View
2
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
Full inform atiu Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau núm . 80 abril 2008
Le s arm e s no e duq ue n,
m ate n!
Am b m otiu de la pre sència de
l'e xèrcit i e ls m ossos d'e sq uadra
al Saló de l'Ense nyam e nt, s'e stà
de se nvolupant la cam panya De s-
m i-litaritze m l'e ducació, de sm ili-
taritze m e l Saló de l'e nse nya-
m e nt, im pulsada pe r una vinte na
d'e ntitats (v. pàgina 5) . En e l
m arc de la cam panya s'h a
distribuït e ntre e ls visitants al
Saló un tríptic inform atiu i
tam bé s'h an e ditat carte lls.
Dijous, activiste s de la
Coordinadora van `protagonizar
una acció davant l'stand de
l'e xèrcit. Ve stits am b granote s
blanque s e s van situar davant
l'stand i e s van ve ssar pots de
pontura ve rm e lla pe r sobre , de s -
ple gant una pancarta am b e l
le m a "le s arm e s no e duq ue n,
m ate n! No e s va re gistrar cap
incide nt fins q ue e ls m ossos e s
van e ndur e ls activiste s i un
pare ll de pe rsone s q ue e nre -
gistrave n im atge s, una de le s
q uals fou sacse jada e ntre crits
propvocant m om e nts de tiban-
tor. Una de le s activiste s re sultà
contusionada al torçar-li brusca
i re pe tídam e nt e l braç pe r
e m portar-se -la. De sprés de
passar pe r un Ce ntre de salut
vam pre se ntar la pe rtine nt
de núncia e n e l Jutjat de guardia.
w e b Coordinadora: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tarragona.tine t.org
Re cone ixe m e nt-NoCom e rcial-Com partirIgual 2.5
Espanya
Sou lliure de : copiar, distribu ir i com unicar
públicam e nt l'obra i fe r-ne obre s de rivade s
Am b le s condicions se güe nts:
Re cone ixe m e nt. H e u de re conèixe r els crèdits de l'obra de la m ane ra e spe cificada pe r
l'autor o el llice nciador. Citant la proce dència Full inform atiu Coordinadora Tarragona
Patrim oni de la Pau.
No com e rcial. No pode u utilizar aq ue sta obra pe r a finalitats com e rcials.
Com partir am b la m ate ixa llicència. Si alte re u o transform e u aq ue sta obra, o e n
ge ne re u obre s de rivade s, nom és pode u distribu ir l'obra ge ne rada am b una llicència
idèntica a aq ue sta.
"Paraule s pe r la Pau" publicació de la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau
D.L.: T-1274-2005
Eq u ip de re dacció: col·le ctiu Tarragona Patrim oni de la Pau, Edita: Coordinadora Tarragona
Patrim oni de la Pau, Coordinació i m aque tació: Jose p Maria Yago Col·laboracions: Anna
Llúpia i Qu im Puig
Re corde u q ue pe r contactar am b la Coordinadora Tarragona Patrim oni de la Pau e ns pode u
trobar cada prim e r dium e nge de m e s a Paraule s pe r la Pau i cada dilluns, a le s 8 del ve spre ,
a Ram bla Nova, 9 7-2n Tam bé e ns pode u e nviar un e m ail a tgnapau@ tarragona.tine t.org o
trucar al 9 77221458 (h i h a conte stador).
w e b: h ttp://usuaris.tine t.org/tgnapau e m ail: tgnapau@ tine t.org
La re dacció del full no e s re sponsabilitza de l'opinió dels col·laboradors
pàgina 2 - m ate rials pe r la pau núm . 80 abril 2008
Mate rials de pau
L’anuari SIPRI és un inform e q ue
e s publica anualm e nt sobre
arm am e nt, de sarm am e nt i se gu-
re tat inte rnacional.
El SIPRI (Stock h olm
Inte rnational Pe ace Re se arch
Institute ) publica aque st inform e
anual de s de l 19 66, any e n q uè va
se r fundat pe r com m e m orar e ls
150 anys de pau ininte rrom puda
a Suècia.
A l’anuari e s publiq ue n dade s tan
significative s com q ue s'h a
incre m e ntat un 34% la de spe sa
m ilitar m undial als últim s de u
anys. L’inform e de staca a m és le s
dificultats pe r obte nir re solucions
pacífiq ue s e n e ls actuals con-
flicte s com e ls de l’Irac i Darfur
(Sudan) de gut a la pre sència de
grups arm ats no e statals q ue
com pliq ue n la ge stió.
