos, con alguna rascadita, pero que ante cualquier eventualidad ofrecen lapericia de saber sortear tormentas, fuertes vientos, oleaje movido…
Y los veteranísimos, en la zona de desguace pero ¡cuidado!, no por ello inservibles,porque de sus piezas, una a una: el timón, las velas, las jarcias, las cofas, el cuadernode bitácora… se iban a aprovechar otros barquitos nuevos que comienzan susingladura.
Y… en definitiva, como rezaban los versos de Celaya en el programa de mano:
“Soñar que cuando un día
esté durmiendo nuestra propia barca,
en barcos nuevos seguirá nuestra bandera
enarbolada.”
¡UN DÍA FELIZ!
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 10
galeria fotogràfica
AQUEST CURS HEM FET COSES MOLT BONIQUES !!!
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 11
galeria fotogràfica
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 12
galeria fotogràfica
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 13
galeria fotogràfica
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 14
galeria fotogràfica
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 15
galeria fotogràfica
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 16
sambori 2006
Hi havia una vegada un pi alt i una violeta preciosa, vivien en un bosc molt
gran, ple de plantes i animals.
En el bosc hi havia altres arbres. Però la violeta el que més admirava era el pi,
per la seua altura i perquè sempre, encara que fora hivern tenia unes fulletes
fines i molt verdes. I el pi admirava la violeta pel seu color, doncs ell no tenia
flors.
Un dia el pi va convidar a la violeta a pujar per les seues branques perquè veiés
des de dalt, el sol, els ocells, els esquirols... Per la nit veia el cel i les estrelles.
Les branques del pi la protegien del vent. La violeta a canvi li contava el que
passava baix, com eren els conills, els cérvols, les papallones i les raboses.
També li va dir que hi havien flors d'altres colors. Però ell s'estimava més la
violeta.
Els altres arbres del bosc van arribar fins i tot a envejar al pi amic de la violeta,
perquè ell es vestia de vegades de color (cada vegada que la violeta pujava pel
seu tronc) i a més a més feia molt bona oloreta, era l'oloreta de la violeta.
Un dia el pi els va dir:
-Si no discrimineu a ninguna floreta encara que siga més menuda i diferent, el
seu perfum , la seua forma i el seu color us vestirà a vosaltres també a canvi de
que li deixeu les vostres branques per a que elles es trobaren més propet del
cel.
Tots els pins d'aquell pinar es ficaren a pensar...
NOTA: La mestra ens diu que els xiquets tenim que fer el mateix amb els
nostres amics; compartir i no discriminar perquè així eixirem guanyant.
DOS AMICS MOLT DIFERENTS
Premi Comarcal Sambori - 2006
Alumne: Carlos Martí Marí
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 17
poesía
El otoño ha llegado
y a todos ha despeinado,
con sus lluvias ha mojado
calles, plazas y mercados
En el aula nos sentamos
y atentamente escuchamos,
luego en el patio jugamos
saltos, brincos, ¡que bien lopasamos!
El otoño ha llegado
y su huella ha mostrado,
en todo sitio, en todo lado
todos lo hemos notado.
Cuando vamos a la escuela
por aquella callejuela,
charco a charco que pisamos
poco a poco ya llegamos.
Ha llegado la hora
que la escuela se quede sola,
y en la puerta de salida
vemos las primeras hojascaídas.
(Bryan David)
EL OTOÑO
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 18
educació física
La indiaca es un objeto para jugar.
Bola se gomaespuma, un trozo de papel, un globo y cualquier tipode papel, plástico a tiras o plumas.
Coger la bola de gomaespuma y enrollarla de papel, después coger el globo ymeter dentro la bola, en la parte que se ve la pelota hacer un agujero y meter lasplumas dentro.
Este juego es para 5 personas. Alguien se pone en medio, jugáis a pasaros laindiaca y el del medio intentará quitarosla cuando esté en el aire. El juego sellama:
Material:
Pasos para hacer la indiaca:
Un juego:
“El cansao del medio”.
