View
6
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 1
Històries del Priorat
Especial Nadal 2016
Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 2
Resum
Josep Maria Gich, pensador i home d’acció, dedicà part de la seva vida a lluitar, des de les seves idees, per un model de societat
més justa. Des de postures polítiques lligades al tradicionalisme durant la seva joventut, acabà intentant crear una mena de democràcia
cristiana durant els anys de la II República. El que segueix és una breu biografia d’un personatge que mereixeria un estudi molt profund.
Foto de portada: La Hormiga de Oro, 16.XII.1911, p.11
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 3
Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida
Josep Maria Gich era fill de Càndia Pi
Tost de Falset i d’Àngel Gich Rojals
de Tivissa. El matrimoni s’havia cele-
brat a Falset el 24 de maig de 1885.
(1) Tots dos eren joves, tenien 24
anys. Tanmateix, el 1887 Àngel va
enviduar possiblement arrel de com-
plicacions en el moment del part que
portaria al món al seu fill Josep Maria,
fet que va succeir a Tivissa el 15 de
novembre de 1887. (2)
Per cartes datades a Tivissa i
dirigides a Josep Maria Simó, propie-
tari de Porrera, sabem que Àngel li va
proposar matrimoni a na Matilde Pi
Tost, germana de la seva dona. Se-
gons explica, Matilde era “la única
persona que puede sustituirla sin el
mas minimo menoscabo en mi cora-
zon y al lado de mi hijo”. Tanmateix,
per raons que no explicita li diu al seu
amic que el matrimoni implicava can-
viar de residència i, després d’un pa-
rell d’intents fallits, acabà traslladant-
se a Bellmunt on treballà com a met-
ge de les mines i del poble. (3) Potser
la nova esposa no volia viure al ma-
teix lloc on havia viscut la seva ger-
mana. És possible que Josep Maria
es quedés per un temps a Tivissa
amb les seves tietes (Josefa i Sara) i
la seva àvia: a la rectificació del padró
de Bellmunt feta el 1889 i signada el
13 de gener de 1890 hi apareixen el
seu pare i la seva madrastra però ell
no. (4) Ara bé, al padró tancat a finals
de 1900 apareix empadronat a Bell-
munt juntament amb el seu pare, ma-
drastra, avi i tietes. (5) Segons un do-
cument que acompanya al padró,
s'havien donat de baixa a Tivissa en
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 4
data de 16 de febrer d'aquell any, la
qual cosa vol dir que en algun mo-
ment Àngel Gich i Matilde Pi havien
anat a viure a Tivissa perquè no apa-
reixen al cens de 1897.
Àngel Gich era un catòlic fervent
que féu donacions a l’església par-
roquial de Bellmunt per a poder
embellir-la i que fou vocal de la
comissió local de la Federación de
Asociaciones del Arzobispado de
Tarragona para la Acción y Defensa
Social. A més era subscriptor d’El Ra-
dical, publicació d’ideologia tradi-
cionalista. (6) Res d’estrany, per tant,
que un cop a Bellmunt acabés fent
amistat amb dos dels màxims re-
presentants del tradicionalisme a la
comarca, Frederic Escoda Sancho i
Miquel Sas Mor. Tots tres i la dona de
Frederic patiren un accident de carro
anant de Bellmunt al Molar, localitat
on residia Frederic Escoda. També
trobem als tres compartint alguna pro-
cessó per celebrar Santa Bàrbara
patrona dels miners. (7) D’altra banda
Àngel Gich escrivia articles a la
premsa mèdica com el Boletín del
Colegio de Médicos. (8)
Tot plegat ens permet afirmar que
Gich es va criar en una família molt
il·lustrada per als estàndards de l’è-
poca i que segurament va rebre una
educació basada en els valors més
tradicionals de l’església catòlica. Ara
bé, d’altra banda va passar la seva
infantesa a Bellmunt on va conèixer,
encara que potser només fos d’oïdes,
els treballs de les mines i els seus
perills, els conflictes que s’hi van
desenvolupar, les noves organitza-
cions amb què s’intentaven dotar els
treballadors... (9) I potser aquest co-
neixement va fer créixer en ell la con-
vicció que l’Església havia d’actuar
conforme a les directrius de la Rerum
Novarum i aprofundir en la seva ves-
sant social.
