View
112
Download
3
Category
Preview:
Citation preview
FERNANDO LALANA “No sóc un escriptor vocacional”
El passat dia 7 de febrer va venir
al nostre centre l ’escriptor Fernando
Lalana, guanyador del premi Gran
Angular de l ’any 1985, disposat a
respondre a les preguntes de nois i
noies de 3r i 4t d ’ESO amb el risc que
això comporta...
- Bon dia, senyor Lalana, ens permet fer-li unes
preguntes?
- Oh, i tant!
- Doncs primer de tot m’agradaria preguntar-li
com se li va ocórrer de fer-se escriptor...
- La veritat és que no sóc un escriptor vocacional,
jo més aviat sóc home de ciències. Dedicar-me a
escriure va ser una decisió espontània. Ho vaig
decidir exactament el 20 de febrer de 1985 a un
quart de deu de la nit, quan vaig rebre la notícia
per part de la meva mare de que havia guanyat
el premi Gran Angular.
- ...I això deu haver afectat a la seva vida
familiar...
- No, no, tinc una família “estàndard” , i tenint la
sort que he tingut no em puc pas queixar.
- Havent escrit tants llibres, es deu bloquejar
alguna vegada... què fa per a desbloquejar-se?
- Bloquejar-se? Què és això? Com més llibres
escrius, més fàcil et resulta escriure’n de nous,
però el que de debò és indispensable és llegir
obres d’altres autors per a crear-ne les pròpies.
- Per a escriure, deu tenir alguna tècnica o algun
procediment...
- Sí, jo no escric un llibre fins que no el tinc TOT
pensat; de fet, escriure és el que menys
m’agrada de la meva feina, i el que més,
informar-me i pensar-lo. Un bon títol és
essencial.
- Com va canviar la seva vida després del seu
primer llibre?
- No va canviar en absolut. Era “El secreto de la
arboleda”, que va quedar finalista en el premi
- Vaixell de Vapor de 1983. Va ser dos anys
després que vaig decidir dedicar-m’hi.
- Per què escriu, majoritàriament, literatura
juvenil?
- L’únic motiu és molt simple: és en el que em
trobo més còmode; pot ser per l’extensió, ja que
la la mida estàndard d’un llibre per a adults és
d’unes 500 pàgines, i tan llarg em fa avorrir la
història.
- Quina és l’obra de la que se sent més orgullós?
- Com a satisfactòria en el sentit d’haver sigut més
ben rebuda pels lectors, diré que “Morirás en
Chafarinas”, la que van dur al cinema, però de la
que me’n sento més orgullós, la que m’omple
més és “La muerte del cisne”.
Fernando Lalana
Fernando Lalana
- Quin és el premi que ha significat més per a
vostè?
- El premi Cervantes; mai no havia tingut una taula
de celebritats per a mi. Després posaria al premi
Nacional de Literatura, ja que el fet de guanyar-
lo de tant jove em va ajudar molt a impulsar-me
en la meva carrera. Un altre premi, el Gran
Angular, que el vaig guanyar tres vegades, més
que res perquè era l’únic que hi havia.
- Moltes gràcies, senyor Lalana, per haver
contestat tan honestament a aquestes
preguntes.
- Ha estat un plaer.
- Espero poder tornar-lo a veure.
- El mateix li dic.
Fernando Lalana
Recommended