View
28
Download
0
Category
Preview:
DESCRIPTION
Comentaris i anotacions sobre el "pròleg a la segona edició" de la "CRÍTICA DE LA RAÓ PURA"
Citation preview
JOSEP ANTONI BERMDEZ ROSES.
KANT
I LA ILLUSTRACI.
COMENTARIS I ANOTACIONS SOBRE EL
Prleg a la segona edici de la CRTICA DE LA RA PURA".
Josep Antoni Bermdez i Roses
Material elaborat per a s de les seues classes.
Edici mar de 2014
Aquesta obra est subjecta a una llicncia de
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
INDEX
1.- CONTEXT HISTRIC. ........................................................................................ 5
1.-1 El context cientfic. .................................................................................................................. 5
1.-2 El context scio-poltic. ........................................................................................................... 6
2.- LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT. .................................... 7
2.-1 Per qu illustraci?. ............................................................................................................... 7
2.-2 La nova relaci passat-present-futur: ledat moderna. ...................................................... 10
3.- LARTICLE SOBRE LA ILLUSTRACI. ..................................................... 11
3.-1 La illustraci com a majoria dedat. ............................................................................... 11
3.-2 poca dillustraci, que no illustrada. .............................................................................. 12
4.- KANT I LA SEU OBRA. ..................................................................................... 13
4.-1 Les etapes de lobra de Kant. ............................................................................................... 13
4.-2 La Ra com a centre de la seua reflexi. ............................................................................. 14
5.- QU PODEM CONIXER? ............................................................................... 17
5.-1 El descrdit de la filosofia. .................................................................................................... 17
5.-2 La metafsica com a problema. ............................................................................................. 18
5.-3 Un examen a la situaci de les cincies. ............................................................................... 20
6.- DISTINCI A PRIORI - A POSTERIORI. ........................................................ 21
6.-1 Tipus de judicis segons la seua relaci amb lexperincia: a priori i a posteriori. .......... 21
6.-2 El judicis a priori: independncia lgica, que no temporal de lexperincia. ................... 23
6.-3 Caracterstiques dels judicis a priori. .................................................................................. 26
7.- COM S POSSIBLE EL CONEIXEMENT? .................................................... 26
7.-1 Els judicis a priori com a base del coneixement: el cas de la matemtica i la fsica. ........ 26
7.-1.1 Les facultats cognoscitives en Kant. ................................................................................... 29
8.- EL PROBLEMA A LA METAFSICA .............................................................. 34
8.-1 Per qu la metafsica s diferent? ......................................................................................... 34
8.-2 El gir copernic: la soluci per a la metafsica. ................................................................... 35
8.-3 La distinci FENOMEN-NOMEN. ................................................................................... 38
8.-4 L'nic coneixement possible s de fenmens. (Problema per a la metafsica). ................. 39
9.- LA METAFSICA PER A KANT. ...................................................................... 40
9.-1 La metafsica com a crtica de la ra. .................................................................................. 40
9.-2 La utilitat de la metafsica: de la ra especulativa a la prctica. ....................................... 41
9.-3 La tasca crtica front al dogmatisme. .................................................................................. 46
9.-4 La crtica com arquitectnica. .............................................................................................. 47
10.- LESTUDI DE LA INTRODUCCI. ............................................................. 50
10.-1 La distinci sinttic-analtic: una nova forma de classificar els judicis. ........................... 50
10.-2 Un pas ms: judicis SINTTICS a priori per a les cincies. .............................................. 51
11.- CONCLUSIONS DEL PRLEG I LA INTRODUCCI. ........................... 55
12.- PREGUNTES SOBRE ELS TEXTOS DE KANT. ....................................... 59
13.- BIBLIOGRAFIA. ............................................................................................. 67
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 5
KANT I LA ILLUSTRACI.
1.- CONTEXT HISTRIC.
Kant (1724-1804) comena a desenvolupar la part ms important de la seua
filosofia als darrers anys de la seua vida - a partir de 1781, quan ja tenia cinquanta-set
anys -, s a dir, a les darreries del segle XVIII. Aquest segle, que ha estat batejat com el
Segle de les Llums, s principalment important per a la nostra histria, per haver-se
produt a Europa - Frana, Anglaterra i Alemanya principalment - un moviment
intellectual (cultural, cientfic, poltic, social, filosfic...) sense precedents: la
Illustraci. 1 La Illustraci, per, no s un fet histric que aparega de sobte, sin que
com s natural t una srie de precedents que li van preparant el cam, tal com pot ser
el Renaixement (S. XV), la Reforma Luterana (S: XVI), i el triomf del racionalisme
(Descartes, S. XVII).
Aix doncs, caldria que abans daprofundir en les disquisicions filosfiques de
Kant conegurem una mica ms quin s el context on es desenvolupa la seua filosofia, i
quins sn aquells fets ms rellevants que ens poden a ajudar a entendre la seua obra i el
seu pensament.
1.-1 El context cientfic.
Pel que fa a la vessant cientfica, o del coneixement de la naturalesa, en aquesta
poca es dna un gran desenvolupament del coneixement matemtic de la naturalesa i es
produeix una gran eclosi de la cincia natural. s per aix que aquest segle XVIII s
considerat com a decisiu en les cincies, ja que s el segle on apareix la teoria de la
gravetat de Newton, que significa, a ms dun gran descobriment, la confirmaci
definitiva del la inducci i de lobservaci com a la base de la cincia, cincia que
notes 1 s enganys parlar en general de la Illustraci com si aquesta fos un moviment organitzat i
unitari; tot el contrari, aquest corrent de pensament, per qualificar-la dalguna forma, va tenir les seues caracterstiques diferents i diferenciades depenent del pas a que ens referim; aix doncs, caldria parlar
duna illustraci anglesa, duna illustraci francesa i duna illustraci alemanya. No obstant, pel que a nosaltres respecta, i en especial en all que expliquem sobre la Illustraci a lapartat LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT., anem a considerar-la com un moviment unitari, ja que les caracterstiques que
nosaltres anem a destacar, en tant que sn els punts ms bsics i comuns de la Illustraci, sn compartides
per les diferents illustracions nacionals. Una visi una mica ms extensa de les caracterstiques i peculiaritats
del segle XVIII i la Illustraci ens ho pot proporcionar la lectura, per exemple, de lentrada Ilustracin en CORTS MORAT: Jordi | MARTNEZ RIU, Antoni: Diccionario de filosofa en CD-ROM. Barcelona: Empresa
Editorial Herder S.A (endavant citat com Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder), i la del text de CASSIRER, les pgines de lapartat La forma de pensamiento de la poca de la Ilustracin del llibre La
filosofa de la Ilustracin. Mxico: FCE , Serie Breviarios.
(Dara endavant, la cita de la bibliografia, una vegada feta la primera, es realitzar si no sindica altra cosa citant sols el cognom de lautor i la pgina esmentada; a la pgina 67 es troba tota la relaci bibliogrfica).
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 6
necessita tamb dun mtode hipottico-deductiu com a mtode propi de raonament.
El mtode esdev doncs factor determinant a lhora de lavan cientfic, en basar-se en
una observaci directa i detallada del fenomen, i sobretot aquest s la mostra del gran
xit de laplicaci de les matemtiques a lestudi de lunivers.
En aquest segle fa per tant aparici una nova forma de coneixement, ja totalment
separada de lespeculaci filosfica, i que comenava a donar grans resultats. En
definitiva, en la cincia es produeix una sntesi dels aspectes ms rellevants de les dues
concepcions anteriors filosfiques: lempirisme i el racionalisme. (De fet, lintent de
Kant ser fer el mateix en lmbit de la filosofia). Aquestes dues concepcions, que
havien estat en pugna entre elles al segle passat com a concepcions oposades del fet
epistemolgic, no obstant, tenien una mateixa base que a partir del triomf d'aquest
mtode hipottico-deductiu queda ratificada: les dues, volien doncs, demostrar i
fonamentar la possibilitat d'un coneixement de la natura que partia i s'originava
exclusivament en les facultats humanes (b les sensibles o les intelligibles). I s que de
cap manera aquest coneixement depenia, com en els temps anteriors de la Revelaci, de
la intervenci divina, del dogma, de les Sagrades Escriptures. Lxit doncs de la teoria
de Newton representa en definitiva lxit de la ra humana com a facultat
capacitada per a conixer i explicar la naturalesa.
1.-2 El context scio-poltic.
Per un altra part, en aquesta poca tamb es viu amb entusiasme i efervescncia
els esdeveniments poltico-socials. Es viu i es veu a la Illustraci com un canvi didees
que promet encara ms avanos, ms novetats. Tots els principis que regien abans sn
qestionats i revisats. Pensem, per exemple, que en aquest segle es produeix la
REVOLUCI FRANCESA, amb lenderrocament de l'Antic Rgim (lAncien Regim),
s a dir la Monarquia Absoluta, que significa un canvi radical en la forma dentendre la poltica i la societat en general. La Revoluci Francesa podrem entendre-la com a
lesdeveniment histric principal de la Illustraci, i en ella es dna un canvi important
en el pensament poltic i social de lpoca: s passa de concebre a lindividu dintre de la
societat com un sbdit s a dir com aquell que est a les ordres dun poder superior a
sser ciutad aquell que t uns drets i deures amb igualtats de condicions amb
tothom. En altres paraules, fa aparici al camp del pensament poltic i social la nova
concepci del fet que s al poble on rau la sobirania.2
A partir dac es comena per tant a concebre a lindividu, a lhome, com
lagent, com el constructor duna societat basada en principis racionals (justcia,
igualtat, llibertat...); es creu per tant que la persona pot conscientment elegir els seus
fins i treballar per aconseguir-los.
notes 2 Un paper important en la denncia de les desigualtats entre els homes que la Illustraci realitz,
fou el que desenvolup Rousseau, que influ notablement en el projecte de Kant. (De fet ell batej a
Rousseau com el Newton de les cincies morals).
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 7
2.- LA ILLUSTRACI: UN CANVI DE MENTALITAT.
2.-1 Per qu illustraci?.
s interessant anar a la paraula en alemany, per entendre millor el seu significat.
Illustraci en alemany s Aufklrung, i s una paraula composta per una arrel -
klrung- i per un sufix -auf-. Klrung, significa literalment clarificaci, i b de Klar,
que s la paraula que significa, claredat, transparncia, intelligibilitat; per un altra part
auf s la preposici sobre, en, o lexpressi damunt de.3
En definitiva, la traducci literal dAufklrung, seria equivalent a aclarir, s
dir, fer clara, ntida, transparent una cosa, en posar llum sobre quelcom. Aix, els
Illustrats, entenien que all que heretaven del passat eren coses poc ntides, poc clares, i
la seua tasca era illustrar-les, aclarir. El pensament, s a dir, la ra, s all que ens
alliberar de tots aquests obstacles, i ens deslliurar de tota autoritat.4
La Illustraci pretn per tant introduir i instaurar un nou estil de pensar i
concebre les coses, a travs duna nova llum5, amb la qual es pretn moure el mn: la RA.
Aquesta s doncs el nou instrument de treball. La ra passa a ocupar un lloc
principal en la filosofia, i en general en tot el pensament. De fet tal com indica,
Cassirer, filsof estudis de la Illustraci6, si hi ha una paraula que resumeix les
notes 3 Hem agafat el terme en alemany, per qu s al capdavall el que utilitzava Kant, per el mateix
es pot observar en el terme angls enlightenment o el terme francs Lumire, tots dos relacionats amb la metfora lumnica. s ms b en catal i en castell on el mot per designar aquest moviment ha
adoptat el sentit menys lumnic i ms grfic dIllustraci.
4 En aquest sentit cal entendre precisament un esdeveniment que cap ressenyar, per la seua
importncia, com s l'aparici a meitat del segle, de l'Enciclopdia (1751-1771) de Diderot i D'Alembert,
que tenia com a objectiu no sols recopilar i sistematitzar els sabers existents, sin sobretot donar-los a
conixer i posar-los al servei de tothom i aix construir una societat humana ms lliure, ms racional i ms
autnoma. En definitiva el seu objectiu era illuminar el coneixement que havia estat enfosquit pel
dogmatisme.
No obstant tamb cal deixar ben clar que aquesta actitud de desconfiana envers el passat ja
est clarament en els inicis de la filosofia moderna, s a dir, en Descartes (DESCARTES, R.:Discurso del
mtodo ; Madrid: Alianza Editorial, El libro de bolsillo, 736, setena edici, 1984; vegeu la primer part, i en
especial la pgina 75); ara b, en Descartes aquesta actitud no s tant general com en la Illustraci, on no
afecta sols a lesfera del coneixement, sin tamb a la poltica, moral, religiosa
5 Destacar la importncia que durant tota la histria de la filosofia t l's de la metfora o les
metfores lumniques. De fet cal recordar que quan comenrem a veure el mite de la caverna de Plat,
mite en gran part inicitic de l'actitud filosfica occidental, aquest girava principalment al voltat de la
distinci foscor/ombres - llum, claredat; igualment Descartes, amb qui comena l' poca Moderna, torna a
utilitzar la metfora lumnica, en identificar la ra com a la llum natural. En aquest sentit es pot dir que la
Illustraci, tan preocupada per la novetat, torna a repetir aquesta operaci.
s per aix que s important deixar ben clar, que si b es cert el que hem dit abans respecte a
que la Illustraci, o millor dit, l'Edat Moderna, refusa tot all provinent del passat, cal matisar que es
refereix sols al passat ms immediat, s a dir, a l'Edat Mitjana. De fet el passat ms lluny, el passat de la
Grcia Clssica, no sols no s refusat, sin que en algun moment s posat com a model. Aix, si ens adonem
l'antecedent ms important de l'Edat Moderna, el pont entre aquesta i l'Edat Mitjana, que s el
Renaixement, precisament s'anomena aix perqu pretenia ser un renixer un tornar a actualitzar el mn
grec i rom. En definitiva la Illustraci pretenia ser una nova poca d'esplendor, de la mateixa forma que
la Grcia dels segles V i IV a. de C. havia esdevingut tamb una illustraci envers la cultura grega anterior.
6 Cassirer; op cit.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 8
creences i cosmovisions de lpoca s precisament la de ra: lpoca de la Illustraci,
s el temps de la Ra, que fins i tot la Revoluci Francesa acab convertint-la en deessa.
Cal pensar, a ms que aquest plantejament era relativament innovador. Pensem
que feia pocs segles sestava en una Edat Mitjana, on no s que la ra no s coneguera;
no, el que passava s que aquesta estava totalment supeditada i al servei de la fe i de la
religi que operaven no a travs de la crtica i de la reflexi, sin principalment a travs
dels dogmes i la imposici. La illustraci trenca la limitaci que lautoritat
religioso-poltica i la Revelaci havien imposat a la societat Medieval.
No obstant, la ra de la que parlem ac, no s per de la qual parlaven els
racionalistes, una ra totalment allada del mn dels sentits. Tot el contrari aquesta ra,
mant una estreta relaci amb els sentits, aquests sn la font de tot coneixement7. De fet
no podem confondre de cap manera la ra de la qual parla Descartes amb la ra
defensada pels illustrats, ja que en tant que el racionalisme cartesi propugna una ra
que s el principi absolut de tot coneixement, una ra que est per sobre de tot - i en
especial dels sentits -, la ra dels illustrats s concebuda des de la crtica implacable
que lempirisme, o si volem dir lilluminisme angls - especialment Locke - li
realitza.8
Aix doncs la ra illustrada no s un principi ni una substncia, sin ms b
s una facultat, una fora que va des dels fets (sensacions) fins els principis. En aquest
segle s busca, com ja hem dit, la sntesi de les dues concepcions filosfiques
anteriors (empirisme versus racionalisme). Ms b, realitzant una crtica histrica, es
vol mostrar com cadasc dels dos ha fracassat, i que hom no pot unilateralment prendre
part a favor ni dels sentits, ni de la ra abstracta.
No es concep la ra, com ho fan els racionalistes anteriors, com una regla que
capta i expressa les lleis i els fenmens amb anterioritat a les sensacions i lobservaci,
sin que mes b es mostrar la relaci ntima entre ra i sensaci.
I encara ms; donat que lespill en qu es miren els illustrats s la cincia,
aquesta ra no va a ser sols una ra abstracta dirigida sols al coneixement teric de la
natura. Ms b tot el contrari, aquesta facultat de la ra va a ser una ra eminentment
prctica, adreada a dominar i encaminar tan la natura com a medi fsic, com la
notes 7 Vegeu les primeres pgines del Prleg a la segona edici i sobretot el comentari a la distinci
origen-comenament que teniu a la pg. 24.
8
La razn cartesiana como fuerza nica, infalible y omnipotente haba sufrido, por obra de Locke, un nuevo contraste que la haba reducido a los lmites del hombre. En virtud de este
ajustamiento, la razn no pude prescindir de la experiencia por ser la fuerza rectora y organizadora
de la misma experiencia.
ABBAGNANO, N.: Historia del pensamiento. Volumen 5. La Ilustracin. Comienzos del Romanticismo. Madrid: Sarpe, 1988, pg. 47. Hom pot ampliar ms informaci sobre la diferencia entre el racionalisme i la Illustraci en lapartat 476 Caracteres de la Ilustracin del mateix Abbagnano, pg. 48 i segents.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 9
naturalesa humana tant personal com social - fins ara guiada per la religi -. En
definitiva s una ra ms humana i menys abstracta que la del segle anterior.9
Sintenta per tant seguir el model de les cincies naturals - les primeres que
s'havien basat en la ra -, que tan bons resultats li havia donat, i aplicar-lo a tot els
camps - la poltica, la filosofia, la societat, ltica...-. Tot havia destar analitzat i
discutit pel tribunal de la ra; des dels principis de les cincies, fins el fonaments de la
Religi o de la prpia Societat.10
La Reforma havia ajudat a a, especialment en el centre dEuropa, en deixar
interpretar els llibres sagrats a travs de la ra, fent desaparixer gran part dels dogmes
que impedien una evoluci. All on la reforma havia entrat, la Illustraci trobava, com
dir Kant, una comunitat de prnceps, funcionaris, sacerdots... ms disposats a tal tasca
reflexiva que lafavorien i animvem.
La Illustraci, resumint el que hem dit, es pot caracteritzar com una aposta per
la ra com a facultat de coneixement i dacci. Per conjuntament a aquesta defensa de
la ra, aquesta tamb es caracteritza per laparici duna forta conscincia de progrs: la
humanitat ha de deixar els residus del passat, i avanar cap a un futur que ser millor.
Apareix doncs una conscincia de novetat - s'est a lEdat Moderna -. Aix, tal com
indica Foucault,11 els Illustrats - o ms b Kant principalment -, parlaven de la seua
prpia poca, com una poca nova, que no repetia esquemes passats, sin que els
trencava, que introdua novetats. De fet, cal dir que el propi mot dIllustraci, va ser
posat per ells mateixos i no desprs pels historiadors, i a ms conscientment i amb
una finalitat. s ms, ells sabien que a era la primera vegada que es feia, que era la
primera vegada que una poca es posava nom a si mateix, que una poca sautopensava.
I tot a era possible perqu havia pres protagonisme aqueix nou instrument, la ra,
destacat ja, en inaugurar lpoca Moderna, per Descartes.
notes 9 Abbagnano, pg. 48
10 En definitiva, el principi rector de la Illustraci consisteix en:
llevar ante el tribunal de la razn a toda creencia o pretensin para ser juzgada y rechazada si se demuestra contraria a la misma razn. La crtica de la tradicin es, ante todo una
crtica de la revelacin religiosa
Abbagnano, pg. 48.
No obstant, tot i que la crtica a la tradici religiosa i a lautoritat daquesta fou important en el moviment illustrat, sembla ser que no va ser tampoc a la preocupaci central dels filsofs; Copleston ens
les pgines inicials dedicades a la Illustraci francesa ens matisa aquesta visi:
Pero el ejercicio de la razn era para los filsofos de la Ilustracin Francesa mucho ms que la simple crtica destructiva practicada en la esfera religiosa. La crtica destructiva era, por as
decirlo, el lado negativo de la Ilustracin. El aspecto positivo consista en el intento de entender el
mundo y, especialmente, el hombre mismo en su vida psquica, moral y social.
COPLESTON, Frederick: Historia de la Filosofa. VI-De Wolff a Kant. Barcelona: Ariel, Coleccin
Comvivium, 9, quarta edici, 1981, pg. 15 i segents.
11 FOUCAULT, Michel: Qu es Ilustracin? en Saber y verdad. Madrid: Ediciones de la Piqueta,
Genealoga del poder, 10, 1985, pg. 198-9.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 10
En definitiva, i per concloure, podrem resumir les caracterstiques principals
de la ra illustrada, que all que constitueix la columna vertebral de tot el segle
XVIII, dient daquesta que:
s portadora duna nova cultura, basada en principis de validesa universal
que abasta totes les nacions.
s invariable, s la mateixa per a tots els subjectes pensants, per a totes les
poques...
s autnoma, no depn daltres instncies (sentiments, sensacions...).
T una fora irresistible que es desplega i va desenvolupant-se
irresistiblement. (Idea de progrs).
2.-2 La nova relaci passat-present-futur: ledat moderna.
En aquesta poca sorgeix una nova concepci del passat. A les poques anteriors
per exemple lEdat Mitjana, aquest era concebut com a all a imitar, el temps on es
trobaven les veritats, la tradici que devem imitar i seguir. El present i el futur estaven
en funci dun passat que es devia dintentar repetir. El passat era per tant all
important.
Al S XVIII, la visi del passat s tota la contraria, el present, no t per funci
intentar repetir la tradici, el passat, sin ms b alliberar-nos dell. Al passat rau tota la
font dels nostres problemes:
A la razn se opone la tradicin que hace parecer verdaderos los errores y los prejuicios y que se vean como justos los privilegios y las injusticias, que tienen
sus races en un lejano pasado. De ah que el iluminismo sea esencial y
constitucionalmente antirracionalismo: es la negativa a aceptar la autoridad de la
tradicin y a reconocerle ninguna clase de valor.12
s el futur el que s esperanador. El que hem de fer s revisar i aclarir tot
el passat i pensar en el que vindr. Podem dir, per aix que sha donat un gran canvi en
la prpia autoconcepci del temps histric. De voler imitar el passat, s'ha canviat a tot el
contrari, a criticar-lo i refusar-lo. Amb aquest moviment illustrat es crea la convicci
que el futur ha comenat en aquesta poca. Lpoca illustrada viu orientat cap el
futur que ella enceta.
Aquesta poca que el moviment illustrat viu s tamb batejada, per aix, per ells
mateix com EDAT MODERNA, ja que sautoconcebia com un trencament radical
amb el passat ms immediat, amb les tradicions que heretaven.
La Modernitat en general, i la Illustraci13 en particular, es caracteritzen pel fet
de prendre els seus propis criteris dorientacions, del que cal fer, i refusar el
notes 12
Abbagnano, pg. 48
13 Encara que aquests dos termes, Illustraci i Modernitat, sovint els utilitzem com a sinnims, en
realitat no ho sn El primer terme fa referncia a un moviment intellectual concret (de finals del XVIII),
mentre que el terme Modernitat fa referncia a un perode i una forma concreta d'entendre la Histria que
continua
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 11
provinents dpoques anteriors.14 Les creences que abans estaven estancades en aquest
passat devien sser revisades i criticades per a progressar. En aquesta actitud hem de
remarcar la importncia que tingu en aquest gir tant la Reforma Luterana, com
laparici de langlicanisme en els segles anteriors, que signific un qestionament de la ferma actitud dogmtica del catolicisme rom, de la que abans ja havem parlat.
3.- LARTICLE SOBRE LA ILLUSTRACI.
3.-1 La illustraci com a majoria dedat.
En aquest article Kant planteja i exposa directament el que ac venem indicant.
El primer que ell fa en aquest article s donar una definici del que s la Illustraci. Per
a ell lindividu ha viscut fins el moment tutelat per altres, s a dir, no fent s de la
facultat que t de pensar i decidir lliurement per si mateix. Fins ara, sempre hi havia
alg
tutor que ha pensat per nosaltres, que ha decidit per nosaltres.
A, no s per, all que ens correspon com a persones. A nosaltres ens s
inherent la capacitat de raonar, de pensar a diferncia per exemple dels animals:
La peresa i la covardia sn les causes de per qu una part tan gran dels ssers humans malgrat que la natura els declara ja fa molt de temps lliures de direcci aliena (naturaliter maiorennes)-, romanen de bon grat menors dedat per tota la vida, i de per qu a altres els s tan fcil erigir-se en llurs tutors. (Pg. 63)15
Nosaltres som, per tant un animal que la naturalesa ha constitut com a animals
pensants, com a sers autnoms, capaos de construir la nostra prpia vida dia a dia.
Nogensmenys, a s precisament el que no fem, el que ens resulta costos; s ms fcil
que alg ho faa per nosaltres (peresa), i sobretot ens deslliura de tota culpa; si ens va
mal, la culpa, la responsabilitat s dels altres, mai nostra (covardia): s tan cmode ser
menor dedat. De fet aquesta minoria dedat, que nosaltres hem acceptat tan
gustosament, la portem arrossegant durant segles, i ha esdevingut quasi consubstancial
amb nosaltres, format, com indica una segona naturalesa.16
ve de la pgina anterior__________________________________________________ va ms enll d'aquest moviment concret. Concretament comenaria amb el racionalisme de Descartes
(segle XVII) i entraria en crisi a principi d'aquest segle, sense que existisca un acord sobre si continuem
encara en l'poca Moderna, o si ja l'hem superada. Per a ampliar una mica ms concepte dpoca Moderna i la nova visi del futur que en ella es planteja, es pot consultar HABERMAS,J.: El discurso
filosfico de la modernidad (Doce lecciones). Madrid: Taurus, Ensayistas, 290, 1989, pg. 15-18.
14 Aquesta idea que expressem ac s el mateix que est indicant Kant en el seua article qu s la
Illustraci amb les expressions "majoria d'edat" i "tutoria", i que tot seguit anem a comentar.
15 Sindica entre parntesi la pgina de ledici catalana del llibre VII de La Repblica elaborada
per la Universitat de Valncia, Collecci Educaci. Materials de Filosofia, 9.
16 Fixeu-vos com aquest raonament ens recorda en gran manera altra volta el que hem vist amb
Plat i el seu mite de la caverna. El presoner d'aquesta, que tan gustosament viu la seua esclavitud, no ha
fet ms que adoptar una segona naturalesa, aqueixa naturalesa ignorant, que no seria altra cosa que
aqueixa minoria d'edat kantiana; per recordeu, com, en parlar del sentit de l'expressi naturalesa
humana en Plat, indicvem que tenia tamb una segona accepci, la referncia a la naturalesa
continua
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 12
El problema de la societat, el problema de lindividu, no s que no puga pensar
per si mateix; la societat i la historia han estat les que sn no perqu nosaltres no
tinguem la capacitat de millorar-les, sin ms b perqu no hem volgut fer-ho, o perqu
no ens hem atrevit. La Illustraci consisteix precisament en donar aquest pas, en
alliberar-se daquesta incapacitat, daquest minoria, de la qual els nics culpables som
nosaltres: SAPERE AUDE. Kant en diu que hem de saber (sapere), per ms important
que a, el que cal destacar s que aquest saber sols vindr si ens atrevim (aude). La
Illustraci comporta doncs aquesta voluntat, aquest moment tic de voluntat; en
definitiva Kant ens diu:
Tingues coratge de servir-te del teu propi enteniment! (Pg. 63)
s doncs lenteniment, la ra la de cadasc, la que ha de servir-nos de guia
personal. CADASC, A TRAVS DE LA RA, HA DE PENSAR PER SI MATEIX.
La ra esdev central en la Illustraci, i en general en tota la Modernitat. I aquesta, que
s el centre de tot, ser el que Kant analitzar i reflexionar en les pgines que anem a
llegir i en general en tota la seua obra. En definitiva, podem afirmar que lindividu,
cadasc de nosaltres, s el destinatari ltim de la reflexi kantiana; s per aix lindividu
qui deu assumir-la, i amb aquesta voluntat i atreviment que esmentaven, esdevenir ell
agent de transformaci de la societat. Aquest article mateix, no s ms que laportaci
personal de Kant a aquest procs dillustraci, i lintent daccelerar tal procs.
A continuaci Kant reflexiona amplament sobre com sha dexercir aquest pesar
per si mateix, distingint entre ls pblic i ls privat de la ra, distinci que nosaltres
no abordarem, sin que passarem directament a la part final de l'article, que comena
remarcant la diferncia entre el que seria una poca illustrada, i una poca
dillustraci, que s de la que ell ens ha parlat.
3.-2 poca dillustraci, que no illustrada.
La diferncia s ben simple: una poca illustrada, seria aquella en la qual els
individus se serviren de la ra, s a dir, una poca en la qual ens guiarem racionalment i
no existiren obstacles a aquest regnat de la ra. Per una poca dillustraci, es aquella
poca, que segons Kant s la que ell est vivint, en la que comencen a vncer els
obstacles que impedeixen ls de la ra:
Aix no obstant, s cert que tenim clars indicis que ara sels obre el camp per preparar-se lliurement en aquest sentit i que a poc a poc va disminuint els
entrebancs per a una Illustraci universal o per sortir de la minoria dedat de qu ells mateixos sn culpables. Des daquest punt de vista, aquesta poca s lpoca de la Illustraci o el segle de Frederic. (Pg. 68)
En aquesta poca no regna plenament la ra, sin que encetem el cam, estem en
cam perqu aquesta puga sser usada sense cap problema; s a dir en aquesta poca,
encara no illustrada, els obstacles que impedeix illuminar el nostre coneixement
ve de la pgina anterior__________________________________________________ humana com a inquisidora, inquieta... Aquest sentit de naturalesa humana seria el que Kant arreplega sota
l'expressi que ara ens ocupa, sota l'expressi majoria d'edat.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 13
comencen a desaparixer. En especial Kant fa ac - dintre de tot el problema religis
posterior a la Reforma i Contrareforma - referncia a la religi com lobstacle principal,
com el principal tutor que ens impedeix ssers majors dedat.
En definitiva, lpoca de la illustraci, s doncs lpoca de la ra, i sobretot
lpoca de la crtica (Vegeu el Prleg a la primera edici de la Crtica de la Ra Pura),
ja que el que fem s a travs de la nostra facultat qestionar criticar els principis que
fins ara ens han guiat. Aquesta ra, i aquesta crtica seran doncs la font del progrs, o si
volem dir-ho daltra manera, la illuminaci, la illustraci, en tant que saber s progrs.
Acaba larticle Kant reflexionant sobre les repercussions que tindr en el poble ls
daquesta llibertat de pensar, llibertat de crtica que ara no entrarem, per, a analitzar.
Amb aquestes aproximacions, la que hem fet al context socio-poltic-intellectual
de lpoca, per una banda, i per altra, laproximaci o introducci que el propi Kant
realitza en aquest article concloem la introducci al segle XVIII i a la Illustraci. Per
aix, una vegada vist quin s lambient on es desenvolupava la filosofia de Kant,
passarem a parlar dels textos que a nosaltres ens interessen de lobra de Kant Crtica
de la Ra Pura.
4.- KANT I LA SEU OBRA.
4.-1 Les etapes de lobra de Kant.
Tradicionalment se sol dividir lobra de Kant en tres perodes diferents:
Al primer, que abasta fins lany 1760, les seues obres tenen un marcat inters per
les qestions de les cincies naturals, obres en les quals, aborda entre daltres temes
reflexions i estudis sobre astronomia, histria natural, terratrmols, meteorologia s
el que sanomena perode inicial.
Les del segon perode (1760-1781), sn obres ja clarament filosfiques, i en gran
part prefiguren i avancen els temes i problemes de la seua darrera etapa, que s la que
nosaltres treballarem; aquesta etapa s coneguda com el perode precrtic. En general
podem dir que en aquest perode es manifesta ja una preocupaci per la metafsica com
a problema i la possibilitat daplicar, dalguna forma el mtode de les cincies naturals
en aquesta disciplina. En definitiva, en aquest perode Kant descobreix ja la necessitat,
que desprs esdev el motiu central en la Crtica de la Ra Pura, de realitzar una
revoluci en la metafsica semblant a la que significa laparici en la fsica el
mecanicisme newtoni; o tal com diu Abbagnano:
En otras palabras, la filosofa debe hacer propio, segn Kant, el mtodo que Newton emple en las ciencias naturales.17
Lobra ms important daquest perode s la Dissertatio De mundi sensibilis
atque inelligibilis formas et principiis (De la forma i els principis del mn sensible i
notes 17
Abbagnano, pg. 151.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 14
intelligible, 1770), considerada com una mena desbs de la seua obra ms important
La Crtica de la Ra Pura.
El ltim i darrer perode, conegut tradicionalment com el perode crtic, comena
en lany 1781 que fou lany de la publicaci de la primera de les tres Crtiques, la
Crtica de la Ra Pura.18 Aquest perode i aquesta obra van a ser doncs aquells sobre els
que anem a fixar la nostra atenci.19
4.-2 La Ra com a centre de la seua reflexi.
Del que acabem de veure podem deduir de seguida una cosa: el concepte de ra
s doncs el central en Kant i especialment en aquest perode, tal com els ttols de les
seues obres ja ens indiquen. La fe en aquesta era el motor de tota la Illustraci, ja que
la crida a fer s de la ra, com hem vist, era la crida a realitzar la crtica de tot el que
hem heretat del passat. Per aix, el primer que calia fer, si es volia sser veritablement
illustrats, era criticar la prpia ra. La ra esdevindria poc illustrada si ella, que tot ho
vol analitzar i examinar, no s'apliqus a si mateix la seua prpia medicina.20 I s aix
el que va a fer, entre daltres el propi Kant.21
notes 18
Les tres obres centrals daquest perode, i per tant en realitat de tot el seu corpus, i que sn la
Crtica de la Ra Pura, la Crtica de la Ra Prctica, i la Critica del Judici, no sols tenen un ttol en part
semblant, sin que mantenen tamb entre elles, a nivell teric una interrelaci tal que les converteix en
leix vertebral de la seua filosofia i de la resta dobres daquest perode; s per aix que no s destranyar que aquest darrer perode, el principal de Kant, s sovint esmentat com el perode crtic.
(Aprofitem tamb aquest aclariment terminolgic, per tal de fer un altre aclariment sobre la cita
en aquests apunts; dara endavant citarem, per qesti de comoditat la Crtica de la Ra Pura simplement com a la Crtica; si per contra ens referirem a la Crtica de la Ra Prctica, o a la Crtica del Judici, ens
referirem a elles amb tot el seu ttol.)
19 Com tota divisi de qualsevol autor per perodes, aquesta cal prendre-la com una proposta. No
tots els autors hi estan dacord en la que acabem de fer; aix per exemple aquesta divisi, que nosaltres hem extret de lobra dAbbagnano, s diferent a la que realitza Copleston, el qual, prefereix un divisi de les obres kantianes en dos perodes, el precrtic - que abastaria les dues primeres etapes ara esmentades -,
i el crtic; daltres com Ruiz tamb la divideixen en tres etapes per diferents a les esmentades. Igualment, tamb existeix una disputa sobre el tall que cal fer entre cadascun, en especial en el trnsit del precrtic al
crtic; el problema s que entre laparici de la darrera gran obra filosfica anterior a la Crtica - la Dissertatio de 1770 -, i aquesta, transcorreixen ms de deu anys sense cap escrit sobre filosofia (en aquests
anys sols escriv quatre articles). s evident doncs, que hom pot dubtar de situar linici del perode crtic tant en 1770 com en 1781, aix com hom pot dividir tamb el que hem anomenat perode crtic en dos (Ruiz
Company). Aix, hem de prendre aquesta divisi, com qualsevol altra, en quelcom flexible, i sobretot com
una proposta orientadora.
20 Possiblement a que acabem de dir siga una de les grans diferncies de la Illustraci
alemanya, de la francesa i langlesa: cercar un mtode danlisi crtica per poder trobar els fonaments de
la prpia ra. El mestre de Kant, Wolff s el primer metafsic illustrat alemany, i el fundador del mtode de
la fonamentaci que culminar amb lobra de Kant.
21 La relaci entre la illustraci i el racionalisme en Kant queda molt ben expressada en lobra
dAbbagnano:
Kant identifica este racionalismo con el iluminismo; y en realidad, el concepto de la razn a que l llega est en la lnea de aquella elaboracin que haba comenzado con Hobbes y que el
iluminismo haba aceptado de Locke: o sea, en la lnea que ve en la razn un rgano autnomo y
eficaz para la gua de la conducta humana en el mundo pero no una actividad infinita y
omnipotente, que no tenga lmites ni condiciones.
continua
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 15
s per aix que lobra que nosaltres anem a estudiar - evidentment sols una
mnima part della -, s la Crtica de la Ra Pura, per qu en ella el que es fa s
precisament aix, analitzar, revisar, jutjar a la ra.22 I caldr criticar la prpia ra,
perqu, com veurem escrits en molts llocs, aquesta obra intentar respondre a la
pregunta - feta pel mateix Kant -: qu puc saber? 23
La ra, tal com ja hem apuntat, no s prpiament la ra de la qual parla la
tradici, sin que ell la concebr de forma diferent, tal com veurem. Ara per, cal
destacar que aquesta facultat de la qual parlem, la ra, no sols serveix com a font de
coneixement teric, per a conixer el mn, sin que tamb serveix per a guiar la nostra
vida des del punt de vista tic, s a dir, com font de coneixement prctic. Dit daltra
manera, la ra respondr a la pregunta qu he de fer, la ra resoldr doncs els problemes
morals, ja que lindividu illustrat, no s sols un individu que coneix o observa la
naturalesa, sin sobre tot s un individu que viu en una societat, amb altres individus
amb el quals ha de relacionar-se.
Ens trobem doncs front a dos camps diferents de la ra pura:
lmbit de la ra pura especulativa, que s la que ens ajuda a conixer el mn;
estem doncs en el camp del coneixement, de la necessitat. .
Lmbit de la ra pura prctica, que ens indica com hem dactuar; ens situem en
el camp de ltica. Ac la ra el que fa s ordenar i guiar la nostra conducta en el
camp de la llibertat.24
ve de la pgina anterior__________________________________________________ Abbagnano, pg. 147.
22
Ese examen, discernimiento y justificacin se llama crtica en el sentido original del trmino (en griego krinein: distinguir, juzgar, llevar ante el tribunal).
HFFE, Otfried: Immanuel Kant. Barcelona: Herder, Biblioteca de Filosofa, 21, 1986, pg. 49.
23
El mbito de la filosofa se reduce a las tres cuestiones siguientes: 1) Qu puedo saber?
2) Qu debo hacer?
3) Qu me est permitido esperar?
4) Qu es el hombre?
A la primera cuestin responde la metafsica, a la segunda la moral, a la tercera la religin,
a la cuarta la antropologa. Pero en el fondo, se podra reducir todo a la antropologa, porque las
tres primeras cuestiones llevan a la ltima.
(Logique., Pars: Vrin 1966, p. 25. Manllevat de Textos de Diccionario Herder de filosofa; Videre tamb B 833.)
24
Prctico es todo lo que es posible mediante la libertad. (B 828)
Me limitar a definir aqu los conocimientos terico y prctico del modo siguiente: el terico es aquel en virtud del cual conozco lo que es; el prctico es aquel en virtud del cual me represento
lo que debe ser. (B 663)
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 16
Cal advertir que encara que en els dos mbits parlem de la ra, les
caracterstiques de cadascun sn totalment diferents: el mn sensible, s a dir el del
coneixement, s el mn de la necessitat i que podem copsar a partir de la sensibilitat,
dels sentits; el mn del deure, el de ltica, est caracteritzat per la llibertat, llibertat que
ens obliga a actuar a travs d'una conscincia moral. De la mateixa forma que la ra
pura ordena el mn, s a dir, ens indica les lleis de la naturalesa, la ra prctica ens
mostra tamb lordre racional de la nostra conducta, o dit daltra manera, ens indica
tamb les lleis que han de governar la nostra acci (lleis que Kant anomena imperatius).
En definitiva, depenent del tipus d'objecte, o millor dit del tipus dinters (tema que
desprs tractarem en Habermas), la ra funciona duna forma o altra; es pot, i es deu,
parlar i diferenciar doncs entre ls especulatiu i ls prctic de la ra.25
No obstant destacar, per l'altre costat, la paraula que es repeteix en les seus tres
obres principals, la paraula Crtica: el que pretn Kant, com a bon illustrat s posar a
prova tot el saber que es t, tant el teric, com el prctic, d'ac que pugam parlar del
criticisme kanti, el qual pretn esbrinar quina s la font de validesa i de certesa tant en
els coneixements naturals i cientfics, com en els morals.
Nosaltres per, malgrat que reconeixem la primacia o major importncia de ls
prctic de la ra, ens fixarem principalment en ls especulatiu, i reflexionarem doncs
sobre la ra pura, o dit daltra manera, abordarem la teoria epistemolgica, la teoria del
coneixement.
notes 25
Veurem a en l'apartat La utilitat de la metafsica: de la ra especulativa a la prctica.
Remarcar per, que estem parlant de dos usos de la Ra, no de dos raons separades (Kant ho diu
explcitament al prleg de la Fonamentaci de la Metafsica dels costums). Aix, tot i que sovint utilitzarem
les expressions ra terica i ra prctica, no ens referim a dues facultats diferents sin a dos mbits
diferents als que sadre la ra pura, i en els que aquesta nica facultat, com veurem (B X),aborda els objectes de manera diferent; ra pura s doncs:
Nocin propia de la filosofa de Leibniz, pero que Kant difunde con su obra Crtica de la razn pura. Razn pura (Vernunft en sentido amplio) es la razn en s misma, esto es,
considerada como la facultad superior de conocer independientemente de la experiencia, la que
contiene los principios a priori del conocimiento, o la que legisla los principios o las condiciones a
que se ha de someter el conocimiento en general. Normalmente equivale a razn terica o
especulativa, pero, propiamente se divide en razn terica y razn prctica. La razn terica
o especulativa se refiere a lo que es, lo que se denomina conocimiento terico o especulativo;
mientras que la razn prctica se refiere al conocimiento de lo que debe ser, y que se denomina
conocimiento moral. Al estudio de las condiciones de la razn que hacen posible esta clase de
conocimiento, tanto en lo prctico como en lo terico, se le llama trascendental.
La razn pura en sentido estricto es, a diferencia del entendimiento, la facultad suprema en
el hombre que intenta llevar a su mxima unidad aquello que el entendimiento ya ha pensado. Su
contenido a priori son las ideas de la razn.
Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 17
5.- QU PODEM CONIXER?
5.-1 El descrdit de la filosofia.
Com diem abans, la pregunta a la qual respon lobra que nosaltres anem a
treballar, s la pregunta qu puc conixer. El que fa doncs Kant, en aquesta crtica s
analitzar el fet del coneixement cientfic i la resta de coneixements. Cal tenir molt clar
doncs quin s lobjecte que ell analitza. Kant no pretn conixer o analitzar nous camps
o objectes destudi, sin que, en tant que realitza una epistemologia, analitzar la
facultat o instrument amb qu coneixem. El seu treball s per tant reflexiu, s a dir,
vol conixer com coneixem. I per qu aquest inters? Per qu es planteja a?
Doncs el perqu es realitza aquesta pregunta, i perqu cal analitzar el fet del
coneixement, s perqu Kant, que viu en ple segle XVIII, on la cincia - en especial la
fsica - havia triomfat en dotar-se dun nou mtode de treball, veu al mateix temps, com
a la filosofia li passava el contrari.
Com ja hem vist en Plat, des dels seus inicis la filosofia, havia reclamat per a s
el ttol de cincia, depisteme; o per dir-ho recordant les paraules de Kant, la
metafsica reb, aix s en altres temps, el nom de reina de totes les cincies (A VIII), ja
que no sols era considerada la forma superior de coneixement, sin que fins i tot per
molts filsofs, era lnic coneixement veritable. Per contra la situaci contempornia de
Kant s la inversa. La cincia natural ha tingut en Newton i en molts altres abans el
seu mxim exponent, i havia deixat ben clar qui s el coneixement superior; a la
filosofia per li passava tot el contrari: les disputes entre les diferents escoles eren
interminables, no savanava de coneixement en coneixement, sin que tot el contrari,
en cada moment de la discussi es torna a replantejar els anteriors; tampoc hi havia
una unitat ni pel que fa ni als objectes destudis ni a la terminologia.
La filosofia, que en aquest moments es trobava centrada en la metafsica,26
estava totalment desacreditada, ja que tota la resta de coneixements havien progressat i
ella no. La metafsica fins el moment no oferia coneixement sin tan sols una srie de
presumptes coneixements, sostinguts sense dades ni raons suficients per fer-ho, i que
sovint venien a ser una espcie de dogmes de fe metafsics que cada filsof sostenia. s
per aix que Kant bateja a tots els grans sistemes metafsics existents fins el moment, i
realitzats com veurem sense una necessria reflexi crtica, com a metafsica
dogmtica. Per ell considera que lexistncia d'un coneixement especulatiu era
notes 26
La metafsica es lo nico que constituye realmente lo que podemos llamar filosofa en sentido propio. (B 879)
Tot i que ja hem utilitzat aquesta paraula, aquesta t unes matisacions filosfiques diferents segons
lautor de que es parle, per tal de tenir una mnima referncia del que podrem entendre per metafsica, valgans la definici que ens dona el Diccionari de la Llengua Catalana en CD-ROM de lEnciclopdia Catalana:
Cincia que tracta, en general, de realitats (o preteses realitats) ms enll del mn sensible o de la natura i, ms en particular, de lens i lsser, com tamb dels seus principis i atributs.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 18
necessari, encara que com s evident, no tal com sha donat fins ara, sin veritablement
com una cincia - amb igualtat de condicions que les altres -. Per aix, el que va a fer s
no construir una metafsica, ja que es trobaria amb els mateixos problemes que els seus
antecessors, sin analitzar all que la far possible.27
Kant analitzar com cal utilitzar la ra, que s la facultat de coneixement
intellectual, partint i prenent com a model com lutilitzen la resta de cincia. s a dir, si
la resta de disciplines ha aconseguit avanar, el que hem de fer s veure com han fet
possible aquest coneixement i per tant aplicar-lo al camp de la filosofia.
5.-2 La metafsica com a problema.
La metafsica, era concebuda des dAristtil, com la part centra de la filosofia;
de fet, la metafsica era considerada com la filosofia primera, en tant que socupava de
les causes primeres de les coses. Per entendre el que s cal acudir a la seua etimologia.
Aquesta paraula, dorigen grec, es descompon en dues parts: la paraula :,JV (meta) que significa ms enll o darrere de, i la paraula NLF46V (physic), que significa fsica, physis, naturalesa. s a dir la filosofia s principalment des de llavors metafsica, en
tant que ella s una explicaci superior a la fsica, una explicaci ms originria,
ms radical. O per utilitzar una expressi molt com en filosofia i que Kant recull a la
seua Crtica, la metafsica, en temps anteriors era considerada la reina de les cincies (A
VIII), lnic coneixement vertader. Per aix, tal com diu Hffe, Kant presenta a la
metafsica com a necessria i com a impossible al mateix temps.28 Necessria perqu no
vol renunciar a ella (o com direm desprs perqu s una tendncia natural de la ra), i
impossible perqu el fets i la histria aix ho han deixat ben pals.
Per si aix es podia afirmar en temps dAristtil, ja no era possible defensar-ho
en plena Illustraci. No li cap doncs a Kant altra possibilitat que intentar crear una nova
metafsica; i per fer-ho ell comena plantejant primerament aquestes dues qestions:
s possible la metafsica com a cincia?29
notes 27
Veure l'apartat La tasca crtica front al dogmatisme. No obstant, i simplificant podem dir que si
b Kant cal inserir-lo en la tradici illuminista alemanya, que havia donat peu a grans obres metafsiques -
en especial la del seu mestre Wolff -, ell fa variar el rumb daquesta tradici en rebre una important influncia de lempirisme angles - en especial de Hume -. (Vid. Abbagnano, pg. 157). La importncia daquesta perspectiva que obre Hume per a Kant es veu clarament reflectida en els Prolegmens:
Ho confesso amb franquesa: fou precisament ladvertncia de DAVID HUME la que fa molts anys em despert de lendormiscament dogmtic i la que don una direcci enterament diferent a les meves investigacions en el camp de la filosofia especulativa.
KANT, Immanuel: Prolegmens a tota metafsica futura que vulgui presentar-se com a cincia.
Barcelona: Laia, Textos filosfics, 7, 1982, pg. 65. (Endavant citat com Prolegmens).
28 Hffe, pg. 45. Videre en general tot lapartat 4.1 daquest llibre titulat El campo de batalla de
la metafsica.
29 Kant no es realitza aquesta pregunta envers altres disciplines, les quals sn ja una realitat, un
factum (fet); de la resta de les cincies, com anem a veure, es preguntar sols com sn possibles:
continua
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 19
Quin s lobjecte destudi de la metafsica?
Amb aquestes qestions sinicia, per tant, una tasca de revisi dels fonaments del
que shavia estat fent fins ara, o el que s igual, senceta una tasca crtica. I s que la
metafsica, si vol sser una cincia, ha dsser sotmesa al tribunal de la ra. Per,
cal destacar ac la paradoxa, i tal volta la dificultat del plantejament kanti. La
metafsica ha dsser sotmesa com hem dit, al tribunal de la ra; la ra s doncs el
jutge. Per al mateix temps cal tenir present que la metafsica s precisament lmbit on
es desenvolupa la ra, s a dir s la cincia que neix de la prpia ra, de forma que la
ra, no va a ser en Kant sols qui jutja, sin tamb qui s jutjada. Analitzar la metafsica
implica que la ra sautoanalitze, i indique ella mateix que s all que la fa possible.
(Aquesta autoreferencialitat de la tasca critica de la ra, la converteix en la tasca ms
difcil que ella ha de realitzar; A XI-XII).
A la pregunta doncs, de qui escriu o qui realitza la Crtica de la Ra Pura caldria
contestar que ms que Kant la realitza la prpia ra. Una tasca que el que vol en
definitiva s preparar el cam per a aquesta metafsica, metafsica que Kant no nega
d'entrada, sin simplement no creu possible que es puga construir tal com sintentava
fins ara. El que vol s fonamentar definitivament la metafsica, conduir-la pel cam
segur i aix evitar que vaja, com diu ell errant, 30 ja que lnic resultat que sobt de tal
caminar s la caiguda en lescepticisme (B VII).
Analitzem, com hem dit, les distintes cincies que ja han aconseguit respondre a
les dues preguntes que es feia Kant sobre la metafsica, i aix poder, imitant el seu
procedir, avanar nosaltres, donat que si la metafsica compleix les mateixes condicions
que compleixen aquestes cincies, ella tamb ho seria.
I aix s el que ell comena a fer al prleg de la segona edici de la Crtica, que
s el primer text que anem a treballar.31
Aix, podem plantejar, esquemticament la qesti aix:
Problema inicial La metafsica, s o no una cincia?
ve de la pgina anterior__________________________________________________
Se trata, pues,, de decidir la posibilidad o imposibilidad de una metafsica en general y de sealar tanto las fuentes como la extensin y lmites de la misma, todo ello a partir de principios. (A XII)
No obstant si de la metafsica s que realitza semblant qestionament i de la resta de cincies no,
caldria que pensarem per qu:
Preguntar si s possible una cincia pressuposa que es dubta de la seva realitat.
Prolegmens, pg. 60.
30 Veure la explicaci i les cites que sobre aquest tema es realitza a la pgina 35.
31 Encara que anem a intentar realitzar la nostra exposici seguint l'ordre dels temes conforme els
planteja Kant cal dir que ara de seguida que comencem la lectura del Prleg de la segona edici,
intercalarem, en la nostra explicaci, els primers apartats de la Introducci, que explicarem a la segent
secci, la nmero 6.-DISTINCI A PRIORI - A POSTERIORI.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 20
Plantejament del
problema
1. s un fet inqestionable que existeixen cincies, com per
exemple les matemtiques i la fsica.
2. Donat que existeixen algunes cincies, com sn possibles
aquestes?
3. Caldr analitzar els judicis de les matemtiques i la fsica per a
veuren les caracterstiques?
4. El resultat de lesmentada anlisi ens confirma que tots els
judicis cientfics sn dun tipus concret.32
5.-3 Un examen a la situaci de les cincies.
Abans per dentrar a analitzar les matemtiques i la cincia natural (fsica), fa
primer per una referncia a la lgica. Aquesta va ser la primera que segu el cam segur
de la cincia, ja en temps dAristtil; per aquesta, com a contrapartida, no ha
evolucionat des den. Per per qu trob ella tal cam tan aviat? Doncs pel seu objecte
destudi:
...perqu s una cincia que presenta amb detall i que prova de forma estricta nicament les regles formals de tot pensar... (B VIII-IX)
La lgica s una cincia en la qual lenteniment 33 l'nic que estudia sn les
regles del seu funcionament, s a dir, estudia les regles que el regeixen, que regeixen el
pensament. En aquesta cincia, en tant que lenteniment sestudia a si mateix no depn
de cap objecte i contingut extern, i per tan fa ms fcil la seua tasca:
en ella, per consegent, lenteniment no sha docupar sin de si mateix i de la seu forma. Molt ms difcil per a la ra hauria de ser, naturalment, agafar la
segura drecera de la cincia, perqu sha docupar no solament della mateixa sin tamb dobjectes. (B IX)
Per tant, la lgica s segura perqu lenteniment no tracta cap objecte extern,
per com acabem de llegir, a la ra que s la facultat que actua en la metafsica no li
passa el mateix. No s doncs un bon exemple; de fet ens tornem a trobar ac amb una
certa ambigitat, ja que si b a la lgica abans lhem qualificada com a cincia, Kant
matisa i indica que aquesta ms que cincia, en sentit estricte, s un vestbul, o dit amb
una paraula que ens s ja molt coneguda, s una cincia propedutica de la resta de
cincies.
notes 32
Com veurem ms endavant aquests judicis i ja explicarem el que s un judici, seran sinttics a
priori. (Pg. 51).
33 No cal confondre enteniment amb ra, ja que sn dues facultats diferents. De fet Kant no
explica les diferents facultats del coneixement en els textos que anem a treballar nosaltres, sin prpiament
en l'obra, on dedica a cada facultat un estudi concret. L'explicaci la podeu trobar en l'apartat 7.-1.1 Les
facultats cognoscitives en Kant.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 21
Passem doncs a les cincies en si.34 Kant comena parlant de les matemtiques
(que no diferencia ac de la geometria). Aquestes han aconseguit ser cincia tamb al
principi de la seu histria, per no amb tanta facilitat com la lgica, i per aix parla
Kant duna revoluci,35 que duria a terme Tales de Milet que no restaria en la vessant
sensible de la cincia, sin que es basa en la vessant intelligible o conceptual daquesta.
Per entendre en qu consisteix aquesta revoluci cal per que abandonem
momentniament la lectura del prleg i passem a la introducci. En concret cal que
expliquem la distinci entre a priori i a posteriori.
6.- DISTINCI A PRIORI - A POSTERIORI.
6.-1 Tipus de judicis segons la seua relaci amb lexperincia: a priori i a posteriori.
Kant, recordem, est comparant la metafsica amb les matemtiques i la fsica.
Totes tres diuen ser coneixement o cincia. Per no es troben les tres en una situaci
equivalent, ja que sols les dues darreres sn reconegudes per tothom com a cincies.
Caldria, primer, que nosaltres tingussim clar el que significa que aquestes dues siguen
cincies, i sobretot que esbrinrem com sn possibles com a tal.
Per donar una definici breu i senzilla del que s una cincia, podrem dir que
una cincia seria un conjunt denunciats o judicis, estructurats en un sistema sobre
un camp o objecte dinvestigaci.
El concepte judici cal tenir-lo clar ja que va a ser la base sobre la qual anem a
construir tota la filosofia kantiana:
un judici s un enunciat realitzat personalment per alg en el qual safirma o
nega la relaci entre dos conceptes un dels quals actua com a subjecte i laltre com a predicat.
Anem a veure per que el judicis que conformen les cincies, no sn de
qualsevol tipus, sin que corresponen a una tipologia concreta. Per, com podem
classificar els judicis? Les cincies sexpressen a travs de judicis, d'ac que Kant
utilitze com a via de treball lestudi dels tipus de judicis de les cincies, ja que aquests
sn els que els proporcionen certesa i aplicar-los, si s possible, a la metafsica.
Els tipus de judicis que sutilitzen a les cincies, els podrem classificar, en
primera instncia depenent de la seua relaci amb lexperincia:
notes 34
Obviem ara el pargrafs B X, que comentarem en lapartat 9.-2 La utilitat de la metafsica: de la
ra especulativa a la prctica. Ms concretament es comenta a la nota nmero 71, al pgina 43, en parlar
de la distinci conixer-pensar.
35 Kant parla en totes les cincies d'una revoluci o gir, i s per aix que autoconcep tamb la
seua filosofia com la realitzaci d'una revoluci o gir en la metafsica. Pel que fa a aquesta revoluci a les
matemtiques, nosaltres aprofundirem ms en ella, el que hem dit ara s una mena de presentaci, a la
pgina 28.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 22
A priori36 s el judici la formaci o origen del qual s independent37 de
lexperincia:
Dara endavant, doncs, per coneixements a priori entendrem no aquells que sesdevenen independentment daquesta experincia o daquella altra, sin els coneixements absolutament independent
de tota experincia. (B 2-3).
Exemples: Un triangle t tres angles.
2+2=4
Tot pare es mascle.
A posteriori s aquell judici - o aquell coneixement - que t el seu origen
en lexperincia:
A aquests diu Kant referint-se als coneixements a priori shi oposen els coneixements emprics o coneixements que o sn possibles ms que
a posteriori, o s, per experincia.(B 3)
Exemples Aquesta taula s verda.
Pere s ros.
El cos hum s ms gran que el duna formiga.
Aquest got sha trencat.
notes 36
Podeu ampliar aquesta distinci a priori / a posteriori amb lexplicaci corresponent extreta del
Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder:
(Del latn anteriormente y posteriormente)
Desde el s. XVII, se aplica a dos clases distintas de enunciados, cuando se considera la
manera como llegamos a saber su verdad. Son a priori aquellos enunciados cuya verdad se origina
en la misma razn, mientras que son a posteriori aquellos cuya verdad procede de su
concordancia con la experiencia. A priori significa, por tanto, con anterioridad a la experiencia, o
independientemente de ella, no en sentido psicolgico, sino en sentido lgico: no es necesario
recurrir a la experiencia para conocer que un enunciado es verdadero. A posteriori significa con
posterioridad a la experiencia. Los enunciados cuya verdad se conoce independientemente de la
experiencia, por slo la razn, son al mismo tiempo enunciados necesariamente verdaderos (no
pueden ser falsos y su opuesto es una autocontradiccin), mientras que los enunciados cuya
verdad se conoce mediante el recurso a la experiencia son enunciados contingentemente
verdaderos (pueden ser falsos y su opuesto es igualmente posible).
As pues, lo necesario puede conocerse a priori, mientras que lo contingente slo se
conoce a posteriori. No es necesario recurrir a la experiencia para saber con certeza que si
alguien es soltero, entonces no est casado, basta con conocer slo el significado de los
trminos, mientras que para saber si hay solteros infelices es necesario recurrir a los hechos.
Kant relacion esta distincin con la suya propia entre analtico/sinttico, admitiendo que los
analticos son a priori y los a posteriori son sintticos, pero que, adems, existen los juicios
sintticos a priori. Con la excepcin de Kant, suele mantenerse que los enunciados analticos son a
priori y los sintticos a posteriori. No obstante, M. Bunge sostiene la posibilidad de enunciados
analticos y a posteriori y S. Kripke afirma que no coincide la distincin a priori/a posteriori con la de
necesario / contingente.
37 Es important adonar-se que la paraula que ac hem utilitzat s independent, i no "anterior" per
aix no ens podem deixar guiar pel sentit semntic de la paraula a priori, i pensar que per a Kant significa
literalment anterior. Com expliquem ara mateix, l'anterioritat, de la qual s pot parlar en els judicis a priori,
s sempre lgica, per no necessriament temporal.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 23
Cal tenir ben clara aquesta distinci. Primer que res remarcar el que Kant
explicita a la primera definici. Si jo tinc un got de vidre a la m, jo s que si el deixe
caure a terra es trencar, i a ho s abans de deixar-lo caure, s a dir, s
independentment de lexperincia de trencar aqueix got en concret. s per tant a priori?
No, perqu com ell diu s independent duna experincia concreta, la de deixar
caure ara aquest got, per no de tota experincia, ja que, per qu s que es trenca?
Perqu ho he esbrinat de lexperincia. Si visqurem en un planeta, on el vidre fos
com el plstic, no podrem dir que el got de vidre es trenca en caure, ja que aquest judici
s a posteriori, s a dir depn de lexperincia, i lexperincia en aquest cas em diria que
no es trenca. Semblantment passa amb el judici sobre la grandria del cos de les
formigues; 38 s evident que per nosaltres aquest judici sempre el considerarem vertader
ja que no podem concebre el cas contrari. Per no obstant aquest judici, a diferncia del
dels a priori si que pot ser falsejat, almenys com a possibilitat (i si no que els ho diguen
als guionistes de Hollywood).
Per per contra, 2 +2 serien 4, encara que en el mn no existiren els nmeros (si
no existiren, no ho sabrem encara que a fos aix). Aix com un triangle tindr sempre
tres angles en qualsevol mn possible, ja que daltra manera no seria un triangle. s a
dir, aquest judicis afirmatius sn independents de lexperincia, sn doncs a priori, ja
que la seua veritat es basa en el principi de no contradicci, mentre que en el cas dels a
posteriori, la seua veritat depn sols de lexperincia.
6.-2 El judicis a priori: independncia lgica, que no temporal de lexperincia.
Per, si es fixeu, sembla que el que acabem de dir seria contradictori amb
lafirmaci inicial de la introducci, en la que Kant salinea totalment al costat
dempiristes com Locke i Hume:
No hi ha cap dubte que tot el nostre coneixement comena amb lexperincia (B 1)39
Qu passa doncs amb els judicis a priori, que hem dit que sn independents de
lexperincia? En fer la distinci a priori-a posteriori, hem fet referncia a lorigen o
procedncia de lexperincia. Ara parlem per, del comenament, que s diferent. I en
notes 38
Manllevat de BENNETT, Jonathan: La Crtica de la razn pura de Kant. 1. La analtica. Madrid:
Alianza Editorial, Alianza Universidad, 233, 1979, pg.27.
39 Ac Kant no est dient altra cosa diferent al que veiem en Plat, que malgrat el seu idealisme,
entenia que sols arribarem al coneixement partint de les qestions que l'experincia ens planteja. En Kant
tamb els sentits serien el motor del coneixement, sense ell no hi hauria coneixement. Una persona que no
tingus el sentit de la vista, del tacte, olfacte... per molta ment que tingus, no podria conixer res. Com diu
Copleston:
la facultad cognoscitiva, como l dice, no puede ponerse en ejercicio sino mediante la afeccin de nuestros sentidos por los objetos.
Copleston, pg. 211.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 24
aquesta aspecte Kant, com diem, accepta el punt de partena de lempirisme segons el
qual no hi ha cap coneixement que no comence amb lexperincia (els objectes afecten
els nostres sentits i a partir dac comencen les nostres facultats a treballar).40
Els empiristes doncs negaven lexistncia didees o coneixements innats (tal com
afirmaven els racionalistes). Per Kant no va a defensar la posici empirista que
implicava decantar-se del costat dels sentits menyspreant la ra. Per ell, i tal com
veurem ms endavant, sols pot ser la ra, tal com defensaven els racionalistes, 41. qui
notes 40
Kant amb la seua Crtica i la seua filosofia transcendental intenta superar aqueixes disputes
filosfiques interminables i sobretot estrils que tant descrdit havien dut a la filosofia. En concret ell intenta,
tot i que el seu plantejament del problema s ms ample, superar la disputa que els racionalistes i els
empiristes tenien sobre lorigen del coneixement.
Per tenir una visi sinptica de lempirisme podem acudir al que diu sobre ell el Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder.:
(Del griego :B,4D\", empeira, experiencia, de :B,4D@H, empeiros, experimentado; referido especialmente a las prcticas mdicas que no se apoyaban en teoras, sentido en que
todava se usa en la Enciclopedia francesa) La doctrina filosfica que sostiene que las ideas y el conocimiento en general provienen de la experiencia, tanto en sentido psicolgico (o temporal: el conocimiento nace con la experiencia) como en sentido epistemolgico(o
lgico: el conocimiento se justifica por la experiencia) Quienes dan forma sistemtica al empirismo son, sin embargo, Locke (1632-1704), Berkeley (1685-1753) y Hume (1711-1776). A
ellos se debe la versin clsica del empirismo, cuyos puntos fundamentales son: 1) la afirmacin
de que no existen ideas innatas y 2) que el conocimiento procede de la sensacin, o experiencia
interna o externa; de este modo afirma tanto la prioridad temporal del conocimiento sensible (el
conocimiento empieza con la experiencia) como su prioridad epistemolgica o lgica (el
conocimiento requiere de la experiencia como justificacin).
41 Racionalisme:
(Del latn, ratio, razn) En general, actitud filosfica de confianza en la razn, las ideas o el pensamiento, que exalta su importancia y los independiza de su vnculo con la experiencia En sentido estricto, es el racionalismo moderno que, como corriente filosfica, nace en Francia en el s. XVII y se difunde por Europa, en directa oposicin al empirismo, y que sostiene que el punto de partida del conocimiento no son los datos de los sentidos, sino las
ideas propias del espritu humano. Surge como reaccin a la orientacin filosfica medieval
puesta en crisis por las nuevas ideas del Renacimiento, que entre otras cosa renueva el
escepticismo de los antiguos, el espritu de la Reforma protestante que mina el principio de
autoridad doctrinal, y los xitos del mtodo cientfico impulsado por la revolucin cientfica.
El racionalismo moderno, revolucionario para su poca, y cuyos principales representantes son Descartes, su iniciador, Spinoza y Leibniz, representa no obstante una visin general del mundo y del conocimiento armoniosa, ordenada, racional, geomtrica y
estable, basada en el pensamiento metdico (de la duda o del mtodo more geometrico), la claridad de ideas (principio de evidencia) y la creencia en la estabilidad de las ideas (la doctrina
sobre la sustancia), y acompaada, en el terreno de las artes, por el clasicismo, mientras que,
en el lado opuesto, el empirismo representa una visin del mundo dinmica, cambiante, interesada
por la utilidad del saber, innovadora en teoras del conocimiento y de la sociedad, acompaada a
su vez en el mundo del arte por el barroco, de caractersticas opuestas al clsico. La estabilidad
del ser, frente a la confusin dinmica del devenir. La forma caracterstica de argumentacin racionalista excluye el recurso a la
experiencia y al conocimiento que proviene de los sentidos, y se remite exclusivamente a la razn, a la claridad y distincin de ideas y a la suposicin de que el buen pensar coincide
forzosamente con la realidad: conocer es conocer por la razn.
continua
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 25
done validesa i universalitat a aqueixos coneixements que adquirim sensitivament
Com diu al text lexperincia precedeix sempre temporalment al
coneixement -que no lgicament-.42 Sols a partir de la informaci que ens donen els
sentits tenim coneixements, per aix no significa que aquest siguen la font, o la
fonamentaci de tots aquests coneixements, tal com lempirisme, i especialment
Locke defensava.
De fet, com hem vist hi ha algun tipus de coneixement que s independent de
lexperincia. Es evident que els judicis a priori depenen de l'experincia dalguna
forma: els formem desprs43 de certes experincies i de relacionar-nos amb les coses.
En altres paraules:
Conocimiento puro a priori no significa conocimiento explcitamente presente en el espritu antes de que ste empiece a experimentar cosa alguna;
significa conocimiento no derivado de la experiencia, aunque no aparezca como lo
que normalmente llamaramos conocimiento sino con ocasin de la experiencia.44
Aix, per exemple el judici un triangle t tres angles depn de lexperincia,
en el sentit que sols si veiem triangles sensibles sabrem que un triangle t tres angles.
Per aquesta dependncia s sols pel que fa al comenament, a que sols si tenim
experincies sensibles ho sabem, per de cap manera s una dependncia lgica, ja
que aquest judici s independent del mn en que vivim, en tot mn possible un triangle
tindria tres angles, ja que aix sols dependr, tal com veurem,45 del fet de que tinga jo
intucions pures, s a dir, de que jo siga un sser espai-temporal. Per aix podem
assegurar que cap experincia possible contradiria un judici a priori.46 En el cas per
del got, s que hi ha una dependncia lgica, ja que depenent del mn on vivim, el got es
trencaria o no.
ve de la pgina anterior__________________________________________________ Diccionario de filosofa en CD-ROM- Herder.
42 Videre KRNER, S: Kant. Madrid: Alianza Editorial, Alianza Universidad, 188, segona edici,
1987, pg. 20.
43 Recordem com al text Kant diu que "en l'ordre temporal, cap coneixement precedeix a
l'experincia" (B 1).
44 Copleston, pg. 211; la negreta s nostra.
45 Videre la pgina 52.
46 El problema s en Kant prou ms complex del que sha plantejat ac, ja que en la necessitat
lgica o no dun judici no sols intervindr el que siga a priori o a posteriori sin tamb el que siga analtic o sinttic, distinci que explicarem desprs (apartat 6.-). s ms lafirmaci que acabem de fer sobre la no contradicci amb lexperincia dun judici a priori no ser problemtica en el cas del que judici fos analtic, ho ser molt ms en el cas que siga sinttic.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 26
6.-3 Caracterstiques dels judicis a priori.
Kant realitza a continuaci una matisaci, entre els judicis a priori i el judicis
purs. Pur s aquell coneixement que s a priori, i que a ms no cont cap element o
concepte afegit de lexperincia.47
Siga com siga, Kant continua ampliant la diferncia i les peculiaritats daquest
dels judicis a priori i a posterior. Aix podem afirmar que un judici pur a priori s:
necessari: ja que no es pot negar sense entrar en contradicci;48
universal: que es dona sempre, no admet cap contradicci.
En el casos de judicis a posterior, que tamb podem anomenar judicis de
lexperincia, no es donen aquestes caracterstiques. La universalitat, per exemple, en
els casos de lexperincia sempre s relativa (suposada o comparativa), ja que com
indica prov de la inducci. Jo puc afirmar tal com es feia uns quants segles abans que
tots els cignes sn blancs, per a sempre ser provisional, ja que ning massegura
a mi que en el futur no apareixer tal com pass un cigne que fos negre.
7.- COM S POSSIBLE EL CONEIXEMENT?
7.-1 Els judicis a priori com a base del coneixement: el cas de la matemtica i la fsica.
Kant fins ara ens ha parlat del que sn els judicis a priori, distingint-los dels de
lexperincia. Per el que en realitat vol s saber si sn possibles aquests judicis.
Considera inqestionable la seua existncia en les matemtiques. Per ell va ms
enll i creu que existeixen, no sols en aquest coneixement, sin en qualsevol
coneixement. s ms el coneixement com a tal no existiria, si no fos per aquest judicis
a priori:
...aquests sn indispensables per a la possibilitat de lexperincia mateixa (B 5)
De forma que no sols els judicis a priori sn independents de lexperincia, sin
que a ms aquest fan possible lexperincia. Si tots els nostres judicis fossin a
posteriori, s a dir tingueren el seu origen i validesa en lexperincia, significaria,
notes 47
Aquesta distinci, que sens dubte ara es difcil de veure-la clarament, ser ms entenedora
quan vegem desprs altra distinci, la d'analtic i sinttic, i puguem establir les oportunes relacions. No
obstant, en lapartat I i en lapartat II de la Introducci, Kant posa el mateix exemple (tot canvi t la seua causa) com a exemple de judici a priori pur B 3, i com a no pur B 5-. Hom sols pot entendre aquesta aparent contradicci si considera que es fruit duna imprecisi en ls del llenguatge. En el primer cas, en B 3, el mot canvi cal entendrel en el sentit dall que sesdev, tal com fa posteriorment en B 13 (veure all lexplicaci); en el segon cas, B 5, i tal com all mateix explicita, est fent referncia a efecte. B 3 ser doncs el que anomenarem un judici sinttic a priori, mentre que en B 5 s un judici analtic a priori.
48 Afirmar que un triangle no t tres angles s una contradicci lgica, un contrasentit. s necessari
que un triangle tinga tres angles. Per contra no s necessari que un got de vidre es trenque. Encara que
podem pensar que sempre passa al nostre mn, si visqurem en un altre planeta i no es trencara, no
passaria res, no seria una contradicci lgica.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 27
segons el que acabem de veure, que no serien en sentit estricte ni universals ni
necessaris. O dit daltra manera no podrem obtenir regles per ordenar la nostra
experincia. Kant est ac negant ac la teoria de Hume sobre el coneixement que ens
menava a lescepticisme. Per a Hume no sols tot coneixement comenava amb
lexperincia (cosa que com hem vist Kant tamb accepta) sin que a ms tot
coneixement prov i t el seu origen en lexperincia. A implica per a Hume, i ell
aix ho assumeix, que lsser hum no pot trobar en el camp de lexperincia, un saber
ferm i estable, sin que lnic coneixement que obtenim de lexperincia no s ms que
un saber probable. El propi Hume sintetiza magnficament la seu teoria al respecte en el
segent text:
Estamos determinados slo por la costumbre a suponer que el futuro es conformable al pasado. Cuando veo una bola de billar movindose hacia otra, mi
mente es inmediatamente llevada por el hbito al usual efecto, y anticipa mi visin
al concebir a la segunda bola en movimiento. No hay nada en estos objetos, abstractamente considerados, e independiente de la experiencia, que me lleve a formar una tal conclusin; e incluso despus de haber tenido experiencia de muchos efectos repetidos de este gnero, no hay argumento alguno que me
determine a suponer que el efecto ser conformable a la pasada experiencia.
Las fuerzas por las que operan los cuerpos son enteramente desconocidas.
Nosotros percibimos slo sus cualidades sensibles; y, qu razn tenemos para
pensar que las mismas fuerzas hayan de estar siempre conectadas con las mismas
cualidades sensibles?
No es, por lo tanto, la razn la que es la gua de la vida, sino la
costumbre. Ella sola determina a la mente, en toda instancia, a suponer que el futuro es conformable al pasado. Por fcil que este paso pueda parecer, la
razn nunca sera capaz, ni en toda la eternidad, de llevarlo a cabo.49
Aix per exemple, el concepte de causa - que per Kant ser com veurem, una
categoria pura a priori, s a dir independent de lexperincia - seria en Hume un
concepte derivat daquesta, que nosaltres construm a partir de les experincies, o ms
concretament i tal com ell indica, el construm a partir del costum.50
notes 49
HUME, D.: Compendio de un tratado de la naturaleza humana. Valncia: Revista Teorema,
1977, pg. 16. (Lemfasitzat s nostre).
50 Per profunditzar ms en el plantejament de Hume al que senfronta Kant es pot llegir de
HARTNACK, Justus: La teora del conocimiento de Kant. Madrid: Ctedra, Coleccin Teorema, sisena
edici, 1988, les pgines corresponent a la Introducci on parla sobre Hume (pg. 12-17).
Indicar per que per a Kant, i tal com explica clarament Copleston la situaci seria diferent, ja
que ell no considera que la connexi causal de la nostra ment nasca de lexperincia, com Hume; que pensa ell?:
El nio no nace, por ejemplo, con la idea de causalidad. Pero con ocasin de la experiencia su razn forma ese concepto por s misma. Es un concepto a priori en el sentido de
que no procede de la experiencia, sino que se aplica a ella y la gobierna en cierto sentido.
Copleston, pg. 207.
Ara b, no oblidem que dir que no procedeix de lexperincia, des del punt de vista de la dependncia lgica, no implica que no depenga daquesta dalguna forma temporalment -; aix doncs
continua
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 28
Estem avanant-nos una mica massa, i estem tocant en definitiva un punt central
en Kant, i que s precisament all ms noveds de la seua filosofia. s tracta del fams
gir copernic amb el que intenta recuperar aquesta seguretat per al coneixement, gir que
explicarem unes pgines ms endavant, en la secci El gir copernic: la soluci per a
la metafsica. Ara per cal que continuem on ens havem quedat.
Retornem doncs al Prleg i recordem on ens havem quedat. Havien quedat
parlant de la revoluci en les matemtiques, per no havem explicat en realitat en que
consistia. Ara ja podem dir en que consisteix. Consisteix en fer el que havia fet Tales, s
a dir, no extraure de les figures sensibles els conceptes, sin tot el contrari en extraure
les figures sensibles a priori - s a dir de forma independent de lexperincia - dels
conceptes. A partir de Tales el coneixement matemtic no s un coneixement sensible,
de lexperincia, sin un coneixement de conceptes i judicis purs a priori.51
Certament a no sembla molt difcil dentendre en el cas de les matemtiques,
donat que al capdavall els objectes dels qual aquesta tracta, i a s el que explica Kant
fent referncia a Tales, sn ells objectes intelligibles, conceptuals, sense aportaci de
lexperincia. Sn objectes que no tenim necessitat de veure, sin de concebre i pensar,
d'ac que desprs de la lgica fos la matemtica (i amb ella la geometria) la que trob el
cam segur de la cincia, amb anterioritat a la cincia natural (fsica). La matemtica s
cincia perqu hi ha una srie de conceptes i de judicis que no provenen de
lexperincia, sin que els posem nosaltres, ja que tot judici o concepte a priori no t el
seu origen en lexperincia, s a dir en all que coneixem, sin que ha de tenir
necessriament el seu origen en el qui coneix, s a dir, en nosaltres.
Per tant en tota cincia hi ha quelcom que la fa possible i que aportem
nosaltres amb anterioritat a tota experincia., que ho aportem a priori. I aix
mateix s el que se nadonaren els cientfics de la naturalesa (Galileu, Torriceli, Stahl)
quan, a ligual que pass amb les matemtiques, ells tamb enfilaren el cam segur de la
cincia:
ve de la pgina anterior__________________________________________________ la proposici que Kant posa com exemple de judici a priori en la fsica, tot el que sesdev t la seua causa, en recorda de nou Copleston que:
La proposicin depende de la experiencia en cierto sentido, a saber, que slo por la experiencia adquirimos la idea de cosas que ocurren, de acaecimientos. Pero la conexin entre el
predicado y el sujeto est dada a priori.
Copleston, pg. 214.
51 Tot i que no es exactament el mateix que indica Plat respecte de les matemtiques com a art
propedutiques, hom si que pot veure una certa analogia entre el que acabem de dir i el que deia Plat.
JOSEP A. BERMDEZ ROSES
KANT I LA ILLUSTRACI. Pg. 29
Van entendre que la ra noms se nadona del que ella mateixa produeix segons els seu propi projecte
Aix doncs, la prpia fsica ha dagrair la tan profitosa revoluci de la seua forma de pensar noms a lacudit de buscar en la natura (no imaginar en ella), dacord amb all que la ra mateixa li posa a dins, el que nha daprendre i de qu no sabia res per ella mateixa. (B XIII)
A ms, si recordeu, hem dit que els judicis a priori, que diem que sn els que
conformen les cincies, sn necessaris i universals (per contra dels a posterior que no
sn cap de les dues coses). Per definici, la cincia s un coneixement necessari i
universal. Lgicament s evident que ser aix si utilitza i sexpressa a travs de
judicis universal i necessaris, tal com sn els a priori. En resum, per a Kant una
cincia sempre est composta per judicis a priori.
I tamb en la fsica es donen - com acabem de citar - aquests judicis, tot i que
en ella es barregen dos tipus d'informacions; per una part la que prov a travs dels
sentits, a travs de lexperincia., i per altra part la que nosaltres aportem: una srie de
principis o coneixements a priori. No ens confonguem doncs, i pensem que Kant est
afirmant que absolutament tots els enunciats de la fsica siguen a
Recommended