View
3
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
2
Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu
del Grup d’Acció Local ‘Consorci per al
desenvolupament de la Catalunya Central’.
Redactors: mOntanyanes SLL. Estratègies creatives per a la
dinamització local i Consorci per al Desenvolupament de la
Catalunya Central
Edita: Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya Central
1ª Edició: juny 2015
Passeig Jaume Balmes, 3 – 25200 Cervera (Lleida)
Tel/ Fax. 973 531 300
a/e: info@lcc.cat
www.lcc.cat
© Textos i imatges: Consorci per al desenvolupament de la
Catalunya Central
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
3
Índex
Síntesi 6
1. Preparació de l’estratègia 8
1.1. Fases 8
1.2. Agents clau 8
1.3. Mitjans utilitzats 9
1.4. Complementarietat amb altres estratègies 9
2. Àrea d’actuació 10
3. Descripció de l’àrea d’actuació 14
3.1. Recursos naturals i culturals 14
3.2. Capital humà, infraestructures i serveis 16
4. Anàlisi DAFO 18
5. Anàlisi de mercat 28
6. Elements innovadors de l’estratègia 30
7. Missió de l’estratègia 31
8. Objectiu general i objectius estratègics 33
9. Línies d’actuació, objectius específics i indicadors 36
10. Pla d’acció 54
11. Procés de selecció 68
12. Criteris de selecció 70
13. Fons de finançament 72
14. Justificació i col·laboració entre fons 73
15. Administració i gestió 74
16. Partenariat i associació local 76
17. El Grup d’Acció Local 80
18. Sinergies amb altres agents locals amb competències en l’àmbit del
desenvolupament local 82
19. Pla de Comunicació 84
19.1. Descripció 84
19.2. Públic objectiu 85
19.3. Anàlisi intern 87
19.4. Anàlisi extern 88
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
4
19.5. Objectius de comunicació 89
19.6. Esquema 90
20. Seguiment i Avaluació 95
21. Procés de transparència i lliure concurrència 97
Índex de les taules
Taula 1.Caracterització estadística del territori d’actuació 10
Taula 2. Relació de municipis del territori LEADER 12
Taula 3. Conjunt de taules dels recursos naturals i culturals 14
Taula 4. Capital humà, infraestructures i serveis 16
Taula 5. DAFO territorial 20
Taula 6. Objectiu general, objectius estratègics i indicadors d’impacte 33
Taula 7. Línies d’actuació 37
Taula 8. Línies d’actuació, objectius específics i indicadors 38
Taula 9. Conjunt de taules del pla d’acció 54
Taula 10. Criteris de selecció per fons europeu 70
Taula 11. Esquema del Fons de finançament 72
Taula 12. Administració i Gestió del Consorci 74
Taula 13. Esquema fases 77
Taula 14. Resum tallers de participació realitzats 78
Taula 15. Entitats consorciades en el període 2007-2013 80
Taula 16. Pla de comunicació. Missatges a difondre 85
Taula 17. Públic objectiu 87
Taula 18. Objectius 90
Taula 19. Esquema del Pla de comunicació 91
Índex de mapes
Mapa 1. Densitat de població per municipis 13
Índex de figures
Figura 1. Claus d’una EDL 8
Figura 2. Imatges activitats procés participatiu 79
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
5
Figura 3. Elements comunicació del consorci 89
Annexes
Annex I. Resum estadístiques i mapes
Annex II. DAFO
Annex III. Pla de Comunicació
Annex IV. Procés participatiu per l’elaboració de l’estratègia EDL
Abreviacions ADLSC Agència Desenvolupament Local de Solsona i Cardona
ARCA Associació d’iniciatives rurals de Catalunya
DAAM Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural
DEL o EDLP Estratègia de Desenvolupament Local Participatiu
DTiS Departament de Territori i Sostenibilitat
FEADER Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural
FEDER Fons Europeu de Desenvolupament Regional
FSE Fons Social Europeu
PDR Programa de Desenvolupament Rural
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
6
SÍNTESI
El territori LEADER que conforma el Consorci per al Desenvolupament de la Catalunya
Central és una suma de terra de contrastos entre 6 municipis del Bages, els 19 de l’Anoia, la
comarca de les mil masies del Solsonès i els paisatges d’interior de la comarca de la Segarra.
Un territori caracteritzat per l’hàbitat dispers, ben diversificat, a on no despunta un subsector
econòmic per damunt d’un altre i que en els darrers anys i per l’efecte de la crisi econòmica,
pateix un estancament i pèrdua de creixement de població.
La motivació de l’estratègia és doncs assolir l’equilibri per tal de reactivar l’economia, millorar
l’ocupació i millorar la cohesió territorial:
LEADER CATALUNYA CENTRAL “LA FORÇA DE L’EQUILIBRI”
Amb la següent missió, objectiu general i objectius estratègics:
Missió
El territori de la Catalunya Central pretén ser un territori rural equilibrat i diversificat,
on la seva localització central estratègica de país, la seva qualitat de vida, l’empenta de les
seves empreses, la productivitat del territori i el lideratge de les seves institucions, són els
elements imprescindibles tant per garantir el progrés de les persones com per assolir
una economia basada en la eco-innovació i el coneixement, amb una gran
cohesió social i territorial i en un marc de sostenibilitat econòmica, social i
mediambiental.
Objectiu general
Mobilitzar els recursos del territori i reorientar les activitats econòmiques tradicionals o
emergents per reactivar l’economia i generar riquesa, ocupació i retenció de talent, articulant
un desenvolupament sostenible i autogestionat basat en el concepte d’eco-innovació.
Objectius estratègics
Reconducció i evolució del ‘turisme rural’ tradicional a un turisme responsable i sostenible,
que aporti un major valor afegit al territori (ecoturisme, turisme de natura / turisme actiu /
turisme cultural / turisme de salut i terapèutic).
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
7
Creixement i consolidació de micro i pimes agroalimentàries, amb potencial al territori,
prioritzant les produccions diferenciades i de qualitat (producció agroalimentària
ecològica, integrada i de comerç de proximitat).
Reforçament de subsectors industrials i de serveis, tradicionals i/o emergents, amb la
millora de les capacitats d’emprenedors/es i empreses per iniciar-se en aquest canvi cap a
l’eco-innovació.
Major promoció, projecció exterior i connectivitat del territori i principalment dels seus
atractius i recursos naturals, arquitectònics, culturals i històrics.
Millora de les condicions de vida, entesa com a proximitat dels serveis a la població en
l’hàbitat dispers.
Major innovació i inclusió social en especial atenció als col·lectius en risc d’exclusió social,
els i les joves, les dones i la retenció de talent al territori.
Major conscienciació i foment de la sostenibilitat econòmica, social i ambiental al conjunt
d’activitats econòmiques, entitats i institucions del territori.
Aquests objectius s’assoliran mitjançant 11 línies d’actuació que aglutinen un total de 56
accions.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
8
1. PREPARACIÓ DE L’ESTRATÈGIA
L’estratègia es planteja com una feina de tots en tot el territori tenint en compte tots els
subsectors econòmics i plantejant uns objectius que siguin assumibles des del Consorci i el
programa LEADER, evitant les falses expectatives amb una proposta de retorn de les propostes
plantejades.
Figura 1 . Claus d’una estratègia de desenvolupament local
En l’annex IV. Procés participatiu per l’elaboració de l’estratègia EDL, es detallen tots els
aspectes del procés participatiu i els seus resultats i prioritzacions, i a continuació es
desenvolupa un resum.
1.1. Fases
La preparació de l’estratègia s’ha desenvolupat en base a un document proposta de realització
de l’estratègia de desenvolupament local amb base participativa, contemplant les següents
fases:
Fase I: Prediagnosi amb la identificació i anàlisi territorial, avaluació LEADER període
2007-2013 i coneixement de plans, programes i estratègies territorials i identificació
d’agents clau.
Fase II: Diagnosi i desenvolupament del procés participatiu.
Fase III: Plantejament del pla d’actuació i la seva execució.
Fase IV: Seguiment i avaluació.
Una estratègia de
Desenvolupament
local ben
assentada En un anàlisi
del que el PDR
Català
contempli com
accions
En un procés
participatiu que
contrasti el DAFO
i suggereix
accions
En l’experiència
acumulada pel
Consorci i la seva
xarxa de relacions
En cercar la
transversalitat i
en la cooperació
territorial i
sectorial
ESTRATÈGIA
TERRITORI
ASSOCIACIÓ
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
9
1.2. Agents clau
Des del Consorci s’ha determinat els agents clau d’interès del territori, tenint en compte que
l’estratègia engloba 4 comarques, completes o de forma parcial, per desenvolupar l’estratègia
en base als criteris de representativitat territorial, sectorial i implicació en el desenvolupament
estratègic del territori durant els darrers anys. Els agents principals determinats són:
Agents econòmics: Servei de promoció econòmica del Consell Comarcal del Solsonès,
del Consell Comarcal de la Segarra, del Consell Comarcal de l’Anoia, Agència de
Desenvolupament Local Solsona i Cardona, associacions d’empresaris, associacions de
botiguers, gremis comarcals de hostaleria i restauració, patronat de turisme, entre
d’altres.
Agents socials: organitzacions sense ànim de lucre com AMISOL (associació d’atenció a
persones amb discapacitat intel·lectual), Fundació Volem Feina, Granja Escola
terapèutica i escola de natura l’Auró, entre d’altres.
Agents ambientals: tècnics medi ambient dels Consells Comarcals.
Agents institucionals: Ajuntaments, Consells Comarcals, oficines comarcals del DAAM i
el mateix DAAM, Serveis Centrals.
La xarxa catalana de grups LEADER ARCA: respecte les accions de formació,
recolzament , comunicació i difusió que poden realitzar als equips tècnics dels grups
LEADER i principalment, el paper que s’espera que faci d’interlocutor i negociador
davant de institucions com el DAAM Serveis Centrals, la Red Española de Desarrollo
Rural i altres d’àmbit nacional, estatal o europeu d’interès per al conjunt dels grups
LEADER.
1.3. Mitjans utilitzats
Els mitjans utilitzats es detallen en el document explicatiu del procés participatiu a l’annex IV, i
que en resum han estat:
Contactes directes amb els agents, a través de reunions i consultes via email
principalment.
Qüestionari del procés participatiu.
Tallers participatius.
1.4. Complementarietat amb altres estratègies
L’estratègia es complementa amb el plantejament d’accions establertes en les estratègies de
desenvolupament del territori, ja que s’ha fet un treball previ d’anàlisi, contacte amb els
agents responsables i estudi de la integració en l’estratègia LEADER, essent les més rellevants:
Pla de promoció econòmica de Solsona 2012-2022. Solsona CO.
Pla estratègic de la Segarra 2020.
Cardona Pla estratègic “un territori escrivint el seu futur”.
Pla estratègic de l’Anoia- Pla Anoia 2010-2020.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
10
Pla estratègic per a l’impuls i la competitivitat del sector agrari a la comarca del
Solsonès 2014-2022.
2. ÀREA D’ACTUACIÓ
Nombre total d’habitants (2014.
Absolut) 54.745 hab.
Superfície total (2014.km2) 2.620,40 km2.
Densitat de població (2014.
hab./km2)
20,89 hab. / km2.
Nombre de municipis i nuclis de
població (2014. Absolut) 61 municipis i 268 nuclis de població.
Breu descripció del paisatge i el
medi físic
El territori està conformat per un altiplà central (400-600m d’altitud))
que comprèn gran part de la comarca de la Segarra, Anoia i Bages, i
una progressiva ascensió cap al Prepirineu en la comarca del
Solsonès, coronat pel cim de Port del Compte (2.400m d’altitud). El
territori es troba comprès entre dos divisòries d’aigües de la conca del
riu Segre i del riu Llobregat. El territori respon a un mosaic agra forestal, on es combina la plana
cerealista de secà, amb formacions d’alzinars i rouredes i la progressió
cap a les pinedes en la zona nord. Respecte el paisatge, segons la carta de paisatge de Catalunya
comprèn les següents unitats de paisatge: -Baixa Segarra -Costers de la Segarra - Alt Sió - Vall del Llobregós -Serrats de Sanaüja i Llanera -Serres d’Ancosa -Rubió- Castelltallat - Pinós -Pla de Bages -Replans del Solsonès -Ribera Salada -Port del Compte – Valls de Lord - Conca Salina
Nom dels principals nuclis de
població o centres d’activitat
econòmica
- Capitals de comarca: Solsonès (9.067 hab.) i Cervera (9.039 hab.).
- Altres municipis més grans en quant a població i concentració
d’activitat econòmica: Guissona (6.827 hab.); Cardona (4.921 hab.);
Calaf (3.475 hab.); Sant Llorenç de Morunys (993 hab.); Sant Martí de
Tous (1.175 hab.); i Olius (902 hab.);
Aquests municipis esdevenen pols d’atracció i vertebradors de les
comarques i subcomarques que conformen el territori LEADER, però
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
11
el seu impacte transcendeix en poques ocasions més enllà de l’abast
del seu territori de influència (comarca o subcomarca).
Nom dels nuclis de població de
més de 10.000 habitants i
explicació de la influència que
tenen sobre la resta del territori
En el territori no hi ha nuclis de població de més de 10.000 hab., no
obstant, pel pes i influència que tenen en el territori s’han de tenir en
compte les capitals de comarca de Cervera ( 9.039 hab.) i Solsona
(9.067 hab.), que concentren gran part dels serveis administratius,
comercials, industrials i de serveis a la població.
Breu descripció de l’evolució de la
població pel període 2007-2013
(taxa bruta per mil habitants)
creixement total: de 27,32 el 2007 a -8,55 el 2013.
creixement migratori: de 24,82 el 2007 a 7,47 el 2013.
creixement natural: de 2,5 el 2007 a 1,08 el 2013.
Pel conjunt d’aquest territori LEADER es dóna un estancament i cert
retrocés del creixement de la població, essent més acusat aquest
decreixement als municipis més petits i amb un índex de ruralitat més
elevat. Aquest decreixement s’inicia a finals del 2008, contínua
creixent moderadament durant els anys 2009-2010 i s’accentua els
anys posteriors a causa, principalment, del saldo migratori (més gent
que emigra). Aquest, motivat pels efectes de la crisi econòmica,
coincideix amb el creixement de la taxa d’atur la qual incrementa a
partir de l’any 2009 en endavant.
Població per grans grups d’edat
(2014. %)
fins a 14 anys: 8.624 habitants (15,75% de la població).
15-64 anys: 35.376 habitants (64,62% de la població).
més de 65 anys: 10.745 habitants (19,63% de la població).
Índex d’envelliment (2014. %)
(Relació del número de persones de 65 anys i més en relació amb el
número de persones menors de 15 anys, expressat en %).
124,59%
Taxa d’atur registrat* (maig 2015.
%)
* Taxa atur registrat: relació entre la població desocupada registrada
a les oficines d’ocupació i la població activa local estimada.
Per al conjunt d’aquests 61 municipis, la taxa d’atur registrat es situa
en 12,57 % pel mes de maig de 2015, inferior a la de Catalunya (20%).
Per territoris, són a les comarques del Solsonès i la Segarra on la taxa
d’atur registrat és quelcom més elevada (12,62% pel Solsonès i 11,47
per la Segarra). Tant pel conjunt dels 6 municipis del Bages com dels
19 de l’Anoia que formen part d’aquest territori LEADER, la taxa
d’atur registrat és similar (9,10% i 9,09% respectivament).
Taxa d’atur juvenil registrat*: 16-
30 anys (maig 2015.%)
Per al conjunt d’aquests 61 municipis, la taxa d’atur registrat per la
població de 16 a 30 anys es situa en 12,79 % pel mes de maig de 2015,
inferior a la de Catalunya (33,4% pel primer trimestre del 2015).
Per territoris, són a les comarques del Solsonès i la Segarra on la taxa
d’atur registrat en la franja d’edat de 16 a 30 anys és quelcom més
elevada (15% pel Solsonès i 13,9% per la Segarra). Pel conjunt dels 6
municipis del Bages és de 9,81% i pel conjunt dels 19 municipis de
l’Anoia, de 12,44%.
Població nascuda a l’estranger
respecte del total (2014. %) 16,01%
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
12
Nombre total de comptes de
cotització (2014. Absolut) 1.955 comptes de cotització.
Comptes de cotització de fins a 50
treballadors/es (2014. %) 61,03% (1.193 comptes de cotització).
Nombre total de població afiliada
(2014. Absolut) 19.189 persones.
Població afiliada assalariada (2014.
%) 71,77%
Població afiliada autònoma (2014.
%) 28,23%
Població afiliada per sectors
d’activitat econòmica (2014. %)
agrari: 10,40%
indústria i construcció: 43,33%
serveis: 46,27%
Establiments turístics i places
turístiques per modalitat. Rati de
places per habitant (2014. Absolut)
Hotels: 42 establiments, 1.372 places (0,025 places / hab.).
Turisme Rural: 256 establiments, 1.692 places (0,031 places/
hab.).
Càmpings: 7 establiments, 2.529 places (0,046 places/ hab.).
Taula 1.Caracterització estadística del territori d’actuació (font: IDESCAT).
A l’Annex I. Estadístiques i mapes, s’amplien les dades estadístiques més significatives.
Comarca Municipis
Segarra
Sanaüja, Biosca, Torà, Massoteres, Ivorra, Guissona,
Torrefeta i Florejacs, Sant Guim de la Plana, Sant Ramon,
Els Plans de Sió, Tarroja de Segarra, les Oluges, Cervera,
Granyanella, Ribera d’Ondara, Granyena de Segarra,
Montornès de Segarra, Montoliu de Segarra, Talavera,
Estaràs, Sant Guim de Freixenet.
Solsonès
La Coma i la Pedra, Odèn, Sant Llorenç de Morunys,
Guixers, Navès, Lladurs, Castellar de la Ribera, Solsona,
Olius, Clariana de Cardener, Pinell del Solsonès, Llobera,
Riner, Pinós, la Molsosa.
Anoia
Argençola, Bellprat, Calaf, Calonge de Segarra, Carme,
Castellfollit de Riubregós, Copons, Jorba, la Llacuna,
Montmaneu, Orpí, Els Prats de Rei, Pujalt, Rubió, Sant
Martí Sesgueioles, Sant Martí de Tous, Sant Pere
Sallavinera, Santa Maria de Miralles i Veciana.
Bages
Aguilar de Segarra, Cardona, Castellfollit del Boix,
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
13
Fonollosa, Rajadell, Sant Mateu de Bages.
Taula 2. Relació de municipis del territori LEADER
Mapa 1. Densitat de població per municipis. Font: IDESCAT a 31.12.2014.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
14
3. DESCRIPCIÓ DE L’ÀREA D’ACTUACIÓ
L’àrea d’actuació presenta una elevada diversitat d’elements i recursos, i a continuació
s’esmenten alguns del més rellevants.