El docum e nt tam bé e xposa e ls
re pte s de la com unitat
inte rnacional pe r al control i la
no-prolife ració de le s arm e s
nucle ars, analitzant la polèm ica
ge ne rada pe r l'Iran i la fabricació
de bom be s nucle ars a s is països
e urope us de l’OTAN.
La Fundació pe r la Pau conside ra
q ue la traducció al català
d’aque sta e dició de butxaca de
l’inform e SIPRI 2006 i 2007 és
una im portant aportació pe r
divulgar la cultura de pau a la
població de Catalunya.
Més inform ació:
Anuari SIPRI 2006 e n català
Més inform ació sobre l'anuari
SIPRI 2006 e n anglès
Fundació pe r la Pau
SIPRI
La Fundació pe r la Pau e n
publica cada any un re sum
e n català
pàgina 3 - m ate rials i paraule s pe r... núm . 80 abril 2008
Aque st die s d’abril a Tarragona
e stare m be n distre te s am b m ogu-
de s am unt i avall: le s une s de sa-
llotjant l'e spai autoge stionat, e l
CSOA La Colom e ra, de sprés de
q ue un judici “e xpre ss” (80 die s
justos de s de la de núncia fins a
la se ntència) se nte ncïi aq ue st e s -
pai, fins ara ple d’il•lusions i ac-
tivitats socials, a se r de nou un
h abitatge ok upat pe ls colom s i la
brutícia; le s altre s, anant d’un a
altre jutjat pe r de clarar q ue s í,
q ue e ns autoinculpe m d’h ave r
avortat, i q ue al 2008 se guim
de m anant aque st dre t de le s
done s.
En m e nys de tre s m e sos, e l
ce ntre ok upat i autoge stionat
q ue te nim a Tarragona, de s de
de se m bre passat, tornarà a se r
de nou un de tants e xe m ple s de l
dre t portat a la irracionalitat, e l
dre t q ue castiga l’ok upar -igno-
rant le s case s m orte s q ue te nim
a la Part Alta de Tarragona i e l
nostre dre t a un h abitatge digne
i a gaudir d’e spais pe r a ús
social- e nlloc de castigar l’e s -
pe culació i e l fe t de te nir un
im m oble buit i e n de sús, de ixant
q ue e s de te riori un patrim oni
q ue és de tots.
La m ate ixa irracionalitat q ue fa
q ue , e n m e nys d'un m e s, m és de
20 autoinculpade s d'avortam e nt,
d'un total de 170 pre se ntade s a
la província de Tarragona, h a-
gue m re but a casa citacions pe r
de clarar e n e l Jutjat sobre
l'e xe rcici d'un dre t q ue , a m és
d'insuficie nt i lim itat pe r uns
supòsits q ue de ixe n a la corda
fluixa done s i profe ss ionals, e s
pre te n lim itar m és e ncara, com
si e ls Jutjats, a m és, no
tinguéssin altre s fe ine s m és
urge nts.
És un ge st ultraconse rvador i de
control absolut q ue e n aq ue ste s
alçade s de l m ón e ncara e s
crim inalitzi l’ok upació d’un e spai
buit i oblidat pe r tal de tornar-li
a donar vida o e l fe t de vole r
de m anar e l dre t a de cidir pe l
nostre propi cos. Torne m e nre re
e nlloc de tirar e ndavant e n la
llibe rtat de tote s i tots. I un
gove rn q ue e s fa dir progre ss ista
h o pe rm e t.
La Cam panya pe l Dre t a
l’Avortam e nt Lliure i Gratuït
se guirà lluitant i pe r això, a
Tarragona i altre s llocs de
Catalunya i de l’Estat e spanyol
e s se guiran re collint auto-
inculpacions i e s faran con-
ce ntracions i accions, pe rq uè e ls
inte nts de coaccionar a le s
pe rsone s q ue h e m s ignat le s
autoinculpacions fe nt-nos de cla-
rar davant d’un jutge , fe nt pe r-
dre e l te m ps i e ls dine rs de tots
e ls contribue nts o e l ge st pe r a
de bilitar, no pode n re bre un
altre tipus de re sposta q ue no
sigui q ue se guire m lluitant pe ls
nostre s dre ts.
I pe r ce rt, parlant de
contribucions, aviat s’e nge garà
la cam panya d’Obje cció Fiscal,
pe r pode r de cidir, s i m és no, l’ús
d’una part de la nostra
contribució a le s arq ue s de
l’e stat.
