Fertilitzar amb dejeccions (i els seus derivats) per a una … · 2016-05-20 · TEST FS FL PP FL...

Mas Badia

Fertilitzar amb dejeccions (i els seus

derivats) per a una producció de qualitat

Francesc Domingo IRTA-Fundació Mas Badia

Millores en la gestió dels purins: des de la granja fins a la fertilització orgànica Vic, 18 març 2016

Mas Badia

Qualitat?

• No renunciar a la producció.

• Qualitat del gra:

Contingut en proteïna (panificació, pinso,...).

Densitat i pes del gra.

Micotoxines.

• Qualitat del farratge:

Contingut en proteïna.

Digestibilitat.

...

• Qualitat del medi:

Sòl.

Aigua.

Aire.

Mas Badia

Dejeccions (i els seus derivats)?

• Fems

• Purins:

Porcí maternitat

Porcí engreix

Boví

• Fracció líquida de purins

• Fracció sòlida de la separació S/L

• Compost

• Digerits de digestió anaeròbia

• …

Mas Badia

Aplicarem purins en el futur?

• Actualment: aplicacions de dejeccions ramaderes al camp.

• S’està estenent la disponibilitat d’altres materials orgànics

derivats de les dejeccions:

Per circumstàncies diverses, generals o locals.

Tractaments en les dejeccions per una gestió adaptada.

Provinents només de dejeccions o mescles amb altres subproductes.

Disponibilitat de materials per aplicar amb característiques diferents de

l’original.

• La separació de les fases sòlida i líquida dels purins és un

tractament que s’està implantant en diferents zones.

• Cal utilitzar tots aquests materials de forma eficient.

Mas Badia

Quan necessiten els

nutrients els cultius?

Les extraccions de nutrients augmenten a mesura que el cultiu es

desenvolupa. I aquestes son majors quan major és la producció final.

Fons

Cobertora 1

Cobertora 2

Quan necessiten els nutrients els cultius?

! Les aplicacions

en una sola dosi en

fons NO són

eficients

Cal REPARTIR l’adobat a mesura que el cultiu necessita els nutrients,

principalment el nitrogen.

Fraccionar les cobertores optimitza la producció i la qualitat del cultiu.

Quan necessiten els nutrients els cultius?

Producció

Qualitat 0-0

0-40

40-0

0-80

40-40

80-040-80

80-40

80-80

y = -0,0385x2 + 11,078x + 4866,9R² = 0,5655

4000

4500

5000

5500

6000

0 40 80 120 160

GALEON

Dosi de N (kg N/ha) aportada en cobertora

Pro

du

cció

(kg g

ra /

ha)

0-0

0-40

40-0

0-80

40-40

80-0

40-80

80-40

80-80

y = -6E-05x2 + 0,0239x + 12,339R² = 0,8578

12

13

14

15

16

0 40 80 120 160

GALEON

Dosi de N (kg N/ha) aportada en cobertora

Contingut

en p

rote

ïna

(%)

Mas Badia

Efectes en producció i

qualitat del gra de les

aplicacions de dejeccions

i derivats

Efecte de l’ús de dejeccions en el

contingut en proteïna

• La utilització de dejeccions ramaderes en la fertilització del blat comporta

un major contingut de proteïna en el gra.

8

9

10

11

12

13

14

15

Anza Galeon Galera

Co

nti

ng

ut

en

Pro

teïn

a (

%)

SENSE adobs orgànics o esporàdicament

AMB adobs orgànics habitualment

Producció quan s’apliquen

dejeccions en fons

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

0 0 70 (FL) 0 70 0 70 70 40+40

0 170 100 170 100 170 100 0 0

TEST FS FL PP FL MIN

Pro

du

cció

al 1

3 %

hu

mit

at (

kg/h

a)

r2= 0,50 coef.var.= 20,81 p-val.= 0,12 Localitat: Fornells de la Selva

Cobertora

Fons

• L’aportació de nutrients de la fracció sòlida és molt baixa en el primer cultiu després de

l’aplicació.

• Les aportacions de la fracció líquida i purins en fons tenen un efecte similar a les

aplicacions fraccionades de N mineral en cobertora.

Producció quan s’apliquen

en cobertora

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

0 0 70 (FL) 0 70 0 70 70 40+40

0 170 100 170 100 170 100 0 0

TEST FS FL PP FL MIN

Pro

du

cció

al 1

3 %

hu

mit

at (

kg/h

a)

r2= 0,50 coef.var.= 20,81 p-val.= 0,12 Localitat: Fornells de la Selva

Cobertora

Fons

• El fraccionament de les aplicacions (dosi total de 170 kg N/ha), aportant fracció líquida o

purins en cobertora, millora l’estat nutricional i la producció del cultiu.