3.1. Recursos naturals i culturals
L’àrea d’actuació disposa de diversos recursos naturals i culturals que poden permetre un
desenvolupament territorial amb el seu aprofitament i valorització. Els recursos més rellevants
a tenir en compte són els següents:
Territori Segarra
Patrimonials i culturals Naturals Itineraris Esdeveniments
.Castell de Concabella
.Castell de Pallargues
.Castell de Montcortès
.Castell de l’Aranyó
.Castell de Florejacs
.Castell de Vicfred
.Torre de Vallferosa
.Ciutat romana de Iesso
.Santuari de sant
Ramon
.Santuari del Sant
Dubte
.Vila closa Montfalcó
murallat
.Centre d’interpretació
.Manuel de Pedrolo
.Centre d’interpretació
dels Castells de la
Segarra
Museu de Cervera
.EIN vall de Llobregós
.EIN Granyena
.Paisatge Baixa Segarra
.Paisatge Costers de la
Segarra
.Paisatge Alt Sió
.Paisatge Serrats de
.Sanaüja i Llanera
.Aiguamolls de
Granollers de Segarra
.Bassa de Palouet
.Ruta dels castells del
Sió a la Segarra
.Ruta de la guerra civil
(L2)
.Camí de Sant Jaume a
la Segarra
.Aquelarre de Cervera
.Passió de Cervera
.Festival de pasqua de
Cervera, música
clàssica catalana
.Mercat romà de Iesso i
bacanal de Guissona
.Marxa dels castells
.Pessebre vivent de
Sant Guim de la Plana
.Festa major del
Santíssim Misteri de
Cervera
.El brut i la bruta, festa
de la llordera de Torà.
.Fira de l’ou de sant
Guim de Freixenet
.Festival internacional
de música de Cervera
.Festival de música de
Concabella
Territori Solsonès
Patrimonials i culturals Naturals Itineraris Esdeveniments
.Catedral de Solsona-
Mare de Déu del
Claustre
.Santuari del Miracle
.Santuari de Lord
.Santuari de Pinós
.Salí de Cambrils
.Paisatge Replans del
Solsonès
.Paisatge Ribera Salada
.EIN- Paisatge Port del
Compte – valls de Lord
.EIN Serra del Verd-
Bastets-Busa
.Camí dels Bons Homes
.GR 1, 3, 7
.Carnaval de Solsona
.Festa major de
Solsona- Festa
patrimonial d’interès
cultural
.Festa de Corpus de
Solsona
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
15
.Conjunt etnogràfic de
la vall d’Ora
.Rosa dels vents de
Pinós
.Museu escola rural de
.Castellar de la Ribera
.Nucli històric i pou de
gel de Solsona
.Conjunt de Sant Esteve
d’Olius
.Monument comte
Guifré
.Dolmens i torres de
defensa
.Museu Diocesà i
comarcal de Solsona
.Zoo del Pirineu
. Territori de masies
.EIN Miracle
.Embassaments de Sant
Ponç i la Llosa del
Cavall
.Fira de sant Isidre
.Pessebre vivent
d’Ardèvol
Territori Anoia
Patrimonials i culturals Naturals Itineraris Esdeveniments
.Església de Santa
Maria de Segur
.Torre de la Manresana
.Observatori de Pujalt
.Torre de contrast
.Refugis de la guerra
civil – memorial de
l’exèrcit popular
.Priorat de Santa Maria
.Església romànica de
Sant Pere de l’Arç
.Castell de Boixadors
.Territori de masies
.Paisatge Serres
d’Ancosa
.Paisatge Rubió-
Castelltallat-Pinós
.rutes Inter municipis
.geocaching
.Anoiabiketour
.Els pastorets de Calaf
.Festa dels traginers i
negociants de Copons
.Fira de Sant Andreu a
la Llacuna
Territori Bages
Patrimonials i culturals Naturals Itineraris Esdeveniments
.Torres de Fals
.Castell de Castellar
.Castell de Cardona
.Parc cultural de la
muntanya de sal
.Centre medieval de
Cardona
.Paisatge Pla de Bages
.paisatge conca salina
. la via salaria
. camí dels santuaris
. camí de frontera
. senders del Bages
.Fira medieval/ festa de
la sal
.Festa major de
Cardona
. Fira de la llenega
.Festival de música
sacra
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
16
.museu de la sal Josep
Arnau
. Nucli antic de Rajadell
.Observatori
astronòmic de
Castelltallat
.Territori de masies
.Pessebre vivent del
Bages Torres de Fals
Taula 3. Conjunt de taules dels recursos naturals i culturals.
3.2. Capital humà, infraestructures i serveis
Els recursos humans, d’infraestructures i serveis bàsics per a l’àmbit territorial del Consorci es
descriuen en les següents taules, tenint en compte que algunes parts del territori estan en
l’àmbit d’influència d’altres zones de serveis com poden ser Manresa, Igualada o Tàrrega.
Servei Segarra Solsonès Anoia Bages
Formació (llars infants, ceip,
IES) 13 12 10 7
Cultura (biblioteques) 7 5 2 0
Serveis mèdics (CAP, hospital) 2 1 2
Serveis (Mossos esquadra,
bombers, jutjat) 6 4 2 2
Centres Vivers d’empresa 1 1 1 0
Parcs eòlics 0 1 4 0
Teixit associatiu sectors
productius (1) 4 9 3 3
Altres (centres investigació,
ECAS)
.Centre Tecnològic
forestal de
Catalunya
.INCAFUST
.ECA Solsona
Taula 4. Capital humà, infraestructures i serveis
(1) la relació d’entitats es pot consultar en el document annex IV
El territori es troba ben comunicat per vies de comunicació terrestre ja que és travessat per
dos eixos importants de comunicació com son l’eix transversal C-25 i l’autovia A-2, que tenen
influència sobre part dels municipis de la Segarra, Anoia i Bages; altres vies són les que
comuniquen la costa amb l’interior i Pirineu, com la C-55, C1412a, C26, C451, L311, L310,
C241; en els darrers 10 anys hi ha hagut una millora de les vies de comunicació en aspectes de
ferm, seguretat, senyalització, amb l’obertura de nous trams com el de Solsona-Biosca-
Guissona, que han millorat les comunicacions entre el territori.
Pel que fa al transport públic només hi ha una línia de tren que dóna servei a municipis de la
Segarra i l’Anoia, que és la línia de Lleida –Barcelona, i línies d’autobús entre les ciutats grans
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
17
(línia de Barcelona-Andorra, que passa per Cardona, Solsona; línia de l’eix transversal, que
passa per Cervera, Calaf; Línia Lleida- Solsona), en els darrers 10 anys s’han donat millores en
el servei de transport públic de Catalunya, amb l’obertura de noves línies, millores en les
tarifes, millora de la línia de tren, però el servei continua condicionat per poques combinacions
horàries i temps de recorregut llargs que fan que tinguin un nombre baix d’usuaris.
Pel que fa als serveis bàsics l’electrificació arriba a la totalitat del territori, amb excepció
d’algunes zones de complicada orografia, com és el cas de la serra de Busa a Navès que es va
electrificar l’any 2014; pel que fa a Internet, arriba a gran part del territori amb la implantació
lenta de l’ample de banda en els grans nuclis de població i polígons industrials, i en la resta de
territori disseminat a través de Wifi rural; pel que fa a l’abastament d’aigua en el Solsonès hi
ha la xarxa de la Mancomunitat d’aigües que arriba a la zona nord de la Segarra. Encara hi han
problemes d’abastiment en alguns municipis de la Segarra i l’Anoia, i s’està treballant en noves
línies d’abastament provinents del canal Segarra-Garrigues i de la presa de la Llosa del Cavall.
Pel que fa als residus en el territori es realitza la recollida selectiva i en el cas de la Segarra es
fa la recollida porta a porta; existeixen quatre dipòsits controlats a Clariana de Cardener,
Cervera, Pujalt i Cardona.
En els darrers anys s’ha construït per trams el canal Segarra-Garrigues que té influència en
alguns dels municipis de la Segarra i que pot ser una nova eina per una transformació i millora
dels sistemes productius, però la seva posada en funcionament és lenta i hi ha zones que no hi
tindran accés degut a les limitacions de protecció de les aus estèpiques.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
18
4. ANÀLISI DAFO
L’anàlisi DAFO s’ha realitzat en 4 temàtiques: una de socioeconòmica per enumerar les
principals característiques demogràfiques, territorials i de mercat de treball més generals i
altres tres temàtiques que descriuen la situació dels principals sector d’activitat (primari,
secundari i terciari), atenent també a la diferenciació de subsectors o elements diferenciadors
o les tendències, que es recullen en l’estratègia com a línies d’actuació.
A l’annex II, l’anàlisi DAFO detalla les principals necessitats i oportunitats per a cada una de les
unitats territorials del territori LEADER (municipis de la Segarra, municipis del Solsonès,
municipis de l’Anoia i del Bages).
Les comarques de la Segarra, del Solsonès, els 6 municipis del Bages i els 19 de l’Anoia que
configuren aquest territori LEADER, presenten importants diferencies però necessitats similars
quan fem una anàlisi en global. Ens trobem davant d’un territori molt divers i amb dinàmiques
econòmiques i socials heterogènies, a on no despunta un sector o subsector productiu per
damunt d’un altre. En el conjunt del territori es pot dir que es dóna un EQUILIBRI a nivell de
sectors productius i una activitat econòmica DIVERSIFICADA, però actualment estancada pels
efectes de la crisi econòmica.
És un territori caracteritzat per un poblament dispers en la majoria del seu abast territorial,
amb un llarg nombre de petits pobles que es troben en regressió demogràfica contínua i amb
la tendència a agrupar-se en els seus caps de municipi i de comarca (que vertebren aquest
territori, però que es troben en una situació fràgil i dependent de la seva evolució en l’activitat
industrial i terciària com les capitals de comarca Cervera i Solsona i els nuclis més grans de
població com Guissona, Cardona, Calaf, Sant Llorenç de Morunys, Sant Martí de Tous i Olius).
La població es localitza doncs, en una primera línia de concentració, en els cursos dels rius i els
principals eixos de comunicació i en una segona línia de concentració, entorn d’aquests nuclis
més grans que disposen de majors serveis i de polígons amb activitat industrial.
Un territori fràgil en el seu conjunt, pel seu elevat índex d’envelliment i de masculinització, per
la seva excessiva dependència de l’agricultura en els municipis més petits, per la situació d’atur
que, malgrat és inferior a la mitjana de Catalunya, no ha parat de incrementar des del 2009
fins l’actualitat i per l’elevada ruralitat que contrasta amb el despoblament i aïllament de
serveis per una banda i amb les noves oportunitats de negoci i de benestar per l’altra.
L’ocupació humana vers aquest territori presenta un doble efecte de buidatge: la població dels
petits pobles i de les masies que no ha emigrat cap a les grans ciutats del país, ho ha fet cap a
les ciutats mitjanes, i és per això que aquesta concentració més local ha manllevat el
poblament més dispers, típic de la Catalunya Central.
A la majoria dels municipis petits el sector econòmic dominant continua essent l’agricultura i la
ramaderia. Aquesta dependència és més evident en els municipis de les comarques de la
Segarra i del Solsonès, a excepció dels municipis majors i per tant molt més diversificats, on
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
19
l’agricultura té un pes menys significant. D’aquesta dependència del sector primari i sumant-li
l’envelliment de la població, ens resulta una masculinització de la població en edat de treballar
preocupant per a la regeneració dels sectors econòmics. Molta gent jove es trasllada a viure a
les capitals comarcals, de dins o fora de l’àmbit geogràfic del Consorci, i fins i tot a la crida de
les grans ciutats com Lleida o Barcelona.
Si bé és cert que oportunitats com les professions que permeten el treball amb plataformes
tecnològiques; el desplegament tecnològic al país que ha facilitat la presència d’aquests
professionals en petits nuclis de muntanya, fins i tot en masies aïllades; la demanda de
productes diferenciats, de qualitat i de proximitat; l’aposta per un turisme més sostenible i
diversificat, més enllà del característic turisme rural; les noves ocupacions basades en
l’aprofitament d’energies renovables i la bioconstrucció i, també la tornada de generacions
posteriors a l’èxode massiu rural, entre altres, estan equilibrant, poc a poc, les oportunitats
reals de les nostres contrades a contracorrent de la tendència massiva a la concentració de
població en aglomeracions majors.
Pel que fa a la iniciativa privada, més enllà de l’assessorament que es pugui tramitar en
oficines de promoció econòmica municipal i comarcal, i de l’acompanyament que es fa des de
les oficines tècniques dels Grups d’Acció Local, s’han condicionat centres d’acollida per a la
iniciació de noves empreses. Aquests espais van acompanyats de centres de formació
complementària i estan bàsicament concentrats en les capitals de comarca, tot i que en el
nostre territori en trobem una a Prats de Rei, impulsada pel Consorci per al desenvolupament
econòmic de l’Alta Anoia. En aquest sentit, les empreses beneficiàries d’aquestes instal·lacions
són aquelles que la seva feina és més tècnica, o que es desenvolupa en despatxos amb serveis
telemàtics. En alguns casos aquests perfils han actualitzat i connectat empresaris i nous
empresaris amb el medi rural, i han fet més possible la diversificació econòmica local,
l’aportació i/o apropament de tecnologia i innovació a l’empresariat més tradicional i una certa
desestacionalització en les ofertes i demandes concentrades amb el turisme rural més
convencional.
Respecte els recursos i el patrimoni, aquest territori presenta una gran diversitat en patrimoni
natural, paisatgístic, cultural, històric i arquitectònic. En els darrers anys i per l’efecte de
diferents programes d’ajuts com la rehabilitació de nuclis antics, o el mateix programa LEADER
o altres fons de finançament com el FEDER local, entre altres, s’ha donat una millora
substancial en la recuperació, condicionament i posada en valor i ús d’aquest patrimoni. Tot i
així, existeixen importants i singulars actius per recuperar i revaloritzar encara i aquestes
millores realitzades que han aportat un impuls important al territori, s’han realitzat més de
manera aïllada en el sentit que no s’han articulat entorn d’una promoció conjunta per atraure
un turisme diferenciat.
El repte és orientar les activitats econòmiques actuals i potencials i dotar de coneixement al
territori per ser un territori equilibrat, rural, diversificat, posicionat i evolucionat cap a
aquestes oportunitats derivades de les noves tendències econòmiques i demandes de
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
20
consum més ECO, BIO, socials, innovadores i sostenibles. Amb la convivència del benestar
social i d’una activitat econòmica fluida en tots els sectors, també els tradicionals.
I amb quina finalitat?, la d’augmentar la renda per càpita, el nivell d’ocupació, el nivell
d’innovació, la retenció de talent al territori i especialment la retenció i retorn de joves, el
nivell d’inclusió social amb especial incidència en els col·lectius en risc d’exclusió social,
incrementar el nivell d’inversions en infraestructures avançades i en equipaments per a totes
les edats, i la possibilitat de viure en l’entorn més rural de Catalunya, proper a les zones més
urbanes i industrialitzades. Tan mateix, intentar que les desviacions entre municipis i
comarques no siguin tan desmesurades.
DAFO CONJUNT DEL TERRITORI LEADER ‘CATALUNYA CENTRAL’
DAFO Socioeconòmica
DEBILITATS FORTALESES
D1e
Des del 2009 i principalment des del 2011 es
dóna un estancament i regressió demogràfica
contínua en el conjunt dels municipis, però
especialment més notable en els municipis més
petits.
F1e Situació estratègica de centralitat a Catalunya,
territori proper als grans centres urbans.
D2e
Elevat índex d’envelliment de la població,
situant-se en el 124,59% pel conjunt d’aquest
territori LEADER.
F2e
Malgrat l’increment de l’atur en els darrers anys
i a excepció d’alguns municipis, la taxa d’atur
registrat és lleugerament inferior a la mitjana
catalana (12,57% davant del 20%, dades a maig
de 2015).
D3e
Baixa densitat de població i elevada dispersió de
la població en el conjunt del territori: 20,89
habitants/km2 de mitjana.
F3e Certa tendència a l’augment del retorn de
professionals nascuts en aquest territori.
D4e
Existència d’una gran diversitat territorial que
comporta dinàmiques socials i econòmiques
molt heterogènies: des dels municipis més
industrialitzats als municipis més agraris.
F4e Percepció d’elevada qualitat de vida.
D5e
Excessiva dependència als 6 municipis més
grans: les capitals de comarca Segarra i Solsona
i, a Guissona, Cardona, Calaf i Sant Llorenç de
Morunys.
F5e Existència d’un important i ric patrimoni natural,
arquitectònic, històric i cultural.
D6e Fragilitat d’aquests 6 municipis abans
esmentats, més grans i vertebradors del territori
per la seva excessiva dependència a l’evolució
F6e
Malgrat la dispersió de la població comporti
desavantatges, l’hàbitat dispers caracteritza i
dóna identitat a aquest territori.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
21
de l’activitat industrial i de serveis.
D7e
Increment continu de la taxa d’atur en el conjunt
del territori des del 2009, centrada
majoritàriament en el sector industrial i de la
construcció i en el sector serveis.
F7e
Elevada diversificació econòmica i dinamisme
empresarial, especialment als municipis més
grans i municipis de influència.
D8e
Manca d’atractius per als i les joves
professionals qualificats/des, que es traslladen a
viure a les capitals comarcals, de dins o fora del
territori LEADER, o a ciutats més grans com
Barcelona o Lleida.
F8e
Existència de diferents entitats que actuen sobre
el desenvolupament local i la dinamització
econòmica, conjuntament amb les
administracions locals.
D9e
Persisteix la insuficiència en infraestructures
viàries i de comunicació (cobertura de telefonia
fixa i mòbil. I, banda ampla i fibra òptica en les
zones més industrials per a la millora de la
competitivitat de les empreses).
F9e
Existència de plans estratègics, iniciatives i
projectes que impulsen actuacions en sinergia
amb l’estratègia LEADER.
D10e Insuficiència en el servei de transport col·lectiu. F10e Millora substancial en els darrers anys de
l’oferta formativa per a l’ocupació.
AMENACES OPORTUNITATS
A1e
Principalment a les zones dels altiplans centrals i
a les de muntanya pels efectes de la dispersió, el
dèficit de les comunicacions i la mancança de
serveis bàsics, es dóna un estancament i
regressió de la regeneració econòmica i social
del territori.
O1e
L’auge de professions que utilitzen les TIC i que
permeten el retorn de professionals al medi
rural, fins i tot en els nuclis més petits o masies
aïllades.
A2e
La fugida continua de talent, especialment de les
persones amb més formació, i de joves i dones
que, difícilment, troben atractius per a la
tornada.
O2e
Instal·lació de població neorural pels efectes de
la crisis, o retorn de tercera generació cap als
pobles més petits.
A3e
Emigració de joves i de personal qualificat, per
trobar millors oportunitats laborals a les grans
ciutats.
O3e
Impuls de polítiques i programes de fixació de
població jove, aprofitant la millora de les
infraestructures viàries i de telecomunicacions.
A4e Capitalització de l’ocupació i la producció als
centres de població més grans. O4e
Gradual instal·lació d’indústries i altres activitats
econòmiques als petits municipis.
A5e Despoblament dels petits municipis. O5e
Existència i aplicació de línies d’ajuts i programes
de desenvolupament rural i de suport a les
empreses i l’emprenedoria en els darrers anys,
que beneficien la diversificació i
complementarietat de les activitats agràries i
l’establiment d’altres activitats econòmiques en
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
22
el medi rural.
A6e
Limitacions per excessives restriccions i tràmits
administratius llargs i poc àgils per a la creació
d’activitats econòmiques en el medi rural.
O6e Localització territorial força equilibrada de les
empreses.
O7e
Elevada aptitud de la població rural per
diversificar i innovar en activitats
complementàries.
DAFO Sector primari
DEBILITATS FORTALESES
D1p
En la majoria dels municipis, especialment els
més petits, excessiva dependència del sector
agrari: 19 dels 61 municipis tenen una
dependència al sector agrari superior al 50% i 35
municipis, superior al 25%.
F1p
L’activitat agrària és la principal economia rural
que manté la gent en el territori, amb el pes del
PIB molt superior a la mitjana catalana.
D2p
Sector agrari caracteritzat per explotacions
tradicionals, cultiu cerealístic, sector molt
masculinitzat i envellit. Dificultats pel relleu
generacional o la instal·lació de nous actius.
