View
236
Download
5
Category
Preview:
DESCRIPTION
Revista tecnica del sector referente al gremi de serrallers de Catalunya
Citation preview
bu lletít any 1380NOV./DES. 2008 • NÚM. 317
sumari publicitat
En cas de canvi d´adreça, pot utilitzar la butlleta adjunta per informar-nos de les noves dades, enviant-la a:
TECNOPRESS EDICIONES, S.L.Comtes de Bell-lloc 156 • 08014 Barcelona
Fax: 934 396 759 • E-mail: infolector@ciberperfi l.com
bu lletítAsseguri la recepció del seu exemplar del
EMPRESA .............................................................................................................................................................ATENCIÓ ...............................................................................................................................................................DOMICILI ...............................................................................................................................................................C.P. ................................... POBLACIÓ ................................................ PROVINCIA ...........................................TELÈFON ........................................................................ FAX ..............................................................................E-MAIL ............................................................................ WEBSITE .....................................................................
Aprimatic Int. Portada i 58
Automatismos For, S.A. 27 i 58
Banc Sabadell 49
BGM 58
Cerrajería G. Acosta 59
Cerrajería Surclau 60
Clemsa Contraportada i 58
C.M.C 59
Construmat 31
Const. Alumini i Ferro 58
Const. Met. AGM 60
Continox Cataluña 60
Galtesa Int. Contraportada i 60
Gremicat 23
Hecmar 58
Incobar 60
Ingalsa 13 i 61
J.A. Mansergas 59
José y Federico Jordi 58
Moval 5
Nova-Ferr Portada, 19 i 59
Pablo Muñoz 60
Pacheco Forja 59
Pidemunt 59
Procasa 59
Sabutom 58
Serralleria March 59
Soler Seguridad 33 i 60
Ventiklar 61
Viatges Crisol 57
4
informació
Sol·licitada una moratòriade les quotes a la Seguretat SocialRecollint les inquietuds reiterada-
ment expressades pel nostre Gremi
entre d’altres associacions i empre-
ses, Pimec ha enviat una carta al
Govern central, en concret als mi-
nistres d’Economia i Treball, Pedro
Solbes i Celestino Corbacho, res-
pectivament, sol·licitant que articuli
urgentment un procediment per fer
efectiva una moratòria temporal, i
sense recàrrecs, de les quotes em-
presarials que les pimes han de fer
efectives a les Seguretat Social per
aquelles empreses que ho sol·licitin.
Així doncs, reivindiquem la posada
en marxa d’aquesta mesura davant
la situació d’ofegament fi nancer
que estan patint les pimes, i per la
inquietud de que les mesures que
el Govern ha posat en marxa per
garantir la liquiditat del sistema fi -
nancer espanyol tinguin fi nalment
com a destí les pimes, el col·lectiu
més castigat per la crisi.
En aquest sentit, demanen que es
concreti la seva instrumentalització
amb la màxima urgència, ja que la
situació econòmica ho requereix, i
que els recursos econòmics es des-
tinin a les pimes tant per fi nançar
inversions com per solucionar pro-
blemes de tresoreria.
Aquesta mesura temporal d’ajuda
econòmica que proposem al Go-
vern cessaria en l’instant en que
les mesures aprovades per Go-
vern arribin a les pimes i, per tant,
hauria d’anar acompanyada d’un
procediment temporal i gradual
de pagament de les quotes no
abonades durant aquest període
transitori.
Solucions a problemes de morositat
A causa de l’increment de la morositat a les transaccions comercials, i el greu perjudici econòmic que provoca a les pimes, es veu la necessitat de fer una major atenció a la co-rrecta formalització i utilització de la documentació que acredita les relacions existents amb els clients, com serien entre d’altres, aquells documents que acreditin les comandes o l’acceptació de pressupostos o ofertes, així com els albarans de lliurament, adreçats a l’acreditació de la correcta prestació del servei o l’entrega de béns.
Així mateix, davant dels impagats,
les pimes es veuen perjudicades en
una doble vessant, no només per
no cobrar les factures emeses, si no
per haver d’abonar, de manera obli-
gatòria, les quantitats en concepte
d’IVA que s’hi refl ecteixen, essent
possible la seva recuperació quan
es produeixi una reclamació judicial
davant l’impagat.
En aquest sentit, la Llei 1/2000, de
7 de gener, d’enjudiciament civil,
facilita dos procediments espe-
cials, como són el procés monitori
i el canviari, els quals van adreçats
a reclamar d’una manera àgil i rà-
pida les quantitats impagades.
A la mateixa línea, la Llei 3/2004, de
29 de desembre, de mesures de lluita
contra la morositat a les operacions
comercials, entre empreses o aques-
tes i el sector públic, estableix tant
la meritació automàtica d’interessos
de demora per l’incompliment
del pagament de les factures a la
seva data de venciment, que és del
11,07% al segon semestre de l’any
2008, com el dret a reclamar al deu-
tor una indemnització per les despe-
ses de cobrament, fi ns a un 15% de
la quantia del deute.
D’aquesta manera, no només es té
dret a percebre l’import al qual as-
cendeix el deute, si no també els in-
teressos de demora i les despeses de
cobrament que es generin, podent
recuperar l’IVA d’aquelles factures
totalment o parcialment impaga-
des, si la reclamació es porta a terme
mitjançant un procediment judicial.
El Departament Jurídic del Gremi es
posa a la vostra disposició per aten-
dre les vostres consultes, mitjançant
el Tel. 93 301 66 46.
5
informació
S’amplia el períodede coexistència del marcat CEDesprés de la reunió del Comi-
té Permanente de la Directiva
de Productos de Construcción,
reunida l’11 de novembre, es
fa efectiva la ampliació d’un
any del període de coexistència
per al marcat CE de finestres.
Informem que ha estat apro-
vat l’ajornament de la data fi nal
del període de coexistència, per
l’entrada en vigor del marcat CE
de fi nestres, fi ns el 1-02-2010.
Aquest acord serà ratificat
quan sigui publicat al Diario
Oficial de la Unión Europea
(DOUE), i posteriorment al
BOE, la qual cosa es pot demo-
rar un temps.
Classificació Nacional d’Activitats Econòmiques
La Classifi cació Nacional d’Activitats Econòmiques 2009 (CNAE-2009) està establerta a efectesestadístics per l’administració pública, amb l’objectiu de identifi car i classifi car els sectors empresarials.
El CNAE-2009 serà d’aplicació des
del 1 de gener de 2009, i incorpo-
rarà diverses modifi cacions en re-
lació amb l’anterior taula aprova-
da al 2003. Independentment del
tipus d’ activitat de les empreses, to-
tes han de tenir la seva identifi cació
de CNAE, sent aquesta exigida per
l’administració en nombrosos docu-
ments, i per tant és molt important un
enquadrament correcte de l’empresa
en el seu codi corresponent.
És aconsellable doncs, que compro-
vi que l’epigraf on la seva empre-
sa està enquadrada és el correcte
i que, en cas contrari, o si existeix
qualsevol dubte, consulti amb el
nostre Gremi.
6
informació
La crisi econòmica afecta a la inflació
A l’octubre, l’Índex de Preus de Consum (IPC) va registrar un avanç del 0,3% pel que fa al mes anterior. En termes interanuals, la inflació registra una significativa moderació i es situa en el 3,6%, nou dècimes inferior a la del mes de setembre, gràcies a la desacceleració dels preus dels aliments sense elaboració i dels productes energètics.
La taxa anual de la infl ació subja-
cent es situa al 2,9%, cinc dècimes
inferior a la del mes de setembre,
amb el que el diferencial amb
l’índex general disminueïx fi ns a
0,7 punts. Per la seva banda, el IPCA
(Índex de Preus de Consum Harmo-
nitzat), registra també un avanç del
3,6%, un punt menys que el mes an-
terior, el que ve a confi rmar la dada
avançada per l’Institut Nacional
d’Estadística el passat 30 d’octubre.
Si es compara el IPCA espanyol
amb el de la zona euro, que segons
l’indicador avançat es situarà al
3,2% en el mes d’octubre, s’observa
una notable contenció en el dife-
rencial d’infl ació fi ns a situar-se en
0,4 p.p., quan durant els últims do-
tze mesos s’havia situat entorn de 1
p.p .
En el creixement dels preus al mes
d’octubre pel que fa al mes anterior
han repercutit a la baixa fonamen-
talment els grups de transport, oci i
cultura, aliments i begudes no alco-
hòliques. El grup de transport, la va-
riació del qual cau el -2,5% a causa
de la baixada dels preus de carbu-
rants i lubrifi cants, suposa una de-
tracció de -0,392 punts a l’increment
de l’índex general. També el grup
d’oci i cultura, la variació de la qual
del -0,5% es deu principalment a
la disminució dels preus de viatge
organitzat, que implica una reper-
cussió negativa sobre l’IPC general
de -0,041 punts percentuals. Final-
ment, el grup d’aliments i begudes
no alcohòliques també registra una
retallada als seus preus, a causa de
la baixada dels preus del peix fresc
i la carn d’au i situa la seva taxa
mensual en el -0,1%, repercutint en
l’índex general -0,024 punts.
Considerant aquests tres grups ja
suposen una repercussió negativa
agregada sobre la variació mensual
de l’índex general de -0,457 p.p. Per
contra, els grups de vestit i calçat i
ensenyament han impulsat l’avanç
de l’IPC general a causa del inici de
la nova temporada d’hivern i el nou
curs escolar, amb taxes de variació
sobre el mes anterior del 9,2% i del
2,7%, respectivament.
La moderació del ritme d’increment
anual fi ns al 3,6%, s’ha produït a
causa del comportament menys in-
fl acionista dels preus d’alguns com-
ponents que han registrat una va-
riació en els seus preus menor que
la del mateix període de l’any ante-
rior, com els carburants i combusti-
bles o determinats aliments frescos
com la llet, els productes lactis, el pa
o la carn d’au, els formatges, el peix
fresc o els olis.
La desacceleració de l’economia
mundial està contribuint al descens
del preu del petroli. A l’octubre, el
preu del cru Brent va continuar la
tendència a la baixa que es va ini-
ciar a l’agost, fi ns i tot va arribar a
cotitzar per sota dels 60$/barril. Per
al conjunt del mes, el preu mig ha
estat de 72,1 $/barril, enfront dels
98,5 $/barril del mes de setembre,
registrant per primera vegada des
d’agost de 2007 un descens en taxa
interanual del -12,8%. Durant els
pròxims mesos, encara que el preu
del petroli no continués la seva ten-
dència a la baixa al mateix ritme
que aquests últims mesos, l’efecte
base pel que fa a l’últim trimestre
de 2007 farà que la infl ació segueixi
una senda de desacceleració, si-
tuant-se signifi cativament per sota
del 3% al fi nalitzar l’any.
Font: CEOE
7
informació
La Generalitat ofereix el servei Pimestic
Existeix la tendència a pensar que les TIC només són per empreses mitjanes o grans i que disposen d’elevats pressupostos, però la realitat és que existeixen diversitat de productes i serveis TIC adequats a les necessitats específiques de totes les empreses, encara que siguin pimes o micropimes i disposin de pressupostos reduïts i que poden millorar significativament la competitivitat de les mateixes.
Un exemple de com un petit canvi
tecnològic repercuteix en gran mesu-
ra en la competitivitat d’una empre-
sa el trobem en el cas d’Embotis Solà,
S.L., una pime càrnia de Vic, especia-
litzada en embotits, que va decidir
incorporar la factura electrònica (e-
factura) per interactuar amb els seus
clients. Embotits Solà, S.L. va prendre
la determinació d’incorporar la fac-
tura electrònica dins del seu circuit
administratiu per tal de continuar
venent a certs clients que l’exigien,
però amb aquesta millora va obtenir
molts més benefi cis: millor interacció
entre l’empresa i els clients, elimina-
ció de paperassa, estalvi en correu
postal, estalvi d’arxiu físic, noves
oportunitats de negoci, etc.
Què és el servei
d’orientació Pimestic?
El Servei d’Orientació Pimestic és
un servei d’assessorament inde-
pendent i de qualitat ofert per
la Generalitat de Catalunya i
adreçat a les pimes i micropimes
catalanes, per mitjà del qual una
persona experta en TIC i en pro-
cessos de negoci i homologats
per la Generalitat analitzarà
l’empresa a través d’una entre-
vista personal, on també podrà
resoldre tots els dubtes tecno-
lògics, i oferirà a l’empresari
un informe amb una proposta
d’actuacions, basades en l’ús de
les TIC. Això permetrà que el seu
negoci sigui més competitiu, re-
dueixi els costos i/o augmenti les
vendes.
Què costa el servei
d’orientació PIMESTIC?
S’ofereixen dos tipus de servei
en funció de les necessitats de
l’empresa. El servei d’orientació
bàsic, adreçat a empreses que
volen iniciar el seu camí cap a
l’aprofitament de les TIC. (Cost
del servei: 400 euros. Cost em-
presa: 100 euros. Subvenció Ge-
neralitat 300 euros).
I el servei d’orientació avançat,
adreçat a empreses que ja han
incorporat les noves tecnologies
però que volen millorar-ne el
seu grau d’aprofitament. (Cost
del servei: 1.000 euros. Cost em-
presa: 500 euros. Subvenció Ge-
neralitat 500 euros).
En tot cas, sol·licitar-ho és molt fà-
cil. Només cal omplir el formulari
de sol·licitud a la següent adreça
web:
www.pimestic.cat/
servei-orientacio/formulari.html.
Per a més informació contacteu al
902 20 66 20 o la plana web:
www.pimestic.cat
8
informació
Programa de Coordinació d’Activitats EmpresarialsCEOE posa a disposició dels em-
presaris una nova eina informàtica
gratuïta, denominada Programa de
Coordinació d’Activitats Empresa-
rials (PCAE) amb l’objectiu d’ajudar
als empresaris a complir de manera
senzilla i organitzada amb les obli-
gacions derivades de la coordinació
d’activitats empresarials en preven-
ció de riscos laborals. Es tracta d’un
software de gestió modern, accessi-
ble i universal que s’habilita com a
canal de comunicació comuna per
facilitar la relació i l’intercanvi de in-
formació entre empreses en aquesta
matèria.
Durant els mesos d’octubre i novem-
bre està previst celebrar-se a Madrid,
Barcelona, Sevilla, València i Bilbao
unes jornades informatives en les
quals es presentarà el citat PCAE.
Tota la informació sobre aquesta
eina, així com el manual de funcio-
nament, la guia pràctica de coor-
dinació d’activitats empresarials i
l’accés directe a la mateixa, està a
disposició en www.pcae.es.
S’amplia sis mesos l’aplicació de la normativa sobre el soroll
El Consell de Ministres ha aprovat un Reial decret pel qual s’amplia durant sis mesos el pe-ríode transitori perquè el document bàsic de protecció enfront del soroll del Codi Tècnic de l’Edificació (CTE) sigui d’obligat compliment. D’aquesta manera, a partir del 24 d’abril de 2009, totes els habitatges que es construeixin han de complir ja les especificitats tècniques recollides en el CTE en nom d’aconseguir la construcció d’habitatges sostenibles i respec-tuoses amb el medi ambient.
“L’extensió d’aquest període
transitori ha estat decidida en
atenció a les demandes de di-
versos dels sectors involucrats
en la posada en funcionament
d’aquesta norma, els quals ens
van demanar més temps per a
poder adequar-se a les exigèn-
cies tècniques establertes en el
document bàsic de CTE, i després
d’haver escoltat a totes les par-
ts implicades”, segons fonts del
propi Ministerio de Vivienda.
Així mateix, el Ministeri ha po-
gut constatar que “el mercat no
està sufi cientment madur per
a aplicar al 100% les exigències
d’aquesta normativa”. És per això
que ha considerat que “és millor
ampliar uns mesos el període
transitori i seguir treballant amb
el sector per a millorar les eines
d’aplicació del Document Bàsic
per a assegurar que el mateix
tingui un compliment rigorós i
major efectivitat”.
El Documento Básico de Protec-
ción contra el Ruido porta en
vigor des d’octubre de 2007. No
obstant això, el Real Decreto
que desenvolupa el contingut
del mateix establia un període
transitori d’un any en el qual es
permetia seguir aplicant la nor-
mativa prèvia a la matèria, de
manera que durant aquests dot-
ze mesos es podia optar per apli-
car l’anterior norma bàsica o les
noves exigències previstes al CTE.
Aquesta mesura es va adoptar
donada la complexitat tècnica
que té l’aplicació del document
bàsic.
El Documento Básico de Protec-
ción contra el Ruido suposa no
només un salt quantitatiu impor-
tant quant a nivells d’exigència,
sinó un signifi catiu salt qualitatiu
al considerar la infl uència mútua
dels diferents sistemes: estructu-
ra, tancaments i compartició.
