Juli cesar

EL FINAL DEL PERÍODE REPUBLICÀ

CAIUS IULIUS CAESAR (100-44 aC)

Remei Baldó

100 aC: Naixement de Juli Cèsar, de lafamília Júlia, emparentada segons latradició amb Iulus (el fill d’Eneas, nét deVenus).Participa des de ben jove en la vidapública:

-càrrecs religiosos: sacerdot deJúpiter (85 aC), pontífexmaximus (63 a C).-càrrecs militars i polítics enl’òrbita del “partit del poble”:tribú militar (71 aC), qüestor(69), edil (65), pretor (62),propretor a Hispània (61).

60 aC: es crea un pacte secret- anomenat pels historiadors primertriumvirat- entre Cèsar, Pompeu i Cras, tres polítics de tendènciapopular, que pretenien neutralitzar el poder dels conservadors.

59 aC: amb l’ajuda del triumvirat, Cèsar aconsegueix el consolat. Elseu col·lega és un tal Bíbul, que pràcticament va ser relegat de lapresa de decisions. Per això aquest any es coneixia humorísticamentcom “l’any del consolat de Gai i Cèsar.”

58 aC: Cèsar nomenat procònsol (=governador) de la Gàl·liaCisalpina, Il·líria i la Gàl·lia Transalpina. Inici de la conquesta de laGàl·lia cèltica.56 aC: renovació del triumvirat en la conferència de Lucca. S’acordàque Pompeu i Cras es presentaren al consolat l’any següent i desd’eixe càrrec promulgarien una llei per la qual a Cèsar se li allargariael proconsolat en la Gàl·lia 5 anys més. També s’haurien deprocurar per a ells mateixos un govern proconsular semblant al deCèsar. A Pompeu li correspondria Hispània i a Cras, Síria.

Lucca

58-51 aC: Conquesta de la Gàl·lia (França, Bèlgica, Suïssa i partd’Alemanya), amb el pretext de protegir els gals de les incursionsdels pobles germànics. Aconsegueix:

-conquistar una nova província per a l’imperi romà-protegir la Gàl·lia Narbonesa, ja conquistada anteriorment-tindre un exèrcit fidel a la seua persona-la popularitat i simpatia del poble de Roma

Pont de fusta sobre el Rhin construït pels soldatsde Cèsar en la campanya contra els germànics

55 i 54 aC: Campanyes de Cèsar en Germània i en Britànnia (derrotade Cassivelaune).

52 aC: Revolta dels gals capitanejats per Vercingetòrix, de la tribudels auverns. Setge d’Alèsia i derrota definitiva dels gals.

Vercingetòrix es rendeix (Lionel Royer, 1899)

53 aC: mort de Cras en una campanya contra els perses.Sorgeixen les desavinences entre Cèsar i Pompeu. Aquest s’haquedat en Roma i ha enviat a Hispània, d’on era procònsol, elsseus delegats. Atret pel bàndol conservador del Senat , ordenaa Cèsar llicenciar les seues tropes i tornar a Roma. Mentretantpel seu compte comença a reclutar il·legalment legions. Cèsarsap que si llicencia les seues tropes i va a Roma el jutjaran i elprocessaran per dur a terme guerres sense el permís del Senat iper reclutar més legions de les permeses. Intenta negociar ambPompeu: que els dos, Cèsar i Pompeu renunciaren al mateixtemps a les seues tropes. Les negociacions fracassen.52 aC: el Senat li concedeix poders extraordinaris a Pompeu i ésnomenat consul sine collega, en lloc de compartir el càrrec comera habitual.50 aC: Cèsar decideix solucionar el tema per la força. El pas delriu Rubicó i l’entrada en territori d’Itàlia amb les tropes suposala declaració de guerra civil.

La deessa de Roma s’apareix a Juli Cèsar en el Rubicó Alea iacta est

50-45 aC: Guerra civil : Pompeu i els membres del Senat fugen aGrècia. Escenaris: Hispània, batalla d’Ilerda, victoria sobre elspompeians Afrani, Petrei i Varró-49-; Albània; Grècia- batalla deFarsàlia, derrota de Pompeu, fugida a Egipte i mort de Pompeu-48 a C-, batalla de Tapsos, en el nord d’Àfrica contra les tropespompeianes -46 aC- i batalla de Munda, en Hispània, contra unfill de Pompeu- 45 aC.

48-47 aC: Enmig de laguerra civil, quan arriba aEgipte, Cèsar pren partit perCleopatra com a reina frontal seu germà Ptolomeu XIII.46 aC: Campanya contraFarnaces, rei del Pont (ÀsiaMenor),que s’havia rebel·latcontra Roma. Cèsar varesoldre la situació tanràpidament i d’una maneratan contundent que el seupart de guerra per al Senats’ha fet famós:Veni, vidi, vici ( hearribat, he vist, he vençut).

46 aC: Cèsar, després d’estes victòries va ser nomenat pel Senatdictador per deu anys i es va atribuir els privilegis dels tribuns dela plebs. Va exigir que el Senat ratificara tots els seus actes i vaobligar als funcionaris públics a prestar-li jurament. El Senat es valimitar a ser una assemblea consultiva, que no prenia decisions.Cèsar controlava el tresor públic i preparava la llista delscandidats a cònsols i a la resta de les magistratures . Era com unrei, però sense tindre el títol. S’havia fet concedir el consolat i ladictadura perpètua. Posa les bases del sistema imperial quecomençarà amb August.El nom Cèsar va ser utilitzar posteriorment pels emperadorsposteriors com a sinònim de “rei, monarca”. D’eixe nom derivenels apel·latius Kaiser (emperador alemany) i tsar (emperador rus).

Un grup de senadors organitzauna conspiració per assassinar-loi tornar al Senat el poder que licorrespon.44 aC: En els Idus de març (15 demarç) assassinat de Cèsar apunyalades.

Inici d’una altra guerra civil entreels defensors de Cèsar (MarcAntoni i Octavi) contra elsassassins de Cèsar (Brutus, Cassius….), defensors deles idees republicanes.

Reformes de Cèsar en el temps que està en el govern:

-fomenta les obres públiques.-reorganitza les biblioteques públiques.-reforma del calendari (anys de 365 dies dividit en 12 mesos).-reformes socials que disminueixen el nombre de desocupats.-impulsa l’establiment dels ciutadans sense recursos i elsveterans de l’exèrcit en territoris conquistats per Roma.-frena els abusos de poder dels governants de les províncies.

Segon triumvirat (43 aC): Octavi, Marc Antoni i Lèpid.

Octavi Marc Antoni Lèpid

Batalla de Filipos: Els triumvirs derroten els assassins de Cèsar.

Els triumvirs es reparteixen les províncies de l’imperi.•Marc Antoni: províncies orientals•Lèpid: Àfrica•Octavi: províncies occidentals.

Guerra civil entre Marc Antoni i Octavi: Marc Antoni i Cleopatra sónvençuts a la batalla d’Acci i es retiren cap a Alexandria, on, acosatsper Cèsar, es suïciden, primer Marc Antoni, amb la seua espasa idesprés Cleopatra , que es deixa mossegar per una serp verinosa.

27 aC: Octavi August és el princeps. Inici del període imperial o Principat.

Ara pacis Augustae

Escultura d’August

Relleu de la Terra

RELLEUS DE L’ARA PACISo Altar de la Pau, manatconstruir per OctaviAugust el 13 aC.