View
233
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
7/24/2019 Introducci economa
1/16
Economia: s un estudi de la forma en que les persones i la societat
decideixen i elegeixen ls duns recursos escassos que poden tenir fins
alternatius.
- Conceptes clau de la definici de leconomia.
Escassetat i s de recursos alternatius
Escassetat:Significa que la societat t uns bns i serveis limitats, per tant, no
pot produir tots els bns i serveis que els individus desitgen tenir. La societat
no pot proporcionar tot i cada un dels individus el mxim nivell al qual aspiren.
Elecci
- Quins bns i serveis produir respecte lelecci
- Com realitzar la producci. Tecnologia productiva
- Com efectuar la distribuci: com es reparteixen entre la poblaci el producte.
- Grau deficincia que sutilitza lelecci.Eficincia: s propietat segons la qual la societat aprofita de la millor manera
possibles els seus recursos escassos.
Referncia de lelecci a les persones i la societat
BNS I SERVEIS(COJUNT LIMITAT)
NECESSITATS(COJUNT ILLIMITAT)
Quecom
per a quiproduir
Economia desentralizadaEconomia centralitzada
Economiaplanificada
Economia demercat
7/24/2019 Introducci economa
2/16
Economia planificada: s una economia que tenien els pasos comunistes
que es basaven en la premisa de que els planificadors centrals del govern eren
els que estaven millors condicions en dirigir lactivitat econmica. Decidien els
bns i serveis que es produa, la quantitat que es produa, qui ho consumia. Es
basava en la teoria de que el govern era lnic que podia organitzar lactivitat
econmica duna forma que el promogus el benestar econmic del pas.
Economia de mercat:Economia que assigna els recursos per mitj de les
decisions desentralitzats de moltes empreses i les llars quan interactuen en el
mercat de bns i serveis.
Economia mixta:Sector pblic col!labora amb la iniciativa privada, en la que
respon les respostes sobre el que, qui, com i per aqu produir el conjunt de la
societat.
A partir dels anys 40, leconomia de mercat busca el benestar econmic de la
societat en conjunt. I leconomia planificada pasa a ser una economia de lliure
mercat, hi ha molts comprador i venedors de nombrosos bns i serveis, i tots
estan interessats pel seu propi benestar.
Leconomia planificada era menys eficient que leconomia de mercat. En quande recursos leconomia de marcat ho decidia leconomia, en canvi, leconomia
planificada ho decidia el govern.
10 principis:
- Primer principi: els individus senfrenten a opci. Pendre decisions s elegir
entre 2 objectius. La societat tamb senfrenta a una opci entre:
Eficincia (Explicat anteriorment)
Equidad: Propietat segons la qual la prosperitat econmica es
distribueix equitativament entre els membres de la societat i es refereix
a com es reparteix el pasts.
- Segon principi: el cost duna cosa es aquell al que es renuncia per
aconseguir-ho. Els individus han de comparar els costos i pendre decisions i
els beneficis de les diferents possibilitats. (Cost oportunitat)
7/24/2019 Introducci economa
3/16
- Tercer principi: Les persones racionals pensen en terminis marginals. Terme
canvis marginals s usat pels economistes per descriure els petits ajustos
addicionals en un pla que ja existia.
Canvis marginals: Petits ajustaments addicionals dun pla dacci.
- Quart principi: Els individus responene als incentius. Els individus prenen
decisions comparant els costos i beneficis, la seva conducta pot canviar
quan canvia els costos o beneficis. (Ex. Quan puja el preu duna poma,
decidim comprar ms peres i menys pomes, ja que el cost de comprar
pomes es major)
- Cinqu: el comer pot millorar el benestar de tot el mn. Per competncia
les empreses es veuen beneficiades. El comer entre dos pasos pot millorar
el benestar dels dos.
- Sis: els mercats normalment constitueixen un bon mecanisme per
organitzar lactivitat econmica. (Economia de mercat)
- Set: Lestat pot millorar a vegades els resultats del mercat. Existeixen dos
grans raons per les que lestat intervenen en leconomia: per fomentar
leficincia i la equidad.
Error de mercat: Es refereix a les situacions en el que el mercat noassigna eficientment els recursos per si sols els recursos eficientment.
-Causes
Externalitat: Influncia de les accions de les persones en el benestar
de laltre.
Poder de mercat: Capacitat dun nic agent econmic per influir en els
preus del mercat.
- Vuit: El nivell de vida dun pas depn de la seva capacitat per produir bns
i serveis.
Productivitat: Quantitat de bns i serveis produits amb cada hora de
treball.
- Nov: Els preus puja quan el govern imprimeix massas diners.
Inflaci: Augment de nivell general de preus de leconomia.
- Dec: La societat senfronta a una opci a curt termini entre linflaci i atur.
7/24/2019 Introducci economa
4/16
Corba Philips: Corba que mostra lopci o intercanvi a curt termini entre
linflaci i latur.
Diagrama de fluxos:Model visual de leconomia que mostra com influeix els
diners pels mercats entre les llar i les empreses
Aquest model, leconomia t dos agents econmics que prenen decisions les
llars i les empreses.