Font: BEC
9
informació
El cobrament dels suministres, d’importància vital
Conscient de les reclamacions de diverses entitats empresarials, entre elles el nostre Gremi, Cepco ha advertit al Govern Espanyol sobre la situació complicada que pateixen les empreses subministradores de materials de construcció, que es troben sotmeses al doble esforç de fabricar i enviar els productes que els contracten sense cap tipus de cobertura de risc i, alhora, suporten la tensió de tresoreria que suposa cobrar a més de 200 dies, amb la possibilitat real que el cobrament no s’arribi a produir.
La construcció està en greu perill
de detenció absoluta, incloses les
obres d’infraestructura més em-
blemàtiques, si els avals del Go-
vern no passen del sector fi nancer
a l’economia real. La destrucció
directa d’ocupació està sent molt
greu i d’ella es deriva una pèrdua
d’ocupació induïda en tots els sec-
tors perifèrics a la construcció.
S’ha advocat per la iniciativa plan-
tejada pel govern francès per a fo-
mentar la liquiditat de la indústria
i que consisteix a garantir els co-
braments a les empreses a 30 dies.
Aquesta mesura, que començarà a
aplicar-se en el país veí a partir del
1 de gener del proper any, difereix
molt de la situació actual a la qual
es troba la indústria auxiliar del
sector construcció, on el cavall de
batalla és la morositat.
El progressiu increment als termi-
nis de cobrament no ha fet més
que augmentar amb l’actual es-
cenari de crisi fi ns al punt que es
considera que “la discussió ara so-
bre aquest tema no radica tant en
els terminis de cobrament, que ha-
bitualment estan en 120, 180 i fi ns
a 210 dies, com en el cobrament
en si mateix”. I és que la falta de
liquiditat està escanyant a moltes
de les indústries proveïdores habi-
tuals de les constructores.
És per això que s’han reivindicat
altres mesures al Govern, com
l’ajornament del pagament de
l’IVA fi ns que les empreses hagin
cobrat o la comprovació per part
de les administracions que el con-
tractista principal ha pagat als seus
proveïdors com requisit previ per a
liquidar les certifi cacions.
S’assenyala que “els problemes
de liquiditat que s’estan donant
actualment afecten en una doble
direcció, tant al cobrament com
al crèdit i el Govern hauria de ga-
rantir que el fi nançament que està
injectant a la banca té una transla-
ció a les empreses i les famílies per
mitjà de crèdits”.
A la complicada situació fi nance-
ra de les companyies auxiliars de
la construcció cal afegir altra no
menys fàcil d’imatge ja que segons
s’apunta “habitualment, quan es
parla d’escàndols urbanístics, exis-
teix una tendència a generalitzar i
no es té en compte que les nostres
empreses, que per descomptat
durant el recent boom de la cons-
trucció han generat benefi cis, han
hagut d’invertir una part molt im-
portant dels mateixos en la moder-
nització de les seves instal·lacions
per a poder satisfer la demanda
dels seus clients sense crear ten-
sions en els preus. Nosaltres no
hem tingut gens a veure amb la
bombolla immobiliària ja que els
preus dels nostres productes han
evolucionat anàlegs a l’IPC, tret
de situacions excepcionals a les
quals s’ha degut de traslladar la
repercussió pel cost de l’energia.
Caldria preguntar-se per la gestió
en els preus del sòl més que per
l’evolució de preus en els materials
de construcció”.
Font: Cepco
10
informació
Col·laboració del Gremi a lexposició de Juli González al MNAC
El MNAC, amb la col·laboració del
nostre Gremi, ha organitzat la pri-
mera exposició antològica celebrada
a Barcelona i dedicada a Juli Gonzá-
lez, gran artista català i un dels es-
cultors més destacats de les primeres
avantguardes, que va desenvolupar
la seva trajectòria artística a París.
La mostra presenta escultures en fe-
rro originals i també inclou dibuixos
i objectes -principalment joies- pro-
cedents de centres com ara el Mu-
seo Nacional Centro de Arte Reina
Sofía i l’Institut Valencià d’Art Mo-
dern, el Centre Pompidou i el propi
MNAC.
A la inagururació de l’exposició van
ser-hi presents dos representants de
la Junta Directiva del Gremi: els Srs.
Marius Soler i Víctor Cunillera. Pos-
teriorment al seu pas pel MNAC, el
dia 25 de gener, l’exposició es mos-
trarà al Museo Nacional Centro de
Arte Reina Sofía. El Sr. Marius Soler ambdues representant de la exposició
Costrumat 2009 es celebrarà a un únic recinte
Construmat 2009, Saló Internacional de la Construcció, en el seu 30 aniversari, es celebra-rà del 20 al 25 d’abril al recinte Gran Via de la Fira de Barcelona. Gràcies a la posada en marxa de nous salons independents nascuts a partir de Construmat, el recinte de Gran Via disposarà de més superfície lliure per a mostrar tota l’oferta de Construmat 2009.
Els pavellons 1,2 i 3 acolliran als exposi-
tors dedicats a la fi nalització de l’obra,
mentre que els pavellons 4, 6 i 8 aco-
lliran als expositors dedicats a l’obra
dura. La fi ra té previst comptar amb
100.000 m2 de superfície d’exposició.
A l’actualitat s’han gestionat un total
de 1.378 sol·licituds d’expositors di-
rectes, el que es tradueïx en 87.545
m2. Construmat unirà APTM i Casa
Barcelona per a crear un nou concep-
te de Casa Barcelona.
Construmat comptarà amb dues
entrades: l’accés principal pel ves-
tíbul de la plaça Europa i el del
pavelló 8 . D’altra banda, s’ha de
destacar que del 12 al 15 de maig
de 2010, tindrà lloc la primera edi-
ció de Concepte Bany, saló nascut
de Construmat, i que es celebrarà
de manera independent. A les ma-
teixes dates, es celebrarà la segona
edició de Instalmanet, fi ra també
segregada de Construmat.
11
informació
Exposició “El Pany i la Clau” de Jaume de Bargas i Fàbregas
Inaugurada el passat 30 de setembre i fi ns al 9 de gener, tenim a la nostra dispo-sició visitar una molt interessant exposició sobre l’evolució del Pany i la Clau, a la Bibloteca Pública Arús, situada al Passeig de Sant Joan, 26 pral., de Barcelona.
Aquesta exposició ha estat possible
gràcies al treball, la profunda investi-
gació i el coneixement de l’ofi ci que
demostra a cada pas en Jaume de Bar-
gas i Fàbregas, que forma part d’una
nissaga familiar vinculada al nostre
Gremi des de l’any 1941.
Amb l’amabilitat que el caracteritza,
en Jaume va acompanyar-nos en la visi-
ta que representants del nostre Gremi
vam fer a l’exposició, explicant-nos els
diferents elements que la conformen i
la història de la seva evolució.
“Les claus i els panys són una parella
inseparable, una mica així com l’ou i la
gallina, l’un sense l’altre no tenen sentit. Són l’artefacte mecànic més usat i des
de fa més segles per milions de persones cada dia i a tot el món”.
Des de sempre, l’home ha procurat guardar les seves propietats i ja en l’Antic
Egipte podem veure a les pintures de les piràmides, a personatges amb claus
de l’època a les seves mans. Arribem a Roma, que tenien un tipus de clau molt
concret, algunes d’elles han arribat fi ns als nostres dies. A l’Àfrica trobem panys
de fusta i a Àsia neix un “cadenat” que serà el precursor del que avui coneixem.
A Europa apareixen els manyans especialistes a fer panys allà pel segle XV i
aquests són coneguts al món anglosaxó com “Locksmith”. L’evolució del pany
és imparable: el 1818 a Anglaterra, Jeremhia Chubb crea el pany de gorjes i
uns anys més tard, 1856 a U.S.A., Linus Yale “inventa” la clau estriada, que en
realitat és una actualització del pany que al seu dia usaven els egipcis.
A Catalunya, com a país industrial que ha estat i és, hi ha hagut una gran tra-
dició en manyeria, doncs des de l’any 1380 exisateix el nostre Gremi. Entre
aquests manyans hi havia una persona que es va passar tota la seva vida entre
claus i panys, a la qual volem retre homenatge, el pare Agustí.
Biblioteca Pública Arús
La Biblioteca Púbica Arús va ser fundada l’any 1895 gràcies a Rossend Arús. S’ha
convertit en un centre de recerca especialitzat en movimients socials contem-
poranis i producció bibliogràfi ca del segle XIX i inicis del XX.
La Biblioteca és d’accés públic, tot i que per la singularitat del seu fons, va
adreçada a tot aquell investigador o persona interessada en consultar sobre la
cultura i la societat del segle XIX i principis del XX i als estudiants universitaris.
12
informació
NOM LLOC DATA OBSERVACIONS
R+T 2009 Stuttgart (Alemania) 10-14 feb. 2009 Feria Int Pers,Pue,Portones
CLIMATIZACION Madrid 24-27 feb. Salón Int. de Aire Acon.
MOSTRA DE ARTESANIA A Coruña 27 feb.-1 mar. I Muestra Art. Galicia
MAQUITEC Barcelona 10-14 mar. Feria Fab. y Distr. Maq.
R+T ASIA Shangai (China) 24-26 mar. Feria Int. de Pue. Enr.
FERROFORMA 09 Bilbao 25-28 mar. Feria Internacional
BRICOFORMA 09 Bilbao 25- 28 mar. Feria del Bricolaje
PROJECT QATAR 2009 Qatar 30 mar.-2 abr. Feria Int. de la Const.
CONSTRUMAT Barcelona 20-25 abr. Feria Int. de la Const.
FIDER 09 Zaragoza 20-22 may. Feria Int. Demol. Recic.
BAU 2009 Munich (Alemania) 12-17 jun. Feria Int. de la Const.
CONCRETA Portugal 20-24 oct. Feria Int. Const. O.Púb.
VITRUM Milán (Italia) 28-31 oct. Salón Int. Vidrio Plano
Calendari d’activitats firals internacionals del sector
14
informació
Celebració de la festa de SANT ELOI a Barcelona
Els actes de celebració de la festa de Sant Eloi 2008 a Barcelona van tenir lloc el dissabte 29 de novembre, amb un programa que va incloure la tradicional Missa Solemne a la Ca-tedral Basílica de Barcelona i l’ofrena floral a Sant Eloi, així com el no menys tradicional Dinar de Germanor, amb una important assistència.
La festa patronal del nostre Gremi
a Barcelona va començar el migdia
del 29 de desembre, quan a les 12
hores es va celebrar la Missa So-
lemne en honor a Sant Eloi, a la
Capella del Sant Crist de Llepant
de la Catedral de Barcelona per,
seguidament, fer una ofrena fl o-
ral al Sant Patró a la seva capella
ubicada al claustre de la mateixa
Catedral. L’ofrena, com és habi-
tual cada any, va ser lliurada pel
President del Gremi, Sr. Gregori
Lalmolda.
A continuació, a les 14 hores, els
assistents es van reunir al vestíbul
de la planta noble de l’Hotel Ave-
nida Palace per degustar un aperi-
tiu. Aquests moments van servir pel
retrobament de molts agremiats i
simpatitzants, que van compartir
conjuntament uns moments diste-
sos de conversa. Seguidament es va
servir el dinar, a la sala principal de
banquets de l’Hotel, degudament
guarnida per l’ocasió.
Com és habitual, va lliurar-se un ob-
sequi a totes les senyores, obra d’en
Raimon Casals i Alsina, absent en
aquesta ocasió, tot i ser-hi amb no-
saltres de pensament i amb el cor.
El senyor Casals i Alsina també és
l’autor de la imatge de Sant Eloi a
la Catedral. Aquest any, l’obsequi va
ser una apropiada peça al.legòrica
del Nadal.
A les tres de la tarda, el dinar va fer
recuperar forçes a tothom, en un
ambient simpàtic i distès.
Desprès del cafè, es va retre reco-
neixement a les següents empreses:
- ARRÉBOLA CERRAJEROS, S.L., re-
presentada per Ramón Arrebola.
- CERRAJERÍA ALCODORI, S.L., re-
presentada por Emili Alcodori
15
informació
- CONSTRUCCIONES METÁLICAS
AGM, S.L., reprsentada por Antoni
Acha.
Els homenatjats van dirigir unes
paraules a tots els assistents.
Posteriorment, el Sr. Gregori Lal-
molda va dirigir-se als assistents
amb el següent parlament:
“Abans que res, permeteu-me ra-
tifi car les paraules de benvinguda
expressades pel Sr. Argelaguet i
la nostra consideració per acom-
panyar-nos en aquesta celebració
gremial, ja tradicional. En aquests
moments ens trobem en una situa-
ció econòmica més que delicada
per a tots, la qual, no per veure-la
venir, resulta més suportable.
Si analitzem l’actual tessitura, res-
pecte a les empreses del nostre
gremi, un 80% de les mateixes
aproximadament, treballen com
auxiliars de la construcció i la resta
són treballadors autònoms o pe-
tits empresaris. Podent derivar la
nostra actuació cap a la rehabilita-
ció, ens trobem que les grans em-
preses en vista de la situació, han
començat a treballar en aquest
sector, reduint les nostres possibi-
litats.
En principi, si un client sol·licita un
treball de rehabilitació a una em-
presa petita i a altra de més cate-
goria, al fi nal preferirà l’empresa
gran (pel prestigi que té, perquè
treballa més, etc.). A aquesta em-
presa se li fa l’encàrrec, però fi -
nalment no el realitza, sinó que la
mateixa ho encarrega (el subcon-
tracta) a empreses terceres més
petites. Tenint en compte que les
grans empreses volen obtenir mol-
ts benefi cis i les subcontractacions
les paguen a preus baixos, es fa
16
informació
el valor de l’IVA del 16%, més el
cost del fi nançament del mateix
IVA, es a dir: el 16% de 16.800
milions d’euros són 2.688 milions
d’euros; afegint el 5% anual de fi -
nançament, serien 67.200 milions
d’euros més, o sigui 2.755 milions
d’euros, que donant per entès que
les factures es pagaran al seu ven-
ciment, hem fi nançat a Hisenda.
Tot això donant per suposat que
cobrarem les factures, perquè sinó,
trigarem 1 ó 2 anys en cobrar-les,
o mai si no hi ha entre mig decisió
judicial.
A més, ja no és viable treballar
amb empreses d’assegurança de
cobrament, ja que les mateixes
han retirat d’una forma dràstica
les assegurances, algunes vegades
amb motiu i d’altres simplement
per precaució o pànic.
D’altra banda, fi ns fa un temps en
teníem pocs d’impagats i ara són
habituals els ajornaments i retards
en els cobraments de clients, que
s’han vist desequilibrats per la si-
tuació actual.
En defi nitiva, el fi nançament és
una qüestió fonamental per a les
nostres empreses. si no pot solu-
cionar-se el tema del fi nançament
tindrem molts problemes. no vo-
lem que ens regalin els diners, sim-
plement és necessari garantir que
les empreses puguem cobrar del
client de forma adequada.
Davant aquesta situació, crec que
els industrials hem de treballar
d’una altra forma, per exemple
fi xant els pagaments a 30 dies i 60
com a màxim (tot el món). I sobre-
tot, que quan una immobiliària
o gran empresa vulgui començar
una obra, que demostri abans que
evident que és aquí on comencen
els nostres problemes.
També hem de tenir en compte
que les nostres empreses treballen
amb fons propis i provinents de
crèdits, als quals ara és difícil ac-
cedir.
Els grans constructors i les grans
empreses, ens estan pagant a més
de 180 dies i això signifi ca que els
pagaments de les grans construc-
tores i/o immobiliàries els estem fi -
nançant les empreses més petites.
És evident que el nostre circulant
no és sufi cient per fi nançar no tant
sols el nostre treball, sinó també la
fi nanciació que hi pertoca a cons-
tructores o immobiliàries.
Oblidant per un moment els habi-
tatges que actualment es troben
sense vendre, hem de considerar
que dels 700.000 habitatges cons-
truïts últimament, tant sols els
treballs i materials subcontractats
costen uns 33.600 milions d’euros.
La meitat d’aquesta xifra, o sigui
16.800 milions d’euros, els hi es-
tem fi nançant els professionals
subcontractats en aquestes obres
sense saber si cobrarem o no quan
arribi el moment.
Endemés, també els més febles, Pi-
mes i autònoms, estem fi nançant
a la Hisenda Pública en el període
entremig des de la emissió d’una
factura i el seu venciment, amb
17
informació
té el capital sufi cient per fer-la i
ens pugui donar els avals o garan-
ties de cobrament. En quant a hi-
senda, pagar l’IVA quan cobrem la
factura i no quan sigui emesa.
Les empreses del nostre gremi cada
dia ho tenen més difícil, amb no-
ves normes europees, lleis, obliga-
cions nacionals o locals (llicències
i la seva renovació, medi ambient,
control del sol industrial, rea, sub-
contractació, marcat ce, etc.) i do-
cuments a presentar... tot això ens
augmenta els costos de producció i
no hi ha més remei que repercutir-
los als clients, tenint com a resultat
ser menys competitius. Les pimes i
els autònoms haurien de tenir un
tracte especial. només es parla de
macroeconomia i de grans empre-
ses, i les pimes i els treballadors
autònoms som els grans oblidats.
res no es fa per a nosaltres i, en
canvi, tots els polítics i les admi-
nistracions reconeixen que el 85%
dels llocs de treball els faciliten les
pimes, mentre que les mateixes re-
ben ajuts que no arriben al 10%
dels que anuncien i donen a les
grans empreses.
