View
243
Download
2
Category
Preview:
DESCRIPTION
Autora: Anna Gomis | Tutora: Marisol López | Tema: Drogues auditives, Polsos binaurals
Citation preview
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
2
Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
Anna Gomis Renieblas
Treball de Recerca
Tutora: Marisol López
IES MONTSERRAT
5 de novembre de 2014
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
3
Gràcies als meus pares per confiar
en les meves conviccions, als meus amics
i companys amb qui he compartit, i patit,
aquesta experiència i a les meves tres
tutores del Treball de Recerca
que m’han acompanyat i
aconsellat en aquest viatge,
Àngels, Sara i Marisol.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
4
“El que no m’esperava va ser que les notes em
travessessin el cervell, botant de paret en paret,
confonent-se amb altres tons, embolicant-se com
estels i després travessant i tornant a ser lliures i
independents. “
- Emma Jane Watson
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
5
“Sense música la vida seria un error.” -‐ Friedrich Nietzsche
Fa disset anys que la música forma part de la meva vida. Quan vaig néixer, els
meus pares em van “empapar” de música tot el que van poder fins a arribar al
punt en el qual tan sols m’adormia escoltant una de les meves cançons
preferides encara ara, so what – little wings.
Fa onze anys que vaig fer la meva primera classe de música. Plors. Suplicis.
Pors. Respecte. Tenia por de no poder estar a l’altura del que tant admirava.
No volia trencar l’idil·li en el qual vivia, l’idil·li on la música representava el més
gran dels déus. Me’n recordo del dia en què la professora ens va preguntar
quin instrument voldríem tocar. Havia de tocar un instrument. Quin tocaria? El
violí com el meu germà? La guitarra com aquell amic, i l’altra amiga, i l’altre
també? O potser la flauta travessera?
La veritat és que no sé perquè vaig decidir tocar el clarinet. Una nena de sis
anys triant sense cap criteri, tan sols intuïció, el que marcarà la resta de la seva
vida. I és que la vida és així. És la conseqüència de totes aquelles accions i
decisions que has pres al llarg de la teva existència.
Fa dos anys que vaig començar a tocar la guitarra, sí, ja sé el que estàs
pensant: com aquell amic, i l’altra amiga, i l’altre també... Però he arribat a la
conclusió que per molt que un instrument sigui típic i convencional, el seu
aprenentatge és sempre igual de màgic.
Després de la guitarra han seguit el piano i el ukelele i qui sap si d’aquí a uns
mesos l’harmònica serà la següent. El que sí que tinc clar és que mai deixaré
de respectar la música, ni els seus valors, ni tot allò que m’ha ensenyat.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
6
ÍNDEX
Pàg.
1. Introducció 8
1.1 Hipòtesi 8
1.2 Motivació 8
2. Marc Teòric 9
2.1 Els Polsos Binaurals 10
2.1.1 Què són 10
2.1.2 Funcionament 10-11
2.1.3 Tipus d’ones cerebrals 12-14
2.1.4 Història i descobriment 14-15
2.1.5 Són segurs? 15-16
2.1.6 Ús dels Polsos Binaurals en la Música 17
2.1.7 Estudis 18-20
2.2 Les Drogues Auditives 21
2.2.1 Què són 21
2.2.2 Funcionament 21
2.2.3 Tipus 21
2.2.4 Diferències entre Drogues Auditives i 22-23
Drogues Convencionals
2.2.5 Perills 23-24
2.2.6 Addicció 24-25
2.3 Centres de Desintoxicació 26
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
7
Pàg.
3. Part Pràctica 27
3.1 Estudi sobre els efectes de les Drogues Auditives 28-30
3.2 Entrevista a Emma Jane Watson 31-34
3.3 Enquestes 34-42
3.3.1 Resultats i Conclusions de l’enquesta 34-42
4. Conclusions i Resultats de la Recerca 43
5. Opinió Personal 44-45
6. Bibliografia 46-48
7. Annex 49
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
8
1. INTRODUCCIÓ
1.1 Hipòtesi
- Els polsos binaurals poden realment alterar les teves capacitats o estats mentals?
- Les drogues auditives podrien fer-se servir com a mètode de desintoxicació?
1.2 Motivació
Quants cops hem sentit que la música és una droga? O que no es pot viure sense
música?
La veritat és que la música ha format part de l’existència de l’espècie humana des dels
seus inicis. Portem un ritme des que naixem fins que morim, un ritme incansable i que
ens manté vius: les pulsacions del cor. Per tant podríem dir que la música forma part
de tots nosaltres tant si ho volem com si no.
Però podria aquesta música arribar a canviar els nostres estats d’ànim o fins i tot
ajudar-nos a estudiar millor? I podria realment arribar a ser tan addictiva com les
drogues?