Empreses produeix bns i serveis utilitzant diversos factos, com el capital,
terra i treball.
Llars tenen els factors de producci i consumeixen tots els bns i serveis que
produeixen les empreses.
Les llars i empreses interactuen en el mercat de bns i serveis, en els quals,
les llars sn els compradors i les empreses els venedors. Les llars compren
bns i serveis que produeixen les empreses.
En el mercat de factors de producci les empreses sn els compradors i les
llars els venedors. Les llars venen ls del seu treball, capital i terra a les
empreses.
7/24/2019 Introducci economa
5/16
Les fletxes exteriors mostren els fluxos monetaris i linterior els fluxos de
factors de bns i serveis.
Frontera de possibilitats de producci (FPP): Grfic que mostra les
diverses combinacions de productes que poden produir leconomia donats els
factors de producci i la teconologia de producci existent.
Els punts que estan en la frontera de possibilitats de producci sn eficients,
leconomia esta traient ms profit possibles als recursos de que disposa. Elpunt D representa un resultat ineficient, leconomia esta produint menys del
que podria amb els recursos que disposen. El punt C inviable sn impossibles
de produir amb els recursos i les teconologies disponibles.
Microeconomia: Estudi del mode en que les llars i les empreses prenen
decisions i de la forma que interactuen en els mercats.
Macroeconomia: Estudi dels fenmens que afecten el cojunt de leconomia,
inclos linflaci, latur i el creixement econmic.
Afirmacions positives: Afirmacions que intenten descriure el mn tal i com s.
Afirmacion normativas: Afirmacions que intenten prescriure com hauria de ser
el mn.
7/24/2019 Introducci economa
6/16
Principis de lavantatge comparativa
Avantatge absoluta: Comparaci entre els productes dun b dacord amb la
productivitat. En el cas de lexemple, el ramader t un avantatge absoluta tant
en la producci de carns com de patates, perqu necessita menys temps que
lagricultor.
Cost doportunitat: All que as de renunciar per obtenir una cosa. Ineficient.
Avantatge comparativa: Comparaci entre els productes dun b dacord amb
el seu cost doportunitat. En lexemple, el ramader t un cost doportunitat ms
baix que lagricultor en la producci de carn. I lagricultor t un cost
doportunitat ms baix que el ramader en la producci de patates. Per tant,
lagricultor t un avantatge comparativa en la producci de patates, en canvi,
el ramader t un avantatge comparativa en la producci de carn.
Importacions:Bns produts a lestranger i venuts en el interior.
Exportacions:Bns produts a linterior i venuts a lexterior.
Model econmic: Simplificaci i abstracci de
Oferta i demanda: Es refereix a la conducta de les persones quan
sinterrelacionen en el mercat.- Mercat: Grup de comprador i venedors dun b, o dun servei. Els compradors
determinen conjuntament la demanda i els venedors loferta.
- Mercat competitiu: Mercat en que hi ha molts comprador i venedors,
pel qual cada un delles exergeix una influncia insignificant en el preu
del mercat.
Caracterstiques
Bns que ofereixen en la venda sn tots iguals (Homogenis)
Els compradors i venedors sn molts, per tant, ningun comprador i venedor pot
influir en el preu del mercat
Que existeixi perfecta informaci
Absncia del cost de transport
- Competncia imperfecta (Monopoli, Oligopoli, competncia monopolstica)
7/24/2019 Introducci economa
7/16
Demanda:
- Quantitat demandada:Quantitat dun b que el comprador volen i poden
comprar.
- Factors que influeixen en la decissi de la demanda
Preu (Lley de la demanda): Mant tot lo dems constant, la qualitat
demandada dun b disminueix quan puja el preu.
Renta
- B normal: Quan la demanda augmenta al augmentar la renta.
- B inferior: Quan la demanda disminueix al augmentar la renta.
- B substitutiu: Dos bns sn substitutius quan la pujada del preu dun dells
provoca un augment de la demanda de laltre.
- B complementari: Dos bns sn complementaris quan la pujada del preu
dun dells provoca una disminuci de la demanda de laltre.
Els gustos
Expectatives
-Taula de demanda:Quadre que mostra la relaci entre el preu dun b i laquantitat demandada. (Taula 4.1.)
- Corba de la demanda: Grfic de la relaci entre el preu dun b i la
quantitat demandada. (Grfic 4.2.)
7/24/2019 Introducci economa
8/16
Aquest grfic mostra com varia la quantitat demandada dun b quan varia el
seu preu com una reducci del seu preu elevant la quantitat demandada, la
corba de la demanda t un pendent negatiu.
- Ceteris paribus:Mantenir tot lo dems constant i que sempra per recordar
que se suposa que es mant constant totes les variables excepte lestudiada.
- Demanda de mercat: Suma de totes les demandes individuals dun
determinat b o servei.
- Desplaament de la corba de la demanda: Qualsevol canvi que elevi la
quantitat que desitgi adquirir els compradors a un preu donat desplaa la corba
de la demanda cap a la dreta. Qualsevol canvi que redueixi la quantitat que
desitgi adquirir els compradors a un preu donat desplaa la corba de la
demanda a la esquerra.