Aquesta és la quarta crisi greu que
recordo i penso que és la pitjor
de totes. No oblidem que les cri-
sis dels anys 80 i 92, van ser molt
importants i varem poder sortir
d’elles. Però ara estem en un mo-
ment molt diferent, ja que la glo-
balització ha fet canviar molt les
coses.
En conjunt, dóna la sensació
que el govern no està al corrent
d’aquestes qüestions. No s’entén
com, de vegades, podem escoltar
el Ministre d’Economia o el mateix
President del Govern, dient coses
que fan pensar que desconeixen
completament la situació real que
estan vivint les indústries d’aquest
país. a més, penso que estan con-
vençuts de tot el que diuen, la
qual cosa és més greu encara.
Les recomanacions que poden fer-
se en aquests casos, passen per
veure què té cada empresa, no
allargar més el braç que la màni-
ga i demanar a les administracio-
ns que s’estrenyin molt el cinturó,
que tinguin en compte que els
industrials no hem de ser els sal-
vadors del país, ni podem ser-ho.
Hem de parlar tots junts i establir
un nou criteri per fer les coses, te-
nint en compte que el nostre pro-
blema es ja estructural.
No oblidem que les empreses
s’han de mantenir a base d’oferir
la màxima qualitat i continuar
treballant al nivell que els seus
propis mitjans els permeti, i
a més estrènyer-se el cinturó.
Però principalment, demano a
l’Administració que faci lo mateix
i que ens doni unes garanties, i
en comptes d’ajudar als que ens
han portat a aquesta situació de
crisis, faci el que sigui necessari
Ramón Arrebola
Antoni Acha
Emili Alcodori
18
informació
per a que tinguem garantit el co-
brament i circulant sufi cient.
Com sempre, hem de mantenir
l’esperança de cara al futur, i en
aquest sentit us desitjo el millor
per al pròxim Nadal i l’any 2009.
Gràcies a tots”.
Seguidament tingué lloc el tra-
dicional sorteig de regals cedits
per les empreses col.laboradores
següents:
ALUDUR, S.L.; ARCAS SOLER; ARRE-
BOLA CERRAJEROS, S.L., CARPIN-
TETÍA ALUMINIO HNOS. ALMAN-
SA, S.L.; CERRAJERÍA ALCODORI,
S.L., COPERMO; ECOPROHIMA,
S.L.; GREMICAT, S.L.; INSTITUT
TÈCNIC CATALÀ DE SOLDADURA;
JOSEP MA. SÁEZ i GONZÁLEZ; LA
CAIXA; PABLO MUÑOZ i HORNO;
PROTECCIONES Y CERRAJERÍA P.
MUÑOZ, S.A.: SERRALLERIA CLAUS
I PANYS, S.L.; TALLER ARTIGAS;
TALLERS VIDAL SONET; TAMANSA;
TECNO-KEY, S.L.; VALENTÍ MARTÍ i
CANUDAS; VIATGES CRISOL i VÍC-
TOR CUNILLERA.
També hem d’agrair el patrocini
de les següents entitats i empre-
ses: ALTIMIR ENGINYERIA; BANC
DE SABADELL; GREMICAT, S.L.; IN-
GALSA; TALLERES TREPAT; PREV-
ENRISK; TECNOGEST; TECNOPRESS
EDICIONES, S.L., VIATGES CRISOL i
ZAERA.
La vetllada va acabar amb el tra-
dicional ball.
Va resultar una jornada festiva
i simpàtica, a la que, en prope-
res edicions, esperem ens conti-
nuïn acompanyant els agremiats
i amics que ja ho fan sempre, i
també aquells que mai no hi han
assistit, amb la seguretat de que
no se’n penediran.
20
informació
Festa de SANT ELOI a EL PERELLÓ
Aquest any també es va celebrar la festa de Sant Eloi a les comarques tarragonines, concre-tament a la localitat de El Perelló. La celebració va tenir lloc el dia 13 de desembre, amb l’assistència de socis, familiars i amics.
Els actes van començar al migdia,
amb la celebració d’una Missa
Solemne en honor del nostre Pa-
tró, Sant Eloi.
Després de l’acte litúrgic, els as-
sistents van poder realitzar unes
visites d’interès cultural, concre-
tament als següents indrets:
“CAL VIUDO”, un molí d’oli tra-
dicional, a la pedra.
“PARC EÒLIC” de Les Colladetes.
“MEL MURIA”, empresa dedica-
da al món de l’apicultura, amb
productes naturals com la mel,
el pol.len, el própolis i la gelea
reial.
A aquestes visites, molt interes-
sants i amenes, ens va acompan-
yar l’Alcaldesa de El Perelló, Sra.
Genoveva Margalef, a qui agraïm
la seva atenta col.laboració.
A les 14:00 hores es va celebrar
un Dinar de Germanor, al Restau-
rant “Censals”, amb un ambient
molt simpàtic i amb un menú que
va ser del gust de tothom.
Al dinar hi van assistir el Sr. Jo-
sep Martín, Director dels Serveis
Territorials de Treball de la Ge-
neralitat de Catalunya, i el Sr.
Salvador Pallarès, vicepresident
de la Confederació Provincial de
Constructors i Promotors.
El Sr. Gregori Lalmolda, president
de la nostra Entitat, va excusar la
seva assistència per malaltia, i el
va representar el vicepresident
del Gremi, Sr. Àngel Zaera.
En el transcurs de l’apat, es va fer un
emotiu homenatge per l’antiguitat
i vinculació gremial a les empreses:
L’alcaldesa de El Perelló, Sra. Margalef, amb el Sr. Roqueta i altres socis i amics
21
informació
CAL BIEL - Ramón i Valentí Martí,
de L’Espluga de Francolí.
JOSEP CLÚA i MULET, de Corbera
d’Ebre.
Els homenatjats, persones molt cone-
gudes i apreciades per tothom, van
ser molt aplaudits pels assistents.
Seguidament, es va realitzar un
sorteig d’obsequis cedits gentil-
ment per les següents empreses
col.laboradores i simpatitzants:
ALVAREZ BELTRÁN (Reus), AN-
GEL GUIU/CEPSA (Marsà), ARCAS
SOLER (Barcelona), B.T.I., BANC DE
SABADELL, BANC PAS-
TOR, BANKINTER, BBVA,
CAIXA DE CATALUNYA,
CAIXA DE TARRAGO-
NA, CASIMITO ESCOLA
AYMI (La Palma d’Ebre),
DEUTSCHE BANK, FERRETERIA EL
FARO (Lleida), FERRETERIA FEBRIC
(Reus), FERRETERÍA GARCÍA (Torto-
sa), FERRETERIA I REGALS JORNET’S
(La Fatarella), FERRETERIA OR-
LEANS (Lleida), FERROS ALCAÑIZ
(Alcañiz), FERROS DEL MEDITERRÀ
(Reus), i FERROS HORFASA (Lleida).
Fem un agraïment es-
pecial al Sr. Josep An-
toni Roqueta, soci del
Gremi amb l’empresa
Hietrame, S.L. de El Pe-
relló, i a la seva espo-
sa, Sra. Montserrat Garrigòs, així
com als seus col.laboradors, per
organitzar i facilitar-nos aquesta
diada a la seva població, i també
agraïm la seva assistència a totes
les persones que van participar en
aquesta jornada festiva en honor
del nostre Patró.
Josep Clúa
Ramón i Valentí Martí en el moment de rebre el seu homenatge
Parc Eólic Les Colladetes
22
informació
Productes i Serveis del Banc de Sabadell
Els dipòsits bancaris de Banc Sabadell són una inversió amb interessant rendibilitat, exempta d’incerteses La recent evolució dels tipus d’interès, al costat de la incertesa que en aquests moments caracteritza als mercats financers, ha tornat a convertir als productes més tradi-cionals en una atractiva alternativa d’inversió. Els nostres dipòsits bancaris li ofereixen una rendibilitat coneguda des del primer moment, amb la garantia de Banc Sabadell.
L’evolució a l’alça que
els tipus d’interès han
vingut experimen-
tant durant els últi-
ms mesos ha suposat
l’aparició d’un nou
escenari per als in-
versors. Per primera
vegada en molt temps, s’ha deixat
endarrere una situació en la qual
la infl ació a Espanya era superior
als tipus, la qual cosa obligava als
inversors a recórrer a productes fi -
nancerament més complexos per
obtenir una major rendibilitat.
Des de fa pocs mesos, l’evolució a
l’alça dels tipus ha fet possible que
productes més tradicionals com els
dipòsits bancaris a termini hagin
tornat a oferir als estalviadors in-
teressants rendibilitats, conegudes
des del primer moment, i indepen-
dents de l’evolució dels mercats fi -
nancers.
Aquesta situació, però, no té per
què mantenir-se indefi nidament.
Si vol benefi ciar-se de les rendibi-
litats actuals, pot resultar-li molt
profi tós contractar la seva inver-
sió en dipòsits en aquest moment,
sense esperar a futures oscil·lacions
en els tipus, que podrien no ser fa-
vorables.
A Banc Sabadell disposem d’una
àmplia oferta de dipòsits, a ter-
minis de fi ns a 2 anys, que garan-
teixen bones rendibilitats per als
seus recursos, i amb els quals po-
drà mantenir o incrementar el seu
patrimoni, independentment de
l’evolució dels mercats.
Dipòsits a tipus fi x: una
inversió 100% garantida
Donada la situació actual de vo-
latilitat elevada dels mercats bor-
saris, la millor opció d’inversió per
a aquelles persones que vulguin
rendibilitzar els seus diners sense
assumir cap tipus de risc són els di-
pòsits a tipus fi x.
Hi ha una gran varietat de dipòsits
a tipus fi x i cada persona pot esco-
llir el que s’ajusta millor a les seves
necessitats, tant en termini com
en el cobrament d’interessos. En
aquest darrer cas, podem trobar
dipòsits que permeten cobrar els
interessos a l’avançada, dipòsits
que permeten anar obtenint una
renda per mitjà del cobrament pe-
riòdic dels interessos i dipòsits que
permeten acumular el capital i ob-
tenir els rendiments a venciment.
En la varietat de l’oferta exis-
tent, SabadellAtlántico ha tret al
mercat una nova gamma de di-
pòsits que ofereixen, a més de la
tranquil·litat de saber que recupe-
rarà el 100% del capital invertit a
venciment, la possibilitat de gau-
dir d’una alta rendibilitat en qual-
sevol de les modalitats.
En aquest llançament, destaca el
Dipòsit NBA 24 mesos al 6,25%
TAE (per a imports superiors a
30.000 euros), que permet elegir
entre un cobrament d’interessos
periòdic o diferir-lo totalment fi ns
al venciment.
Línia ICO-Pime
Banc Sabadell ha subscrit un acord
amb l’Institut de Crèdit Ofi cial mi-
tjançant el qual les empreses del
nostre país podran fi nançar, be-
nefi ciant-se d’uns tipus d’interès
inferiors als del mercat, les seves
inversions, i molt especialment
aquelles que impulsen la creació
d’ocupació.
Hi ha diverses línies adreçades
a diferents tipus de projectes
d’inversió:
- Línia ICO-Pime 2008: Per fi nançar
les inversions en nous actius fi xos
que facin autònoms, comerços o
pimes.
- Línia ICO-Emprenedors 2008:
23
informació
Destinada específi cament a faci-
litar la creació de noves empre-
ses.
- Línia ICO-Creixement Empresa-
rial 2008: Creada per donar su-
port a les grans i mitjanes empre-
sesamb una facturació inferior a
50 milions d’euros.
- Línia ICO–Internacionalització
2008: Permet fi nançar la inversió
en actius nous productius forade
les nostres fronteres o l’adquisició
d’accions o participacions en em-
preses estrangeres.
Comerç internacional
Banc Sabadell intenta parlar
l’idioma de la seva empresa i del
comerç exterior. Per això, els seus
especialistes en negoci interna-
cional li proporcionaran les solu-
cions a les demandes i necessitats
de la seva empresa: pagaments
internacionals, fi nançament a
mida, garanties i crèdits docu-
mentaris, gestió de riscos de can-
vi, cobertura de riscos comercials,
inversions exteriors…
A més a més, posen a la seva dis-
posició als directors i assessors de
Comerç Exterior: un equip de pro-
fessionals amb la millor prepara-
ció i formació en comerç exterior,
que li oferiran l’assessorament
que necessiti, amb solucions a
mida que donaran agilitat al seu
negoci.
Els dos packs de negoci interna-
cional són:
- Pack servei importador
- Pack servei exportador
Es pot sol·licitar una major infor-
mació a l’ofi cina de SabadellAt-
lántico, Banco Herrero o Solbank
més pròxima.
Xarxa internacional
La xarxa internacional del Banc
Sabadell, amb ofi cines pròpies als
principals mercats (ens trobarà en
ciutats com Londres, París, Miami,
Pequín i Nova Delhi, entre d’altres)
i amb la més àmplia xarxa de corres-
ponsals i acords de col·laboració,
aporta valor global a la seva em-
presa i als seus negocis.
Per a qualsevol consulta o am-
pliació de la informació, podeu
adreçar-vos directament a qual-
sevol ofi cina de Banc Sabadell
indicant que sou membres del
nostre Gremi
24
sol adurad
Alimentación de alambreDada la importancia que tiene el suministro estable del alambre en el proceso de soltero semiautomático, en este artículo se explican características que deben cumplir el tubo guía del alambre, la punta de contacto y los rodillos de alimentación.
Uno de los factores que contribuye al buen
funcionamiento del proceso de soldeo semiau-
tomático es el suministro estable del alambre.
Una parte importante del sistema del equipo
semiautomático es el tubo guía que transpor-
ta el alambre desde la bobina hasta la pistola.
Los rodillos del alimentador aplican una fuer-
za de empuje que envía al alambre a la pistola
a través del tubo guía del alambre. Si el diá-
metro interno del tubo es demasiado grande,
la fuerza que impulsa al alambre provocará el
colapso del mismo, el alambre doblado por la
fuerza axial a la que está sometido, se atasca-
rá dentro de un tubo (fi gura 1).
Se debe emplear siempre el tubo guía reco-
mendado para el alambre seleccionado en el
soldeo semiautomático. Algunos tubos guía
tienen un forro de plástico, otros tienen como
una espiral larga (fi gura 2). Éstos ayudan a la
alimentación del alambre mediante la fricción
controlada por su diámetro interior. Los forros
también confi eren resistencia al tubo guía,
manteniéndolo libre de dobleces. Hay que
evitar los dobleces y las curvas del conducto
portacables, porque éstos pueden inhibir la
alimentación.
Punta de contactoLa punta de contacto conduce al alambre di-
rigiéndolo al baño de fusión. La corriente de
soldeo es suministrada a la punta de contacto
mediante un cable de energía accesorio de la
25
sol adurad
pistola de soldeo, y la corriente pasa al alam-
bre donde éste roza contra la punta de cobre.
Un buen contacto eléctrico depende del tipo
de aleación de cobre empleado en la fabrica-
ción de la punta de contacto, así como del diá-
metro del agujero por el que sale el alambre.
La mayoría de las veces es sufi ciente la fuer-
za para mantener el alambre contra la punta
de contacto, pero si el agujero es demasiado
grande, el alambre tendrá demasiado juego
dentro del agujero, causando un contacto
eléctrico pobre, así como puntos de arco den-
tro de la punta de contacto con el alambre.
Si el agujero es demasiado pe-
queño, puede provocar un ex-
ceso de fricción y el atasco del
alambre.
Si se producen puntos de arco
eléctrico dentro del agujero de
la punta de contacto, se depo-
sitan pequeñas partículas de
alambre alrededor de la salida
del agujero, provocando la obs-
trucción del conducto, pudien-
do ocasionarse un atasco del
alambre. Cuando se detiene la
alimentación del alambre, el
arco eléctrico retrocede hacia
la punta de cobre fundiéndo-
la (fi gura 3). No conviene uti-
Figura 1.a) El alamabre colapsa y se atasca en el tubo guía con demasiado diámetro.b) Alimentación correcta del alam-bre a través de un tubo de diámetro correcto.
Figura 2.Tubos guía típicos:a) Conducto es-piral metálico;b) espiral metá-lico con un con-ducto interno de plástico
Figura 3.Problemas típicos de las puntas de contacto.a) Agujero de salida con ranura interna.b) Obstrucción del agujero salida por un depósito del arco eléctrico.c) Punta del contacto cerrada por la fusión del extremo del alam-bre y del agujero.
26
sol adurad
lizar cualquier punta de contacto de las que
se encuentran en el mercado, se deben seguir
siempre las recomendaciones del fabricante de
la pistola, utilizando el diámetro correcto del
agujero de acuerdo con el calibre del alambre.