F2p Patrimoni rural de gran valor i activitat agrària
respectuosa amb el medi.
D3p Sector tradicional amb poca oferta de treball. F3p Important tradició cerealística, amb tendència a
la diversificació.
D4p
Dificultats per a la instal·lació de nous agricultors
per importants barreres d’entrada: accés a
terres, preu de la terra, quotes,…, i percepció de
poc suport per part de l'administració
F4p Existència de nombroses empreses familiars
agràries consolidades.
D5p
Insuficient desenvolupament de les estructures
conjuntes de comercialització que dificulta
poder entrar en la distribució.
F5p
Tendència creixent d’una nova generació
d’agricultors joves, amb un bon nivell de
formació i visió més empresarial.
D6p
Baixa innovació empresarial a l’hora de fer
inversions en l’explotació agrària i en les noves
iniciatives de diversificació econòmica de la
mateixa.
F6p
Incipient creació o reconversió d’explotacions
agrícoles i ramaderes al sistema de producció
agrària ecològica, principalment per iniciativa de
joves (joves fins a 40 anys).
D7p Malgrat les millores en els darrers anys,
s’evidencia encara la manca d’una bona gestió
de la massa forestal. Boscos molt embrossats
F7p
Existència d’associació d’artesans, alimentaris,
d’arts i oficis i productors ecològics que
promocionen els productes d’aquest territori.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
23
amb el conseqüent risc d’incendis.
D8p
La formació agrària és exclusivament pràctica
per part dels titulars persona física de les
explotacions. Només en els municipis amb
titulars més joves, la formació agrària es basa
més amb estudis professionals i cursos o altra
formació agrària.
F8p Important superfície forestal i explotació
d’aquesta.
F9p Incentivació de l’aprofitament de la biomassa
per a usos tèrmics al territori i cultius energètics.
AMENACES OPORTUNITATS
A1p
El progressiu despoblament dels nuclis de
població petits i la concentració en els nuclis
més grans repercuteix en l’abandonament de les
explotacions agràries (manca relleu
generacional) i en l’envelliment de la població.
O1p
Existència i aplicació de línies d’ajuts i programes
de desenvolupament rural i de suport a les
empreses i l’emprenedoria en els darrers anys,
que beneficien la diversificació i
complementarietat de les activitats agràries i
l’establiment d’altres activitats econòmiques en
el medi rural.
A2p
L’estandardització dels conreus comporta una
pèrdua significativa de la diversificació
productiva.
O2p
Augment de la demanda de producte diferenciat
per part d’un sector de la societat que prima la
qualitat dels aliments com a prioritat. Existència
d’un sector de la població que té com a prioritat
menjar aliments saludables i certificats, tot i que
encara és un % baix de la societat en general.
Aposta per l’agricultura i ramaderia ecològica.
A3p
Limitacions per excessives restriccions i tràmits
administratius llargs i poc àgils per a la creació
d’activitats econòmiques en el medi rural.
O3p
Major participació de la dona com a motor de
canvi en el procés de diversificació de l’empresa
agrària.
A4p
Pel que fa a l’artesania i la producció
agroalimentària, dificultat pel sector jove
d’iniciar l’activitat perquè requereix molta
inversió inicial en instal·lacions que compleixin la
normativa.
O4p
Major demanda i existència de potencial per
diversificar l’oferta d’activitats
complementàries: gastronòmiques,
cinegètiques, culturals, mediambientals, de
salut, d’oci i lleure, entre altres.
A5p
Manca de priorització dels usos agraris del sòl, i
conseqüentment gran especulació amb el preu
de la terra per a dedicar-la a altres activitats.
O5p
Pel que fa a l’artesania i la producció
agroalimentària, oportunitats de creació de
sinèrgies amb altres sectors econòmics del
territori com el turisme o el comerç.
A6p Manca d’una gestió acurada de la massa
forestal. O6p
Reducció de la despesa energètica i major ús
d’energies renovables.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
24
A7p Manca d’accés al finançament tradicional
(banca tradicional) per a noves inversions. O7p
Auge de l’agricultura social com a generadora
d’ocupació per a col·lectius en risc d’exclusió
social.
DAFO Sector secundari
DEBILITATS FORTALESES
D1s
Ocupació industrial basada en la mà d’obra de
baix cost i de baixa qualificació, molt sotmesa als
cicles econòmics (contractació - atur).
F1s Elevat percentatge d’ocupació en la indústria
(43,33% del total d’afiliats, anualitat 2014).
D2s Problemes de mobilitat als polígons industrials i
absència d’un transport públic de qualitat. F2s
Manteniment de la tradició industrial als
municipis més importants.
D3s
Existència d’algunes zones amb manca de sòl
industrial que frena el creixement de les
empreses ja existents, així com n’impedeix la
instal·lació de noves.
F3s
El 61,03% (2014) de les afiliacions al règim
general de la SS es donen en empreses de menys
de 50 treballadors/res, d’àmbit familiar i força
diversificades.
D4s
L’accentuació en la caiguda de la construcció
reflecteix, en particular, la dinàmica del sector
residencial, on els habitatges en construcció i els
iniciats van caure a partir del 2011 i en
endavant.
A aquesta davallada cal sumar-hi la de l’obra
pública.
F4s
Tot i que encara hi ha mancances, les
comunicacions han millorat considerablement
en els darrers anys.
D5s
Necessitat de inversió en noves tecnologies,
principalment en fibra òptica per a la millora de
la competitivitat de les empreses.
F5s
Constants inversions en nous equipaments i
maquinària, tot i que caldria majors inversions
en R+D+I.
D6s Baixa participació activa en les associacions.
D7s Baixa assistència a fires com a expositors.
D8s Taxa d’atur més elevada en els municipis més
industrials.
AMENACES OPORTUNITATS
A1s Limitacions per excessives restriccions i tràmits
administratius llargs i poc àgils per a la creació
d’activitats econòmiques en el medi rural.
O1s
Existència i aplicació en els darrers anys, de
línies d’ajuts i programes de suport a empreses i
l’emprenedoria i programes de impuls del
sector industrial.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
25
A2s Manca de personal qualificat, sovint per
desconeixença de la pròpia demanda. O2s
Excel·lent situació estratègica del territori,
proper a grans eixos de comunicació.
A3s Fort retrocés i actual estancament del sector de
la construcció. O3s
Existència d’institucions sensibilitzades i
implicades a nivell de les diferents comarques
del territori i a nivell provincial, encara que no
suficientment operatives.
A4s Manca d’accés al finançament tradicional (banca
tradicional) per a noves inversions. O4s
Presència d’organitzacions i entitats del Tercer
Sector tant a la comarca com de fora,
especialitzades en coneixement, recerca,
desenvolupament i finançament alternatiu.
O5s Revalorització de la formació professional.
O6s
Major utilització de les Tecnologies de la
Informació i Comunicació (TIC) en l’àmbit
empresarial.
DAFO Sector terciari
DEBILITATS FORTALESES
D1t Pel conjunt d’aquest territori, és el sector serveis
qui registra un taxa d’atur més elevada. F1t
Elevat percentatge de població ocupada en el
sector serveis (46,27% del total d’afiliats,
anualitat 2014).
D2t
Malgrat les inversions en els darrers anys,
continua havent-hi un deteriorament del
patrimoni natural, cultural i arquitectònic en
algunes zones d’aquest territori.
F2t
Gradual recuperació i aprofitament del
patrimoni natural, arquitectònic, històric i
cultural.
D3t
Malgrat la millora en els darrers anys, el territori
pateix una manca de posicionament (promoció i
màrqueting) en el sector turístic i comercial.
F3t
Territori molt ric en recursos naturals i culturals,
molts d’ells singulars pel seu valor arquitectònic
i /o patrimonial.
D4t Baix consum i desconeixement de la producció
local per part de la pròpia població del territori. F4t
Important elaboració de productes artesanals de
qualitat.
D5t
L’ocupació en el sector turístic és poc
reconeguda i amb un baix índex de
professionalització.
F5t Existència d’entitats i associacionisme però amb
baix dinamisme.
D6t Manca de serveis complementaris adequats a
l’activitat turística. F6t
Existència de nombrosos recursos turístics
pendents de rehabilitar i activar.
D7t Personal de baixa qualificació en el sector
serveis, basat en l’ocupació de mà d’obra barata
i llocs de treball inestables, cobert en la majoria
F7t Augment de l’oferta d’establiments de turisme
rural, que descentralitza el turisme pel territori.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
26
dels casos per mà d’obra femenina.
D8t
En general, en tots els sectors d’activitat
econòmica, però especialment en el de serveis i
en segon terme, en l’agrari, les persones al
capdavant de les empreses assumeixen diverses
tasques al mateix temps i sovint no es disposa
de la formació necessària per afrontar aquesta
situació.
F8t
Territori amb una forta identitat pròpia,
caracteritzada per l’hàbitat dispers en masies o
nuclis de població molt petits, la seva història i
tradició rural.
D9t
Per l’ús i gaudi de nombrosos serveis a la
població cal encara desplaçar-se als nuclis més
grans.
F9t Rehabilitació del nucli antic dels diferents nuclis
de població.
AMENACES OPORTUNITATS
A1t
Limitacions per excessives restriccions i tràmits
administratius llargs i poc àgils per a la creació
d’activitats econòmiques en el medi rural.
O1t
Proximitat a Barcelona, àrea metropolitana i a
Lleida que facilita un bon posicionament per un
mercat turístic diferenciat (turisme responsable,
sostenible, cultural).
A2t El risc d’incendis forestals afecta un dels millors
recursos naturals de la comarca. O2t
Increment del sector serveis amb potencial
d’explotació, especialment vinculat al sector
turístic, ecoturístic, lleure i oci, medi ambient,
serveis a les persones i noves tecnologies.
A3t
Tendència a la concentració de serveis i
d'activitats econòmiques als municipis més
grans o a la capital de comarca.
O3t Creixent demanda envers el turisme sostenible,
l’ecoturisme, turisme de natura i turisme actiu.
A4t
L’elevada estacionalitat del turisme que dificulta
la viabilitat per al desenvolupament de nous
productes i paquets turístics.
O4t
Existència i aplicació de línies d’ajuts i programes
en els darrers anys que poden beneficiar la
recuperació i posada en valor del patrimoni.
O5t
Increment de la demanda i del interès per
productes de qualitat, saludables, artesanals i
ecològics. Aprofitament de l’interès per la
gastronomia i la restauració, per donar a
conèixer els productes locals, de proximitat i els
seus valors.
O6t
Creixent perfil de turistes amb una major
conscienciació per al manteniment de les
característiques rurals del territori.
O7t Millora i increment de la promoció turística a
través de l’ús de les xarxes socials i d’aplicacions
tecnològiques d’informació i comunicació (apps,
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
27
altres aplicatius mòbils).
O8t Noves tendències de consum que impliquen
l'aparició de noves oportunitats de negocis.
Taula 5. DAFO Territorial
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
28
5. ANÀLISI DE MERCAT
Tendències rellevants
La tendència més rellevant que condiciona l’orientació de l’estratègia cap al concepte de
l’eco-innovació la trobem en una de les set iniciatives emblemàtiques que formen part de
l’estratègia Europea 2020 “ Una Europa que utilitzi eficaçment els recursos”.
Aquesta iniciativa emblemàtica pretén crear un marc polític destinat a recolzar el canvi cap a
una economia eficient en l’ús dels recursos i de baixa emissió de carboni amb un conjunt de
mesures a llarg i a mig termini que converteixi la UE en una “economia circular”, basada en
una societat del reciclatge amb la finalitat de reduir la producció de residus i utilitzar-los com a
recursos.
L’economia circular és doncs un concepte econòmic inclòs dins el marc del desenvolupament
sostenible i que té com a objectiu la producció de béns i serveis en base a l’ús racional i eficaç
dels recursos d’un territori, al mateix temps que es redueix el consum i el malbaratament de
les matèries primes, l’aigua i les fonts d’energia. Es tracta d’implementar una economia
circular basada en el principi de “tancar el cercle de vida” dels productes, serveis, residus,
materials, l’aigua i l’energia.
L’economia circular és la intersecció dels aspectes ambientals i econòmics i és generadora
d’ocupació local i no deslocalitzable ja que els residus d’uns es converteixen en recursos per
altres.
Aquesta economia descansa en varis principis:
L’eco-concepció: considera els impactes ambientals al llarg del cicle de vida d’un
producte i els integra des de la seva concepció.
L’ecologia industrial i territorial: estableix un tipus d’organització industrial en un
mateix territori caracteritzat per una gestió optimitzada dels stocks, dels recursos i
dels fluxos de materials, energia i serveis.
L’economia de la funcionalitat: privilegia l’ús davant la possessió, la venda d’un servei
davant d’un bé.
El segon ús: re introdueix en el circuit econòmic els productes que ja no es
corresponen a les necessitats inicials dels consumidors.
La reutilització, la reparació, el reciclatge i la valorització: per a l’elaboració de nous
productes o l’aprofitament de materials.
L’economia circular comporta doncs nombrosos beneficis: ajuda a disminuir l’ús dels recursos,
a reduir la producció de residus i a limitar el consum d’energia. Participa també en la
reorientació de l’activitat productiva i és creadora de riquesa i ocupació, incloent les de l’àmbit
de l’economia social, en tot el conjunt del territori d’allà on s’aplica.
Aquesta tendència de l’eco-innovació i de l’economia circular és coherent amb les noves
demandes de la societat i tendències de consum; una societat més conscienciada pel què
consumeix, pel què compra, per la proximitat de productes i serveis, i per valorar els productes
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
29
locals obtinguts mitjançant processos de producció ecològics o amb un major respecte pel
medi ambient.
Així doncs, l’economia circular i l’eco-innovació es dirigeixen tant als actors públics encarregats
del desenvolupament sostenible i del territori, com a les empreses que cerquen resultats
econòmics, socials i ambientals, com a la societat que es qüestiona cada vegada més les seves
necessitats reals.
Factors crítics d’èxit de l’estratègia
Com a principal factor crític per a la consecució de l’estratègia trobem el tema de l’accés al
finançament per part de la inversió privada i de la pública. I especialment l’accés al
finançament per part del col·lectiu joves i en menor grau, dones. Per una banda es pretén
incrementar els projectes i la creació d’empreses per part de joves per ser un dels col·lectius
més afectats per l’atur i se’ls incentiva a emprendre en l’auto ocupació i per altra banda, el fet
de tenir poc patrimoni o la manca d’avaladors, els impossibilita per disposar de crèdit bancari
per realitzar la inversió i l’inici de l’activitat.
Un altre dels factors crítics el trobem en l’interrogant de quan comença un nou període de
programació LEADER; es demana als territoris LEADER originalitat, innovació, impulsar canvis
en les dinàmiques productives dels territoris LEADER, defugir de incentivar amb els ajuts les
mateixes activitats econòmiques, però la qüestió és si al territori hi haurà prou massa crítica o
emprenedors/es que apostin per aquestes noves dinàmiques.
És per aquest motiu que s’inclouen en l’estratègia accions que reforcen el coneixement, la
capacitació, la demostració i l’actitud al canvi per innovar i reorientar les activitats
econòmiques.
Agents clau (dins i fora del territori) que intervenen
Els agents clau que intervenen en la implementació de l’estratègia són els indicats a l’apartat
1.2.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
30
6. ELEMENTS INNOVADORS DE L’ESTRATÈGIA
Els elements que es poden considerar innovadors respecte a l’estratègia realitzada l’any 2008
per al període 2007-2013, es poden resumir en els següents aspectes:
Planificació i implementació de línies de treball més específiques i basades en els
plantejaments del territori, procés de presa de decisions bottom-up.
Increment de la dinamització territorial per tal de que sigui el més inclusiva possible,
mitjançant la sinèrgia amb els agents existents en el territori.
Desenvolupament de projectes propis que permetin major intervenció sectorial i
social, i que siguin un complement a les accions productives i en sinergia amb altres
accions ja iniciades o programades en altres plans estratègics per altres agents del
territori.
Increment de la governança i del retorn al territori.
Transparència i no discriminació en els processos de selecció.
Avaluació continua de l’estratègia per tal de poder adaptar-la a les dinàmiques
territorials i a les fluctuacions de l’economia i del mercat de treball (flexibilitat de
l’estratègia en base a arguments i no per ambigüitat).
Increment de la visibilitat de les accions desenvolupades, buscant mecanismes que
permetin una major implicació de la població.
Escoltar al territori i vertebrar les seves aportacions als diferents agents implicats.
Establiment de mecanismes de contacte permanent amb el Consorci.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
31
7. MISSIÓ DE L’ESTRATÈGIA
Perquè en l’eco-innovació?
“Eco-innovació: on la sostenibilitat i la competitivitat es donen la mà”
(“Eco-Innovation: When sustainability and Competitiveness Shake Hands”. Autors: Javier Carrillo-
Hermosilla, Director del Departament d’Economia de IE Business School; Pablo del Río González, Científic
Titular del Consell Superior de Investigacions Científiques i Totti Könnölä, responsable científic de
l’Institute for Prospective Technological Studies-IPTS- de la Comissió Europea).
Leiv motiv
• LEADER CATALUNYA CENTRAL, "LA FORÇA DE L’EQUILIBRI"
Missió •El territori de la Catalunya Central pretén ser un territori rural
equilibrat i diversificat, on la seva localització central estratègica de
país, la seva qualitat de vida, l’empenta de les seves empreses, la
productivitat del territori i el lideratge de les seves institucions, són els
elements imprescindibles tant per garantir el progrés de les persones
com per assolir una economia basada en la eco-innovació i el
coneixement, amb una gran cohesió social i territorial i en un marc
de sostenibilitat econòmica, social i mediambiental.
Objectiu
general
•Mobilitzar els recursos del territori i reorientar les activitats
econòmiques tradicionals o emergents per reactivar l’economia i generar
riquesa, ocupació i retenció de talent, articulant un desenvolupament
sostenible i autogestionat basat en el concepte d’eco-innovació.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
32
L’expansió de l’activitat econòmica ha estat acompanyada de problemes ambientals,
energètics i d’escassetat de recursos. Com a conseqüència, moltes empreses han implantat la
Responsabilitat Social Empresarial amb l’objectiu de millorar, de manera activa, els aspectes
socials, econòmics i ambientals de les seves activitats amb el medi o territori on es
desenvolupen. No obstant, encara estem en els inicis i lluny, per tant, d’aconseguir les
solucions necessàries. Per continuar generant riquesa i ocupació en base als recursos d’un
territori i amb la cura del medi ambient, s’avança cap el concepte d’eco-innovació.
L’eco-innovació esdevé un nou desafiament per a les empreses i les polítiques públiques ja que
el desenvolupament sostenible i la cura del medi ambient d’un territori connecten amb
l’estratègia empresarial, els beneficis econòmics empresarials i el benestar de la població.
Eco-innovació es tot tipus d’innovació que contribueix al desenvolupament sostenible, reduint
l’impacte mediambiental i optimitzant l’ús dels recursos naturals. En termes de innovació, eco-
innovació es refereix tant a la creació de productes, serveis i processos que redueixen el
deteriorament del medi ambient. Des del punt de vista econòmic, l’eco-innovació pretén que
les empreses facin un ús adequat dels recursos naturals del territori per a millorar el benestar
de la població.
Tant la missió com l’objectiu general de l’estratègia responen als 4 principals reptes marcats en
el PDR de Catalunya 2014-2020, que en el procés de participació (enquestes principalment),
han estat prioritzats segons el següent ordre, afegint-hi altres dos:
1. Economia i ocupació: Fomentar l’emprenedoria i la creació d’ocupació.
2. Joves: Fomentar el retorn i la inserció laboral dels joves en el medi rural. Fomentar la
igualtat d’oportunitats de les dones i els joves.