Quan ens van dir que havíem de començar a pensar en el tema del Treball de Recerca
vaig tenir clar que volia intentar trobar-ne un en el qual pogués unir dues de les
meves passions: la música i la ciència, i el fet que l’ús de sons i freqüències pogués
arribar a provocar aquestes alteracions al nostre cervell em va interessar molt, tant
des d’un punt científic com des d’un punt d’amant de la música.
Un altre factor que va influenciar en la meva decisió a l’hora de triar aquest tema va
ser el fet que es tractava d’una recerca innovadora i de la qual no molta gent en sabia
al respecte, per tant, vaig pensar que seria interessant intentar divulgar els meus
descobriments en aquest procés amb tots aquells que n’estiguessin interessats.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
9
2. MARC TEÒRIC
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
10
2.1 ELS POLSOS BINAURALS
2.1.1 Què són?
Els polsos binaurals són respostes auditives del tronc cerebral que s'originen en el
nucli olivar superior de cada hemisferi, el lloc d'integració contra lateral de l'entrada
auditiva. Aquestes respostes són induïdes per sons creats digitalment que activen
parts del cervell determinades per tal de crear efectes diferents. El nostre cervell
funciona mitjançant polsos i freqüències per tal de poder dur a terme tot el que fem
tant de dia com de nit.
Els Polsos Binaurals són una sèrie única de polsos i freqüències que, amb l’ús
d’auriculars, transmeten al cervell la freqüència que ha d’experimentar i, a
conseqüència, l’ona cerebral que s’ha de crear.
Podem relacionar els Polsos Binaurals amb el procés de sintonització d’una ràdio. Per
tal de sintonitzar l’estació de ràdio que vols escoltar, és necessari modificar la
freqüència.
Així que per crear els diferents estats mentals s’han d’utilitzar els Polsos Binaurals
correctes que operen a la freqüència d’ona cerebral adequada.
2.1.2 Funcionament
Com bé diu la paraula, Binaural es refereix a dos, de manera que hi ha dos tons
diferents. Un to s’escolta per una orella mentre que l'altre to s’escolta per l'altra orella.
Els dos tons es fusionen junts i la diferència entre el de l'esquerra i el de la dreta crea
la freqüència del Pols Binaural.
Per exemple, un Pols Binaural de 5 Hz es produiria donant una freqüència de 150 Hz
a l'orella esquerra i una freqüència de 155 Hz a l'oïda dreta. El cervell detecta la
diferència en la freqüència de 5 Hz i per tant inicia canvis en l'activitat de les ones
cerebrals per crear l'estat mental associat amb aquesta freqüència, el Pols Binaural es
transmet neurològicament a la formació reticular que utilitza neurotransmissors per
iniciar canvis en l'activitat de les ones cerebrals.
Les ones cerebrals s'ajusten o "segueixen" el Pols Binaural, per tant, si el Pols
Binaural és de 5 Hz, es produeix un augment en les ones cerebrals de 5 Hz.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
11
1) La sensació dels Polsos Binaurals es
produeix quan dos sons coherents de
freqüències gairebé similars es presenten un
a cada sentit.
2) El cervell integra els dos senyals, produint
la sensació d'un tercer so anomenat Pols
Binaural.
3) Els polsos binaurals són respostes
auditives del tronc cerebral que s'originen en
el nucli olivar superior de cada hemisferi.
4) El cervell detecta la diferència en la
freqüència de 5 Hz i per tant inicia canvis en
l'activitat de les ones cerebrals.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
12
2.1.3 Tipus d’ones cerebrals
A continuació farem una descripció dels diferents tipus d'ones cerebrals que els
nostres cervells utilitzen al llarg de la nostra vida quotidiana mostrant les
característiques de cada una, els efectes que tenen i els beneficis dels Polsos Binaurals
quan s’utilitzen dins de cada ona cerebral.
Ones cerebrals Gamma (freqüència de més de 40 Hz)
Les ones cerebrals Gamma són les ones cerebrals més ràpides i amb
freqüència més alta. S'associen amb una activitat mental alta, amb un
estat d'alerta i amb més percepció.
Estan considerades les ones cerebrals d’unió entre la informació i les sensacions i són
capaces de relacionar i processar la informació de totes les parts del cervell. També
són les encarregades d’augmentar la percepció dels sentits. Són les ones més noves
de les ones cerebrals estudiades i les menys conegudes.
Els Polsos Binaurals en la freqüència de les ones cerebrals Gamma provoquen una
millor atenció, més inspiració, l'augment del processament mental, millor memòria i
una intel·ligència superior per resoldre problemes complexos.
Ones cerebrals Beta (freqüència entre 14 Hz i 40 Hz)
Les ones cerebrals Beta són les ones cerebrals més utilitzades. Són més
lentes que les ones cerebrals Gamma i estan presents en el nostre estat
de vigília normal on estem activament desperts, pensant, concentrant-
nos, utilitzant la memòria i processant informació.