Pe r a m és inform ació, re collida
de fulls d’autoinculpació o pe r
s ignar e l Manife st pe l Dre t de la
Done s a De cidir
w w w .caladona.org/conce ntracio
Paraule s pe r... una justícia justa
Re be ca Tom ás
Conce ntració pe r lliurar le s autoinculpacions davant el Jutjat de Tarragona
(foto El Punt)
pàgina 4 - els nostre s col·legue s de ... núm . 80 abril 2008
H e m os conse guido contactar con
Txose de l Grupo Antim ilitarista de
Bilbao, q ue se e ncontraba con
Aitzibe r (de su m ism o grupo) y
Carlos de AA.MOC Vale ncia, para
q ue los tre s nos contaran sus
im pre s ione s de e ste e xitoso OTAN
GAME OVER.
¿La e xpe dición del e stado
e spañol h a e stado inte grada
por q ué cole ctivos?
H e m os ido ge nte de l Grupo
Antim ilitarista de Bilbao, AA.MOC
Vale ncia, inte grante s de la March a a
Rota, Grupo Antim ilitarista Tortuga,
Plataform a por la De sm ilitarización
de Albace te ... Fué curioso q ue nos
e ncontráram os a unos cuantos
e studiante s e spañole s de Erasm us,
q ue se sum aron tam bién al OTAN
GAME OVER.
¿En q ué accione s y
m ovilizacione s h abéis e stado
im plicados, e stuviste is coor-
dinados todo el tie m po?
Estuvim os juntos tanto e n e l
e ntre nam ie nto para la acción e l
vie rne s com o e n la propia acción, ya
q ue e stábam os e n un grupo de
afinidad, de los q ue iba a inte ntar
allanar e l Cuarte l de la OTAN y
saltar la valla. En e l se m inario
poste rior q ue se organizó e stuvim os
m ás dispe rsos, la ge nte q ue no e s de
AA.MOC e stuvo m ás por otro lado.
H abéis h ablado de un e n-
tre nam ie nto q ue se organizó
para todos los activistas
ante s de la acción. ¿Es sim i-
lar éste a los e ntre nam ie ntos
q ue organizan los grupos
antim ilitaristas de AA.MOC?
Efe ctivam e nte , h a s ido un e ntre -
nam ie nto m uy s im ilar, con los
típicos baróm e tros de valore s,
jue gos de "role -playing" para sabe r
cóm o inte raccionar con la policía,
discusione s poste riore s e n grupos
pe q ue ños... Fué todo m uy
productivo. Ah , incluso re cibim os
“e ntre nam ie nto fís ico”, apre nde r a
tre par (con e scale ras de cue rda e tc).
¿Qué tipo de grupos de
Europa h an acudido: anti-
m ilitaristas, de acción dire c-
ta, pacifistas...?
Grupos sobre todo antim ilitaristas,
de acción dire cta. Nos h a
sorpre ndido q ue h abía m uch a ge nte
q ue ve nía a título individual, sin
ningún grupo de re fe re ncia. Se te nía
claro q ue se iba a una acción
dire cta, por lo q ue e so h a m arcado
e l pe rfil de los grupos asiste nte s.
Que re m os re saltar q ue h a h abido un
e xce le nte am bie nte de trabajo.
La acción consistía e n saltar
la valla del Cuartel de la
OTAN y allanarlo. ¿En q ué
m om e nto os de tuvie ron?
Com o h as dich o la acción consistía
e n saltar la valla de cuarte l de la
OTAN, q ue tie ne un gran pe rím e tro
y e so facilitaría e n te oría las cosas.
Los "inte rnacionale s" (así nos
llam aban cariñosam e nte los be lgas a
la ge nte de fue ra) e ram os unos
doscie ntos, y te níam os asignada una
parte concre ta de l pe rím e tro. Los
activistas be lgas e ran unos
se te cie ntos, ¡incre íble ! Se te cie ntas
pe rsonas asum ie ndo de te nción y e l
allanar un Cuarte l de la OTAN.
Los grupos de bían dispe rsarse por
e l pe rím e tro lo m áxim o posible , para
así ase gurar q ue h ubie se grupos
q ue pudie ran saltar la valla. Por
de sgracia, donde nos tocó h abía
m uch a policía, y no pudim os lle gar a
la valla... e n re alidad nue stra labor
fué com o h ace r de “ce bo”, e ra la
consigna si no conse guías saltar la
valla. La policía no se cortó al
de te ne rnos e n re torce r brazos,
propinar fue rte s e m pujone s y h asta
e n utilizar pe rros, pe ro con nosotros
al m e nos no sacaron los sprays ni e l
cam ión de agua q ue te nían
pre parado. Por cie rto, h abía m uch os
clow ns e n la acción, q ue tam bién
inte ntaron saltar la valla.
¿Qué tal h a sido el trato al
se r de te nidos?
