Exposicionsvirtuals no notes

Exposicions virtualsAmanda Marín

http://youtu.be/WbNdLzykl5I

Què veurem?1. Què és una exposició?2. Exposicions documentals

1. Objectius2. Tipus d’exposicions documentals

3. Fases del projecte expositiu1. Factors d’èxit

Què veurem?4. Les exposicions virtuals

1. Carácterístiques2. L’objecte virtual3. Valor afegit de les exposicions virtuals4. Reptes 2.05. Tipus d’exposicions virtuals6. Bdd vs Narracions7. Fases de creació d’una exposició virtual8. Exposicions 2.0

Què és una exposició?

Una exposició és una exhibició, generalment pública, de col·leccions d’objectes.

L’exposició ha de … Explicar una o més històries Comunicar emocions Crear coneixement

La millor exposició és la que … Compleix els seus objectius Utilitza adequadament els recursos de

què disposa Satisfà les expectatives del públic

Exposicions documentals Una exposició no deixa de ser un suport

de comunicació, d’administració d’un espai i d’uns continguts, amb l’objectiu d’elaborar un determinat discurs o missatge.

No hi ha solucions expositives universals, hi ha tantes possibilitats com idees, projectes o històries que explicar.

Exposicions documentals (2) La realitat no és una simple successió de

documents i, per tant, tampoc ho pot ser l’exposició.

El poder dels documents en una exposició documental, resideix en la seva capacitat d’evocar i mobilitzar i d’apropar-nos a un determinat moment històric.

Els documents textuals informen o testimonien, però no representen. D’aquí la importància d’introduir material visual complementari.

Materials documentals Documents textuals: contenen

informació codificada que ha de ser interpretada pel lector documents d’arxiu, llibres impresos, manuscrits, publicacions periòdiques.

Documents no textuals: la informació es registra mitjançant imatges. Són molt variats en quant a composició, conservació i presentació

Objectius d’una exposició documental Difusió Formació Màrqueting → Comunicació

Tipus d’exposicions documentals Segons temps de permanència:

Permanent, temporal o itinerant Segons tipus de contingut:

Genèrica → pretén donar una visió global dels fons documentals d’un arxiu

Temàtica Commemorativa

Tipus d’exposicions documentals (2) Segons forma de presentació:

Informativa →mostrar i presentar una selecció de documents convertits en peces expositives.

Interpretativa → el document es presenta en el seu context i forma part d’un discurs narratiu.

Interactiva → marcat accent educatiu. La participació és un recurs didàctic.

Tipus d’exposicions documentals (3) Segons espai expositiu:

Sala d’exposicions Lloc web

Exercici Identificar el tipus d’exposició:

http://www.metgesalexili.cat/exposicio.htm

http://ddd.uab.cat/pub/expbib/2007/doc/index.html

http://www.ub.edu/gestiodocumentalarxiu/ca/gda/gda_expo_DEIE.html

http://www.bcn.cat/setmanatragica/ca/ http://www.lluisrius.cat/anglada/ !!

Fases del projecte expositiu INICI → fase creativa, definició

d’objectius PLANIFICACIÓ → Fase d’anàlisi. Projecte EXECUCIÓ → producció i gestió AVALUACIÓ → nivell d’impacte. Valoració

Fases del projecte expositiu Inici → disseny, anàlisi i intervenció de

l’espai (accessibilitat, seguretat, funcionalitat i sostenibilitat)

Recopilació de documentació, continguts i material expositiu → tot projecte expositiu requereix un laboriós treball previ de documentació i recopilació de material. El que es vol mostrar és sovint més senzill que el que es vol comunicar

Fases del projecte expositiu Configuració de l’espai i recorregut

expositiu → fase creativa de la configuració de l’espai expositiu, del disseny d’un recorregut còmode i que doni accés a la contemplació de tots els elements

Equipament i programació multimèdia → escenografia i dramatitzacions històriques, efectes de so.

Fases del projecte expositiu Recursos gràfics i textos expositius Disseny gràfic, material de comunicació

i edicions promocionals Avaluació compliment d’objectius,

impacte social en els visitants i número de visitants, repercussió en els mitjans de comunicació, valoració de la crítica especialitzada, adequació dels procediments usats.

Factors d’èxit Planificar i gestionar l’exposició de principi a

fi Preproducció: preplanificació definint la idea

clara de l’exposició, els objectius, el pressupost i el finançament.

Imprescindible també, seguir un calendari i complir terminis previstos.

Durant tota l’exposició, cal mantenir l’interès del públic.

Bona difusió i promoció

Les exposicions virtuals

Exposicions virtuals. Ciberespai Característiques espaials:

Llunyania no sabem on estan els objectes

Reticularitat no passem d’un recinte a un altre

Multiplicació de l’espai la metainformació ens ajuda a orientar-nos.