3. Innovació i transferència de coneixement: Fomentar la dinamització econòmica i la
innovació, principalment els projectes productius.
4. Innovació, inclusió social i millora de la qualitat de vida.
5. Patrimoni natural, arquitectònic i identitat.
6. Gestió de recursos naturals i mitigació del canvi climàtic
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
33
8. OBJECTIU GENERAL I OBJECTIUS ESTRATÈGICS
L’objectiu general de l’estratègia es concreta en 9 grans objectius estratègics que s’articulen en
6 eixos de treball, 11 línies d’actuació i 56 accions.
Tant els objectius estratègics com els eixos de treball contribueixen a l’assoliment dels
objectius fixats per la UE pel 2020 i els principals reptes marcats en el PDR de Catalunya 2014-
2020.
Les fites a assolir amb aquests objectius estratègics es concreten en indicadors d’impacte que
mesuraran el grau de compliment dels canvis esperats amb la implementació de l’estratègia,
tenint en compte les necessitats detectades en l’anàlisi DAFO i la situació de partida del
territori. Aquests indicadors d’impacte dels objectius estratègics es valoraran al final del
període, mentre que els indicadors de les línies d’actuació (apartat 9), es mesuraran
anualment (en el cas que n’hi hagin dades), com a procés d’avaluació i seguiment continu de
l’assoliment de l’estratègia.
Objectiu general:
Mobilitzar els recursos del territori i reorientar les activitats econòmiques tradicionals o emergents per reactivar
l’economia i generar riquesa, ocupació i retenció de talent, articulant un desenvolupament sostenible i autogestionat
basat en el concepte d’eco-innovació.
Objectius estratègics →
Eixos estratègics de l’EDL
(adequació als reptes del
PDR CAT 2014- 2020)
Indicadors d’impacte dels objectius
estratègics
(final de període)
1. Reconducció i evolució del ‘turisme rural’
tradicional a un turisme responsable i
sostenible, que aporti un major valor afegit
al territori (ecoturisme, turisme de natura /
turisme actiu / turisme cultural / turisme de
salut i terapèutic).
I. REACTIVACIÓ, INNOVACIÓ
ECONÒMICA I RETENCIÓ DE
TALENT
(Reptes del PDR: Economia i
ocupació: Fomentar
l’emprenedoria i la creació
d’ocupació i, Joves:
Fomentar el retorn i la
inserció laboral dels joves en
el medi rural. Fomentar la
igualtat d’oportunitats de les
dones i els joves)
Augment de l’ocupació en aquest subsector econòmic (per sexe, edat i comarca / subcomarca). Augment de la productivitat del subsector.
Augment del número de visitants al
territori.
Perfil del increment de visitants al territori (per sexe, edat i procedència).
2. Creixement i consolidació de micro i pimes
agroalimentàries, amb potencial al territori,
prioritzant les produccions diferenciades i de
qualitat (producció agroalimentària
ecològica, integrada i de comerç de
proximitat).
Augment de l’ocupació en aquest subsector econòmic (per sexe, edat i comarca / subcomarca). Augment de l’oferta (número de nous productes creats elaborats i/o millorats o acords negociats). Augment de infraestructures de treball col·laboratiu o comercialització conjunta.
3. Reforçament de subsectors industrials i de
serveis, tradicionals i/o emergents.
Augment de l’ocupació en aquests subsectors econòmics (per sexe, edat i comarca / subcomarca).
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
34
Millora dels serveis d’assessorament a empreses i emprenedors/es. Perfil de l’ocupació jove en pràctiques, beques o en contractació formalitzades a empreses i entitats, sota el marc de les pràctiques ODISSEU. Millora de les infraestructures i dels serveis oferts en els espais de vivers d’empreses, coworking i similars.
4. Major promoció, projecció exterior i
connectivitat del territori i principalment
dels seus atractius i recursos naturals,
arquitectònics, culturals i històrics.
I. REACTIVACIÓ, INNOVACIÓ
ECONÒMICA I RETENCIÓ DE
TALENT
(Reptes del PDR: Economia i
ocupació: Fomentar
l’emprenedoria i la creació
d’ocupació i, Joves:
Fomentar el retorn i la
inserció laboral dels joves en
el medi rural. Fomentar la
igualtat d’oportunitats de les
dones i els joves)
V. GESTIÓ CULTURAL I
PATRIMONIAL
(Reptes del PDR: Patrimoni
natural, arquitectònic i
identitat)
Augment de la participació de les
empreses i entitats del territori en fires
o altres esdeveniments.
Augment de distintius de qualitat o similar assolits per les empreses i entitats del territori.
5. Millora de les condicions de vida, entesa
com a proximitat dels serveis a la població
en l’hàbitat dispers.
II. INNOVACIÓ, INCLUSIÓ
SOCIAL I MILLORA DE LA
QUALITAT DE VIDA
(Reptes del PDR: Millora de
la qualitat de vida)
Augment i millora de serveis i infraestructures a petita escala, equipaments i serveis a la població. Perfil dels beneficiaris d’aquestes accions.
6. Major innovació i inclusió social en
especial atenció als col·lectius en risc
d’exclusió social, els i les joves, les dones i la
retenció de talent al territori.
Augment de l’ocupació en aquest subsector econòmic (per sexe, edat i comarca / subcomarca).
7. Millora de les capacitats
d’emprenedors/es i empreses per iniciar-se
en aquest canvi cap a l’eco-innovació.
III. INNOVACIÓ, RECERCA I
CONEIXEMENT
(Reptes del PDR: Innovació i
transferència de
coneixement: Fomentar la
dinamització econòmica i la
Perfil de les empreses i entitats que
implementen un procés de innovació
(per subsector i comarca/ subcomarca).
Grau d’innovació en les empreses i entitats (per subsector i comarca/ subcomarca).
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
35
innovació, principalment els
projectes productius)
8. Major conscienciació i foment de la
sostenibilitat econòmica, social i ambiental
al conjunt d’activitats econòmiques, entitats
i institucions del territori.
IV. SOSTENIBILITAT I
MITIGACIÓ DEL CANVI
CLIMÀTIC
(Reptes del PDR: Gestió de
recursos naturals i mitigació
del canvi climàtic)
Augment de l’ocupació en els subsectors d’energies renovables, bioconstrucció i serveis ambientals (per sexe, edat i comarca / subcomarca). Augment de les empreses i entitats
públiques i privades en l’ús d’energies
renovables.
Augment de les empreses i entitats
públiques i privades en l’ús de criteris
de bioconstrucció.
Perfil de les empreses i entitats que implementen energies renovables o criteris de bioconstrucció. Perfil de les empreses participants a l’espai d’expositors en la fira masies + sostenibles (per edició).
9. Millora de la coordinació, col·laboració i
cooperació entre els agents del territori per
a una major Governança.
VI. GOVERNANÇA I
CONNECTIVITAT
(Reptes del PDR: Innovació i
transferència de
coneixement: Fomentar la
dinamització econòmica i la
innovació, principalment els
projectes productius)
Grau de millora en la coordinació entre agents del territori.
Taula 6. Objectiu general, objectius estratègics i indicadors d’impacte.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
36
9. LÍNIES D’ACTUACIÓ, OBJECTIUS ESPECÍFICS I INDICADORS
Justificació de les línies d’actuació seleccionades
Les accions prioritzades a implementar en l’estratègia s’han agrupat en 11 línies d’actuació en
base a les següents consideracions:
La situació de partida (evolució de la població, dades econòmiques dels principals
sectors productius, dades sobre el mercat de treball, entre altres), i l’anàlisi DAFO,
atenent a les necessitats, fortaleses i oportunitats del territori.
El potencial del territori respecte els seus recursos naturals, paisatgístics, patrimonials,
culturals i històrics; l’èxit de projectes ja iniciats i la necessitat de reconducció d’altres,
i la necessitat d’articular aquests recursos entorn a actuacions de més abast territorial
i connectades entre elles, i no com a actuacions aïllades que dilueixen el seu impacte.
Les tendències econòmiques actuals i la demanda de la societat en general, amb una
major conscienciació vers un model econòmic basat en els aspectes de la sostenibilitat,
la proximitat, la responsabilitat social i l’autogestió (tendències que es recullen en els
conceptes d’economia circular i d’eco-innovació).
Els reptes del PDR 2014-2020 i els subsectors econòmics prioritzats en el procés de
participació, tant en les enquestes (86 respostes) com en les entrevistes realitzades a
diferents agents i representants polítics del territori.
Els resultats i l’orientació de la implementació de l’anterior programa LEADER 2007-
2013 al territori i especialment, en l’impacte dels projectes de cooperació de més llarg
recorregut (projectes que s’han pogut desenvolupar durant 4 o 3 anys al territori),
com el de Gestió Sostenible Rural (Responsabilitat Social Empresarial), Masies +
Sostenibles, Energia i Forest, Gustum i ODISSEU per al retorn de joves. Aquests
projectes han influït també en l’orientació de l’estratègia pel període 2014-2020 i són
coherents amb les noves tendències i demandes de consum abans esmentades.
També cal comentar l’interès per altres temàtiques de projectes de cooperació que
només s’han pogut desenvolupar durant el darrer any del període anterior (anualitat
2014) com el de Cowocat(coworking) i EsporTTour (turisme actiu i esportiu).
I els elements comuns recollits en altres Plans Estratègics, Estudis i similars, realitzats
per altres agents i institucions del territori (de promoció econòmica principalment), en
sinergia i complementarietat amb les accions aquí prioritzades durant el procés de
participació per a l’elaboració de l’estratègia.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
37
Eixos estratègics
(adequació als reptes del PDR CAT 2014-
2020)
Línies d’actuació
I. REACTIVACIÓ, INNOVACIÓ ECONÒMICA I RETENCIÓ DE TALENT (Reptes del PDR: Economia i ocupació: Fomentar l’emprenedoria i la creació d’ocupació i, Joves: Fomentar el retorn i la inserció laboral dels joves en el medi rural. Fomentar la igualtat d’oportunitats de les dones i els joves)
I.1. Turisme eco-innovador
I.2. Model agroalimentari i artesania alimentària diferenciats
(ecològica, integrada, de qualitat i de proximitat)
I.3. Empreses, emprenedoria i retorn de joves
I.4. Projecció del territori
II. INNOVACIÓ, INCLUSIÓ SOCIAL I MILLORA DE LA QUALITAT DE VIDA (Reptes del PDR: Millora de la qualitat de vida)
II.5. Serveis de proximitat a la població
III. INNOVACIÓ, RECERCA I CONEIXEMENT (Reptes del PDR: Innovació i transferència de coneixement: Fomentar la dinamització econòmica i la innovació, principalment els projectes productius)
III.6. Millora del coneixement i la competitivitat
IV. SOSTENIBILITAT I MITIGACIÓ DEL CANVI CLIMÀTIC (Reptes del PDR: Gestió de recursos naturals i mitigació del canvi climàtic)
IV.7. Gestió del medi natural
IV.8. Sostenibilitat
V. GESTIÓ CULTURAL I PATRIMONIAL (Reptes del PDR: Patrimoni natural, arquitectònic i identitat)
V.9. Revalorització dels actius patrimonials
VI. GOVERNANÇA I CONNECTIVITAT (Reptes del PDR: Innovació i transferència de coneixement: Fomentar la dinamització econòmica i la innovació, principalment els projectes productius)
VI.10. Governança
VI.11. Connectivitat
Taula 7. Línies d’actuació.
Línia d’actuació
(focus àrea)
Ordre
prioritat Fites o Objectius Específics
Indicadors
Indicadors de
realització
Indicadors de
resultats
Indicadors de
impacte
Indicadors
d’inputs
I.1. Turisme eco-
innovador
(focus àrea 6B i
efectes
complementaris
sobre el 5C)
1
Afavorir la inversió privada que doni
resposta als problemes i necessitats
detectades per a la reorientació del
sector cap a un turisme innovador i cap
a una millor accessibilitat per a
col·lectius amb capacitats diferents,
físiques i sensorials.
Número d’empreses
noves creades i
millorades en aquest
subsector beneficiàries
d’ajuts LEADER.
Número de sol·licituds
assessorades.
Número de llocs de
treball creats directes.
Número de llocs de
treball creats
indirectes.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de joves.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de dones.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de col·lectius
en risc d’exclusió
social.
% d’empreses
beneficiàries de l’ajut
LEADER respecte les
sol·licitants.
Augment de l’ocupació
en aquest subsector
econòmic (per sexe,
edat i comarca /
subcomarca).
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
39
2
Aprofitar la transversalitat entre els
diversos recursos turístics per sumar
valors afegits i estructurar el producte
turístic unificant el llenguatge
(coherència) i afavorint la promoció i
comercialització conjunta.
Número d’estudis,
inventaris, actualització
de base de dades o
similars realitzats.
Número de productes,
serveis i paquets
turístics creats, en base
a aquestes modalitats
de turisme.
Augment de la
productivitat del
subsector.
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
3
Desestacionalitzar l’activitat turística
durant la tardor i la primavera, atraure
nous perfils de turisme i allargar les
estades.
Número d’accions de
promoció realitzades.
Número de cartells,
follets, pòsters i altre
material divulgatiu
editat.
Número de persones
assistents a les accions
de promoció i %
respecte els
beneficiaris potencials.
Número de notes de
premsa o similars
realitzats.
Repercussió en
mitjans: número de
notes de premsa o
similars publicats.
Augment del número
de visitants al territori.
Perfil del increment de
visitants al territori (per
sexe, edat i
procedència).
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
4 (Veure la línea d’actuació III.6):
Potenciar la innovació i la - - - -
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
40
professionalització en el subsector, tot
aprofitant el capital humà local i entesa
com a inversió en recerca i innovació.
Indicadors de
realització
Indicadors de
resultats
Indicadors de
impacte
Indicadors
d’inputs
I.2. Model
agroalimentari i
artesania
alimentària
diferenciats
(ecològica,
integrada, de
qualitat i de
proximitat)
(focus àrea 6B i
efectes
complementaris
sobre el 2A, el 3A i
el 5C)
1
Impulsar la creació o millora
d’iniciatives de transformació
agroalimentària i la seva
comercialització, que s’associïn amb
valors com la qualitat, la proximitat, la
RSE, la producció ecològica i la inclusió
de col·lectius amb risc d’exclusió social,
de joves i de dones.
Número d’empreses
noves creades i
millorades en aquest
subsector beneficiàries
d’ajuts LEADER.
Número de sol·licituds
assessorades.
Número de llocs de
treball creats directes.
Número de llocs de
treball creats
indirectes.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de joves.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de dones.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de col·lectius
en risc d’exclusió
social.
% d’empreses
beneficiàries de l’ajut
Augment de l’ocupació
en aquest subsector
econòmic (per sexe,
edat i comarca /
subcomarca).
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
41
LEADER respecte les
sol·licitants.
2
Promocionar el producte local (i de
proximitat), en general i especialment
en la restauració i gastronomia local.
Número d’accions de
promoció realitzades
(per tipus, format).
Número de cartells,
follets, pòsters i altre
material divulgatiu
editat.
Número de persones
assistents a les accions
de promoció i %
respecte els
beneficiaris potencials.
Número de notes de
premsa o similars
realitzats.
Repercussió en
mitjans: número de
notes de premsa o
similars publicats.
Augment de l’oferta
(número de nous
productes creats
elaborats i/o millorats
o acords negociats).
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
3
Impulsar el cooperativisme o altres
formes de treball col·laboratiu en el
procés de transformació i valorar la
conveniència d’invertir en un obrador
comunitari explorant les possibilitats de
comercialització conjunta.
Número d’estudis,
inventaris, actualització
de base de dades o
similars realitzats.
Número de cartells,
follets, pòsters i altre
material divulgatiu
editat.
Número de persones
assistents a les accions
Augment d’aquestes
infraestructures al
territori.
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
42
de informació/
promoció i % respecte
els beneficiaris
potencials.
Número de notes de
premsa o similars
realitzats.
Repercussió en
mitjans: número de
notes de premsa o
similars publicats.
4
(Veure la línea d’actuació III.6):
Potenciar la innovació i la
professionalització en el subsector, tot
aprofitant el capital humà local i entesa
com a inversió en recerca i innovació.
- - - -
5
(Veure la línia d’actuació VI.10):
Incentivar la revitalització de l’entitat
MASIA (entesa com a habitatge i unitat
productiva agrària, agroalimentària o
altres activitats econòmiques).
Incentivar el manteniment i creació de
petites explotacions a les masies on es
produeixi, es transformi i es
comercialitzin productes
- - - -
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
43
agroalimentaris.
Treballar per facilitar l’accés a la terra a
nous treballadors agraris considerant
que aquest accés a la terra és un dels
principals factors limitants.
Indicadors de
realització
Indicadors de
resultats
Indicadors de
impacte
Indicadors
d’inputs
I.3. Empreses,
emprenedoria i
retorn de joves
(focus àrea 6B amb
efectes
complementaris
sobre el 1A i el 6A )
1
Impulsar la creació, millora i atracció de
noves indústries i empreses de serveis,
vinculades a la qualitat, la recerca, la
innovació i el valor afegit (entès
sobretot amb criteris de RSE,
sostenibilitat ambiental, ocupació de
qualitat i formació del personal
treballador) i especialment potenciar
els subsectors amb major potencial al
territori: agroalimentari, fusta i
energies renovables i indústries de
tecnologia punta).
Número d’empreses
noves creades i
millorades en aquest
subsector beneficiàries
d’ajuts LEADER.
Número de sol·licituds
assessorades.
Número de llocs de
treball creats directes.
Número de llocs de
treball creats
indirectes.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de joves.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de dones.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de col·lectius
en risc d’exclusió
social.
Augment de l’ocupació
en aquest subsector
econòmic (per sexe,
edat i comarca /
subcomarca).
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
44
% d’empreses
beneficiàries de l’ajut
LEADER respecte les
sol·licitants.
2
Millorar els serveis d’assessorament i
recolzament a les empreses i
emprenedors/es.
Número de reunions
de coordinació
realitzades amb altres
agents de promoció
econòmica per als
serveis
d’assessorament i
recolzament a
empreses i
emprenedors/es
Número d’empreses i
emprenedors/es
atesos.
% del número de
peticions ateses /
projectes acabats amb
èxit.
Millora dels serveis
d’assessorament.
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
3 Impulsar la retenció de talent a les
empreses, especialment dels i les joves.
Número de sessions
informatives o similars
realitzades.
Número d’empreses i
emprenedors/es
atesos.
Número de beques
materialitzades.
% del número de
peticions ateses /
beques o
contractacions de joves
materialitzades.
Perfil de l’ocupació
jove en pràctiques,
beques o en
contractació.
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
4 Millora de la dinamització dels espais Número de reunions Número de propostes Millora de les Despesa pública total
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
45
col·laboratius de treball (vivers
d’empreses i espais coworking).
de coordinació
realitzades amb altres
agents de promoció
econòmica.
de millores de serveis
proposats i executats.
infraestructures i dels
serveis oferts en
aquests espais.
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
5
(Veure la línea d’actuació III.6):
Potenciar la innovació i la
professionalització en aquests
subsectors, tot aprofitant el capital
humà local i entesa com a inversió en
recerca i innovació.
- - - -
Indicadors de
realització
Indicadors de
resultats
Indicadors de
impacte
Indicadors
d’inputs
I.4. Projecció del
territori
(focus àrea 6B i
efectes
complementaris
sobre el 6A)
1
Incrementar la presència i participació
d’empreses i emprenedors/es del
territori en fires i altres esdeveniments
importants de fora i dins del territori.
