Evolució t3 (1a part)

Evolució : Conjunt de canvis que han experimentat els éssers vius des de la seva aparició fins ara.

Fins al començament del segle XVIII s’acceptava el fixisme : tots els éssers vius eren invariable i creats al principi dels temps.

Hi havia però un factor que era difícil d’explicar : els fòssils.

Georges Cuvier (1769-1832) va proposar que aquests fòssils pertanyien a organismes extingits. Per fer compatible el fixisme amb l’augment d’evidències en contra que aportaven els fòssils va proposar la teoria de les creacions successives o dels grans cataclismes. (es van contar fins a 27 creacions)

Al fixisme se li va oposar l’evolucionisme, sobretot a partir del S XIX. Els evolucionistes proclamaven que els éssers vius canviaven al llarg del temps a partir d’altres preexistents, formant espècies noves i diferents

Jean Batiste de Monet , Cavaller de Lamarck (1744-1829)

Va ser el primer en desenvolupar una teoria general de l’evolució intentant explicar-ne els mecanismes.

-Llei de l’ús i el desús dels òrgans: El medi ambient és canviant i els organismes s’adapten a aquests canvis. Els canvis en l’ambient originen en els organismes necessitats d’adaptació a les noves condicions de vida. Això provoca un increment o una disminució de l’ús d’alguns òrgans, fent que es desenvolupin més o menys, i creant una modificació de l’organisme.

- La funció crea l’òrgan

- L’herència dels caràcters adquirits: Per a que aquestes noves característiques es perpetuïn i augmentin cal que esdevinguin hereditàries.

Aquesta teoria té un gran interès històric, però és falsa, els caràcters adquirits no es transmeten a la descendència.

Charles Darwin (1809-1877)

En 1831 va enrolar-se en el Beagle , un vaixell que va emprendre una expedició científica al voltant del món.

En aquest viatge va fer moltes observacions , i un cop a Anglaterra va publicar un llibre que va crear grans controvèrsies : “l’origen de les espècies mitjançant la selecció natural”

Darwin coneixia l’aparellament selectiu que practiquen els agricultors i ramaders. Va pensar que en la natura hi podria haver un procés similar a aquesta selecció artificial.

- El éssers vius en condicions naturals produeixen una descendència molt àmplia.

-Només sobreviuen una part minoritària dels éssers que neixen. (aliments, depredadors, malalties...)

- Sobreviuen els més aptes o els que s’adapten millor a l’ambient on viuen.(lluita per l’existència)

- Qualsevol població és constituïda per individus que es diferencien els uns dels altres.

-D’entre el ventall de variacions que presenta cada generació, la naturalesa selecciona els organismes més ben adaptats a cada ambient. Els organismes amb unes peculiaritats en la constitució o en el comportament que comportin una capacitat més gran de sobreviure estan en avantatge davant la resta.

- Els supervivents poden transmetre als seus descendents els caràcters adaptatius més favorables.

El que Darwin no sabia era quina era la font de la diversitat entre individus de la mateixa espècie i com certes característiques es transmetien a la descendència.

Posteriorment, la teoria sintètica o neodarwinisme intenta explicar-ho, gràcies als coneixement de la genètica.

Les fonts de variació són dues:

1. Les mutacions: Canvis en el material genètic (ADN) que tenen lloc a l’atzar de manera independent de la possibilitat de provocar un benefici o perjudici a l’organisme. ( NO apareixen com una resposta a una necessitat de l’organisme per adaptar-se a l’ambient).

2. L’entrecreuament entre cromosomes en la divisió cel·lular de la meiosi per a formar gàmetes produeix una gran varietat de gàmetes diferents.(recombinació genètica)

PROVES DE L’EVOLUCIÓ

Proves anatòmiques : Adaptacions d’una única anatomia la de l’avantpassat comú a usos diferents.

Proves bioquímiques : El material genètic de tots els éssers vius és el DNA, i tots sintetitzen proteïnes a partir de 20 aminoàcids.. Aquesta uniformitat indica l’existència d’avantpassats comuns.

Actualment podem establir el grau de parentiu evolutiu comparant el DNA de diverses espècies ( ximpanzé 98’7% - gibó 94% - Rhesus 91% )

També es pot incloure en aquest grup els òrgans vestigials

PROVES DE L’EVOLUCIÓ

Proves embriològiques :

PROVES DE L’EVOLUCIÓ

Proves paleontològiques

Archaeopteryx

Pàgina en català amb activitats per a fer i explicacions sobre evolució.

Un resum de tot el tema, en català. Molt interessant.

El joc del pinsà