Rodillos de alimentaciónEl método normal de alimentar el alambre ha-
cia el interior del tubo guía es el apriete del
mismo entre dos o más rodillos alimentadores
en rotación. Los puntos de apriete mantienen
el alambre y lo empujan dentro del tubo guía.
Cuanto más rápido giran los rodillos, la ali-
mentación de alambre será mayor.
Es importante que no exista deslizamiento en-
tre el alambre y los rodillos. Si hay deslizamien-
to, se verá afectada la alimentación y se des-
prenderán partículas por efecto de la fricción
metálica contra el alambre, que se trasladan
dentro del tubo guía pudiendo obstruir el con-
ducto (fi gura 4). Una forma de prevenir esto es
utilizar rodillos de alimentación con ranura.
Hay que seguir siempre las recomendaciones
del fabricante cuando se ajustan los rodillos
de alimentación. Demasiada presión puede
deformar la redondez del alambre. Esto oca-
sionará difi cultades de alimentación a través
del conducto y una pobre conducción eléctri-
Figura 5.Combinaciones posibles de los rodillosde alimentación.
ca en la punta de contacto. Por otra parte, si
la presión es demasiado débil, el alambre se
deslizará entre los rodillos. Los rodillos de ali-
mentación están disponibles en varias formas
(fi gura 5). Son recomendables diferentes ra-
nuras y rodillos para alambres duros y suaves.
Fuente: Revista Soldadura y Tecnologías
de Unión de Cesol (Traducción del Welding Journal)
Figura 4.El deslizamiento de los rodillos sobre el alambre produce un efecto de fricción, con el resultado del desprendimiento de partículas del alambre.
Automatismos idóneos para mover cancelas, vallas correderas con el mejor materialSÓLIDO - COMPACTO - FUNCIONAL - ABSOLUTA SEGURIDAD
ZEROUNOZEROTRE
Cancela-valla corredera
Seguridad totalLos automatismos Forsa., están dotados de una fricción mecánica regulable en baño de aceite (Zerouno. Zerouno P., Zerotre) yde un REVERSER electrónico (Zerotre) que invierte la maniobra en caso de obstáculo. Estos dispositivos hacen de dichos motores,que con un mínimo esfuerzo abran y cierren las cancelas correderas y den una seguridad absoluta según normas de seguridadUNI 8612. El motor Zerotre, al llevar incorporado un REVERSER libera el obstáculo tanto en cierre como en apertura.
Mantenimiento - comodidad de usoEstos automatismos son electromecánicos y van sumergidos completamente en aceite para una mejor lubricación, refrigeracióny mayor funcionamiento, por lo que no precisan mantenimiento. Ofrecen gran comodidad de uso y rápida maniobra.
InstalaciónLos automatismos Forsa, son sencillos y rápidos de instalar, no necesitando acoples especiales, ya que están estudiados pararesolver los posibles problemas que se puedan presentar en su instalación.
ZEROUNO ZEROUNO-P ZEROTRECon centralitaincorporada
AUTOMATISMOS FOR, S.A.: Avda. del Castell de Barberá, 21-27 - Centro Industrial Santiga, tall. 15, nave 3 - Tel.: 93 718 76 54 - Fax: 93 719 18 0508210 BARBERÁ DEL VALLÉS - Barcelona - e-mail: forsa@forsa.es - www.forsa.esFORSA CENTRO - Madrid C/Montilla, 18 - Tel. y fax: 916 985 688 - 28980 PARLA - Madrid - e-mail: forsacentro@forsa.esFORSA SUR, S.L. - Córdoba Pol. Ind. de la Quemadas - C/José Gálvez y Aranda, parc. 31-32, nº4 - Tel.: 957 326 729 - Fax: 957 326 541 - 14014 CÓRDOBA - e-mail: forsacordoba@forsa.esFORSA SUR - Sevilla Pol. Ind. La Red. C/ 6, nave 50 - Tel.: 955 634 496 - Fax: 95 563 44 97 - 41500 ALCALÁ DE GUADAIRA - e-mail: forsasevilla@forsa.esFORSA LEVANTE - Valencia C/ Rector, 3 - Tel. y fax: 963 336 830 - 46006 VALENCIA - e-mail: forsalevante@forsa.esFORSA ARAGÓN - Zaragoza C/ Vidal de Canellas, 7 izq - Tel. y fax: 976 352 323 - 50005 ZARAGOZA - e-mail: forsaaragon@forsa.esFORSA GALICIA - Lugo C/ Ramón Farré, 6 - Tel. y Fax: 982 585 410 - 27880 BURELA - e-mail: forsagalicia@forsa.es
Atención al cliente 902 488 444
28
se torc
Coyuntura del MetalActividad productivaLa actividad productiva del Metal, medida por
el Indicador Compuesto del Metal (ICM), des-
cendió un 14,5 % interanual en agosto, tras el
aumento del 1,2 % en julio y la caída del -8,4
% en junio, con lo que el resultado acumulado
en lo que va de año muestra un descenso del
-2,4 %, frente al 6,2 % de incremento regis-
trado en el mismo período del 2007. La activi-
dad del Metal en el segundo trimestre anotó
un tímido aumento, el 0,7 %, tras la caída del
4,4 % en el primer trimestre. Hasta el mes de
agosto, cuatro de las nueve ramas productivas
del Metal mostraron un comportamiento po-
sitivo: la metalurgia (1,1 %), la fabricación de
material electrónico, 23,2 %, la fabricación de
equipos e instrumentos de precisión, un 1,5
%, y la fabricación de otro material de trans-
porte, un 11,5 %.
En las otras cinco, la actividad en la media de
los ocho primeros meses del ejercicio fue ne-
gativa, en comparación con el mismo período
del año anterior, siendo menor en la fabrica-
ción de productos metálicos (-6,2 %), en la fa-
bricación de maquinaria y material eléctrico
(-3,9 %), en la fabricación de máquinas de ofi -
cina y ordenadores, un -25,1 %, en la de cons-
trucción de maquinaria y equipos mecánicos
(-2,8 %) y en la de fabricación de automóviles
y remolques, un -4,3 % de descenso.
Comercio exteriorLas exportaciones de productos metálicos en
el mes de julio aumentaron un 9,5 %, después
de la caída del 7,5 % interanual de junio y el
escaso incremento registrado en mayo, el 1,0
%. En el acumulado de los siete primeros me-
Indicador compuesto del metal y sectores
(% variación anual) Evolución 2008
Ramas de producción CNAE-93 2007 1TR08 2TR08 Jun08 Jul08 Ago08 Ene-Ago
Metalurgia -0,1 -2,3 6,0 1,1 2,0 2,0 1,9
Productos metálicos 4,6 -7,4 -4,7 -14,5 -5,6 -5,6 -5,9
Maquinaria y equipos mecánicos 10,4 -5,7 -0,3 -9,6 -1,0 -1,0 -2,6
Maquinaria ofi cina y ordenadores -12,4 -20,1 -32,6 -31,3 -25,0 -25,0 -25,9
Maquinaria y material eléctrico 7,1 -7,3 0,6 -8,2 -2,2 -2,2 -3,2
Material electrónico 2,7 12,1 31,3 24,3 24,9 24,9 22,2
Instrumentos de precisión 7,4 -4,9 9,1 3,3 5,4 5,4 2,7
Automóviles y remolques 3,3 -1,4 -2,0 -13,7 -2,6 -2,6 -1,8
Otro material de transporte 0,0 0,8 16,9 8,6 4,2 4,2 7,9
Indicador Actividad Metal (ICM) 4,9 -4,4 0,7 -8,4 -1,4 -1,4 -1,8
(P)=provisional; Fuente: INE (Indices de Producción Industrial) y Confemetal
29
se torc
ses del año se anota un aumento de
las exportaciones del 4,4 %, frente al
8,3 % registrado en el mismo periodo
de 2007. Por su parte, las importacio-
nes de productos metálicos registraron
peores resultados, anotando por tercer
mes consecutivo una tasa de variación
negativa, el -7,4 %, después del -14,3
% de junio y del -4,6 % registrado en
mayo. En lo que va de año, se acumula
una disminución del -3,5 % en compa-
ración al período de enero a julio del
año anterior. El défi cit comercial en ju-
lio descendió un 42,2 %, quedando la
media en los siete primeros meses del
año con una caída del -19,6 %.
En el mes de julio, sólo las exporta-
ciones de instrumentos mecánicos de
precisión anotaron un resultado ne-
gativo, con descenso del -12,7 %, en
tanto que los metales comunes y sus
manufacturas experimentaron un cre-
cimiento con respecto al año anterior
del 6,1 %, las de maquinaria, aparatos
y material eléctrico, el 13,5 % y las de
material de transporte un 9,7 % de au-
mento. En cuanto a las importaciones
por tipos de bienes, en el mes de julio
disminuyeron un -2,2 % las de metales
comunes y sus manufacturas y un -23,3 % las
de material de transporte, mientras que las de
máquinas, aparatos y material eléctrico crecie-
ron un 3,6 % y las de instrumentos mecánicos
de precisión un 0,7 %.
En la media de los siete primeros meses de
2008, las exportaciones de máquinas, aparatos
y material eléctrico suben un 8,6 %, las de me-
tales comunes y manufacturas un 7,4 %, las de
material de transporte un 1,0 % y descienden
las de instrumentos mecánicos de precisión un
-4,0 %. A su vez, de las importaciones por ti-
pos de bienes en el período de enero a julio,
destacar la caída de las de material de trans-
porte (-13,4 %), así como las de metales comu-
nes y sus manufacturas, un -4,7 %, en tanto
que aumentaron un 6,0 % las de máquinas,
aparatos y material eléctrico y un 0,1 % las de
instrumentos mecánicos de precisión.
Mercado laboralEl número de afi liados en alta a la Seguridad
Social en el conjunto de ramas industriales del
Metal en el mes de septiembre de 2008 alcan-
zó la cifra de 912.867 personas, lo que supo-
ne una caída del 2,5 % en comparación a los
935.941 afi liados del mismo mes de 2007. Este
resultado agudiza la intensa desaceleración
en el ritmo de crecimiento de la afi liación,
siendo el peor registro de los últimos diez
30
se torc
BALANCE DEL MERCADO LABORAL EN LA INDUSTRIA DEL METAL EN 2008(Número de personas y % variación anual)
Afi liados en alta laboral Encuesta de población activa
Período Régimen Régimen Activos Ocupados Asalariados Parados Tasa de paro
General Especial (en % pob.activa)
Autónomos
2007 I 914.745 97.702 1.266.100 1.219.800 1.081.100 46.500 3,67%
II 933.746 98.424 1.274.300 1.241.600 1.112.600 32.800 2,57%
III 932.539 98.981 1.255.600 1.214.500 1.087.900 41.100 3,27%
IV 936.472 99.576 1.274.200 1.234.000 1.109.700 40.300 3,16%
2008 I 936.950 99.723 1.319.200 1.266.200 1.134.000 53.100 4,03%
II 935.158 99.766 1.289.600 1.224.500 1.094.800 65.100 5,05%
III 920.792 99.325 1.302.300 1.230.300 1.096.000 72.000 5,53%
% variación interanual excepto tasa de paro (diferencias interanuales)
2007 I 4,9 2,0 -0,7 -0,2 -1,1 -13,4 -0,54
II 6,0 1,9 0,7 1,9 2,0 -30,4 -1,15
III 5,7 2,2 -2,0 -1,5 -0,9 -15,1 -0,50
IV 5,8 2,4 -0,8 -0,1 1,4 -19,2 -0,72
2008 I 2,4 2,1 4,2 3,8 4,9 14,2 0,35
II 0,2 1,4 1,2 -1,4 -1,6 98,5 2,47
III -1,3 0,3 3,7 1,3 0,7 75,2 2,26
Fuente: INE (EPA), MTAS y Confemetal
años en términos interanuales. Asimismo, es
la primera vez que el número de afi liados en
el mes de septiembre es inferior al de agos-
to, según los datos de la última década. En la
media hasta septiembre se llega a la cifra de
930.967 afi liados, todavía en positivo, con un
0,5 % de incremento que en el mismo perío-
do de 2007.
Por otra parte, según la EPA sectorial (CNAE93)
el número de ocupados en la Industrial del Me-
tal (CNAE93 del 27 al 35 ambos inclusive) alcan-
zó la cifra de 1.230.300 personas en el tercer
trimestre de 2008, lo que supone un incremen-
to del 1,3 % con respecto al mismo trimestre
del año anterior (15.800 empleos más que el
año anterior), una cifra que no concuerda con
los datos de afi liación o de actividad producti-
va. En la media del año, los ocupados se sitúan
en 1.240.333 personas, un 1,2 % más.
Por su parte, el número de parados en la Indus-
trial del Metal según la EPA (CNAE93, sectores
DJ al DM ambos inclusive) alcanzó la cifra de
72.000 personas en el tercer trimestre, lo que
supone un aumento de 30.900 personas y un
incremento del 75,2 %. La tasa de paro subió
hasta el 5,5 % de la población activa, 2,2 pun-
tos más que en el tercer trimestre de 2007. El
aumento de la población activa (3,7 % en el
tercer trimestre y 46.700 personas más) ha fa-
vorecido el aumento del paro.
32
se torc
Evolució d’índexs de Preus de Materials y Mà d’Obra
Ciment Ceràmica Acer Lligants
2001 1288,1 3,03% 1236,1 -2,71% 713,3 -4,12% 1440,8 -15,42%
2002 1340,0 0,78% 1213,9 0,68% 704,8 1,81% 1495,0 9,07%
2003 1335,2 -2,33% 1225,5 -0,29% 723,4 -0,51% 1501,1 -3,57%
2004 1370,1 2,41% 1246,6 2,95% 920,2 37,32% 1322,2 -2,90%
2005 1433,2 3,83% 1292,2 3,59% 979,4 -3,91% 1892,2 71,05%
2006 1548,5 7,08% 1373,3 5,92% 1047,2 19,69% 2420,3 -8,54%
2007 1684,6 2,52% 1467,9 3,02% 1120,6 -0,76% 2735,1 58,51%
2008 1724,4 1,97% 1495,9 1,12% 1217,2 25,0% 3382,7 22,48%
Coure Alumini Energia Fusta
2001 631,5 -13,56% 787,4 -1,93% 1868,8 -8,84% 1484,5 0,19%
2002 594,4 -6,72% 759,1 -5,02% 1904,3 4,50% 1497,8 1,16%
2003 563,0 14,64% 716,0 -1,23% 1890,8 -10,53% 1510,8 0,40%
2004 825,4 22,09% 742,5 7,24% 1899,1 10,65% 1526,1 0,96%
2005 1048,0 57,32% 786,7 13,88% 2280,2 23,17% 1556,5 1,94%
2006 1886,4 29,15% 896,4 2,44% 2529,3 -7,90% 1596,0 2,76%
2007 1833,7 3,65% 849,7 -11,93% 2528,1 23,25% 1683,8 4,71%
2008 1871,4 10,71% 815,4 5,56% 3065,7,0 18,57% 1728,8 0,43%
Mà d’obra*
2001 301,43 2,14%
2002 309,80 3,62%
2003 317,30 2,66%
2004 325,59 3,27%
2005 334,79 3,88%
2006 344,64 2,57%
2007 352,91 4,23%
2008 363,68 3,01% * Base 100 Juliol 1980
A continuació, es presenten les mitjanes anuals
i les variacions anuals dels índexs de materials
i mà d’obra aplicables a la revisió de preus de
contractes de les Administracions Públiques
elaborats pel Comitè Superior de Preus de Con-
tractes de l’Estat, i posteriorment aprovats per
la Comissió Delegada del Govern d’Assumptes
Econòmics, segons es recull a les distintes ordres
ministerials. Aquesta actualització és la relativa
a Juny de 2008 segons l’ Ordre EHA/3244/2008
Mitjanes d’índexs de Preus de materials y mà d’obra (Base 100 gener 1964)
33
se torcEvolució dels Preus
de l’Acer Corrugat. Any 2008
La “Asociación Nacional de Industriales de Ferralla”, ha fet pú-
blica la evolució en percentatges de preus de l’acer corrugat a 1
de novembre de 2008 per a la construcció. Tenint com a índex
Anifer 100 el preu de l’acer el 10 de Desembre de 2003.
Font: CEPCO
34
]la oralb
Evolució de l’afi liació a la Seguretat Social i Atur registrat Les últimes estadístiques del Ministeri de Treball i Immigració, en matèria d’afi liats ocupats a la
Seguretat Social i Atur registrat, confi rmen la ràpida i intensa destrucció d’ocupació que es ve
observant durant l’any 2008.
L’afi liació a la Seguretat Social va registrar una mitjana
al setembre de 19.020.360 afi liats en el total del Sis-
tema, situant-se en 14.554.822 els afi liats mitjos en el
Règim General i en 3.371.691 els afi liats en el Règim
Especial de Treballadors Autònoms.