Primer s'agafa un globus i se li posa paper de diari per dins fins que es fa gran,después es claven dins unes tires de plástic de bossa de la compra, pel foradetdel globus que queda lliure, después amb cinta aillant es subjecta i ja estàacabat.
MATERIAL DE RECICLATGE; LA INDIACA.
Carles Rubio, Jorge Ródenas i Pau Marí - 6é A
David Araujo - 6º B
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 19
llengua anglesa
TEATRE EN ANGLÉS
El día 10 de Febrer els alumnes del segon i tercer cicle de
primària anàrem a vore l’obra en anglés “ The haunted mansion “ al
centre cultural Enric Valor , a càrrec de la companyia Feedback, junt
a la resta de col·legis de la localitat patrocinat per l´Ajuntament de
Benifaió. Abans preparàrem un material didàctic per tindre una major
comprensió de la trama, així com del vocabulari bàsic per poder
entendre-la millor.
Alguns dels nostres
alumnes participarem
activament en l´obra. Ha
estat molt motivadora per
l´aprenentatge de l´anglés i
per divertir-se amb
l´espectacle.
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 20
música
De molt xicotet cantava i tocava molts instruments : violí, òrgan, viola,fortepiano i clavicèmbal. També ballava molt bé.
Als cinc anys compongué la seua primera òpera. Als sis anys començà aviatjar donant concerts. Era un xiquet prodigi, Mozart no sabia el que erajugar.
Als 14 anys va tornar a Salzburg i descansaren sense viatjar un any i per fi vaconèixer a joves de la seua edat i s'ho passa molt bé.
M o z a r t v a n à i x e r aSalzburg ( Austria ) el dia27 de gener de l'any1.756.
P e r a i x ò l i e s t e md e d i c a n t l a S e t m a n aCultural en el col·legi,perquè fa 250 anys que vanàixer.
Mozart és un músic icompositor.
W. AMADEUS MOZART (1756-1791)
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 21
música
Acròstic (fàcil)
Acròstic ( no tan fàcil)
1) A què es dedicava Mozart?
2) Instrument de corda.
3) Última lletra de l'abecedari.
4) Instrument que Mozart tocava molt bé.
5) Els instruments de corda es raspallen amb un _________.
6) Peça del piano que es polsa amb els dits.
1) Nom de pila de Mozart.
2) Actuació d'un grup musical.
3) Ciutat on nasqué Mozart.
4) Instrument que Mozart aprengué a tocar des de ben menut.
5) Conjunt de músics interpretant una obra musical.
6) El més gran dels instruments de vent-metall.
1) M __ __ __ __ __
2) __ __ O __ __
3) Z __ __
4) __ __ A __ __
5) __ R __
6) T __ __ __ __
1) __ M __ __ __ __ __
2) __ O __ __ __ __ __
3) __ __ __ Z __ __ __ __
4) __ __ A __ __
5) __ R __ __ __ __ __ __ __
6) T __ __ __
Col·laboració: Joan Ródenas Abarca
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 22
cuina
Hola, sóc Helena, la “cuinera”.
Estic encantada de tindre aquesta ocasió per saludar-vos a tots:alumnes, pares, mestres... i al mateix temps un poc avergonyida pel paperque m'han otorgat. N’he estic segura que la majoria sou extraordinaris en lacuina.
Pareix ahir quan començàrem en el menjador i ja estem arribant a la fidel curs.
Enguany hem format un bon equip; les educadores són estupendes,treballadores i molt preocupades pels menuts; el menjar és abundant i dequalitat; i de la direcció de l'escola cap comentari (hem diran pilota).
Què més demanar.
Sóc testic del canvi operat en els “nanos” (m'encanten). A l g u n s n oparaven de plorar cridant la “MAMÀ”. Ara tots volen que els mire quanpasse pel menjador. Ah! Els majors m'ajuden a parar taula i ho fan molt bé.
El curs que ve, espere escoltar-los de nou: “Bon dia Helena”,
“¿hay macarrones Helena?”, “què tenim de postres?”
Ja els trobe a faltar.
I DE CUINA QUÉ ?
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 23
cuina
Aci teniu dues receptes mols senzilles.
