View
224
Download
3
Category
Preview:
DESCRIPTION
Aquí trobem la part del rossellonés.
Citation preview
En el català oriental ens trobem amb tres dialectes generals:
‐ El Rossellonès o Català Septentrionl. És un dialcte constitutiu del català oriental, del Nord. És un dialecte tret de l’occità.
Les característiques fonètiques d’aquest parlar són les següents:
Vocalisme àton
En el mots esdrúixols presenta la caiguda de la –a final de la terminació –ia.
gabi (gàbia), besti (bèstia), (un tret comú amb el català insular)
L’accent es desplaça del verb al pronom enclític
Mastega‐lú “mastega’l”
Vocalisme tònic
L’ús d’un sol timbre, d’obertura mitjana, de “e” i “o” (la “e” es oberta, i la “o” sempre sona “u”).
Kafè (café)
Llup (llop), puta (pota)
Consonantisme
La iodització no és general Ui (ull), paia (palla)
Pronúncia uvular de la –r (com el francès)
La pervivència, sense epètesi, els grups n’r i l’r
Tenre (tendre), molre (moldre
L’elisió de la palatal final en pei(x), calai(x)
Dins del rossellonès trobem un subdialecte anomenat capcinès. Aquests són els seus trets principals:
La presència de trets occitans pel que fa a la fonètica (paire, peire).
Patre=paire
La vocalització de “u” quan apareix una consonant seguida d’una altre consonant.
Autre
L’ús de gal∙licismes léxics. Solell
Recommended