Exposicions virtuals. Ciberespai (2) Característiques temporals:

Multicrònic permet utilitzar eines del passat

Reversibilitat Augmenta la velocitat de visita i de

creació i, per tant, augmenta la producció

Exposicions virtuals. Ciberespai (3) Característiques culturals i socials:

El ciberespai representa un món simulat Conviuen localitat i globalitat Quotidianitat

Exhibició d’intangibles L’exhibició d’intangibles

Logística conservació de fitxers i canvis constants de formats

Ideologia “la història l’escriuen els qui tenen poder de seleccionar”

Economia el finançament és una de les activitats que més comprometen la ideologia d’un arxiu

Globalitat no es pot crear un arxiu amb aspiracions de globalitat

L’objecte expositiu virtual Cal mantenir la capacitat de visualitzar,

recuperar i utilitzar col·leccions digitals. Obstacles tècnics a la preservació: Obsolescència de l’emmagatzematge Obsolescència de formats d’arxiu i excés de

confiança en els sistemes de compressió Integritat dels arxius Dispositius, programes, SO, interfícies i

protocols canviants Eines de recuperació i processament

distribuïdes.

L’objecte expositiu virtual (2) Obstacles administratius a la preservació:

No hi ha compromís organitzatiu a llarg termini

Falta de polítiques i procediments de preservació

Pocs recursos humans i econòmics Interessos variables (i asincrònics) Manteniment de registre i metadades

administratius no adequats Naturalesa evolutiva de les disposicions sobre

drets d’autor.

L’objecte expositiu virtual (3) Com superar els obstacles de preservació:

Cura contínua assegurar-nos que els fitxers s’emmagatzemen en mitjans i localitzacions segures. Terminis de verificació dels fitxers

Actualització que els suports no quedin obsolets

Migració a sistemes més avançats Emulació Preservació de la tecnologia Arqueologia digital

Exposicions virtuals Exercici:

Quin és el valor afegit de les exposicions virtuals?

Valor afegit de les exposicions virtuals

Interactivitat el propi usuari dirigeix el seu recorregut

Hipermèdia possibilitat quasi il·limitada d’utilitzar i oferir tot tipus de recursos

Actualització es poden ampliar i renovar continguts constantment

Accés possibilitat d’accedir al text complet dels documents

Valor afegit de les exposicions virtuals (2)

Atemporalitat obert les 24h Versatilitat no hi ha limitacions d’espai

ni continguts Mesurable facilita l’avaluació.

Estadístiques de perfils d’usos i usuaris Econòmica normalment cal una menor

inversió Conservació preservem els documents

originals

Reptes 2.0 Digitalització: tot i que s’ha fet molt

esforç per digitalitzar, queda moltíssim fons.

Formació: ens cal urgentment posar-nos al dia en els usos i les tendències socials digitals.

Ús extensiu de les xarxes socials i dispositius mòbils: les institucions n’hem de saber treure tot el rendiment.

Reptes 2.0 (2) Pèrdua de la por: a la pèrdua de control i a

la banalització. Ens cal conèixer, escoltar i conversar. Controlar no, monitoritzar sí

Canvi organitzacional: cal replanificar processos i vèncer resistències.

Filosofia Open: el coneixement com més es comparteix, més s’enriqueix. Alliberar dades, documents, imatges reverteix en un enriquiment que beneficia a tothom.

Reptes 2.0 (3) Actualització lleis copyright: amb un

enfocament a l’era pre-digital, han quedat obsoletes i cal revisar-les i adaptar-les a la realitat actual.

Més continguts i de més qualitat: hem de produir més i millor. La tecnologia ha anat molt més ràpid que el sector cultural i hi ha molt camí per recórrer.

Utilitzem les xarxes socials encara massa com a anuncis i oblidem que són espais de conversa

Tipus d’exposicions virtuals

Acompanyades per una exposició física Creades només virtualment

Exposicions virtuals complementàries

En aquest cas cal tenir en compte: L’exposició virtual no és una amenaça No ha de substituir l’exposició real (10-30%

de contingut comú) No és cap catàleg en línia No es crea quan es desmunta l’exposició

real No és cap fulletó. No s’ha de pensar només en els visitants

locals

Bdd vs. NarracionsBases de dades (l’objecte) Permeten realitzar recerques avançades de

qualsevol objecte El resultat de la recerca és una representació

multimèdia de l’objecte i després una fitxa descriptiva de l’objecte en qüestió.

aquests tipus de museus virtuals poden perdre interès per falta d’un fil conductor

Poden permetre que qualsevol persona introdueixi informació (museus de la memòria, ex)

Bdd vs. Narracions (2)Narracions Cal un fil conductor discurs museogràfic Algunes pautes per crear el fil conductor

A partir d’un tema central A partir de petites coses

Disseny d’una exposició virtual

“La conversió del guió, primàriament científic, en missatge pròpiament dit requereix una feina de traducció molt delicada en la que, sense perdre el rigor dels continguts, aquests siguin atractius, interessants, comprensibles i fins i tot divertits per a uns visitants amb una motivació molt genèrica i difusa per veure exposicions”

Ángela García Blanco

Fases de creació d’una exposició virtual

1. Implementació d’exposicions Primerament s’han d’establir reunions preliminars per discutir sobre els objectius, els continguts i la museografia.