Les ones cerebrals Beta de freqüència més baixa s'associen amb l'estat d'alerta, la
concentració, la motivació, així com el pensament lògic, el raonament i el pensament
crític, mentre que les ones cerebrals Beta de freqüència més alta s'associen amb
factors negatius com l'estrès, l'ansietat i la inquietud.
Els Polsos Binaurals en la freqüència de les ones cerebrals Beta (normalment s’utilitzen
les de freqüència més baixa) poden aguditzar la concentració, el pensament lògic i
millorar l'estat d'alerta.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
13
Ones cerebrals Alfa (freqüència entre 7,5 Hz i 14 Hz)
Les ones cerebrals Alfa són més lentes que les ones cerebrals Beta i
tot i encara estar en un estat de vigília, són les causants que ens
sentim relaxats, tranquils i reflexius. S’associen amb la relaxació, la concentració i el
raonament.
Les ones Alfa són la veu de la intuïció, que es va tornant cada cop més clara i
profunda com més ens acostem a freqüències més baixes, tot i que podrien arribar a
crear un estat de somnolència si s’arribés a les freqüències més baixes. Les ones
cerebrals Alfa estan presents en profundes relaxacions i durant la meditació.
Els Polsos Binaurals en la freqüència Alfa promouen la relaxació profunda, la
meditació i concentració i aprenentatge intens.
Ones cerebrals Theta (freqüència entre 4 Hz i 7,5 Hz)
Les ones cerebrals Theta són més lentes que les ones cerebrals Alfa
i van des d’un estat de somnolència fins a un somni lleuger.
S'associen amb la creativitat.
Estan presents durant la meditació profunda i el somni lleuger, incloent-hi l'estat de
son REM. Aquest estat Theta només s'experimenta momentàniament abans de dormir
(des de l'estat Alfa) o en despertar del somni profund (des de l'estat Delta).
Els Polsos Binaurals Theta poden ajudar obtenir una profunda meditació, visualitzar, i
a augmentar la creativitat i el somni REM.
Ones cerebrals Delta (freqüència entre 0,5 Hz i 4 Hz)
Les ones cerebrals Delta tenen la freqüència més baixa.
L’experimentem en els somnis profunds sense somnis.
El somni profund experimentat en l'estat Delta és important per al
procés de curació, ja que està vinculat amb una profunda curació i regeneració, per
tant, el fet de no dormir prou és perjudicial per a la salut en més d'un sentit.
Els Polsos Binaurals en la freqüència de les ones cerebrals Delta poden ajudar a
promoure un millor somni i curar l'insomni.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
14
Relació entre les ones cerebrals i els efectes dels Polsos Binaurals
2.1.4 Història i descobriment
Heinrich Wilhelm Dove Robert Monroe Dr. Gerald Oster
Els Polsos Binaurals van ser descoberts per primera vegada l’any 1839 per Heinrich
Wilhelm Dove, però van seguir sent un misteri científic fins molts anys després. El
1973 un article anomenat "Audititory Beats in the Brain" publicat per Gerald Oster, va
aportar nous descobriments que van portar a una nova investigació sobre els Polsos
Binaurals per la conducta cognitiva i neurològica.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
15
Robert Monroe, conegut pel seu treball en la consciència humana, juntament amb el
físic Thomas Warren Campbell i enginyer elèctric Dennis Mennerich va investigar els
efectes dels Polsos Binaurals en la consciència i, un dels efectes que Monroe va
obtenir, va ser el que va anomenar "experiències extra corporals" (Out of Body
Experiences o OBE’s). Els resultats de tota aquesta investigació van crear la tecnologia
dels Polsos Binaurals.
Amb aquesta tecnologia Monroe va formar una indústria d'autodesenvolupament i va
crear l'Institut Monroe, el qual és una organització sense ànim de lucre per a la
investigació i l'educació de la consciència humana.
2.1.5 Els Polsos Binaurals són segurs?
Per a la majoria de la gent, els Polsos Binaurals són absolutament segurs d'usar. De
fet, són una de les eines més segures d'autodesenvolupament disponibles. Les ones
cerebrals es produeixen naturalment en el cervell i els Polsos Binaurals són
simplement una eina per treballar amb aquestes ones cerebrals. No hi ha cap factor
addictiu ni abusiu en el seu ús. En lloc de ser addictius, l’ús dels Polsos Binaurals,
t’ajuda a necessitar-los cada cop menys, ja que el cervell aprèn a aconseguir aquests
estats induïts per si sol. No només són segurs sinó que també poden ajudar a fer
grans millores respecte a l’energia, la salut, la creativitat i així com altres funcions de la
ment, cos i esperit.
