View
5
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Informe sobre la conjuntura econòmica
r trimestre 20093
Informe sobre la conjuntura econòmica
r trimestre 20093
Informe sobre la conjuntura econòmica
r trimestre 20093
De V al risc d’una W, o de la recuperació econòmica al risc d’un nou cicle de recessió
L’economia espanyola acumula quatre trimestres amb destrucció neta de llocs de treball
La incertesa dóna embranzida a l’estalvi de les famílies
Context econòmic
El PIB del Baix Llobregat creix lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya
Cau un 0,4% el nombre d’activitats comercials minoristes a l’àrea del Baix Llobregat, davant l’avanç d’un 15% de Catalunya
L’Hospitalet i el Baix Llobregat
Tancament de l’informe el 13 de setembre del 2009
Informe sobre la conjuntura econòmica
r trimestre 20093
De V al risc d’una W, o de la recuperació econòmica al risc d’un nou cicle de recessió
Bona part dels indicadors macroeconòmics mostren una tendència favorable al llarg d’aquestes darreres setmanes, per bé que els símptomes de recuperació no són del tot evidents. Així, per exemple, es destaca la recuperació del consum de les famílies, per bé que aquest està molt estretament vinculat als plans d’estímul per a la compra d’automòbils que diversos països de l’àrea de l’euro han posat en pràctica al llarg d’aquests darrers mesos, entre ells Espanya. Es destaca que, cas d’eliminar l’efecte provocat per aquests plans d’estímul, el consum de les famílies hauria seguit caient. Els dubtes sobre que passarà quan els governs esgotin el període d’estímul al consum són més que lògics.
L’economia espanyola acumula quatre trimestres amb destrucció neta de llocs de treball
El mercat de treball evidencia la fase de recessió que ha viscut l’economia espanyola durant aquests darrers mesos. Així, en el segon trimestre del 2009 s’ha continuat produint destruccióneta d’ocupació, que juntament amb la tendència dels trimestres anteriors situen la taxa d’atur a la ratlla del 18%, més que duplicant la de finals del 2007. Tanmateix, les dades del segon trimestre del 2009 mostren alguns elements diferencials: 1) el ritme de destrucció d’ocupació ha estat inferior en relacióamb trimestres anteriors i 2) la població activa, en comptes d’incrementar‐se, s’ha reduït per primera vegada en molts trimestres. Ambdós factors han fet possible que la taxa d’atur mostres una certa flexió a la moderació. La construcció ha estat el sector que més ha reduït l’ocupació, de prop d’un 30% des del segon trimestre del 2007, seguit de la indústria, amb un 15%, mentre que els retrocessos en el sector serveis han estat relativament menors.
La incertesa dóna embranzida a l’estalvi de les famílies
El context tan significativament advers d’aquests darrers mesos s’ha traduït en un sobtat increment de la taxa d’estalvi de les famílies, que s’ha situat per sobre del 14% de la renda bruta disponible. L’increment de l’estalvi contrasta amb la reducció de la inversió en immobles i altres finalitats que, contràriament, s’ha situat en el 12,3% de la renda disponible, valor que no s’observava des de principis de la dècada actual. Aquest canvi de tendència ha provocat que la capacitat (necessitat) de finançament de les famílies hagi canviat de forma dràstica en només 4 trimestres, passant d’una necessitat de finançament màxima equivalent al 4,2% de la renda, a un superàvit (capacitat) de finançament equivalent al 2,7% de la renda, la més elevada de l’actual dècada.