Número de consultes
ateses.
Número de fires i altres
esdeveniments
assistits.
Número d’empreses i
entitats participants.
% d’empreses i entitats
participants/ les
beneficiàries
potencials.
Augment de la
participació de les
empreses i entitats del
territori en fires o
altres esdeveniments.
Augment de distintius
de qualitat o similar
assolits per les
empreses i entitats del
territori.
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Indicadors de
realització
Indicadors de
resultats
Indicadors de
impacte
Indicadors
d’inputs
II.5. Serveis de 1 Impulsar la creació i millora d’empreses Número d’empreses Número de llocs de Augment de l’ocupació Despesa pública total
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
46
proximitat a la
població
(focus àrea 6B i
efectes
complementaris
sobre el 6A)
i entitats que suposin una millora en els
serveis a la població i la inclusió de
col·lectius amb risc d’exclusió social, de
joves i de dones.
noves creades i
millorades en aquest
subsector beneficiàries
d’ajuts LEADER.
Número de sol·licituds
assessorades.
treball creats directes.
Número de llocs de
treball creats
indirectes.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de joves.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de dones.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de col·lectius
en risc d’exclusió
social.
% d’empreses
beneficiàries de l’ajut
LEADER respecte les
sol·licitants.
en aquest subsector
econòmic (per sexe,
edat i comarca /
subcomarca).
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
2 Fomentar productes o nous serveis de
qualitat i de proximitat a la població.
Número de propostes
de productes i/o
serveis atesos.
Número de productes
i/o serveis creats.
Número de cartells,
follets, pòsters i altre
Augment i millora de
serveis i
infraestructures a
petita escala,
equipaments i serveis a
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
47
material divulgatiu
editat.
Número de persones
assistents a les accions
de informació/
promoció i % respecte
els beneficiaris
potencials.
Número de notes de
premsa o similars
realitzats.
Repercussió en
mitjans: número de
notes de premsa o
similars publicats.
la població. Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
3 Reforçar la cohesió social al territori. Número de propostes
ateses.
Número d’accions
realitzades.
Perfil dels beneficiaris
d’aquestes accions.
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Indicadors de
realització
Indicadors de
resultats
Indicadors de
impacte
Indicadors
d’inputs
III.6. Millora del 1 Potenciar la innovació i la Número d’accions Número d’assistents a Perfil de les empreses i Despesa pública total
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
48
coneixement i la
competitivitat
(focus àrea 6B i
efectes
complementaris
sobre l’1A)
professionalització en tots els
subsectors d’activitat, tot aprofitant el
capital humà local i entesa com a
inversió en recerca i innovació.
formatives i de
sensibilització
realitzades (per
subsector i comarca/
subcomarca).
les accions formatives i
de sensibilització (per
subsector i comarca/
subcomarca).
% d’assistents a
accions formatives
respecte els
beneficiaris potencials
(per subsector i
comarca/ subcomarca).
Número d’empreses i
entitats que
implementen un
procés de innovació o
recerca (per subsector i
comarca/ subcomarca).
entitats que
implementen un
procés de innovació
(per subsector i
comarca/ subcomarca).
Grau d’innovació en les
empreses i entitats
(per subsector i
comarca/ subcomarca).
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Indicadors de
realització
Indicadors de
resultats
Indicadors de
impacte
Indicadors
d’inputs
IV.7. Gestió del
medi natural
(focus àrea 6B i
efectes
complementaris
sobre el 4A, 4B i
4C)
1
Impulsar la creació i millora d’empreses
i entitats que aportin una millora per al
medi natural amb els seus productes i
serveis.
Número d’empreses
noves creades i
millorades en aquest
subsector beneficiàries
d’ajuts LEADER.
Número de sol·licituds
assessorades.
Número de llocs de
treball creats directes.
Número de llocs de
treball creats
indirectes.
% de llocs de treball
Augment de l’ocupació
en aquest subsector
econòmic (per sexe,
edat i comarca /
subcomarca).
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
49
creats directes i
indirectes de joves.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de dones.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de col·lectius
en risc d’exclusió
social.
% d’empreses
beneficiàries de l’ajut
LEADER respecte les
sol·licitants.
Indicadors de
realització
Indicadors de
resultats
Indicadors de
impacte
Indicadors
d’inputs
IV.8. Sostenibilitat
(focus àrea 6B i
efectes
complementaris
sobre el 5C)
1 Impulsar la creació i millora d’empreses
i entitats de biomassa i/o fusta.
Número d’empreses
noves creades i
millorades en aquest
subsector beneficiàries
d’ajuts LEADER.
Número de sol·licituds
assessorades.
Número de llocs de
treball creats directes.
Número de llocs de
treball creats
indirectes.
% de llocs de treball
creats directes i
Augment de l’ocupació
en aquest subsector
econòmic (per sexe,
edat i comarca /
subcomarca).
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
50
indirectes de joves.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de dones.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de col·lectius
en risc d’exclusió
social.
% d’empreses
beneficiàries de l’ajut
LEADER respecte les
sol·licitants.
2
Potenciar l’ús de la biomassa, les
energies renovables i l’eficiència
energètica en les intervencions o
rehabilitacions d’equipaments públics i
privats.
Número d’accions
informatives,
formatives i de
sensibilització
realitzades.
Número de peticions
d’assessorament
ateses.
Número d’assistents a
les accions
informatives,
formatives i de
sensibilització.
% d’assistents a
accions informatives,
formatives i de
sensibilització respecte
els beneficiaris
potencials.
Augment de les
empreses i entitats
públiques i privades en
l’ús d’energies
renovables.
Augment de les
empreses i entitats
públiques i privades en
l’ús de criteris de
bioconstrucció.
Perfil de les empreses i
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
51
Número d’empreses i
entitats que
implementen energies
renovables o criteris de
bioconstrucció.
entitats que
implementen energies
renovables o criteris de
bioconstrucció.
3
(Veure la línea d’actuació III.6):
Potenciar la innovació i la
professionalització en el subsector, tot
aprofitant el capital humà local i entesa
com a inversió en recerca i innovació.
- - - -
4
Consolidar la fira especialitzada en la
sostenibilitat i bioconstrucció en
l’hàbitat dispers.
Número d’edicions de
fires realitzades.
Número de jornades
tècniques, tallers i
similars realitzats.
Número de peticions
d’empreses
interessades en
participar a l’espai
d’expositors (per
subsectors; comarca/
subcomarca/
externes).
Número d’assistents a
les jornades tècniques,
tallers i similars (sexe,
edat, procedència).
Número d’empreses
presents en l’espai
d’expositors (per
edició).
Número de visitants a
les fires realitzades.
Perfil de les empreses
participants a l’espai
d’expositors.
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Indicadors de
realització
Indicadors de
resultats
Indicadors de
impacte
Indicadors
d’inputs
V.9. Revalorització 1 Valoritzar el patrimoni tot creant Número d’entitats Número de projectes i Grau de millora en la Despesa pública total
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
52
dels actius
patrimonials
(focus àrea 6B i
efectes
complementaris
sobre el 6A)
projectes de major abast territorial. locals i entitats sense
ànim de lucre
participades per ens
públics beneficiàries
d’ajuts LEADER.
Número de sol·licituds
assessorades.
subprojectes nous
generats en base al
patrimoni natural,
arquitectònic, cultural i
històric.
Número de llocs de
treball creats directes.
Número de llocs de
treball creats
indirectes.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de joves.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de dones.
% de llocs de treball
creats directes i
indirectes de col·lectius
en risc d’exclusió
social.
% d’empreses
beneficiàries de l’ajut
conservació del
patrimoni.
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
53
LEADER respecte les
sol·licitants.
Indicadors de
realització
Indicadors de
resultats
Indicadors de
impacte
Indicadors
d’inputs
VI.10. Governança
(focus àrea 6B)
1
Millorar la coordinació i el treball en
xarxa entre organismes, especialment
entre els agents públics i privats.
Número de reunions
de coordinació i
cooperació temàtiques
realitzades.
Número d’entitats i
institucions assistents.
% d’entitats i
institucions assistents/
les potencials per
temàtiques.
Número de iniciatives
impulsades des
d’aquestes “figures” de
coordinació.
Grau de millora en la
coordinació entre
agents.
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
2
Potenciar la diversitat territorial del
territori LEADER com una riquesa i una
vàlua per generar sinergies i el treball
en xarxa entre els diversos subsectors.
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
3 Potenciar l’associacionisme i el tercer
sector.
Despesa pública total
(€).
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
4
Incentivar la revitalització de l’entitat
MASIA (entesa com a habitatge i unitat
productiva agrària, agroalimentària o
Despesa pública total
(€).
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
54
altres activitats econòmiques).
Incentivar el manteniment i creació de
petites explotacions a les masies on es
produeixi, es transformi i es
comercialitzin productes
agroalimentaris.
Treballar per facilitar l’accés a la terra a
nous treballadors agraris considerant
que aquest accés a la terra és un dels
principals factors limitants.
Inversió total (€).
Mitjana del % d’ajut
públic rebut.
VI.11. Connectivitat No aplica.
Taula 8. Línies d’actuació, objectius específics i indicadors.
10. PLA D’ACCIÓ
Les 11 línies d’actuació es concreten en 56 accions malgrat una minoria no són competència
directa amb alguna mesura LEADER, segons el PDR 2014-2020, i altres accions es poden
articular a través de diversos projectes o programes ja iniciats, o per iniciar en un futur pròxim,
a càrrec d’altres agents del territori, segons es recull en els seus respectius plans estratègics.
És per aquest motiu i per al seguiment i avaluació continu de l’estratègia EDLP (explicació més
extensa a l’apartat 22), que es realitzaran taules de coordinació per tal de decidir, entre els
agents del territori, la idoneïtat de implementar aquestes accions per un o altre mitjà.
Dels diferents fons europeus relacionats amb l’estratègia EDLP i davant el fet que a Catalunya
el LEADER no podrà treballar amb el multifons, només es contempla implementar per LEADER
les accions que es poden acollir al fons FEADER. Algunes accions de les aquí exposades són
susceptibles de poder finançar-se mitjançant el FSE o el FEDER (en aquest cas s’assenyala la
referència en la columna “mesura competència LEADER, segons PDR 2014-2020”).
Per l’interès d’assolir un major abast territorial més enllà del territori del Consorci LEADER i/o,
per l’interès de la temàtica proposada, altres accions seran més susceptibles de implementar-
se sota la mesura de cooperació, ja sigui aquesta només d’àmbit català o interterritorial (amb
grups LEADER d’altres Comunitats Autònomes o d’altres regions europees).
Com a nota aclaridora a les següents taules, en la columna de “públic objectiu” s’enumeren
només el tipus d’entitats susceptibles de ser beneficiàries dels ajuts LEADER, entenent-se que
de l’acció es beneficien directament o indirecta altres col·lectius en funció de la naturalesa de
l’acció i del subsector d’activitat en el qual s’inscriu, i que no es detallen en aquest document
per entendre’s que aquesta concreció correspon a una altra fase més avançada de planificació
de l’acció i que s’ha de realitzar conjuntament amb els agents del territori.
Les 11 línies d’actuació proposades despleguen les següents accions:
Eix estratègic I: Reactivació, innovació econòmica i retenció de talent
Línia d’actuació (focus àrea):
I.1. Turisme eco-innovador
(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 5C)
Programa:
I.1.1. Reorientació del turisme basat en els recursos naturals de l'àmbit d'actuació del LEADER, amb el foment
d’activitats que posin els recursos naturals en el centre de l'activitat (Ecoturisme; Turisme de natura; Turisme actiu
responsable; Turisme cultural; Turisme de salut i terapèutic).
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
1 Creació i millora d’establiments de turisme en diverses
categories (hotel, turisme rural, càmping, cases de colònies i
Persones físiques o
jurídiques (micro i Creació d’empreses
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
56
similars), especialment en aquells municipis on hi existeixi una
baixa o nul·la oferta i que compleixin alguns dels següents
criteris de qualitat:
- Que esdevingui l’activitat principal dels impulsors;
- Que demostrin un coneixement del territori;
- Que demostrin domini d’idiomes;
- Que incloguin criteris de responsabilitat social
empresarial, i/o d’eficiència energètica i bioconstrucció,
i/o de generació de sinergies per a la promoció dels
atractius i recursos locals.
pimes)
Cooperatives /
Associacions
2 Creació i millora d'empreses i entitats (micro i pimes) que
aportin activitats complementàries al turisme rural tradicional i
que compleixin alguns dels següents criteris de qualitat:
- Que esdevingui l’activitat principal dels impulsors;
- Que demostrin un coneixement del territori;
- Que demostrin domini d’idiomes;
- Que incloguin criteris de responsabilitat social, i/o
d’eficiència energètica i bioconstrucció, i/o de generació
de sinergies per a la promoció dels atractius i recursos
locals.
Persones físiques o
jurídiques (micro i
pimes)
Cooperatives /
Associacions
Creació d’empreses
3 Actualització de l’inventari i creació d’una base de dades de
tots els recursos i actius turístics del territori amb identitat local,
a partir del patrimoni de cada comarca/subcomarca i unint
productes i propostes de diferents sectors econòmics (turisme,
comerç, artesania, producció local, associacions culturals i
festives, museus, etc.), per generar ofertes integrals i
diferenciadores.
Grup GAL i altres entitats
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
4 Realització de sessions de networking o similar per a la creació,
a curt termini, d'un club específic de productes que inclogués
alguns empresaris del sector turístic, tant allotjaments com
restauració, serveis turístics (birdwatching, observació i
interpretació de flora, fauna i gea, fotografia de natura,
empreses de guiatges, etc.), i un o dos agents de receptiu.
Grup GAL i altres entitats
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
5 Ajuts per la creació de productes i paquets turístics basats en
els recursos naturals i en experiències de l'àmbit del Consorci i
amb els valors i identitats del territori, derivats de l’acció
anterior.
Grup GAL i altres entitats
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
6 Vinculada amb l’anterior, desenvolupar un aplicatiu mòbil amb
les ofertes integrals i diferenciadores. Grup GAL i altres entitats
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
7 Elaboració d'un pla de promoció i comercialització del producte
que inclogui una marca turística que identifiqui el territori
(Catalunya Rural Experience; Catalunya Central; Barcelona Rural;
...).
Ajudes posteriors per a la seva comercialització.
Grup GAL i altres
entitats, en cas de
projecte propi
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
A càrrec d’altres
agents del territori
8 Desenvolupament d'accions de promoció on-line i presencials, Grup GAL i altres Projecte propi (en
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
57
reforçant la presència en 2.0 (xarxes socials). entitats, en cas de
projecte propi
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
A càrrec d’altres agents
del territori
9 Missió comercial i de promoció per a la internacionalització del
client (increment de turistes estrangers).
Grup GAL i altres
entitats, en cas de
projecte propi
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
A càrrec d’altres agents
del territori
10 Capacitació i formació professional per a les noves formes de
turisme:
- Ecoturisme; Turisme de natura; Turisme actiu
responsable; Turisme cultural; Turisme de salut i
terapèutic;
- Idiomes;
- Màrqueting;
- Gestió del negoci;
- Gestió i relació amb els clients;
- Creació de paquets turístics.
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
A càrrec d’altres agents
del territori
O
FSE, gestionats pels
agents de promoció
econòmica
Programa:
I.1.2. Millora de l’accessibilitat i la igualtat d'oportunitats en l'accés a la natura.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
11 Millores dels accessos en les instal·lacions, i/o creació
d’itineraris adaptats per persones amb capacitats diferents,
físiques i sensorials.
Persones físiques o
jurídiques (micro i
pimes)
Cooperatives /
Associacions
Entitats locals i entitats
sense ànim de lucre
participades per ens
públics
Creació d’empreses
I
Conservació i millora
del patrimoni
O
FEDER a càrrec d’altres
entitats
12 Recerca i guia visual i escrita dels graus d'accessibilitat de tots
els establiments i llocs culturals d’interès turístic del territori.
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
A càrrec d’altres agents
del territori
13 Recerca i promoció del valor terapèutic de la natura a través
de la promoció i l’experimentació científica de pràctiques ja
implementades, basades en la línia europea de la "green care" i
inventari de les existents al territori.
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
58
A càrrec d’altres agents
del territori
Línia d’actuació (focus àrea):
I.2. Model agroalimentari i artesania alimentària diferenciats (ecològica, integrada, de qualitat i de proximitat)
(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 2A, el 3A i el 5C)I.2. MODEL
Programa:
I.2.1. Promoció de les produccions diferenciades de qualitat i les iniciatives agroecològiques, participatives i
vertebradores del territori, encaminades a la sostenibilitat social, i especialment, en els municipis més petits.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
14 Creació o millora d’empreses i entitats agroalimentàries de
primera i segona transformació dels productes agraris (micro i
pimes, dins dels criteris que estableix el programa LEADER).
Persones físiques o
jurídiques (micro i
pimes)
Cooperatives /
Associacions
Creació d’empreses
15 Creació d’agrobotigues o similars per promoure els productes
locals i el comerç de proximitat.
Persones físiques o
jurídiques (micro i
pimes)
Cooperatives /
Associacions
Creació d’empreses
16 Creació de material divulgatiu per a la promoció conjunta de
productes locals en diferents comerços i altres establiments.
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte de cooperació
“producte local i de
proximitat”.
O,
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
A càrrec d’altres agents
del territori
17 Realització de sessions gastronòmiques entre productors,
artesans i cuiners.
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Projecte de cooperació
“producte local i de
proximitat”.
18 Realització de sessions informatives i tastos gastronòmics en
alimentació per a intolerants alimentaris (en la restauració,
menjadors col·lectius, en fires i esdeveniments gastronòmics,
etc.).
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte de cooperació
“producte local i de
proximitat”.
O,
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
19 Impulsar la marca “Productes de la Segarra”. Grup GAL i altres entitats Projecte propi (en
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
59
en cas de projecte propi col·laboració amb
altres agents i entitats)
20 Estudi de viabilitat i idoneïtat de diferents vies de
comercialització conjunta (tipus casa Ametller; creació d’una
agrobotiga a Barcelona).
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte de cooperació
“producte local i de
proximitat”.
O,
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
21 Visites demostratives a experiències d’èxit en comercialització
conjunta.
A càrrec d’altres agents
del territori
22 Creació d’una plataforma de comercialització i una plataforma
logística conjunta.
Persones físiques o
jurídiques (micro i
pimes)
Cooperatives /
Associacions
Creació d’empreses
23 Capacitació i formació professional:
- Temes de diversificació;
- Tècniques de màrqueting i venta;
- Canals de comercialització de proximitat;
- Gestió del negoci;
- Campanyes de fidelització de la clientela.
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte de cooperació
“producte local i de
proximitat”.
O
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
FSE a càrrec d’altres
agents del territori
Programa:
I.2.2. Impuls de l'agricultura innovadora, de reg i la industria agroalimentària vinculada. (A la Segarra, la gran
infraestructura del Canal Segarra Garrigues pot transformar l'estructura productiva, a mig termini, al reg).
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
24 Creació d’una comissió d’experts (tipus observatori) per a
detectar les necessitats del mercat i traslladar-ho posteriorment
a empreses productores i transformadores.
No és competència del
LEADER.
Altres mesures del PDR
(focus àrea 1A i 1B).
25 Impulsar l’arribada de missions comercials en l’àmbit agrari.
No és competència del
LEADER.
Altres mesures del PDR
(focus àrea 1A i 1B).
