View
392
Download
2
Category
Preview:
Citation preview
9 788498 048698
nova edici
Coneixement del medi natural,social i cultural 4Educaci PrimriaCicle Mitj
Direcci editorial: Dolors Rius
Cap dedicions: Oriol Gonzlez
Assessorament pedaggic: Marta Duach
Redacci: Meritxell Adrover, Roser Hospital i Toni Ortiz
Edici: Oriol de Bols i Cristina Purtolas
Correcci lingstica: Violant Juan
Disseny de la coberta: BUM, Blasi, Urgell, Morales
Disseny grfic interior: Imma Hernndez
Maquetaci: Tagstudy
Illustracions: Cristina Picazo, Farrs Illustraci Editorial i Tenllado Studio
Fotografies interiors: Arxiu Hermes, Josep M. Barres, M Dolores Colazo, AGE Fotostock i Getty Images
Primera edici: juliol de 2012
ISBN: 978-84-9804-869-8
Dipsit legal: B-22.443-2012
Impressi: Impulso
Hermes Editora General, S. A. U.- Castellnou Edicions
Castellnou Edicions
Pau Claris, 184
08037 Barcelona
www.castellnouedicions.com
Prohibida la reproducci o la transmissi total o parcial daquest llibre sota cap forma ni per cap mitj, electrnic
ni mecnic (fotocpia, enregistrament o qualsevol mena demmagatzematge dinformaci o sistema de reproducci),
sense el perms escrit dels titulars del copyright i de leditorial.
Hermes Editora General, S. A. U., ha fet una selecci acurada de les pgines web, per no es pot fer responsable
de cap reclamaci derivada de la visualitzaci o dels continguts de les pgines web que no sn de la seva propietat.
Aquest llibre ha estat imprs en paper provinent duna gesti forestal sostenible, i s fruit dun procs
productiu eficient i responsable amb el medi ambient.
Paper ecolgic i 100 % reciclable
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
NDEX
PROJECTE
1. Presentaci ................................................................................................................... 6
2. Didctica i metodologia de lrea ................................................................................. 8
3. Integraci de les competncies bsiques en la programaci daula ........................ 10
4. Atenci a la diversitat ................................................................................................. 17
5. Criteris per a lavaluaci ............................................................................................. 18
6. Orientacions per a ls dels recursos digitals ............................................................ 19
7. Materials per a lrea del Medi. Cicle Mitj ................................................................ 24
PROGRAMACIONS
Programaci drea ........................................................................................................... 26
Programaci daula ............................................................................................................ 37
ORIENTACIONS I SOLUCIONARI
Unitat 1: El nostre cos i lentorn ........................................................................................ 52
Unitat 2: Les plantes .......................................................................................................... 59
Unitat 3: Visc a Catalunya ................................................................................................. 66
Unitat 4: Avui sortim .......................................................................................................... 73
Unitat 5: El temps atmosfric ............................................................................................ 80
Unitat 6: El nostre ajuntament ........................................................................................... 87
Unitat 7: Les petjades de la Histria ................................................................................. 94
Unitat 8: La llum i la calor ................................................................................................ 101
Unitat 9: Els materials ...................................................................................................... 108
Unitat 10: En temps de .................................................................................................... 115
Unitat 11: Els ecosistemes .............................................................................................. 122
Unitat 12: Els mitjans de comunicaci ............................................................................ 129
Quadern de lalumne. Solucionari ................................................................................... 136
AVALUACIONS
Avaluaci inicial ............................................................................................................... 183
Avaluaci final .................................................................................................................. 189
Avaluaci contnua .......................................................................................................... 195
Avaluaci inicial. Solucionari ........................................................................................... 219
Avaluaci final. Solucionari .............................................................................................. 225
Avaluaci contnua. Solucionari ...................................................................................... 231
RECURSOS DIGITALS
Vocabulari interactiu ........................................................................................................ 257
Guia didcticaPROJECTE
6 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
1 PRESENTACI
Els recursos didctics que us presentem configuren un projecte educatiu per a lEducaci Primria dins el
marc curricular oficial actual: Decret 142/2007, de 26 de juny, DOGC nm. 4915, 29-06-2007, pel qual ses-
tableix lordenaci dels ensenyaments de lEducaci Primria a Catalunya, i Decret 67/2008, de 6 de juny,
pel qual sestableix lordenaci general dels ensenyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de
lEducaci Secundria obligatria per a les Illes Balears.
El projecte Salvem la Balena Blanca s el fruit del treball dun conjunt de professionals de leducaci i de
ledici. Hem tingut, tamb, especial cura en laspecte formal i grfic del projecte, amb lobjectiu de fer-lo
atractiu i de fcil maneig, tant per als mestres com per als alumnes.
La finalitat de leducaci en letapa de lEducaci Primria, tal com diu el decret, s aconseguir que els nois
i les noies adquireixin les eines necessries per entendre el mn en qu estan creixent. En aquesta etapa es
configuren les bases per tal que els alumnes davui siguin els futurs ciutadans capaos dintervenir activa-
ment i crticament en la societat plural, diversa i en continu canvi on els ha tocat viure.
A ms de desenvolupar els coneixements, les capacitats, les habilitats i les actituds (el saber, saber ser,
saber estar) necessaris, els nois i les noies han daprendre a mobilitzar tots els recursos personals (saber
actuar) per assolir la realitzaci personal i esdevenir aix persones responsables, autnomes i integrades
socialment, que puguin excercir la ciutadania de forma activa, incorporar-se a la vida adulta de manera sa-
tisfactria i siguin capaos, al mateix temps, de desenvolupar un aprenentatge permanent al llarg de la vida.
Lenfocament competencial del currculum per a lEducaci Primria pretn afavorir la integraci dels diversos
aprenentatges, posant en relaci els diversos tipus de continguts i utilitzar-los de manera efectiva en diferents
situacions i contextos.
Com a competncies bsiques sentenen tots aquells coneixements, processos i habilitats que permeten
a la persona fer un s prctic dels seus aprenentatges. En unes altres paraules, es pretn que els alumnes
spiguen aplicar el que han aprs.
Les competncies bsiques assenyalades per a lensenyament primari sn les segents:
Competncies comunicatives
1. Competncia lingstica i audiovisual
2. Competncia artstica i cultural
Competncies metodolgiques
3. Tractament de la informaci i competncia digital
4. Competncia matemtica
5. Competncia daprendre a aprendre
Competncies personals
6. Autonomia i iniciativa personal
Competncies per conviure i habitar el mn
7. Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadana
7 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Pro
ject
e
Aquest plantejament competencial afecta totes les rees de forma especfica i tamb de forma transversal.
Lgicament, segons lrea es treballaran ms especficament les competncies que li sn prpies, per en
totes hem procurat fer propostes que permetin ladquisici progressiva de les vuit competncies bsiques.
El projecte Salvem la Balena Blanca ha estat elaborat amb lobjectiu doferir un ampli ventall de recursos
que permetin facilitar al mxim el treball del docent, que ha de fer realitat els objectius competencials fixats
per lactual marc educatiu.
El plantejament del projecte facilita la creaci de situacions densenyament-aprenentatge motivadores i al-
hora ben estructurades, de manera que, sense adonar-sen, un alumne o alumna pugui avanar curs rere
curs fins al final de letapa i assolir el que ens hem proposat.
Des del punt de vista pedaggic, hem partit duna concepci globalitzadora dels aprenentatges. En el Cicle
Inicial, aquesta sha concretat en una contextualitzaci nica dels continguts que es treballen en les diferents
rees, i en el Cicle Mitj, en el plantejament duns treballs de recerca interdisciplinaris, un per a cada trimestre
en forma de WebQuest.
La programaci de cada unitat didctica ha prioritzat la definici dels objectius i de les competncies bsi-
ques a aconseguir, desprs dhaver treballat amb activitats variades els diferents continguts. Lavaluaci s
una eina que ens permet controlar levoluci en ladquisici dels aprenentatges i lassoliment de les compe-
tncies bsiques.
Latenci a la diversitat de ritmes daprenentatge est assegurada. Per una banda, la seqenciaci dels con-
tinguts sha fet duna forma acurada i, per laltra, oferim una gran varietat de recursos en format paper i en
format digital, aix com dactivitats, identificades segons el grau de dificultat.
Equip dedicions
Castellnou Edicions
8 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
2 DIDCTICA I METODOLOGIA DE LREA
Segons es pot llegir en el Decret del Currculum de Primria, lrea de Coneixement del medi natural, social i
cultural a lEducaci Primria t com a finalitat proporcionar a lalumnat els coneixements i les eines per ubi-
car-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respectar-lo i a millorar-lo.
Lrea pretn capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn
amb els quals interacciona. Laprenentatge ha de ser contextualitzat i encaminat a interpretar les experinci-
es, tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives, a fi de poder establir rela-
cions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de permetre a lalumnat incidir en la millora del seu
entorn i fer-ne un s sostenible.