La de te nción fué dura, pe ro e l trato
poste rior corre cto. En total
e stuvim os de te nidos unas cinco
h oras. Éram os tantos los de te nidos
q ue ni nos cach e aron al m e te rnos e n
los calabozos, por lo q ue
conse rvam os los m óvile s, cám aras,
e tc. Pare ce se r q ue h asta se h an
colgado e n Youtube im áge ne s e n los
calabozos de los de te nidos de l OTAN
GAME OVER...
¿Qué balance h acéis de e ste
OTAN GAME OVER?
La valoración e s m uy bue na, tanto la
ide a de h ace r una acción
inte rnacional de e ste tipo (con
e ntre nam ie nto incluído) com o e l
propio de sarrollo de la acción.
Tam bién valoram os m uy positi-
vam e nte e l se m inario poste rior de
dos días, de de bate y de propue stas
concre tas. H a h abido bue na sintonía
e ntre los grupos, y la acción h a
te nido una re pe rcusión m e diática
e spe ctacular. H ay q ue h ace r notar
q ue h a h abido activistas de h asta
die cis ie te paise s distintos.
La acción h a s ido dise ñada y
organizada por la ge nte q ue
organiza e l Bom bstopping, y e l
se m inario a m e dias con la IRG. Esta
h a s ido una acción inte rnacional
que calificam os de h istórica, por
núm e ro de ge nte im plicada, con
cole ctivos y activistas de tantos
paise s distintos... En la confe re ncia
se h a dado e l paso de q ue los
cole ctivos antim ilitaristas actúe n
coordinadam e nte e n todo Europa, y
ya h ay incluso una age nda de
trabajo. Se h arán accione s de sce n-
tralizada e n novie m bre , con e l le m a:
“W ar starts from e urope , stop w ar
from e urope " y probable m e nte una
acción ce ntralizada com o e ste
OTAN GAME OVER e n e l 2009 , por
e l 60 anive rsario de la OTAN
¿Qué m e jorarías y q ué
conse rvarías para futuras
convocatorias sim ilare s?
Pue de q ue m ás tie m po de trabajo e n
los grupos pe q ue ños ante s de la
acción, para pre pararse e l propio
grupo a nvie l logístico. H a h abido
una bue na labor de traducción, pe ro
se podía h abe r un e sfue rzo m ayor
con algunos m ate riale s. Por parte
de AA.MOC, nos q ue da la pe na de
q ue no h aya podido acudir m ás
ge nte de l e stado e spañol, cosa q ue
fortale ce ría m uch o la re d e urope a
pe ro cre e m os q ue tam bién e l
trabajo local. H a s ido m uy bonito.
¿Qué visión se tie ne de
AA.MOC e n los cole ctivos y
re de s e urope as?
Conoce n a los cole ctivos q ue
inte gran AA.MOC, sobre todo
de spués de coincidir e n las accione s
de Faslane 365. De ah í q ue le s
sue ne n cam pañas com o e l Re clam a
las Base s... Nos ve n com o ge nte con
e xpe rie ncia e n acción dire cta,
donde som os un re fe re nte , y le s
gusta m uch o e l punto h um orístico
de m uch as accione s de AA.MOC.
Entrevista publicada pe r
Antim iliaristas.org
OTAN GAME OVER
UN MILER D'ACTIVISTES TANQUEN L'OTAN
pàgina 5 - le s cose s q u e e ns afe cte n núm . 80 abril 2008
DESMILITARITZ EM L'EDUCACIÓ...
DESMILITARITZ EM EL SALÓ "ESTUDIA"
Enguany, l'e xèrcit h a e stat con-
vidat una altra ve gada a
participar al Saló de l'Ense nya-
m e nt "Estudia" de Barce lona (2
al 6 d'abril). Ente ne m q ue la
se va pre sència e n aq ue st e sde -
ve nim e nt e ducatiu no és ad-
m iss ible pe r le s se güe nts raons:
* Els valors q ue transm e te n le s
institucions m ilitars, l'obe dièn-
cia, la disciplina, e l patriarcat,
l'androce ntrism e o e l re curs a la
violència, contradiue n e ls valors
ve rte brals q ue h an de re gir
l'e ducació de l jove nt, l'autono-
m ia, l'e spe rit crític, la re spon-
sabilitat, l'e m patia, e l diàle g o la
solidaritat.
* La proposta q ue l'e xèrcit
ofe re ix als e studiants s'oposa a
la LOE, q ue s'inspira e n "l'e du-
cació pe r a la pre ve nció de
conflicte s i pe r a la re solució
pacífica d'aq ue sts, així com la
noviolència e n tots e ls àm bits de
la vida pe rsonal, fam iliar i
social", i s'orie nta a la conse -
cució de "la form ació pe r a la
pau, e l re spe cte de ls dre ts
h um ans, la vida e n com ú, la
coh e s ió social, la coope ració i
solidaritat e ntre e ls poble s."