Paella de verdures:
Coca de llanda:
Ingredients per a quatre persones:
400 grs d’arròsGot i mig d’oli d’oliva4 carxofes1 manoll d’alls tendres1 albergínia1 pimentó verd200 grs de faves tendres pelades2 tomates ratlladesPebre roig dolç safrà, sal i julivert.
Calfar l’oli i sofregir les faves,l’albergínia, en rodanxes amb pell,La carabasseta, tallada a quadrets,lescarxofes, en quatre trossos, el pebre,a tires, els alls tendres i la tomataratllada.Afegir una culleradeta de pebre roig idoneu-li dues voltes. Poseu la sal, elsafrà i dos litres i mig d’aigua; quanalce el bull poseu l’arròs i deixeu-lo 10minuts a foc fort i 10 minuts a foc lent.Reposar 5 minuts i menjar.
Ingredients:6 ous½ kg de sucre½ kg de farinaGot i mig d’oli½ l de lletRatlladura de llimaCanella6 sobres de llimonada
Bateu els ous; després tireu l’oli icontinueu batent. Tot seguit afegiu lallet, el sucre, la canella i la llima;aboqueu a poc a poc la farina i elssobres de llimonada, tot açò senseparar de remoure. A continuació,aboqueu en una llanda i introduïu-hoal forn a temperatura baixa.
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 24
educació infantil
Hola!, som els xiquets i xiquetes de primer curs d’Educació Infantil.
Ja som grans, venim a l'escola dels fadrins. Amb les nostres “senyos”,Mariví, Mªjose i Arantxa fem moltes activitats: treballem, cantem, ballem,anem als ordinadors, juguem al pati, fem excursions i moltes més coses.
Estem contents i contentes, perquè tenim molts amics i amigues i s'hopassem molt bé.
UF! no parem!
EDUCACIÓ INFANTIL, 3 ANYS
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 25
el curs que s’en va
QUAN UNA PORTA ES TANCA UNA FINESTRA S’OBRI
SOC FELIÇ
Vaig començar anar a l'escola Santa Bàrbara, acompanyant el meu germà. Jo,
assegut al carro de bolquers, ja tenia ganes d'entrar al pati i quedarme. Veia
molts xiquets corrent, jugant... i per fi arribà el dia en què em vaig quedar.
Seguisc amb els mateixos companys amb els quals m´ho passe molt bé. Cada
Cicle he estat canviant de professors i tots m'han ensenyat moltes coses. I el
que més m'agradava era quan participàvem preparant festes: falles, final de
curs, carnestoltes...
Tot són bons records de la meua primera escola. Ara vaig a viure una
experiència nova tornant a ser el més xicotet i espere que tot vaja bé.
Quan vaig començar a vindre a escolaJo tenia molts pocs anysAra que vos deixeJa soc gran, ara soc molt gran
Estic trist, estic tristPerò soc molt feliçMe'n vaig de l'escolaEstic trist, però soc feliç
Estic trist, estic trist ...
Les amigues i els amics que ací hem fetSempre ens recolzaremTots junts ens han ajudatHo sabem, i ho recordarem
Santa Bàrbara durem sempre al corPerque ací ens han ensenyatQue el treball és importantPer al camí que tenim davant
Joan Peris Martí
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 26
el curs que s’en va
revista de fí de curs 2005-2006
pàgina 27
el curs que s’en va
GRUPO CERCLE S. L.
MAVIC CUIDADORS S. L.
TELÉFONO 96 120 37 92
TELÉFONO 96 120 37 92 · FAX 96 121 38 54
FAX 96 121 38 54
NOS PRESENTAMOS COMO EMPRESA JOVEN, DINÁMICA
Y DE LA TIERRA VALENCIANA.
NUESTROS SERVICIOS Y TRATO CON EL CLIENTE
SON EXQUISITOS, PUES ELLOS SON EL FUTURO DE ESTAS EMPRESAS
DD
Dura
nD
isse
ny
imp
rim
eix
:pre
-im
pre
ssió
:902903730 - w
ww
.macro
soft
.es
Recommended