Fidels a aquestes reflexions, els llibres de Coneixement del medi de Cicle Mitj contribueixen a afavorir el pro-
cs de construcci de laprenentatge propi de cada nen i nena. Aquesta construcci es dna, majoritria-
ment, a laula. s en aquest context en qu els nens i nenes han dexplicitar les seves idees prvies i les di-
verses concepcions del mn, les seves prpies representacions i les explicacions personals que elaboren
sobre tot all que els envolta.
La classe de Coneixement del medi ha de ser un espai de reflexi i comunicaci, perqu noms quan els
nens i nenes prenen conscincia del que saben o del que pensen que saben i sn capaos de comunicar-
ho, s quan estan en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar les seves idees, si s el cas. A
laula shan destablir els processos que permetin a lalumnat aproximar-se al mn amb una mirada diferent,
al mateix temps que construeixen nous coneixements.
En el Cicle Mitj i a lEducaci Primria s especialment important que els nois i noies reconstrueixin els seus
propis esquemes i models inicials i les seves explicacions personals, a partir de la interacci i el contrast amb
els esdeveniments, les informacions i les noves maneres dactuar que van experimentant. La interacci a
laula, la comunicaci i lescolta activa sn elements essencials daquesta reconstrucci.
Per comprendre fets i fenmens hi ha preguntes ms adequades que daltres, que generaran una mirada i
una visi determinada. Aquesta s la tasca del professorat: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avan-
ar cada noi i cada noia partint de la seva situaci i experincia viscuda.
En definitiva, la intervenci del professorat ha de fomentar lequilibri entre el pensar (relacionar, comparar,
imaginar, etc.) lexperimentar (observar, classificar, identificar, etc.) i el comunicar (parlar, escriure, dibuixar,
construir, representar, etc.), eixos bsics de la classe de Coneixement del medi.
2.1 Els continguts de lrea
Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural est estructurada en set blocs:
1. Lentorn i la seva conservaci
2. El mn dels ssers vius
3. Les persones i la salut
4. Persones, cultures i societats
5. Canvis i continutats en el temps
6. Matria i energia
7. Entorn, tecnologia i societat
9 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Pro
ject
e
2.2 Relacions i canvi
Les unitats sinicien amb una pgina que fa la funci dexploraci didees prvies, de presa de conscincia
individual i collectiva dall que ja saben els alumnes i tamb de motivaci cap a nous aprenentatges. Hi tro-
ben lapartat Sabrs, en el qual santicipen els continguts que es treballaran en la unitat, per tal dajudar a
organitzar, a classificar i a assolir els nous coneixements, i lapartat Qu en saps, que ajudar a fer lava-
luaci inicial de lalumnat.
Els nous continguts es presenten mitjanant activitats variades i experincies, ja siguin individuals o en grup.
Al llarg de la unitat apareixen petites pastilles: Investiga, Recorda i Sabies que... que tenen com a objectiu
ampliar la informaci dinters per a lalumnat, aix com motivar-lo a experimentar, a formular-se preguntes, a
plantejar-se hiptesis de treball, a investigar algunes qestions relacionades amb la vida quotidiana, a buscar
informaci i a consultar altres llibres o Internet.
Les activitats incorporades dins dels diferents temes pretenen comprovar com evoluciona la comprensi per
part de lalumnat.
En lapartat Nosaltres i entorn es tracten aspectes relacionats amb leducaci en valors i laplicaci i trans-
ferncia dels coneixements a daltres contextos.
Lapartat Per saber-ne ms inclou des dalguna aplicaci dels continguts treballats en la unitat, a aspectes
dactualitat dins del camp de la salut, la cincia o temes que incentivin la curiositat de lalumnat.
Finalment, laparat Fem memria suposa una estructuraci dels coneixements apresos. Inclou un mapa
conceptual estructurador dels coneixements apresos.
10 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
3 INTEGRACI DE LES COMPETNCIES BSIQUES EN LA PROGRAMACI DAULA
3.1 Situaci actual
Des del 2006, any de publicaci de lactual llei deducaci (LOE), les competncies bsiques han entrat
a laula. En alguns casos, la majoria, hi han entrat de forma virtual (noms es troben en els documents de
programaci daula que sentreguen al cap destudis a linici de curs); en altres casos, hi han entrat de forma
puntual empeses per les proves davaluaci general del sistema educatiu, que es fan a 4t i a 6 de lEducaci
Primria i a 2n de lESO, i en altres casos, comptats, sestan elaborant iniciatives amb la finalitat de treballar
a laula amb un enfocament competencial.
Hermes Editora General, mitjanant les seves publicacions, vol contribuir a la integraci de les competncies
bsiques en la prctica educativa a laula amb propostes que facilitin un nou plantejament de treball en la
praxis docent.
3.2 Competncies bsiques
La OCDE (Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic) defineix les competncies
bsiques com la capacitat de posar en prctica les habilitats, els coneixements i les actituds
necessaris per resoldre una situaci determinada en un context determinat.
Les competncies bsiques sn les que totes les persones necessiten per al seu desenvolupament personal,
aix com per poder participar de forma activa en la societat i en la vida laboral. Les competncies shan
de treballar durant tot el perode densenyament obligatori i, com laprenentatge, shan de desenvolupar,
mantenir i actualitzar al llarg de tota la vida.
En aquest sentit, el desenvolupament de les competncies bsiques ha de permetre als estudiants integrar
els seus aprenentatges i relacionar-los amb continguts de diferents tipologies i rees. Aix facilitar laplicaci
dels continguts en distintes situacions.
Les vuit competncies bsiques que shan dhaver assolit al final de leducaci obligatria, i en les quals
t un paper molt destacat lEducaci Primria, sn les segents:
Competncia lingstica i audiovisual. Fa referncia a la utilitzaci del llenguatge com a instrument
de comunicaci oral i escrita; de representaci, interpretaci i comprensi de la realitat, i de construcci
i comunicaci del pensament, les emocions i la conducta, en qualsevol de les llenges oficials de la comunitat
autnoma prpia.
Competncia matemtica. Es refereix a lhabilitat per utilitzar i relacionar els nombres, els conceptes
matemtics i les operacions, i les formes dexpressi i raonament matemtic, tant per produir com per
interpretar diferents tipus dinformaci i resoldre problemes relacionats amb la vida diria.
11 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Pro
ject
e
Competncia en el coneixement i la interacci amb el mn fsic. Recull lhabilitat per a la comprensi
dels successos, la predicci de les conseqncies i la capacitat dactuaci sobre lestat de salut de les
persones i la sostenibilitat mediambiental.
Tractament de la informaci i competncia digital. Comporta lhabilitat de fer servir les eines
tecnolgiques per buscar, obtenir, processar i comunicar la informaci i transformar-la en coneixement,
incloent-hi la utilitzaci de les tecnologies de la informaci i la comunicaci com a element essencial per
informar-se i comunicar-se.
Competncia social i ciutadana. Permet viure en societat, comprendre la realitat social del mn en qu
es viu i exercir la ciutadania democrtica.
Competncia artstica i cultural. Suposa conixer, apreciar, comprendre i valorar crticament diferents
manifestacions culturals i artstiques, utilitzar-les com a font de gaudi i denriquiment personal i considerar-les
una part del patrimoni cultural dels pobles.
Competncia daprendre a aprendre. Implica conixer les capacitats prpies (intellectuals, emocionals
i fsiques) i tenir un sentiment positiu dun mateix, de manera que es puguin plantejar nous reptes daprenen-
tatge dacord amb els objectius i les necessitats de cadasc.
Competncia per a lautonomia i iniciativa personal. Permet dur a terme iniciatives personals que
condueixin a la presa de decisions amb criteri propi, i imaginar i desenvolupar projectes individuals o
collectius, tant en lmbit personal com en el social i el laboral, de forma responsable i autnoma.
Les competncies bsiques es poden agrupar segons la seva transversalitat i la seva funci, tal com mostra
la taula segent:
Competncies transversalsCompetncies especfi ques centrades en el fet de conviure i habitar el mn
Competncies comunicatives
1. Competncia lingstica i audiovisual
2. Competncia artsticai cultural
7. Competncia en el coneixementi la interacci amb el mn fsic
8. Competncia social i ciutadanaCompetncies metodolgiques
3. Tractament de la informacii competncia digital
4. Competncia matemtica5. Competncia daprendre
a aprendre
Competncies personals
6. Competncia per a lautonomia i iniciativa personal
Font: DECRET 142/2007, de 26 de juny. Generalitat de Catalunya.
Amb lobjectiu de consolidar les competncies bsiques, s necessari que totes les rees contribueixin al
seu desenvolupament. Noms daquesta manera es podr garantir leficcia dels aprenentatges en aquest
procs de consolidaci. Per fer-ho, shauran dintegrar, en la mesura que sigui possible, en lestructura
de la programaci didctica de cada unitat.
En aquest sentit, en el moment de fer la selecci de continguts sha de tenir en compte que facilitin ladquisici
de les competncies bsiques o que es puguin relacionar amb alguns aspectes determinats.
12 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
3.3 Qu significa emprar un enfocament competencial?
Lenfocament competencial i integrador dels aprenentatges ha de ser un principi orientador a lhora de
pensar i desenvolupar els continguts i les propostes didctiques dels nostres llibres.