Com afecten el contingut en proteïna?

8

9

10

11

12

13

14

15

16

0 0 70 (FL) 0 70 0 70 70 40+40

0 170 100 170 100 170 100 0 0

TEST FS FL PP FL MIN

Pro

teïn

a (%

)

r2= 0,95 coef.var.= 4,84 p-val.= <,0001 Localitat: Fornells de la Selva

a ab

cb

cd

de de

ef

f f

+ 1,8 pp

+ 1,5 pp

+ 2,0 pp

Cobertora

Fons

- L’aplicació de FL o purins en cobertora primerenca, aplicacions fraccionades, comporten un

augment important del contingut de proteïna del gra.

Aportar dejeccions ramaderes als cereals i

Aplicar purins en cobertora

AJUDA A MILLORAR LA QUALITAT DEL GRA

Mas Badia

Efectes en la

qualitat del farratge de les

aplicacions de dejeccions

RAIGRÀS

• Proteïna

Proteïna bruta

• Fibra

• Digestibilitat

• Compostos nitrogenats

Amoni

Nitrat

• …

Raigràs (L. multiflorum var westerworldicum “Italià”): varietat anual molt productiva

Necessitats elevades de nutrients

L’elevada fertilització no presenta problemes de producció aparents

! ……. i la qualitat ??

• Elevada variabilitat en

contingut en proteïna i

altres paràmetres.

> Depèn molt del

moment (estadi) del

dall

> Cal veure si es

prioritza producció o

contingut en proteïna

any PARCEL·LAPROTEÏNA

BRUTA.

(%)

   FIBRA

NEUTRA

(%)

   FIBRA

ÀCIDA

(%)

   LAD

(%)

 CENDRE

S (%)

POTASSI

(%)

FÒSFOR

(%)

   CLOR

(%)

   SOFRE

(%)

SODI

(%)

ParcCom-1 15 41,9 25 2,4 6,9 3 0,3 2,6 0,22 0,7

ParcCom-2 14,9 41,5 25,7 3,3 11,3 4 0,5 1,21 0,36 0,2

ParcCom-3 14,8 42,7 25,2 2,3 11,7 4 0,4 1,75 0,21 0,1

ParcCom-4 16,9 46 28,3 3,3 10,6 3,5 0,4 1,99 0,13 0,4

ParcCom-5 15,4 45 27,7 3,5 10,2 3 0,4 1,53 0,21 0,2

ParcCom-6a 7,6 47 31,1 4,6 7,9 2,1 0,3 1,02 0,18 0,1

ParcCom-6b 11,3 48,8 32,1 4,7 8,9 2,6 0,3 1,56 0,14 0,1

ParcCom-7 14,8 46 27,6 4,4 9,2 3,1 0,4 1,85 0,13 0,2

ParcCom-8 6,9 50,6 32,1 4,4 7,9 2,1 0,3 0,52 0,19 0,1

ParcCom-9 13,3 52,9 31,2 4,4 10,8 0,4 3,4 1,25 0,16 0,3

ParcCom-10 6,6 50,4 30,3 4,3 7,7 0,2 2,5 1,45 0,1 0,1

ParcCom-11 10,9 46,9 27,5 3,3 10,8 0,3 3,5 0,54 0,13 0,2

ParcCom-12 12,1 45 27,2 3,5 11,3 0,4 4,2 1,92 0,1 0,4

ParcCom-13 9,2 58,9 36,6 15,1 9,9 0,3 3,2 1,51 0,16 0,2

ParcCom-14 8,8 58,1 36,3 18,1 8,1 0,2 1,9 1,42 0,15 0,2

20

12

-13

20

14

-15

QUALITAT FARRATGERA CLÀSSICA DEL RAIGRÀS

Mas Badia

Efectes en la

qualitat del farratge dels

nivells alts de fertilització

Nitrat (NO3

-)

Prové de: - Dejeccions ramaderes - Matèria orgànica del sòl - Adobs minerals - Aigua de reg - …

És la forma principal que assimilen les plantes

Amoni (NH4

+)

Proteïna L’anàlisi de proteïna bruta en realitat determina: Proteïna + Amoni

Nitrat i Amoni es poden acumular en la planta per diferents causes: - Fertilització excessiva - Algun estrés en el cultiu:

• Sequera • Temperatures • Malalties • Desequilibris nutricionals

Possible incidència en la nutrició dels animals

S’acumulen principalment en les tiges i parts més baixes de les fulles

COMPOSTOS DE NITROGEN EN LA PLANTA

Possible toxicitat per ingesta excessiva de nitrats

Els animals ingereixen nitrats que provenen de:

• l’aigua • el menjar (verd, silo, pinso,…)

Toxicitat aguda

Toxicitat subclínica o crònica

Problemes diversos greus fins mort dels animals

• Pèrdua de gana • Aborts • Disminució fertilitat • Dèficit vitamines • Disminució producció llet • Menor longevitat dels animals • Feblesa

Contingut en nitrat (ppm sobre matèria seca)

Resposta dels animals

< 3000 Normal si ració adequada

3000-6000 Perillós per vaques prenyades i animals joves

6000-9000 Poca gana, creixement lent, deficiència vitamina, menor producció de llet,…

> 9000 Potencialment mortal. Aborts, poca producció,…

Resposta dels animals segons el contingut en nitrats del menjar subministrat

EFECTES EN ELS ANIMALS DE LA INGESTA DE NITRATS

Nitrogen amoniacal Nitrogen nítric

ParcMatèria

seca (%)

N total

(%)

( g N-NH4

/kg mf)

( % sobre

N total)

(mg N-

NO3 /kg

mf)

(mg NO3

/kg MS)

ParcCom-1 15,11 2,40 0,33 9,1 205,0 6006ParcCom-2 14,64 2,38 0,26 7,5 171,2 5179

ParcCom-3 29,09 2,37 1,02 14,8 340,7 5187ParcCom-4 15,76 2,70 0,32 7,5 45,1 1266

ParcCom-5 16,15 2,46 0,4 10,1 356,1 9766

ParcCom-6 20,51 1,22 0,23 9,2 26,6 574ParcCom-7 23,61 2,37 0,67 12,0 473,8 8888

ParcCom-8 28,27 1,10 0,2 6,4 21,1 330

ParcCom-9 24,13 2,13 0,66 12,9 98,9 1816

ParcCom-10 16,36 1,06 0,36 20,8 63,7 1725

ParcCom-11 33,98 1,74 0,34 5,7 25,4 331

ParcCom-12 23,57 1,94 1,55 34,0 538,7 10120

ParcCom-13 21,87 1,47 0,56 17,4 67,4 1365

ParcCom-14 34,40 1,41 0,61 12,6 13,1 169

20

12

-13

20

14

-15

RESULTATS: NITRATS I AMONI EN PLANTA - 1

Excés de N en planta en algunes mostres !!!

NITRATS I AMONI EN PLANTA

S’observa una tendència d’acumulació de N nítric i amoniacal, en els teixits

vegetals a mesura que incrementa el rang de fertilització.

Rang de fertilització segons els kg de nitrogen total

aportat amb adobs orgànics i minerals per hectàrea

0

20

40

60

80

100

120

140

160

180

200

MOLT BAIX (MB) BAIX (B) MITJÀ (M) Alt (A) MOLT ALT (MA)

Nitrogen Nítric (N-NO3) mg N/kg mf

(3) (3)

(6)

(18)

(2)

Mas Badia

Qualitat ambiental i

pràctiques de fertilització

Els paràmetres de sòls que poden modificar-se per la fertilització són el contingut en nutrients i la riquesa en matèria orgànica Si alguns paràmetres són excessius hi pot haver problemes segons normatives vigents Problemàtica per desequilibris en continguts de nutrients

Contingut en M.O. ox. (%) Interpretació

< 0.9 Molt baix

0.9-1.4 Baix

1.4-1.9 Mitjà-baix

1.9-2.4 Mitjà

2.4-2.9 Mitjà-alt

2.9-3.9 Alt

>3.9 Molt alt

Exemple: Interpretació dels continguts en Matèria Orgànica (%) oxidable del sòl

Es considera excessiu si contingut: >35 ppm N-nítric, en secà >45 ppm N-nítric, en regadiu

>150 ppm P Olsen

PARÀMETRES DE FERTILITAT DE SÒLS - 1

• Acumulació molt alta de N total

en el sòl

• Contingut de N nítric és molt alt

per ser mostreig a collita del

raigràs: Entre 40 i 85 kg N/ha en

els primers 30 cm

• L’elevat contingut en M.O. i una

baixa relació C/N (al voltant de 4-

6) indica que es produirà una

mineralització important de N

orgànic.