Per un parell de notícies en què
s’informa que rebé diversos premis,
sabem que començà els estudis de
batxillerat a l’institut de Reus el curs
1899-1900 on va coincidir amb Magí
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 5
Isern. (10) Res més sabem d’aquells
anys d’infantesa i joventut tret de que
al 1906 va guanyar un premi a uns
jocs florals celebrats a Reus. (11)
A finals de juny de 1909, es va
llicenciar en Dret i Ciències Socials
per la Universitat de Barcelona amb
qualificació d’excel·lent i el febrer de
1917 era admès com a acadèmic a
l'Acadèmia de Jurisprudència i Legis-
lació. Dos mesos més tard obtenia,
també amb un excel·lent, el doctorat
en dret que havia realitzat a Madrid.
(12) Paral·lelament va estudiar al
conservatori amb el piano com a ins-
trument. “Era un apassionat de la mú-
sica; de jove anava al cinquè pis del
Liceu i seguia les representacions
amb la partitura a la mà.” (13)
A finals de 1912 va opositar a la
càtedra de Dret Administratiu Es-
panyol de l’Escola de Funcionaris de
l’Administració acabada de crear per
la Diputació Provincial de Barcelona.
Ignorem el resultat que obtingué,
potser negatiu perquè el marc de
1914 obtingué la plaça de professor
interí de la Facultat de Dret, “a pro-
puesta del claustro de la misma”. (14)
Ara bé, com al 1915 el trobem impar-
tint l’assignatura de Justícia Municipal
al segon curs de l’esmentada escola,
és possible que aprovés les oposi-
cions i compaginés ambdues feines.
(15) Allò cert és que al 1920, en una
notícia referent a un congrés peni-
tenciari que es va celebrar, hi figura
inscrit com a catedràtic de l’escola.
(16) La institució docent fou suprimida
per la Mancomunitat domesticada
que va imposar Primo a inicis de
1924 i recuperada a la fi de la Dicta-
dura del general reiniciant les classes
el curs 1930-31. (17)
A més de la seva feina de professor
també exercí com a advocat en di-
versos casos i per una notícia de
1924 sabem que havia obtingut una
plaça de notari a les Borges Blan-
ques; plaça de la qual sol·licità una
excedència de dos anys a finals de
1923. (18) De fet, no exercí l’ofici de
notari “fins que, per antiguitat, li
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 6
correspongué la plaça de Barcelona
on feia d’advocat.” (19)
Amb els antecedents paterns ja
mencionats res té d’estrany que la
primera militància política coneguda
de Gich fos en el camp del tradi-
cionalisme. A Barcelona, mentre estu-
diava, vivia a dispesa en la mateixa
casa que s’allotjava, entre d’altres,
Lluís Vila y d'Abadal que estava cur-
sant la carrera de medicina. (20) Amb
Vila y d’Abadal, que era carlí com el
seu pare, i d’altres, van fundar l'Agru-
pació Escolar Tradicionalista de la
qual al 1911 Gich n'era president, càr-
rec que deixà l’octubre d’aquell any.
Poc després el nomenaren president
honorari. Possiblement com a tal, in-
tervingué en la festa inaugural del
curs 1911-12 al local del Cercle Tradi-
cionalista de Barcelona. (21)
Durant la seva militància tradicio-
nalista intervingué en diversos mí-
tings. Segons es desprèn de les infor-
macions aparegudes a la premsa, de-
via tenir una oratòria brillant ja
Inauguració requeté Jaumista de Tarragona. Font: La Hormiga de Oro, 30.VIII.1913, p.9.
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 7
que al 1912, durant la inauguració ofi-
cial del requetè jaumista de Tarrago-
na, “[…] tuvo pendiente de su pala-
bra al auditorio durante hora y me-
dia.” (22)
Tanmateix, fos perquè se'ls va
censurar la tendència catalanista de
l'agrupació escolar, fos, com en el cas
de Vila y d’Abadal, per “la posició in-
transigent i germanòfila dels carlins”
durant la I Guerra Mundial, (23) la
qüestió es que es donà de baixa de
l'entitat que havia ajudat a crear. I al
cap d'un temps apareix vinculat al ca-
talanisme. El maig de 1918, el trobem
en una diada nacionalista a Alforja, el
juny del mateix any convocant a un
homenatge al Marquès de Vilanova i
la Geltrú... (24)
Sembla que durant uns anys va
viure a cavall entre Barcelona i el
Priorat perquè, mentre participava en
actes a Barcelona, apareixia molt
lligat a la vida política prioratina i
tarragonina. Així, el 1922 fou membre
de la Junta Directiiva de la Joventut
Nacionalista de la Lliga de Barcelona.