Des de la perspectiva de les competncies bsiques, el desenvolupament del procs educatiu competen-
cial ha de tenir en compte els punts segents:
Cal prioritzar la reflexi i el pensament crtic de lalumnat per aconseguir el desenvolupament personal
de cada alumne.
Cal plantejar diferents situacions daprenentatge que afavoreixin la integraci curricular de diferents
matries.
Cal seleccionar els continguts, organitzar-los de forma prioritria i seqenciar-los correctament,
tant els de tipus conceptual (saber) com els actitudinals (voler) i de valors, aix com les destreses (fer) que
shan dutilitzar en cada cas.
Cal afavorir laplicaci dels continguts en diferents contextos de la vida quotidiana.
Cal desenvolupar diferents estratgies metodolgiques, segons els interessos i les capacitats dels
alumnes i les particularitats de cada rea o matria.
Cal potenciar la lectura i el tractament de la informaci com a estratgia daprenentatge.
Cal integrar els recursos multimdia i les TIC en lactivitat educativa.
Cal integrar lavaluaci en els processos densenyament-aprenentatge.
3.4 Avaluaci de ladquisici de les competncies
Per tal dafavorir ladquisici de competncies i poder avaluar-ne lassoliment, es plantejaran una srie de
preguntes que facilitaran als alumnes lassimilaci de continguts nous i, al mateix temps, el desenvolupament
de les diferents competncies segons lrea i matria.
Aquestes preguntes es plantejaran tant en les activitats bsiques de la unitat didctica com en les que
sidentifiquen com a activitats davaluaci.
Hi ha tres models de preguntes i dactivitats:
Preguntes de resposta tancada, amb format delecci mltiple. Poden ser de resposta dicotmica
(noms una resposta s correcta) o de resposta graduada (una resposta s correcta, algunes ho sn en
part i daltres sn incorrectes).
Preguntes que exigeixen el desenvolupament de processos i lobtenci de resultats. En aquest
cas, els alumnes han de donar una resposta nica, per tamb es valora el procs seguit per arribar-hi, que
pot ser diferent per a cada alumne.
Preguntes obertes que admeten respostes diverses. No hi ha una nica resposta correcta, i es valora
largumentaci seguida a lhora de plantejar la resposta.
13 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Pro
ject
e
3.5 La competncia de les competncies: la competncia comunicativa
Diem que una persona t una competncia plena en una llengua quan s capa de desenvolupar-se totalment
en aquesta llengua en els diferents usos i registres. s a dir, quan s capa dentendre-la, parlar-la, llegir-la
i escriure-la sigui quina en sigui la situaci, des duna conversa entre amics fins a escoltar o pronunciar una
conferncia, des duna nota familiar fins a un informe professional, per posar-ne exemples. Per aix, aquesta
competncia s la que t ms importncia en totes les rees i matries.
Massa sovint hem pogut comprovar com, a persones que han estudiat una determinada llengua, a lhora
de la veritat, s a dir, a lhora de resoldre situacions reals en aquesta llengua, els ha mancat competncia.
Probablement, aquelles mateixes persones haurien pogut respondre qestions referides al coneixement
daquesta llengua: com es formulen les preguntes, com es diu tal cosa o tal altra, quin s el present dun
verb Per el seu coneixement no els ha perms fer s de la llengua en una situaci real.
Aquesta constataci demana un gir metodolgic en lensenyament-aprenentatge de la llengua que
acosti els alumnes a ls del llenguatge en situacions reals o versemblants, i els faci assumir el rol dusuaris
lingstics en lloc de limitar-se al rol daprenents passius.
Lobjectiu s comprendre i saber comunicar. Sn sabers prctics que han de recolzar en coneixements
reflexius sobre el funcionament del llenguatge i les seves normes ds, i impliquen el desenvolupament de
la capacitat per prendre el llenguatge com a objecte dobservaci i anlisi. Per aix, aquesta competncia
requereix conixer les regles de funcionament del sistema de la llengua i les estratgies necessries
per interactuar lingsticament duna manera adequada, i per expressar i interpretar diferents tipus de discurs
dacord amb la situaci comunicativa en diversos contextos socials i culturals.
Aix suposa, en llengua oral, la utilitzaci activa i efectiva dhabilitats lingstiques i no lingstiques i de les
regles prpies de lintercanvi comunicatiu en diferents situacions, per produir textos orals adequats a aquesta
situaci de comunicaci. Per la seva banda, llegir i escriure inclou les habilitats que permeten, a partir de
diferents tipus de textos, buscar, recopilar i processar informaci i ser competent a lhora de comprendre,
compondre i utilitzar textos amb intencions comunicatives diverses.
La contribuci de la competncia lingstica a la construcci personal de sabers s fonamental. El llenguatge
s linstrument per excellncia daprenentatge, de construcci i de comunicaci del coneixement;
ajuda a representar la realitat, a organitzar el propi pensament i a aprendre.
Tal com indica lordenaci dels ensenyaments obligatoris, lobjectiu fonamental del projecte educatiu s
aconseguir que tot lalumnat assoleixi una slida competncia comunicativa en acabar leducaci obligatria,
de manera que pugui utilitzar normalment i de manera correcta el catal i el castell, i pugui comprendre i
emetre missatges orals i escrits senzills en una llengua estrangera decidida pel centre. Aix, ms endavant,
es concreta en aquesta formulaci: Per aix, el currculum presenta: la dimensi comunicativa, que inclou
parlar i conversar; escoltar i comprendre; llegir i comprendre; escriure; i els coneixements del funcionament
de la llengua i el seu aprenentatge, la dimensi literria i la dimensi plurilinge i intercultural.
Tant en lEducaci Primria com en la Secundria, la competncia comunicativa es pot estructurar en dues
grans destreses comunicatives, que seran les que permetran el desenvolupament daquesta competncia;
es tracta de la comprensi (oral i lectora) i lexpressi (oral i escrita). Totes dues destreses es divideixen en
una srie de processos que shauran de treballar a laula i que impliquen diferents graus de dificultat que
14 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
els alumnes hauran de superar. Aquestes destreses serviran per avaluar si lalumne ha adquirit els objectius
proposats en lrea.
Les destreses comunicatives es mostren en la taula segent:
Competncia comunicativa
Comprensi Expressi
Ap
roxi
mac
i i
iden
tific
aci
Org
anitz
aci
Inte
grac
i i
snt
esi
Ref
lexi
i v
alor
aci
Tran
sfer
nci
a i a
plic
aci
Pla
nific
aci
Textualitzaci
Rev
isi
i p
rese
ntac
i
Coh
ern
cia
Coh
esi
Ad
equa
ci
Si ens centrem en la destresa de la comprensi en la competncia lectora, la OCDE la defineix de la manera
segent: La competncia lectora s comprendre, utilitzar, reflexionar i interessar-se pels textos escrits per
assolir els objectius propis i el coneixement i el potencial personals, i participar en la societat.
s fonamental que aquesta competncia es comenci a desenvolupar en lEducaci Primria, per s en la
Secundria que sha de consolidar i convertir en una competncia clau. Per fer-ho, la OCDE, a travs de les
proves del Programa per a lAvaluaci Internacional dels Alumnes (PISA), proposa que shi incloguin textos
de diferents tipus:
Format del text
Mitj Imprs Digital
Entorn Lector receptiu Lector participatiu
Tipus
Continu Discontinu Mixt Mltiple
Gnere
Descriptu Narratiu Expositiu Argumentatiu Instructiu Dintercanvi dinformaci
(transaccions)
Processos de lectura
Daproximaci i obtenci dinformaci
Integrar i interpretar el que es llegeix
Reflexionar i avaluar sobre el text i relacionar-lo amb lexperincia prpia
mbits ds
Personal
Pblic
Educatiu
Laboral
15 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Pro
ject
e
Per tant, per desenvolupar la competncia lectora s necessari que els alumnes es familiaritzin amb els
diferents tipus de text i spiguen utilitzar els continguts del text que han llegit i, al mateix temps, incorporar-hi
coneixements propis.
Els processos cognitius que sactiven en la lectura sn els segents:
Competncia lectora
Utilitzaci del contingut del textUtilitzaci de coneixements externs
al text
Accedir i obtenir Integrar i interpretar Reflexionar i valorar
Ob
teni
r in
form
aci
Des
envo
lup
ar u
na
com
pre
nsi
glo
bal
Ela
bor
ar u
na in
terp
reta
ci
Ref
lexi
onar
i va
lora
r el
co
ntin
gut
del
tex
t
Ref
lexi
onar
i va
lora
r la
form
a d
el t
ext
Els nivells de rendiment en lectura, segons la OCDE, sn els segents:
1a Localitzar una dada en un text simple i breu.
1b Relacionar la informaci del text amb coneixements previs i reconixer el tema principal del text.
2Reconixer la idea principal dun text i comprendre-la. Construir significats i fer deduccions a partir de la informaci que ofereix el text.
3Interpretar i relacionar parts del text diferents. Reflexionar i construir significata partir del text.