26 Fomentar la producció de cereals ecològics (Catalunya es
deficitària en cereal ecològic i s'ha d'importar de fora per fer
front a la demanda local tant per alimentació humana com
animal).
No és competència del
LEADER. Altres
mesures del PDR (focus
àrea 4A).
27 Fomentar la ramaderia extensiva, amb recuperació de
pastures i gestió forestal.
No és competència del
LEADER. Altres
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
60
mesures del PDR (focus
àrea 4A, 4Bi 4C).
Línia d’actuació (focus àrea):
I.3. Empreses, emprenedoria i retorn de joves
(focus àrea 6B amb efectes complementaris sobre el 1A i el 6A)
Programa:
I.3.1. Acompanyament i recolzament continu i integral a empreses ja existents i a nous emprenedors/res.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
28 Creació o millora d’empreses i entitats (micro i pimes) en
activitats industrials o de serveis i la seva comercialització,
diferents a l’àmbit del turisme i l’agroalimentari i que compleixin
alguns dels següents criteris de qualitat:
- Que suposin creació d’ocupació i/o contractació de
col·lectius en risc d’exclusiu social, de joves i dones;
- Que suposin una millora o una diversificació de la seva
línia de productes i/o serveis;
- Que esdevinguin activitats innovadores als municipis on
es desenvoluparà l’activitat;
- Que incloguin processos de recerca, innovació i
incorporació de tecnologia punta;
- Que prestin un servei o millora dels serveis a la
població;
- Que incloguin criteris de responsabilitat social
empresarial, i/o d’eficiència energètica i bioconstrucció
en l’adequació de les instal·lacions.
Persones físiques o
jurídiques (micro i
pimes)
Cooperatives /
Associacions
Creació d’empreses
29 Millora de la coordinació i del treball en xarxa entre les
entitats de promoció econòmica i atenció a l’emprenedor (per tal
que tots disposin de la mateixa informació).
Grup GAL Funcionament i
animació grup GAL
30 Millora de la informació facilitada pel grup LEADER a entitats
d’assessorament empresarial i als ajuntaments del territori (per
tal que tothom disposi de la mateixa informació).
Grup GAL Funcionament i
animació grup GAL
31 Negociació i creació d’una cartera de productes financers
(tradicional i alternatiu) per als beneficiaris dels ajuts LEADER
(acció conjunta a desenvolupar per a tots els grups LEADER de
Catalunya).
Departament
d’Agricultura,
Ramaderia, Pesca,
Alimentació i Medi
Natural (DAAM)
O
ARCA (xarxa catalana
dels grups LEADER)
32 Acompanyament i seguiment en els plans de viabilitat de
noves empreses.
FSE: agents de
promoció econòmica i
Catalunya Emprèn
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
61
33 Acompanyament i seguiment a les empreses per a la retenció
de talent jove: recerca de perfils, dinamització dels aplicatius i
borses de treball ja existents, facilitació en el programa de
beques ODISSEU o altres per a la realització de pràctiques
remunerades o per a la contractació laboral, entre altres.
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Projecte de cooperació
“retorn de joves i
inserció laboral”
O
ARCA i altres agents
del territori
34 Dinamització i promoció per a la instal·lació de professionals
lliures o altres, no basats en els recursos propis de la comarca.
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
Projecte de cooperació
“Coworking”
35 Dinamització de les estructures de vivers d’empresa ja
existents i especialment, foment del Coworking rural.
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
Projecte de cooperació
“Coworking”
Línia d’actuació (focus àrea):
I.4. Projecció del territori
(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 6A)
Programa:
I.4.1. Promoció exterior de la identitat i els actius del territori.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
36 Participació en fires importants de diferents subsectors
econòmics (gastronòmic, agroalimentari, emprenedoria i
empresa, turístic, bioconstrucció, industrial, serveis, ECO o BIO,
etc.), mitjançant:
- La creació d’un estand propi de comarques o
subcomarques i de material de promoció comú i
diferenciats segons els subsectors;
- La posterior regulació de la cessió d’aquests materials
per a entitats i empreses del territori;
- L’assistència o missions comercials de delegacions
d’empreses o emprenedors a fires especialitzades.
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
37 Fomentar la implantació de l'etiquetatge ecològic en els
establiments turístics, per promocionar un turisme sostenible i
responsable en el conjunt del territori.
A càrrec d’altres agents
del territori i del
Departament de
Territori i Sostenibilitat
(DTiS)
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
62
Eix estratègic II: Innovació, inclusió social i millora de la qualitat de vida
Línia d’actuació (focus àrea):
II.5. Serveis de proximitat a la població
(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 6A)
Programa:
II.5.1. Millora dels serveis bàsics a les persones.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
38 Creació o millora d’empreses i entitats (micro o pimes) de
serveis assistencials, d’atenció a la dependència i capacitats
diferents, i de lluita contra la pobresa, que compleixin alguns
dels següents criteris de qualitat:
- Que suposin creació d’ocupació i/o contractació de
col·lectius amb risc d’exclusió social, i de joves i dones;
- Que suposin una millora o una diversificació de la seva
línia de productes i/o serveis;
- Que esdevinguin activitats innovadores als municipis on
es desenvoluparà l’activitat;
- Que prestin un servei o millora dels serveis bàsics a la
població;
- Que incloguin criteris de responsabilitat social
empresarial, i/o d’eficiència energètica i bioconstrucció
en l’adequació de les instal·lacions.
Persones físiques o
jurídiques (micro i
pimes)
Cooperatives /
Associacions
Creació d’empreses
39 Creació o millora d’aplicatius mòbils i de teleassistència que
facilitin la vida i l’assistència de proximitat a la població.
Persones físiques o
jurídiques (micro i
pimes)
Cooperatives /
Associacions
Creació d’empreses
40 Sensibilització i promoció dels valors de l’escola rural a la
comunitat.
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
63
Eix estratègic III: Innovació, recerca i coneixement
Línia d’actuació (focus àrea):
III.6. Millora del coneixement i la competitivitat
(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre l’1A)
Programa:
III.6.1.Millorar la capacitació i la formació dels emprenedors i empreses per a una major implantació de processos de
innovació i un major posicionament i diferenciació dels productes i serveis.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
41 Seminaris, jornades formatives o visites tècniques adreçats a
emprenedors/res i a empreses en:
- La transferència i apropament de la innovació i la
recerca en diversos subsectors econòmics;
- La implicació de la seva co-responsabilitat en la
dinàmica del territori (respecte els productes o serveis
que ofereixen; la seva co-responsabilitat respecte al
territori en les decisions que prenen; la innovació en
comercialització o en la prospecció de nous mercats; en
temes de inclusió, contractació i responsabilitat social).
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
FSE, a través de
Catalunya Emprèn i
altres agents del
territori
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
64
Eix estratègic IV: Sostenibilitat i mitigació del canvi climàtic
Línia d’actuació (focus àrea):
IV.7. Gestió del medi natural
(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 4A, 4B i 4C)
Programa:
IV.7.1 Millora de la gestió forestal i conservació del patrimoni natural.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
42 Elaboració de plans de gestió forestal conjunta per a la
millora, prevenció d'incendis i conservació del patrimoni natural.
No és competència del
LEADER.
Altres mesures del PDR
(focus àrea 4A, 4B i 4C
).
43 Creació o millora d’entitats i empreses (micro i pimes) de
serveis forestals i manteniment del medi (neteja de camins,
neteja de boscos, reparació d’infraestructures al medi natural,
entre altres), i que compleixin alguns dels següents criteris de
qualitat:
- Que suposin creació d’ocupació i/o contractació de
personal especialitzat i de col·lectius amb risc d’exclusió
social, de joves i dones;
- Que esdevinguin activitats innovadores als municipis on
es desenvoluparà l’activitat;
- Que prestin un servei o millora dels serveis bàsics a la
comunitat;
- Que incloguin criteris de responsabilitat social
empresarial, i/o d’eficiència energètica i bioconstrucció
en l’adequació de les instal·lacions, en cas que n’hi
hagin.
Persones físiques o
jurídiques (micro i
pimes)
Cooperatives /
Associacions
Creació d’empreses
Línia d’actuació (focus àrea):
IV.8. Sostenibilitat
(focus àrea 6B i efectes complementaris sobre el 5C)
Programa:
IV.8.1. Foment de les energies renovables (solar, eòlica, tèrmica), la biomassa i la bioconstrucció en la rehabilitació,
adequació i construcció equipaments públics, habitatges i empreses privades.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
44 Creació o millora d’empreses i entitats de biomassa i/o fusta
(micro i pimes) i que compleixin alguns dels següents criteris de
qualitat:
Persones físiques o
jurídiques (micro i
pimes)
Creació d’empreses
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
65
- Que suposin creació d’ocupació i/o contractació de
personal especialitzat i de col·lectius amb risc d’exclusió
social, de joves i dones;
- Que esdevinguin activitats innovadores als municipis on
es desenvoluparà l’activitat;
- Que prestin un servei o millora dels serveis bàsics a la
comunitat;
- Que incloguin criteris de responsabilitat social
empresarial, i/o d’eficiència energètica i bioconstrucció
en l’adequació de les instal·lacions.
Cooperatives /
Associacions
45 Potenciar la utilització de l'estella forestal local, amb
actuacions conjuntes amb Diputacions i Generalitat.
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Projecte de cooperació
“masies més
sostenibles, vector
bioconstrucció i
eficiència energètica”
46 Incentivar l’ús de biomassa en les administracions i
equipaments públics i la rehabilitació o construcció d’edificis
públics amb fusta local.
Entitats locals i entitats
sense ànim de lucre
participades per ens
públics
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Conservació i millora
del patrimoni
I
Projecte de cooperació
“masies més
sostenibles, vector
bioconstrucció i
eficiència energètica”
47 Capacitació i transferència de coneixement en matèria de
sostenibilitat, energies renovables, eficiència energètica i
bioconstrucció en l’hàbitat dispers:
- Jornades i visites tècniques;
- Sessions i tallers demostratius;
- Elaboració de material informatiu.
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Projecte de cooperació
“masies més
sostenibles, vector
bioconstrucció i
eficiència energètica”
48 Fira especialitzada en la sostenibilitat i bioconstrucció en
l’hàbitat dispers.
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Projecte de cooperació
“masies més
sostenibles, vector
bioconstrucció i
eficiència energètica”
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
66
Eix estratègic V: Gestió cultural i patrimonial
Línia d’actuació (focus àrea):
V.9. Revalorització dels actius patrimonials
(focus àrea 6B amb efectes complementaris sobre el 6A)
Programa:
V.9.1. Connectivitat i millor coordinació del patrimoni i els seus actius, per constituir una oferta i atractiu turístic de
més abast territorial.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
49 Projecte entorn de la ruta de l’or blanc (salins i antigues rutes
o dipòsits de gel- al Solsonès, Cardona i Segarra-:
- Establiments de rutes;
- Millores en la senyalització direccional i informativa;
- Millores en els accessos per persones amb capacitats
diferents, físiques i sensorials;
- Rehabilitació, adequació i museïtzació de les
infraestructures (patrimoni);
- Seminaris formatius als agents implicats;
- Màrqueting i comunicació.
Entitats locals i entitats
sense ànim de lucre
participades per ens
públics
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Conservació i millora
del patrimoni
I
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
Projecte de cooperació
temàtic
50 Projecte de rutes i senders de castells i torres de defensa
d’àmbit territorial del LEADER:
- Establiments de rutes;
- Millores en la senyalització direccional i informativa;
- Millores en els accessos per persones amb capacitats
diferents, físiques i sensorials;
- Rehabilitació, adequació i museïtzació de les
infraestructures (patrimoni);
- Seminaris formatius als agents implicats;
- Màrqueting i comunicació.
Entitats locals i entitats
sense ànim de lucre
participades per ens
públics
Grup GAL i altres entitats
en cas de projecte propi
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Conservació i millora
del patrimoni
I
Projecte propi (en
col·laboració amb
altres agents i entitats)
O
Projecte de cooperació
temàtic
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
67
Eix estratègic VI: Governança i Connectivitat
Línia d’actuació (focus àrea):
VI.10. Governança
(focus àrea 6B)
Programa:
VI.10.1. Millora de la coordinació entre els agents del territori.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
51 Impulsar “figures” de coordinació i cooperació entre
administracions locals, entitats i agents vinculades a:
- Turisme per reorientació al turisme eco-innovador;
- Agroalimentari per reorientació a un model
agroalimentari diferenciat;
- Retorn i inserció laboral de joves;
- Promoció econòmica (acompanyament a empreses i
emprenedors/es i dinamització dels espais de vivers
d’empresa i coworking).
Grup GAL Funcionament i
animació grup GAL
52 Posada en funcionament d’una borsa de masies (similar a
borsa d’habitatges):
- Accés a terres i masies: actualitzar els inventaris de
masies existents i les seves possibilitats d’explotació per
a usos agroalimentaris o altres activitats econòmiques;
- Definir un interlocutor únic que ofereixi garanties en la
compra o el lloguer, tant a propietaris com a
arrendataris/ compradors.
Grup GAL en cas de
projecte de cooperació
Projecte de cooperació
“masies més
sostenibles, vector
social i econòmic”
I
Ajuntaments
53 Creació d’un canal de comunicació permanent per al
desenvolupament de l’estratègia LEADER en coordinació amb
altres plans o actuacions estratègiques impulsats pels agents i
ens territorials.
Grup GAL Funcionament i
animació grup GAL
Línia d’actuació (focus àrea):
VI.11. Connectivitat
Programa:
VI.11.1. Millora de les comunicacions entre les 4 comarques del territori LEADER.
Accions Públic objectiu
Mesura competència
LEADER, segons PDR
2014-2020
54 Millora en el transport col·lectiu.
No és competència de
LEADER.
FEDER
55 Millora de l’accés a Internet en el territori, telefonia mòbil i
fixa.
No és competència de
LEADER.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
68
FEDER
56 Millora de banda ampla i fibra òptica en els polígons
industrials.
No és competència de
LEADER.
FEDER
Taula 9. Conjunt de taules del Pla d’acció.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
69
11. PROCÉS DE SELECCIÓ
El Consorci planteja un sistema de selecció de les operacions que compleixi amb la
transparència de criteris, tal i com s’ha dut a terme en el període 2007-2013, basat en els
següents principis:
Col·laboració
Amb els membres tècnics de promoció econòmica dels ens locals consorciats a través de la
intervenció en el comitè tècnic de selecció, per tal de garantir la millor valoració dels projectes
i en la taula de concertació LEADER i altres figures de coordinació que es creïn (acció 51).
Objectivitat
Mitjançant un sistema de valoració dels projectes detallant els aspectes a valorar amb la
corresponent puntuació, publicat i a disposició de tothom qui estigui interessat.
Imparcialitat
La imparcialitat es manifesta a través del compliment dels mecanismes per evitar conflictes
d’interessos i tractes de favor.
Eficàcia
Entesa com la capacitat d’aconseguir un efecte desitjat, o sigui, desenvolupar les prioritats de
l’estratègia, un cop realitzada la selecció dels projectes, i per tant l’equip tècnic haurà de tenir
en compte i recolzar-se en els agents territorials per aconseguir-ho.
Eficiència
S’aconseguirà gestionant i tramitant les operacions en la forma que utilitzi el mínim de temps i
de recursos, assegurant una tramitació administrativa ràpida.
La combinació d’eficàcia i eficiència suposa la forma ideal de complir un objectiu, havent
invertit la menor quantitat de recursos possibles per aconseguir-ho, per tant s’ha de realitzar
una informació clara i concisa i una reducció de la càrrega administrativa de les operacions, ja
que la tecnologia a través de tramitació electrònica permet ser més eficient.
Transparència
La transparència en l’assignació dels percentatges d’ajut als expedients vindrà determinada
per l’aplicació de les puntuacions i barems del sistema de valoració dels expedients i una
composició plural del comitè tècnic.
Edició de la guia del promotor on es detallen els principals aspectes a tenir en compte per
poder presentar un expedient d’ajut amb garanties.
Aplicació dels preceptes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
70
Publicitat
Es garantirà a través de la informació pública que realitzarà el Consorci de les convocatòries
d’ajut i d’altres temes d’interès.
Es facilita la informació i documentació a través de la web del Consorci, de les eines de
comunicació com facebook i twitter, publicació d’anunci en els mitjans locals de comunicació,
realitzant reunions informatives i en col·laboració amb els mitjans de difusió dels ens
consorciats i d’interès del territori.
Lliure concurrència
Les operacions LEADER no tenen cap limitació que impedeixi la igualtat de possibilitats .
Conflicte d’interessos
Per evitar el conflicte s’aplica el que s’estableix en els següents documents:
Reglament de règim intern del Consorci, en concret títol segon- règim personal dels
membres dels òrgans, on es determina com actuar davant un conflicte d’interessos.
Instrucció tècnica DAAM núm. 1: conflicte d’interessos a les comissions tècniques o a
les Juntes Executives, d’acord amb el que determina l’article 28 de la Llei 30/1992 de
règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú.
Bones pràctiques que s’apliquen en la tramitació dels expedients:
Document de declaració sobre conflicte d’interessos. Eix 4 LEADER. En el que la
persona afectada declara la seva abstenció de participar en el procés de
tramitació/avaluació/selecció de l’expedient en tramitació.
Durant la realització de la sessió de Junta Executiva o ple la persona afectada surt de la
sala on es realitza la votació, per tal de no influenciar en la decisió d’altres votants.
Presa de decisions
Garantir que almenys el 50% dels vots en les decisions provinguin de socis no públics (article
34 del Reglament (UE) 1303/2013).
Coherència de les decisions amb la EDL: compliment de les prioritats seleccionades.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
71
12. CRITERIS DE SELECCIÓ
Fons europeu Nº Criteri de selecció
1 FEADER
1 Criteris de qualitat tècnica
2 Criteris de compliment de l’estratègia
3 Criteris de qualitat ambiental i sostenibilitat
2 FSE 1 No procedeix
3 FEDER 1 No procedeix
Taula 10. Criteris de selecció per fons europeu
Descripció en general respecte com els criteris de selecció contribuiran a la millora
dels objectius generals de l’estratègia:
Els criteris de selecció s’estableixen en dos tipus:
A) Criteris d’elegibilitat
B) Criteris de selecció i avaluació
A) Criteris d’elegibilitat
Són els criteris previs i fonamentals que tots els projectes han de complir per ser admissibles
abans de ser seleccionats; Aquests criteris solen estar relacionats amb les activitats que
proposen els beneficiaris.
L’assessorament previ del GAL és clau per afavorir que els projectes presentats compleixin
amb els criteris bàsics requerits.
Per aquest motiu, el GAL ha de realitzar un procés continu de formació en les diferents
temàtiques de les activitats per tal de poder realitzar un assessorament als beneficiaris.
B) Criteris de selecció i avaluació
Son els criteris d’avaluació qualitativa dels projectes a finançar i han d’adaptar-se a les
característiques de l’àrea d’actuació i guardar relació amb l’estratègia plantejada.
Hi haurà un sistema de valoració de les sol·licituds de beneficiaris de caràcter privat i un altre
de beneficiaris de caràcter públic.
Tots els criteris estan plantejats perquè amb la seva aplicació es garanteixin els criteris
qualitatius del nou programa LEADER:
Sostenibilitat ecològica
Sostenibilitat social
Sostenibilitat econòmica
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
72
Combinació de diferents sectors econòmics
Innovació
Cooperació
Orientació a la igualtat de gènere
B1) Criteris de qualitat tècnica:
1. Contribució al desenvolupament integral de la zona, amb la discriminació positiva cap
als municipis amb menys densitat de població per afavorir la implantació d’activitats
de reequilibri territorial.