D’altra banda, el 20 d'a-gost de 1922
prengué part a Falset en la inau-
guració del Centre Nacio-nalista, ma-
nifestant en el seu parlament la vo-
luntat de fer extensiva la seva acció,
la del Centre, a tot el Priorat, malgrat
que la comarca estigués esquar-
terada per divisions electorals, tasca
que pel que sembla tenia encoma-
nada. (25) A més, a l’acte de procla-
mació d’Eduard Recasens com a can-
didat a diputat al Parlament de Ma-
drid, parlà en nom de l’esmentat cen-
tre i en portà, amb d’altres, la re-
presentació. També prengué part ac-
tiva en la festa del Pomells de Jo-
ventut de Falset el maig d’aquell any.
(26) I, finalment, a principis de juny de
1923 la Lliga el proclamà candidat a
diputat de la Diputació de Tarragona
per la circumscripció de Falset-Gan-
desa. La premsa nacionalista s’afa-
nyà a pronosticar el seu triomf que el
convertiria en “el primer diputat regio-
nalista que representi aquelles co-
marques a la Mancomunitat de Cata-
lunya”, tot oblidant l’escó obtingut per
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 8
Josep Anguera Bassedes el 1911 en
una candidatura que va rebre el
suport dels republicans federals i
dintre de la qual Anguera fou el
candidat més votat. (27) Completaven
la candidatura en què va prendre part
Gich, Josep Compte Juncosa, liberal,
i Daniel Serres, tradicionalista. Evi-
dentment, es tractava d'una candi-
datura de les forces d'ordre. (28)
Es possible que, durant aquests
anys en què tingué una presència
més continuada al Priorat, fos quan
conegués la que seria la seva segona
dona, na Mercè Castellví, germana
d’Ignasi Castellví Jonullà, guiametà i
catalanista, amb la qual es va casar
el 24 de setembre de 1923 als Guia-
mets. (29)
I fou escollit. La Diputació es va
constituir a començaments d'agost
triant Àngel Guasch com a president i
Daniel Serres com a vicepresident.
Josep Maria Gich i Salvador Palau fo-
ren elegits secretaris. (30) A finals
d’aquell mes seria nomenat president
de la comissió d’hisenda de la Man-
comunitat i a principis d’octubre
entraria a formar part del consell de
pedagogia. (31)
Ara bé, el cop d’estat de Primo de
Rivera i la repressió que va inaugurar
van acabar arribant a la Mancomu-
nitat: a principis de gener de 1924 els
diputats elegits foren substituïts per
altres nomenats a dit que van dedi-
car-se durant uns mesos (fins que fou
dissolta finalment al març de 1925) a
desfer part de l’obra feta per la ins-
titució, com per exemple l’escola de
funcionaris, suprimida a mitjans de
març. (32) El juliol de 1924 Gich, jun-
tament amb d’altres, van presentar
recurs contra aquest tancament. (33)
Poques notícies seves tenim del
període de la dictadura i la gran
majoria fan referència a la seva
militància en el catolicisme social. Ja
al 1909 (34) era membre d’Acción
Social Popular, entitat creada al 1907
pel jesuïta Gabriel Palau, “una obra
de apostolado social que a través de
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 9
charlas, conferencias, cursos, leccio-
nes y seminarios, acompañados por
la publicación de libros, folletos, semi-
narios […] representaba algo así co-
mo una verdadera oficina de prensa y
comunicación del catolicismo social
militante de aquella época”. (35)
L’entitat, de la junta de la qual en va
formar part en moltes ocasions, (36)
era un element cabdal de l’entramat
de societats amb les que l’anomenat
catolicisme social pretenia, bastant en
va, allunyar els obrers de la influència
de les idees socialistes i anarquistes
tot oferint-los una alternativa. En l’o-
casió esmentada el trobem juntament
al P. Palau pronunciant una xerrada
que versava sobre les virtuts de l’es-
talvi i l’obra social que estava rea-
litzant la Caixa de Pensions, entitat
creada l’abril de 1904. Res d’estrany
el contingut de la xerrada ja que el
catolicisme social posava l’accent en
l’estalvi com una de les maneres d’a-
conseguir l’harmonia social, acabant