Tot i que per a la majoria de nosaltres no hi ha absolutament cap problema si utilitzem
Polsos Binaurals, hi ha un percentatge molt petit de persones que haurien d’evitar-ho
per diverses raons. Aquestes inclouen:
⊕ Els que pateixen convulsions o epilèpsia
Les persones que pateixen convulsions experimenten impulsos elèctrics
anormals al cervell. Els Polsos Binaurals poden desencadenar atacs epilèptics o
altres tipus d'atacs a causa dels seus efectes sobre les ones cerebrals i per tant
la pulsació repetida del so no és bo per aquells que pateixen convulsions.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
16
⊕ Si t’estàs dedicant a certes activitats
Mai s’haurien d’escoltar enregistraments dels Polsos Binaurals mentre es
condueix, s’opera amb maquinària, es cuina, o qualsevol altra activitat que
requereixi tota la teva atenció. Els Polsos Binaurals indueixen un estat de molta
relaxació. Per raons òbvies, és millor assegurar-se que no s’està involucrat en
cap tipus d'activitat en la qual agafar son podria causar lesions o la mort.
⊕ Nens
Els nens pateixen un major risc de patir convulsions i per tant no haurien
d'escoltar enregistraments de Polsos Binaurals almenys que siguin supervisats
per un metge. En general, la televisió i els videojocs tenen més probabilitats
de causar una convulsió, però els Polsos Binaurals també podrien
desencadenar un episodi.
⊕ Les persones amb certes malalties
Si es pateix de problemes del cor o es porta un marcapassos seria savi
consultar-ho amb un metge abans d’experimentar amb Polsos Binaurals. Els
canvis en les ones cerebrals també poden causar canvis en el ritme cardíac. Si
es tenen problemes en aquesta àrea, podria causar un efecte negatiu. També
qualsevol persona que estigui prenent estimulants, tranquil·litzants, drogues
il·legals o drogues psicoactives no haurien d'utilitzar els Polsos Binaurals.
.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
17
2.1.6 Ús dels Polsos Binaurals en la Música A causa de la varietat d’efectes mentals que pots induir mitjançant els Polsos
Binaurals, no és d’estranyar que s’hagin començat a utilitzar en la producció de
música. En una cançó on els Polsos Binaurals en siguin protagonistes no tan sols
percebrem l’emoció del cantant sinó també tot allò que inconscientment l’artista
vulgui que sentim.
Magnetize és un músic Irlandès que ha estat utilitzant
els Polsos Binaurals en les seves obres des que en va
sentir parlar en una entrevista amb Phil Niblock. En
l’entrevista, Niblock, descriu com ell utilitza capes
d'instruments amb freqüències coincidents per
intentar desorientar l'oient.
Magnetize va investigar la teoria més enllà dels fets i
va quedar fascinat amb la idea de la sincronització d'ones cerebrals usant els Polsos
Binaurals per produir una resposta psicològica marcada.
El seu recent senzill anomenat "Biome" va comptar amb elements de Polsos
Binaurals, però a l’hora de tocar-ho en directe els resultats no van ser els esperats.
“Els efectes dels Polsos Binaurals són difícils d'aconseguir en una situació real, ja que
són més eficaços en una configuració estèreo perfecte, com en el cas dels auriculars.
L'ideal hauria sigut poder tenir una configuració quadrifònica amb cada oscil·lador
amb una pròpia sortida de so i amb cadascun dels altaveus instal·lats a les quatre
cantonades de la sala. Hi va haver alguns problemes pràctics, ja que perquè hagués
funcionat el públic s’hagués d’haver quedat quiet en un sol punt. Així que només vam
utilitzar un estèreo principal sobre de l'escenari. "
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
18
2.1.7 Estudis
Al llarg dels anys l’efectivitat dels Polsos Binaurals ha estat posada en dubte i, a causa
d’això, més d’un 50% de la població encara no confia en els resultats que s’obtenen
mitjançant Polsos Binaurals.
A continuació observarem un seguit d’estudis realitzats per tal de poder demostrar
clínica i científicament l’existència dels beneficis obtinguts en l’utilitzar Polsos
Binaurals.
⊕ Un estudi realitzat per Thomas Budzynski Ph.D va trobar que els estudiants
universitaris que utilitzen la tecnologia de sincronització d'ona cerebral
superen acadèmicament de manera dràstica aquells que no ho utilitzen.
⊕ El Dr. Elmet Verd, pioner en la bioretroalimentació, va trobar que hi va haver
un augment en la capacitat, la claredat mental, la intel·ligència i la intuïció
d'aprenentatge; també va observar canvis positius en la salut mental i
emocional. Diu que, amb la creació de noves connexions neuronals, hi ha més
opcions disponibles. Això explicaria els increïbles canvis de personalitat que
els investigadors van observar respecte a les persones que utilitzen la
tecnologia d'ones cerebrals.