Les famílies modifiquen ràdicalment en seu comportament quant a estalvi i inversió
Variacions trimestrals del nombre d’aturats i taxa d’aturEn milers de persones i %
Font: FemLlobregat a partir de l’INE
Estalvi, inversió i capacitat (necessitat) de finançament de les famíliesAcumulat dels quatre trimestres en percentatge de la renda disponible
Font: FemLlobregat a partir de l’INE
‐4,2
2,7
14,1
11,0 12,3
‐6
‐4
‐2
0
2
4
6
8
10
12
14
16
2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008
CNF Estalvi Formació Bruta de Capital
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
‐100
0
100
200
300
400
500
600
700
800
900
2007TIV 2008TI 2008TII 2008TIII 2008TIV 2009TI 2009TII
Augment d'actiusDestrucció d'ocupacióTaxa d'atur (esc.dreta)
‐80.000
‐70.000
‐60.000
‐50.000
‐40.000
‐30.000
‐20.000
‐10.000
0
05/08
06/08
07/08
08/08
09/08
10/08
11/08
12/08
01/09
02/09
03/09
04/09
05/09
06/09
Matriculacions de turismesVariació interanual en unitats
Font: FemLlobregat a partir de l’ANFAC
Menor caiguda de les matriculacions pels efectes del Pla 2000E
Informe sobre la conjuntura econòmica
r trimestre 20093
La concentració en sectors altament exposats als efectes de la crisi econòmica provoquen un elevat retrocés del VAB industrial
Font: FemLlobregat a partir de Anuari Comarcal de Caixa Catalunya
La construcció del Baix Llobregat, menys vinculada a l’edificació de segones residències i amb un major protagonisme de l’obra civil, resisteix millor la caiguda de l’activitat
El PIB del Baix Llobregat creix lleugerament per sobre de la mitjana de Catalunya Les dades del PIB del Baix Llobregat, relatives al 2008, reflecteixen els problemes derivats de la crisi econòmica i financera que ha trasbalsat les principals economies mundials. Certament, les dades del Baix Llobregat no s’aparten significativament de la tendència observada per al conjunt de l’economia catalana, que en termes de VAB va registrar un moderat avanç del 0,80%, significativament per sota dels registres altament positius d’anys anteriors. A més, la tendència al llarg de l’any va mostrar una tendència molt negativa, de forma que a final d’any s’acumulaven tres trimestres de caiguda de l’activitat, confirmant així la fase de recessió de l’economia catalana. Aquesta tendència ha tingut continuïtat en aquests primers trimestres del 2009, de forma que els registres per enguany seran encara molt pitjors als que ara s’analitzen.
De fet, l’avanç del 2008 ha estat el més baix des de la caiguda del PIB del 1993, i de ben segur que els pèssims registres d’aquest 2009 superaran amb escreix les dades de l’anterior crisi. Una situació de recesió que va tenir el seu inici en el sector de la construcció, però que amb el temps s’ha estès cap a la pràctica totalitat de sector econòmics. Els efectes han estat especialment rellevants en el cas de la indústria, en un context internacional desfavorable que s’ha afegit a la crisi interna de la construcció, molt afectat per la caiguda de la demanda d’habitatges.
Quant a les dades del Baix Llobregat, recentment publicades, mostren un avanç 0,83% de l’economia per al 2008, pràcticament en línia amb la mitjana de l’economia catalana (0,80%). Tot i aquest paral∙lelisme, s’observen trets diferencials per sector econòmics. D’una banda, destaca un major retrocés del sector industrial (‐3,37% davant el ‐2,64% de Catalunya), com a conseqüència de la particular concentració en sectors que s’han vist especialment afectats per la crisi econòmica. En aquest sentit, es destaquen els retrocessos de sectors com ara el dedicat a la producció de material de transport, metal∙lúrgia i maquinària.
Per contra, el sector de la construcció, més vinculat a primeres residències i obra pública en el cas del Baix Llobregat, mostra un retrocés de només el 0,46% davant la caiguda d’un 3,00% que s’observa per al conjunt de Catalunya.
La nota positiva ve de la mà del sector serveis, que ha mostrat una tendència clarament positiva, tancant l’any amb un avançdel 3,40%, davant el 2,50% de Catalunya. Els eixos d’aquest elevat creixement en són la favorable evolució del sector comercial i del transport. El sector de l’hoteleria, de la seva banda, mostra un avanç del 2,55%, per sota de la mitjana del 3,36%de Catalunya.