amb la misèria que patia el prole-
tariat, i d’integrar en el sistema bur-
gès “el màxim nombre de la població
obrera.”(37) Moltes foren les interven-
cions de Gich en actes organitzats
per promocionar l’estalvi i el 1921 fou
nomenat conseller de la Caixa. (38)
L’Acción Social Popular fou dissolta
el 1916 (la independència de la jerar-
quia de què gaudia l’entitat no agra-
dava gaire), en un episodi en què es
va escnecificar les diferències entre
els catòlics, i el 28 de gener de 1917
es creava Acción Popular que venia a
seguir l’obra de l’anterior però “bajo
estricta dirección diocesana”. (39) En
la nova entitat Gich també desenvo-
lupà càrrecs a la junta, fins arribar a
ser-ne el president el 1923. (40) Tam-
bé fou president del Centre Catòlic
Obrer de Sant Vicent de Paül. (41)
Des de la vessant del catolicisme
social participà en la difusió dels a-
vantatges del cooperativisme. Fou
així com prengué part en mítings de
la Federació Agrícola de l’Ebre, entitat
que agrupava sindicats de filiació ca-
tòlica, en congressos de cooperatives
(42) i, el 1928, ocupà el càrrec de
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 10
vicepresident de la Unió de Sindicats
Agrícoles Catòlics, acabada de crear
sota la iniciativa del cardenal Primat
d’Espanya. (43)
Home d’una capacitat de treball que
se’ns representa inesgotable, Gich
també actuà des de la vessant pe-
riodística. Va publicar una gran quan-
titat d’articles, molts d’ells a la premsa
catòlica (44) i al 1919 era director d’El
Social, òrgan de l’Acció Social Popu-
lar i, posteriorment a la seva dis-
solució ja comentada, de l’Acció Po-
pular. (45) També fou director de la
revista Catalunya Social que es va
publicar entre el 30 d’abril de 1921 i el
18 de juliol de 1936. (46) Al 1931 fou
designat president de la Comissió de
Premsa de la Junta Diocesana d'Ac-
ció Catòlica. (47) També va publicar
llibres relacionats amb la seva
activitat professional (El evolucio-
nismo jurídico) o amb la seva activitat
social (Ideas sociales de Balmes)...
Amb l’adveniment de la II República
Gich va tornar a l’activitat política i es
presentà per la Lliga encapçalant la
llista de la Candidatura Autonomista
Republicana a la demarcació de
Tarragona a les eleccions a corts
constituents de juny de 1931. (48)
Tanmateix, la llista fou esborrada,
segons les pròpies paraules de La
Veu de Tarragona, per “l’onada revo-
lucionària, de sentit francament es-
querrista”. (49) La candidatura d’ERC
va aconseguir el ple obtenint l’elecció
dels 5 candidats (Marcelí Domingo el
més votat obtingué més de 67.000) i
la del Partit Radical (lerrouxistes) els
2 de les minories (amb més de
20.000). La de la Lliga es mogué en-
tre uns 13.000 i uns 7.000 vots. (50)
La desfeta no el desanimà i pocs
mesos després el trobem fent cam-
panya a favor de l’Estatut d’Autono-
mia, en contra dels articles de la
constitució, que s’estava elaborant, i
que posaven en qüestió el paper que
l’Església havia desenvolupat fins
aquell moment... (51)
Foren anys d’i-tensa activitat
perquè també participà, a Madrid i
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 11
amb el Grupo de la Demo-cracia
Cristina, en xerrades, reunions, ela-
boració de manifestos... I ho va fer al
costat de primeres espases del ca-
tolicisme social més progressista com
Maximiliano Arboleya i Severino Az-
nar. (52) Però no abandonà la vida
política catalana i l’abril del 1934 fou
nomenat membre del consell directiu
de la comissió de política social de la
Lliga i el 1935, després dels fets d’oc-
tubre de 1934, vicepresident del Con-
sell de Treball de la Generalitat. (53)
Tota aquesta activitat el convertí en
víctima més que segura de la vio-
lència revolucionària de l’estiu-tardor
del 1936. I, amenaçat de mort a Fal-
set, va decidir amagar-se en una
casa de dispesa que el va acollir i
Candidatura de la Lliga a les eleccions de 1931.