* La pre sència de l'e xèrcit e n
aq ue st saló s'e m m arca e n la
cada cop m és incis iva parti-
cipació e n e ls e spais e ducatius.
L'e xèrcit e spanyol pre tén po-
te nciar l'e ufe m ística "cultura de
la de fe nsa" i "l'e spe rit m ilitar"
e ntre la jove ntut pe r m illorar la
se va de te riorada im atge pública
i pal·liar le s actuals dificultats
de re clutam e nt.
* La propaganda q ue e l jove nt
re p de l Ministe ri de De fe nsa és
e nganyosa, de sprèn una im atge
idíl·lica de la vida m ilitar i e dul-
cora e l pape r de le s force s
arm ade s e spanyole s e n e ls con-
flicte s bèl·lics. L'e xèrcit és
pre se ntat gaire bé com una ONG
d'ajut h um anitari, la q ual cosa
oculta e l se u rol de de fe nsa d'in-
te re ssos m és e spuris . En cap cas
s'inform a rigorosam e nt de le s
conse q üèncie s q ue e s de spre ne n
d'ingre ssar e n l'e xèrcit.
* En un conte xt on la se gure tat
h um ana s'h auria de m e surar
am b indicadors de sanitat, de
se gure tat alim e ntària, d'accés al
tre ball, de re spe cte als dre ts
h um ans, de conse rvació de l
m e di natural o de l dre t a
l'e ducació, transm e tre e sq ue -
m e s m ilitariste s com a solució
de ls proble m e s q ue afe cte n le s
nostre s socie tats és contra-
dictori i caduc.
Així, de s de l conve ncim e nt q ue
la m iss ió de le s institucions i e ls
age nts e ducatius és e l fom e nt de
la cultura, la ciència i e ls valors
de la convivència i la dive rsitat,
cre ie m q ue e xèrcit i e ducació
són conce pte s m anife stam e nt
antagònics. A m és, constate m e l
contrase ntit q ue suposa q ue un
gove rn de la Ge ne ralitat q ue e s
vanaglorie ja de pote nciar la
Cultura de la Pau am b ins-
trum e nts com l'Institut Català
Inte rnacional pe r la Pau, l'Ofi-
cina de Prom oció de la Pau i e ls
Dre ts H um ans, o e l Conse ll Cata-
là de Fom e nt de la Pau, convidi,
m itjançant e l De partam e nt
d'Educació, institucions m ilitars
al Saló de l'Ense nyam e nt.
Adve rtim , tam bé, la pre sència al
saló de cossos policials q ue
m assa sovint s'e xtralim ite n e n
le s atribucions q ue li són ator-
gade s de m ocràticam e nt, s igui
fe nt un ús de sproporcionat de la
força, s igui re prim int col·le ctius
q ue s'opose n al siste m a polític i
e conòm ic e stable rt.
És pe r això q ue m anife ste m e l
nostre fe rm re buig a la
pre sència de l'e xèrcit al Saló de
l'Ense nyam e nt "Estudia" i com -
m i-ne m e l De partam e nt d'Educa-
ció, e n q ualitat de coordinador, i
la Fira de Barce lona, e n q ualitat
d'organitzadora, a re tirar-li la
invitació pe r a le s e dicions
d'e nguany i le s prope re s.
Le s arm e s no e duq ue n,
m ate n!
* Pe rq uè no s’h a allibe rat le s
done s de l’Afganistan, ni tam poc
e ls h om e s ni e ls ne ns.
* Pe rq uè l’ocupació de l’Iraq no
h a portat la de m ocràcia al se u
poble , s inó torture s, m assacre s i
divis ions se ctàrie s .
* Pe rq uè e l m ón se gue ix girant
l’e sq ue na als pale stins, i donant
la m à als dirige nts israe lians
q ue e ls oprim e ixe n i m ate n.
* Pe rq uè avui Bush re pe te ix,
contra Iran, le s m ate ixe s
m e ntide s i am e nace s q ue Bush ,
Blair i Aznar van utilitzar contra
l’Iraq , fa 5 anys.
* Pe rq uè no e ns h e m oblidat
d’Abu Gh raib.
* Pe rq uè no vole m viure e n un
Guantánam o global.
* Pe rq uè le s m ajors arm e s de
de strucció m assiva són a m ans
de ls Estats Units.
* Pe rq uè le s gue rre s pe l pe troli
nom és e xace rbe n l’e scalfam e nt
global, apropant m és la
de strucció de l plane ta.
* Pe rq uè le s culture s de l m ón
conne cte n a la ge nt i prom oue n
la pau; le s bom be s i e ls tancs
nom és m ate n.