⊕ L’escriptor de ciència Michael Hutchison informa que els científics "Han trobat
que els estats mentals més elevats estan clarament vinculats a patrons molt
específics de l'activitat cerebral. Aquests inclouen canvis dràstics en l'activitat
de les ones cerebrals, la simetria hemisfèrica i alteracions ràpides en els nivells
de diversos neuroquímics. Mitjançant l'ús de combinacions precises de les
ones de Polsos Binaurals, és possible reproduir aquests mateixos patrons
cerebrals.”
⊕ Dr. Suzanne Evans Morris, diu, "Les ones cerebrals Theta s'associen al
coneixement i a la intuïció interna i externa en la resolució de problemes i
fomenta la sincronització hemisfèrica”.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
19
⊕ El neurocientífic Dr. Robert Capel: "Hi ha un efecte generalitzat notable quan
els patrons d'ones cerebrals es retarden en els rangs Alfa, Theta i Delta. La
disminució dels patrons d'ones cerebrals augmenta les fluctuacions elèctriques
al cervell. Això canvia l'estructura dels nervis i empeny el cervell per
reorganitzar-se a nivells més complexes de funcionament. Aquest procés de
reorganització es correspon amb l'obra guanyadora del Premi Nobel de 1977
del científic Ilya Prigogine ".
⊕ La Dr. Margaret Patterson ha demostrat que certes freqüències en el cervell
acceleren dràsticament la producció d'una varietat de neurotransmissors. Un
senyal de 10 Hz (Alfa) augmenta la taxa de producció i el volum de la
serotonina, un missatger químic que augmenta la relaxació i alleuja el dolor, i
les catecolamines, vitals per a la memòria i l'aprenentatge, responen al voltant
dels 4 Hz (Theta).
⊕ El Dr. Jim Hardt, fundador de Biocybernaut, va dur a terme un important
estudi entre dones de 60 a 81 anys. Els subjectes es van sotmetre a la
restauració dels patrons d'ones cerebrals juvenils mitjançant tècniques de
neuro-retroalimentació durant una setmana. Hi va haver retrocessos notables
de molts dels aspectes de l'envelliment i millores en la motivació, l'energia i la
felicitat. Molts dels subjectes van tornar a la universitat, obtenir graus, fins i tot
títols avançats. Altres van entrar en noves relacions, i alguns fins i tot van
començar nous negocis.
⊕ El Dr. Vicente Giampapa, suggereix que l'ús de Polsos Binaurals afectarà
'dràsticament' la producció de tres hormones responsables de la longevitat de
la vida i benestar general: el cortisol, la DHEA (dehidroepiandrosterona, o
DHEA, hormona sintetitzada a partir del colesterol i secretada per la glàndula
suprarenal) i la melatonina.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
20
El cortisol es troba en les glàndules suprarenals i impacta la nostra capacitat
per aprendre i recordar, ja que provoca estrès. DHEA s'utilitza com el
'ingredient font' per a pràcticament totes les 'bones hormones' que necessita
el cos, ajuda al nostre sistema immunològic. La melatonina es produeix durant
el son profund i natural, i tenir nivells alts de DHEA i melatonina és molt bo per
la salut.
En un estudi independent utilitzant la marca Holysync de Polsos Binaurals:
Els nivells de cortisol es van reduir fins a una mitjana del 46%
DHEA es va incrementar en una mitjana del 43%
La producció de melatonina va augmentar en una mitjana del 98%
Aquests estudis verifiquen científicament que els Polsos Binaurals ens afecten tant
psicològicament com físicament i que el seu ús pot arribar a ser-nos fins i tot
beneficiós.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
21
2.2 LES DROGUES AUDITIVES 2.2.1 Què són? Les Drogues Auditives són l’ús de Polsos Binaurals per tal d’alterar les ones cerebrals i
conseqüentment simular els diferents estats d’ànim o experiències que provoquen les
drogues recreatives.
2.2.2 Com funcionen? Les Drogues Auditives tenen el mateix funcionament que els Polsos Binaurals (apartat
2.1.2), és a dir, el cervell detecta la diferència entre dues freqüències i inicia canvis en
l'activitat de les ones cerebrals per crear l'estat mental associat amb aquesta
freqüència, el Pols Binaural es transmet neurològicament a la formació reticular que
utilitza neurotransmissors per iniciar canvis en l'activitat de les ones cerebrals.
2.2.3 Tipus
Depenent de la freqüència que s’utilitzi podem diferenciar entre els següents tipus de
drogues auditives:
⊕ LSD
⊕ Heroïna
⊕ Opium
⊕ Valium
⊕ Cocaïna
⊕ Marihuana
⊕ Èxtasis
⊕ Oxym
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
22
2.2.4 Diferències entre Drogues Auditives i Drogues Convencionals
Luna Gómez Omar Agustín i Ortiz Toledo Oswaldo van dur a terme un estudi
anomenat: “COMPARACIO ́N DE LOS EFECTOS PSICO-FISIOLO ́GICOS DE LA
MARIHUANA Y LA DROGA AUDITIVA” presentat al “XXI CONGRESO DE
INVESTIGACION CUAM- ACMor”
En aquest estudi es va investigar els diferents efectes que patia l’individu en consumir
marihuana i en escoltar la Droga Auditiva corresponent.