Font: La Veu de Tarragona, 23.VI.1931.
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 12
desfer-se’n de tota la seva docu-
mentació, alhora que feien córrer la
brama de que se n’havia anat a
l’estranger. (54) Allí, amb un alemany
que estudiava medicina i que havia
acudit a la Ciutat Comtal fugint dels
nazis, va aprendre alemany i… va
perdre 30 kg. Casa seva va servir
d’allotjament per a la seva germana i
els seus nebots: el seu cunyat, Enric
Macip Sas, havia estat assassinat el
28 de juliol de 1936, i la seva casa
confiscada.
En acabar la guerra va poder sortir
de l’amagatall per a trobar-se amb un
país que s’havia convertit en una im-
mensa gàbia i amb un poder que el
castigà i marginà per la seva mili-
Cartell anunciant un acte amb participació de Josep Maria Gich. 1933.
Font: https://ca.wikipedia.org/wiki/Josep_Maria_Gich_i_Pi
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 13
ància catalanista. Gich va patir, per
tant i com tants d’altres, la persecució
per part dels dos bàndols. Només l’a-
mistat d’una persona que va fer
recordar i emfatitzar la seva militància
en el camp del tradicionalisme li va
permetre tornar a ocupar el seu càr-
rec de conseller de la Caixa de Pen-
sions, entitat a la qual li dedicà tots
els seus esforços en aquells anys de
foscor.
Evidentment, després de la guerra
no hi havia espai polític per a
persones com Gich i es va recloure
en la seva feina com a notari i com a
conseller de la Caixa, entitat en la
qual arribà a ocupar la vicepresi-
dència segona. (55) Totes les notícies
que tenim sobre ell en aquest període
de la seva vida tenen relació amb la
seva activitat com a directiu de l’en-
titat. De resultes d’aquesta feina,
aconseguí que la Caixa, que no obria
biblioteques en poblacions amb pocs
habitants, en creés una a Falset.
Gich va morir el 2 de gener de 1957
als 69 anys víctima d’un càncer que
feia poc que se li havia diagnosticat.
Al seu enterrament hi va acudir la
plana major de la Caixa de Pensions i
autoritats diverses, inclosos el rector i
l’alcalde de Falset. El 14 de juliol d’a-
quell any, a la sala de la biblioteca
que havia ajudat a crear, l’ajuntament
de Falset li va retre homenatge jun-
tament amb els principals directius de
la Caixa de Pensions. A partir d’aquell
dia, la biblioteca de la Plaça de la
Quartera va portar el seu nom. (56)
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 14
(1) AHAT, Parròquia de Santa Maria, Falset.
Llibre de Matrimonis 1867-1887. El pare
d’Àngel, Josep Gich Marrull, era natural de
Torruella de Montgrí (Girona) i s’havia casat
amb Gertrudis Rojals, de Tivissa, localitat on
devia anar a raure en l’exercici de la seva
professió, la de cirurgià. Na Gertrudis era
mestra i tenia plaça a la localitat de Tivissa.
Diario de Comercio, 28.XII.1901, p.2.
(2) Entrevista a Mercè Macip Gich i Núria
Gavaldà Macip, Tarragona, 4.II.2015. ACPR,
Fons Ca l’Amorós, Correspondència, Àngel
Gich, Tivissa, 28.IV.1888. Josep Maria Simó
Juncosa, Porrera.
(3) Sobre el trasllat: ACPR, Fons Ca l’Amo-
rós, Correspondència, Àngel Gich, Tivissa,
28.VIII.1889, Josep Maria Simó Juncosa,
Porrera. Sobre el càrrec: Catalunya Nova,
30.IV.1911, p.3.
(4) ACPR, Fons Ajuntament de Bellmunt,
Rectificació padró 1889.
(5) ACPR, Fons Ajuntament de Bellmunt,
Padró 1900.
(6) Sobre subscripció: El Radical, núm. 45,
9.XI.1912, p.2. Sobre donacions: AHAT,
Parròquia de Bellmunt. Llibre de Matrimonis
(1850-1913), capsa 2, lligall 7, p.89; capsa
3, lligall 13. Sobre càrrec: Boletín de la Fe-
deración de Asociaciones del Arzobispado
de Tarragona para la Acción y Defensa,
núm. 14, p.108. Sobre la federació: AUDÍ
FERRER, PERE. Cooperativistes, anarquistes
i capellans al Priorat (1910-1923). Torroja-
Falset: Centre Cultural i Recreatiu La Unió
de Torroja del Priorat-Arxiu Comarcal del
Priorat, 2010. pp.367-384.