* Pe rq uè te níe m raó e l 2003,
q uan m ilions de pe rsone s de tot
e l m ón vam sortir al carre r
contra la gue rra.
* Pe rq uè ara, igual que fa 5
anys, e l m ovim e nt antigue rra
inte rnacional e ns crida a
prote star a tot e l m ón.
* Pe r tot això, i pe r m ile rs de
m otius m és, h e m de sortir al
carre r e l 15 de m arç i tornar a
cridar:
No a la gue rra!
Ara, com fa cinc anys... No a la gue rra!
Acció com m e m orativa agre ssió contra Iraq - 15 M
pàgina 6 - conflicte s "oblidats" núm . 80 abril 2008
pàgina 7 - els nostre s te m e s núm . 80 abril 2008
Arm e s i Re viste s Cie ntífiq ue s
En aque sta socie tat te cnològica i
cie ntífica e n q uè vivim , le s
re viste s cie ntífiq ue s te ne n una
gran im portància, ja q ue
se rve ixe n pe r arxivar i donar
difusió als re sultats cie ntífics. El
pre stigi de le s re viste s e stà
basat e n la im portància de ls
re sultats q ue publiq ue n. Un de ls
paràm e tre s m és im portants pe r
avaluar e ls inve stigadors és
pre cisam e nt e l pre stigi de le s
re viste s on publiq ue n e ls se us
re sultats.
Molte s de le s re viste s
cie ntífiq ue s e stan publicade s pe r
grans grups e m pre sarials i, a
través de le s subscripcions de
le s bibliote q ue s i ce ntre s
d'inve stigació, obte ne n
im portants be ne ficis . Val a dir
q ue , tot i q ue la im m e nsa
m ajoria de ls re sultats q ue e s
publiq ue n actualm e nt h an e stat,
alm e nys parcialm e nt, finançats
pe r organism e s públics, l'accés a
aque ste s re viste s no és lliure
s inó q ue cal e star-h i subscrit.
Entre e ls grups m és im portants,
h i h a e l grup Re e d Else vie r, q ue
publica re viste s tan im portants
com Th e Lance t, re vista de
re fe rència e n l'àm bit m èdic.
Tam bé de se nvolupa com m olte s
altre s activitats. Entre aq ue ste s
activitats, una pe tita, pe rò
profitosa divisió de dicada a
l'organització de fire s va
e nce ndre la indignació de la
com unitat cie ntífica. Aque sta
divisió, anom e nada Re e d
Spare h e ad, organitza im portants
fire s d'arm am e nt, com la DSEI
de l Re gne Unit, incloe nt-h i la
ve nda de bom be s de dispe rsió 1.
En re sposta a aque sta activitat
tan poc lloable de Re e d Else vie r,
s'iniciare n durant e l 2005 i 2006
dive rse s cam panye s d'abast
inte rnacional e ncam inade s a q uè
l'e m pre sa de ixés d'organitzar
aque ste s conve ncions. Molts
cie ntífics vare n de ixar d'e nviar a
publicar re sultats a re viste s de l
grup Else vie r, m olts re ce nsors
vare n de ixar de fe r avaluacions i
e s publicare n article s e n re viste s
e spe cialitzade s i diaris on e s
posava de m anife st la
incom patibilitat de publicar
re viste s m èdiq ue s i prom oure
fire s d'arm am e nt alh ora. Fins i
tot e ls e ditors de Th e Lance t
vare n publicar una e ditorial on
e xigie n q ue l'e ditorial “e s de sfés
de q ualse vol ne goci q ue
am e naci la vida h um ana,
e spe cialm e nt la civil, així com la
se va salut i e l se u be ne star” 2.
Finalm e nt, i de gut a tote s
aq ue ste s pre ss ions, Re e d
Else vie r va com unicar l'1 de
juny de 2007 q ue de ixaria e l
se ctor de salons de de fe nsa e n
la se gona m e itat de l 2007 i q ue ,
pe r tant, de ixaria d'organitzar
fire s d'arm e s.
Més e nllà de la q üe stió sobre s i
és gaire ètic dir q ue no e s vole n
organitzar fire s d'arm e s al
m ate ix te m ps q ue e s ve n la
divisió de dicada a fe r-h o
(pe rq uè h o facin uns altre s e n
com pte s d'e lls), cre ie m q ue
aq ue sta és una victòria m olt
significativa e n la lluita contra e l
com e rç d'arm e s i un pas
e ndavant e n la conscie nciació
de ls cie ntífics e n le s aplicacions
i e ls re sultats q ue produe ixe n.