Als últims dotze mesos, la taxa de variació interanual
descendeix en un -1,4 per cent per al total, en -1,9 per
cent per al Règim General i -5,2 per cent per als Autò-
noms. Al sector de la construcció es manté el descens
continu apreciat en els últims mesos. Amb un total de
2.106.768 ocupats, al setembre es van registrar 36.670
afi liats menys que el mes anterior (-1,7 per cent), el que
en xifres interanuals suposa una caiguda de 348.885
afi liats menys en el sector (-14,2 per cent).
Per règims, 1.570.629 ocupats del sector de la cons-
trucció, de mitjana al setembre de 2008, es troben
afi liats en el Règim General, amb un descens d’un 2
per cent respecte del mes anterior i una variació inte-
ranual d’un -17,6 per cent. Per altra banda, el nom-
bre d’autònoms del sector, afi liats al mes d’agost de
2008, va anar de 535.843 ocupats, amb una variació
mensual d’un -0,8 per cent i un descens, en taxa inte-
ranual, del 2,3 per cent.
Pel que fa a les dades d’atur registrat, el nombre
d’aturats inscrits a les ofi cines
del Servei Públic d’Ocupació, al
fi nalitzar el mes de setembre
de 2008, es situa en 2.625.368
aturats, 95.367 persones (3,8
per cent) més que el mes an-
terior. En termes interanuals,
l’increment és de 608.005 atu-
rats (30,1 per cent).
L’atur ha augmentat en tots els
sectors motivat, en gran mesu-
ra, tant per la fi nalització d’una
gran part de l’obra residencial,
amb efectes induïts en altres
sectors i subsectors d’activitat,
com per la fi nalització de la
temporada d’estiu.
Tot això ha provocat que
l’atur al sector serveis pugi en
56.897 persones (3,9 per cent),
indústria augmenti en 7.002
(2,2 per cent), i en agricultura
s’incrementi en 2.067 (2,5 per
cent). El col·lectiu d’aturats sen-
35
]la oralb
se ocupació anterior, la major part joves que acaben
de fi nalitzar els seus estudis, puja en 15.160 persones
(6,5 per cent). La variació interanual refl ecteix, així
mateix, un increment de les xifres de l’atur en tots
aquests sectors, d’un 24,3, un 22, un 31,4 i un 12,2 per
cent més, respectivament, en relació amb setembre
de 2007.
Al sector de la construcció l’atur augmenta en 14.241
persones, situant-se la xifra total en 443.301 aturats,
un 3,3 per cent més que a l’agost i un 85,6 per cent su-
perior a la xifra registrada al mateix període de l’any
anterior. La dada és especialment preocupant, a més,
perquè es trenca clarament la tendència dels últims
dotze anys, en els quals de manera consecutiva l’atur
registrat sempre havia disminuït al mes de setembre
al sector de la construcció. Però aquesta circumstància
es produeïx, així mateix, a la indústria, el que permet
albergar dubtes sobre la seva capacitat per a absorbir
treballadors aturats de la construcció.
En tot cas, gairebé un 60 per cent dels aturats del
sector de la construcció tenen opcions mitges i altes
de trobar una nova ocupació, percentatge lleugera-
ment superior al dels desocupats del sector serveis
i dotze punts major que la dels aturats de la indús-
tria. En aquest sentit, cal recordar que per al càlcul
de l’índex de l’INEM s’ha considerat un conjunt de
variables, establint-se quatre graus: molt baix, quan
l’antiguitat en l’atur supera l’any, l’àmbit de recerca
d’ocupació queda limitat al municipi, la comarca o
l’àrea metropolitana, el nombre d’ocupacions de-
mandades és inferior a tres i a més el desocupat és
perceptor del subsidi de majors de 52 anys o de la
Renda Activa d’Inserció; baix, quan es compleixen
dos dels tres requisits anteriors; mig, quan es com-
pleix només un dels tres requisits; alt, quan no es
compleix cap requisit.
En coherència amb la negativa evolució de l’ocupació,
el nombre de sol·licituds de prestacions per atur a ni-
vell nacional registrades al mes d’agost de 2008 va as-
cendir a 448.585, un 23,1 per cent més que el mateix
mes de l’any anterior. Els benefi ciaris existents a fi nal
del mes van ser 1.854.201, amb un increment respec-
te al mateix mes de l’any anterior del 25,9 per cent.
Les despeses totals d’agost de 2008 van ascendir a
1.793 milions d’euros, el que suposa un augment del
35,4 per cent respecte al mateix mes de l’any anterior.
La despesa mitja mensual per benefi ciari, incloses les
cotitzacions a la Seguretat Social i sense incloure el
subsidi agrari d’Andalusia i Extremadura, ha estat
de 1.019,3 euros, 54,4 euros (5,6 per cent) més que
el mateix mes de 2007. La quantia mitja bruta de
la prestació contributiva percebuda per benefi ciari
durant aquest mes ha estat de 794,7 euros, amb un
augment de 41,4 euros sobre el mateix mes de l’any
anterior (5,5 per cent).
En defi nitiva, és innegable que el ràpid augment de
l’atur té com efecte directe un preocupant i gaire-
bé exponencial creixement de la despesa en presta-
cions per atur. De gener a agost de 2008 s’ha con-
sumit ja gairebé el 80 per cent de la partida per a
prestacions del Servei Públic d’Ocupació, de manera
que dels 15.777 milions d’euros pressupostats per a
2008 el desembors, a quatre mesos de fi nalització de
l’exercici, superava els 12.600 milions d’euros.
De continuar aquest ritme, el que sembla previsible
atès que almenys en el sector de la construcció la
tendència que s’observa en els últims anys ha estat la
d’incrementar el nombre de desocupats en els mesos
d’octubre a desembre, es que, amb tota probabilitat,
la despesa fi nal en prestacions per atur superarà la
partida inicialment pressupostada.
Font: CNC- CEPCO
36
]econòmic fi scal•
L’economia espanyolacreix un 0’8% al tercer trimestre
La paràlisi de la construcció residencial, la baixa productivitat,
l’excessiva dependència energètica exterior i la pèrdua de competitivitat,
són els principals problemes de l’economia espanyola, segons les Cambres de Comerç.
El creixement de l’economia espanyola durant
el tercer trimestre es va situar en el 0,8% inte-
ranual, un punt percentual inferior al registrat
el trimestre anterior, segons les estimacions de
les Cambres de Comerç, recollides al Butlletí de
Situació Econòmica. Als problemes de finança-
ment, que ja s’estan traslladant a l’economia
real, s’uneix la deterioració de la competitivitat,
que ja existia amb anterioritat.
La dificultat per accedir a línies de crèdit ha tin-
gut un efecte determinant en el consum de les
llars, que s’ha reduït. La pèrdua de confiança
dels consumidors ha motivat que aquests de-
diquessin una major quantitat de recursos a
l’estalvi, el que ha reduït encara més el creixe-
ment del consum.
L’accés a crèdit també ha suposat una trava per
a les decisions d’inversió de les empreses i la for-
mació bruta de capital en béns d’equip ha con-
tinuat afeblint-se encara més durant el tercer
trimestre. La inversió en construcció residencial
ha estat el component de la demanda nacional
que ha tingut el pitjor comportament, amb taxes
de creixement negatives.
La pitjor evolució del consum es refl ecteix negati-
vament a les importacions, el que ha permès que
millori l’aportació al creixement de la demanda ex-
terna. Les exportacions contreuen la seva taxa de
creixement, a causa de les difi cultats que travessen
les economies dels nostres principals socis comer-
cials.
Per sectors, la construcció presenta taxes de creixe-
ment negatives. La indústria també s’instal·la en te-
rreny negatiu per tercer trimestre consecutiu, afec-
tada per la debilitat de la demanda interna i per la
menor intensitat de les exportacions. L’activitat del
37
]econòmic fi scal•
sector serveis manté una ten-
dència cap a una major ralenti-
tzació, encara que encara sosté
creixements positius.
Moderació del preu del cru
La menor pressió que exerceix
la demanda interna i la moderació dels preus de
les matèries primeres, especialment el petroli, han
permès a la infl ació moderar-se fi ns al 4,5% inte-
ranual al fi nalitzar el tercer trimestre. Si el barril
de cru manté un preu relativament estable en la
forqueta 80-90 dòlars/barril, l’IPC podria contenir-
se encara més i tancar l’any en l’entorn del 3,5%.
L’increment de l’atur registrat ha estat del 30,1%
interanual al fi nalitzar el tercer trimestre, situant-
se la xifra d’aturats en 2,6 milions de persones.
L’efecte de la frenana a l’activitat del sector cons-
tructor s’està traslladant a altres branques producti-
ves que subministren productes i serveis intermedis
a l’activitat residencial. El resultat és un increment
de l’atur en tots els sectors.
Per a les Cambres de comerç, els principals problemes
que presenta l’economia espanyola són: paràlisi de la
construcció residencial que s’està traslladant a altres
sectors, pèrdua de competitivitat, baixa productivitat,
excessiva dependència energètica de l’exterior, entre
d’altres. A l’àmbit fi nancer, el Govern està engegant
mesures perquè el mercat de crèdit recuperi la con-
fi ança i la liquiditat torni a fl uir.
Les Cambres de Comerç defensen també la necessi-
tat d’adoptar mesures addicionals que garanteixin
que el fi nançament arribi a les empreses no fi nan-
ceres. Independentment de l’efecte que tinguin
aquestes mesures, el creixement de l’economia es-
panyola continuarà ralentint-se i registrarà, durant
l’últim any, avanços inferiors al mig punt percen-
tual interanual.
Zona euro i Estats Units
L’activitat a la zona euro ha registrat una impor-
tant deterioració des del segon trimestre, que va
registrar una caiguda de dues dècimes del PIB en
taxa intertrimestral. Els indicadors avançats del
tercer trimestre confi rmen aquesta tendència i re-
fl ecteixen una major caiguda per al fi nal d’exercici.
Les recents estimacions de creixement per a la zona
euro són molt moderades. És la zona econòmica
que ha registrat la major revisió a la baixa. S’espera
un impuls del PIB per a 2008 d’un punt percentual,
que serà pràcticament nul en 2009.
A EUA, la delicada situació, tant econòmica com
fi nancera, ha obligat a prendre mesures extraor-
dinàries per valor de més del 5% del PIB per a inten-
tar restaurar la confi ança. No obstant això, la situa-
ció de l’economia real s’està afeblint ràpidament:
la confi ança dels consumidors es troba en mínims,
la taxa d’atur creix un 30% anual, el consum de les
llars s’ha paralitzat, mentre que l’estalvi augmenta.
El sector exterior es veurà benefi ciat per la menor
pressió de les importacions i la caiguda del preu del
cru. En conjunt, s’espera que en 2008 es registri un
impuls del 1,5% interanual, encara que no es des-
carta una revisió a la baixa.
Font: BEC
38
]econòmic fi scal•
Se modifi ca el Reglamentodel Impuesto de Sociedades
Ha sido publicado el Real Decreto 1793/2008, de 3 de noviembre, por el que se modifi ca el Regla-
mento del Impuesto sobre Sociedades, aprobado por el Real Decreto 1777/2004, de 30 de julio.
La presente modifi cación tiene por objeto adap-
tar el citado Reglamento al nuevo régimen en
materia de operaciones vinculadas y de medidas
para la prevención del fraude fi scal.
En materia de operaciones vinculadas se regulan
ciertos aspectos procedimentales, así como las
obligaciones de documentación de las mencio-
nadas operaciones con personas o entidades re-
sidentes en paraísos fi scales. Además se efectúa
una regulación de aspectos relativos a la deter-
minación del valor normal de mercado.
Otras de las modifi caciones del Reglamento del
Impuesto sobre Sociedades contempladas en la
norma son las relativas a la materia de amortiza-
ciones, al objeto de su adaptación al nuevo marco
contable establecido en el Plan General de Con-
tabilidad, aprobado por Real Decreto 1514/2007,
con efectos para períodos impositivos que se ini-
cien a partir del 1 de enero de 2008.
También se modifi ca el artículo 39 en relación
con la deducción por reinversión de benefi cios
extraordinarios, al permitir planes especiales de
reinversión para períodos impositivos iniciados a
partir del 1 de enero de 2007.
39
]econòmic fi scal•
Informació fi scalObligatorietat per a S.A. i S.L. de la presentació de les autoliquidacions periòdiques per via telemàtica.
Es recorda que, en virtut del disposat en les Ordres
Ministerials EHA/3435/2007, de 23 de novembre i
HA/1420/2008, de 22 de maig, a partir del pròxim
termini trimestral de presentació d’autoliquidacions
que ha començat el dia 1 d’octubre de 2008, les
autoliquidacions periòdiques corresponents als tri-
butaris obligats que tinguin la forma jurídica de so-
cietat anònima o de societat de responsabilitat li-
mitada (NIFs A o B), s’hauran de realitzar de forma
obligatòria per via telemàtica a través d’Internet.
Nou règim de devolució mensual de l’IVA
El passat 5 de setembre, es va publicar el Projecte de
Llei per la qual es generalitza el sistema de devolució
mensual en l’Impost sobre el Valor Afegit. D’entrada,
el sistema que es manté com general és el de sol·licitud
a fi nal d’any del saldo pendent del qual el contribuent
no s’hagi pogut rescabalar anteriorment. Com a excep-
ció a l’anterior sistema, s’estableix la possibilitat, per a
aquells contribuents que optin per això, d’aplicar un
sistema consistent en la sol·licitud del saldo al seu fa-
vor pendent al fi nal de cada període de liquidació. Els
contribuents que optin per aquesta possibilitat hauran
de liquidar l’IVA amb periodicitat mensual en tot cas.
Aquesta possibilitat s’obre a qualsevol contribuent,
amb independència del la naturalesa de les seves ope-
racions i del volum d’aquestes. Serà el Reglament de
desenvolupament el que concreti les condicions, ter-
mes, requisits i procediment.
Reduïdes les càrregues administratives en setanta procediments per impulsar l’activitat econòmica.
El Consell de Ministres ha aprovat un Acord per
reduir les càrregues administratives en setanta
procediments, a fi de contribuir a incrementar la
competitivitat i la productivitat de les empreses
espanyoles. Entre les mesures aprovades es pot
destacar, entre d’altres:
- La possibilitat de designar un domicili electrò-
nic diferent del fi scal a efectes de notifi cacions en
matèria tributària, fi ns i tot per als procediments
d’ofi ci.
- L’ampliació dels procediments i tràmits relacio-
nats amb l’Agència Tributària que poden resoldre’s
amb cita prèvia concertada.
- L’opció de presentar per via electrònica les con-
sultes dirigides a la Direcció General de Tributs.
- La supressió, excepte per als que presentin decla-
racions mensuals a retornar, de l’obligació de pre-
sentar telemàticament els llibres registre d’IVA.
- La possibilitat de realitzar la transferència de ve-
hicles per via telemàtica a través de centres ges-
tors.
- La facultat que els Centres de Reconeixement de
Conductors remetin telemàticament a la Direcció
General de Trànsit, la certifi cació mèdica exigida
als conductors que puguin obtenir o renovar en
l’acte el seu permís de conduir.
- L’opció de realitzar el pagament de sancions de
trànsit a través d’Internet, telèfon mòbil i telèfon
fi x.
- La notifi cació telemàtica de l’obligació del paga-
ment i liquidació automàtica de la taxa de teleco-
municacions.
- La millora de l’accés electrònic de la Tresoreria
General de la Seguretat Social, als registres i bases
de dades d’organismes públics, per a la verifi cació
de la identitat i el compliment dels requisits per
a la inscripció d’empreses, amb l’objectiu de no
demanar a aquests, documents que ja obren en
poder d’altres Departaments de l’administració.
40
a
Decàleg per fer front a la crisi
1. Austeritat operativaL’efi ciència en l’ús dels recursos, és a dir,
obtenir-ne el màxim de cadascun (personal,
energia, matèries primeres...), sempre ha es-
tat una constant a la gestió de l’empresa. Els
temps actuals exigeixen perseguir, a més a
més d’efi ciència, l’estalvi en tot:
- A les despeses supèrfl ues, les que no són
imprescindibles per ser competitius.
- A àmbits operatius on mai no havíem parat
atenció, com per exemple la imperiosa ne-
cessitat de l’estalvi energètic.
- Específi cament a l’àmbit laboral, cal me-
surar la càrrega de treball que tenim en
l’horitzó i iniciar, si escau, els ajustos neces-
saris en forma de moderació salarial, reduc-
ció o fl exibilitat de jornada.
2. Prudència inversoraLa incertesa que plana sobre el futur econò-
mic fa necessari mesurar amb molta cura tots
els projectes d’inversió que tenim en cartera
per centrar-nos només en aquells que pre-
sentin millors oportunitats. Les inversions
que no tenen un carácter estratègic i que
són prescindibles es poden deixar per quan
l’horitzó econòmic sigui més clar.