(7) Diario de Comercio, 22.V.1903, p.2 (acci-
dent); 10.XII.1903, p.3 (processó).
(8) Diario de Comercio, 21.II.1906, p.2;
4.XII.1906, p.2.
(9) Per una ràpida visió que no pretèn ser
exhaustiva sobre aquestes qüestions vegeu:
AUDÍ, PERE. Op. Cit., pp.62-64 (accidents),
pp.167-174 (primers conflictes).
(10) Lo Somatent, 17.VI.1900, p.3; 17.VI.
1902, p.2.
(11) Diario de Tarragona, 18.VII.1906, p.2.
(12) Entrevista a Josep Maria Macip Gich,
Barcelona, 14.I.2015. La Vanguardia, 24.VI.
1909, p.5; 17.II.1911, p.5. Catalunya Nova,
30.IV.1911, p.3.
(13) Entrevista a Josep Maria Macip Gich,
Barcelona, 14.I.2015.
(14) La Vanguardia, 12.XII.1912, p.3; 29.III.
1914, p.4.
Notes
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 15
(15) La Veu de Tarragona, 12.IX.1915, p.2.
(16) La Vanguardia, 26.III.1920, p.5.
(17) La Vanguardia, 21.III.1924, p.6; 16.IX.
1930, p.9.
(18) Un exemple de la seva actuació com a
advocat: La Veu de Tarragona, 12.IV.1914,
p.2. Sobre l’excedència: La Vanguardia,
31.I.1924, p.16.
(19) Entrevista a Josep Maria Macip Gich,
Barcelona, 14.I.2015.
(20) Entrevista a Josep Maria Macip Gich,
Barcelona, 14.I.2015.
(21) El Radical, 29.VII.1911, p. 3; 21.X.1911,
p.3; 28.X.1911, p. 3.
(22) El Radical, 13.I.1912, p. 1-2. Un altre
exemple de participació en un míting carlí:
La Cruz, 15.XII.1911, p.2. A la foto que
acompanya el text Gich és el primer per la
dreta.
(23) RAGUER I SUÑER, H. La Unió Demo-
cràtica de Catalunya i el seu temps
(1931-1939). Publicacions de l’Abadia de
Montserrat, 1976, p.94. Com és ben sabut,
d’Abadal fou un dels fundadors d’Unió De-
mocràtica de Catalunya. Prèviament havia
militat a Acció Catalana.
(24) La Veu de Tarragona, 26.V.1918, p.1;
16.VI.1818, p.1.
(25) Sobre la pertinença a la Junta de les
joventuts de la Lliga, La Cruz, 14.VII.1922,
p.1. Sobre l’acte a Falset: Priorat, 15.VIII.
1922, p7; 1.IX.1922, p.6. La Veu de Tarra-
gona, 26.VIII.1922, p.3.
(26) La Veu de Tarragona, 1.IV.1923, p.2;
Priorat, 19.V.1923, p.3.
(27) La Veu de Tarragona, 2.VI.1923, p.3.
Sobre la figura d’Anguera Bassedes: AUDÍ,
PERE. “Diputats provincials prioratins durant
la Restauració” a Bolduc. Butlletí Cultural
Informatiu de l’Arxiu General de la Diputació
de Tarragona. Tarragona: Diputació de Tar-
ragona, núm.12, pp.9-10.
(28) Priorat, 7.X.1923, p.6. AHDT, Fons Di-
putació, Llibres d'actes, 1.VIII.1923. Diario
de Tarragona, 3.VI.1923, p.1.
(29) Priorat, 7.X.1923, p.6. La primera dona,
na Concepció Magrinyà Compte, morí al
1918 als 26 anys: La Vanguardia, 18.I.1918,
p.3.
(30) La Veu de Tarragona, 4.VIII.1923, p.1;
El Camp de Tarragona, 9.VIII.1923, p.2.
(31) La Vanguardia, 1.IX.1923, p.3; 5.X.
1923, p.5.
(32) La Vanguardia, 13.I.1924, p.8.