Anna Llupià i Quim Puig
1 Sh ah , Sae e d. "Cluste r bom bs on offe r at arm s fair de spite sale s ban", Th e Inde pe nde nt,
2005-09 -14.
2 h ttp://w w w .caat.org.u k /pre ss/arch ive .ph p?url=09 09 05prs
El passat 15 de m arç e s
va com m e m orar, arre u
del m ón, el cinq uè
anive rsari de l'agre ssió
contra Iraq .
A Tarragona vam tapar
la base de l'e stàtua dels
de spullats am b una
pancarta alusiva i vam
pujar pe r la Ram bla
Nova dibu ixant silue te s
de cadàve rs am b
inscripcions re fe re nts
al nom bre de m orts,
de splaçats...
M e ntre stant anave m
llegin el m anife st de la
Plataform a Ature m la
Gue rra, q u e trobare u a
la pàgina 5.
Ara, com fa 5 anys… NO A LA GUERRA!
pàgina 8 - la contraportada núm . 80 abril 2008
De s de 19 9 7, s i m és no, Tarragona ve
acollint re gularm e nt e n e l se u port
vaixe lls m ilitars de l'OTAN i de la VIa
Flota de ls EUA, se nse cap control sobre
e l se u tipus d'ar-m am e nt i am b la
possibilitat q ue alguns s iguin de
propulsió nucle ar. Joan Miq ue l Nadal i
Lluís Badia, e n aq ue ll m om e nt, alcalde
de la ciutat i Pre s ide nt de l'Autoritat
Portuària, re spe ctivam e nt, van lide rar
una cam panya, q ue va incloure ge stions
am b autoritats m ilitars a W ash ington i a
Madrid, pe r tal que Tarragona
e sde vingués se u logística de ls vaixe lls de
la VIa Flota de ls EUA. En aque ll m om e nt
l’e q uip de gove rn de l’Ajuntam e nt, q ue
va m ostrar e l se u suport a la cam panya,
e stava form at pe r re pre se ntants de CiU i
de l PSC. Els argum e nts pe r im pulsar la
cam panya e s van basar e n suposats
be ne ficis e conòm ics pe r a la ciutat.
Poste riorm e nt e ls argum e nts h an donat
pas a d'altre s q ue e ns pre se nte n e ls
vaixe lls de gue rra com a garants de
suposade s ope racions "h um anitàrie s".
Més re ce ntm e nt, uns i altre s fan
re fe rència a "obligacions de rivade s de
conve nis bilate rals e ntre Estats". Abans
q ue e ls ate m ptats de l’11-S justifiq ue ss in
l’adopció de “m e sure s de se gure tat” i
re striccions de le s llibe rtats civils, e ls
argum e nts e sm e ntats e s van barre jar
am b l'e spe ctacle de ve ure m àquine s
flotants sofisticade s o com èdie s
propagandístiq ue s sobre volunta-riosos
m arins q ue fan tasq ue s socials.
Finalm e nt, la e xpe riència dram àtica de
poble s oprim its com l'iraquià i l'afganès -
conve rtits e n víctim e s de "danys
col•late rals"- m ostra la crua re alitat i fa
caure la disfre ssa: e ls vaixe lls i e ls se us
tripulants no són m és q ue e ine s de
m atar. Le s e scale s q ue fan le s
e m barcacions e stan conside -rade s de
rutina, utilitzant e ls se rve is portuaris pe r
aprovisionam e nt i pe r fe r le s re paracions
q ue conside rave n adie nts, a banda
d'ope racions m és opaque s q ue , clar e stà,
no transce nde ixe n. En aque st se ntit, i
com a e xe m ple , e ns h e m assabe ntat de
transports de trope s utilitzant port i
ae roport de l Cam p de Tarragona,
m aniobre s m ilitars am b instal•lació de
cam pam e nts e n e l port i transports
m ilitars am b tre n i, com no, de la visita
constant de vaixe lls de gue rra provine nts
de l’Iraq . La pre sència de ls vaixe lls de la
VI Flota de ls EUA i de l'OTAN no e ns
agrada pe l q ue suposa de m ilitarització
de la ciutat; pe r la nostra disposició a
viure se nse la prote cció de ls arm am e nts;
pe rq uè no cre ie m e n la força pe r a
vènce r s inó m és aviat e n e l diàle g pe r a
convènce r; i pe r la m anca d'infor-m ació i
e l se cre tism e inh e re nt a la lògica m ilitar
q ue , a m és, com porte n riscos im portants
pe r a la població. Pe nse m q ue la Pau i la
se gure tat de ls nostre s fam iliars, am ics i
ve ïns són m assa im portants pe r de ixar-
le s e n m ans de ls polítics profe ss ionals
q ue sovint nom és e s pre ocupe n
d'aconse guir q uote s de pode r pe r posar
al se rve is de ls se us inte re ssos pe rsonals
o de grup.