-6,14
-3,37
-0,46
3,40
0,83
-1,30
-2,64 -3,00
2,50
0,80
Primari Indústria Construcció Serveis Total
Baix Llobregat
Catalunya
Estimació del PIB del Baix Llobregat. 2008En %
Font: FemLlobregat a partir de l’Anuari Comarcal
Estimació del PIB del Baix Llobregat. 2008En %
Baix Llobregat C atalunya
Baix Llobregat C atalunya
Primari 0,3 1 ,3 ‐6,1 4 ‐1 ,30 Hortalisses 0,2 0,1 ‐5,33 ‐4,43 F lors 0,1 0,1 ‐4,64 ‐1 ,56Indús tria 31 ,3 22,3 ‐3,37 ‐2,64 Mat. Transport 5,9 1 ,9 ‐4,70 ‐5,97 Químic 5,0 3,6 2,98 2,35 Metal∙lurgia 3,5 2,6 ‐6,45 ‐6,29 Paper 3,3 2,3 0,49 ‐1 ,99 Eq. elèctric 2,7 1 ,8 5,80 6,66 Aliments 2,6 2,5 6,1 9 6,23 Maquinària 2,6 1 ,5 ‐1 0,69 ‐8,56Contrucc ió 8,2 8,0 ‐0,46 ‐3,00Serveis 60,2 68,3 3,40 2,50 Immobiliàries 1 5,4 1 7,4 0,52 ‐1 ,1 6 C omerç 1 3,1 1 2,4 2,65 1 ,52 Transport 8,1 7,4 3,27 2,43 Hoteleria 5,7 7,8 2,55 3,36Total 1 00,0 1 00,0 0,83 0,80
E structura C reixement
Informe sobre la conjuntura econòmica
r trimestre 20093
Cau d’un 0,4% el nombre d’activitats comercials minoristes a l’àrea del Baix Llobregat, davant l’avançd’un 15% de CatalunyaEls municipis de l’Hospitalet i el Baix Llobregat concentraven el 2008 un total de 17.021 activitats minoristes, un 0,4% menys que al 2000. Aquesta dada contrasta amb la tendència que s’observa per al conjunt de Catalunya, que presenta un augment del 15,0%. El contrapunt n’és l’evolució dels centres comercials, amb un increment d’un 45,4% de la superfície en m2 a l’àrea del Baix Llobregat, davant l’avanç del 34,1% que s’observa per al conjunt de Catalunya, segons dades del darrer Anuari Econòmic d’Espanya 2009. Un altre fet destacat fa referència al nombre d’oficines bancàries, que en el mateix període s’ha incrementat d’un rellevant 25,4% a l’àrea del Baix Llobregat, davant l’avanç força més moderat, d’un 11,4%, que s’observa per al conjunt de Catalunya.
L’evolució de l’índex turístic, per contra, revela un evident esclat d’aquesta activitat empresarial a l’àrea del Baix Llobregat, amb un avanç entre el 2002 i el 2008 d’un 81,2%, davant el 4,2% del conjunt de Catalunya. Amb tot, segueix sent una activitat percentualmentpoc rellevant, de forma que a l’àrea del Baix Llobregat es concentra únicament un 0,7% de l’activitat turística del país, significativament per sota de la ràtio que l’hi correspon en termes d’activitat econòmica, on representa el 2,1% del conjunt d’Espanya (2.135 sobre 100.000 per al total d’Espanya, segons l’índex d’activitat econòmica).
Quant a la quota de mercat, entesa com un indicador de capacitatde consum de la població, l’àrea del Baix Llobregat mostra un pes equivalent (2.050 sobre 100.000 per al conjunt d’Espanya), però des d’un punt de vista evolutiu, ha retrocedit d’un 7,7%. Una part d’aquesta pèrdua s’explica pel menor creixement de la població(12,5% davant el 17,6% de Catalunya o el 14,6% d’Espanya), però la part més important es correspondria amb un menor avanç pel que fa a la riquesa per càpita dels habitants de l’àrea.
