View
1
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
2015-06 Presentació noves figures Pàgina 1
Bona vesprada a totes i a tots. Gràcies per vindre.
Este passat Corpus ha fet 23 anys que es van estrenar els nous
Gegants Cristians i Moros fets per Jordi Arrue. Uns mesos abans, es
constituïa l’Associació de Gegants i Cabets, amb la finalitat de
recuperar, mantindre i difondre la nostra festa; finalitat que creiem
que s’ha assolit ja fa bastant de temps.
Però a banda d’aquestes tasques, sempre hem tingut inquietuds per
saber l’origen i qualsevol dada històrica relacionada amb els GiC. Per
això, va ser una notícia molt important per a nosaltres quan fa uns
anys, Vicent Terol, arxiver Municipal, ens va traslladar la referència
més antiga sobre les nostres figures i que va trobar a un llibre de
l’arxiu
6 juliol de 1609
72s 10d a Simeon Prats (fuster) “per adobar la tartuga, gigants e portar aquells, pintar los
senyals y adreços per al misteri de Adam”.
Situava a inicis del segle XVII, la primera notícia de l’existència de
Gegants, però havien de ser anteriors perquè es pagava al sr. Prats
per arreglar-los.
Però, al mateix temps, parlava d’arreglar una Tartuga. A què es
referia? Què era una tartuga per haver-se d’adobar? Ho vam
investigar i el descobriment el vam deixar en un segon lloc, aparcat
però no oblidat, fins que arribés el moment oportú. Si ho recordeu, a
la casella 51 del joc dels Cabets que es va repartir entre els escolars el
passat Aplec hi vam fer menció:
“A l’arxiu municipal hi ha dades de l’existència d’una Tartuga que
forma part del bestiari del nostre Corpus. La veurem de nou?
2015-06 Presentació noves figures Pàgina 2
Si avancem en el temps, l’últim diumenge d’octubre passat, acabat el
6é Aplec de Gegants i Cabets, i comentant els esdeveniments del cap
de setmana amb el sr. Alcalde Jorge Rodríguez i el sr. Regidor de
Cultura, José Antonio Calabuig Oviedo, els vam indicar que teníem
informació de l’existència d’una figura de bestiari a Ontinyent. Per la
nostra part, estàvem disposats igual que en 1992 amb els GiC,
d’assumir la responsabilitat de fer-se càrrec del seu manteniment i
traure-la al carrer.
Davant la seua favorable acollida, ens vam posar mans a l’obra per
buscar taller, pressupostos, compositor de la música, estudiar més a
fons des del punt de vista històric i semàntic què significava la
Tartuga, etc. Immersos en aquesta nova tasca, des de l’Arxiu
Municipal ens va arribar una nova sorpresa perquè van sorgir
referències d’una altra figura de bestiari, l’Àguila.
I, a més, la seua construcció era anterior, perquè al 1577 se’n
construeix una i un any després es substitueix per una altra de millor
qualitat:
1578
215 sous a mestre Loís Monyós, imaginari, per les mans de fer la Àguila per al dia del Corpus y
més donà al mateix tres sous y deu diners per fer un descançador.
Ens vam plantejar si s’aprofitava l’oportunitat que se’ns presentava i
dúiem endavant el projecte de recuperar tant l’Àguila com la Tartuga.
Com totes dues parts, Ajuntament i Associació, hi vam estar d’acord,
portem des de finals d’octubre de 2014 treballant perquè a finals del
present any, Ontinyent recupere, més de 400 anys després, les dues
figures: la Tartuga i l’Àguila.
2015-06 Presentació noves figures Pàgina 3
Què representen?
La Tartuga representa el mal. La llegenda conta que a l’Edat Mitjana,
en la ciutat occitana de Tarascó hi vivia al riu Roine un animal
monstruós que es menjava a tots i a tot. Fins que un dia, Santa Marta
va acudir en ajuda dels habitants de la zona i s’hi va apropar al
monstre, el qual es va tornar dòcil, deixant-se lligar amb un cinturó
que duia la Santa i es va deixar portar fins a una població, on diu la
llegenda que va ser morta.
És una clara al·legoria del triomf del bé, representat per Santa Marta,
sobre la maldat, representat per la Tartuga.
També se la coneix amb els noms de Tarasca o Cucafera.
Tarasca de València Tarasca de Tudela (Navarra) amb Santa Marta
L’Àguila és l’antítesi de la Tartuga. És la senyora dels aires i es
representa amb corona. Des del punt de vista religiós, representa a
l’evangelista Sant Joan; però sens dubte on presenta una major
importància és des del punt de vista civil perquè representa a la
pròpia ciutat i és símbol del poder municipal. Es pot afirmar que es
tracta de la figura de bestiari actual amb la simbologia més
important. Té unes funcions protocolàries en la festa respecte a la
resta d’elements participatius: És el personatge encarregat de saludar
a les autoritats o de rebre amb el seu ball, invitats solemnes. En molts
llocs sol fer el seu ball dins la Casa Consistorial, davant la Custòdia o
Patrons de la ciutat i inclús dins de les esglésies.
2015-06 Presentació noves figures Pàgina 4
.
