En el museu

En la farmcia

En el museu

-Desps-ahir vaig anar al Museu de Sant Pius V i em vaig quedar bocabadat. Reconec que tenies ra: s una gran pinacoteca.

-Qu em dius de les taules gtiques dels primitius valencians?

-Sn bellssimes, dun gran ascetisme. Com ms les mirava, ms creixia en mi ladmiraci per elles.

-Malegre que hagen merescut el teu inters.

-Estes pintures mereixerien ms atenci per part dels valencians. Realment, no sabem el que tenim. La collecci de pintura renaixentista, per exemple, s admirable.

-I quina opini et va merixer lautoretrat de Velzquez?

-Magnfic. Aix com tamb em van entusiasmar els quadres de Goya i els seus deixebles o la pintura valenciana de la segona mitat del segle XIX.

REMARQUES DE VOCABULARI

abstracte abstracto

aiguada aguada, gouacheal llapis a lpiz

aquarella acuarela

barroc a barroco abelles arts bellas artes

carbonet carboncillocavallet caballetecorrent (mascul) corrientedibuix dibujoesbs esbozofresc frescolnia lneamarc marcomodel modelomosaic mosaicomotiu motivomotle molde

natura morta bodegnombra sombrapaisatge paisajepedra piedrapintura a loli leopinzell pincelpla planoplagi plagioretrat retratotra trazoUn poquet de gramtica prctica

Derivats de tindre

Els verbs que es formen a partir dun altre shan de conjugar exactament igual que loriginal. Hi ha un grup de verbs que shan format a partir de tindre i que han de funcionar com tindre (contindre, retindre, sostindre, mantindre, obtindre, etc.)

Per a vegades es produxen confusions amb altres verbs que semblen iguals per que no ho sn: estendre (ests esa), comprendre (comprs esa), defendre (defs esa). Cal notar que estos verbs no estan formats sobre tindre. La confusi apareix, sobretot, en el participi.

El que hem de fer s buscar linfinitiu i, si cont el verb tindre, el conjugarem com tindre.

Atenci: els verbs tindre i tenir sn sinnims absoluts. Per tant, els seus derivats tamb: contindre o contenir, retindre o retenir, sostindre o sostenir, etc.

Exemples:

Malament Han *obts el primer premi en el ball de disfresses.

B Han obtingut el primer premi en el ball de disfresses.

Malament Els atracadors de la caixa destalvis han sigut *detesos.

B Els atracadors de la caixa destalvis han sigut detinguts.Malament Eixa postura lhan *mantesa sempre els nostres representants.

B Eixa postura lhan mantinguda sempre els nostres representants.

Per tant, els verbs formats a partir de tindre han de conjugar-se com tindre. Pareu esment sobretot amb les formes del participi tingut, tinguda, tinguts, tingudes.

Castellanismes innecessaris

*abofetear, bofetada bufetejar, bufetada

Va ser humiliant ser bufetejat en pblic.

*abroncar ahucar, esbroncar, escridassar. Quan arrib el ministre comenaren a ahucar-lo // reptar, marmolar, mormolar, renegar, renyar. Es passa la vida marmolant els fills.*comadrona comare, llevadora.

La comare assistix les dones durant el part.*lit elit

Pau est becat per ser esportista delit.*embestir envestir

El bou va envestir violentament el torero.*forani -nia for ana

En Primera Divisi hi ha molts futbolistes forans.

*lbia facilitat de paraula, verbositat, loquacitat

T tanta facilitat de paraula que guanya tots els debats

*mejill clossa, muscloEt dec una convidada de closses i braves.*penumbra penombra

Veig una silueta en la penombra.*percan contratemps, perca

Em retardar un poquet perqu he tingut un contratemps.Ms lxic

Llen, tela i quadre (o quadro)Hi ha determinats recursos lingstics que permeten ampliar el significat habitual dels mots. La metonmia s un dels ms creatius. Consistix a prendre el contingut pel continent, o al revs. Certes expressions metonmiques sn ds tan general pel conjunt de parlants que passen a lexicalitzar-se. Per s clar que estes retriques es fan de manera independent en cada llengua. Aix, en castell tenim que el mot lienzo designa no sols el tipus de tela en qu se sol pintar, sin la mateixa pintura. En valenci, en canvi, no. Si de cas, com a sinnim de quadre (o quadro), hi ha la forma tela, tamb formada metonmicament.

Locucions i frases fetes

anar fort darmilla: tindre o portar molts diners (cast. tener mucha pasta). Antnim: quedar pelat.

Els Mateu Vidal deuen anar forts darmilla perqu tenen sis cotxes i quatre cases.

ben b: sense faltar-hi res, sense por dexagerar (cast. casi, del todo).Daquell 14 de maig magnfic fa ben b dos anys..

fer langelot: fer el sord o el desents (cast. hacerse el sordo, hacerse el sueco, hacerse el longuis). Encara que li renyes, a Pep li s igual; fa langelot i sen va.

de sang i fetge: es diu de la pellcula, la novella, lespectacle, etctera, en qu predomina la violncia. (cast. de sangre, o de sangre espesa).

s una pellcula de sang i fetge en qu mor fins i tot lapuntador.

per damunt (o per damunt damunt): lleugerament, superficialment. (cast. por encima). Antnim: detalladament, punt per punt.

Qu dius de larticle el diari? Encara no puc opinar, noms lhe llegit per damunt.