RESULTATS: PARÀMETRES DE FERTILITAT DE SÒLS - 1

Parc MO (%)

N total

(%)

N nítric

(ppm

N-NO3)

ParcCom-1 2,72 0,22 15,6

ParcCom-2 2,35 0,17 18

ParcCom-3 2,8 0,21 16,9

ParcCom-4 2,49 0,17 11,4

ParcCom-5 3,47 0,27 12,9

ParcCom-6 3,32 0,23 11,7

ParcCom-7 3,29 0,24 14,7

ParcCom-8 2,43 0,17 9,6

ParcCom-9 2,09 0,14 14,9

ParcCom-10 3,13 0,19 19,9

ParcCom-11 3,31 0,23 8,4

ParcCom-12 2,89 0,21 14,6

ParcCom-13 2,89 0,21 17,4

ParcCom-14 2,36 0,17 17,4

20

12

-13

20

14

-15

!

Parc

P Olsen

(ppm)

K Ac-am

(ppm) Ca (ppm) Mg (ppm)

ParcCom-1 85 299 858 341

ParcCom-2 133 165 2036 260

ParcCom-3 78 448 1100 238

ParcCom-4 82 292 918 236

ParcCom-5 128 590 1366 357

ParcCom-6 123 665 840 309

ParcCom-7 93 269 1114 276

ParcCom-8 39 143 1282 215

ParcCom-9 42 311 0 0

ParcCom-10 147 325 0 0

ParcCom-11 38 442 0 0

ParcCom-12 74 718 0 0

ParcCom-13 67 503 0 0

ParcCom-14 59 328 0 0

20

12

-13

20

14

-15

• Les parcel·les amb aports

reiterats de dejeccions

ramaderes presenten continguts

de fòsfor molt elevats.

• Aports de NPK amb dejeccions

ramaderes ≠ extraccions de NPK

dels cultius

•Acumulació molt alta de fòsfor

(P), potassi (K) i magnesi (Mg) en

el sòl

• Els resultats de les parcel·les

evaluades durant aquesta última

campanya son similars a

l’anterior

RESULTATS: PARÀMETRES DE FERTILITAT DE SÒLS - 1

!

Les aportacions de N, P i K amb les dejeccions ramaderes no mantenen la mateixa proporció que les extraccions d’aquests nutrients que fan els cultius. En general el fòsfor és el que presenta un major desequilibri.

! L’aportació continuada de

dejeccions ramaderes al sòl provoca un increment del contingut de fòsfor, que pot arribar a ser excessiu

0

50

100

150

200

250

0 25 50 75 100 125

Extr

acci

on

s (k

g/h

a)

dies

kg P/ha

kg K/ha

PARÀMETRES DE FERTILITAT DE SÒLS - 2

Es considera excessiu si contingut: >150 ppm P Olsen

Aportar dejeccions ramaderes (i els seus derivats) contribueix a

incrementar el contingut en proteïna del gra de cereal d’hivern.

Les cobertores (febrer - principis de març) amb purins i les seves fraccions

líquides contribueixen a augmentar la producció i el contingut en

proteïna del gra, de forma molt marcada.

MISSATGES A RETENIR

o La major part del N de purins, fraccions líquides i digestat de biogàs és N mineral,

per això son materials adequats per aplicacions amb el cultiu en creixement

(cobertora).

o Les aplicacions d’adobs en cobertora son més eficients ja que les extraccions

augmenten a mesura que el cultiu es desenvolupa, i s’aporten els nutrients en el

moment en què el cultiu ho necessita, evitant pèrdues de nutrients cap el medi.

El contingut en proteïna alt del gra o del farratge pot permetre reduir la

importació de productes proteics amb preus elevats (menor cost

d’explotació).

Una fertilització alta del raigràs repercuteix en continguts de N

amoniacal i nítric en planta elevats, que poden representar problemes en

el bestiar.

L’elevada fertilització provoca acumulacions al sòl de determinats

nutrients que no s’extreuen en proporcions equilibrades.

Mas Badia

Francesc Domingo Olivé ( francesc.domingo@irta.cat )

Gràcies per la vostra atenció

Mas Badia

Fertilitzar amb dejeccions (i els seus

derivats) per a una producció de qualitat

Francesc Domingo IRTA-Fundació Mas Badia

Millores en la gestió dels purins: des de la granja fins a la fertilització orgànica Vic, 18 març 2016