Oferta:
- Quantitat oferida: Quantitat dun b que els venedors volen i poden
vendre.
- Factors que influeixen en la decissi de loferta
Preu (lley de la oferta): Mant tots els dems constants, la quantitat oferida
dun b augmenta quan puja el preu.
Preu de factors
Teconologia: Al reudir els costos de fabricaci sincrementa loferta.
Expectatives
- Taula doferta: Quadre que mostra la relaci entre el preu dun b i la
quantitat oferida.
7/24/2019 Introducci economa
9/16
- Corba doferta: Grfic de la relaci entre el preu dun b i la quantitat
oferida.
Aquest grfic mostra com varia la quantitat oferida dun b que varia el seu
preu com una pujada del preu eleva la quantitat oferida, la corba doferta t un
pendent positiu.
- Oferta de mercat: s la suma de les ofertes de tots els vendors. Loferta demercact depn dels factors que influeixen en loferta dels diferents venedors.
- Desplaament de la corba doferta: Qualsevol canvi que elevi la quantitat
que els venedors desitgen produir a un preu donat desplaa la corba doferta
fins la dreta. Qualsevol canvi que redueixi la quantitat que els venedors
desitgen produir a un preu donat desplaa la corba doferta a lesquerra.
Oferta i la demanda junta
- Equilibri: Situaci en la que loferta i la demanda sigualan.
- Preu dequilibri: Preu que equilibra loferta i la demanda. El preu mnim s
ms gran que el preu dequilibri.
7/24/2019 Introducci economa
10/16
- Quantitat dequilibri: Quantitat oferida i demandada quan el preu
sajusta per equilibrar loferta i la demanda.
7/24/2019 Introducci economa
11/16
Excedent: Situaci en la qual la quantitat oferida s major que la
demandada.
7/24/2019 Introducci economa
12/16
Escassetat: Situaci en la qual la quantitat demandada s major que la
oferida.
Lley de Oferta i demana: Llei que estableix que el preu dun b sajusta per
equilibrar la seva oferta i demanda.
Elasticitat:mesura de les sesibilitats de la quantitat demandada o de la
quantitat oferida a un dels seus termes determinants.
Elasticitat de la demanda
Elasticitat- preu de la demanda: mesura el grau en que la quantitat
demandada respon a una variaci del preu.
Elasticitat-preu de la demanda= %quantitat demandada/ % del preu
Es diu que es elstica si la quantitat demandada repon significativament a
les variacions del preu.
s inelstica si la quantitat demandada noms respon lleument a les
variacions del preu.
Varietat de corbes de demanda
Es classifiquen en tres casos :
Superior a 1= Elstica
puja el preu- disminueix els ingressos
disminueix el preu- puja els ingressos
Menor que 1= Inelstica
Puja el preu- puja els ingressos
Disminueix el preu- disminueix els ingressos
Igual que 1= Elsticitat unitria (els ingressos totals es mantenen constants)
7/24/2019 Introducci economa
13/16
7/24/2019 Introducci economa
14/16
En aquest grfics mostra 5 casos. En el cas extrem en que lelasticitat es 0, la
demanda es perfectament inelstica i la corba de la demanda es vertical. La
quantiat de demanda no varia. A mesura que augmenta lelasticitat, la corba
de la demanda es torna cada vegada ms plana. Passa quan lelasticitat-preu
demanda saproxima a linfinit i la corba de la demanda es torna horitzontal.
Ingressos totals:quantitat pagade pels compradors i percebuda pels veedors
dun preu.
ITT= preu* quantitat venuda
5.3. Com varia els ingressos totals quan varia el preu: Demanda inelstica.
Quan la corba de demanda es inelstica, una pujada de preus provoca una
disminuci de la quantitat demandada que es proporcionalment menor. El
ingrs total augmenta.
7/24/2019 Introducci economa
15/16
5.4. Com varia els ingressos totals quan varia el preu: demanda elstica
Una pujada de preu provoca una disminuci de la quantitat demandada que
es proporcionalment major.
(Tabla 5.1.) Calculs en el full
Altres elasticitats de la corba de la demanda
- Elasticitat- renda de la demanda: Mesura el grau en que la quantitat
demandada dun b respon a una variaci de la renta dels consumidors. formula=% quantitat demandada/ % de la renta
- Elasticitat. preu creueat de la demanda: Mesura del grau en que la
quantitat demandada dun b respon a una variaci del preu de laltre
Formula= %primer b/ %preu del segon
7/24/2019 Introducci economa
16/16
Elasticitat doferta
Elasticitat-preu de loferta i els seus determinants:Mesura del grau en
que la quantitat oferida dun b respon a una variaci dun preu.
Formula= % quantitat oferida/ % Preu
- Depn de la flexibilitat dels venedors a una variaci de la quantitat que
produeix del b.
- El perode de temps examinat. La oferta es normalment elstica a llarg
termini que a curt termini.
Especialitzaci: Els individus i els pasos concentra els seus esfpros per
utilitzar de la manjor manera possible la seva capacitat i recursos.
Recommended