4Comprendre textos llargs i complexos sense saber quin s el seu context. Interpretar matisos del llenguatge.
5 Elaborar hiptesis a partir del text. Comprendre textos amb continguts poc coneguts.
6Elaborar hiptesis a partir del text i de coneixements previs. Generar interpretacions a partir de conceptes abstractes.
3.6 La competncia cientfi ca
La competncia cientfica permet conixer millor la condici natural de lsser hum com a part de la
naturalesa i les seves lleis, i tamb la interacci dels ssers humans amb el seu entorn natural i social.
Lenfocament interdisciplinari de lrea permet adquirir, des de diferents perspectives, una millor comprensi
daquesta realitat.
El desenvolupamnet daquesta competncia t com a objectiu capacitar lalumnat per entendre, opinar
i prendre decisions sobre els aspectes de lentorn amb els que interacciona. Laprenentatge ha de ser
contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies, tant directes com indirectes, properes en el temps i
16 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
en lespai, i significatives a fi de poder establir relacions cognitives i afectives. El coneixement del medi ha de
permetre a lalumnat incidir en la millora del seu entorn i fer un s sostenible daquest.
El treball per competncies en lrea de les cincies sorienta cap a ladquisici de competncies per part
de lalumnat a partir de la construcci constructivista de laprenentatge. s a dir, aprendre consisteix a
integrar i relacionar noves informacions amb els coneixements preexistents per tal que el coneixement sigui
significatiu i aplicable.
El desenvolupament competencial implica la capacitat dutilitzar els coneixements i habilitats, de manera
transversal i interactiva, en contextos i situacions diverses i que requereixen la intervenci de coneixements
vinculats a diferents sabers. Suposa avanar en lautonomia personal dels alumnes, en ladquisici deines
per aprendre, prenent conscincia del propi procs daprenentatge, tant individual com col.lectiu. Treballar
per competncies implica la integraci de diferents disciplines i rees aix com la integraci de continguts
conceptuals, procedimentals i actitudinals.
Les competncies prpies de lrea estan estretament vinculades als blocs de competncies en el
coneixement i en la interacci amb el mn fsic i el de competncia social i ciutadana.
s especialment important que lalumnat evoquin les idees que els desperta la seva curiositat, que es facin
com ms preguntes millor i que estiguin motivats per a resoldre els problemes i dubtes que es van plantejant,
per buscar respostes i per comunicar all que es va resolent. Per comprendre fets i fenmens hi ha preguntes
ms adequades que altres, que generaran una mirada i una visi determinada. Aquesta s la tasca del
professorat: incidir en aquelles preguntes que ajudin a avanar.
En definitiva, la intervenci del professorat ha de poder fomentar lequilibri entre el pensar (relacionar,
comparar, imaginar...), el experimentar (observar, classificar, identificar...) i el comunicar (parlar, escriure,
dibuixar, construir , representar...), eixos bsics de la competncia cientfica.
17 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Pro
ject
e
4 ATENCI A LA DIVERSITAT
Latenci a la diversitat constitueix un aspecte fonamental no tan sols del projecte educatiu del centre, sin
tamb de la tasca docent de cada mestre. Tal com diu la LOE: Latenci a la diversitat sestableix com a
principi fonamental que ha de regir tot lensenyament bsic, amb lobjectiu de proporcionar a tot lalumnat
una educaci adequada a les seves caracterstiques i necessitats.
De fet, la Llei Orgnica dEducaci destaca, en un dels seus principis, la convenincia de trobar la flexibilitat
per adequar leducaci a la diversitat daptituds, interessos, expectatives i necessitats de lalumnat.
Lobjectiu s tenir en compte la diversitat de lalumnat com a principi i no com una mesura. Per aquesta ra,
el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca ofereix, en la guia didctica, activitats complementries que
se sumen a les que figuren en el llibre de lalumne, amb la finalitat dajudar el mestre o la mestra a lhora
datendre la diversitat de ritmes daprenentatge que es pugui trobar a laula en un curs determinat.
Daquesta manera, els alumnes que necessiten una seqenciaci major en la presentaci dels continguts
disposaran de ms activitats per reforar i consolidar el seu aprenentatge. Al mateix temps, aquells amb ms
capacitat o amb un ritme daprenentatge ms rpid podran fer noves activitats que els ajudaran a ampliar
els seus coneixements.
A ms de les activitats complementries, el projecte ofereix tres tipus davaluaci (inicial, formativa i final),
per tal davaluar els progressos dels alumnes en diferents moments del curs i valorar quins aspectes o temes
han de ser reforats en cada cas.
18 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
5 CRITERIS PER A LAVALUACI
Lavaluaci en lEducaci Primria consisteix en lanlisi contnua i global del procs densenyament-
aprenentatge. s un element integrat plenament en el procs educatiu i s, en si mateix, un instrument
dacci pedaggica que ha de contribuir a la millora de tot el procs.
Lavaluaci ha dacomplir diverses funcions al llarg del procs educatiu. Duna banda, ha de permetre decidir
la intervenci pedaggica que necessita cada alumne segons les seves caracterstiques. De laltra, ha de
determinar en quin grau shan aconseguit les intencions educatives.
El mestre o la mestra haur de crear unes condicions adequades que permetin lactivaci dels esquemes
de coneixement, i conduir-los en la direcci adequada, segons el que shagi proposat en el currculum. No
hi ha una frmula nica que permeti crear aquestes condicions, ja que lentorn educatiu presenta una gran
diversitat de situacions i necessitats. En qualsevol cas, s important comprendre que els alumnes no tan sols
emmagatzemen informaci nova, sin que tamb desenvolupen noves competncies i adquireixen nous
coneixements, a partir dels seus coneixements previs.
Lavaluaci inicial permet determinar el punt de partida de lalumnat i s la base per planificar el procs
densenyament-aprenentatge. Aquesta guia didctica inclou un model davaluaci inicial que es pot
fotocopiar o descarregar del web, amb activitats que recullen tant fets com conceptes, sistemes conceptuals
o procediments.
Lavaluaci formativa t com a finalitat proporcionar a cada alumne el suport pedaggic ms adequat
en cada moment del curs. Alhora, ha estat dissenyada per avaluar el procs densenyament i, fins i tot,
la mateixa prctica docent. En aquesta guia, lavaluaci formativa es concreta en una taula (inclosa en
el web), en qu el mestre o la mestra disposa dun espai horitzontal per omplir amb els criteris davaluaci
del currculum oficial (que sadjunta en un arxiu .doc) i dunes caselles verticals per completar amb els noms
dels alumnes de la classe.
Lavaluaci final ha de permetre determinar si shan aconseguit o no, i fins a quin punt, les intencions
educatives, tant curriculars com competencials. En aquesta guia sofereix un model davaluaci final, tamb
fotocopiable, amb activitats referides als coneixements ms importants que shan anat adquirint durant
el curs. Les funcions de lavaluaci estan interrelacionades, i ns un exemple el fet que les activitats de
lavaluaci final que sinclouen en aquesta guia siguin les mateixes que les de lavaluaci inicial del curs
segent.
19 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Pro
ject
e
6 ORIENTACIONS PER A LS DELS RECURSOS DIGITALS
6.1 Quin objectiu ens fi xem amb la inclusi, en cada unitat didctica, de propostes de treball que utilitzen recursos digitals?
El fet dincloure ls de recursos digitals en el plantejament didctic de cada unitat afavoreix el desenvolupa-
ment integrat de les competncies bsiques en general i, en especial, de la competncia digital i la competncia
daprendre a aprendre. Aix doncs, aquestes propostes de treball tenen lobjectiu de complementar, reforar
i ampliar les que sofereixen en el llibre en paper.
Com que es tracta duna competncia transversal, la competncia digital sha dincloure en la programaci
general del curs i de cada rea. Dins dun plantejament integrador de les competncies, ls de les eines
tecnolgiques i de comunicaci ha de formar part intrnseca del plantejament de cada unitat didctica.
Segons lrea, els recursos digitals tenen una funci determinada, tant els que estan associats al llibre de
lalumne com els que sofereixen per a ls del professor.
Aquests recursos poden utilitzar-se a la pissarra digital interactiva (PDI) i tamb a lordinador personal. Shi
pot accedir a travs dInternet (accs en lnia); els recursos per al professor sofereixen a ms en format CD-
ROM (fora de lnia). Aix mateix, sn compatibles amb totes les plataformes educatives existents en el mercat.
Els diferents recursos es poden treballar a laula o a casa; el professor o la professora decidir quan i com
shan dusar. La nostra proposta editorial pretn facilitar ls de les tecnologies a laula, al mateix temps que
senriqueixen i samplien les possibilitats de treball a laula i fora.
6.2 Quins recursos digitals ofereix el projecte educatiu Salvem la Balena Blanca?
Els recursos digitals que ofereix el projecte Salvem la Balena Blanca estan pensats per facilitar ls dels
programes informtics i de les tecnologies de la comunicaci a laula i fora.
Aquests recursos, detallats per rea, sn els segents:
Llengua catalana:
Per a lalumne:
Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Llengua
catalana tindr accs als recursos segents:
Definici del vocabulari bsic de cada unitat i activitats per practicar-lo.