Águila de Morella (1920)
Àliga de Reus (Tarragona) Àliga de Tàrrega (Lleida)
Àliga, Víbria i Tarasca de Barcelona
En distintes ocasions ha sorgit la paraula bestiari. Es tracta de figures
que representen animals i cadascuna d’elles tenia i té una
simbologia. Per desgràcia, a les nostres terres són poc conegudes per
no dir que pràcticament inexistents actualment. D’Àguiles en podem
trobar tan sols a València i a Morella, mentre que de Tartugues,
tarasques o cucaferes, en trobem a València capital. A altres indrets,
2015-06 Presentació noves figures Pàgina 5
com Catalunya, són més nombroses no tan sols aquestes dues sinó
un ampli repertori de figures.
Però nosaltres, no hem proposat recuperar aquestes perquè ens
abelleix, o perquè ens semblen més interessants, sinó perquè tenim
constància històrica de la seua existència a la nostra ciutat; de la
mateixa manera que en els últims anys s’han reincorporat altres balls
processionals i, per què no, en un futur esperem recuperar-ne més.
Construcció de les noves figures d’ara a fi d’any
Malgrat que sabem de l’existència de les figures ja al S. XVI no tenim
cap descripció exacta ni cap dibuix de com eren. Disposem d’algunes
pinzellades que ens ajuden un poc a perfilar com volem que siguen.
Hem intentat buscar informació, dibuixos i altra documentació que
se’ns ha posat a l’abast per a donar les directrius als tallers per a la
seua construcció i, sempre que hem pogut, hem anat el més
endarrere possible en el temps.
L’Àguila d’Ontinyent
La figura de l’Àguila ja està en procés de construcció. En breu,
haurem d’anar al taller del constructor per a supervisar-la abans que
passe al procés definitiu de fer-la en fibra de vidre i posar els
guarniments.
Sabem que era daurada i volem donar-li uns trets per a què puga ser
identificada amb Ontinyent: durà la Corona de l’escut de la nostra
ciutat i l’espiell per on mirarà el portador de la figura durà la senyera
que també hi figura a l’escut heràldic. Finalment, no sé si us heu fixat
alguna vegada en que n’hi ha una perspectiva del Benicadell on hom
es pot imaginar la silueta d’una Àguila; la nostra figura intentarà,
vista per darrere recrear aquesta imatge.
2015-06 Presentació noves figures Pàgina 6
Està prevista la presentació aprofitant la festivitat del 9 d’octubre.
¿Quin dia millor que el de tots els valencians per a estrenar-la? Com
ja hem dit, és una figura que representarà la ciutat.
La música del nou ball i de la cercavila l’ha composada Saül Gómez.
La Tartuga d’Ontinyent
Pel que fa a la Tartuga, el taller que es farà càrrec de la construcció es
basarà en un dibuix del S.XVI que hem localitzat per internet i que
s’hi troba al Museu Nacional de París.
Aquest text està en llatí i la traducció al valencià diu: “I era més gros que un
bou, més llarg que un cavall, amb boca i cap de lleó; dents esmolades com espases; escates
grosses com banyes tallants; cabellera equina; llom punxegut com una destral; pits, potes i
urpes d’ós; cua de serp; protegit, com una tortuga, per dos escuts amb forma de mitja lluna,
un a cada costat.” Recordem que la Tartuga representa el mal.
2015-06 Presentació noves figures Pàgina 7
Amb aquesta descripció, poc més es pot destacar sinó que seran dos
els portadors necessaris per a dur la figura.
La presentació, en aquest cas, serà la vespra de la Puríssima, dia 7 de
desembre.
La música del ball i de la cercavila l’ha composada Ferran Sanchis.
Fins al dia de l’estrena no se sabrà com som, per a mantindre la
sorpresa.
2015-06 Presentació noves figures Pàgina 8
Agraïments
No voldria concloure sense agrair públicament, la gent i col·lectius
que a hores d’ara ens estan ajudant a fer realitat aquest projecte:
1) En primer lloc, l’Ajuntament d’Ontinyent, en la figura del sr.
Alcalde i Regidor de Cultura per creure amb nosaltres i amb el
que fem.
2) A Saül Gómez i Ferran Sanchis, compositors de la música.
3) A Concepció Tortosa i Rafa Cantavella, per buscar el ball més
lluïdor per a cada figura.
4) A Rafel Ballester, per la construcció de la corona de l’Àguila.
5) A Vicent Terol, arxiver Municipal, per compartir els seus
descobriments, sense els quals no haguérem començat aquesta
aventura.
6) A Josep Sanchis, pel treball filològic que ens ha fet per poder
entendre millor que és una Tartuga.
7) A Inés Portero, per traduir-nos el text manuscrit del llatí.
8) I a tots els components de l’Associació de Gegants i Cabets
d’Ontinyent, per compartir la il·lusió de crear aquestes dues
figures i per acceptar tot el treball que tindrem d’ara endavant.
I fins a l’estrena, segur que tindrem la col·laboració de més gent
i col·lectius a qui els donem anticipadament les gràcies.
Sabem que els GiC són molt volguts per tots els ontinyentins i
ontinyentines. És feina nostra que amb el temps, se senten
identificades i orgulloses de les dues noves figures que ben prompte
tindrem, igual que ho estan amb els GiC.
Moltes gràcies.
Recommended