3. Activació de la gestió de compresLa gestió de compres és una peça fonamental
de la nostra competitivitat per la seva impor-
tància als costos fi nals. A la situació actual pot
ser indicat:
- Renegociar condicions amb els proveïdors
actuals i, lògicament, descobrir-ne de nous.
- Considerar el potencial que presenten les
compres conjuntes amb altres empreses.
4. Control del risc de clientsEn un moment en que la morositat està en
fase de creixement, els impagats no es poden
afegir al problema, ja de per si prou greu, de
la reducció de vendes. Cal:
- Una anàlisi de la cartera de clients valorant
la seva solvència, si convé amb informes de
risc, i fer-los cas.
- Una gestió acurada del risc de les operacions.
- Assegurar el cobrament de les vendes a tra-
vés de companyies especialitzades.
5. Identificar fonts de finançamentLa major part d’entitats fi nanceres estan apli-
cant restriccions al crèdit a les empreses, bé a
través d’un enduriment de les condicions de
concessió, bé a través del preu. No totes les
41
aentitats fi nanceres apliquen aquestes restric-
cions en la mateixa mesura. En aquest àmbit,
cal corregir la disponibilitat i el cost del diner,
a través de:
- Negociar amb l’entitat habitual
- En cas necessari, cercar fonts alternatives.
- Obrir-se a fi nançaments alternatius, com
capital risc, donar entrada a nous socis inver-
sors...
- Negociar terminis de cobrament de clients,
per escurçar-los.
6. No esgotar la capacitat d’endeutamentA un entorn on la rendibilitat econòmica baixa
i l’obtenció de fi nançament extern es fa més
difícil, s’han de defugir les situacions on la so-
lució als nostres problemes cau en mans de les
entitats fi nanceres. Així, cal plantejar-se fer es-
forços en dos sentits:
- Reduir la taxa d’endeutament de l’empresa, la
qual cosa ens donarà més marge de maniobra
davant el banc o caixa en cas de necessitat.
- Reforçar els recursos propis de l’empresa.
Esgotada la capacitat d’endeutament o de pre-
veure una insolvència imminent (segons l’actual
llei concursal, 2 mesos), cal prendre decisions i
accions legals immediates per tal que la direc-
ció de l’empresa no assumeixi responsabilitats
de tipus personal per actuar massa tard.
7. Aprofitar la reduccióde feina per formar els treballadors Quan les empreses no poden ajustar les plan-
tilles per manca de fl exibilitat del sistema, cal
aprofi tar la davallada de la feina per enriquir el
capital humà de l’empresa. A aquest àmbit cal:
- Identifi car les diferents possibilitats de for-
mació (presencial i a distància) i les diferents
vies de suport ofi cial (bonifi cacions a la Segu-
retat Social per formació contínua, programa
FORMA’T del Servei d’Ocupació de Catalunya,
entre d’altres).
- Considerar també la formació dels propis
empresaris i directius de les pimes en camps
específi cs.
8. Optimització fiscalEls impostos són per pagar-los, però també és
obligació de l’empresa no deixar passar per alt
les diferents possibilitats que dóna la mateixa
legislació per tal de minimitzar-ne l’impacte,
que per això hi són. És necessari considerar:
- La possibilitat de demanar ajornaments a Hi-
senda i la Seguretat
Social.
- La necessitat que els
responsables fi scals
de la nostra empresa
facin propostes que,
dins de la més estric-
ta legalitat, permetin
optimitzar la càrrega
impositiva.
9. Aprofitament deles línies de suport a la PIMEEls ajuts a la PIME, de diferents tipus (euro-
peus, estatals i autonòmics), són per benefi -
ciar la pime i, per tant, cal conèixer-los i uti-
litzar-los quan siguin adequats per la nostra
empresa. Cal tenir present que les línies de
suport són molt àmplies: en fi nançament, per
a cooperació, per a exportació, innovació i al-
tres.
10. Activació del’entrada en mercats exteriorsEn moments en els que el mercat espanyol
presenta símptomes més clars d’estancament
que la resta de països, cal considerar si no és
una bona ocasió per entrar en mercats més
avançats, com ara la Unió Europea, que ens
permetria:
- Compensar la caiguda del mercat intern,
- Fer el salt de la internacionalització cap a
mercats desenvolupats i competitius, la qual
cosa ens posiciona de cara al futur.
- Operar amb majors garanties fi nanceres,
atès l’assegurament de cobrament i la liquidi-
tat habitual de les exportacions.
Font: Pimec
42
què fa el per a la vostra empresa?
•CARNET DE SOCI que li permet gaudir d’importants avantatges i descomptes.
•PLACA GREMIAL que l’identifi ca com membre d’un col.lectiu amb total credibilitat i reconegut prestigi.
•CREDENCIAL D’EMPRESA RESPONSABLE, distintiu que garanteix al consumidor la qualitat de l’empresa en
quant a la idoneïtat del seu producte fi nal.
•EL BUTLLETÍ, tramesa bimensual amb informació tècnica, mercantil, fi scal, laboral, jurídica, empresarial i
cultural d’interès per a l’empresa.
•PUBLICITAT de la seva empresa i productes, mitjançant el butlletí gremial.
•FIRES I CONGRESSOS: Maquitec, Construmat i totes les d’interès del sector.
•MOSTRES D’ARTESANIA amb promoció i potenciació de les nostres empreses artesanes.
•DIPLOMA DE MESTRE ARTESÀ, participant en el jurat deliberador pel lliurament d’aquest reconegut guardó
i tramitant-lo pels agremiats.
•VISITES D’INTERÈS EMPRESARIAL I CULTURAL, potenciant a les empreses agremiades.
•CONFERÈNCIES I JORNADES per tractar temes d’interès de cada col.lectiu.
•DESPATXOS I SALES DE CONFERÈNCIES, on de forma gratuïta, podrà mantenir entrevistes amb els seus
clients o fer la presentació d´un producte.
•ENQUESTES periòdiques sobre la situació del sector i les necessitats empresarials.
•ASSISTÈNCIA A COMITÈS TÈCNICS NACIONALS I INTERNACIONALS, amb participació en l’elaboració de nor-
matives i directives que afecten a l’associat:
- Participació a TECNIFUEGO-AESPI, CTN 23/SC 7: “Comportamiento al fuego en los elementos de construcción”.
- Participació en AENOR CT-85: “Puertas y Ventanas”.
•CONSULTA I ADQUISICIÓ DE NORMES UNE d’interès per a la seva empresa. La consulta pot realitzar-la a la nos-
tra biblioteca i l’adquisició mitjançant el nostre servei de normalització, gaudint d’un important descompte.
•PARTICIPACIÓ EN DIVERSOS ORGANISMES:
PIMEC-SEFES FOMENT DEL TREBALL
UNIÓ PATRONAL METAL.LÚRGICA C.E.O.E.
ASEFAVE CONFEMETAL
CAMBRA DE COMERÇ I ALTRES
•PARTICIPACIÓ EN EL CONVENI SIDEROMETAL.LÚRGIC de la província de Barcelona i Girona, defensant els
interessos de les empreses agremiades
•PARTICIPACIÓ A LA COMISSIÓ PARITÀRIA DEL CONVENI SIDEROMETAL.LÚRGIC de la província de Barcelo-
na, per resoldre qualsevol consulta sobre interpretació del Conveni
•TRAMITACIÓ DE SUBVENCIONS davant les diferents administracions.
•ARBITRATGE I MEDIACIÓ VOLUNTÀRIS
•JUNTES ARBITRALS DE CONSUM DE BARCELONA I CATALUNYA. Participació del Gremi en la intermediació
de les Juntes Arbitrals de Consum de l’Ajuntament de Barcelona i de la Generalitat de Catalunya, per la reso-
lució dels confl ictes entre empresa i consumidor.
•FORMACIÓ de treballadors, empresaris i aprenents.
•MUSEU GREMIAL amb una de les col.leccions de forja artística més importants del país.
•HEMEROTECA I VIDEOTECA.
•BIBLIOTECA TÈCNICA I HISTÒRICA.
•BORSA DE TREBALLS. Empresarials i per a treballadors.
43
què fa el per a la vostra empresa?
* SERVEIS D’ORIENTACIÓ GRATUÏTS REALITZATS PER ACREDITATS PROFESSIONALS EN MATÈRIES:•JURÍDICA: CIVIL – PENAL – MERCANTIL – LABORAL – FISCAL
•ECONÒMICA: FINANCES – COMPTABLES
•ASSEGURANCES: RESPONSABILITAT CIVIL – INDÚSTRIA – LLAR – VEHÍCLES.
Art. 61 CONVENI COL.LECTIU METAL.LÚRGIC (mort i invalidesa treballadors).
•INFORMÀTICA
•ENGINYERIA: MARCAT CE, LLICÈNCIA AMBIENTAL, PERMISOS OBERTURA LOCALS, LLICÈNCIES DIVERSES,
QUALITAT, etc.
* SERVEIS ESPECIALS AMB CONDICIONS PREFERENTS:•CARNET “PUNT VERD”: DESCOMPTES A LES DEIXALLERIES DE BARCELONA CIUTAT DE FINS EL 50%, mit-
jançant conveni establert amb l’Ajuntament de Barcelona, per a les empreses ubicades en aquesta ciutat. Es
gestiona el mateix servei amb altres Ajuntaments.
•CONDICIONS PREFERENTS EN SERVEIS BANCARIS GENERALS, mitjançant conveni establert amb el BANC DE
SABADELL.
•SELECCIÓ I TRAMITACIÓ DE CONTRACTACIÓ EN ORIGEN DE TREBALLADORS ESTRANGERS, especialitzats
metal·lúrgics, segons conveni subscrit amb VIAGOLMA GÈNESI 2003, S.L.
•AN ALISI GRATUIT I DESCOMPTES DEL 5% PER A L’OBTENCIÓ DE LA LLICÈNCIA AMBIENTAL, mitjançant
l’empresa especialitzada.
•DESCOMPTES FINS AL 7% SOBRE L’IMPORT DELS TERMES DE POTÈNCIA, ENERGIA I COMPLEMENT DE DIS-
CRIMINACIÓ HORÀRIA DE LES TARIFES ELÈCTRIQUES I DE GAS, tant per a les empreses com per als empresaris
i els seus empleats, mitjançant acord amb FECSA-ENDESA.
•DESCOMPTES d´entre un 20 i un 30% i ofertes puntuals en els hotels de la Cadena HUSA distribuïts per tot Es-
panya, mitjançant conveni signat.
•ESTUDI I ANÀLISI GRATUÏT PER L´ESTALVI EN EL COST DE L´ELECTRICITAT, mitjançant l´empresa SETERSAT.
•CORREO ELECTRÒNIC GRATUIT I TARIFES ESPECIALS EN ELABORACIÓ DE PÀGINES WEB I MANTENIMENT
D’INTERNET, mitjançant l’empresa INTERDIGITAL
•DESCOMPTES FINS AL 15% EN LA COMPRA DE NOUS EQUIPAMENTS TELEFÒNICS, mitjançant l’empresa
INCOBAR
•DESCOMPTES DE FINS A UN 6% EN TRUCADES TELEFÒNIQUES FIX I MÒBILS, mitjançant TELEFÒNICA
•DESCOMPTES DEL 5% EN HOMOLOGACIONS DELS PROCEDIMENTS DE SOLDADURA I SOLDADORS, AMB
TARIFES ESPECIALS mitjançant conveni establert amb l’Institut Tècnic Català de Soldadura
•TARIFES ESPECIALS EN GESTIONS SOBRE MATERIES: COMPTABLES, FINANCERES, FISCALS, INFORMÀTIQUES,
JURÍDIQUES I LABORALS, mitjançant conveni amb GREMICAT.
•ADEQUACIÓ A LA LLEI DE PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS, amb tarifes especials mitjançant REDDIS UNIÓ
MUTUAL i l´empresa PREVENRISK.
•INFORMES I PERITATGES mitjançant especialistes tècnics, amb condicions avantatjoses.
•CERTIFICACIONS DE QUALITAT ISO 9000, mitjançant consultors tècnics, amb condicions avantatjoses.
•ASSEGURANCES DE TOT TIPUS AMB TARIFES ESPECIALS.
•DESCOMPTES DE FINS AL 20% EN TRACTAMENTS ODONTOLÒGICS, mitjançant l’empresa INSTITUTS ODON-
TOLÒGICS ASSOCIATS.