Accs a les audicions de cada unitat.
20 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Diversos models dactivitats interactives per practicar els continguts de lxic, ortografiai gramtica de la unitat.
Apartat per treballar textos digitals del mateix tipus que els de la unitat.
En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs
determinat.
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Llengua catalana tindr accs als materials segents:
Guia didctica en format web
Aquest apartat enllaa amb un lloc web estructurat per unitats des don es podran consultar la programaci
daula, les orientacions, el solucionari, les activitats de refor i dampliaci i les activitats davaluaci.
Per a laula
Aquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats
amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos i activitats interactives.
Per a lalumne
Aquest apartat dna accs als recursos que tenen els alumnes.
Llengua castellana:
Per a lalumne:
Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Lengua
castellana tindr accs als recursos segents:
Definici del vocabulari bsic de cada unitat i activitats per practicar-lo.
Accs a les audicions de cada unitat.
Diversos models dactivitats interactives per practicar els continguts de lxic, ortografiai gramtica de la unitat.
Apartat per treballar textos digitals del mateix tipus que els de la unitat.
En lapartat corresponent de la unitat didctica sindica el moment en qu es recomana practicar un recurs
determinat.
21 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Pro
ject
e
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Lengua castellana tindr accs als materials segents:
Guia didctica en format web
Aquest apartat enllaa amb un lloc web estructurat per unitats des don es podran consultar la programaci
daula, les orientacions, el solucionari, les activitats de refor i dampliaci i les activitats davaluaci.
Per a laula
Aquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats
amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos i activitats interactives.
Per a lalumne
Aquest punt dna accs als recursos que tenen els alumnes.
Matemtiques:
Per a lalumne:
Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Matemtiques
tindr accs als recursos segents:
Activitats per practicar les quatre operacions bsiques.
Collecci de problemes per practicar el clcul en contextos significatius.
Activitats per aprendre geometria jugant amb les figures.
Activitats per organitzar i representar dades mitjanant taules i grfics.
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Matemtiques tindr accs als materials segents:
Guia didctica en format web
Aquest apartat enllaa amb un lloc web estructurat per unitats des don es podran consultar la programaci
daula, les orientacions, el solucionari, les activitats de refor i dampliaci i les activitats davaluaci.
Per a laula
Aquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats
amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos, animacions de contingut i activitats
interactives.
Per a lalumne
Aquest punt dna accs als recursos que tenen els alumnes.
22 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Coneixement del medi natural, social i cultural:
Per a lalumne:
Lalumne usuari del llibre de text del projecte educatiu Salvem la Balena Blanca per a lrea de Coneixement
del medi natural, social i cultural tindr accs als recursos segents:
Apartat que cont el vocabulari que es treballa en cada unitat, amb activitats interactives.
Enllaos interessants a webs que amplien el contingut de la unitat.
Activitats per treballar els continguts ms importants de la pgina.
Activitat de reps dels principals continguts de la unitat.
Per al mestre:
El mestre usuari dels recursos digitals per a lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural tindr
accs als materials segents:
Guia didctica en format web
Aquest apartat enllaa amb un lloc web estructurat per unitats des don es podran consultar la programaci
daula, les orientacions, el solucionari, les activitats de refor i dampliaci i les activitats davaluaci.
Per a laula
Aquest apartat, organitzat tamb per unitats, cont tots aquells recursos pensats i elaborats per ser utilitzats
amb la pissarra digital, com, per exemple, lmines, udios, vdeos, animacions sobre el contingut i activitats
interactives.
Per a lalumne
Aquest punt dna accs als recursos que tenen els alumnes.
6.3 Com saccedeix a aquests recursos?
Segons el tipus dusuari, laccs requereix un sistema didentificaci o un altre.
Usuari alumne:
Cada llibre de text del projecte Salvem la Balena Blanca
de Castellnou Edicions t associat un codi daccs als
recursos digitals en lnia. Per accedir-hi, lalumne ha de
seguir aquests passos:
1. Escriure ladrea, www.projecteSBB.com, en el nave-
gador dInternet.
23 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Pro
ject
e
2. Introduir el codi daccs, que s el que figura a la pgina
de crdits del llibre.
Daquesta manera, lalumne accedeix al men de recursos
associats a lassignatura i curs dels quals shagi introdut
el codi.
En aquest men ha descollir la unitat i el recurs que es
vulgui treballar en cada cas. Per acabar la sessi noms
ha de tancar el navegador.
Usuari mestre:
El mestre accedeix als recursos digitals associats a cada rea i curs del projecte Salvem la Balena Blanca
mitjanant un codi dusuari. Ha de sollicitar-lo prviament al gestor comercial de la zona o posant-se en
contacte amb leditorial mitjanant el telfon 902 90 36 46 o el correu electrnic info@castellnouinforma.com.
Per introduir aquest codi ha destar registrat com a professor en www.castellnoudigital.com/professor.
6.4 Quins sn els requisits tcnics?
Els recursos digitals de Castellnou Edicions sn compatibles amb diversos sistemes.
Es poden utilitzar amb qualsevol daquests equips:
- Ordinador de sobretaula, porttil o Netbook, amb Windows (XP o superior) o Linux
- Ordinador Mac OS X
- Tablet amb Android (2.2 o superior)
Cal tenir accs a Internet i un navegador web.
Per poder veure alguns materials determinats cal disposar dAdobe Flash Player i PDF Reader.
La resoluci mnima de pantalla recomanada s de 1024 x 600 pxels.
Telfon datenci al professorat: 902 90 36 46
www.castellnoudigital.com
Codi daccs als recursos digitals en lnia: CPSB3031
www.projectesbb.com
24 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
7 MATERIALS PER A LREA DEL MEDI.
CICLE MITJ
Per a lalumne/a:
Llibre de text i quadern amb accs als recursos digitals.
Per al mestre/a:
Es pot consultar en: http://www.castellnouedicions.cat
Recull toda la informaci disponible en la guia impresa i
la presenta, en forma de lloc web, ordenada per unitats
didctiques.
La informaci es pot consultar en lnea o es pot obtenir
des de lrea de descrregues en format PDF o en format
DOC, segons el cas.
3
nova edici
Coneixementdel medi natural,
social i cultural
EducaciPrimria
3 Cicle Mitj
nou
9 788498 048698
nova edici
Coneixement del medi natural,social i cultural 4Educaci PrimriaCicle Mitj
Carpeta de la guia
didctica per al Cicle
Mitj, perqu cada
mestre/a se la pugui
personalitzar.
Guia didctica en paper
de Coneixement del
Medi 4, organitzada en
cinc apartats:
!!!Projecte
!!!Programacions
!!!Orientacions
i solucionari
!!!Avaluacions
!! Recursos digitals
ISBN: 978-84-9804-925-1 ISBN: 978-84-9804-869-8
GUIA DIDCTICAPROGRAMACIONS
26 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
PROGRAMACI DREA
DECRET 142/2007, de 26 de juny, pel qual sestableix lordenaci dels ensenya-
ments de lEducaci Primria. Generalitat de Catalunya.
Decret 67/2008, de 6 de juny, pel qual sestableix lordenaci general dels ense-
nyaments de lEducaci Infantil, de lEducaci Primria i de lEducaci Secundria
obligatria per a les Illes Balears.
Consideracions generals
Lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural a lEducaci Primria t com a finalitat proporcionar
a lalumnat els coneixements i les eines per ubicar-se en lentorn on viu, per aprendre a habitar-lo, a respec-
tar-lo i a millorar-lo.
El concepte de medi que dna nom a lrea fa referncia tant al conjunt de situacions, fenmens, objectes,
elements o problemes que integren lespai natural i humanitzat (lescenari on conviuen les persones i on
interactuen entre elles i amb la naturalesa) com a una manera daproximar-se a lestudi de la realitat natural i
social. Per tant, el coneixement del medi s una estratgia dintervenci didctica centrada a facilitar a lalum-
nat el pas de la cultura viscuda a la seva reconstrucci intellectual.
El coneixement del medi haur de capacitar lalumnat per entendre, opinar i prendre decisions sobre els
aspectes de lentorn amb els quals interacciona de manera coherent amb el coneixement cientfic actual.
Laprenentatge ha dsser contextualitzat i encaminat a interpretar les experincies. Les experincies haurien
de ser tant directes com indirectes, properes en el temps i en lespai, i significatives a fi de poder establir rela-
cions cognitives i afectives. Aix doncs, considerem que el coneixement del medi ha de permetre a lalumnat
incidir en la millora del seu entorn i propiciar-ne un s sostenible.
Els diferents aspectes i dimensions que constitueixen lentorn sinterrelacionen i interactuen. Conv tenir
present que els fenmens naturals i socials, objecte destudi de lrea, no es presenten en la realitat sota un
prisma disciplinar, sin en forma de problemes, interessos, conflictes o expectatives que es comprenen millor
quan sestudien i sanalitzen relacionant els coneixements de les disciplines que integren lrea.