Els efectes en el sistema nerviós produïts per les dues drogues van ser en un estat
inicial d'excitació i eufòria i, posteriorment, ansietat i son. La marihuana, a diferència
de la Droga Auditiva, també produeix alteracions de percepció i pensament. En el
sistema reproductor, la marihuana provoca alteracions en les hormones sexuals. Les
Drogues Auditives no registren danys en aquest sistema.
La marihuana produeix l'acceleració del ritme respiratori i efectes similars als d'un
cigar comú tals com irritació i probabilitats d'adquirir infeccions respiratòries; en canvi,
La Droga auditiva, produeix la dessecació dels llavis.
En el sistema cardiovascular tots dos augmenten el ritme cardíac.
La marihuana actua per mitjà de neurotransmissors, (dopamina i serotonina.) Les
Drogues Auditives simulen l'efecte dels neurotransmissors, mitjançant els Polsos
Binaurals. La marihuana té el seu propi receptor en el cervell, al qual s'adhereix el
delta-9-tetahidrocanabinol, però en canvi, les Drogues Auditives no s'adhereixen a
aquest receptor. En el cervell la marihuana actua sobre l'estat de gratificació cerebral,
i les Drogues Auditives arriben a la zona meso límbica, que controla les emocions. Els
principals danys a curt termini que provoca la marihuana són alteracions de percepció,
i coordinació motora. La Droga Auditiva provoca mals de cap, marejos i canvis de
caràcter. Els danys a llarg termini de la marihuana són alteracions en les hormones
sexuals, mentre que les Drogues Auditives poden arribar a provocar dependència
psicològica i convulsions.
Es conclou que els efectes fisiològics en el sistema nerviós com l’excitació i l’eufòria, i
en els òrgans com l'alteració del ritme cardíac i del ritme respiratori, així com els
psicològics, com els sentiments de plaer i malestar que produeix el delta-9-
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
23
tetahidrocanabinol a la marihuana, són diferents dels produïts per les Drogues
Auditives, com ho són la relaxació i l’ansietat, ja que aquests simplement són arxius
d'àudio que reprodueixen freqüències i sons que provoquen estats simulats de
percepció i, per tant, no es poden adherir a l'organisme tal com fa la marihuana, que
s'adhereix als receptors de cannabinol.
Per tant, tot i obtenir efectes similars tant amb el consum de marihuana com amb l’ús
de Drogues Auditives, arribem a la conclusió que els efectes fisiològics difereixen.
Zona meso límbica de les emocions
2.2.5 Peri l ls
Amb la popularització de l'ús de
les Drogues Auditives, la
preocupació entre alguns pares
ha augmentat a causa de la
creença que aquestes poden
portar els nens a experimentar
amb drogues il·legals perilloses.
Tot i haver-hi molta controvèrsia
al voltant del tema de les
drogues digitals, no hi ha hagut
cap esforç per treure del mercat
o limitar-ne la seva venda a
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
24
menors d'edat, ja que, actualment, no hi ha proves que la teràpia que utilitza Polsos
Binaurals etiquetada com a Droga Auditiva hagi creat cap efecte secundari nociu
associat amb les drogues il·legals.
Els joves d'entre 13 i 17 anys són els més freqüents en l’ús d’aquests sons alterats per
causar efectes similars al dels estupefaents tradicionals, posant en risc la seva salut
mental, va comentar la investigadora del Departament de Psiquiatria i Salut Mental de
la UNAM, Gabriela Armes.
El problema és que els menors d'edat encara no tenen la maduresa cerebral que
s'aconsegueix en l'etapa adulta, de manera que sí que pot tenir conseqüències
negatives en la salut dels que acudeixen a aquest tipus de drogues.
L'especialista en neuropsiquiatria va destacar que s'està convertint en un nou tipus
d'addicció que s'ha d'atendre abans que els menors arribin a l'aïllament, descuidin les
seves relacions interpersonals i fins i tot siguin susceptibles a estats alterats de
consciència.
2.2.6 Addicció
Tot i que no es tenen estudis que demostrin conseqüències pejoratives reals de l'ús
de les Drogues Auditives, experts adverteixen que si s’observa un comportament
compulsiu per descarregar-les i se sent cada vegada més la necessitat física o
psicològica d'escoltar-les durant la major part del dia, es pot arribar a l'aïllament, a
l’oblit de les relacions personals i, fins i tot, a estats alterats de consciència. Però com
es pot detectar un addicte a les Drogues Auditives?