Cal explicar i justificar l’exposició virtual.En cas que es tracti d’exposiciones

complementàries a les físiques, cal dissenyar-les des del principi pensant en tots els formats (presencial, virtual i catàleg)

Fases de creació d’una exposició virtual (2)

2. Disseny dels espais El contingut generalment són textos i imatges dels objectes de l’exposició presencial (si n’hi ha). Cal aleshores, convertir-los a un espai estructurat virtualment que sigui complementari.

Algunes seccions habituals a l’entorn virtual: informació de l’exposició física; la pròpia exposició (diferenciada perquè ha de ser l’eix central); reconstruccions virtuals; jocs; etc.Recordar principis d’usabilitat i accessibilitat!!!

Fases de creació d’una exposició virtual (3)

Subseccions, destinades a facilitar l’accés a diversos tipus de públic. Es tracta de realitzar recorreguts diversos en funció dels coneixements previs de cada visitant i, fins i tot, del seu lloc d’orígen i grup d’edat.Aquestes subseccions tenen com a finalitat proporcionar una informació prèvia i/o complementària perquè tots els visitants puguin entendre l’exposició.

Fases de creació d’una exposició virtual (4)

3. Difusió i divulgació La difusió de l’existència d’exposicions virtuals o portals de continguts pot descansar sobre mitjans tradicionals.

Cal que l’adreça d’internet aparegui a tots els trítptics i cartells que es

facin.Internet i les xarxes socials seran

també una bona eina per a la difusió de l’exposició (virtual o no)

Fases de creació d’una exposició virtual (5)

4. Avaluació i estudi de públic Podem trobar diferents tipus de públics i hauríem de poder satisfer les necessitats de tots ells.

L’espai virtual permet avaluar l’orígen del públic que accedeix, el recorregut que

fa a les nostres pàgines i, si comptem amb una enquesta virtual, el tipus de

públic, les seves inquietuts i els suggeriments que ens proposen.

Exposicions virtuals, a considerar:

1. Amb l’espai virtual tenim la possibilitat d’incloure tanta informació com sigui necessària per acontentar els visitants més exigents. I ens permet incorporar alguns tipus de materials difícilment possibles en una exposició física.

2. L’exposició virtual no té límits temporals i hauria de ser, en tot moment, un element viu. Hauria de motivar a l’usuari a visitar-la de forma continuada. Els continguts haurien de ser revisats i ampliats de forma periòdica.

Exposicions virtuals, a considerar (2):

3. Cal potenciar la participació del navegant en els continguts de la pàgina: web 2.0, continguts interactius, jocs, realitat virtual.

Alguns exemples: 1. http://

www.nga.gov/exhibitions/2007/turner/index.shtm Turner a la National Gallery of Art. Idea molt simple, sense informació addicional ni recorregut.

2. http://www.moma.org/interactives/exhibitions/2009/timburton/ Tim Burton al MOMA. Complementa el que el visitant pot trobar a l’exposició física.

Exposicions 2.0Fins ara, s’han utilitzat el 2.0 per a la difusió d’exposicions, només en una direcció, com un monòleg.Els usuaris, cada vegada més, volen poder expressar les seves opinions i participar en la creació de continguts

http://www20.gencat.cat/portal/site/memorialdemocratic/menuitem.c6989089440295457839a410b0c0e1a0/?vgnextoid=6ec08b6b35945210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=6ec08b6b35945210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

Exposicions 2.0 (2)Amb les exposicions 2.0 aconseguim: Fer partícep a l’usuari de l’exposició. No

només com a espectador L’usuari s’involucra en el projecte, se’l fa

seu i ens ajuda en la difusió Amb un projecte 2.0 la opinió de l’usuari

ens arriba de forma immediata

Exposicions 2.0 (3)Per crear una exposició 2.0, ens cal passar per totes les etapes de les exposicions documentals i virtuals. Altres requeriments: Acotar exactament què pot formar part de

l’exposició i que no (establir límits) Marcar terminis de recollida de

documentació Estar oberts a qualsevol altre idea o

suggeriment

Exposicions 2.0 (3) Saber aprofitar el feedback que ens arriba

dels usuaris i buscar-ne sempre la part positiva

Mantenir l’exposició activa Aprofitar les pròpies eines 2.0 per fer-ne

difusió

ExemplesExposició virtual de dibuixos infantils a Facebook https://www.facebook.com/media/set/?set=a.10150151708920216.283165.175985090215&type=3

Bibliografia Alonso Fernández, L. García Fernández, I. Diseño de

exposiciones: concepto, instalación y montaje. 2ª ed. Madrid: Alianza Editorial, 2010

Bellido Gant, M.L. Arte, museos y nuevas tecnologías. Gijón: Trea, 2001

Carreras Monfort, C. Munilla Cabrillana, G. Patrimoni digital: un nou mitjà al servei de les institucions culturals. Barcelona: Editorial UOC, 2007.

¿Cómo se cuelga un cuadro virtual?: las exposiciones en la era digital. J.C. Rico [coord.] Gijón: Trea, 2009

Exponer documentos: diseño y producción de muestras documentales. L. Hernández Olivera [ed.] Salamanca: ACAL, 2010

Amanda Marín

@amarinma

amarinma@josoc.cat

www.amandamarin.cat