A. Sala Talleres Metálicos, S.A.GavàTel.: 936 621 647
Agrupación Com. Americana, S.L.BarcelonaTel.: 902 200 013Aludur, S.L.TerrassaTel.: 937 310 683Asga Serviparking, S.L.BarcelonaTel.: 932 470 634Automatismos For, S.A.Barberà del VallèsTel.: 937 187 654Bolós Boxbol, S.L.RubíTel.: 936 993 466Carpintería. Aluminio Hnos. Almansa, S.L.Montcada i ReixacTel.: 935 751 120Carpintería Metálica Castellano, S.L.Sant Andreu de la BarcaTel.: 936 535 566 Carpintería Metálica Loren, S.L.BarcelonaTel.: 933 079 339Cedecom Const. Metàl·liques S.A.Vilassar de DaltTel.: 937 509 797Cerrajería Alcodori, S.L.BarcelonaTel.: 932 232 812Cerrajería Gavalda López Hnos., S.L.RubíTel.: 936 973 553Clem, S.A.RubíTel.: 935 880 602Comercial Guzmán Hnos.2, S.L.BarcelonaTel.: 933 454 416Contruccions Alumini i Ferro, S.L.BarcelonaTel.: 933 017 277Construc. Mecàniques Alba, S.A.L.Vilanova i La GeltrúTel.: 938 934 448Construc. Metálicas AGM, S.L.BarcelonaTel.: 933 455 412Contruccciones Metálicas de la Fuente, S.L.BarcelonaTel.: 933 135 303Const. Metálicas y Cerrajería Hnos. Martín, S.L.L’Hospitalet de LlobregatTel.: 932 964 942
Controles Electrónicos y Diseños Industriales, S.L. (CELINSA)Villaviciosa de Odón (Madrid)Tel.: 916 160 226Descals Fuster, MarcelinoBarcelonaTel.: 932 370 332Dicu, S.A.Santa Perpètua de MogodaTel.: 935 600 357Disseny Tea 3, S.L.Santa Mª de PalautorderaTel.: 938 480 860Ditec Española S.L.Arenys de MarTel.: 937 958 399Don Aluminio Los González, S.L.Montornés del VallèsTel.: 902 194 110E.M.F.A. Automatismos Map, S.L.TerrassaTel.: 937 360 110Electro Parking, S.L.PallejàTel.: 936 630 409Erreka Catalunya, S.C.Barberà del VallèsTel.: 937 290 777Eurodiluvid, S.L.Sant Feliu de LlobregatTel.: 902 116 875Eurotramex, S.A.Sant CeloniTel.: 938 674 353García Faura, S.L.GavàTel.: 936 621 441Grupo Folcrà Edifi cación, S.A.MartorellTel.: 937 766 036Grupo Unimetal, S.A.Montcada i ReixacTel.: 935 650 665Guives Girona, S.A.Celrà (Girona)Tel.: 972 493 018Hijos de Miguel León, S.L.La LlagostaTel.: 935 608 129Iber Aluminio, S.A.Sant Andreu de la BarcaTel.: 936 533 700Industrias Durmi, S.A.Sant Pere de RibesTel.: 938 932 754Industrias Lasser, S.A.BarcelonaTel.: 933 133 000Industries Rodaca, S.L.Arenys de MuntTel.: 937 951 280
J.A. Mansergas, S.A.RubíTel.: 935 885 660Lladós-Llera, S.A.El Prat de LlobregatTel.: 933 790 773López Peláez, Carlos (Serralleria Ciutat Vella) BarcelonaTel.: 933 141 758Metacel, S.L.Sant CeloniTel.: 938 673 742Metálicas JAR, S.A.Cornellá de LlobregatTel.: 934 743 579Metalistería Castells, S.A.BarcelonaTel.: 934 253 393Metallisteria Casas S.L.L´Hospitalet de LlobregatTel.: 932 611 221Muelles Macor, S.A.Sant Joan DespíTel.: 933 733 811Muñoz Horno, Pablo (Cerrajería Pablo Muñoz)BarcelonaTel.: 934 554 245Obertures i Serralleria, S.L.SabadellTel.: 937 251 046Ormetal Aluminis, S.L.Fornells de La Selva (Girona)Tel.: 972 476 127Perforaciones Inglés, S.L.Cornellà de LlobregatTel.: 934 743 159Piase, S.A.Montcada i ReixacTel.: 935 647 250Pidemunt, S.A.Montcada i ReixacTel.: 935 648 863Pipó Tolosa, Josep Mª (Metallisteria Pipó)Cervera (Lleida)Tel.: 973 531 251Plaza Martínez, David (Comercial Metal. Riera)Vilablareix (Girona)Tel.: 972 440 307Premarcos Metálicos, S.L.Sant Quintí de MedionaTel.: 938 264 502Protecciones y Cerrajería Pablo Muñoz, S.A.BarcelonaTel.: 934 576 500Puertas Universal, S.A. (PUNISA)Barberà del VallèsTel.: 934 414 947
Record Elemat, S.A.Sant Cugat del VallèsTel.: 936 742 650Sabutom, S.L.Castellar del VallèsTel.: 902 111 123Serralleria del Sud de Catalunya S.L.Campredó (Tortosa)Tel.: 977 597 511Serralleria Mansan, S.L.TerrassaTel.: 937 807 300Talleres Cortada Const. Met., S.L.Sant Fost de CampsentellesTel.: 935 932 527Talleres Palautordera, S.A. (T.P. Sport)Sant CeloniTel.: 938 673 742Tallers Aguadé, S.A.Sant Just DesvernTel.: 933 711 391Tallers Comas, S.A.Pineda de MarTel.: 937 670 204Tallers Junpa, S.L.Aiguaviva (Girona)Tel.: 972 239 592Tallers Metal·lúrgics Reus, S.L. (TMR)ReusTel.: 977 338 916Tamansa (Talleres Manutención, S.A.)GavàTel.: 936 335 870Torrente Tecno Industrial, S.L.BarcelonaTel.: 933 180 644TYC Torres, S.A.BarcelonaTel.: 934 419 005Ventiklar. S.A.L’Hospitalet de LlobregatTel.: 933 361 811Zaera, S.L.Banyeres del PenedèsTel.: 977 671 714Zaragoza Escoda, Carlos (Amb Tot Tancat)BarcelonaTel.: 932 263 370
any 1380
2008Relació d’Empreses amb Credencial per ordre alfabètic
Aquestes empreses estan sotmeses a la supervisió del Gremi de Serralleria i a l’arbitratge de la Junta Arbitral de Consum de Catalunya i la Junta Arbitral de Consum de Barcelona
any 1380
• AIGUAVIVA (GIRONA)Tallers Junpa, S.L. Tel. 972 239 592
• ARENYS DE MARDitec Española, S.L. Tel. 937 958 399
• ARENYS DE MUNTIndustrias Rodaca, S.L. Tel. 937 951 280
• BANYERES DEL PENEDÈSZaera, S.L. Tel. 977 671 714
• BARBERÀ DEL VALLÈSAutomatismos For, S.A. Tel. 937 187 654Erreka Catalunya, S.C. Tel. 937 290 777Puertas Universal, S.A.(Punisa) Tel. 934 414 947
• BARCELONAAgrupación Com. Americana, S.L. Tel. 902 200 013Asga Serviparking, S.L. Tel. 932 470 634Carpintería Metálica Loren, S.L. Tel. 933 079 339Cerrajería Alcodori, S.L. Tel. 932 232 812Comercial GuzmánHermanos-2, S.L. Tel. 933 454 416ConstruccionsAlumini i Ferro, S.L. Tel. 933 017 277Construc. Metálicas AGM, S.A.L. Tel. 933 455 412Construc. Metál. de la Fuente, S.L. Tel. 933 135 303Descals Fuster, Marcelino Tel. 932 370 332Industrias Lasser, S.A. Tel. 933 133 000López Peláez, Carlos Tel. 933 141 758Metalistería Castells, S.A. Tel. 934 253 393Muñoz Horno, Pablo Tel. 934 554 245Protecc. y Cerr. Pablo Muñoz Tel. 934 576 500Torrente Tecno Industrial, S.L. Tel. 933 180 644TYC Torres, S.A. Tel. 934 419 005Zaragoza Escoda, Carlos Tel. 932 263 370
• CAMPREDO (TORTOSA)Serralleria delSud de Catalunya, S.L. Tel. 977 597 511
• CASTELLAR DEL VALLÈSSabutom, S.L. Tel. 902 111 123
• CELRÀ (GIRONA)Guives Girona, S.A. Tel. 972 493 018
• CERVERA (LLEIDA)Pipó Tolosa, Josep Mª Tel. 973 531 251
• CORNELLÀ DE LLOBREGATMetálicas JAR, S.A. Tel. 934 743 579Perforaciones Inglés, S.L. Tel. 934 743 159
• EL PRAT DE LLOBREGATLledós-Llera, S.A. Tel. 933 790 773
• FORNELLS DE LA SELVA (GIRONA)Ormetal Aluminis, S.L. Tel. 972 476 127
2008Relació d’Empreses amb Credencialper ordre de poblacions
• GAVÀA. Sala TalleresMetálicos, S.A. Tel. 936 621 647García Faura, S.L. Tel. 936 621 441Tamansa(Talleres Manutención, S.A.) Tel. 936 335 870
• LA LLAGOSTAHijos de Miguel León, S.L. Tel. 935 608 129
• L’HOSPITALET DE LLOBREGATConstruccionesMetálicas y CerrajeríaHermanos Martín, S.L. Tel. 932 964 942Metallisteria Casas, S.L. Tel. 932 611 221Ventiklar, S.A. Tel. 933 361 811
• MARTORELLGrupo Folcrà Edifi cación, S.A. Tel. 937 766 036
• MONTCADA I REIXACCarpintería de AluminioHermanos Almansa, S.L. Tel. 935 751 120Grupo Unimetal, S.A. Tel. 935 650 665Piase, S.A. Tel. 935 647 250Pidemunt, S.A. Tel. 935 648 863
• MONTORNÈS DEL VALLÈS Don AluminioLos González, S.L. Tel. 902 194 110
• PALLEJÀElectro Parking, S.L. Tel. 936 630 409
• PINEDA DE MARTallers Comas, S.A. Tel. 937 670 204
• REUS (TARRAGONA)TallersMetal.lúrgics Reus, S.L. Tel. 977 338 916
• RUBÍBolós Boxbol, S.L. Tel. 936 993 466Cerrajería GavaldàLópez Hnos., S.L. Tel. 936 973 553Clem, S.A. Tel. 935 880 602J.A. Mansergas, S.A. Tel. 935 885 660
• SABADELLObertures i Serralleria, S.L. Tel. 937 251 046
• SANT ANDREU DE LA BARCACarpinteriaMet. Castellano, S.L. Tel. 936 535 566Iber Aluminio, S.A. Tel. 936 533 700
• SANT CELONIEurotramex, S.A. Tel. 938 674 353Metacel, S.L. Tel. 938 673 742Talleres Palautordera, S.A. Tel. 938 673 742
• SANT CUGAT DEL VALLÈS Record Elemat, S.A. Tel. 936 742 650
• SANT FELIU DE LLOBREGATEurodiluvid, S.L. Tel. 902 116 875
• SANT FOST DE CAMPSENTELLESTalleres CortadaConstrucciones Met., S.L. Tel. 935 932 527 • SANT JOAN DESPÍMuelles Macor, S.A. Tel. 933 733 811
• SANT JUST DESVERNTallers Aguadé , S.A. Tel. 933 711 391
• SANT PERE DE RIBESIndustrias Durmi, S.A. Tel. 938 932 754
• SANT QUINTÍ DE MEDIONAPremarcos Metálicos, S.L. Tel. 938 264 502
• SANTA MARÍA DE PALAUTORDERADisseny Tea 3, S.L. Tel. 938 480 860
• SANTA PERPÈTUA DE MOGODADicu, S.A. Tel. 935 600 357
• TERRASSAAludur, S.L. Tel. 937 310 683E.M.F.A.Automatismos Map, S.L. Tel. 937 360 110Serralleria Mansan, S.L. Tel. 937 807 300
• VILABLAREIXPlaza Martínez, David(Comercial Metal. Riera) Tel. 972 440 307
• VILANOVA I LA GELTRÚConst. Mecàniques Alba, S.L. Tel. 938 934 448
• VILASSAR DE DALTCedecomConst. Metàl·liques, S.A. Tel. 937 509 797
• VILLAVICIOSA DE ODÓN (MADRID)Controles Electrónicos y Diseños Industriales, S.L. (CELINSA) Tel. 916 160 226
46
d
ABUS
Abus y Comafe amplían su colaboración
Abus Ibérica ha ampliado su cola-
boración con la Cooperativa Ma-
drileña de Ferretería, Comafe, con
la inclusión de su gama de cilin-
dros en el lineal de la misma. Unas
referencias que aportan una bue-
na relación calidad-precio y que
cuentan con una gran variedad de
medidas y posibilidades.
La buena relación entre ambas
entidades se basa en una comuni-
cación continua, lo que les permi-
te apostar por una gama de pro-
ductos adecuada para el cliente.
El trabajo conjunto se remonta
varios años atrás cuando Comafe
comienza a distribuir los candados
de latón de la Serie 60 de Abus.
Ante la buena aceptación de los
mismos el número de productos
Abus en el lineal de esta coopera-
tiva ha ido ampliándose y hoy in-
cluye, entre otros, portacandados
y soluciones de cierre para puertas
y ventanas.
Además de con Comafe, Abus
mantiene una fl uida y cordial re-
lación con el resto de cooperati-
vas del Grupo Ancofe, con las que
mantienen conversaciones para
seguir ampliando la gama de refe-
rencias del lineal.
Para Abus hay dos elementos clave
en su forma de entender el sector
ferretero y del suministro indus-
trial, por un lado mantener una
relación cercana con el cliente-dis-
tribuidor y por otra ser capaces de
aportar innovación tanto en pro-
ducto como en servicio.
Más información: www.abus.es
FORSA
Sistema de manos libres para puertasEl sistema Go-Free ha pensado
ante todo en lo confortable que
es para una persona el poder en-
trar en un sitio sin tener que pre-
ocuparse de sacar una llave de su
bolsillo o bolso, con total libertad
de movimientos.
Cuando el usuario o el vehículo
se acerca al lector, es reconocido
automáticamente por el sistema
desde una distancia determinada
y con total seguridad ya que las
autorizaciones de acceso están
programadas e incluso pueden ser
registradas por el sistema.
Go-Free es un producto poliva-
lente, especialmente
diseñado pensando en
aplicaciones en coche
o peatonales dentro
de los ámbitos priva-
dos y profesionales.
Entre sus numerosas
características destaca
la versatilidad, ya que
permite activar dispo-
sitivos en modo manos
libres hasta 20 metros.
Dispone de un lector de dimensio-
nes muy reducidas que permite ser
empotrado en una caja eléctrica o
ser montado en superfi cie.
Además, es un sistema preciso que
permite programar la distancia
desde que se quiere abrir, con va-
rias lecturas simultáneas y con una
aviso de batería baja del tag. Por
otra parte, es muy fácil de usar ya
que la programación de tags se
efectúa con ayuda de un pulsador
de aprendizaje en el lector.
Por si fuera poco, el sistema Go-
Free tiene la capacidad de aho-
rrar energía, ya que después de la
apertura de la puerta se pone en
marcha un sistema de desconexión
automática en el tag.
Más información: www.forsa.es
47
d
CLEMSA
Puertas automáticas
Las puertas automáticas
seccionales de Clem-
sa están concebidas
de manera que
permitan renta-
bilizar tiempo y
esfuerzo, puer-
tas de máxima
calidad que se
adaptan a todas
las necesidades.
La alta calidad de
los materiales utiliza-
dos, aislamientos, juntas y
una gran variedad de accesorios
permiten desarrollar puertas
muy silenciosas y estancas. Todo
ello, sin perder de vista lo impor-
tante que resulta la entrega del
producto en un corto plazo, de
manera completamente termina-
da de forma sencilla y rápida de
instalar.
Las puertas seccionales de Clemsa
se fabrican en paneles de 40mm
de grosor, que hacen que sean
puertas realmente seguras y re-
sistentes con un nivel 3 a la carga
de viento. Además disponen de
juntas de estanqueidad y paneles
con aislamiento interno que pro-
porcionan una alta protección
térmica y un ahorro considerable
de energía.
Puertas seccionales que disponen
de un sistema de montaje que
facilita la labor y ahorra tiempo
como el tener los muelles preten-
sados de fábrica. Todas las puer-
tas incluyen herrajes y tornillería;
incluyen bastidor para el caso de
que el hueco de la puerta no dis-
ponga de dintel fi jo o mochetas
laterales.
Una gama equilibrada de puer-
tas seccionales con una buena
relación calidad/precio, de muy
fácil instalación, con una entre-
ga rápida, totalmente terminada
y con una alta calidad en mate-
riales.
Con la incorporación de las nue-
vas puertas seccionales de Cle-
msa y la homologación de sus
productos, Clemsa ofrece a sus
clientes instaladores, soluciones
completas para la automatiza-
ción de puertas, cumpliendo así
con la normativa europea CE EN-
13241-1.
Fundada en 1975, Clemsa es una
de las empresa líderes en España
en la fabricación de Telemandos y
Automatismos para Puertas, sien-
do precursora en nuestro país de
productos como: Telemandos Co-
difi cables, Cerraduras de Contacto
Magnéticas, Bandas de Seguridad
Supervisadas, Cuadros de Control
utilizando Microprocesadores,
Fotocélulas Polarizadas Supervisa-
das y Telemandos por Autoapren-
dizaje, entre otros. Sus productos
se venden en más de 30 países.
Dispone de 10 delegaciones na-
cionales en Madrid, Madrid-Sur,
Barcelona, Valencia, Sevilla, Bil-
bao, Málaga, Vigo, Baleares y
Canarias. También dispone de
una fi lial el centro de Europa, en
Praga. Además pone al servicio de
los profesionales sus departamen-
tos de Atención y Asesoramiento
al Cliente, así como servicios de
Asistencia Técnica especializada.
Más información: www.clemsa.es
48
d
KABA
Nuevo sistema de llave Kaba maTrixKaba, empresa internacional de
sistemas de seguridad, presenta
Kaba maTrix, el sistema de llave
reversible que pone al alcance del
gran público la más alta calidad.
Su lanzamiento, previsto para
enero de 2009, completa la estra-
tegia de la compañía en el canal
ferretería-cerrajería.
Kaba maTrix es un sistema de ci-
lindros de cierre, dotado de 3 fi -
las de componentes de bloqueo
y hasta 16 pitones de acero, que
puede suministrarse tanto para
cierres individuales como para
amaestramientos. Con certifi ca-
ción según Norma EN-1303 Clases
6 (seguridad) y 2 (resistencia), la
nueva solución Kaba garantiza un
elevado nivel de seguridad gracias
a sus cilindros con protección anti-
bumping y a sus llaves reversibles,
caracterizadas por
un mínimo nivel de
desgaste y una to-
tal fi abilidad.
Por otro lado, las
llaves Kaba maTrix
tienen el mismo
nivel de protec-
ción frente a copias
fraudulentas que el
resto de los sistemas
Kaba, y su duplicación se contro-
la con tarjetas de seguridad. Así,
cuando se solicita un duplicado, es
necesaria la previa identifi cación y
autenticación del propietario y de
sus datos.
Los cilindros Kaba maTrix permi-
ten la carga de pitones por parte
del profesional y, además, forman
parte del sistema de construcción
modular Kaba, lo que, por un
lado, garantiza una sustitución rá-
pida y sencilla, y ,por otro, incre-
menta la fl exibilidad del sistema,
permitiendo su uso en diferentes
aplicaciones (cilindros dobles, con
pomo, para muebles, candados…),
aunque todas ellas las pueda abrir
y cerrar un usuario con una única
llave, lo que incrementa su como-
didad de uso.
Asimismo, con el nuevo sistema
Kaba, los usuarios pueden bene-
fi ciarse de un diseño de llave er-
gonómicamente perfecto: con una
longitud que le ofrece una elevada
potencia y que lo hace válido para
todos los escudos, independien-
temente de su tamaño, y con una
cabeza más ancha que se traduce
también en mayor comodidad.
Además, las llaves Kaba maTrix
tienen diferentes clips de colores
intercambiables para una mejor
organización y reconocimiento,
y pueden convertirse en llaves
electrónicas, permitiendo su utili-
zación también con soluciones de
control de acceso Kaba elolegic.
Más información: IBERKABA, S.A.
Tel: 902 224 111 – www.kaba.es
50
d
PAREDES
Calzadode seguridad laboral
En su esfuerzo por
adaptarse a las ne-
cesidades concre-
tas de ciertas pro-
fesiones de riesgo
y reforzar así su
oferta de calzado
de seguridad la-
boral, Paredes Se-
curity, área de de-
sarrollo de protección y seguridad laboral de Calzados
Paredes, ha desarrollado la bota Brigada.
Diseñada para adecuarse a las situaciones límite, la
bota Brigada, ha sido fabricada con un piso de caucho
natural con nitrilo que soporta temperaturas de hasta
300 grados.
Elaborada en piel grabada negra, Calzados Paredes ha
incorporado a este modelo Brigada una piel más grue-
sa con el fi n de proporcionar una mayor resistencia a la
penetración del calor y conseguir asimismo una mayor
durabilidad.
Además, la tecnología High Dry con la que ha sido fa-
bricada esta nueva bota de trabajo, le ha dotado al mo-
delo Brigada de un forro con alto poder de absorción y
secado rápido hidrofílico, que extiende la sensación de
confort de este calzado y además aumenta su vida útil.