Des d’un punt de vista de capacitat de compra, els habitants de l’àrea del Baix Llobregat es troben per sota de la mitjana espanyola, amb les úniques excepcions de les poblacions de Gavà, Martorell, Molins de Rei, El Papiol i Sant Just Desvern.
Fort impuls de l’índex turístic; principal eix de la transformacióde l’àrea del Baix LLobregat
1. La quota de mercat és un indicador de capacitat de consum comparativa dels municipis d’Espanya de més de 1.000 habitants. És un número índex que expresa la participació que correspon a cada municipi sobre una base nacional de 100.000 unitats. La quota de mercat constitueix una orientació adequada per valorar i ponderar la quantitat de productes i serveis que, teòricament i en igualtat de condicions, poden absorbir els municipis, de forma que resulta d’interès per a la gestíó i planificació comercial d’empreses
Font: FemLLobregat a partir de l’Anuari Econòmic de Espanya 2009.
Quota de mercat1 de les poblacions de l’Hospitalet i Baix LLobregat. 2000‐2008 Quota de
mercat 2008
Quota de mercat
2000Abrera 23 20Begues 10 10Castelldefels 122 106Castellví de Rosanes 3 3Cervelló 16 14Collbató 7 5Corbera de Llobregat 26 22Cornellà de Llobregat 178 196Esparreguera 43 41Esplugues de Llobregat 93 111Gavà 98 97Hospitalet de Llobregat (L') 444 567Martorell 65 60Molins de Rei 54 52Olesa de Montserrat 48 41Palma de Cervelló (La) 4 6Pallejà 21 18Papiol (El) 9 10Prat de Llobregat (El) 127 155Sant Andreu de la Barca 52 50Sant Boi de Llobregat 162 187Sant Climent de Llobregat 7 8Sant Esteve Sesrovires 14 13Sant Feliu de Llobregat 85 91Sant Joan Despí 68 67Sant Just Desvern 37 40Sant Vicenç dels Horts 56 57Santa Coloma de Cervelló 15 12Torrelles de Llobregat 10 9Vallirana 26 22Viladecans 127 131Àrea Baix Llobregat 2.050 2.221Catalunya 16.542 16.469
Principals indicadors d’activitat econòmica de l’àrea del Baix Llobregat
1. Dades per al darrer any del període de referència. 2. Variació en el conjunt del període de referència. 3. L’índex turístic pondera tota l’oferta turística sobre una base de 100.000 per al conjunt d’Espanya. 4. L’índex d’activitat econòmica pondera el nivell d’activitats econòmiques, empresarials i professionals sobre una base de 100.000 per al conjunt d’Espanya. 5. La quota de mercat és un indicador de la capacitat de consum sobre una base de 100.000 per al conjunt d’Espanya.
Font: FemLLobregat a partir de l’Anuari Econòmic de Espanya 2009.
Variables de referència Catalunya1Àrea del Baix
Llobregat1
Baix Llobregat sobre
Catalunya1 Catalunya Baix LlobregatPoblació (2000-2008) 7.364.078 1.035.531 14,1% 17,6% 12,5%Telèfons fixes (2000-2008) 3.587.975 479.801 13,4% 20,6% 23,2%Vehícles a motor (2000-2007) 4.945.785 616.873 12,5% 27,2% 18,3% Automòbils 3.192.804 425.286 13,3% 14,9% 8,0% Camions i furgonetes 772.812 83.244 10,8% 24,7% 13,9% Motos i altres motor 980.169 108.343 11,1% 100,6% 99,2%Oficines bancàries (2000-2008) 8.103 1.022 12,6% 11,4% 25,4%Activitats comercials minoristes 165.246 17.021 10,3% 15,0% -0,4%Superfície centres comercials m2 (2000-2008) 1.196.080 258.243 21,6% 34,1% 45,4%Índex turístic3 (2002-2008) 15.843 703 4,4% 4,2% 81,2%Índex d'activitat econòmica4 (2002-2008) 19.568 2.135 10,9% -0,3% -0,8%Quota de mercat5 (2000-2008) 16.542 2.050 12,4% 0,4% -7,7%
Variació del període2
Recommended