(33) La Cruz, 9.VII.1924, p.3.
(34) La Vanguardia, 23.XI.1909, p.2.
(35) PAPANIKAS, DIMITRI PABLOS. La Iglesia
de la Raza. Tesi doctoral. Universidad Au-
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 16
tónoma de Madrid, 2012, p.99. Es pot des-
carregar a: https://repositorio.uam.es/.
(36) La Vanguardia, 10.VI.1911, p.3; 17.XI.
1912, p.4; 22.V.1915, p.3; 10.V.1916, p.4
(vicesecretari segon).
(37) BENGOECHEA, SOLEDAD. “El catolicisme
social a Catalunya” a Butlletí de la Societat
Catalana d’Estudis Històrics, volum 9. Bar-
celona, IEC,1998, p.131. El mateix Gich va
definir en un article les caixes com una
forma d’acció social
(38) Revista de Información Económica y
Financiera, 20.I.1957, p.1. Agraïm a Josep
Maria Macip Gich el fet d’haver-nos pro-
porcionat una fotocòpia de la publicació es-
mentada. Diario de Tarragona, 11.VII.1928,
p.4. És la primera referència que hem trobat
de Gich amb el càrrec de conseller. En
aquella ocasió signà amb el subdirector de
la Caixa i l’alcalde de Reus l’escriptura de
compra d’uns terrenys.
(39) PAPANIKAS, Op. Cit, p.104. El capítol de
la tesina dedicat a la tasca de Palau i a
explicar els motius de la seva marxa a
l’Argentina (pp.78-108) són molt interes-
sants per a entendre els problemes que cor-
secaven l’acció social catòlica a Espanya en
aquells anys.
(40) La Vanguardia, 29.I.1917, p.3 (membre
del consell tècnic); 28.XI.1923, p.8 (pre-
sident).
(41) La Vanguardia, 2.VII.1913, p.5.
(42) La Vanguardia, 28.XI.1913, p.3 . Un
exemple de vinculació amb la federació: La
Cruz, 30.V.1917, p.2. Sobre aquesta fede-
ració i la seva repercussió, escassa, al Prio-
rat: AUDÍ, Pere. Cooperativistes,... Op. Cit.,
pp.407-412. Pel que fa a la seva presència
a congressos: La Correspondencia de Es-
paña, 9.XII.1913, p.2.
(43) La Vanguardia, 29.III.1928, p.6.
(44) Citarem un parell d’exemples: La Cruz,
27.II.1910, p.1 (l’escola laica com a adver-
sari més directe del catolicisme); 6.VIII.
1910, p.1 (comentari d’un llibre).
(45) La Vanguardia, 15.II.1919, p.7.
(46) http://mdc2.cbuc.cat/cdm/search/
collection/catsocial/
(47) La Vanguardia, 25.VI.1931, p.13.
(48) Diario de Tarragona, 28.VI.1931, p.1;
La Veu de Tarragona, 23.VI.1931, p.1.
(49) La Veu de Tarragona, 30.VI.1931, p.1.
(50) Tarragona Federal, 30.VI.1931, p.1.
(51) Un exemple dels molts que podríem
presentar: La Veu de Tarragona, 14.XI.
1931, p.1.
(52) La Lectura Dominical, 4.VI.1932, p.8
(míting); 9.III.1935, pp.6-9 (conclusió d’un
manifest).
(53) La Vanguardia, 24.IV.1934, p.10;
Històries del Priorat-Pere Audí Ferrer
Especial Nadal Josep Maria Gich Pi: aproximació a la seva vida 17
27.XII.1935, p.20.
(54) Si no s’indica el contrari la font per a tot
el que segueix és: Entrevista a Josep Maria
Macip Gich, Barcelona, 14.I.2015. Pel que
sembla un antic pouer que li havia construït
un pou anava a executar-lo però, de sobte,
va recordar que l’Àngel Gich havia salvat el
seu pare que ben bé podria haver treballat a
les mines de Bellmunt (els pouers treba-
llaven sovint a les mines). I decidí deixar-ho
córrer. Això sí, li va enviar una carta on li re-
clamava diners a canvi d’oblidar definitiva-
ment la malpensada. Gich pagà i fugí de
Falset.
[55] Revista de Información Económica y
Financiera, 20.I.1957, p.1.
[56] Diario Español, 17.VII.1957, p.8.
Recommended