Dotada de dobles, triples y cuádruples costuras con el fi n
de dotarla de las máximas prestaciones en todo tipo de
situaciones y con su parte trasera cerrada por completo,
la bota Brigada cuenta con una puntera y plantilla anti-
perforación de acero, una suela totalmente resistente a
los hidrocarburos (ORO) y con todas las certifi caciones
que garantizan su idoneidad como calzado laboral de
primera categoría. Además, el color rojo de los cosidos
y su contraste con el distinguido tono negro de la bota
provocan un elegante efecto visual en el acabado fi nal
de Brigada, lo que le aleja de su simple funcionalidad
laboral y le convierte en un calzado que puede utilizar-
se también en un entorno más urbano.
Más información: www.paredes.es
ALULUX
Ampliagama de cierres
Desde 1982, Alulux fabrica persianas enrollables de alu-
minio y cierres enrollables para viviendas y locales comer-
ciales, además de comercializar motores y automatismos,
mosquiteras, contraventanas mallorquinas...
Alulux ofrece una amplia gama de cierres enrollables
en doce modelos de lama y diversos colores, acabados y
variantes posibles (perforadas, microperforadas, anodi-
zados…), que les permite ofrecer soluciones específi cas
para cada situación y exigencia: visibilidad, estética, se-
guridad…
Todos los cierres Alulux están fabricados en aluminio
extruido de gran espesor, garantizando un nivel de se-
guridad mucho mayor que el ofrecido por otro tipo de
materiales como los cierres de chapa de metal.
Cuando las exigencias de seguridad son altas, son ideales
los cierres autoblocantes de máxima seguridad, sistema
inventado y patentado por Alulux. El sistema autoblocan-
te está especialmente indicado para todo tipo de instala-
ciones que requieren máxima seguridad: joyerías, bancos,
farmacias, chalets, áticos, garajes a pie de calle...
Los cierres antirrobo RE-1500 y RE-3000 son recomen-
dados como los más idóneos para grandes ventanales o
grandes huecos en cierres de terraza, áticos y garajes a
pie de calle, y sobre todo locales comerciales, puesto que
su robustez ha obtenido la máxima puntuación (PV-4) en
ensayos de resistencia pudiendo superar desde un aluni-
zaje hasta un huracán de las dimensiones del Katrina.
Más información: www.alulux.es
51
d
SKIL
Medidor de distancias láser
Skil, fabricante de herramientas
eléctricas, ha añadido un nuevo
modelo a su línea de herramien-
tas de medición. El modelo 0535
Xact permite obtener resultados
de medición precisos con rapi-
dez y de forma muy sencilla con
sólo pulsar un botón. Es la forma
ideal para medir distancias hasta
80 metros, así como áreas y vo-
lúmenes, pudiendo leer instan-
táneamente los resultados.
Las operaciones rápidas y senci-
llas del modelo 0535 la convier-
ten en la herramienta ideal para
usuarios pragmáticos que quie-
ren realizar unas mediciones rá-
pidas y exactas.
Para realizar mediciones con el
modelo 0535 es necesario seña-
lar con el medidor el objetivo
deseado y pulsar el botón ‘Go’.
Inmediatamente, se podrá ver
la distancia en el display. El haz
láser de precisión permite elegir
el objetivo con exactitud. Las
distancias de hasta 80 metros
se miden con la exactitud típica
con una tolerancia
de ±3 mm. Tam-
bién es posible
marcar cualquier
distancia deseada
utilizando la fun-
ción de medición
continua.
El modelo 0535
puede medir tam-
bién áreas (m2) y vo-
lúmenes (m3) con sólo marcar
el largo, el ancho y la altura.
Incluso es posible realizar medi-
ciones indirectas, como la altura
de cualquier punto en el lateral
de un edificio, utilizando la fun-
ción de Pitágoras. Sólo hace fal-
ta marcar con el haz del láser un
punto en la base del edificio y el
punto deseado en la pared para
obtener un triángulo rectangu-
lar, luego se pulsa simplemente
el botón ‘Triángulo’ para calcular
y obtener el resultado. También
se pueden sumar o restar medi-
ciones utilizando la función de
memoria, por ejemplo para cal-
cular la longitud total
de un perímetro o la
superfi cie del suelo.
El medidor de dis-
tancias láser modelo
0535 Xact viene con
una funda para el
cinturón para poder
utilizar la herramien-
ta inmediatamente
cuando se necesita.
También viene con dos
baterías AA para que el
aparato esté listo para usarlo al
comprarlo. Un indicador de carga
de la batería le indicará cuando
hay que cambiar las baterías. Igual
que todas las herramientas de me-
dición de Skil, el modelo 0535 es
compacto y pesa muy poco para
que sea fácil usarlo y cargarlo.
Más información: www.skileurope.com
52
d
VENTIKLAR
Mamparas de baño
Ventiklar, una de las empresas es-
pecializadas en la fabricación de
mamparas de baño y otros equi-
pamientos para sanitarios, en su
permanente búsqueda por ofre-
cer diseño, innovación y calidad al
mercado, presenta sus mamparas
Selenia Plegable y Selenia Mix.
Estas propuestas minimalistas
ofrecen como resultado un dise-
ño decorativo, extremadamente
moderno, a la vez que aportan
mayor amplitud para disfrutar del
momento del baño.
La mampara Selenia Plegable se
presenta como un frontal ducha
con dos puertas plegables entre
dos paredes. Introduciendo una
guía superior que acompaña con
suavidad la apertura de la mampa-
ra y mantiene la parte inferior sin
guía dando mayor libertad a la ac-
cesibilidad. Algunos de los detalles
que hacen de esta mampara un es-
pacio de vanguardia es su perfi l a
pared, con dos bisagras. Por otro
lado, cabe destacar que no se tra-
ta de una mampara reversible.
En cuanto la mampara Selenia Mix,
se trata de una mampara angular,
un lado con puerta corredera y
otro con dos puertas plegables.
Esta propuesta genera también
un diseño moderno, con compor-
tamiento y sensación de amplitud
en la ducha.
Las mamparas Selenia Plegable
y Selenia Mix disponen de per-
fi les a pared que garantizan una
estanqueidad total, pudiéndose
conseguir en los colores estándar:
cromado brillante, plata mate y la-
cado blanco. Todo esto acompaña-
do de cristal templado que puede
ser tratado con tratamiento anti-
cal, contando con tiradores que le
dan personalidad al espacio.
Ventiklar fue, en sus orígenes, el
primer fabricante nacional que
apostó por la mampara como pro-
ducto a introducir en el mercado,
siempre con un diseño personali-
zado y materiales de alta calidad.
Actualmente es uno de los líderes
del Sector, creando ambientes úni-
cos y exclusivos, satisfaciendo a la
demanda más exigente.
Ventiklar cuenta con una amplia
gama de productos, soluciones e
ideas para la decoración y reno-
vación del baño, siempre entre la
cual fi guran mamparas de baño
y ducha y, también, otros com-
plementos para el baño. Esto es:
estanterías PVC, platos de ducha,
tarimas, asientos de PVC plegables
(para fi jar en la pared), radiadores
eléctricos, toalleros, así como otros
elementos de sujeción, etc.
Más información:
www.ventiklar.com
54
d
TECNISPAI
Cubiertas para piscinasAhora que ha vuelto el mal tiempo,
son muchos los que echan de menos
poder tomar un baño en la piscina.
Dispuesto a solucionar este hecho,
Tecnispai ha lanzado las cubiertas
para piscinas Espaisol, permiten el
baño casi en todas las épocas del año.
Modulares, robustas, prácticas y
duraderas, las cubiertas de piscina
EspaiSol, diseñadas y fabricadas por
la fi rma Tecnispai, se adaptan a cual-
quier tipo de piscina con la máxima
seguridad y fi abilidad, al mismo
tiempo que mantiene la armonía
con el entorno que la
circunda.
Las cubiertas para
piscina de Tecnispai
han sido construidas
a medida con perfi les
de aluminio, curva-
dos y de gran resis-
tencia y estabilidad.
Además de piscinas,
este tipo de perfi les
de aluminio son también apreciados
en aplicaciones en cerramientos, lu-
cernarios, patios y otros proyectos
especiales. Pensando en las carac-
terísticas propias de las piscinas, Es-
paiSol viene equipada con pernos y
tornillos en acero inoxidable, ruedas
de nylon y anclajes en acero trata-
do. Para una completa aireación
del recinto, los paneles pueden ser
fi jos o correderos. En ambos casos,
han sido fabricados en Metacrilato
transparente y/o Policarbonato ce-
lular incoloro o Blanco hielo, todos
con tratamiento anti-ultravioletas
en ambas caras.
Más información: www.tecnispai.com
J’HAYBER WORKS
Máxima seguridad en ropaJ’hayber Works, marca dedicada al
diseño, fabricación, distribución y
venta de calzado e indumentaria
laboral, presenta su nueva colec-
ción de textil para la próxima tem-
porada .
El objetivo de J’hayber Works es
ofrecer al profesional la máxima
seguridad y protección, sin olvidar
el confort y la libertad de movi-
mientos. Para ello, la fi rma ha ana-
lizado las características y riesgos
más comunes en cada profesión
con el fi n de diseñar prendas que
se adapten a las necesidades espe-
cífi cas de cada sector.
La nueva colección de J’hayber
Works presenta dos modelos dife-
rentes de cortavientos: el modelo
IGLU que protege ante el frío y el
viento y es transpirable; y el mo-
delo WIND, que es impermeable y
transpirable.
En cuanto a los pantalones, la nue-
va línea presenta tres modelos que
se adaptan a cada trabajo. El NEW
CIES se caracteriza por su natura-
leza elástica facilitando los movi-
mientos en trabajos de gran acti-
vidad, el REFLEX es idóneo para
trabajos con escasez de luz o poca
visibilidad y el WARM, forrado en
franela, protege ante el frío de las
épocas invernales.
Más información: www.jhayber.es
55
d
NOVA-FERR
Nuevos productos de cerrajeríaHace más de 30 años que Nova-
Ferr persigue la política de reno-
var sus artículos continuamen-
te en base a la exigencia de los
clientes y del mercado ofreciendo
productos fi ables y de calidad.
Nova-Ferr, uno de los líderes
en el sector de accesorios para
cerrajería y carpintería metáli-
ca, está presente en el mercado
español desde hace más de 10
años. Gracias a la colaboración
con Iseo Ibérica, que es el distri-
buidor ofi cial en España, garan-
tiza al cliente una amplia gama
de productos y un servicio ágil y
efi ciente.
Como confi rmación de la políti-
ca de renovación, desde fi nales
de Noviembre está disponible el
nuevo catálogo general Nova-
Ferr, donde se presentan diversas
novedades.
PernosNova-Ferr amplía su gama de per-
nos presentando dos novedades
realizadas para puertas batientes
y ventanas abatibles. Estos per-
nos, ajustables, son torneados en
perfi les de gota y están disponi-
bles en diferentes medidas, de 2
y 3 alas.
BisagraLa empresa tiene esta nueva y revo-
lucionaria solución, una bisagra rea-
lizada en acero inoxidable que tiene
como característica principal la de ser
completamente oculta. Su aplicación
es muy sencilla y versátil y se puede
adaptar tanto a perfi les de hierro
como a perfi les de aluminio o plásti-
co. Las dos versiones aplicables a per-
fi les de 30x30, 30x40, 40x40 y 50x50
ofrecen la posibilidad de girar a 90°
y a 180°. Esta solución es ideal para la
realización de rejas de seguridad para
ventanas, garantiza la solidez y mejo-
ra el aspecto estético del producto.
OrnamentosUna novedad en el sector del hierro
forjado es la realización de productos
en Nylon, que garantizan una alta re-
sistencia a las intemperies y una fácil y
rápida instalación junto con la posibi-
lidad de ser tratados al horno asegu-
rando un acabado excelente.
El nuevo catálogo ofrece ornamento
simple y doble para barras de diáme-
tros 12, 14, 16 y cuadradas de 12x12
y 14x14.
AutoportanteEste nuevo sistema, creado para can-
celas suspendidas, esta realizado con
cuatro ruedas ajustables en las tres
dimensiones y se completa con los
soportes para la fi jación. La cancela
se mueve sobre las ruedas a través de
unas guías fi jadas en la misma.
56
d
KRONA
Puertas Exterus
Krona es una marca italiana, con delegación en Ri-
pollet, especializada en soluciones integrales que
actualmente fabrica y comercializa en todo el mun-
do más de cien productos repartidos entre la marca
Krona (puertas y armazones) y la marca Koblenz (sis-
temas correderos).
Reorganizar el espacio con el objetivo de ganar más
superfi cie suele ser una constante en nuestros días.
Las puertas correderas Exterus de Krona son una so-
lución para prescindir de voluminosos armarios cuya
capacidad de almacenaje suele ser proporcional a la
superfi cie que ocupan.
Las Exterus, que discurren por un carril de acero ex-
presamente a la vista, se presentan en hojas de ma-
dera y cristal conjugando a la perfección con la deco-
ración de cualquier estancia.
Gracias a su practicidad y a su diseño los objetos per-
sonales quedan a buen recaudo tras unas puertas
elegantes, versátiles y cuya instalación no precisa de
complejas obras. Con las Exterus se consigue una dis-
tribución óptima de las estancias ganando amplitud
y orden.
Más información: www.krona.it
ATIS
Manipuladores neumáticos para
productos pesados
Atis es una empresa, con más de 30 años de expe-
riencia, que desde un primer momento ha dedicado
sus esfuerzos a solucionar los problemas derivados
de la manipulación de productos pesados.
Partiendo de esa base sólida, Atis ha evolucionado
y desarrollado unos nuevos manipuladores neumá-
ticos que satisfacen actualmente las expectativas de
los clientes.
Normalmente, el manipulador neumático que ne-
cesita el cliente es específi co para una aplicación
particular, lo que se llama un “traje a medida”. El
objetivo de Atis es proponer, diseñar, fabricar y su-
ministrar ese “traje”. La dimensión de Atis se ha op-
timizado para tal fi n, permitiendo al cliente un con-
tacto directo sin intermediarios, con unos precios
difíciles de igualas, pero manteniendo la máxima
calidad y un servicio post-venta rápido.
Destacar también, que Atis tiene un enorme com-
promiso con la seguridad, y a las rigurosas medidas
habituales, se le añaden las que resultan del ex-
haustivo y estricto análisis específi co para cada ma-
nipulador neumático de la empresa catalana. Des-
tacan Safety Valve, Savac System, Closefi x System,
Arel System y frenos del tipo Bradisk.
Más información: www.atismanipulacion.com
58
any 1380d
irec
tori
d’e
mp
rese
s p
er a
ctiv
itat
s
fabricantes de cerrajería yconstrucciones metálicas
fabricantes de automatismos fabricantes de automatismos
59
dir
ecto
ri d
’em
pre
ses
per
act
ivit
ats
any 1380
fabricantes y servicios deplanchistería industrial
fabricantes de cerrajería yconstrucciones metálicas
fabricantes de puertas
fabricantes de cerrajería yconstrucciones metálicas
60
any 1380d
irec
tori
d’e
mp
rese
s p
er a
ctiv
itat
s
servicios complementariosservicios de seguridad
fabricantes y servicios deplanchistería industrial
servicios de seguridad
61
dir
ecto
ri d
’em
pre
ses
per
act
ivit
ats
any 1380
servicios complementarios servicios complementarios
sumari publicitat
En cas de canvi d´adreça, pot utilitzar la butlleta adjunta per informar-nos de les noves dades, enviant-la a:
TECNOPRESS EDICIONES, S.L.Comtes de Bell-lloc 156 • 08014 Barcelona
Fax: 934 396 759 • E-mail: infolector@ciberperfi l.com
bu lletítAsseguri la recepció del seu exemplar del
EMPRESA .............................................................................................................................................................ATENCIÓ ...............................................................................................................................................................DOMICILI ...............................................................................................................................................................C.P. ................................... POBLACIÓ ................................................ PROVINCIA ...........................................TELÈFON ........................................................................ FAX ..............................................................................E-MAIL ............................................................................ WEBSITE .....................................................................
Aprimatic Int. Portada i 58
Automatismos For, S.A. 27 i 58
Banc Sabadell 49
BGM 58
Cerrajería G. Acosta 59
Cerrajería Surclau 60
Clemsa Contraportada i 58
C.M.C 59
Construmat 31
Const. Alumini i Ferro 58
Const. Met. AGM 60
Continox Cataluña 60
Galtesa Int. Contraportada i 60
Gremicat 23
Hecmar 58
Incobar 60
Ingalsa 13 i 61
J.A. Mansergas 59
José y Federico Jordi 58
Moval 5
Nova-Ferr Portada, 19 i 59
Pablo Muñoz 60
Pacheco Forja 59
Pidemunt 59
Procasa 59
Sabutom 58
Serralleria March 59
Soler Seguridad 33 i 60
Ventiklar 61
Viatges Crisol 57
Recommended