2. Creació d’ocupació directa, relacionada amb l’activitat plantejada.
3. Valor afegit del projecte, per valorar el grau d’innovació, de demanda, de millora d’una
situació existent.
4. Característiques del promotor/a, emprenedor/ora, amb discriminació positiva cap als
joves, dones, col·lectius amb característiques especials i en risc d’exclusió social.
5. Cooperació empresarial, sectorial i intersectorial. Associacionisme, com a foment del
treball i coneixement en xarxa
6. Viabilitat econòmica, social i ambiental del projecte.
B2) Criteris de compliment de l’estratègia:
1. Valoració del projecte per assolir els objectius establerts en el pla d’acció de l’EDL.
B3) Criteris de qualitat ambiental i sostenibilitat:
1. Valoració de l’aplicació de sistemes de millora energètica, ambiental, de materials,
paisatgística, de recursos i de preservació del patrimoni.
El sistema de puntuació determinarà un límit mínim de puntuació per poder accedir a l’ajut
Les intensitats dels ajuts poden ser:
Per als projectes de caràcter privat l’import de l’ajut podrà arribar fins al 40 % de
l’import elegible.
Per als projectes de caràcter públic l’import de l’ajut podrà arribar fins al 80 % de
l’import elegible.
Per als projectes propis del GAL l’import de l’ajut podrà arribar fins al 90 % de l’import
elegible.
Per als projectes de cooperació del GAL l’import de l’ajut podrà arribar fins al 100% de
l’import elegible.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
73
13. FONS DE FINANÇAMENT
Mesura Fons europeu % del total
d’inversió pública Total €
19.2 IMPLEMENTACIÓ DE L’ESTRATÈGIA DE
DESENVOLUPAMENT LOCAL
1 FEADER
100%
(43% FEADER-57%
DAAM)
4.718.121,60 €
2 FSE - -
3 FEDER - -
19.3 PROJECTES DE COOPERACIÓ I PROJECTES
PROPIS
1 FEADER
100%
(43% FEADER-57%
DAAM)
545.000,00
2 FSE- - -
3 FEDER - -
19.4 EXPLOTACIÓ I ANIMACIÓ DEL GRUP
D’ACCIÓ LOCAL
1 FEADER
100%
(43% FEADER-57%
DAAM)
820.542,89 €
2 FSE- - -
3 FEDER - -
Taula 11. Esquema del Fons de finançament
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
74
14. JUSTIFICACIÓ I COL·LABORACIÓ ENTRE FONS
El fons que formarà la base de l’estratègia d’acord amb el que estableix el Programa de
Desenvolupament Rural de Catalunya per al període de programació 2014-2020 és el FEADER,
amb un pes en l’aportació del DPR del 43% i el 57 % a càrrec del DAAM per fer la totalitat
d’aportació pública al programa.
En l’estratègia no es contempla el finançament de forma directa d’operacions a través dels
fons estructurals (FEDER) ni del Fons Social Europeu (FSE), però sí que es contempla la
complementarietat d’accions establertes en l’estratègia i que siguin desenvolupades per altres
entitats que puguin contenir els esmentats fons.
Amb el fons FEADER les operacions que es poden finançar son:
Implementació de les estratègies de desenvolupament local.
Projectes de cooperació i entre grups d’acció local.
Projectes propis del grup d’acció local.
Explotació i animació dels grups d’acció local.
Els projectes de cooperació que seran d’interès del Consorci són els relacionats amb les
demandes del territori i temes que s’han començat a treballar en el període 2007-2013, com la
sostenibilitat en el món de la masia, la producció local de qualitat, l’aprofitament de recursos
forestals entre d’altres.
Pel que fa als projectes propis també respondran a la demanda del territori i adequació al les
línies estratègiques del territori, com els que s’apunten en l’eix estratègic V de gestió cultural i
patrimonial ( ruta de l’or blanc, castells..) o temes de màrqueting i comercialització del
producte local, del producte turístic.
El Consorci ha sol·licitat el recolzament econòmic de la Diputació de Lleida per tal de poder
augmentar les despeses d’explotació i animació, de cara a poder disposar d’una estructura
tècnica ajustada a la dimensió de l’àmbit territorial i càrregues de treball. A data de 23 de juny
de 2015 no es disposa de resposta a la petició encara.
El Consell Comarcal de la Segarra i del Solsonès col·laboren en el funcionament del Consorci
amb la cessió dels espais de treball i de personal per a la realització de tasques d’administració
i intervenció.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
75
15. ADMINISTRACIÓ I GESTIÓ
L’estructura tècnica, de gestió i d’administració del Consorci és la composada per l’equip propi
contractat pel Consorci que està format en l’actualitat per 2 persones (possible ampliació en
funció del finançament consolidat), i pel personal del Consell Comarcal de la Segarra en
tasques d’intervenció, secretaria i administració.
Recursos
humans
Treballadors/ores
L’equip humà actual està composat pel Gerent i un tècnic
àmbit Segarra – Anoia.
Es preveu per al nou període la contractació d’un/una
tècnic/a en funció de la disponibilitat pressupostària.
Administració
Responsable Administratiu Financer- Interventor del Consell
Comarcal de la Segarra-.
Secretaria- secretari del Consell Comarcal de la Segarra-.
Tresoreria- tresorer del Consell Comarcal de la Segarra-.
Òrgans de govern Ple i Junta.
Els òrgans de govern estan representats pel president.
Taula 12. Administració i Gestió del Consorci.
El règim econòmic i financer del Consorci és l’establert per als ens locals en matèria
pressupostària i de gestió dels seus recursos econòmics, d’acord amb l’article 22 dels estatuts
del Consorci sobre règim econòmic, financer i comptable. També és d’aplicació el RD 2/2004,
de 5 de març, pel qual s’aprova el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals i
normativa que el desenvolupa.
Els estatuts del Consorci es troben adaptats al que disposa la Llei 15/2014 de desembre de
racionalització del sector públic, així com la Llei 27/2013 de racionalització i sostenibilitat de
l’administració local.
Pel que fa a les seus tècniques del Consorci es troben ubicades en els edificis dels Consells
Comarcals, amb una regulació de la disponibilitat a través d’un conveni entre el Consorci i
l’entitat que garanteix l’espai de treball, subministraments, Internet i reprografia, a més de
donar recolzament administratiu quan és sol·licitat. No existeix cost econòmic per a la
disponibilitat per part del Consorci dels espais, ja que és una de les contribucions de
l’administració local.
La coordinació amb altres agents d’interès serà a través de la Creació de la taula de
Concertació LEADER i altres figures de coordinació que es cregui convenient de implementar
(acció 51), on es realitzaran reunions amb els agents territorials clau per fer el
desenvolupament, seguiment i avaluació de l’EDL.
Els agents proposats són:
Responsables i/o tècnics/ques de les àrees de promoció econòmica dels Consells
Comarcals.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
76
Responsables i/o tècnics/ques de l’Agència de Desenvolupament Local Solsona i
Cardona.
Altres agents que es considerin d’interès en base a la temàtica a tractar.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
77
16. PARTENARIAT I ASSOCIACIÓ LOCAL
Per aconseguir el màxim de participació i implicació en el procés s’ha fet un plantejament
realista amb el coneixement que es disposa del Consorci del territori i per tant de quina és la
millor estratègia per desenvolupar un procés participatiu en un territori ampli i divers.
Es resumeixen les fases i tasques desenvolupades, el detall de les quals es pot trobar en el
document de l’annex IV del procés participatiu.
Creació d’un lema que generi interès en la participació: “Ajuda’ns a definir l’estratègia de
desenvolupament rural de la Catalunya Central”, per tal de que sigui atractiu per la població i
desperti l’interès.
Aspectes metodològics per dur a terme el procés participatiu mitjançant les següents fases
de treball:
Fase I- Prediagnosi
Identificació i anàlisi
Cerca de treballs previs, plans i programes existents en
el territori
Avaluació de plans i programes
Avaluació qualitativa i quantitativa del programa
LEADER 2007-2013
Anàlisi del marc i les pautes de desenvolupament
territorial
Identificació de les condicions d’entorn
Identificació de factors d’èxit
Fase II-Diagnosi
Elaboració d’un DAFO territorial
Realització del procés participatiu amb les aportacions a
través dels següents mitjans:
Aportacions a través de qüestionaris i participació
electrònica.
Tallers presencials intersectorials per desenvolupar les
idees força
Entrevistes personalitzades a representants d’entitats
locals, i tècnics i experts del territori.
Treball amb el sector juvenil a través de les àrees de
joventut dels Consells Comarcals i taula de concertació
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
78
Odisseu.
Creació espai EDL 2014-20 a la web del consorci com a
canal de participació i punt d’informació.
Informació a través dels mitjans escrits i electrònics del
territori.
Fase III- Pla d’actuació Desenvolupar les propostes estratègiques
Elaborar memòria EDL
Fase IV- Seguiment, avaluació i
comunicació
Seguiment durant el període dels indicadors elaborats
Reunions de seguiment amb els agents territorials
Aplicació del pla de comunicació
Taula 13. Esquema fases
Realització d’una prediagnosi en base als treballs tècnics intersectorials (15) existents en el
territori, per tal de confeccionar un DAFO de situació, i parlar amb els responsables tècnics per
concretar aspectes dels mateixos.
Creació d’un qüestionari dividit en 3 blocs sobre els aspectes d’interès per al plantejament
de l’estratègia:
Bloc 1. Dades sobre el perfil de la persona que respon.
Bloc 2. Reptes i prioritats pel nou programa LEADER 2014-2020.
Bloc 3. Millora de la comunicació i participació.
El qüestionari ha estat enviat a una mostra poblacional de 240 persones representatives dels
diversos col·lectius d’interès existents en el territori. La tipologia dels col·lectius ha estat:
Administració local i comarcal: Ajuntaments, consorcis, Consells Comarcals, Oficines
comarcals del DAAM. D’aquestes entitats s’ha contactat amb els representants polítics
i tècnics de les àrees d’interès: promoció econòmica, joventut, medi ambient, serveis
socials, turisme.
Teixit empresarial: associacions d’empresaris, promotors/ores, empresaris/àries,
gremis.
Teixit turístic: associacions de turisme rural, gremis, promotors/ores, patronats.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
79
Teixit social/ entitats sense ànim de lucre: entitats de persones amb capacitats
diferents, de serveis a la població, ensenyament, Associacions de Defensa Forestal
(ADF), sindicats agraris.
Teixit cultural: entitats d’estudis, de gestió de patrimoni històric, de cultura i
tradicions.
Professionals del desenvolupament local/ rural.
S’han obtingut 86 respostes als qüestionaris enviats sobre una mostra de 240 enviaments, amb
el següent perfil:
Dones : 41 -48,30% / Homes: 44- 51,70%.
Franja d'edat:
18 - 30 anys 4,70%
31 - 45 anys 55,30%
46 - 65 anys 36,50%
més de 65 anys 2,30%
n.c. 1,20%
Reunions presencials i telefòniques del gerent amb alguns dels agents per tractar en
profunditat els temes plantejats en el qüestionari, DAFO i propostes de línies d’actuació,
projectes, entre altres.
Desenvolupament dels tallers participatius, un cop extreta la informació dels qüestionaris i
de les reunions s’ha realitzat dos tallers intersectorials per àmbits territorials per debatre
sobre les necessitats dels subsectors econòmics i de la població local de la Catalunya central
per enfortir el seu desenvolupament els propers anys.
Tallers realitzats:
Dia Lloc Persones inscrites Assistents Àmbit territorial
8/06/2015 Solsona 21 26 Solsonès/ Bages
9/06/2015 Cervera 15 16 Segarra/ Anoia
TOTAL 36 42
Taula 14. Resum tallers de participació realitzats.
Difusió del procés participatiu, la difusió del procés s’ha realitzat en diversos mitjans a
través de diferents eines de comunicació:
Pàgina web del Consorci: s’ha creat un apartat específic sobre el procés participatiu
amb tots els continguts necessaris i d’interès.
Facebook i twitter del Consorci.
Mailing directe als agents i trucades telefòniques.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
80
Anuncis i informacions en els mitjans escrits: Nació Solsona Digital, Celsona, la Veu de
la Segarra, l’Enllaç dels Anoiencs.
Continuïtat del procés participatiu, el procés participatiu ha de ser permanent durant el
període de programació per tal de poder revisar l’estratègia i adaptar-la a les prioritats
territorials, per això s’ha demanat la voluntat de participació i es constata la necessitat de
mantenir canals de comunicació permanents.
Partenariat del Consorci, durant la realització de l’estratègia s’ha analitzat el paper de les
entitats consorciades durant el període 2007-2013 i l’interès de noves entitats per integrar-se
en el Consorci i es realitzaran canvis a nivell d’entitats, restant a l’espera de que finalitzi el
procés de constitució dels ens locals per tenir representants definitius i realitzar els canvis.
Figura 2. Imatges activitats procés participatiu
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
81
17. EL GRUP D’ACCIÓ LOCAL
El Consorci en la seva composició de membres manté la paritat al 50 % de representativitat
entre agents públics i agents privats, amb aquest fet es garanteix que almenys el 50% dels vots
en les decisions provinguin de socis no públics (article 34 del Reglament (UE) 1303/2013).
En el període 2007-2013 la representativitat ha estat de les entitats públiques en base al pes
territorial, representant 16 vots en el ple, i les entitats de caràcter privat en base a 1 vot per
entitat, representant 16 vots en el ple.
El ple està format per la totalitat de les entitats amb un total de 32 vots, en la distribució
esmentada en el paràgraf anterior; la Junta executiva està composada per 10 membres, amb 5
vots d’entitats públiques i 5 vots d’entitats de caràcter privat. Les entitats consorciades han
estat:
Entitats de caràcter privat
Unió de Pagesos
Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya
Associació la Segarra turística i rural
Associació de comerciants de Cervera
Associació de comerciants i botiguers de Guissona
Fundació Cases i Llevot ( substituït pel Centre d’estudis Lacetans)
Associació de comerciants de Sant Guim de Freixenet
Gremi comarcal d’hostaleria del Solsonès
Empresaris per al Solsonès
Turisme rural associació del Solsonès
Associació productes artesans i de qualitat del Solsonès
Consorci Forestal de Catalunya
Associació per al desenvolupament econòmic de l’Alta Anoia
Unió de botiguers i comerciants de Calaf (substituït per la Unió de Botiguers
de Solsona)
Federació de Cooperatives- cooperativa de Calaf
Associació turística serra de Castelltallat
Taula 15. Entitats consorciades en el període 2007-2013
Per al nou període es replanteja la presència d’entitats en el Consorci per tal de donar-li un
nou impuls, ja que hi ha entitats que no han tingut una participació activa i d’altres han
sol·licitat donar-se de baixa, a més de canvis de representants.
Els canvis que s’estan tramitant són els següents:
Entitats públiques Representativitat
Consell Comarcal de la Segarra 7 rep.
Consell Comarcal del Solsonès 5 rep.
Consorci de promoció turística de l’Alta Anoia 3 rep.
Ajuntament de Fonollosa (Bages) 1 rep.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
82
Modificació dels percentatges de vot, amb l’establiment d’un vot per entitat, Junta
executiva de 8 membres.
Incorporació de les entitats:
Consell Comarcal de l’Anoia, ja que ha augmentat el nombre de municipis de la
comarca de l’Anoia presents en el Consorci i a través del Consell es cobreix la
representativitat.
Ajuntament de Cardona, ja que s’ha incorporat el municipi per primer cop al LEADER i
per tant estan interessats en impulsar-ho.
Associació d’empresaris de Cardona, en representació del teixit productiu i turístic del
municipi.
Baixa de les entitats:
Cooperativa de Calaf per dissolució de l’entitat.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
83
18. SINERGIES AMB ALTRES AGENTS LOCALS AMB
COMPETÈNCIES EN L’ÀMBIT DEL DESENVOLUPAMENT LOCAL
Es planteja el treball en xarxa com la clau per implementar LEADER en el territori de forma que
sigui participat i ajustat a les prioritats i necessitats detectades i es puguin maximitzar els
recursos i oportunitats.
Durant els darrers anys s’han fet passos importants, tot i que de forma diferent segons la zona,
per treballar en xarxa les diferents entitats per tal de conèixer les tasques que es
desenvolupen i poder compartir els recursos.
L’experiència desenvolupada pel Consorci en la comarca del Solsonès, permet plantejar un
escenari de treball conjunt extrapolable al conjunt de l’àmbit territorial i l’estructura que es
planteja, amb la coordinació per part del Consorci és la següent (acció 51):
Creació de la taula de Concertació LEADER: on es realitzaran reunions amb els agents
territorials clau per fer el desenvolupament, seguiment i avaluació de l’EDL.
Els agents proposats són:
Responsables i/o tècnics de les àrees de promoció econòmica dels Consells
Comarcals.
Responsables i/o tècnics de l’Agència de desenvolupament local Solsona i
Cardona.
Altres agents que es considerin d’interès en base a la temàtica a tractar.
Periodicitat proposa cada 4 mesos
De les propostes de les reunions es poden proposar taules de treball per temes
sectorials d’interès.
Ampliació de la taula de concertació Odisseu: la taula permet un contacte entre els
centres educatius, serveis d’educació comarcals, serveis de joventut dels consells,
entitats de joves, agents d’ocupació, entre d’altres. Durant l’anterior període s’ha
desenvolupat en la comarca del Solsonès i és previst ampliar-la a la resta de territori
per crear sinèrgies.
Ampliació de la xarxa de sostenibilitat territorial, que ha nascut al Solsonès a rel del
projecte de cooperació “Masies + sostenibles”, la qual es pot ampliar a l’àmbit
territorial del Consorci i que pot permetre la participació dels agents ambientals del
territori.
A més d’aquestes propostes el Consorci sempre ha estat present en altres xarxes o taules
existents del territori, per aportar l’expertesa en desenvolupament rural i conèixer els
projectes que s’hi desenvolupen.
Participació en el Consell de Centre de les Escoles agràries d’Olius i Manresa.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
84
Participació en la taula de concertació dels agents d’ocupació del territori.
Participació en el Trampolí emprenedor del Solsonès, en l’actualitat no està
actiu, però es planteja poder-lo activar de cara als propers anys.
Creació del portal de participació ciutadana LEADER, com a canal de participació
permanent a través de la web del Consorci a on es realitzaran també enquestes
consultives a grups d’interès específics o a la població en general sobre temes
d’interès i d’avaluació d’algunes accions.
Realització d’una jornada anual d’avaluació de l’estratègia, de resultats i de
transferència d’experiències innovadores.
Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), assessorament, formació i
comunicació de les accions dels grups LEADER a més de la representativitat en xarxes
estatals i europees i en altres institucions.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
85
19. PLA DE COMUNICACIÓ
19.1. Descripció
La missió del pla de comunicació és donar a conèixer a les entitats, habitants i agents del
territori les accions que promou el Consorci per fomentar el desenvolupament rural, per
arribar al màxim de població del territori. S’ha elaborat un document del Pla de comunicació
que es pot consultar detallat a l’annex III.
Durant el període 2007-2013 el Consorci, en la mesura de les seves possibilitats, ha
desenvolupat aspectes comunicatius per difondre les activitats i projectes realitzats; dels
resultats dels qüestionaris realitzats es desprèn que hi ha un coneixement acceptable del
Consorci i de les seves activitats, a més de les dades de seguidors a facebook i twitter, no
obstant la reflexió qualitativa és que cal millorar la política comunicativa.