Els objectius de lrea shan de referir als conceptes propis del medi natural, social i cultural, als aspectes
metodolgics i procedimentals, i als hbits i valors per a la convivncia. Per assolir aquests objectius cal
preparar lalumnat perqu reflexioni sobre el seu propi procs daprenentatge.
Lrea contribueix molt especialment en el procs de creixement intellectual de les persones. Juntament
amb lEducaci per a la ciutadania i els Drets Humans (que cal recordar que inclou les diferents temtiques
transversals), hauria de contribuir de manera preferent a capacitar lalumnat per decidir per ell mateix la rea-
litat futura i collaborar-ne en la construcci. Per tant, lalumnat hauria de comenar a aprendre a plantejar
alternatives i propostes de millora a travs dun treball cooperatiu amb una actitud dialogant i oberta a les
interpretacions dels altres, competncies aquestes prpies dels ciutadans i ciutadanes del segle XXI. I tamb
hauria de saber com vetllar per la prpia salut, i la dels altres.
Pror
gram
acio
ns
27 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Tots els infants construeixen representacions del mn i aprenen a elaborar explicacions personals sobre all
que els envolta. Laula s el lloc on shan dexplicitar aquestes idees prvies i les diverses concepcions del
mn que estan en la base dels processos personals daprenentatge. Noms quan lalumnat pren conscincia
del que sap, o pensa que sap, i ho comunica est en disposici de compartir-ho amb els altres i de modificar-
ho. Aquest s un procs reflexiu a partir del qual lalumnat construeix el seu aprenentatge.
Competncies prpies de lrea
El coneixement del medi hauria de facilitar el desenvolupament de les competncies bsiques de lEduca-
ci Primria. Entenem per competncia laplicaci dels coneixements, habilitats i actituds a la resoluci de
problemes en contextos diferents. Per tant, el desenvolupament de les competncies exigeix sempre una
prctica concreta i una seqncia dels continguts organitzats des del ms simple i concret al ms complex
i abstracte dacord amb el procs maduratiu dels infants i presentats en una seqncia en espiral a travs
dels cursos, cicles i etapes.
Les competncies prpies de lrea de Coneixement del medi social, cultural i natural estan estretament
vinculades al bloc de competncies especfiques centrades a conviure i habitar el mn (competncia en el
coneixement i la interacci amb el mn fsic i competncia social i ciutadana).
Assolir la competncia de conviure i habitar el mn implica:
Situar-se en lespai, orientar-shi i desplaar-shi utilitzant plnols i mapes (saber localitzar noms i accidents
geogrfics, realitzar i dissenyar itineraris...).
Identificar, localitzar i descriure les principals caracterstiques naturals, humanes i socials dun territori uti-
litzant conceptes i procediments geogrfics.
Conixer i comprendre el context natural, social, cultural i tecnolgic en qu sest immers.
Utilitzar crticament totes les fonts dinformaci (oral, escrita, grfica...) que usin qualsevol tipus de suport
(paper, electrnic, virtual...) per observar i analitzar lentorn.
Identificar un problema de naturalesa geogrfica o mediambiental, ubicar-lo al territori, analitzar les causes
i les conseqncies i el rol dels seus protagonistes, valorar les alternatives al problema, elaborar-ne una de
prpia, tenint en compte ls sostenible del medi, argumentar-la i dur-la a la prctica.
Situar etapes i fets de la histria personal, familiar, local, catalana i espanyola en el temps i en una estruc-
tura cronolgica.
Descriure, analitzar i valorar els canvis i les continutats i les causes i les conseqncies dalgun esdeve-
niment clau de la histria de Catalunya i dEspanya utilitzant tota mena de fonts histriques primries i
secundries.
Relacionar alguns fets de la histria dels segles XX i XXI amb la histria familiar i local i narrar-los. Identificar
i valorar elements del patrimoni. Participar en projectes de conservaci i comunicaci del patrimoni i de la
memria histrica.
Plantejar preguntes investigables sobre caracterstiques i sobre canvis observables en els materials i en
els objectes tecnolgics, en els ssers vius, en els ecosistemes propers i en la Terra vista com a planeta,
identificar evidncies i extreure conclusions que hi estiguin relacionades i que possibilitin prendre decisions
per actuar.
Explicar els fenmens amb lajuda de models, verificar la coherncia entre les observacions i lexplicaci
donada, i expressar-la utilitzant diferents modes comunicatius de manera que els altres lentenguin.
Utilitzar el coneixement cientfic per comprendre situacions properes relacionades amb problemtiques
ambientals, amb la conservaci de la salut o amb ls dobjectes tecnolgics i per prendre decisions per
actuar coherents amb aquest coneixement.
28 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Valorar la democrcia com a forma de convivncia i de govern que permet exercir i respectar els drets i
deures individuals i collectius.
Participar en la vida collectiva de la classe, de lescola, de la localitat, posant en prctica habilitats socials
que afavoreixen les relacions interpersonals (la cooperaci, lempatia, el treball en equip, el dileg, la ne-
gociaci, lassertivitat...).
Actuar en el marc de projectes collectius per resoldre problemes i millorar la vida de la comunitat i per
promoure una vida saludable.
Aportacions de lrea a les competncies bsiques
Si considerem que lrea de Coneixement del medi natural, social i cultural t com a finalitat proporcionar
a lalumnat els coneixements i les eines per situar-se en lentorn en qu viu, per aprendre a respectar-lo, a
millorar-lo i a conviure-hi, la contribuci al desenvolupament de les competncies transversals s fora sig-
nificativa. El coneixement del medi contribueix a lassoliment de totes les altres competncies de la manera
que es detalla a continuaci:
Competncies comunicatives
Expressar i organitzar idees i informaci de manera efica i intelligible sobre espais, fets, problemes
i fenmens geogrfics, histrics, socials, naturals i tecnolgics.
Comunicar idees i informacions de manera oral, escrita, visual i utilitzant TIC per informar, per convncer,
per dialogar.
Utilitzar convencions cartogrfiques, matemtiques, cientfiques i saber-les interpretar.
Identificar informacions rellevants de lrea en textos que utilitzen diferents canals comunicatius i de pro-
cedncies diverses (llibres, Internet).
Competncies metodolgiques
Plantejar-se preguntes que puguin ser objecte dinvestigaci.
Utilitzar habilitats de planificaci del treball.
Utilitzar habilitats per a la recollida i el tractament de la informaci (anlisi, sntesi...).
Utilitzar el pensament crtic i creatiu per a lanlisi de la informaci, per a la resoluci de problemes, per a
la presa de decisions.
Competncies personals
Aplicar coneixements i habilitats en contextos familiars i del seu entorn.
Buscar els fonaments de la seva identitat.
Dissenyar i aplicar projectes individuals i collectius de manera responsable i creativa.
Desenvolupar habilitats personals que afavoreixen les relacions intrapersonals (lautoestima, lautocrtica,
lautoreflexi, lautoaprenentatge, la iniciativa...).
Pror
gram
acio
ns
29 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Estructura dels continguts
Els continguts de lrea sorganitzen en set blocs: lentorn i la seva conservaci; el mn dels ssers vius; les
persones i la salut; persones, cultures i societats; canvis i continutats en el temps; matria i energia i entorn,
tecnologia i societat.
Aquesta organitzaci dels continguts integra coneixements, procediments i actituds diversos. El professorat
haur de triar aquells continguts concrets que, depenent de lentorn, facilitin que lalumnat adquireixi eines
tils per interpretar els fenmens i problemes ms rellevants i tinguin marcs de referncia per aproximar-se
a la comprensi del mn. Un mn que no es pot restringir al marc espacial de la seva localitat, comarca o
pas, sin que ha de poder abastar la informaci a la qual tenen accs a travs de les TIC i daltres mitjans
de comunicaci.
Els coneixements conceptuals, vinculats als procediments propis de les disciplines de lrea, han de relacio-
nar-se amb el procs dadquisici de competncies relacionades amb els llenguatges oral, escrit i matemtic
i amb les de la resoluci de problemes oberts.
Els continguts del medi social i cultural
Els continguts del medi social i cultural procedeixen fonamentalment de la Geografia i de la Histria. Aques-
tes dues disciplines han de permetre a lalumnat de Primria situar-se en lespai i en el temps i adquirir els
instruments conceptuals i procedimentals necessaris per comprendre el mn on viuen i contribuir a la seva
evoluci.
La Geografia ha dajudar lalumnat de Primria a construir:
coneixements sobre:
Els llocs, els paisatges i els territoris per poder situar-hi les informacions a les quals t accs, desplaar-se
i actuar.
Lorganitzaci de lespai i les condicions de vida de les persones que habiten els espais local, comarcal,
catal i espanyol sense deixar de banda altres espais on es produeixin situacions o problemes rellevants.
Els grans problemes relacionats amb ladaptaci de les persones i de les societats a lentorn i la utilitzaci
dels recursos que ofereix.
habilitats i estratgies per:
Actuar en lespai i aprendre a resoldre problemes;
Dominar els mtodes que el permetin utilitzar, i realitzar, plnols i mapes, imatges, croquis i esquemes,
diagrames i grfics, observacions, enquestes i entrevistes
En resum, els coneixements geogrfics escolars han de permetre a lalumnat daquesta etapa educativa
percebre i conixer els seus espais de vida, saber pensar i interpretar lespai, saber actuar en, sobre i amb
lespai, saber expressar lespai i saber expressar la dimensi espacial dun problema.
