View
0
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
32 Recerca
Juny 2014 | Universitat Ramon Llull | Núm. 31
La salut integralTenir cura de la dimensió psicològica i social
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
2 | Editorial | Sumari
Els canvis socials obliguen a una adaptació contínua de les
formes de treballar i d’entendre el món. Si bé és cert que
la declaració de salut que va fer l’OMS el 1948 ja definia el
concepte de salut com “un estat complet de benestar físic,
mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalti-
es”, no sempre l’atenció a les dimensions psicològica i social
de la salut ha estat a l’alçada del repte que aquesta defini-
ció implica. Probablement la crisi econòmica ha accelerat
avui la reflexió sobre aquestes implicacions i ha obligat els
governs a promoure polítiques que requereixen una acció
conjunta i coordinada de diferents departaments, no només
del de Salut.
Els experts coincideixen a assenyalar la importància de
posar els focus, també, en aquestes dues dimensions, psico-
lògica i social. I per desgràcia, sobre l’increment d’afeccions
04Reportatge
16Entrevista
22Conversa
Revista semestral de Blanquerna-URLPasseig de Sant Gervasi, 4708022 BarcelonaTel. 93 253 31 22 | Fax 93 253 30 37www.blanquerna.url.edumartacj@blanquerna.url.eduEdita: Blanquerna-URL
Directora: Marta ClosRedacció: Neus Fajas i Pau FernándezConsell de redacció: Sandra Balsells, Pablo Capilla, Andreu Ibarz, Sergi Corbella, Anna de Montserrat, Isabel Pérez, Carles Ruiz, Marçal Sintes i Josep Rom
EDITORIAL
La salut, una responsabilitat de tots
11Opinió
Editorial | Sumari | 3
estretament vinculades amb aquestes dimensions, tenim
prou exemples que avalen els estudis de diferents entitats
socials. La malnutrició que pateixen alguns infants tindrà
consequències en el seu creixement i en el seu rendiment
escolar. La precarietat laboral incideix en la salut mental. I el
malestar social generat per la crisi té conseqüències directes
per a la salut, física i mental.
La salut, avui, ens implica a tots. Als governs, per la res-
ponsabilitat que tenen en l’aplicació de la política sanitària i
en l’adjudicació dels recursos. A la societat, per la responsa-
bilitat individual –la salut és un dret però també un deure– i
col·lectiva –per la col·laboració i solidaritat que requereixen
els temps que vivim–. I en el nostre cas, a la Universitat, per
la responsabilitat en la formació dels professionals que han
de fer front als nous temps. Els experts assenyalen que des de
les aules cal incidir més en la promoció de la salut i la preven-
ció de la malaltia i en el treball en equip. En el futur, diuen,
la gran majoria de processos d’atenció es realitzaran en un
marc interprofessional i multidisciplinari i per això és neces-
sari prioritzar la transversalitat de la formació. El Dr. Antoni
Nello, professor de Blanquerna, apunta, a més a més, el factor
humà: “L’atenció als malalts demana una qualitat humana i
aquest és un pas endavant que algunes facultats ja hem fet.”
30 32Notícies Recerca
38Llibres
Disseny i compaginació: Servei de Disseny i Publicacions BlanquernaFotografia de portada: Pere Virgili Correcció: Txema MartínezImpressió: Nova Era
Aquesta publicació és impresa sobre paper ecològicÒfset centaure blanc de 110 gTiratge: 18.000 exemplarsISSN: 1575-4642Dip. Legal: 25.555/1999
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
La salut integralTenir cura de la dimensió psicològica i social
’any 1948, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va definir el concepte salut com “un estat de
complet benestar físic, mental i social, i no només l’absència d’afeccions o malalties”. Aquesta
definició que a primera vista pot semblar senzilla va representar un important avanç en la manera
d’entendre la salut perquè constatava que aquesta no estava relacionada en exclusiva amb la dimensió física
i biològica de l’ésser humà, sinó també amb les dimensions psicològica i social. Tenint en compte que a
dia d’avui –60 anys després del plantejament del concepte– el nostre sistema sanitari encara està pensat
principalment per exercir una medicina curativa, l’ambiciosa definició de l’OMS interpel·la la societat. Ens
prenem seriosament les dimensions psíquiques i socials entorn la salut? Formem els professionals sanitaris
en aquesta visió humanista? Invertim prou en la prevenció de la malaltia i la promoció de la salut?
L
Text: Susana Pérez SolerFotografies: Pere Virgili
REPORTATGE
La definició de l’OMS del 1948, i altres confe-
rències posteriors com ara la que va tenir lloc a
Ottawa el 1986, van donar peu a entendre que
hi ha uns determinats prerequisits per a la salut,
com la pau, uns adequats recursos econòmics i
alimentaris, vivenda, un ecosistema estable i un
ús sostenible dels recursos. En definitiva, la sa-
lut és una variable en funció d’altres aspectes de
la convivència humana i si tenim cura d’aquests
determinants millora. Estar sa no és un do ni de-
pèn de la sort o de l’herència, com es va pensar
durant molt de temps, sinó que la salut té a veure
amb la nostra forma de comportar-nos. Promou
la societat i el sistema sanitari aquesta visió ho-
lística del concepte?
El professor de la facultat de Ciències de la
Salut Blanquerna-URL, el doctor Antoni Nello,
considera que “el sistema sanitari català i espa-
nyol està fonamentalment basat en l’aspecte físic
i orgànic de la malaltia, de fet és on més recur-
sos s’inverteixen. En menor mesura té en comp-
te la dimensió mental, i la dimensió social se la
planteja poc”. Coincideix amb ell el president
de l’Agència d’Avaluació i Qualitat en Salut, el
doctor Antoni Trilla, que afirma que “la Medici-
na reconeix els determinants de la salut, com ara
l’herència, els estils de vida i el medi ambient,
però està enfocada al tractament del malalt. El
nostre sistema sanitari reconeix la importància
de la prevenció, però no li dóna la rellevància
que hauria de tenir”.
Les dades demostren que el malestar social
generat per la crisi econòmica té conseqüències
directes en la salut. Un estudi de Càritas presen-
tat el desembre de 2013 constatava que les perso-
nes que vivien en habitatges en males condicions
(vivendes on no es pot mantenir una temperatu-
ra adequada o amb unes condicions higièniques
deficients) patien major risc de depressió o ansi-
etat (fins un 86% en el cas de les dones i un 71%
en el dels homes). Dues de cada tres persones
que recorren a l’entitat tenen mala salut mental
i un 20% dels nens que atenen presenten proble-
mes d’hiperactivitat, mala conducta o dificultats
Reportatge | 5
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
persones famoses que vulguin admetre que tenen o han
tingut un trastorn d’aquest tipus i que això és totalment
compatible amb la seva vida quotidiana. Als Estats Units,
l’actriu Catherine Zeta-Jones ha revelat públicament que
té desordre bipolar i al Regne Unit l’actor Stephen Fry ha
reconegut patir el mateix trastorn; però a Catalunya, així
com no és estrany veure personatges públics que donen la
cara pel càncer, el VIH o la igualtat de drets per a les per-
sones homosexuals, cap famós ha explicat públicament
patir una malaltia mental, una conseqüència de l’estigma
i la discriminació que pateix el col·lectiu. Aquest tipus de
trastorns continuen sent tabú. I això que l’OMS adver-
teix que una de cada quatre persones tindrà un problema
mental al llarg de la seva vida. Segons recull el Pla Direc-
tor de Salut Mental, a Catalunya la prevalença de patir-lo
és del 20,34% en els homes i el 26,92% en les dones. En
un informe recent, presentat el maig de 2014, l’OMS aler-
tava que els desordres mentals són la primera causa de
malaltia i la tercera de mort entre els joves. A Catalunya,
no obstant, el suïcidi ja és la primera causa de mort entre
els joves.
La vicedegana de Postgrau, Recerca i Relacions Inter-
nacionals de la facultat de Ciències de la Salut, Emília
Sánchez, explica “que l’efecte de la crisi econòmica en la
salut el veurem en els propers anys i la manera de veure-
ho serà amb problemes relacionats amb salut mental. De
fet, l’indicador que a dia d’avui ja presenta un patró dife-
rent és el consum d’ansiolítics”. El primer any de la crisi,
entre el 2008 i el 2009, es van prescriure un 6,5% més
d’aquests medicaments i en 2011 (última dada oficial) es
consumien un 8% més, segons un informe de l’Agència
Espanyola del Medicament. En aquesta línia, la doctora
Sánchez recorda una definició de salut molt coneguda i
utilitzada a Catalunya, que s’elaborà durant el X Congrés
de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (Perpinyà, 1976):
“Salut és una qualitat de vida o una manera de viure au-
tònoma, solidària i joiosa.” Amb joiosa entenem que una
persona també té salut quan creu que la vida val la pena
ser viscuda. Quan sap qui és i cap on va.
La transversalitat de les polítiques sanitàriesQuan una societat entén la salut com un recurs individu-
al i col·lectiu, i no només com l’absència de malaltia, els
objectius relacionats amb aquesta no se centren només
en la curació, sinó que a aquest objectiu se n’anteposen
d’altres: promoure la salut i prevenir la malaltia. I per això
les polítiques sanitàries s’haurien de treballar de manera
transversal des de tot el govern: carreteres més segures;
obertura de patis i equipaments més enllà de l’horari es-
colar perquè els infants puguin practicar esport; edificis
adaptats per a persones discapacitades; fruita i verdura a
emocionals, ja que els més petits somatitzen la pressió
que implica viure en la precarietat. Enguany Càritas ha
augmentat els recursos d’atenció psicològica.
“Si ens aferrem a la definició de l’OMS, podem afirmar
que l’atur és una malaltia”, afirma el doctor Nello. “Una
persona amb més de 50 anys que es troba a l’atur difí-
cilment tornarà a trobar feina i es veurà afectada per un
neguit que pot tenir greus resolucions. Ja sabem que hi
ha hagut suïcidis per aquest motiu. Els desnonaments, la
pobresa energètica o la malnutrició infantil, per exemple,
també ho són. La definició de l’OMS és un referent que
permet fer aquest tipus d’afirmacions.” Els experts coinci-
deixen que la crisi econòmica és un determinant sobre la
salut. “No puc considerar l’atur una malaltia, perquè, per
a mi, la definició de malaltia és una altra, però el que sí
que puc dir és que l’atur no ajuda al manteniment d’una
bona salut. L’atur és un factor de risc molt important per
a la salut mental i, més a llarg termini, fins i tot per a la
salut física”, afegeix el doctor Trilla. El nombre d’aturats
a Espanya ha passat de 2,1 milions l’any 2008 a gairebé
6 milions el primer trimestre de 2014, segons dades de
l’Enquesta de Població Activa, xifra que representa més
del 26% de la població.
Cap a la normalització social dels trastorns mentals El compromís amb la salut mental comença a forjar-se a
Catalunya, com a la resta d’Europa, a mitjans de la dèca-
da dels 70, tot i que encara a dia d’avui hi ha una lluita
contra l’estigma associat a la malaltia mental. Tradicio-
nalment, l’assistència psiquiàtrica depenia de les diputa-
cions provincials i no estava integrada dins del règim de
Seguretat Social. És a dir, tenia més la consideració d’as-
sistència de beneficència que no pas d’assistència sani-
tària (tal com ara succeeix amb la dimensió social de la
salut, tret d’algunes excepcions que es van fer en temps
de bonança, com ara la llei de la dependència, mancada
de recursos a dia d’avui). No va ser fins a l’any 1986 que
l’assistència psiquiàtrica s’integra dins del sistema sani-
tari general. Malgrat els avenços, el doctor en Psicologia
i professor de la facultat de Psicologia, Ciències de l’Edu-
cació i de l’Esport Blanquerna, Jordi Segura, assegura que
“la normalització social de la malaltia mental és un repte
que tenim al davant. I per aconseguir-ho és fonamental el
coneixement. Tenim por d’allò que desconeixem i durant
anys les persones amb problemes de salut mental han es-
tat tancades en manicomis o amagades a casa”.
Un exemple que deixa palesa la manca de normalitza-
ció social de la malaltia mental és la campanya engegada
per la fundació Obertament que busca, sense èxit,
6 | Reportatge
Dr. Antoni Nello “El sistema sanitari està fonamentalment ba-sat en l’aspecte físic de la malaltia. En menor mesura té en compte la dimensió mental, i la social se la planteja poc. Si ens aferrem a la definició de l’OMS, podem afirmar que l’atur és una malaltia”
Dr. Jordi Segura “La normalització social dels trastorns men-tals és un repte que tenim al davant i per aconseguir-ho és fonamental el coneixement. Tenim por d’allò que desconeixem i hem amagat les persones amb malalties mentals”
Reportatge | 7
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres32 Recerca
32 Recerca
No hi ha cap dubte que la formació tècnica dels profes-
sionals és imprescindible. Un requisit previ per exercir com
a professional de la salut, però amb això no n’hi ha prou.
“L’atenció als malalts demana una qualitat humana. I això
és un pas endavant que alguns centres de formació hem fet
i que a poc a poc fan la majoria. Avui dia s’entén que no
formem màquines de guarir sinó persones al servei de per-
sones. Davant un problema de salut no hi ha només un pro-
blema físic, darrere hi ha algú amb uns neguits, unes pors,
una situació, etc., i això no és un fet menor”, apunta Nello.
La formació competencial dels professionals de la sa-
nitat és adequada i equiparable a la de la resta d’Europa i
el vessant més humanista es desenvolupa a bona part de
centres de formació. Però hi ha un tercer aspecte, que ara
és imprescindible abordar: el treball en equip. Si en el futur
la gran majoria dels processos d’atenció es realitzaran en
un marc interprofessional i multidisciplinari, és necessari
prioritzar la transversalitat de la formació. Des de la Facul-
tat de Ciències de la Salut, aquest curs han impulsat una
Activitat Integradora de Coneixements Interdisciplinària,
on estudiants dels tres graus –Infermeria, Nutrició i Fisi-
oteràpia– han hagut de resoldre un cas clínic aportant els
seus coneixements específics i prenent una decisió conjun-
ta. “Es tracta d’una experiència pilot feta amb estudiants
de quart i que el curs que ve s’integrarà en el seminari. Es
fa amb l’objectiu que els estudiants no concebin el treball
de forma aïllada, sinó que siguin capaços de treballar en
equip”, explica la vicedegana de Grau, Qualitat i Comuni-
cació de la facultat, Isabel Pérez.
