Estratigrafia

ESTRATIGRAFIA

LES SÈRIES ESTRATIGRÀFIQUES

• Les roques sedimentàries es dipositen en capes o estrats horitzontals que es van superposant i constitueixen una sèrie estratigràfica.

Principi de la superposició d’estrats

• El va enunciar el físic florentí Steno al segle XVII, és un concepte tan simple com dir que els estrats superiors són més recents que els inferiors

Principi de l’horitzontalitat original

També el va proposar Steno i diu que les capes de sediments s’han dipositat en una posició molt propera a l’horitzontal. Després els estrats poden tenir deformacions i fractures, degudes a diversos processos geològics.

Processos geològics I

• Plecs, doblegaments dels estrats.

Processos geològics II

• Falles, fractures del terreny amb desplaçament.

Tipus de falles

• Falla normal o directa, el llavi enfonsat descendeix a favor del pla de falla i descansa sobre el llavi enlairat.

Produïdes per forces de descompressió.

• Falla inversa, el llavi aixecat ho fa en contra del pla de falla, per tant descansa sobre el llavi enfonsal.

Són produïdes per forces de compressió.

• Falles d’esquinçament o de cisalla, les forces es produeixen en l’horitzontal i provoquen un lliscament lateral dels blocs. No hi ha llavi enfonsat ni aixecat.

Associacions de falles

• Fosses tectòniques o grabens, blocs progresivament enfonsats que llisquen a favor de falles normals.

• Horsts, estructures semblants, però els blocs elevats es troben al centre.

Altres estructures

• Plecs-falla, plecs molt inclinats, aprimament d’un flanc fins a convertir-se en una falla inversa.

• Cavalcaments, una massa d’estrats es situa sobre d’altra.

• Mantells de corriment, l’amplitud del cavalcament es de km.

• Diàclasi, fractures sense desplaçament entre els blocs de roques.

• Els terrenys que s’han desplaçat s’anomenen alòctons i reposen sobre els encavalcats o autòctons.

• L’erosió dels terrenys alòctons pot deixar finestres tectòniques, terrenys autòctons envoltats per alòctons; i klippers, materials alòctons envoltats per autòctons.

Processos geològics III

• Intrusions magmàtiques o plutons, masses de magma que s’han cristal·litzat abans d’arribar a la superficie.

• Diapir salí, formacions columnars formades per l’ascensió de sals deguda a la seva menor densitat.

Tipus de contactes entre materials• Quan els estrats es dipositen sense

interrupció són concordants. Si hi ha interrupcions o variacions en el cabussament són discordants. 3 tipus:

• Disconformitat, estrats separats per una superficie d’erosió. Falten alguns estrats.

• Discordància angular, els estrats del grup superior formen un angle amb els estrats del grup inferior.

• No-conformitat, materials ignis o/i metamòrfics van estar emergits i van patir erosió, posteriorment la regió es va submergir i es dipositen nous estrats.

La història geològica

• El principi de superposició dels estrats i les discontinuïtats permeten deduir l’ordre d’esdeveniments geològics, és a dir, la història geològica d’una regió.

• Se segueix el criteri de “talls i encreuaments”, són més moderns els que tallen. Així:

• Una roca intrusiva és més moderna que la roca que travessa i una falla és més jove que les roques que afecta i que les falles que travessa.

+++ Roques magmàtiques formant un dic i un batòlit.

//=// Roques magmàtiques formant un dic.

2 falles: A, inversa. B, normal. No sabem quina és anterior.

Dic B posterior al batòlit perquè el talla.

Dic A posterior al dic B perquè talla el sill format juntament amb el Dic B.

Falla A i Dic A, tampoc sabem quin és el seu ordre cronològic.

- Roca metamòrfica antiga.

- Diferents estrats de roques sedimentàries.

- Un dic de roques magmàtiques.

1. Roca matamòrfica antiga

2. Dipòsit de les capes A, B, C, D i E de roques sedimentàries segons el principi de superposició d’estrats. Per tant, la zona és una conca sedimentària oceànica. Entre la roca metamòrfica i les sedimentàries hi ha una discontinuïtat tipus no-conformitat.

3. Intrusió del dic Q, ja que talla tota la sèrie 1.

4. Inclinació de la sèrie 1 degut a forces tectòniques. S’observa una discordància angular entre les 2 sèries. No podem saber què ha succeit primer, la intrusió del dic magmàtic o la basculació de la sèrie 1.

5. Erosió de la sèrie 1, per tant, la zona ha estat emergida.

6. Va tornar a submergir-se i es dipositen les capes de roques sedimentàries F, G, H i I. S’observa una disconformitat entre les dues sèries.

7. Torna a emergir i s’erosiona fins al relleu actual, probablement a causa d’un torrent.

Explica la història geològica que es dedueix dels talls geològics següents:

1. Dipòsit de successius estrats de calcàries, argil·lites i conglomerats amb concordant entre ells.

2. Plegament dels estrats per forces de compressió.

3. Distensió del terreny i formació de la falla directa, ja que el bloc enfonsat descansa sobre el pla de falla.

4. Erosió fins al relleu actual.

5. Dipòsit d’argil·lites amb disconformitat amb els estrats anteriors.

4. La sèrie ha quedat emergida i s’erosiona.

3. Plegament per forces de compressió i formació de la falla inversa, el bloc enlairat descansa sobre el pla de falla.

2. Intrusió del dic de basalt originant una no-conformitat amb els estrats anteriors.

1. Dipòsit en una conca sedimentària de calcàries, gresos, argil·lites i de margues amb contacte concordant entre els estrats.

Història Geològica:

Observem diversos estrats, una superfice d’erosió entre les margues i les argil·lites, una falla inversa i uns plegament formats per forces compressives i un dic que talla els estrats i és tallat per la falla, per tant, és posterior als estrats i anterior a la falla.

7. Torna a emergir i esosió fins al relleu actual.

6. El terreny es submergeix i es dipositen entrats d’argil·lites i gresos.

5. El terreny roman emergit i s’erosiona.

4. Distensió del terreny i formació de la falla directa, el bloc que descansa sobre el pla de falla és l’enfonsat.

3. Intrusió del dic de basalt originant una no-conformitat amb els estrats anteriors.

2. Plegament dels estrats per forces de compressió.

1. Dipòsit en una conca sedimentària d’estrats de gresos, calcàries, conglomerats, gresos, guix i margues amb contacte concordant entre ells.

Observem uns estrats plegats i posteriorment erosionats; una falla directa que talla un dic, per tant, aquest és anterior; una nueva sèrie d’estrats recents.Història geològica: