View
9.739
Download
4
Category
Preview:
Citation preview
IES Alcarràs
IES AlcarràsEtapa ESO
Departament de Socials
La monarquia autoritària: Els Reis Catòlics
Etapa ESOL’Europa del segle XV
Cri
si d
emog
ràfic
a i e
conò
mic
a
Rec
up
erac
ió d
emog
ràfic
a i e
conò
mic
a
Finals de l’Edat Mitjana
Segle XIV
Començament de l’Edat Moderna
Segle XV
• La fam (males collites)
• Les guerres
• Epidèmies (Pesta Negra)
Descens de la població
Reducció del comerç
Guerres freqüents entre senyors feudals
• Revoltes rurals i urbanes
El creixement demogràfic i econòmic
L’ascens de la burgesia
L’enfortiment de la monarquia
La població i la producció agrícola van anar sortint de l’estancament en què es trobaven.
El desenvolupament del comerç va tenir com a conseqüència el creixement de les ciutats.
Va acumular grans capitals amb el comerç i les manufactures.
Gràcies a la creació de noves institucions de govern.
Etapa ESOLa monarquia dels Reis Catòlics
1469
Etapa ESOLa Península al segle XV
Regnes peninsulars abans de la unió de Ferran i Isabel
1479
Etapa ESOLa política interior dels Reis Catòlics
L’expansió territorial de la monarquia
L’objectiu era unir tots els territoris peninsulars sota la seva corona
1479
1515
Felip II
Castella i Aragó
Regne de Granada
Regne de Navarra
Portugal
1492Castella i Aragó no va formar un regne únic, només era una unió dinàstica.
Cada un dels dos regnes van mantenir les seves fronteres, la moneda, els impostos, les lleis i les institucions.
El Regne de Castella va integrar el regne de Granada per conquesta.El Regne de Navarra, aliat amb França, va ser annexionat i incorporat a Castella.Fruit de la política d’enllaços matrimonials de les fillles dels Reis Catòlics amb el rei de Portugal.
Etapa ESOConquesta del Regne de Granada
El 2 de gener de 1492 Boabdil lliure la ciutat de Granada als Reis Catòlics
La guerra s’havia perllongat durant 10 anys, des de 1482 a 1492.
Era l’últim reducte musulmà a la Península.
Etapa ESOLa política exterior dels Reis Catòlics
Política europea i internacional dels Reis Catòlics
Es va orientar en dues direccions
L’Atlàntic
Conquesta de les illes Canàries (1496)
Descoberta d’Amèrica (1492)
El Mediterrani i el nord d’Àfrica
Ocupació de Melilla (1497)
Ocupació d’Orà i Bugia (1509)
Conquesta de Nàpols (1505)
Etapa ESOMonarquia autoritària dels Reis Catòlics
De la monarquia feudal a la monarquia autoritària
ORGANITZACIÓ DE L’ESTAT
CASTELLA
SANTA HERMANDAD
(cos armat contra criminals)
CORTS (consultives)
de Castella,
de Navarra,
d’ Aragó,
de Catalunya,
de València
CONSELLS (consultius)
de Castella (Reial), d’Aragó, de Navarra, de la Inquisició,
dels Ordes militars
SECRETARIS D’ESTAT
VIRREIS (representants)
Aragó, Navarra, Catalunya, València, Nàpols, Sicília
Reformes en les institucions de govern
AUDIÈNCIA REIAL o CANCELLERIA
(controlava la justícia)
CORREGIDORS
(funcionaris reials)
COMPTADORIA REIAL
(recaptació d’impostos)
EXÈRCIT
(professional i permanent)
Etapa ESOMonarquia autoritària dels Reis Catòlics
La Corona d’Aragó
ORGANITZACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ
ARAGÓ
Van continuar vigents:
les institucions medievals,
els privilegis
i els furs
PACTISME
Les CORTS
de Catalunya
d’Aragó
de València
VIRREIS
Aragó
Catalunya
València
Eren els representants del monarca a cadascun
dels territoris de la corona
Antiga institució Nova institució
Etapa ESOOrganització econòmica
Economies oposades: Castella i Aragó
CORONA DE CASTELLA CORONA D’ARAGÓ
Economia RAMADERAAragó
Catalunya
València
Activitats comercials, estímul a la navegació, la manufactura i l’agricultura
Era el territori amb més esplendor econòmic comercial i activitat portuària
Predomini de l’agriculturaLa llana castellana va ser el principal producte d’exportació
La Mesta era una organització de ramaders
Economia AGRÀRIA
Aquest sector es va estancar a favor de la ramaderia
Economia orientada a l’ATLÀNTIC Economia orientada cap a la
MEDITERRÀNIADescobriment d’Amèrica
Agricultura i comerçEconomia ramadera
Etapa ESOEls grups socials
Quins eren els grups socials principals
CLASSES PRIVILEGIADES
NOBLESA
CLERGAT
Posseíen la major part de les terres.
Eren els amos dels ramats.
Havien perdut influència política, però van augmentar el poder econòmic.
CLASSES NO PRIVILEGIADES
PAGESOS
BURGESIA
Dedicats a activitats comercials i artesanals.
Vivien a les ciutats.
La majoria sense terres (situacions diferents).
Sotmesos a unes condicions de vida precàries.
Constituien la majoria de la població.
Recommended