A aquesta aptitud, s’hi afegeix una altra: l’aprenentatge
a treballar en sentit institucional. Hi ha estudis fets sobre
la síndrome de burnout que indiquen que els professionals
de la sanitat i els docents són els més afectats. Aquest estrès
és generat per la confrontació entre les expectatives de la
persona i una realitat que la té molt lligada de mans i peus.
Fent una feina molt predeterminada que no deixa pas a la
creativitat. Per exemple, els metges de capçalera tenen una
ràtio de quatre minuts per pacient i això no satisfà ciutadans
ni professionals. “Des del meu punt de vista, això és una
interpel·lació a la universitat. Els estudiants no poden sortir
de les facultats sense saber què es trobaran i, per tant, els
hem de preparar per aquesta realitat. Es tracta d’una prepa-
ració lúcida. Han de saber que no es menjaran el món, però
han de tenir un pensament crític per treballar dins d’una
institució i millorar-la”, explica Nello. La formació de post-
grau és un dels reptes de futur per a la universitat.
“Costa molt trobar una formació continuada que res-
pongui a les necessitats que els professionals en actiu de-
tecten per posar-se al dia de nous coneixements i noves
tècniques. Aquesta formació podria servir, a més, per tor-
nar a il·lusionar la persona, un cop ja té un bagatge i una
experiència, amb la seva professió”, conclou.
les escoles; vigilància i millora de la qualitat de l’aire; ac-
tuacions per promoure l’ocupació, etc. És amb aquest ob-
jectiu que des del departament de Salut de la Generalitat
de Catalunya s’ha impulsat el Pla Interdepartamental de
Salut Pública, presentat el febrer de 2014.
El ciutadà, però, també és responsable de la seva salut.
“La salut s’ha de cultivar”, diu el doctor Nello. “La salut
és un valor, no és un dret. Ens l’han de proposar i afavorir,
però nosaltres ens l’hem de fer propi. És responsabilitat
nostra. Un dèficit de l’estat del benestar és no haver estat
capaç de recordar els deures dels ciutadans. Segurament
perquè no és electoralista. Amb els codis ètics sabem què
podem esperar dels professionals de la sanitat, però no
sabem què podem exigir al ciutadà. No es tracta d’im-
posar res, però sí de promoure determinats hàbits. Hi ha
coses que s’han fet i han tingut els seus resultats, com per
exemple la promoció d’una conducció prudent.”
Malgrat els esforços, la prevenció de la malaltia i la
promoció de la salut sempre han estat les més oblidades,
i ara amb la crisi econòmica les més retallades. Mentre els
pressupostos de sanitat del govern de l’Estat i les comuni-
tats han patit una retallada mitjana al voltant de l’11%,
la partida destinada a la salut pública ha estat una de les
més afectades, amb una caiguda d’un 45%. Un extrem
que preocupa els experts, i més quan algunes malalties
infeccioses previsibles, com ara les galteres o el xarampió
han augmentat. “La retallada s’hauria de fer en allò que
no està demostrat científicament, però gran part de les
activitats que es fan en promoció de la salut i prevenció
de la malaltia són bones inversions pel sistema sanitari
i està demostrat”, diu el doctor Trilla. “Tot i que no es
percep així, i quan s’ha de decidir entre retallar en llistes
d’espera o en campanyes de promoció o vacunes s’opta
per la segona opció”, afegeix.
La universitat, un reflex de la societatEls programes de formació han d’adaptar-se i respondre als
reptes que avui dia presenta el concepte salut. Seria bo que
des de les aules s’incidís més en la promoció de la salut i la
prevenció de la malaltia, assenyalen els experts. “S’inver-
teixen moltes més hores en assignatures que ensenyen a
curar malalties que no pas en assignatures d’educació per a
la salut. Cada cop més, els especialistes haurien d’explicar
no només com es tracta l’infart de miocardi, sinó com es
preveu”, assenyala el doctor Trilla, que també és secretari i
coordinador d’intercanvis internacionals de la Universitat
de Barcelona. “Cal insistir més en la prevenció, perquè el
metge del futur haurà de donar consells per tenir cura de
la salut i caldrà que ho sàpiga argumentar bé per no perdre
la credibilitat que ha guanyat al llarg de la història.”
Dr. Antoni Trilla “S’inverteixen moltes més hores en assigna-tures que ensenyen a curar que no pas en assignatures d’educació per a la salut. Cada cop més, els especialistes haurien d’explicar no només com es tracta l’infart de miocardi, sinó com es preveu”
La formació competencial dels professionals de la sanitat és adequada i equiparable a la de la resta d’Europa i el vessant més huma-nista es desenvolupa a bona part de centres de formació. Un tercer aspecte que ara és imprescindible abordar és el treball en equip
Malgrat els esforços, la prevenció de la malal-tia i la promoció de la salut sempre han estat les més oblidades, i ara amb la crisi econò-mica les més retallades. La partida destinada a la salut pública ha estat una de les més afectades, amb una caiguda d’un 45%
Reportatge | 98 | Reportatge
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
Opinió | 11
Deu anys de la Sindicatura de Greuges de la Universitat Ramon Llull
ls Estatuts de la Universitat Ramon Llull re-
gulen la figura que representa la Sindicatura
de Greuges (art. 29) essent el Patronat de
la Universitat qui, consultada la Junta Acadèmica,
elegeix la persona que durà a terme tal servei.
El 19 d’abril del 2004 el Dr. Artur Juncosa i Car-
bonell pren possessió com a primer síndic de la
Universitat Ramon Llull. A l’octubre del 2008, el
Dr. Lluís M. Pugès i Cambra és nomenat nou Sín-
dic. Al febrer del 2012 prenc el relleu de tal servei.
Fins aquí una breu memòria del recorregut his-
tòric de la Sindicatura. Un recorregut proper en
el temps però amb arrels ben llunyanes en l’espe-
rit de la història humana. De fet, quan vam ésser
conscients de nosaltres mateixos, allà en l’inici del
despertar humà, hom reclama per a si mateix i per
als altres el respecte als aspectes fonamentals de
l’existència: la vida, la dignitat i la llibertat. És a
dir, el dret a la justícia. Es diu aviat. La interpreta-
ció i la praxis són complexes i, sovint, se situen en
la utopia. Però aquest dret que embolcalla qualse-
vol altre és el que des de sempre ha “pre-ocupat”
i “ocupat” vida i temps d’un munt de persones al
llarg de la història. I segueix.
Sí, avui, segueix la necessitat de vetllar perquè
tal dret pre-ocupi i ocupi vida i temps de perso-
nes, entitats, institucions, programes... Això és
bo, cal que així sigui, però alhora estén una om-
bra de culpable impotència sobre la família hu-
mana perquè pot més l’afany particular que no el
dret d’altri: si no, com s’entén la violació sistemà-
tica d’un munt de drets fonamentals que afecten
la majoria de la població mundial? La Declaració
Universal dels Drets Humans, com a tal, data del
1948: es tracta d’un acord a nivell internacional
sobre els drets i les llibertats fonamentals. En un
ahir llunyà en el temps, ja hi va haver afanys sem-
blants a nivell local com no podia ser d’una altra
manera: al tercer mil·lenni aC, al territori meso-
potàmic, ja hi ha consciència que cal fer alguna
cosa per pal·liar el malestar de persones d’un
mateix grup social: es fan esforços per millorar
el benestar i l’equitat social, tenir cura pels drets
dels més desvalguts, és a dir, promoure i practicar
allò que avui en diem “una solidaritat responsa-
ble”. I així estem. Avui, com ahir, les mateixes
necessitats, les mateixes mancances i respostes,
els mateixos greuges.
Breument. La Sindicatura de Greuges, a nivell
de país, té com a missió vetllar perquè es respectin
els drets de la ciutadania fonamentant la seva au-
toritat moral en la independència de qualsevol or-
ganisme essent les seves resolucions no vinculants.
El seu origen, en la història propera, es concreta en
la figura de l’Ombudsman de la Constitució sueca
del 1809 a fi de posar límits a l’absolutisme (Enric
Barlett, 2005). En l’àmbit universitari, tal missió es
concentra en la comunitat universitària: “les seves
actuacions estan sempre dirigides a la millora de
la qualitat universitària en tots els seus àmbits”,
podent fer-se una interpretació oberta no excloent
que, en determinades circumstàncies, la cura pels
drets s’extrapoli i vagi més enllà dels límits estric-
tes de la mateixa universitat. A la nostra universi-
tat, en el primer tram del curs acadèmic, la Sindi-
catura presenta la seva Memòria del curs anterior
al Consell Executiu i a la Junta de Govern atenent
les qüestions i comentaris que sorgeixin. L’acti-
vitat de la Sindicatura sempre es du a terme amb
reserva de la confidencialitat i amb la voluntat,
potser pretensiosa però convençuda, de contribuir
a anar construint una universitat on l’excel·lència
en humanitat sigui viscuda i gaudida per tota la
comunitat universitària.
E Dra. Rosa M. Boixareu
i Vilaplana, Síndica de Greuges de la
Universitat Ramon Llull Blanquerna-URL
“L’activitat de la Sindicatura es du a terme amb la voluntat de contribuir a anar construint una universitat on l’excel·lència en humanitat sigui viscu-da i gaudida per tota la comunitat”
“Al tercer mil·lenni aC, al territori meso-potàmic, ja hi ha consciència que cal fer alguna cosa per pal·liar el malestar de persones d’un mateix grup social”
Opinió
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
Opinió | 1312 | Opinió
Mestres, mestres d’anglès o mestres en anglès?
a ja més de vint anys que es va aprovar la
LOGSE al nostre país. Des de la seva im-
plementació, les llengües estrangeres ha
anat trobant el seu lloc a l’escola i a la societat. La
llei educativa dels 90 va avançar l’edat d’introduc-
ció de l’anglès dels 12 als 10 anys; va començar a
fugir de metodologies més tradicionals on la gra-
màtica, el vocabulari o la pronunciació omplien
les pàgines dels llibres de text; va reforçar el con-
cepte de llengua com a vehicle de comunicació i,
finalment, va reconèixer el paper del mestre espe-
cialista en llengües estrangeres.
La LOGSE va suposar doncs un abans i un
després en l’ensenyament/aprenentatge de les
llengües. Calia formar mestres especialistes que
poguessin entomar la responsabilitat de propor-
cionar entorns d’immersió, espais comunicatius i
tasques significatives. Tot i així, el repte estava ser-
vit. En només tres anys se seguia un pla d’estudis
centrat en l’especialitat però malauradament amb
poca formació de caire generalista. La competèn-
cia lingüística i didàctica del mestre especialista es
veia com una necessitat. Calia satisfer les exigèn-
cies d’una societat cada cop més sensibilitzada per
les llengües i per la internacionalització.
Amb els anys, en un nou Espai Europeu d’Edu-
cació (EEES), la presència de l’anglès s’ha anat
normalitzant. Fins i tot, els més crítics amb la seva
“hegemonia” han anat acceptant que el plurilin-
güisme és una de les competències més valorades
professionalment i personalment. Els diferents
governs de la Generalitat han apostat també per
donar prioritat a projectes i plans de millora de les
llengües estrangeres (anomenades, cada cop més,
llengües addicionals).
Aquesta prioritat, però, no ha estat del tot
efectiva. Diferents avaluacions nacionals i inter-
nacionals destaquen les mancances lingüístiques
que els joves tenen en finalitzar els seus estudis
secundaris i universitaris.
Hi ha dues raons importants que podrien justi-
ficar el “fracàs” de l’anglès a l’escola i a la universi-
tat. Per una banda, el nostre sistema educatiu pre-
universitari no ofereix el mínim d’hores d’anglès
perquè s’aconsegueixi el nivell desitjat. Experts
en llengües han calculat que són necessàries unes
5.000 hores de classe per assolir el domini d’una
llengua i 1.200 hores per aconseguir un coneixe-
ment elemental. El nostre sistema català no arriba
a les 1.000 hores de classe d’anglès, tot i haver
avançat la seva introducció dels 8 als 6 anys amb
les darreres lleis educatives. Per altra banda, la me-
todologia emprada, especialment a secundària, no
ha fugit tant com ens pensàvem de la memoritza-
ció, les estructures i la desmotivació.
Els centres educatius i les facultats han apostat
per augmentar les hores d’anglès, oferint matèri-
es o assignatures impartides en anglès, tot seguint
propostes AICLE (Aprenentatge Integrat de Con-
tinguts i Llengües). Les recerques dutes a terme
a diferents contextos confirmen l’efectivitat de
cursar, sempre que sigui amb la qualitat suficient,
continguts en una llengua no materna per tal de
millorar la competència lingüística dels estudi-
ants. Moltes escoles ja imparteixen assignatures
parcialment o totalment en anglès.
La formació inicial dels mestres i professors és
per tant clau per preparar professionals amb una
bona competència lingüística, capaços d’ense-
nyar anglès i ensenyar en anglès. Tot i així, cal no
oblidar que un mestre és molt més que un mestre
d’anglès i en anglès. És un mestre global, integra-
dor, preparat per donar sentit a un aprenentatge
connectat, compartit i gaudit. És un mestre obert
als canvis, a la societat i al món. Calen bons pro-
jectes lingüístics, o més ben dit, bons projectes
educatius, a les escoles i a les universitats, cons-
cients de la concepció global de l’aprenentatge,
però alhora sensibles i preparats per al plurilin-
güisme, per a la comunicació i l’entesa entre els
pobles i per a la valoració de les pròpies identitats.
Aquest ha de ser el nostre compromís.
FCarme Flores,
mestra, filòloga i professora de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de
l’Esport Blanquerna-URL
Opinió La importància de les llengües en un món global La importància de les llengües en un món global
“La formació inicial dels mestres i professors és clau per preparar profes-sionals amb una bona competència lingüística, capaços d’ensenyar anglès i ensenyar en anglès”
Opinió
Llengües, cooperació internacional i mediació intercultural
o és un secret que el grau coneixement de
llengües estrangeres a Espanya és limitat.
Només el 51% dels espanyols es defensen
en una llengua no oficial a l’estat (la tercera pitjor
xifra a la UE segons Eurostat). Potser, per aquesta
raó, el fet de disposar de competències lingüísti-
ques avançades en una llengua estrangera no es
presenta com un requisit indispensable per treba-
llar en els sectors de la cooperació internacional o
de la mediació intercultural. Cristina Mecerreyes,
cooperant expatriada amb més deu anys d’expe-
riència, ho resumeix així: “Els professionals de la
cooperació creiem que amb l’anglès de les mil pa-
raules és suficient; no ens preocupa parlar mala-
ment perquè ja se’ns entén.”
Tanmateix, un domini aprofundit de llengües
estrangeres és clau a l’hora de fer projectes de co-
operació i intervencions de mediació de qualitat.
El coneixement de la llengua d’aquell amb qui es
vol cooperar o mediar és essencial no només per-
què el procés comunicatiu sigui fluid, sinó també
per comprendre la cultura de l’altre. Sense aquesta
comprensió, les nostres accions corren el risc de
ser meres projeccions de les nostres necessitats o
–en el millor dels casos– de les nostres aspiracions.
En cooperació internacional, “l’ús de llengües
estrangeres varia segons la zona geogràfica on es
realitzin els projectes, però hi ha dues llengües que
predominen sobre la resta: l’anglès i el francès”, ens
diu Iker Martínez, cap del Registre d’ONGD i Coo-
perants de l’Agència Espanyola de Cooperació In-
ternacional per al Desenvolupament. De fet, l’an-
glès és llengua oficial o de treball en el 28% d’estats
o territoris als quals Espanya destina ajuda oficial al
desenvolupament; el francès ho és en el 39%.
El coneixement avançat d’idiomes com l’an-
glès o el francès té un clar vessant instrumental en
els projectes de desenvolupament o d’ajuda hu-
manitària. El domini d’aquestes llengües permet
a un cooperant realitzar una correcta identificació
de necessitats a través de fonts locals i internacio-
nals; acomplerta aquesta fase, fa possible formular
projectes i concórrer a convocatòries de subvenci-
ons d’organitzacions internacionals o de governs
estrangers; finalment, un cop atorgat el finança-
ment, dominar l’anglès o el francès serveix per
realitzar informes de seguiment i de justificació
econòmica dels projectes.
Traductores sin Fronteras és un exemple palpa-
ble de la utilitat de les llengües estrangeres en co-
operació internacional. “Oferim traduccions pro-
fessionals i gratuïtes a organitzacions que volen
presentar-se a convocatòries de la Unió Europea.
Així, elles estalvien diners per fer la seva feina als
països del Sud i nosaltres podem oferir a traduc-
tors la possibilitat de sortir al món i descobrir l’im-
pacte social que pot tenir la seva feina”, diu Estela
Insúa, sòcia fundadora de l’entitat.
En l’àmbit de la mediació intercultural, les
competències lingüístiques també tenen una im-
portància cabdal. Prova d’això és que el 58,7% de
les intervencions realitzades pel Servei de Medi-
ació Intercultural de l’Ajuntament de Barcelona
el 2013 van ser traduccions presencials. A través
del llenguatge, el mediador obté informació de les
parts, s’hi comunica i vehicula la major part de les
seves tècniques: resumir, reformular, normalitzar i
empatitzar, entre d’altres.
“Utilitzem habitualment l’anglès, el francès,
l’àrab i l’amazic. Això ens obre moltes portes a
l’hora de generar vincle i confiança amb els usu-
aris del barri. Crea un clima proper que facilita la
intervenció”, asseguren Luis i Toni, mediadors del
servei de suport a Comunitats de Veïns del barri
de Ciutat Meridiana de Barcelona.
En el cas de les mediacions, però, les llengües
d’ús més habitual estan directament relacionades
amb l’origen lingüístic de persones immigrades,
que són les que amb més freqüència hi participen.
A Barcelona, la major part d’usuaris de mediaci-
ons interpersonals provenen del Marroc (30,24%),
el Pakistan (27,31%) i la Xina (13,45%).
NEnric Miravitllas Pous,
professor associatde la Universitat de
Barcelona i membre de la junta directiva
d’Assemblea de Cooperació per la Pau
“A través del llenguatge, el mediador obté informació de les parts, s’hi comu-nica i vehicula la major part de les seves tècniques: resumir, reformular, normalit-zar i empatitzar, entre d’altres”
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
L’únic pecat és quedar-se quiet
risi, crisi i més crisi. De tant repetir-la la parau-
la ha entrat a les nostres cases com si s’hi ha-
gués de quedar per sempre. Però no és així. El
pitjor sembla que va quedant enrere i el periodisme ni
s’ha extingit ni ha perdut la raó de ser. Com tota ener-
gia, com tota força viva, ha evolucionat de la mà del
tsunami d’internet i les noves tecnologies, que miren
de progressar agafats de la mà del periodisme tradici-
onal en una revolució que enfronta cervells digitals
ben preparats amb els analògics que miren d’entendre
què està passant. Les noves generacions juguen amb
l’avantatge de dur-ho a l’ADN. Ho han mamat des del
bressol. La situació és la que és i més que lamentar-se
toca adaptar-se. Ni és fàcil ni hi ha una fórmula clara.
Però hi ha apunts per a l’esperança. Són temps com-
plicats i els periodistes estem obligats a reciclar-nos,
redefinir-nos i mirar de no ser un més, a l’espera que
el present sigui més amable. Cadascú ha de ser una
marca original dins d’un món competitiu i que busca
una nova identitat. Una bona formació i l’interès per
no deixar d’aprendre, de créixer, de mostrar la fam
d’aprofitar les immenses vies de transmissió que van
apareixent ens asseguren que, si hi ha una oportuni-
tat, ens enganxarà preparats. O que fins i tot la podem
crear. La clau és no deixar de moure’s.
Les xarxes socials i internet han dut a una revo-
lució sense precedents. I toca moure-s’hi intentant
no prendre mal. S’insisteix que el periodisme clàssic
mor... però el periodista, no. Per molt que ens vul-
guin vendre que qualsevol amb un compte de twitter
o un mòbil ja és periodista si es troba als llocs dels
fets, la realitat indica el contrari. Més aviat hi ha vo-
luntat d’estalvi, que enviar-hi el professional sempre
resulta més car. La capacitat per entendre una situa-
ció i saber-la narrar per fer-la comprensible i atractiva
per al públic es treballa i té sortida. El món varia i la
nostra professió, també. La competició és contra el
qui està al costat i cal diferenciar-se. Un professional
de la informació ha de buscar un estil propi, identi-
ficable i dedicar paciència i temps a guanyar-se un
lloc fins a fer-se reconeixible. En una època en què
se’ns ven que es busca la immediatesa i la informació
fàcilment digerible hi ha espai per perfils diferenciats
i que van en la direcció oposada. Sense xocar. Hi ha
marge per a tot. El públic no és una massa cega i
viciada, sinó que aprecia qui li aporta contingut de
qualitat. I els camins per entregar-la no paren de créi-
xer. Aprofitem-los.
Així, el periodisme es troba en procés de transfor-
mació, però cadascú ha de lluitar per crear un segell
personal diferenciat i agradable. Quan es comença
no es pot buscar l’èxit immediat, sinó afrontar una
carrera de fons on pas a pas fer-se un lloc en un es-
pai ara mateix sobrepoblat i amb l’economia ma-
nant per sobre dels continguts i massa sovint de la
coherència. Són variants que no podem controlar.
Centrem-nos en les que sí. Les bones històries, saber
interpretar els fets, sempre acaben fent-se un lloc. Per
una banda o l’altra troben el forat per aparèixer i un
públic que sempre les acull. No tothom pot fer-ho i
cal pencar molt. Toca esperar l’oportunitat... o anar-
la a buscar. Internet per exemple és una condemna
per a una part de la forma de treballar tradicional,
però alhora esdevé un camp obert on experimentar,
aprendre i oferir el teu producte. Una formació dià-
ria i permanent. Sigui via xarxes socials, blogs, webs
especialitzats, portals de notícies o el que la imagina-
ció i la tecnologia s’engresquin a unir. I les novetats
apareixen a un ritme envejable. T’obliga com a mí-
nim a no abaixar mai els braços, a la feina constant,
a no deixar de formar-se, esperant una recompensa
que no se sap si apareixerà. Gaudir del viatge malgrat
desconèixer el destí. A aquestes alçades queda clar
que no hem vingut a fer-nos rics. Idò? Doncs venim
a vendre el nostre relat, una visió del món. Cert que
malgrat que innumerables virtuts acompanyin la
teva marca de periodista res et garanteix l’èxit. Però
hi ha tantes vies per expressar-se que l’únic pecat és
quedar-se quiet. Que no ens diguin que no ho inten-
tem en tot moment.
C
Opinió
“Per molt que ens vulguin vendre que qualsevol amb un compte de twitter o un mòbil ja és periodista si es troba al llocs dels fets, la realitat indica el contrari”
Opinió
Contra el Sant Grial
om a frontispici: sóc un enamorat del pe-
riodisme. I molts dels que em coneixen
diuen allò típic de qualificar-me de forma
tan clàssica com “aquest és un periodista
de raça”. El periodisme m’ho ha donat tot: he vis-
cut situacions que mai hauria somniat ser-hi, he
conegut gent que mai hauria pogut conèixer i he
estat en llocs que només una feina com aquesta et
permet viure. He publicat informacions que han
contribuït a modificar decisions dels governs o he
ajudat gent que realment ho necessitava. Sempre
he tingut molt clar en quina línia de la trinxera ha-
via de ser, com em van ensenyar els dos principals
mestres que he tingut, l’enyorat Josep M. Huer-
tas Claveria i el gran Antonio Franco. M’estalvio
les aventures personals i les batalletes. Després de
27 anys exercint aquest ofici, vaig prendre la de-
cisió de reinventar-me professionalment i passar
a l’altra banda, allò que en l’ofici es diu el cantó
fosc: treballar en un gabinet de comunicació.
Avui, cinc anys després, reivindico al mil
per mil la meva actual feina i em rebel·lo contra
aquells que consideren aquesta activitat del perio-
disme com de segon nivell. Jo ho pensava abans,
però ara puc dir amb tot el coneixement que no
només hi ha excel·lents professionals als dos can-
tons, sinó que cada vegada més trobo més nivell,
experiència i qualitat a la comunicació corporati-
va que als mitjans de comunicació, siguin tradi-
cionals o moderns, siguin off o on.
Treballar per a un client en una agència de
comunicació o cuidar la política informativa en
una empresa o en qualsevol organització no és
una feina qualsevol. Els reptes amb els quals t’has
d’enfrontar i les solucions que has d’aportar po-
den ser més estimulants, creatives i interessants
que les situacions que puguis enfrontar en una
redacció. Segurament això no és políticament
correcte i els defensors del Sant Grial del Perio-
disme com a Sistema de Vida deuen pensar que
sóc un renegat que ha traït el vell esperit de la
professió. Tot és molt més senzill. Et pots sentir
periodista en una redacció de diari, treballant en
un web o pensant com millorar la comunica-
ció externa o interna de qualsevol organització.
I si entrem a analitzar ja com estan actualment
moltes de les redaccions dels nostres mitjans po-
dríem fins i tot concloure que és molt més creatiu
i interessant avui treballar en aquest “cantó fosc”
que en el tradicional. Confio i crec que amb el
temps aquesta situació canviarà a millor.
El món de la comunicació corporativa reuneix
tota una sèrie d’avantatges que no podem deixar
de valorar. A part de reptes intel·lectuals, com el
vell periodisme –has d’escriure bé, saber titular,
ser ràpid a l’hora de resumir les idees, tenir el cap
ben estructurat per saber destriar el que és impor-
tant del que no–, el rol t’obliga a viure situacions
inesperades i a assumir funcions que posen en joc
totes les teves habilitats. Perquè se m’entengui:
és més fàcil treballar seguint una pauta avorrida
i de carril en algun mitjà d’informació que no en
aquest món de la comunicació corporativa.
No s’ha d’espantar ningú per estar en una
banda o en una altra. Les funcions són intercan-
viables. Avui en dia segurament la majoria de di-
rectors de comunicació de les grans empreses han
estat periodistes en alguna etapa anterior i també
es donen casos a la inversa. Menys, és cert, però
també se’n donen.
I sí, esclar, la ficció. Les pel·lícules no expli-
quen aventures de periodistes de gabinets de co-
municació. Al contrari, les estrelles són periodistes
incorruptibles que treballen en redaccions amb
fum i alcohol. Avui, que ja no queden ni màqui-
nes d’escriure, ni ningú crida, ni es fuma, ni es beu
alcohol i per no haver-hi, a vegades, ja no hi ha ni
notícies, la vida és molt diferent. I és que l’èpica
s’ha de treballar cada dia. I avui, en el món de la
comunicació corporativa, hi ha també èpica, pas-
sió i coneixement. No ho dubteu.
CJordi Juan,
periodista, ex director adjunt de La Vanguardia
i director de l’agència Vitamine!
Jordi Colomé, periodista i alumni
de la Facultat de Comunicació i Relacions
Internacionals Blanquerna-URL
“Et pots sentir periodista en una redacció de diari, treballant en un web o pensant com millorar la comunicació de qualsevol organització”
Els nous reptes de la comunicació Els nous reptes de la comunicació
14 | Opinió Opinió | 15
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
“Rússia torna a ser present a l’escena mundial i exigeix el dret a dir-hi la seva”
ENTREVISTA al professor Andrei Gratxev
Pere Franch: L’annexió de Crimea per part de
Rússia no és una violació flagrant de la legali-
tat internacional?
Andrei Gratxev: És cert que el traspàs de Crimea
a Ucraïna el 1954 el va ratificar l’Acta Final
d’Hèlsinki i a partir de llavors es va establir
que els canvis de fronteres a Europa s’havien
de donar només amb un acord polític o en
aplicació de l’expressió de la voluntat de la po-
blació. Però aquí estem davant el vell conflicte
entre els dos principis de la legalitat internaci-
onal: la integritat territorial dels estats i el dret
d’autodeterminació dels pobles, i Rússia diu
que actua d’acord amb el que lliurement ha
expressat la població de Crimea, cosa que re-
flecteix una realitat històrica i cultural. A més
a més, si Crimea es va poder mantenir com a
part d’Ucraïna des del 1954 va ser, primer, per-
què amb Rússia formaven part d’un únic estat
soviètic i després, ja sense l’URSS, perquè hi
havia una relació propera entre Kíev i Moscou.
Però ara la presa del poder polític a Kíev per
part d’una fracció de la societat ucraïnesa hos-
til a Rússia ha trencat aquest equilibri, com
evidencia la seva decisió, molt provocativa, de
suspendre l’ús del rus, la llengua materna de
la població de Crimea. Per tant, les clàusules
formals de la legalitat internacional estan en
qüestió i per això Moscou reclama que, ja que
el canvi polític a Kíev s’ha fet de manera il-
legal, com a resultat de la pressió del carrer i
no d’un procés electoral legal, el mateix es pot
aplicar a Crimea, on l’expressió de la majoria
de la població també s’ha de tenir en compte.
És un problema més polític que jurídic i per
mi l’única solució seria construir una mena
ndrei Gratxev és analista polític, editorialista de Novaia Gazeta, investigador i professor visitant de
relacions internacionals a Kyoto, París i Oxford, i autor de nombrosos llibres sobre l’evolució de
l’espai postsoviètic. En el seu bagatge com a actor polític destaca el fet d’haver estat conseller i
portaveu de Mikhaïl Gorbatxov els últims anys de l’URSS. El passat mes d’abril i maig va compartir el seu
coneixement amb els estudiants del Grau de Relacions Internacionals a Blanquerna-URL. Pere Franch, pe-
riodista i professor de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL, va mantenir
aquesta conversa entrevista amb Andrei Gratxev, que analitza els darrers esdeveniments que han marcat
l’agenda política mundial.
A
Fotografies: Robert RamosText: Pere Franch
d’estructura integral entre Rússia i Ucraïna amb una
frontera simbòlica entre tots dos.
P. F.: Però els Estats Units i la UE difícilment acceptarien una
solució com aquesta...
A. G.: L’actual crisi és fruit d’un seguit de desafortunats er-
rors polítics. Primer de tot, una actitud molt irresponsa-
ble de la UE, que no ha entès prou bé la situació, com
no va entendre tampoc l’antiga Iugoslàvia. Ucraïna és
un país amb diferents realitats, culturals, històriques,
lingüístiques i religioses, i es podria mantenir com un
estat integral sempre que es conservés l’equilibri entre
les diferents parts; sense oblidar que econòmicament de-
pèn molt de Rússia, pel subministrament d’energia, pel
mercat, i no parlem ja de les relacions humanes, famili-
ars i culturals. Per tant, el cas s’hauria d’haver gestionat
de manera col·lectiva, entre Europa i Rússia, tenint cura
dels interessos de totes dues parts i sense forçar Ucraïna
a fer una elecció impossible entre Rússia o Europa, una
elecció que empeny el país a la divisió.
P. F.: Però ara sembla que ja no hi ha marxa enrere i que si els
ucraïnesos volen ser europeus, el preu a pagar serà cedir la
part oriental del país a Rússia. Qui farà o podria fer conces-
sions per arribar a una solució com la que vostè proposa?
A. G.: S’hauria de buscar un compromís. Al costat europeu
comencen ara a sentir-se veus que diuen que Rússia hau-
ria de participar en la recerca d’una solució. Jo seria par-
tidari de tornar al punt de partida i que la UE convidés
Rússia, juntament amb les autoritats ucraïneses deguda-
ment legitimades per unes eleccions, a buscar una solu-
ció, perquè ningú no té interès que les coses acabin com
a l’antiga Iugoslàvia.
P. F.: Però fins i tot en aquesta hipotètica situació Crimea
sembla que ja està perduda per Ucraïna. En quines cir-
16 | Entrevista Entrevista | 17
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
zis; per a molta gent que recorda aquella guerra és difícil
veure el seu país reduït no sols a potència regional sinó
humiliat. N’hi ha que també pensen que no va ser just no
reconèixer el mèrit que durant la perestroika, amb Gorbat-
xov, els russos trobessin la seva pròpia via per alliberar-se
d’un règim totalitari; no ho van fer els japonesos ni els
alemanys. Aquest país que buscava un futur democràtic
i retrobar-se amb el món de fora, començant per Europa,
va trobar injust que fos marginat i que no fos convidat
a formar part de la família europea, foragitat de la casa
comuna europea proposada per Gorbatxov. Aquesta frus-
tració és ben present en la societat russa actual i ha pro-
vocat un sentiment de revenja, una posició contra els que
intenten reduir, minimitzar, l’estatus de Rússia.
P. F.: Liderar aquesta Rússia que fa front als qui la volen mi-
nimitzar és el motiu pel qual Putin té tant de suport po-
pular malgrat la persecució de la premsa, les ONG, els
opositors, els gais i tothom que pugui fer-li ombra?
A. G.: No només ha passat a Rússia, hi ha molts casos en què
l’exaltació o la reconstrucció nacional serveix per com-
pensar els problemes interns. Cal tenir present també que
els anys del postcomunisme a Rússia van ser molt difícils.
La societat soviètica va quedar molt decebuda del model
occidental. Hi ha un acudit que diu que tota la propa-
ganda soviètica sobre les virtuts del comunisme era falsa,
però que tot el que deia contra el capitalisme va resultar
ser veritat. Aquesta decepció provoca que es busqui un
règim paternalista. A més, el mandat de Putin coincideix
amb una època de prosperitat econòmica, amb un creixe-
ment del 6 o 7 per cent, i la gent té la sensació que l’esta-
bilitat política i econòmica torna. Per això sembla dispo-
sada a oblidar-se, de moment, de les llibertats polítiques.
I, efectivament, Putin en treu profit per establir un règim
que destrueix tota alternativa. Però això també canvia:
la seva reelecció per a un tercer mandat va provocar una
cosa que no era present a la societat russa durant els úl-
tims anys. Va ser una revolució de dignitat de la nova
classe mitjana; Rússia comença a reconstruir la seva cul-
tura democràtica, gràcies a l’aparició de la classe mitjana.
P. F.: Actualment a Rússia hi ha una alternativa a Putin?
A. G.: Ara mateix, i especialment després de la crisi d’Ucra-
ïna, realment no. Putin capitalitza aquest ressorgiment
cumstàncies Moscou podria tornar enrere i acceptar
aquesta nova Ucraïna amb un poder pactat per Rússia i
la UE?
A. G.: No, no hi ha cap possibilitat de tornar enrere pel que
fa a Crimea. Però no hem de mirar el passat, sinó el futur.
I hauríem d’intentar reconstruir alguna mena de relació
de confiança i anar cap a una reintegració entre Ucraïna
i Rússia –que seria natural per a tots dos estats– i, de fet,
per què no una mena de reassociació entre Ucraïna, Rús-
sia i la UE que faria menys dramàtica aquesta separació
de Crimea d’Ucraïna?
P. F.: Aquesta solució significaria per a la UE reconèixer a
Rússia una influència que no tenia a l’escena mundial
i que ha demostrat a Ucraïna i a Síria. Està recuperant
Rússia un cert estatus de superpotència?
A. G.: Superpotència no és la paraula adequada. Jo diria que
Rússia intenta recuperar l’estatus de potència inevitable.
Després de l’esfondrament de l’URSS, Occident es va por-
tar com si Rússia també hagués desaparegut del món. I
va pensar que podia actuar unilateralment, ignorant els
interessos i les reaccions del costat rus. Això va ser pos-
sible durant la transició russa, a causa de la crisi interna
del país, però ara Rússia ha sortit de la crisi, torna a ser
present a l’escena mundial i exigeix el seu dret a dir-hi la
seva. S’està convertint en un estat amb capacitat, com di-
rien en francès, de nuisance (molèstia), que pot bloquejar
projectes unilaterals d’Occident.
P. F.: En quins casos Rússia s’ha sentit marginada a l’escena
mundial?
A. G.: El cas de Iugoslàvia va ser molt dolorós per a Rússia,
no només perquè se sentia molt a prop dels serbis, sinó
perquè va ser la veritable manifestació de no respectar els
seus interessos a Europa; o a Líbia, on Occident va actu-
ar unilateralment, superant el mandat de l’ONU, atorgat
amb l’acord de Rússia, per cert. A Síria, en canvi, Rússia
hi ha tingut un paper molt positiu, ja que ha evitat una
altra intervenció militar unilateral occidental: Moscou
s’ha convertit en una de les parts en la recerca d’una
solució. És important implicar-hi Rússia en comptes de
deixar-la fora. El fet que tots junts, de manera col·lectiva,
hem aconseguit l’acord per destruir l’arsenal químic de
Síria és molt valuós, cosa que confirma que Occident i
Rússia poden arribar a compromisos, i quan no trobem
aquest llenguatge comú estem davant un conflicte de
conseqüències impredictibles.
P. F.: Però, en el cas de Síria, no dóna Rússia suport al règim
d’Al-Assad en defensa dels seus interessos militars i estra-
tègics, sense que sembli que li importin gaire els més de
100.000 morts de la guerra civil?
A. G.: No ho crec. En primer lloc, el cas de Síria és molt més
complicat que el de Líbia, on només hi havia el règim
dictatorial enfrontat a la resta de la societat; a Síria, en
canvi, hi ha un conflicte intern que enfronta diverses
comunitats: sunnites, xiïtes, cristians, kurds. Per tant, en
el cas sirià cal buscar un equilibri intern. Substituir Al-
Assad per una oposició representada alhora per moderats
i extremistes no és la solució. A més, cal no oblidar els in-
teressos de l’Aràbia Saudita, per un costat, i de l’Iran, per
l’altre. O sigui, no hi ha solucions simples; només donar
armes o ajudar l’oposició no aturarà el conflicte. Que els
acords de Ginebra I i II, amb participació de Rússia, aple-
guessin les diferents fraccions de la societat siriana, va
ser un pas en la direcció positiva. D’altra banda, no crec
que els russos defensin la seva posició estratègica a Síria:
la base de Tartus és purament simbòlica; i Al-Assad en
molts casos era més aviat el client d’Occident, després
dels russos, des del punt de vista polític i de la venda
d’armes... En conclusió, l’interès polític bàsic de Rússia
és confirmar el seu estatus de país que s’ha de tenir en
compte, que no pot ser ignorat, i que és una entitat ine-
vitable, ineludible.
P. F.: Un sondeig del centre Levada diu que el 83 per cent
dels russos de més de 55 anys senten nostàlgia de l’època
soviètica. Aquesta necessitat de ser una potència “inelu-
dible” és una mostra que a Rússia hi ha nostàlgia d’aque-
lla època?
A. G.: Les generacions més grans tenen les seves raons, però
no senten nostàlgia del règim estalinista totalitari, sinó
d’altres coses. Primer, de l’orgull i la dignitat nacionals:
l’URSS va ser qui va assegurar la victòria damunt els na-
“Rússia intenta recuperar l’estatus de potèn-cia inevitable. Després de l’esfondrament de l’URSS, Occident es va portar com si Rússia també hagués desaparegut del món”
“L’URSS va ser qui va assegurar la victòria da-munt els nazis; per a molta gent que recorda aquella guerra és difícil veure el seu país reduït no sols a potència regional sinó humiliat”
“Hi ha un acudit que diu que tota la propa-ganda soviètica sobre les virtuts del comunisme era falsa, però que tot el que deia contra el capitalisme va resultar ser veritat”
18 | Entrevista Entrevista | 19
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
nacionalista; l’explota i el provoca. Però no és mèrit seu,
s’ha aprofitat de la maldestra gestió d’Occident a la cri-
si d’Ucraïna. Ha tingut bons reflexos i tindrà per temps
el suport popular, si es donen dues condicions: primer,
si la reincorporació al país de parts de la població russa
d’Ucraïna es fa sense vessament de sang i, segon, si la
situació econòmica de Rússia no pateix per l’ampliació
del territori rus ni per les sancions d’Occident.
P. F.: Com valora l’actitud del president dels Estats Units res-
pecte a Rússia? Creu que s’ha fet un reset, com va dir?
A. G.: Obama és el reflex del rebuig de la societat america-
na a les polítiques de George Bush. Deu la seva elecció
en part al fracàs de la política unilateral, neocon, de
Bush; Putin, en canvi, representa l’evolució oposada;
al començament, estava obert a cooperar amb els EUA,
fins i tot amb Bush després de l’11-S, i amb Europa, però
de seguida va descobrir que les seves propostes de co-
operar no s’acceptaven, sinó al contrari: se sentia ame-
naçat per l’ampliació de l’OTAN, per la instal·lació de
bases de míssils a Europa de l’Est i per les revolucions de
colors de Geòrgia o Ucraïna. Putin, doncs, que al prin-
cipi veia Occident i els EUA com a potencials socis, va
passar a veure’ls com una amenaça. Segons Putin, Oc-
cident actua d’acord amb els seus criteris quan es trac-
ta de protegir els seus interessos i recorre a la legalitat
internacional i al Consell de Seguretat de l’ONU quan
li interessa; per això Putin creu que l’única manera de
fer-se respectar és, si bé no fer-se témer –ara no està en
condicions de fer-ho, com a la Guerra Freda–, sí bloque-
jar el pas als EUA.
P. F.: Acollir Edward Snowden és una manera de fer-se res-
pectar pels EUA? Per què Putin el protegeix?
A. G.: Snowden va veure que en el món actual, dominat
sobretot pels americans, hi havia pocs llocs on trobar asil
segur. L’únic país que va assumir el preu de deteriorar la
seva relació amb els americans va ser Rússia. A més, du-
rant anys, Occident i els mitjans occidentals van presen-
tar Rússia com a estat totalitari, on no es respectaven els
drets humans ni les llibertats civils... i Putin no va poder
resistir la temptació d’aprofitar el cas Snowden per fer
adonar que no és pas un cas aïllat; la Patriot Act també
representa una minva de les llibertats individuals a Occi-
dent. Putin no va voler deixar passar aquesta oportunitat
d’igualar uns i altres.
P. F.: Aquest 2014 es compleixen 25 anys de la caiguda del
mur. Quin balanç fa del món de la postguerra freda?
A. G.: Venint de Rússia, he de dir que m’entristeix des-
cobrir que la imatge d’Occident com a exemple, com
a horitzó, com a objectiu a imitar, està canviant en la
societat russa. I per això intenta construir un món au-
tosuficient, cosa que beneficia els interessos de l’elit
política, que capitalitza aquesta frustració per mante-
nir-se al poder. Però és una trista constatació, perquè
significa que Occident ha fracassat com a encarnació
de la història universal, com a exemple que podia ser
de desenvolupament de la humanitat. Això evidencia
que perd molt del seu soft power, que era al capdavall
el seu principal capital, molt més eficient que el hard
power, que conserva però que pot ser contraproduent
en aquest nou món.
VINE A LES CONFERÈNCIES INFORMATIVES
· Educació infantil· Educació Primària· traducció i llengües aplicades (anglès)· Psicologia· logopèdia · ciències de l’activitat Física i de l’Esport
dimarts 1 de juliol, a les 19 hc. Císter 34. 08022 Barcelona93 253 30 06sioefpcee@blanquerna.url.edu
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
· Periodisme· cinema i televisió· Publicitat i relacions Públiques · relacions internacionals
dijous 3 de juliol, a les 19 hPlaça Joan Coromines s/n. 08001 Barcelona93 253 31 32 | 93 253 31 08infofcc@blanquerna.url.edu
Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna
dissabte 28 de juny, a les 10.30 h
· infermeria · Fisioteràpia· nutrició Humana i dietètica· Farmàcia
c. Padilla 326. 08025 Barcelona93 253 32 56bsalutsioeinfor@blanquerna.url.edu
Facultat de Ciències de la SalutBlanquerna
20 | Entrevista
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
22 | Conversa Conversa | 23
l pas per la universitat implica, a més a més del procés de formació superior, una projecció
del que serà la futura vida professional. Dels nervis inicials al començament de la carrera
es passa a les expectatives de trobar feina i d’encaixar en la professió que s’ha escollit. Tres
exestudiants de les facultats de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport, de la de Salut, i de
la de Comunicació i Relacions Internacionals de Blanquerna-URL expliquen la seva experiència i
conversen sobre el món professional. Georgina Palma és cofundadora de Socialite Agency, una agèn-
cia que es dedica al màrqueting en línia, el disseny i les xarxes socials. Anna Martín treballa com a
llevadora al University College London Hospital, un dels més grans de Londres. I Joan Bermúdez va
fundar, amb un altre soci, l’empresa Delivering Happiness, una consultora que ajuda altres empre-
ses a millorar el rendiment laboral a partir de la felicitat dels seus treballadors.
E
De la facultat al món professional
CONVERSA
Tres alumni de Blanquerna-URL conversen al voltant de la seva professió i sobre com veuen el futur
Fotografies: Robert Ramos
La Revista de Blanquerna: Poden explicar breument el seu
recorregut professional?
Georgina Palma: Jo vaig estudiar Publicitat i Relacions
Públiques i just acabar la carrera vaig rebre una beca
per anar a estudiar anglès a Londres, on vaig viure
quatre anys. Des del segon any ja tenia decidit que
volia tornar i ho vaig fer així que vaig trobar una fei-
na. Després de 2 anys, i després de 3 feines, he decidit
muntar el meu negoci. Amb un altre soci hem creat
una empresa de màrqueting en línia i estem especialit-
zats en xarxes socials.
Joan Bermúdez: Jo vaig estudiar Psicologia. En l’empresa
on estava de pràctiques vaig conèixer un noi apassio-
nat per una empresa dels Estats Units. Tant, que hi va
anar un any a treballar i al tornar em va dir: “Això ho
hem d’exportar a tot el món”. Així que juntament amb
uns altres socis vam decidir exportar el model d’EUA
i crear Delivering Happiness a Espanya. Som una con-
sultoria que portem la felicitat com a prioritat estra-
tègica a les empreses. Si el treballador és feliç rendeix
molt més i representa menys despeses per a l’empresa.
Nosaltres volem insistir en tot això, no posant màqui-
nes de videojocs o taules de ping-pong, sinó a partir
de la ciència de la felicitat. Per fer-ho, comptem amb
els millors especialistes en la matèria a nivell mundial
com Shawn Achor o Nic Marks, entre d’altres.
Anna Martín: Jo vaig estudiar Infermeria, primer la diplo-
matura i després el grau. Vaig trobar feina de seguida
aquí com a infermera en una unitat de cures intensives
i ara treballo com a llevadora a Londres; vaig fer l’espe-
cialitat allà i fa dos anys que treballo a la unitat de parts
d’alt risc i també faig parts a casa, que allà forma part del
sistema sanitari.
LRB: Com va ser el seu pas de la facultat al món laboral?
Els van ser útils, el seminari, les pràctiques?
G.P.: En el meu cas va ser molt casual perquè em van donar
una beca i vaig dir “doncs marxo a Londres”. I m’hi vaig
quedar. No tenia pensat anar-hi. Anava fent pràctiques
aquí però necessitava algun tipus d’experiència o alguna
altra sortida, sobretot a l’estranger, per intentar tornar
amb alguna cosa més a oferir. El seminari està bé perquè
vaig tenir un professor que aleshores també treballava i
t’explicava coses reals, era tot molt pràctic, molt de dia a
dia, del que ell feia de l’agència, també com s’estructura-
va, com treballava. Després, la situació que ens toca viure
és la de la crisi...
J.B.: Els seminaris i les pràctiques ajuden molt. Jo vaig co-
mençar realitzant tasques de màrqueting en una empresa
de formació comercial i desenvolupament de Recursos
Humans. I a partir d’aquí vaig començar a anar a congres-
sos i a aprendre com fer un pla de màrqueting, temes on
line, com calcular el retorn de la inversió... I a poc a poc
van començar a necessitar un perfil júnior... així que hi
vaig començar a col·laborar. La veritat és que tot va anar
bastant fluid. De vegades passa que les coses es van aline-
ant i has d’estar obert a tot.
A.M.: Vaig acabar infermeria i el ventall d’opcions laborals
era molt ampli i divers. Jo sempre havia volgut ser lle-
vadora, sabia que em volia formar al Regne Unit perquè
la pràctica de les llevadores d’allà és completament dife-
rent, i aleshores vaig començar a fer el meu camí. Quan
vaig acabar la carrera, l’endemà tenia feina en un hospi-
tal, a la unitat de cures intensives i després fent recerca
al Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona. Un any més
tard, em vaig traslladar. Personalment, les pràctiques a la
carrera em van servir perquè es basaven en l’aprenentat-
ge d’habilitats i coneixements d’infermeria a través de
la pràctica en el món real. Per altra banda, vaig trobar
el seminari molt positiu com a formació personal i guia
professional, també aprens a treballar i créixer en equip.
D’esquerra a dreta, Anna Martín, Joan Bermúdez i Georgina Palma
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
provar-ho. Tenen la idea que no cal ni que ho busquin
perquè tot està malament.
G.P.: L’ambient de desànim fa molt mal... Jo crec que desmo-
tiva moltíssim.
LRB: Dos de vostès van decidir muntar una empresa. Com
veuen el futur?
J.B.: Jo no he marxat a l’estranger i, de fet, amb l’empresa
hem fet una aposta de futur pel país... Ara bé, ens hem
posat una data i, si a partir de la data el negoci no s’enlai-
ra, marxarem. Ara els clients vénen sobretot de l’Amèrica
Llatina i estem fent algunes coses per Rússia i la Xina, a
Espanya costa arrencar. A l’estranger, als caps tu els fas
una proposta i entenen que si allò és per millorar l’em-
presa estan oberts a escoltar-te, els pots ajudar que la seva
empresa vagi millor. En canvi aquí a Espanya hi ha mil
filtres i mil barreres.
G.P.: Mirant una mica més cap al futur veig que el món del
màrqueting evoluciona i el que busca més l’empresa és el
servei, sense grans agències que els cobren molts diners,
són molt lentes i no s’ajusten al que necessiten. Però en
canvi valoren que algú els pugui donar aquest servei a un
preu raonable. I aleshores en aquest àmbit sí que veig que
hi ha cada vegada més oportunitats; sobretot ens ho de-
manen petites empreses per a les quals fins ara la publici-
J.B.: Vaig tenir la sort de coincidir amb en Carlos Piera, el
company que va decidir portar Delivering Happiness a
Espanya.
LRB: L’actitud és fonamental?
G.P.: A mi m’ha ajudat molt sortir fora per adonar-me’n, per-
què des de fora es veu tot molt diferent. Aquí la gent viu
en un núvol, hi ha un pessimisme acumulat que des de
fora no es veu tant. A Londres hi ha més empenta, hi ha
més oportunitats... La comoditat que té molta gent a Es-
panya no la té tant la gent a fora.
A.M.: Totalment d’acord, la il·lusió i l’actitud són bàsiques
a l’hora d’afrontar la sortida al món laboral. Quan tots
acabem una carrera universitària, tenim el mateix títol. El
que ens diferencia és l’actitud que adoptem.
LRB: Pensen que la motivació, l’actitud, es valoren?
G.P.: Per la meva experiència crec que la valoren més a fora,
perquè aquí de vegades t’esforces i no et veus recompensat.
A.M.: Sí que és veritat que a Londres valoren i promouen
molt la motivació dels professionals. A l’hospital on
treballo a Londres, quan al principi em felicitaven per
la feina que havia fet, em sentia incòmoda perquè cul-
turalment no estem acostumats que et diguin “felici-
tats, ho has fet molt bé” cada dia. Però, vulguis o no,
al final en fas un hàbit i treballes molt millor, amb més
motivació.
J.B.: Segur que sí! El que passa és que molts cops no ho tenim
en compte. A vegades sembla que la gent pensi que hem
de tenir feina perquè és un dret, oblidant-se que per trobar
feina t’ho has de treballar, no la trobaràs assegut al sofà de
casa. D’altra banda, falten facilitats polítiques per ajudar
la gent a emprendre. Se’n parla molt, però l’administració
no fa més que posar pals a les rodes.
A.M.: Jo em trobo molta gent de la meva mateixa edat que
està desmotivada, als 20 o 30 anys. I desisteixen abans de
Georgina Palma “Marxar a Londres em va aportar molt valor afegit: a nivell personal, acadèmic, professional, i és una experiència que recomano a tothom que acabi la carrera, un any o els que sigui...”
Anna Martín “A l’hospital, quan al principi em felicita-ven per la feina que havia fet, em sentia incòmoda perquè culturalment aquí no hi estem acostumats”
Joan Bermúdez “Falten facilitats polítiques per ajudar la gent a emprendre. Se’n parla molt, però l’administració no fa més que posar pals a les rodes”
LRB: Alguns de vostès van acabar els estudis en plena crisi...
G.P.: Jo el pànic en acabar la carrera no el vaig notar, el vaig
notar en voler tornar i aleshores sí que estàvem en plena
crisi. Per decidir tornar ho valores tot, a nivell personal
i professional. A Londres jo podia progressar més fàcil-
ment, hi havia molta més feina, no hi ha precarietat labo-
ral. Allà un graduat acaba tenint feina i un sou de 20.000
lliures, aquí no. Et preguntes: em compensa, no em com-
pensa?... I al final és una decisió que has de prendre. Però
marxar em va aportar molt valor afegit: a nivell personal,
acadèmic, professional, i és una experiència que recoma-
no a tothom que acabi la carrera, un any o els que sigui...
Perquè a nivell personal m’ha aportat moltíssim.
A.M.: Quan jo vaig acabar, la situació laboral a Barcelona era
millor que l’actual tot i que la crisi ja començava a pal-
par-se. Però jo no ho vaig veure difícil, tenia molt clar el
que volia fer. Sempre m’ha agradat tant que s’ha convertit
en una de les meves passions. Aleshores no tenia límits,
sabia on volia arribar. En el moment de traslladar-me a
Londres la crisi ja havia arribat a Europa, així que vaig
enviar currículums a diferents hospitals i em vaig preparar
molt bé les entrevistes perquè el meu anglès no era gaire
bo. En un principi ho veia un canvi complex: aprendre un
nou idioma, adaptar-te a un nou sistema sanitari i a una
nova cultura, però una vegada ja vaig començar a treballar
tot es va fer més fàcil.
tat era com una cosa inabastable. Amb les xarxes socials
i el màrqueting on line tot és una mica més assequible i
s’està obrint una mica més el mercat.
LRB: Quin paper juga el fet que vostès coneguin molt bé les
noves tecnologies, les xarxes socials?
G.P.: En l’àmbit professional, les noves tecnologies ajuden
molt: el networking, el fet de conèixer gent a través de la
xarxa... Linkedin a Espanya és molt desconegut, jo he
aconseguit entrevistes a través de Linkedin i en canvi els
meus amics ho deixen de banda... No ho exploten prou. I
té un gran potencial.
J.B.: Sí, hi estic d’acord. En el nostre cas, també hem tancat
visites a través de Linkedin. Dius “vull parlar amb el di-
rector de màrqueting de l’empresa X, a veure quins amics
tinc en comú...” i hi contactes!
A.M.: La forma que jo vaig trobar d’enviar currículums aquí
va ser anant directament als hospitals. Però, una vegada
a Londres, el sistema va ser completament diferent, era
tot per Internet, des del sistema nacional de salut, que
també funciona per Internet... Allà anaven com un pas
al davant. Aquí ara passa el mateix, però quatre anys més
tard. Ara es poden fer totes les sol·licituds per la borsa de
treball a través de la xarxa. I també les entrevistes amb
empreses privades, que a nivell de les llevadores ara és
24 | Conversa Conversa | 25
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
el que es fomenta, perquè la Sanitat Pública no ofereix els
mateixos serveis com ara l’atenció al part a casa, i la for-
ma de donar-te a conèixer és a través de la xarxa i el
màrqueting.
LRB: Els professionals del seu àmbit que han conegut a Lon-
dres estan millor preparats?
G.P.: No! Aquí sortim molt millor preparats que ells. En el
meu àmbit tenia gent que havia estudiat història, psico-
logia... de tot una mica. Però sí que és veritat que el que
és una llicenciatura aquí per ells és com si fos un màster.
Aquí és molt més complet i són més anys. Jo treballava
amb un noi que havia fet cinema, havia fet dos anys i era
una carrera.
A.M.: Jo em vaig adonar que com a infermeres nosaltres tenim
moltes més competències. A Anglaterra, els estudiants sur-
ten molt verds en acabar la carrera i quan comencen a tre-
ballar comencen de nou a estudiar i ho fan constantment
fins al moment de la jubilació. Al principi pensava: “És que
no pot ser que no sàpiguen fer coses tan bàsiques.” Ara
penso que nosaltres, aquí, si no espavilem, ens quedarem
desactualitzats. Som molt bons en acabar la carrera però si
no ens reciclem perquè no ens ho promouen, els anys pas-
sen i tu segueixes sent competent com ho eres fa 20 anys.
Si jo ara mateix tornés no pararia d’actualitzar-me, perquè
si no et quedes fora de joc. Si el sistema no m’ho afavoreix
hauria d’agafar hores del meu temps per formar-me.
LRB: Recorden el primer dia que van arribar a la Facultat?
Estaven convençuts del que volien fer?
J.B.: Uf, jo pensava fer Biologia; hi estava apuntat i a l’últim
moment vaig decidir anar a Blanquerna a fer Psicologia…
A.M.: A mi em va passar això però amb Química...
J.B.: Jo ho vaig decidir perquè el meu tiet és psicòleg i par-
lant amb ell em va dir: “Tu tens fusta de psicòleg.” I crec
que ho va encertar.
LRB: Era vocació?
J.B.: Mirant enrere m’he adonat que sí, però en aquell mo-
ment no n’era conscient, era molt jove. Amb 17, 18
anys, no ho saps gaire bé...
A.M.: És que ets molt jove quan comences a estudiar a la
universitat.
G.P.: Has de triar una cosa que després et marcarà molt i no
sempre ho tens tan clar. En el meu cas no és vocació, de
les possibilitats que tenia era el que més m’agradava.
A.M.: Jo em considerava molt immadura quan vaig comen-
çar la carrera perquè la vaig començar amb 18 anys i
tampoc tenia les coses clares. Tens un ventall molt am-
pli de les carreres que hi ha i en el meu entorn familiar
tothom tenia una idea del que jo havia de fer. De fet, al
principi, em vaig inscriure a enginyeria química i un dia
estirada a la platja em vaig dir: “No, però si jo no vull ser
enginyera; jo sempre he volgut ser llevadora.” Però és
que era el que volia: des dels 14 anys mirava documen-
tals sobre llevadores i no sé per què però ets molt jove i
escoltes a tothom, fins que en un moment de tranquil-
litat t’escoltes a tu mateix i decideixes.
LRB: Els va marcar, el seu pas per la Facultat?
A.M.: A mi a nivell personal la Facultat em va donar molta
maduresa. El suport va ser molt bo. I a nivell professio-
nal també perquè tu veies la resta d’estudiants d’altres
universitats que feien pràctiques als mateixos hospitals
que nosaltres i hi havia una diferència. I, a l’hora de
trobar una feina, tots els de Blanquerna ens en vam
acabar sortint.
J.B.: Jo el que més vaig agrair és la flexibilitat per entendre
que no tots som iguals a l’hora d’aprendre. S’accepta que
un estudiant aprengui d’una altra manera i en el meu
cas va ser molt important. Si hi havia una guia o unes
normes per fer el treball i jo no m’hi sentia còmode, ho
comentava al professor, en podíem parlar i canviar el sis-
tema. Sempre facilitats.
LRB: Això és l’atenció personalitzada, no?
J.B.: Efectivament. Jo em vaig decantar per la psicologia
organitzacional perquè una professora de Blanquerna
era consultora i ens parlava del seu dia a dia professio-
nal. A la facultat tot era molt accessible i els professors
t’escoltaven. El que et fa diferent és l’aprenentatge, el
valor adquirit, i si et donen responsabilitat i et per-
meten equivocar-te és quan n’aprens més. Personal-
ment, vaig tenir problemes amb el projecte de final de
carrera perque estava embolicat amb les pràctiques, et
despistes, i em van donar el toque i ja ho vaig poder
solucionar.
G.P.: Exacte, no ets un número més, que tant hi fa si hi vas o
no. A Blanquerna, de fet, si no hi vas et diuen: “Escolta,
què passa.” En el meu cas vaig trobar a faltar una mica
més de formació sobre tendències o actualitat del que
passava en aquell moment. Potser passa que en el nostre
camp tot evoluciona massa de pressa i és complicat estar
sempre al dia. Hi ha el contrapunt dels seminaris, que sí
que hi fas més casos pràctics i sí que veus com funcionen
les coses, però sí que falta un “ep, quan surtis la realitat
serà aquesta i quan surtis d’aquí et trobaràs amb això”.
LRB: Què aconsellarien als estudiants que acaben la
carrera?
G.P.: Que es reciclin, que aprofitin les oportunitats de la xarxa.
J.B.: Abans deu aspiraven a un lloc de treball, mentre que ara
són 10.000... T’has de diferenciar, crear la teva pròpia marca.
A.M.: Tenir la ment ben oberta, lluitar pel que es vol i no
posar-se límits.
Joan Bermúdez “El que més vaig agrair és la flexibilitat per entendre que no tots som iguals a l’hora d’aprendre. S’accepta que un estudiant aprengui d’una altra manera i en el meu cas va ser molt important”
Georgina Palma “En l’àmbit professional, les noves tecnologies ajuden molt: el 'networking', el fet de conèixer gent a través de la xarxa... Linkedin a Espanya és molt desconegut, jo he aconseguit entrevistes a través de Linkedin”
Anna Martín “Jo em considerava molt immadura quan vaig començar la carrera perquè la vaig començar amb 18 anys i tampoc tenia les coses clares”
26 | Conversa Conversa | 27
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
Envolta’t de professionals de prestigi, posa en pràctica el que aprens i amplia el teu networking
www.blanquerna.url.edu
MàstErs univErsitaris | MàstErs i Postgraus dE títol ProPi | doctorats
Màsters universitaris· Psicologia general sanitària· Psicologia del treball, organitzacions i recursos humans (2a edició)· Psicopedagogia· Psicologia de l’educació (interuniversitari)· Educació especial (5a edició)· Professorat d’educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyament
d’idiomes (6a edició)· Innovació pedagògica i lideratge educatiu en el
segle XXI (2a edició)· Ensenyament i aprenentatge de l’anglès a l’educació infantil i a l’educació primària· Pedagogia musical 0-12 (interuniversitari)· Educació física i psicomotricitat· Activitat física, salut i entrenament esportiu (5a edició)· Esport, lleure i canvi social (gestió d’organitzacions
esportives) (5a edició)· Ciències socials del desenvolupament: cultures i desenvolupament a l’Àfrica
(interuniversitari)
Doctorats· Psicologia· Ciències de l’educació i l’esport
TíTols PRoPis DE la URl
Màsters URl· Atenció precoç i família· Adopció i acolliment. Intervenció multidisciplinària (en conveni amb la Universitat Pontifícia Comillas,
Madrid)· Diàleg interreligiós, ecumènic i cultural (en conveni amb l’ISCREB)· Interpretació musical· Llenguatges i contextos en educació infantil· L’Ensenyament en competències
Diploma d’especialització universitària· Psicomotricitat· Intervenció en teràpia psicomotriu· Psicologia i neurociències en l’àmbit hospitalari i sociosanitari· Intervenció logopèdica en trastorns de la veu· Gestió de turisme esportiu (en conveni amb TSI Turisme Sant Ignasi-URL) · Activitat física i salut mental (en col·laboració amb el Parc Sanitari Sant Joan de Déu)· Competències en educació: ensenyament,
programació i avaluació · La pràctica i l’ensenyament de les competències
disciplinàries i transversals· Contextos per a una nova dimensió socioeducativa
i cultural de l’escola infantil· Llenguatges expressius i comunicatius en educació
infantil· Programació, ensenyament i avaluació de competències instrumentals, comunicatives i
transversals· Programació, ensenyament i avaluació de
competències socials, naturals i transversals· Gestió professional immobiliària
Expert universitari· Psicoteràpia cognitiva-conductual-emocional en l’adult· Estratègies de gestió en centres de wellness,
fitness i esportius · Ensenyament i aprenentatge de la llengua oral i
escrita en l’educació infantil i primària· Teràpia cognitiva· Psicologia coaching· Atenció a Persones amb Discapacitat Intel·lectual i
del Desenvolupament· Direcció de centres escolars, escola de directius (en conveni amb Fundació Escola Cristiana) · Tutoria escolar, escola de tutors (en conveni amb Fundació Escola Cristiana) · Escola de pastoral educativa (en conveni amb Fundació Escola Cristiana)
c. Císter, 34. 08022 BarcelonaTel. 93 253 30 06sioefpcee@blanquerna.url.edu
Facultat de psicologia, ciències de l’educació i de l’esport Facultat de Comunicaciói relacions internacionalsMàsters universitaris· Estratègia i creativitat publicitàries· Ficció en cinema i televisió. Producció, guió i realització· Periodisme avançat. Reporterisme. Blanquerna-Grupo Godó· Comunicació política i social· Producció i comunicació cultural· Direcció d’art en publicitat
Doctorat· Comunicació
TíTols PRoPis DE la URl
Màsters URl· Comunicació corporativa integral - INFORPRESS· Comunicació de moda· MA Strategic management in global communication· Protocol, relacions institucionals i gestió estratègica dels esdeveniments· Film scoring. Composició musical per a la imatge. Cinema i televisió· Comunicació esportiva: periodisme esportiu i gestió de la comunicació · Comunicació turística· Blanquerna-Sónar en comunicació avançada per a indústries creatives
Diplomes d’especialització universitària· Postproducció audiovisual· Personal Branding. Estratègies de comunicació per a la gestió de la marca personal - Semipresencial· Comunicació digital· Comunicació institucional i religió a l’era digital· Fotografia digital· Comunicació en salut (Healthcare & Wellness
Comunication)· Creació i gestió marca-ciutat (City Branding)· Guió i realització de programes d’humor per a ràdio i televisió. Blanquerna-Minoria Absoluta
Pl. Joan Coromines, s/n. 08001 BarcelonaTel. 93 253 31 72infofcc@blanquerna.url.edu
Màsters universitaris· Recerca i innovació en cures infermeres (UAB, UPF i URL, coordinat per la UAB)
Doctorat· Ciències de l’educació i l’esport (amb la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna i la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés)
TíTols PRoPis DE la URl
Màsters URl· Atenció al malalt en situació de risc vital· Infermeria pediàtrica· Fisioteràpia pediàtrica i neurològica· Desenvolupament, cooperació i acció
comunitària (en col·laboració amb la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés)
Diplomes d’especialització universitària· Fisioteràpia pediàtrica· Fisioteràpia neurològica
Expert universitari· Cures d’infermeria extracorpòries i
hemodinàmiques · Infermeria pediàtrica en l’atenció primària· Infermeria pediàtrica en el medi hospitalari· Infermeria penitenciària· Infermeria d’urgències i emergències · Infermeria de cures intensives· Teràpies miofascials· Nutrició i esport
c. Padilla, 326-332. 08025 BarcelonaTel. 93 253 31 27bsalutsioeinfor@blanquerna.url.edu
Facultat de Ciències de la Salut
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
Blanquerna impartirà el curs vinent
dues noves titulacions: el Grau en Far-
màcia i el Grau en Traducció i Llengües
Aplicades (anglès). El grau en Farmàcia
s’impartirà a la Facultat de Ciències de
la Salut conjuntament amb l’IQS. L’ob-
jectiu és sumar l’expertesa de l’Institut
Químic de Sarrià en l’àmbit de les ci-
ències i el de la Facultat de Ciències de
la Salut Blanquerna en la formació de
professionals que tenen cura de la salut
de les persones per oferir una titulació
amb una clara orientació humanisti-
cocientífica. S’ofereixen 4 mencions o
especialitats en Alimentació i Nutrició;
Farmàcia Assistencial; Disseny i Pro-
ducció de Fàrmacs; i Gestió i Màrque-
ting Farmacèutic.
El Grau en Traducció i Llengües
Aplicades (anglès) s’impartirà a la Facul-
tat de Psicologia, Ciències de l’Educació
i de l’Esport Blanquerna-URL i tindrà
dues mencions: Ensenyament de Llen-
gües i Mediació Intercultural. El degà
de la Facultat, Dr. Josep Gallifa, explica
que “de fet Blanquerna ja va ser pione-
ra en la introducció de l’anglès en els
plans d’estudi del 1970” i amb aquest
nou grau l’objectiu “és formar profes-
sionals que tinguin un alt domini de
llengües, especialment de l’anglès”.
Blanquerna impartirà els graus en Farmàcia i Traducció i Llengües Aplicades (Anglès)
Notícies
El passat 26 d’abril, pro-
fessors i estudiants de
Blanquerna Salut van
participar com a vo-
luntaris en la 4a edició
de la Intermón Oxfam
Trailwalker, una marxa
per equips per lluitar
contra la pobresa. La Fa-
cultat de Ciències de la
Salut Blanquerna-URL
va ser la responsable del
servei de Fisioteràpia, amb el patroci-
ni d’Indiba, d’Inverse i de QNT, en el
punt de control de Girona capital (al
km 55 de la marxa). Aquest servei en
el qual van col·laborar 35 estudiants
de 3r i 4t del grau en Fisioteràpia,
amb la supervisió de 5 professors i
sota la coordinació del fisioterapeuta
i professor de la Facultat Salvi Del-
muns, va atendre nombrosos partici-
pants durant la cursa.
D’altra banda, 5 professors i 25
estudiants del grau en Infermeria i 5
del de Nutrició van donar cobertu-
ra al servei d’Infermeria i Nutrició,
coordinat per les professores Míri-
am Rodríguez i Marta Anguera (de
la Facultat de Ciències de la Salut
Blanquerna-URL). Aquest servei, pa-
trocinat per Papelmatic, Cristalmina
i QNT, va atendre els participants de
la marxa en el seu pas per Cassà de
la Selva.
Pel que fa a la recaptació dels
equips de Blanquerna que van par-
ticipar en aquesta marxa solidària,
l’equip format per professors del
grau en Logopèdia es va situar en el
top del rànquing de recaptació de do-
natius, amb una aportació de 9.046
euros d’un total de 700.000 que In-
termón Oxfam destinarà a projectes
de cooperació. També van assolir el
repte econòmic la resta d’equips de
Blanquerna que han participat en la
Trailwalker: Blanquerna Kamina Sa-
lut, Blanquerna Comunicació i Blan-
querna Camina 2014.
Més de 70 voluntaris de Blanquerna-URL atenen el servei d’Infermeria, Fisioteràpia i Nutrició en la Trailwalker 2014
El dissabte 14 de juny, el periodista i
analista polític Lluís Foix serà el padrí
de la 17a promoció dels estudiants de
la Facultat de Comunicació i Relacions
Internacionals en l’acte que tindrà lloc
al Gran Teatre del Liceu. El mateix dis-
sabte a l’Auditori de Barcelona tindran
lloc els actes de graduació de la Facultat
de Psicologia, Ciències de l’Educació i
de l’Esport. A les 11.30 h, el periodista i
escriptor Carles Capdevila apadrinarà la
promoció 2014 de mestres i a la tarda,
a les 18h, l’advocat i dirigent esportiu i
cultural Romà Cuyàs serà el padrí de la
20a promoció de Psicologia i de la 12a
promoció de Ciències de l’Activitat Físi-
ca i de l’Esport.
Finalment, el divendres 20 de juny
a les 19 h el Palau de la Música Cata-
lana acollirà l’acte de la Facultat de la
Salut. El Dr. Bonaventura Clotet i Sala,
director de l’Institut de Recerca de la
Sida IrsiCaixa, serà el padrí de la 19a
promoció de titulats en Infermeria i Fi-
sioteràpia i de la 9a promoció de titulats
en Nutrició Humana i Dietètica.
Lluís Foix, Carles Capdevila, Romà Cuyàs i Bonaventura Clotet, padrins de la promoció 2014 de Blanquerna-URL
La Facultat de Comunicació i Relacions
Internacionals Blanquerna-URL organit-
za, del 30 de juny a l’11 de juliol, el Bar-
celona Media & Culture International
Summer Program. Aquest projecte va di-
rigit als estudiants estrangers que visitin
Barcelona i vulguin conèixer la indústria
de la cultura i els mitjans de comunicació
a l’Estat, en un ambient internacional. El
programa, que s’impartirà en castellà i en
anglès, se centrarà en deu àmbits clau en
el món de la comunicació cultural: esport,
gastronomia, arts plàstiques, música,
moda, cinema, mitjans, editorial, tecnolo-
gia i diplomàcia cultural. Podeu consultar
el programa al web de Blanquerna.
Des del 4 de febrer i fins al 7 de juliol,
les facultats Blanquerna-Universitat Ra-
mon Llull mantenen obert el període de
sol·licitud de plaça per al curs 2014-2015
en les titulacions de grau que ofereixen:
Educació Infantil, Educació Primària,
Psicologia, Logopèdia, Ciències de l’Ac-
tivitat Física i de l’Esport, Traducció i
Llengües Aplicades (anglès), Infermeria,
Fisioteràpia, Nutrició Humana i Dietèti-
ca, Farmàcia, Periodisme, Cinema i Te-
levisió, Publicitat i Relacions Públiques i
Relacions Internacionals.
La Facultat de Comunicació organitza la Barcelona Media & Culture International Summer Program
Oberta la preinscripció de graus fins al dia 7 de juliol
Des del 26 de maig fins al 25 de juny
es pot fer la inscripció als cursos que
ofereix l’Escola d’Estiu Blanquerna,
que organitza la Facultat de Psicolo-
gia, Ciències de l’Educació i de l’Es-
port Blanquerna-URL amb el suport
del Departament d’Ensenyament.
Aquesta edició, que tindrà lloc del 30
de juny al 4 de juliol, ofereix 46 cur-
sos de les diferents etapes educatives
(educació infantil, 12 cursos; educació
primària, 12 cursos; educació primària
i secundària, 17 cursos; educació espe-
cial, 2 cursos, i la salut del docent, 3
cursos). Al migdia s’han organitzat
activitats culturals obertes a tothom.
L’Escola d’Estiu Blanquerna 2014 per a mestres ofereix en aquesta edició 46 cursos
El periodista Marc Marginedas, que
va estar sis mesos segrestat a Síria, i
l’equip del programa de televisió El
Intermedio, conduït pel Gran Wyo-
ming, van rebre els Premis Blanquer-
na de Comunicació que atorga cada
any la Facultat de Comunicació i Re-
lacions Internacionals Blanquerna-
URL.
El director d’El Periódico de Cata-
lunya, Enric Hernández, va recollir
el Premi Extraordinari Blanquerna
de Comunicació 2014, en nom de
Marc Marginedas. El premi se li va
atorgar “per la seva valentia i dedica-
ció, que el converteixen en un sòlid
referent del periodisme compromès
amb la realitat i en representant del
col·lectiu de periodistes en zones de
conflicte que informen posant en pe-
rills les seves vides”.
Per la seva banda, el director d’El
Intermedio, el Gran Wyoming, no
va poder estar present a l’acte i va
enviar un vídeo on mostrava el seu
agraïment per un premi atorgat “per
transmetre una visió crítica de la re-
alitat basada en la defensa dels va-
lors democràtics i comunicada amb
humor i ironia, dins d’un format de
programa innovador que barreja te-
màtiques i seccions aconseguint in-
formar entretenint”.
Comunicar l’invisible
La Facultat organitza, des de l’any
1994, les Jornades de Comunicació
Blanquerna, amb l’objectiu d’acostar
els estudiants al món professional a
través de conferències, taules rodo-
nes i debats en els quals intervenen
personalitats del món acadèmic, em-
presarial o institucional. Les vinte-
nes Jornades Blanquerna van tenir
lloc els dies 18, 19 i 20 de març, sota
el títol «Comunicar l’invisible: la
visualització en l’era de l’espectacle
mediàtic».
Marc Marginedas i el Gran Wyoming reben els Premis Blanquerna de Comunicació 2014
Enric Hernández director d’‘El Periódico de Catalunya’, i el degà Dr. Josep M. Carbonell
Barcelona Media & Culture International Summer Program
30 | Notícies Notícies | 31
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
32 Recerca
l 2011 el bateria i cantant de la mítica banda Genesis, Phil Collins, anunciava al món que aban-
donava la música per problemes de salut després de trenta anys de dedicació i de més de 100
milions de còpies de discos venudes. Un d’aquests problemes de salut objectats pel sexagenari
Collins tenia a veure amb la pèrdua d’audició. La pèrdua auditiva en les persones grans o presbiacúsia
es considera el tercer problema crònic més important d’aquest sector de la població juntament amb
el de l’artrosi i la hipertensió. Una pèrdua que, a més, se sap des de fa pocs anys que va indefectible-
ment aparellada a la de la capacitat cognitiva i que condemna els qui la pateixen a un deteriorament
de la seva qualitat de vida així com a un aïllament social important. Ara un grup d’experts format per
logopedes i psicòlegs de Blanquerna-UR investiga la relació existent entre aquestes dues discapacitats
i treballen en la manera de frenar la pèrdua auditiva.
RECERCA
Text: Francesc Viadel Il·lustracions: Esperanza Maestro Babío
E
L’intèrpret d’Another Day In Paradise no és
l’única icona de la música moderna a qui re-
centment hem sentit dir que patia aquesta dis-
capacitat associada a l’envelliment. Sting, Neil
Young, Eric Clapton o Barbra Streisand formen
part també de la llista de celebrities afectades
per la pèrdua auditiva. I no és d’estranyar que
es rabegi en les estrelles del rock atès que es
calcula que els músics professionals solen estar
exposats a una pressió d’entre 80 i 200 decibels
de tres a vuit hores al dia durant els anys que
exerceixen el seu ofici. Formen part, recorda
el doctor Jesús Valero, juntament amb els qui
treballen en àmbits acústicament molt conta-
minats, d’aquells sectors de la població que pa-
tiran precoçment la presbiacúsia. “Al voltant
dels 40 anys”, afirma Valero, “un músic pro-
fessional té la còclea d’una persona de 55 o 60
anys, perquè contínuament està sobreestimu-
lant l’oïda amb sons molt forts que acaben per
deteriorar l’aparell auditiu.”
Històricament, el terme presbiacúsia feia
referència bàsicament a les dificultats per a
la percepció i la comprensió de la parla de-
gudes als problemes auditius de les persones
grans. El canvi qualitatiu es donaria, però,
el 1988 a partir d’un informe elaborat pel
Committee on Hearing, Bioacoustics and Bio-
mechanic (CHABA) pertanyent al National Re-
search Council dels Estats Units segons el qual
les limitacions de la vida diària inicialment
generades per la pèrdua auditiva estaven
molt condicionades per la irrupció de pro-
blemes de tipus cognitiu pròpies també de
l’envelliment. Malgrat la tolerància amb què
es percep socialment aquesta discapacitat les
dades donen a entendre tota una altra cosa.
L’Organització Mundial de la Salut (OMS)
calcula que la pèrdua d’audició és un dels sis
principals contribuents a la càrrega mundial
de morbiditat juntament amb la malaltia is-
quèmica del cor, la depressió i l’Alzheimer.
Aïllats del món Estudi sobre la pèrdua auditiva i el deteriorament cognitiu en la gent gran
Recerca | 33
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres32 Recerca
32 Recerca
34 | Recerca Recerca | 35
Aquesta mateixa organització estima que el 2025
hi haurà al món 1.200 milions de persones de més
de 60 anys, de les quals 500 milions patiran pres-
biacúsia. La prevalença és variable. Sabem gràcies
a alguns estudis amb dades recollides des de 1970
que a Europa als 70 anys afecta el 30% dels ho-
mes i el 20% de les dones, i el 55% dels homes i el
45% de les dones a partir dels 80 anys. A Espanya,
segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística
(INE), més de 825.000 persones presenten pèrdua
auditiva, de les quals, aproximadament, un 70%
passen dels 65 anys.
Els estudis científics apunten a la pèrdua
d’audició com un dels problemes més impor-
tants pel seu impacte en el benestar físic, emocio-
nal i social de les persones que la pateixen i que
veuen disminuïda la seva qualitat de vida. Una
altra de les conseqüències és la manera en què
afecta les relacions socials, propiciant l’aïllament
de l’individu i fins i tot provocant la depressió o
la manca d’autoestima. “A mesura que ens anem
fent grans i anem perdent capacitat auditiva ens
anem aïllant, no entenem moltes coses, no ens
arriba la informació. Quan estem en grup no ens
assabentem de tota la informació acústica que
ens envolta, tenim tendència a retreure’ns fins
que arriba un moment que acabem vivint aïllats
i això accelera el deteriorament cognitiu”, expli-
ca Valero. Un deteriorament cognitiu consistent
bàsicament en una pèrdua de memòria a més de
l’aparició de problemes en la capacitat del llen-
guatge o del raonament associats a l’envelliment.
En definitiva, les persones afectades de pres-
biacúsia experimenten dificultats per entendre
amb normalitat la parla del seu interlocutor, es-
pecialment en entorns sorollosos. Unes dificul-
tats a les quals hem d’afegir també els processos
d’emmascarament dels sons audibles, mitjançant
els quals un determinat so pot reduir la sonoritat
d’uns altres i pertorbar, d’aquesta manera, la seva
correcta percepció per part de l’oient.
Valero recorda també que “l’audició i la cogni-
ció treballen molt en paral·lel, en el sentit que quan
percebem el so corresponent a una paraula el nos-
tre cervell la busca, diríem, en el diccionari mental,
a fi i efecte d’evocar-ne el significat en el marc del
context comunicatiu on apareix, la relaciona amb
altres termes del mateix camp semàntic, li atorga
una funció gramatical. Aquest és un treball, el d’oir
i associar, que va estretament lligat. Tan bon punt
aquestes paraules ens arriben deteriorades, bé per-
què no les entenem o bé perquè no les percebem
amb claredat, el treball cognitiu s’ha d’incrementar.
Això també acaba per desgastar aspectes cognosci-
tius com ara la memòria, la retenció, etc. Tot plegat
accelera el deteriorament cognitiu”.
Malauradament, es tracta de discapacitats so-
cialment acceptades com a naturals, això és, pròpies
del procés d’envelliment, i, per tant, poc investiga-
des des de l’àmbit de la salut pública. Conèixer em-
píricament la relació existent entre aquestes dues
discapacitats, frenar la pèrdua auditiva i investigar
un aplicatiu TIC que ajudi a entrenar l’oïda, són al-
guns dels principals objectius del Grup de Recerca
DISQUAVI –àmbit comunicatiu– de la Facultat de
Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport Blan-
querna-URL liderat pel doctor Climent Giné. Un
equip de logopedes i psicòlegs d’aquest grup dirigit
pel doctor Jesús Valero ha estudiat en col·laboració
amb el Parc Sociosanitari Pere Virgili la relació entre
les dues discapacitats en un grup ampli de població
de la tercera edat. L’estudi es completarà aquest es-
tiu amb dades obtingudes per la Universidad Na-
cional de Rosario (Argentina). En una segona fase
i en el marc d’un projecte europeu, en què també
intervenen les universitats de Hannover, Autòno-
ma de Barcelona, Varsòvia i Cambridge, així com
diversos centres d’investigació d’Alemanya, el
Regne Unit i Polònia, la investigació avançarà en
l’elaboració i posada en pràctica d’un aplicatiu TIC
amb caràcter rehabilitador.
Com vulgui que sigui, els estudis sobre aques-
ta relació a Espanya són pràcticament inexistents.
Només als Estats Units, el Regne Unit i els països
escandinaus hi ha hagut una certa tradició i un in-
terès per aprofundir en aquesta problemàtica.
En aquest desinterès per la presbiacúsia influei-
xen, segons Valero, diversos factors. “Bàsicament,
“A mesura que ens anem fent grans i anem perdent capacitat auditiva ens anem aïllant, no entenem moltes coses. Tenim tendència a retreure’ns fins que arriba un moment que acabem vivint aïllats i això accelera el deteriorament cognitiu”
entenem aquesta discapacitat”, explica, “com una
cosa natural, pròpia de l’edat. Amb tot, la vellesa i
la seva gestió des d’un punt de vista de la salut, cada
dia esdevindrà una qüestió més important, ja que
a mesura que les noves generacions envelleixen
augmenta la preocupació per fer-ho en unes mi-
llors condicions de qualitat de vida. L’envelliment
va lligat actualment al concepte d’estat del benes-
tar”. D’altra banda, la sordesa va lligada, assegura
el Dr. Valero, a unes problemàtiques específiques.
“D’una banda, el problema de la pèrdua d’audició
no la solem patir de cop. Entre els primers símpto-
mes i la primera visita al metge otorinolaringòleg
per saber si efectivament m’estic quedant sord i
necessitaré una pròtesi auditiva potser passen entre
10 i 12 anys. Així mateix, la utilització d’audiòfons
entranya problemes per a la gent gran. D’una ban-
da, suposa evidenciar una discapacitat. De l’altra,
cal pensar en els audiòfons com en potents ordi-
nadors que permanentment rastregen i fan càlculs
de l’entorn sonor adaptant les prestacions auditives
que ofereixen a l’usuari en funció d’aquests càlculs.
En un concert els audiòfons poden posar en primer
pla la música i en un segon la resta de sorolls, en
una conversa posaran en primer pla el so de la parla
de l’interlocutor i emmascaren el so ambient que
no interessa percebre. Aquesta tecnologia tan sofis-
ticada és molt cara i, ara per ara, a Espanya no hi
ha cobertura social que el faci assequible a moltes
persones grans.”
L’estudi dirigit per Valero i en què participen
els psicòlegs i logopedes Josep Maria Vila-Rovira,
Núria Duaso Calders, Ignasi Ivern Pasqual, la
“La utilització d’audiòfons entranya problemes per a la gent gran. D’una banda, suposa evidenciar una discapacitat. De l’altra, una tecnologia tan sofisticada és molt cara i a Espanya no hi ha cobertura social que els faci assequibles”
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres32 Recerca
32 Recerca
36 | Recerca Recerca | 37
neuropsicòloga Sara Signo de Miguel i la filòloga i
també logopeda Minia Porteiro Fresco, està a hores
d’ara molt avançat.
En una primera fase, en què també va participar
la Universitat Catòlica de València San Vicente Már-
tir a través del doctor i vicedegà de Grau de Logopè-
dia d’aquella facultat, José Francisco Cervera, es van
recollir dades de 135 persones més grans de 65 anys
en col·laboració amb el Parc Sociosanitari Pere Vir-
gili. Bàsicament en aquest moment de la investiga-
ció l’equip es plantejava analitzar les relacions entre
la presbiacúsia i el deteriorament cognitiu lleu en la
població de persones grans; estudiar si en aquesta
població prevalia la pèrdua auditiva de tipus peri-
fèric, el desordre de processament auditiu central o
ambdues a la mateixa vegada; i observar in situ les
repercussions que tant la pèrdua auditiva com del
deteriorament cognitiu lleu tenen en la qualitat de
vida dels pacients en aspectes com l’autonomia, les
relacions socials o el seu estat d’ànim.
Les dades resultants, en aquest moment encara
en fase d’estudi, confirmen per ara, i segons asse-
gura el doctor Valero, la hipòtesi d’una major pro-
babilitat de presentar problemes cognitius lleus en
aquelles persones que tenen presbiacúsia que entre
aquelles persones grans que no tenen problemes
auditius.
A finals de maig, Jesús Valero va viatjar fins a
l’Argentina per unir-se a l’equip de la Universidad
Nacional de Rosario format per la doctora Ana Bal-
domà i les llicenciades en Fonoaudiologia Gabriela
Dotto i Viviana Casaprima. L’objectiu és ampliar
l’estudi empíric iniciat ara fa un any al Pere Virgili
a partir d’una altra mostra d’individus majors de
65 anys. Valero espera eixamplar les evidències em-
píriques obtingudes fins ara amb aquesta segona
recollida i tabulació de dades.
En paral·lel, el mateix equip participa en un
ambiciós projecte de recerca i innovació europeu,
Horizon 2020, pendent encara de la seva aprova-
ció per part de la Comissió Europea. El projecte po-
dríem dir que forma part d’una segona fase d’estudi
relacionada amb la presbiacúsia en què participen
les universitats de Hannover, Autònoma de Barce-
lona, Varsòvia i Cambridge. La investigació es pro-
posa construir un aplicatiu vinculat a les TIC i amb
caràcter rehabilitador.
“Treballem”, explica Valero, “en la preparació
d’un aplicatiu que serveixi per fer entrenament
“Les dades confirmen per ara la hipòtesi d’una major probabilitat de presentar problemes cognitius lleus en aquelles persones que tenen presbiacúsia que entre aquelles persones grans que no tenen problemes auditius”
cognitiu i auditiu a la vegada. No hi ha grans
avenços en aquesta àrea de coneixement. Nor-
malment, s’incideix quasi de forma exclusiva en
l’aspecte de l’audició. La nostra idea, però, és que
cognició i audició van juntes. L’aplicatiu resultant
haurà d’anar, doncs, en aquesta direcció. Fet i fet,
les noves tecnologies et permeten preparar activi-
tats en què es puguin graduar sons, percebre sorolls
de fons que emmascarin el so principal, modificar
les veus, introduir parla degradada (emular situa-
cions reals)... Et permeten també emprar la imatge,
exercitar la lectura labial, en definitiva, tot un se-
guit d’avantatges en coses abans impossibles amb
els mètodes tradicionals”. Val a dir que si finalment
la Comissió Europea decideix finançar aquest pro-
jecte l’aplicatiu serà d’accés universal i gratuït.
El doctor Valero, en aquest sentit, té clar que
la prioritat de tot el treball investigador hauria de
contribuir a un canvi en la percepció social sobre
la presbiacúsia. Tot plegat, aquesta filosofia és la
que en bona part converteix en pionera aquesta
investigació, el fet que la seva aplicació final en
l’àmbit de la salut i l’envelliment acabi traduint-
se en una millora de la qualitat de vida de la po-
blació en general.
“Habitualment”, explica Valero, “en els Centres
d’Atenció Primària (CAP) no s’ocupen de l’audició
en un sentit preventiu. Creiem que si els nostres
estudis demostren, com sembla que faran, que hi
ha una relació entre el deteriorament auditiu i el
cognitiu, caldria aleshores fer un treball de cons-
cienciació del col·lectiu mèdic. La idea potser seria
incloure en la carta de serveis de l’atenció primària
de la sanitat pública algunes proves molt senzilles.
Poder fer, per exemple, l’screening de la població
a fi de detectar precoçment la pèrdua auditiva i,
quan fos necessari, fer un diagnòstic que permeti
una intervenció al més aviat possible, seria el nos-
tre objectiu”.
El doctor Valero assegura que sempre és millor
prevenir i fer-ho com abans millor: “Amb una in-
tervenció logopèdica precoç que incidís sobre els
problemes d’audició, segurament el deteriorament
cognitiu es podria alentir. Hem de pensar no no-
més amb la gent gran sinó també amb aquelles
persones que treballen en oficis acústicament de
risc com ara els músics, els treballadors de tallers
mecànics, cambrers...” Per tot plegat, la detecció
precoç és la millor arma en aquests moments con-
tra la presbiacúsia.
“Amb una intervenció logopèdica precoç que incidís sobre els problemes d’audició, segurament el deteriorament cognitiu es podria alentir”
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres32 Recerca
32 Recerca
38 | Llibres Llibres | 39
Carta a un indecís, d’Eduard Voltas
Catalunya viu un dels moments més
importants de la seva història: ha de
decidir si vol o no constituir-se en estat
independent. El professor de la Facultat
de Comunicació i Relacions Internaci-
onals Blanquerna-URL Eduard Voltas
és partidari del sí i en aquest llibre s’adreça obertament
als que dubten, amb arguments per contribuir al de-
bat. Des del punt de vista de l’autor, la independència
no ho resol tot, però “és una gran oportunitat”. “La
independència és només una eina”, en paraules de
l’autor, “una eina que es pot fer servir bé o malament”.
Ara Llibres, 2014.
Isaac Borojovich y la memoria uruguaya de
la Shoá, de David Serrano
El professor de la Facultat de Comu-
nicació i Relacions Internacionals
Blanquerna-URL David Serrano ha tre-
ballat durant anys en aquest projecte
que reconstrueix la vida i la memòria
d’Isaac Borojovich, d’origen polonès, supervivent de
tres guetos i sis camps de concentració que es va exi-
liar a l’Uruguai. Serrano fa una anàlisi de la memòria
de la xoà en el conjunt del país sud-americà. Edicio-
nes Trilce, Uruguai, 2013.
Aloma, núm. 31(2)
L’últim número de la revista Aloma,
que edita la Facultat de Psicologia,
Ciències de l’Educació i de l’Esport
Blanquerna-URL, tracta el tema de
la psicologia de les organitzacions
i ha estat coordinat per la professo-
ra Susana del Cerro. En aquest monogràfic hi han
participat experts de diferents universitats, com ara
la University of Texas, la Universitat Autònoma de
Barcelona, la Universitat Jaume I o la Nottingham
Trent University. Completa el número l’”Espai
obert”, apartat dedicat a articles de diferents autors
sobre temes com ara la història de les companyies
gimnasticoacrobàtiques o una anàlisi sobre els usu-
aris de serveis esportius extraescolars. Podeu consul-
tar la publicació i els articles complets al web de la
revista.
Pregàries per (a) una comunió perduda,
de Francesc Cònsola
En aquest llibre, el professor de la
Facultat de Ciències de la Salut Blan-
querna-URL Francesc Cònsola parla
de l’experiència de la comunió, que té
un lloc primordial en la pregària, per
descobrir un nou significat de l’existència. Es trac-
ta d’un recull de pregàries que ajudin a redescobrir
aquest nou significat que es fonamenta en la imperi-
osa necessitat de restablir una veritable comunió amb
tot allò que envolta i que constitueix els homes: la
natura, els altres i Déu. Editorial Claret, 2014.
Dirección empresarial para publicitarios,
d’Ignasi Ferrer
El professor del Grau en Publicitat de la
Facultat de Comunicació i Relacions In-
ternacionals Blanquerna-URL Ignasi Fer-
rer analitza en aquest llibre l’estructura i
la gestió econòmica de les agències, els
sistemes de retribució, les relacions de l’agència amb els
seus accionistes externs, les estratègies de creixement or-
ganitzacional i la gestió d’equips. Dykinson, 2014.
La vida por la opinión. Novela del asedio
de Madrid, editat per Aníbal Salazar
El professor de la Facultat de Comu-
nicació i Relacions Internacionals
Blanquerna-URL Aníbal Salazar acaba
d’editar el llibre de Valentín de Pedro
La vida por la opinión. Novela del asedio
de Madrid (Renacimiento, 2014). L’obra narra, en el
context de la Guerra Civil espanyola, els successos de
la presa de la capital per part de les tropes franquistes
i la resistència que hi van oposar les milícies populars
amb suport de les Brigades Internacionals i els russos.
Aquesta novel·la va ser escrita entre 1941 i 1942 per
un testimoni que va viure –i va sofrir– els fets en pri-
mera persona: Valentín de Pedro, escriptor i periodista
argentí, establert a Espanya, el qual molt aviat milita
en la CNT i s’adhereix a la causa republicana. Es tracta
d’una obra pràcticament introbable en llibreries d’oca-
sió i en biblioteques. Un document històric que durant
setanta anys ha passat gairebé desapercebut als estudi-
osos de la narrativa sobre la Guerra Civil espanyola.
Capitans d’indústria. Explicats pels seus
fills, de Francesc Canosa
Aquest llibre és el primer volum d’un
projecte del periodista i professor de la
Facultat de Comunicació i Relacions In-
ternacionals Blanquerna-URL Francesc
Canosa, que, a partir d’entrevistes a cin-
quanta empresaris de Catalunya, fa un relat entre pares
i fills al voltant del teixit productiu del país. Aquestes
empreses familiars, va dir el periodista en una entrevista
a La Vanguardia, “són les bigues que sostenen la gran
masia socioeconòmica del país”. Mobil Books, 2014.
Manual de traducció de textos científics de
l’anglès al català, de Carles Riera
En aquest manual, l’escriptor i profes-
sor de la Facultat de Comunicació i
Relacions Internacionals Blanquerna-
URL Carles Riera compara la sintaxi,
l’estil i la terminologia de l’anglès i
del català amb l’objectiu de contribuir a millorar les
traduccions dels textos científics catalans provinents
de l’anglès, sobretot des del punt de vista pràctic. La
sinopsi del llibre diu: “Qualsevol traducció amb cara
i ulls requerirà l’exactitud en relació amb el text de
partença i l’eficàcia comunicativa del text resultant.
El traductor ha de sospesar cada paraula, ha d’ana-
litzar l’estructura de cada frase. Una bona traducció
consisteix a elaborar un text fidel a l’original, però
que faci la impressió d’haver estat escrit directament
en la llengua d’arribada.” Ed. Claret, Barcelona 2014.
Gestión empresarial de la agencia de
publicidad, d’Ignasi Ferrer
El professor de la Facultat de Comuni-
cació i Relacions Internacionals Blan-
querna-URL Ignasi Ferrer, juntament
amb Pablo Medina, analitza des d’una
perspectiva empresarial el funciona-
ment d’una agència de publicitat: l’estructura, l’or-
ganització de departaments, l’explotació financera,
els contractes amb els clients i els esquemes de re-
muneració, entre altres aspectes. Es tracta del primer
llibre de referència a Espanya per a les assignatures
de gestió d’agències de publicitat. Editorial Díaz de
Santos, 2013.
El tant per cent, de Rafael Vallbona
L’escriptor i professor de la Facultat de
Comunicació i Relacions Internacio-
nals Blanquerna-URL Rafael Vallbo-
na narra la història del reporter Pere
Palau, que està decidit a explicar el
sentit de tot el que està passant a la
Pobla de Dalt, que hi ha qui l’anomena la Pobla del
Mal: els tripijocs, el tràfic d’influències i la corrupció.
I quan la crisi arriba de sobte, també hi arriben els
problemes: els paisatges desoladors, urbanitzacions
desmanegades, edificis abandonats i molta gent que
es comença a posar nerviosa (un alcalde que governa
amb mà de ferro, unes eleccions que cal guanyar, dos
constructors disposats a pagar un tant per cent pel fa-
vor d’una requalificació i dos senegalesos assassinats
pels pinxos d’un mafiós). Es tracta d’una crua història
sobre la crisi, la condició humana i la realitat. Edito-
rial Alrevés, 2014.
La violencia en la mirada. Conflicto, infan-
cia y televisión, Grup de recerca CONINCOM
El grup de recerca CONINCOM (Con-
flicte Infantil i Comunicació) de la
Facultat de Comunicació i Relaci-
ons Internacionals Blanquerna-URL,
aporta una reflexió sobre la violència
en el món contemporani i el seu tractament medià-
tic. També presenta els principals resultats de l’estudi
sobre la violència en els mitjans de comunicació de
massa i els seus efectes en el públic infantil i ado-
lescent. L’obra culmina amb la formulació d’un nou
model d’anàlisi de la violència a la televisió, espe-
cialment útil per a la recerca especialitzada. Aquest
llibre, escrit pels professors Jordi Busquet, Sue Aran,
Francesc Barata, Pilar Medina, Silvia Morón i Rosa-
Àuria Munté, forma part de la col·lecció “Documen-
tos de estudio” de la Facultat.
Novetats editorials
04 Reportatge 16 Entrevista11 Opinió 22 Conversa02 Editorial01 Portada 30 Notícies 38 Llibres
Recommended