Els objectius generals del pla de comunicació i difusió són els següents:
Informar amb eficiència i transparència dels objectius i accions del Consorci amb el
compromís i l’entusiasme d’arribar al màxim nombre de població del territori.
Optimitzar els fluxos i eines de comunicació.
Donar a conèixer les activitats LEADER als principals actors involucrats i població del
territori.
Els objectius específics són els següents:
Millora de la gestió de les eines de comunicació a través d’Internet.
Aplicació d’un sistema de gestió intern de la comunicació externa.
Realització d’accions de difusió de la informació.
Realització d’una jornada anual d’avaluació de l’estratègia i de transferència
d’experiències innovadores.
Increment de la relació amb els mitjans de comunicació.
Realització de formació específica per a la millora comunicativa.
El missatge central de l’estratègia en resumeix “l’essència” i per tant és un valor a transmetre
així com la importància de LEADER en el medi rural, i es complementa amb missatges més
específics de les accions que es desenvolupen.
Aspecte a difondre Missatge
Projecte europeu a favor del desenvolupament
rural “Europa inverteix en les zones rurals”
Programa de Desenvolupament Rural de
Catalunya 2014-2020
Instrument de la Generalitat de Catalunya per
promoure una política estructural dirigida al món
rural
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
86
Valor de l’estratègia LEADER Catalunya Central “la força de l’equilibri”
Projectes innovadors, amb valor afegit El valor innovador..... ( es definirà en cada cas)
Projectes propis Destacar el valor de cada projecte que es
desenvolupi
Projectes de cooperació Destacar el valor de cada projecte que es
desenvolupi
Taula 16. Pla de comunicació. Missatges a difondre.
19.2. Públic objectiu
Com a resultat d’un procés de reflexió previ al disseny i implantació del pla de comunicació
s’han identificat els següents destinataris, tant a nivell intern com extern.
Públic objectiu Motivació de la inclusió
Niv
ell
in
tern
Òrgans executius
En aquest grup s’inclouen els membres que ostenten càrrecs
executius en el consorci: president, vicepresidents, vocals de
la Junta executiva.
Entitats
consorciades
En aquest grup s’inclouen les entitats que es troben
consorciades (veure annex I), degut a la importància que
tenen i al seu potencial com a transmissors de les activitats
del consorci i representants dels promotors/ores dels
diferents sectors productius i de les administracions locals.
Cal distingir dos grups:
-Administracions locals
- Entitats privades sense ànim de lucre
Personal tècnic del
Consorci
En aquest grup s’inclou el personal tècnic del consorci, com
a transmissors de les activitats, serveis del Consorci i que
tenen un contacte permanent amb la gent i entitats del
territori.
Beneficiaris/àries
Beneficiari/ària: Tal i com estableix l’article 2., del Reglament
(CE)1968/2005, s’entén per beneficiari/ària: “un agent
econòmic, organisme o empresa, públic o privat,
responsable de l’execució de les operacions o destinatari de
l’ajut”
Públic en general
En aquest grup s’inclou la societat en general, ja que també
han de rebre la informació referent a les actuacions que es
desenvolupen en el seu àmbit territorial.
Entitats no
consorciades
En aquest grup s’inclouen les entitats que no es troben
consorciades, i que es troben presents en l’àmbit territorial
del Consorci; aquestes entitats representen sectors
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
87
productius i d’activitats, Associacions professionals entitats
culturals, entitats sense ànim de lucre, ...
Niv
ell
exte
rn
Agents de
Desenvolupament
local
En aquest grup s’inclouen els agents de desenvolupament
local, que treballen en entitats, administracions locals de
l’àmbit territorial del Consorci, i que poden ser captadors de
projectes, activitats i difusors de les informacions del
Consorci.
També s’hi inclouen els responsables de les àrees de
promoció econòmica dels Ajuntaments, Consells comarcals,
Agències de Desenvolupament Local...
Associació
d’Iniciatives Rurals
de Catalunya (ARCA)
És l’entitat que representa als Grups Leader de Catalunya i
que desenvolupa les accions de difusió de les activitats
Leader a través de les seves eines de comunicació.
Professionals
En aquest grup s’inclouen les diferents tipologies de
professionals relacionats amb la redacció i gestió de
projectes (enginyeries, arquitectures, assessories...)
Mitjans de
comunicació
S’han identificat els següents mitjans de comunicació en
l’àmbit territorial i d’influència del consorci:
Televisió: 2 cadenes generals àmbit català (TVE Catalunya,
TV3) i emissores locals (La manyana TV, TV Manresa,
Canal taronja)
Radio: 5 emissores generalistes (Catalunya ràdio, RAC 1,
SER, COPE, RNE Catalunya, Onda 0) i una emissora local
(Solsona FM)
Premsa Escrita general: Regió7, Diari Segre, Diari la
Mañana, Bon dia
Premsa escrita local: Celsona, La veu de la Segarra, l’enllaç
dels Anoiencs
Premsa digital: Nació Solsona digital
Premsa especialitzada: revista Actualidad LEADER (MARM),
revista Rural (REDR)
Web dels Consells Comarcals
Institucions.
Administració
local, provincial i
autonòmica
Administració autonòmica: Departaments de la Generalitat
de Catalunya
Administració local: Ajuntaments
Administració provincial: Diputacions provincials de Lleida i
Barcelona
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
88
Comunitat
acadèmica,
científica
En aquest grup s’inclouen les entitats acadèmiques,
científiques que es troben presents en l’àmbit territorial del
Consorci, i que han de ser coneixedores de les activitats del
consorci i que poden ser promotors de projectes.
Centres de recerca, formació i transferència de tecnologia: 1
centre de recerca forestal (CTFC) i 1 centre d’investigació en
tecnologia de la fusta (INCAFUST)
Centres educatius: educació primària, secundària i formació
professional
Taula 17. Públic objectiu
19.3. Anàlisi intern
Pel que fa als antecedents de comunicació, la comunicació de les activitats del consorci
va començar l’any 2009, quan es va posar en marxa l’estructura tècnica del Consorci.
Durant aquests anys s’han anat creant les eines de comunicació dotant-les de continguts en
la mesura que ha estat possible per part de la gerència del Consorci.
S’han anat creant les diferents eines de comunicació com la pàgina web, canal facebook,
twitter, youtube, webs específiques dels projectes de cooperació.
A nivell comunicatiu s’han anat produint notícies en funció dels temes a informar, com
concessions d’ajuts, projectes d’interès, visites al territori, activitats i esdeveniments,
processos participatius, entre d’altres; les noticies han estat difoses a través del facebook
del Consorci enllaçat amb la pàgina web com a canal de difusió, publicades en mitjans
locals escrits i digitals, ràdios i televisió, i s’ha generat una mitjana de 25 noticies anuals.
Pel que fa a la situació actual, es manté la creació i difusió de notícies a través de les eines
del Consorci i d’ARCA ( plataforma desenvolupamentrural.cat).
Les eines que es troben en funcionament són:
Pàgina web: www.lcc.cat
Facebook: Leadercatcentral
Twwitter: @leadercatcent
Canal Youtube: www.youtube.com/lcccatvideos
Pàgina web projecte masies + sostenibles: www.masiessostenibles.cat
Pàgina web projecte Odissseu Solsonès: www.odisseu.es
Díptic de difusió del Consorci i mesures LEADER.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
89
Figura 3 . Elements comunicació consorci
19.4. Anàlisi extern
Es considera que l’activitat del consorci i les subvencions específiques que pot oferir el
consorci, no tenen cap altra entitat que pugui entrar en competència, ens al contrari, ja que
s’ha de treballar en col·laboració amb les altres entitats per tal de poder recolzar les
activitats i accions.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
90
Si que s’ha observat, veient el comportament comunicatiu d’entitats amb la mateixa finalitat
que el Consorci, pertanyents a d’altres territoris, els següents aspectes:
i. Poca cultura comunicativa de les activitats, exceptuant alguns casos que porten molts
anys realitzant l’activitat, i que per tant tenen una trajectòria dilatada que ha permès
que es vagin coneixent.
ii. Generació de poc nombre de noticies, les quals si es produeixen queden en un àmbit
comunicatiu molt reduït.
iii. Disposen d’elements comunicatius (web, díptics...), encara que en la majoria de
casos hi manca informació actualitzada.
iv. Poca cultura de col·laboració amb associacions, participació en congressos, etc..
L’entorn social en el que desenvolupa l’activitat el consorci, es caracteritza a grans trets
per:
v. Població de 55.328 hab., 61 municipis
vi. Grau elevat de ruralitat, amb una densitat mitjana de 21,11 hab./km2.
vii. Activitat econòmica diversificada, tenint present el sector primari (agricultura,
ramaderia i forestal), el sector secundari (industria i serveis a la població) i el terciari
(turisme i oci).
viii. Beneficiaris Leader.
La imatge percebuda del Consorci aquests anys es considera bona, referida als impactes
comunicatius que s’han obtingut:
- Notícies publicades / aparegudes als mitjans de comunicació.
- Seguidors a les xarxes socials.
- Aparicions en mitjans de comunicació d’àmbit nacional: TV3, Catradio, la Vanguardia,
Diari ARA.
- Impacte obtingut amb el projecte masies + sostenibles.
Segons es desprèn del qüestionari realitzat en el procés participatiu un 50% de persones
que han respost coneix el programa Leader i un 31 % de forma parcial, i entre el 30-40 %
coneix la tasca del consorci; per tant ens determina a millorar els canals i tipus d’informació.
19.5. Objectius de comunicació
OBJECTIU ESTRATÈGIC OBJECTIU ESPECÍFIC
OE 1.- Incrementar l’activitat de comunicació com a instrument rellevant del
Oe1.- Millora de la gestió de les eines de comunicació a través d’Internet.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
91
funcionament del consorci. Oe2.- Aplicació d’un sistema intern de gestió de la comunicació externa. Oe3.-Increment de la relació amb els mitjans de comunicació .
OE 2.- Oferir al públic del territori la informació disponible per al recolzament de l’activitat econòmica i coneixement de LEADER.
Oe4.- Realització d’accions de difusió de la informació. Oe5.- Realització d’una jornada anual d’avaluació de l’estratègia , de resultats i de transferència d’experiències innovadores.
OE 3.- Millora de la formació interna i externa en comunicació.
Oe6. Realització de formació específica per a la millora comunicativa
Taula 18. Objectius de comunicació
19.6. Esquema
Codi
Acció Acció Objectiu de comunicació Missatge Grup destinatari Activitat Canal Termini
1
Millora i actualització de
la pàgina web/ facebook
Millora de la gestió de les
eines de comunicació a
través d’Internet
“Europa inverteix
en les zones
rurals”
PDR / LEADER
instrument de la
Generalitat de
Catalunya per
promoure una
política
estructural
dirigida al món
rural
LEADER Cat
Central “la força
de l’equilibri”
Òrgans executius
Entitats consorciades i no
consorciades
Beneficiaris/àries
Públic en general
Agents del territori
Manteniment
allotjament web
Creació de canal de
comunicació
permanent amb el
territori
Manteniment i
incorporació de
continguts
Pàgina web
Durant tot el
període
2 Creació i establiment
d’un manual d’ús intern
Aplicació d’un sistema de
gestió intern de la
comunicació externa
“Europa inverteix
en les zones
rurals”
PDR / LEADER
instrument de la
Generalitat de
Catalunya per
promoure una
Òrgans executius
Entitats consorciades i no
consorciades
Personal tècnic del
Consorci
Preparació dels
continguts
Creació del manual
Unificació de bases de
dades de comunicació
Creació de fitxes de
Manual Fase inicial
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
93
política
estructural
dirigida al món
rural
LEADER Cat
Central “la força
de l’equilibri”
difusió per recollir les
activitats
3
Establiment de canals
de relació amb els
mitjans de comunicació
Increment de la relació
amb els mitjans de
comunicació per la
difusió d’activitats
“Europa inverteix
en les zones
rurals”
PDR / LEADER
instrument de la
Generalitat de
Catalunya per
promoure una
política
estructural
dirigida al món
rural
LEADER Cat
Central “la força
de l’equilibri”
Responsables del Consorci
Mitjans de comunicació
Elaborar bases de
dades de mitjans
Contactes amb els
mitjans
Aprofitar la difusió que
es realitza a través
d’ARCA
Generar notícies
d’interès
Establir bones
pràctiques amb els
mitjans de comunicació
Contactes directes Durant tot el
període
4 Realització d’accions de
difusió
Oferir al públic del
territori la informació
d’activitats
“Europa inverteix
en les zones
rurals”
Òrgans executius
Entitats consorciades i no
Preparació de materials
de difusió
Accions presencials
de presentació
Durant tot el
període
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
94
desenvolupades
PDR / LEADER
instrument de la
Generalitat de
Catalunya per
promoure una
política
estructural
dirigida al món
rural
LEADER Cat
Central “la força
de l’equilibri”
consorciades
Beneficiaris/àries
Públic en general
Agents del territori
Planificació de sessions
de difusió
Difusió de la campanya:
mailing, cartes a
entitats
Aprofitar el canal
d’ARCA
Mailing
Pàgina web
Visites tècniques
Mitjans de
comunicació
5 Realització de la jornada
anual
Realització d’una jornada
anual d’avaluació de
l’estratègia, de resultats i
de transferència
d’experiències
innovadores
“Europa inverteix
en les zones
rurals”
PDR / LEADER
instrument de la
Generalitat de
Catalunya per
promoure una
política
estructural
dirigida al món
rural
LEADER Cat
Òrgans executius
Entitats consorciades i no
consorciades
Beneficiaris/àries
Públic en general
Agents del territori
Preparació de la
jornada
Contacte i selecció de
projectes
Preparació de visites
tècniques
Jornada presencial
Mailing
Pàgina web
Visites tècniques
Mitjans de
comunicació
Anualment
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
95
Central “la força
de l’equilibri”
6 Realització de formació
específica
Incrementar la formació
interna específica per a
la millora comunicativa
------
Responsables i personal
tècnic del Consorci
Agents territorials
Beneficiaris/àries
Preparació i/o
contractació de la
formació
Jornades formatives
Fase inicial
Durant el període
Taula 19. Esquema del Pla de comunicació.
20. SEGUIMENT I AVALUACIÓ
Als apartats 8 (objectiu general i objectius estratègics), 9 (Línies d’actuació, objectius específics
i indicadors) i 18 (sinergies amb altres agents locals amb competències en l’àmbit del
desenvolupament local), s’exposa com el Consorci farà el seguiment i avaluació contínua de
l’estratègia DEL.
Concretament els apartats 8 i 9 s’exposen els indicadors d’impacte que avaluaran els objectius
estratègics (valoració a final del període) i els indicadors de realització, de resultats, d’impacte i
d’inputs que avaluaran anualment les accions plantejades a l’estratègia DEL, respectivament.
Per altra banda es preveu a l’acció 51, la creació d’una taula de concertació LEADER i d’altres
“figures” de coordinació entre els agents del territori atenent a subsectors econòmics o bé a
temàtiques d’interès a demanda dels mateixos agents, Consorci o de les necessitats que vagin
sorgint durant la implementació de l’estratègia.
L’experiència desenvolupada pel Consorci en la comarca del Solsonès, permet plantejar un
escenari de treball conjunt extrapolable al conjunt de l’àmbit territorial i l’estructura que es
planteja, amb la coordinació per part del Consorci és la següent (acció 51):
Creació de la taula de Concertació LEADER: on es realitzaran reunions amb els agents
territorials clau per fer el desenvolupament, seguiment i avaluació de l’EDL.
Els agents proposats són:
Responsables i/o tècnics de les àrees de promoció econòmica dels Consells
Comarcals.
Responsables i/o tècnics de l’Agència de desenvolupament local Solsona i
Cardona.
Altres agents que es considerin d’interès en base a la temàtica a tractar.
Periodicitat proposa cada 4 mesos
De les propostes de les reunions es poden proposar taules de treball per temes
sectorials d’interès.
Ampliació de la taula de concertació Odisseu: la taula permet un contacte entre els
centres educatius, serveis d’educació comarcals, serveis de joventut dels consells,
entitats de joves, agents d’ocupació, entre d’altres. Durant l’anterior període s’ha
desenvolupat en la comarca del Solsonès i és previst ampliar-la a la resta de territori
per crear sinèrgies.
Ampliació de la xarxa de sostenibilitat territorial, que ha nascut al Solsonès a rel del
projecte de cooperació “Masies + sostenibles”, la qual es pot ampliar a l’àmbit
territorial del Consorci i que pot permetre la participació dels agents ambientals del
territori.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
97
A més d’aquestes propostes el Consorci sempre ha estat present en altres xarxes o taules
existents del territori, per aportar l’expertesa en desenvolupament rural i conèixer els
projectes que s’hi desenvolupen.
Participació en el Consell de Centre de les Escoles agràries d’Olius i Manresa.
Participació en la taula de concertació dels agents d’ocupació del territori.
Participació en el Trampolí emprenedor del Solsonès, en l’actualitat no està
actiu, però es planteja poder-lo activar de cara als propers anys.
Creació del portal de participació ciutadana LEADER, com a canal de participació
permanent a través de la web del Consorci a on es realitzaran també enquestes
consultives a grups d’interès específics o a la població en general sobre temes
d’interès i d’avaluació d’algunes accions.
Realització d’una jornada anual d’avaluació de l’estratègia, de resultats i de
transferència d’experiències innovadores.
Associació d’iniciatives Rurals de Catalunya (ARCA), assessorament, formació i
comunicació de les accions dels grups LEADER a més de la representativitat en xarxes
estatals i europees i en altres institucions.
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
98
21. PROCÉS DE TRANSPARÈNCIA I LLIURE CONCURRÈNCIA
Transparència i lliure concurrència
Es garantirà a través de la informació pública que realitzarà el Consorci de les convocatòries
d’ajut i d’altres temes d’interès.
La transparència en l’assignació dels percentatges d’ajut als expedients vindrà determinat per
l’aplicació de les puntuacions i barems del sistema de valoració dels expedients i una
composició plural del comitè tècnic.
Presa de decisions
Garantir que almenys el 50% dels vots en les decisions provinguin de socis no públics (article
34 del Reglament (UE) 1303/2013).
Coherència de les decisions amb la EDL: compliment de les prioritats seleccionades.
Conflictes d’interessos
Es disposa dels següents documents per evitar els conflictes d’interessos:
Reglament de règim intern del Consorci, en concret títol segon- règim personal
dels membres dels òrgans, on es determina com actuar davant un conflicte
d’interessos.
Instrucció tècnica DAAM núm. 1: conflicte d’interessos a les comissions tècniques
o a les Juntes Executives, d’acord amb el que determina l’article 28 de la Llei
30/1992 de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment
administratiu comú.
Bones pràctiques que s’apliquen en la tramitació dels expedients:
Document de declaració sobre conflicte d’interessos. Eix 4 LEADER. En el que la
persona afectada declara la seva abstenció de participar en el procés de
tramitació/avaluació/selecció de l’expedient en tramitació.
Durant la realització de la sessió de Junta Executiva o ple la persona afectada surt
de la sala on es realitza la votació, per tal de no influenciar en la decisió d’altres
votants.
Transparència
Aplicació dels preceptes de la Llei 19/2014, del 29 de desembre, de transparència, accés a la
informació pública i bon govern.
Perfil del contractant
En la web del Consorci hi ha l’apartat del perfil del contractant on hi haurà a disposició de
consulta els plecs de clàusules administratives particulars que han de regir en qualsevol
Estratègia de Desenvolupament Rural 2014-2020 LEADER Catalunya Central
99
subhasta o concurs públic convocat pel Consorci. Aquesta informació es regeix per l’article 42
de la Llei de contractes del sector públic.
Recommended