La histria ha de permetre que lalumnat de Primria adquireixi:
coneixements sobre:
Els principals referents temporals i cronolgics per organitzar la noci de temps.
30 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
re
a: C
onei
xem
ent
del
med
iC
urs
: 4t
EP
Cu
rs e
sco
lar:
Le
nto
rn i
la s
eva
co
nse
rva
ci
Ob
jec
tiu
s d
e l
re
a
pe
r a
l Cic
le I
nic
ial
Co
mp
et
nc
ies
b
siq
ue
sC
on
tin
gu
tsC
rite
ris
da
valu
ac
iC
on
ne
xio
ns
a
mb
alt
res
ma
tri
es
Pla
ntej
ar-s
e, id
entif
icar
, i
don
ar r
esp
osta
a in
terr
ogan
ts
i pro
ble
mes
rel
acio
nats
am
b fe
nm
ens
i ele
men
ts
sign
ifica
tius
de
lent
orn
natu
ral,
soci
al i
cultu
ral,
utilit
zant
est
rat
gies
de
cerc
a i t
ract
amen
t d
e la
info
rmac
i,
anal
itzan
t el
s re
sulta
ts i
pla
ntej
ant-
se s
oluc
ions
al
tern
ativ
es a
ls p
rob
lem
es.
Util
itzar
div
erso
s lle
ngua
tges
p
er e
xpre
ssar
i co
mun
icar
els
co
ntin
guts
de
lre
a d
e fo
rma
per
sona
l i c
reat
iva,
sel
ecci
onan
t i i
nter
pre
tant
dad
es
exp
ress
ades
per
mitj
d
e co
dis
d
iver
sos
(ling
st
ics,
num
ric
s,
grf
ics)
I re
flexi
onan
t so
bre
el
pro
pi p
roc
s d
ap
rene
ntat
ge.
Iden
tific
ar l
esp
ecifi
cita
t d
els
sse
rs h
uman
s i a
nalit
zar
i val
orar
crt
icam
ent
la
inte
rven
ci
hum
ana
en e
l med
i i e
l seu
imp
acte
al l
larg
del
te
mp
s.
Com
unic
aci
ling
st
ica
i au
dio
visu
al (C
LA)
Trac
tam
ent
de
la in
form
aci
i co
mp
etn
cia
dig
ital (
CD
)
Com
pet
nci
a m
atem
tic
a (C
M)
Com
pet
nci
a p
er a
pre
ndre
a
apre
ndre
Com
pet
nci
a d
aut
onom
ia i
inic
iativ
a p
erso
nal (
CA
IP)
Com
pet
nci
a en
el
cone
ixem
ent
i la
inte
racc
i a
mb
el
mn
fsi
c (C
CIM
F)
Com
pet
nci
a so
cial
i ci
utad
ana
(CS
C)
Car
acte
ritza
ci
del
sis
tem
a S
ol
Te
rra
- Ll
una
i est
ablim
ent
de
rela
cion
s en
tre
els
mov
imen
ts
de
rota
ci
i tra
nsla
ci
de
la T
erra
, el d
ia i
la n
it i l
es
esta
cion
s, i
entr
e la
pos
ici
del
S
ol i
les
omb
res.
Mes
ura
de
la t
emp
erat
ura,
d
irecc
i i
velo
cita
t d
el v
ent
i q
uant
itat
de
pre
cip
itaci
ons.
In
icia
ci
al r
egis
tre,
re
pre
sent
aci
gr
fica
i in
terp
reta
ci
de
dad
es
met
eoro
lgi
que
s. U
tilitz
aci
de
recu
rsos
TIC
.
Rec
onei
xem
ent
de
form
es d
e re
lleu
i acc
iden
ts g
eogr
fic
s i
loca
litza
ci
del
s m
s r
elle
vant
s d
e le
ntor
n.
Ob
serv
aci
i d
escr
ipci
d
e d
ifere
nts
tipus
de
pai
satg
e d
e le
ntor
n p
rop
er ll
uny
, re
cone
ixen
t el
s el
emen
ts
natu
rals
i hu
man
itzat
s i
lim
pac
te d
e la
ctiv
itat
hum
ana
en e
l pai
satg
e.
Ap
licac
i d
e t
cniq
ues
do
rient
aci
a l
esp
ai.
Rec
oni
xer
i exp
licar
, rec
ollin
t d
ades
i ut
ilitza
nt a
par
ells
de
mes
ura,
les
rela
cion
s en
tre
algu
ns fa
ctor
s d
el m
edi f
sic
i le
s fo
rmes
de
vid
a i a
ctiv
itats
hu
man
es, m
ostr
ant
una
actit
ud
de
resp
ecte
pel
med
i.
Ana
litza
r i d
escr
iure
ele
men
ts
natu
rals
i hu
man
itzat
s d
el
pai
satg
e d
e le
ntor
n p
rop
er i
esta
blir
com
par
acio
ns a
mb
al
tres
tip
us d
e p
aisa
tges
.
Util
itzar
pl
nols
i m
apes
, aix
co
m m
ecan
ism
es d
orie
ntac
i
esp
acia
l per
a s
ituar
-se
en
lent
orn,
loca
litza
r d
eter
min
ats
elem
ents
i d
esp
laa
r-se
.
Ap
licar
noc
ions
de
canv
i i
cont
inu
tat
a al
guns
asp
ecte
s d
e la
vid
a q
uotid
iana
de
les
soci
etat
s hu
man
es i
situ
ar
algu
ns fe
ts h
ist
rics
relle
vant
s,
da
cord
am
b e
ls c
riter
is d
e su
cces
si
i dur
aci
tem
por
als.
U
tilitz
ar fo
nts
doc
umen
tals
i p
atrim
onia
ls p
er ju
stifi
car
aque
sts
canv
is i
cont
inu
tats
.
Llen
gua
Mat
emt
ique
s
Pror
gram
acio
ns
31 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Ma
tri
a: C
onei
xem
ent
del
med
iC
urs
: 3r
EP
Cu
rs e
sco
lar:
El m
n
de
ls
sse
rs v
ius
Ob
jec
tiu
s d
e l
re
a
pe
r a
l Cic
le I
nic
ial
Co
mp
et
nc
ies
b
siq
ue
sC
on
tin
gu
tsC
rite
ris
da
valu
ac
iC
on
ne
xio
ns
am
b a
ltre
s m
at
rie
s
Iden
tific
ar l
esp
ecifi
cita
t d
els
sse
rs h
uman
s i a
nalit
zar
i val
orar
crt
icam
ent
la
inte
rven
ci
hum
ana
en e
l med
i i e
l seu
imp
acte
al l
larg
del
te
mp
s, a
dop
tant
com
pro
mis
os
ind
ivid
uals
i co
llec
tius
da
ctua
r en
la p
rote
cci
i m
illora
del
m
edi a
mb
ient
i d
el p
atrim
oni
cultu
ral.
Rec
oni
xer
en e
l med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltura
l els
can
vis
i le
s co
ntin
uta
ts r
elac
iona
ts
amb
el p
as d
el t
emp
s,
com
pre
ndre
alg
unes
rel
acio
ns
de
succ
essi
i s
imul
tane
tat,
d
e cr
onol
ogia
i d
e d
urad
a, i
aplic
ar a
que
sts
cone
ixem
ents
en
la in
terp
reta
ci
del
pre
sent
, la
com
pre
nsi
del
pas
sat
i en
la
cons
truc
ci
del
futu
r.
Iden
tific
ar i
anal
itzar
els
p
rinci
pal
s el
emen
ts d
e le
ntor
n na
tura
l, so
cial
i cu
ltura
l, an
alitz
ant
la s
eva
orga
nitz
aci
, le
s se
ves
cara
cter
stiq
ues
i in
tera
ccio
ns, a
plic
ant
aque
st
anl
isi a
dife
rent
s es
cale
s.
Com
unic
aci
ling
st
ica
i au
dio
visu
al (C
LA)
Trac
tam
ent
de
la in
form
aci
i co
mp
etn
cia
dig
ital (
CD
)
Com
pet
nci
a p
er a
pre
ndre
a
apre
ndre
(CA
A)
Com
pet
nci
a d
aut
onom
ia i
inic
iativ
a p
erso
nal (
CA
IP)
Com
pet
nci
a en
el
cone
ixem
ent
i la
inte
racc
i a
mb
el
mn
fsi
c (C
CIM
F)
Com
pet
nci
a so
cial
i ci
utad
ana
(CS
C)
Car
acte
ritza
ci
des
la fu
nci
de
nutr
ici
en
els
anim
als
i pla
ntes
.
Car
acte
ritza
ci
de
la fu
nci
d
e re
laci
a
par
tir d
e lo
bse
rvac
i d
ani
mal
s i p
lant
es
i rel
acio
nant
-les
amb
els
seu
s h
bita
ts.