Els adolescents són els que poden estar més exposats a aquests estímuls a causa que
passen gran part del seu temps lliure a Internet i perquè en aquesta etapa de la seva
vida senten curiositat per experimentar amb alguna droga sense ser descoberts.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
25
Per detectar l'addicció a les drogues digitals es poden tenir en compte les següents
senyals d'alerta en els joves:
⊕ Passen molt temps davant de l'ordinador.
⊕ S'aïllen, limitant-se a prestar atenció només al seu reproductor de música o
mòbil i no es treuen els auriculars per a res, fins i tot es tanquen llargues hores
a l’habitació estirats al llit, amb les persianes baixades i les llums apagades.
⊕ Tenen poca gana.
⊕ Presenten nerviosisme o ansietat per estar a soles o utilitzant l'ordinador.
⊕ Descuiden l'escola, amistats, parella i familiars.
Davant d'aquest tipus de situacions els especialistes recomanen:
⊕ Tenir molta comunicació amb els adolescents.
⊕ Tractar de passar més temps junts.
⊕ Fomentar l'ús responsable de les noves tecnologies.
⊕ Estar atents als llocs i programes que descarreguen.
⊕ Involucrar-los en activitats fora de la realitat virtual.
⊕ Recórrer a suport psicològic i psiquiàtric, si cal.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
26
2.3 CENTRES DE DESINTOXICACIÓ
I la meva pregunta és: les Drogues Auditives podrien fer-se servir com a mètode de
desintoxicació?
Com s’ha explicat anteriorment, les Drogues Auditives reprodueixen les mateixes
sensacions que un experimenta al prendre estupefaents però sense reproduir-ne els
afectes fisiològics que les segones provoquen.
Per tant, seguint aquesta afirmació, vaig pensar que les Drogues Auditives serien un
bon mètode per tal d’ajudar a gent drogodependent a deixar de manera gradual l’ús
abusiu de les drogues, ja que no seria perjudicial per la salut i perquè les Drogues
Auditives són fàcils de controlar i racionar.
Després d’informar-me sobre els afectes que tenen les Drogues Auditives sobre
diferents individus he arribat a la conclusió que no afecten de la mateixa manera a
tothom i que, per tant, no seria un mètode fiable per utilitzar en centres de
desintoxicació. A més a més, les Drogues Auditives tenen un afecte molt més reduït
sobre aquells qui abusen freqüentment de substàncies estupefaents, ja que el seu cos
ja està acostumat a aquestes sensacions i per tant el cervell no reacciona al mateix
nivell que en una persona que no ha experimentat mai amb drogues. Per tant, arribo a
la conclusió que les Drogues Auditives no poden actuar com a substituent de les
drogues convencionals com a mètode de desintoxicació.
CONTACTA AMB UN CENTRE DE DESINTOXICACIÓ
h t tp : / /www.add icc ions -barce lona .ca t /
C o n t a c t i i d e m a n i l a i n f o r m a c i ó q u e n e c e s s i t i .
Telèfon: 935 166 409
Mail: info@addiccions-barcelona.cat
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
27
3. PART PRÀCTICA
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
28
3.1 ESTUDI
Una de les hipòtesis plantejades en aquest Treball de Recerca era si els Polsos
Binaurals realment podien alterar els estats mentals de l’individu. En el marc teòric
hem pogut observar i analitzar alguns estudis realitzats per científics que demostraven
l’efectivitat d’aquests mètodes.
A continuació durem a terme un estudi propi per tal de poder comparar els resultats
obtinguts amb els resultats dels estudis analitzats.
OBJECTIU: Determinar si l’ús de Polsos Binaurals afecta els estats mentals de
diferents individus.
MOSTRA: Quatre individus completament sans.
PROCÉS: Durant una mitja hora, dos dels participants escoltaran un CD1 amb Polsos
Binaurals de freqüència Theta (7 Hz), i la resta escoltaran un CD amb Polsos Binaurals
de freqüència Beta (20 Hz). Tots dos grups estaran en les mateixes condicions: estirats
en un llit amb les llums apagades.
Tant abans de començar el procés com després, es mesurarà el ritme cardíac
(mitjançant l’aplicació Heart Rate) de cada individu per tal de determinar si s’ha
produït relaxació o agitament.
Cada individu respondrà un seguit de qüestions2 referents al seu estat mental i es farà
una anàlisi dels resultats.
DADES:
RITME CARDÍAC (batecs per minut)
INICIAL FINAL
INDIVIDU 1 76 103
INDIVIDU 2 73 84
INDIVIDU 3 80 56
INDIVIDU 4 71 63
1 CD a l’annex 2 Qüestions a l’annex
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
29
RESULTATS:
Individu 1 ! Sotmès a la influència de Polsos Binaurals de freqüència Beta (20 Hz)
(activitat)
Augment pronunciat del ritme cardíac.