Si cre us q ue te ns alguna cosa a dir
vine cada prim e r dium e nge de m e s
a le s 12 h a la Plaça de la Font a
Paraule s pe r la Pau
Manife st "Paraule s pe r la Pau"
Tot m atant al pe dagog
L’any vine nt farà ce nt anys q ue
van afuse llar al pe dagog
llibe rtari català France sc Fe rre r
i Guardia, pre cursor al nostre
país de l’e ducació conjunta de
ne ns i ne ne s , de form ar-los am b
e spe rit crític i lliure , d’e nse nyar
obje ctius i continguts am b la
re alitat palpable i no am b la q ue
s’im posava de s de l’e sglésia i la
socie tat be ne stant, úniq ue s
patrone s de l’e nse nyam e nt de
l’època. Us pre guntare u q ue va
fe r aq ue st h om e pe rq uè
l’afuse lle ssin. Els càrre cs ja e ls
h e e num e rat, obje ctivam e nt no
va fe r re s pitjor q ue la fe ina
pe dagògica anom e nada.
Fa ce nt anys ja te nie n clar q ue
conde m nar algú am b aque sts
càrre cs e ra de l tot im m oral,
ignom iniós i im possible de
justificar davant la socie tat, pe r
això e l Pode r va fe r allò que tant
li agrada: m untar una tram a i
trobar una bona e xcusa pe r
inculpar al pe rillós pe dagog.
Fe rre r i Guardia ja h avia sigut
jutjat i absolt tre s anys abans
pe r e star vinculat a l’inte nt
d’assassinat d’Alfons XIII q ue
Mate o Morral, e x-bibliote cari de
la se va e scola, va fe r a Madrid.
En aque ll cas va pode r
de m ostrar la se va innocència,
tot i q ue e l pode rosos van
aconse guir tancar la se va Escola
Mode rna a Barce lona.
Pe rò e l 19 09 va se r jutjat i
conde m nat a m ort pe r se r
instigador de la Se tm ana
Tràgica a Barce lona, una re volta
popular q ue e s va ge ne ral arre l
de la m obilització de re se rviste s
pe r la gue rra de l Marroc i e l se u
e m barcam e nt al port de
Barce lona. Una re volta
antim ilitarista portada a te rm e
pe r una població farta de le s
gue rre s colonials, de
l’e nviam e nt de la població am b
m e nys re cursos i q ue anava a
una gue rra am b m ort q uasi
se gura. Barce lona e s va aixe car
i durant una se tm ana le s
barricade s van tapar e ls carre rs,
le s e sglésie s van cre m ar i e l
poble va fe r se ntir la se va ve u.
Pe r al Pode r, Fe rre r I Guardia va
se r e l culpable pe rfe cte pe r
pagar le s ànsie s re volucionarie s
i antim ilitariste s de l poble . De
re s no van se rvir le s prote ste s
populars i inte rnacionals
de m anant la se va llibe rtat, e n e l
q ue e ra un cas clar de re ve nja
política i social. El darre r càrre c
de l pe dagog va se r inte ntar
im pe dir e l re clutam e nt de
“q uintos” a la gue rra de l
Marroc. D’això fa 9 9 anys.
A la se va època e l diari britànic
Th e Tim e s, poc sospitós de se r
re volucionari, va publicar arre l
de l se u afuse llam e nt q ue "Por
ne glige ncia o e stupide z, e l
gobie rno h a confundido la
libe rtad de instrucción y
concie ncia, e l de re ch o innato a
razonar y e xpre sar su
pe nsam ie nto, con e l de re ch o de
oposición, asim ilándolo a una
agitación crim inal". Tam bé
l’e scriptor Anatole France , e n
una carta obe rta, afirm ava q ue
" su crim e n e s h abe r cre ado la
e nse ñanza laica e n Barce lona,
instruido a m illare s de niños e n
la m oral inde pe ndie nte , su
crim e n e s h abe r fundado
e scue las”. Aque sts van se r e ls
se us càrre c ve rtade rs.
Molt a prop d’on van afuse llar a
Fe rre r i Guardia, e l
De partam e nt d’Educació de la
Ge ne ralitat h a coordinat una
fira d’e nse nyam e nt on h i h a un
stand q ue e spe ra públic juve nil
pe r om plir e ls forats q ue le s
actuals gue rre s colonials
ne ce ss ite n. Un fe t de l tot
im m oral, ignom iniós i
injustificable , com l’assassinat
de l pe dagog llibe rtari.
La m e m òria invisible
Toni Alvare z
Recommended