Car
acte
ritza
ci
de
la fu
nci
d
e re
pro
duc
ci
a p
artir
de
lob
serv
aci
da
nim
als
i pla
ntes
.
Cla
ssifi
caci
d
els
dife
rent
s gr
ups
de
vert
ebra
ts i
de
pla
ntes
(h
erb
es, a
rbus
tos
i arb
res)
d
e le
ntor
n p
rop
er a
par
tir
da
lgun
es c
arac
ters
tique
s ob
serv
able
s ut
ilitza
nt c
laus
d
icot
miq
ues
senz
illes.
Iden
tific
aci
da
ctiv
itats
ec
onm
ique
s re
laci
onad
es
amb
la c
ria d
ani
mal
s i e
l cul
tiu
de
pla
ntes
.
Inte
rs
per
la p
rote
cci
i cu
ra
da
nim
als
i pla
ntes
de
lent
orn
pro
per
.
Cla
ssifi
car
anim
als
i pla
ntes
de
lent
orn
pro
per
i re
con
ixer
les
cara
cter
stiq
ues
bs
ique
s d
els
vert
ebra
ts d
aco
rd a
mb
crit
eris
ci
entf
ics.
Des
criu
re a
lgun
s tr
ets
dem
ogr
fics
i eco
nm
ics
de
lent
orn,
iden
tific
ar a
lgun
es
man
ifest
acio
ns c
ultu
rals
, va
lora
r la
sev
a d
iver
sita
t i
rique
sa, i
loca
litza
r el
emen
ts
del
pat
rimon
i com
arca
l nat
ural
i c
ultu
ral.
Iden
tific
ar a
lgun
s d
els
usos
que
es
fan
del
s re
curs
os n
atur
als
i al
gune
s d
e le
s co
nseq
nc
ies
que
se
n d
eriv
en. A
nalit
zar
lim
pac
te d
alg
unes
act
ivita
ts
hum
anes
sob
re e
ls r
ecur
sos
i en
par
ticul
ar s
obre
lai
gua.
Llen
gua
Mat
emt
ique
s
32 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Ma
tri
a: C
onei
xem
ent
del
med
iC
urs
: 3r
EP
Cu
rs e
sco
lar:
Le
s p
ers
on
es
i la
sa
lut
Ob
jec
tiu
s d
e l
re
a
pe
r a
l Cic
le I
nic
ial
Co
mp
et
nc
ies
b
siq
ue
sC
on
tin
gu
tsC
rite
ris
da
valu
ac
iC
on
ne
xio
ns
a
mb
alt
res
ma
tri
es
Util
itzar
div
erso
s lle
ngua
tges
p
er e
xpre
ssar
i co
mun
icar
el
s co
ntin
guts
de
lre
a d
e fo
rma
per
sona
l i c
reat
iva,
se
lecc
iona
nt i
inte
rpre
tant
dad
es
exp
ress
ades
per
mitj
d
e co
dis
d
iver
sos
(ling
st
ics,
num
ric
s,
grf
ics)
I re
flexi
onan
t sob
re e
l p
rop
i pro
cs
da
pre
nent
atge
.
Com
por
tar-
se d
aco
rd a
mb
els
h
bits
de
salu
t i h
igie
ne p
erso
nal
der
ivat
s d
el c
onei
xem
ent
del
cos
hum
, m
ostr
ant
una
actit
ud d
acc
epta
ci
crti
ca i
de
resp
ecte
per
les
dife
rnc
ies
ind
ivid
uals
(ed
at,
sexe
, car
acte
rstiq
ues
fsiq
ues
i p
erso
nalit
at).
Rec
oni
xer
en e
l med
i nat
ural
, so
cial
i cu
ltura
l els
can
vis
i les
co
ntin
uta
ts re
laci
onat
s am
b
el p
as d
el te
mp
s, c
omp
rend
re
algu
nes
rela
cion
s d
e su
cces
si
i sim
ulta
neta
t, d
e cr
onol
ogia
i d
e d
urad
a, i
aplic
ar a
que
sts
cone
ixem
ents
.
Com
unic
aci
ling
st
ica
i au
dio
visu
al (C
LA)
Trac
tam
ent d
e la
info
rmac
i i
com
pet
nci
a d
igita
l (C
D)
Com
pet
nci
a p
er a
pre
ndre
a
apre
ndre
Com
pet
nci
a d
aut
onom
ia i
inic
iativ
a p
erso
nal (
CA
IP)
Com
pet
nci
a en
el c
onei
xem
ent
i la
inte
racc
i a
mb
el m
n f
sic
(CC
IMF)
Com
pet
nci
a so
cial
i ci
utad
ana
(CS
C)
Rec
onei
xem
ent d
e la
mor
folo
gia
exte
rna
del
cos
.
Iden
tific
aci
del
s si
stem
es
que
par
ticip
en e
n la
func
i d
e re
laci
: lo
com
otor
i ne
rvi
s.
Rec
onei
xem
ent d
els
canv
is
fsic
s i p
erso
nals
en
les
dife
rent
s et
apes
de
la v
ida.
Iden
tific
aci
i ju
stifi
caci
d
hb
its
de
higi
ene,
de
des
cans
, d
exe
rcic
i fs
ic i
lalim
enta
ci
varia
da
i eq
uilib
rad
a p
er a
una
vi
da
salu
dab
le. I
den
tific
aci
d
e m
issa
tges
i p
rct
ique
s q
ue n
o af
avor
eixe
n el
bon
d
esen
volu
pam
ent p
erso
nal i
la
salu
t.
Exp
ress
i d
e se
nsac
ions
i em
ocio
ns p
erso
nals
, aix
com
re
spec
te d
avan
t de
les
del
s al
tres
.
Form
ulac
i d
e p
rop
oste
s d
act
ivita
ts c
reat
ives
per
a la
ge
sti
del
s te
mp
s d
e lle
ure.
Id
entif
icac
i d
act
ivita
ts d
oci
in
div
idua
ls o
col
lect
ives
.
Iden
tific
ar le
s p
arts
del
cos
q
ue p
erm
eten
el m
ovim
ent,
re
laci
onar
-les
amb
altr
es
rgan
s i c
omp
rend
re e
l fun
cion
amen
t d
el c
os h
um
des
du
n se
ntit
glob
al. R
elac
iona
r la
nut
rici
am
b l
obte
nci
de
nerg
ia i
el
crei
xem
ent.
Valo
rar
pos
itiva
men
t la
pr
ctic
a d
e d
eter
min
ats
hb
its a
ssoc
iats
a
la h
igie
ne, l
alim
enta
ci,
le
xerc
ici f
sic
i el
des
cans
co
m a
hb
its s
alud
able
s q
ue
s re
com
anab
le m
ante
nir,
tot
dis
cern
int l
es a
ctiv
itats
que
p
erju
diq
uen
la s
alut
.
Pla
ntej
ar-s
e in
terr
ogan
ts s
obre
d
eter
min
ats
fets
i fe
nm
ens,
ob
teni
r in
form
aci
relle
vant
per
m
itj
de
lob
serv
aci
sis
tem
tic
a d
irect
a i i
ndire
cta
i el r
ecul
l de
dad
es a
mb
els
mitj
ans
i fon
ts
adeq
uats
i co
mun
icar
els
re
sulta
ts d
e la
rece
rca
oral
men
t,
grf
icam
ent i
per
esc
rit.
Llen
gua
Mat
emt
ique
s
Pror
gram
acio
ns
33 Coneixement del medi natural, social i cultural Cicle Mitj Primria
Ma
tri
a: C
onei
xem
ent
del
med
iC
urs
: 3r
EP
Cu
rs e
sco
lar:
Pe
rso
ne
s, c
ult
ure
s i s
oc
ieta
ts
Ob
jec
tiu
s d
e l
re
a
pe
r a
l Cic
le I
nic
ial
Co
mp
et
nc
ies
b
siq
ue
sC
on
tin
gu
tsC
rite
ris
da
valu
ac
iC
on
ne
xio
ns
am
b a
ltre
s m
at
rie
s
Par
ticip
ar a
ctiv
amen
t en
el
treb
all e
n gr
up, a
dop
tant
una
ac
titud
res
pon
sab
le, s
olid
ria
, co
oper
ativ
a i d
ialo
gant
, ar
gum
enta
nt le
s p
rp
ies
opin
ions
i co
ntra
stan
t-le
s am
b
les
del
s al
tres
, i r
esp
ecta
nt
els
prin
cip
is b
sic
s d
el
func
iona
men
t d
emoc
rtic
.
Iden
tific
ar i
anal
itzar
els
p
rinci
pal
s el
emen
ts d
e le
ntor
n na
tura
l, so
cial
i cu
ltura
l, an
alitz
ant
la s
eva
orga
nitz
aci
, le
s se
ves
cara
cter
stiq
ues
i in
tera
ccio
ns, a
plic
ant
aque
st
anl
isi a
dife
rent
s es
cale
s es
pac
ials
i te
mp
oral
s.
Pla
nific
ar i
Recommended