Respostes del qüestionari relacionades amb l’estat d’alerta i activitat
positives.
Individu 2 ! Sotmès a la influència de Polsos Binaurals de freqüència Beta (20 Hz)
(activitat)
Augment moderat del ritme cardíac.
Respostes del qüestionari relacionades amb l’estat d’alerta i activitat
positives.
Ha experimentat mal a les orelles un cop finalitzat l’estudi
Individu 3 ! Sotmès a la influència de Polsos Binaurals de freqüència Theta (7 Hz)
(relaxació)
Disminució severa del ritme cardíac.
Respostes del qüestionari relacionades amb l’estat de relaxació i somni
positives.
Individu 4 ! Sotmès a la influència de Polsos Binaurals de freqüència Theta (7 Hz)
(relaxació)
Disminució del ritme cardíac no gaire pronunciada.
Respostes del qüestionari relacionades amb l’estat de relaxació i somni
positives.
Tots els individus han respòs positivament a la qüestió referent al canvi d’estat mental.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
30
CONCLUSIONS:
Cada individu ha respòs positivament als afectes dels Polsos Binaurals tot i que a
nivells diferents, el que ens indica que els Polsos Binaurals no tenen la mateixa
eficàcia per a tots els individus. Aquest fet no descarta que tots els individus hagin
notat un canvi en el seu estat mental, ja sigui d’excitació o relaxació.
Aquest estudi em demostra que realment els Polsos Binaurals influeixen sobre els
nostres estats mentals.
Individu 1
Individu 3
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
31
3.2 ENTREVISTA A EMMA JANE WATSON
El passat 23 d’agost de 2014 vaig tenir l’oportunitat
d’entrevistar a Emma Jane Watson, llicenciada en musicologia
en la Universitat Lewis & Clark (Portland, Oregó, EEUU) i
mànager musical a Nova York. Watson ha experimentat amb
diferents mètodes de relaxació, com per exemple diferents
tipus de meditació i hipnosis, però no va ser fins a principis
d’aquest any quan va començar a creure realment en els efectes
d’aquests mètodes després d’experimentar amb Polsos
Binaurals per primera vegada. A continuació Watson descriu la seva experiència i
dóna la seva opinió sobre les diferents controvèrsies respecta el tema.
Com i quan vas descobrir què eren les drogues auditives?
Fa un any vaig anar amb uns amics de càmping a Joshua Tree, Califòrnia. Vam parar
en un lloc que es deia el Integratron (http://integratron.com). L’únic que m’havien
explicat era que farien un “sound bath” (bany de so) és a dir, que tocarien unes notes.
Jo em pensava que només em relaxaria escoltant notes al mig del desert.
Per què vas decidir experimentar-ho?
La veritat és que en entrar, no sabia l’afecte que tindria. Em pensava que seria més
com una sessió de meditació amb música. M’interessava perquè ja feia uns dies que
patia de molt estrès i pensava que m’aniria bé per buidar el cap i centrar-me una
mica.
Quin va ser el procés que es va seguir?
Vam reservar hora amb unes 20 persones. Ens van fer entrar i pujar d’un en un per
unes escales. Tot l’edifici estava fet sense ni un clau, i per això ens feien pujar d’un en
un perquè les escales només s’aguantaven amb fusta i cola.
En pujar a la planta de dalt ens van fer agafar uns matalassos de ioga i tots ens vam
estirar al terra mirant al sostre. Va entrar una senyora que es va posicionar amb uns
bols de quarts al d’avant. Ens va parlar uns minuts de com seria la sessió: duraria
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
32
mitja hora i que ens podíem relaxar, i que si algú roncava i molestava molt potser
l’haurien de despertar. Després del discurs va comença a tocar les notes lentament,
apujant el volum i incorporant altres tons.
Quin dir ies que va ser el grau d’afectació?
He provat altres coses similars, com entrar en un tanc d’aigua i flotar durant una hora
sense sentir o veure res, però res m’ha afectat tant com aquesta experiència. No hi
crec massa en coses místiques ni sóc una hippie, però l’afecte va ser al·lucinant. És
increïble com el cervell reacciona al so. No sé si és perquè sóc una persona més
auditiva i el so m’afecta molt, o si era perquè no m’esperava que m’afectés tant, però
el grau d’afectació va ser molt i molt potent.
L’afecte encara et va durar després que s’acabés la sessió? Vas tenir
efectes secundaris?
En acabar la sessió, primer em vaig sentir com si em despertés d’un somni profund.
Vaig tardar uns minuts en aixecar-me i sortir del Integratron. Al sortir al sol al mig del
desert vaig notar el cap completament en blanc. Em sentia totalment relaxada i no
pensava en res, com si flotés per l’aire. A fora del Integratron tenien una zona
d’hamaques on la gent es podia estirar i relaxar una estona. Jo m’hi vaig estirar una
bona mitja hora més mirant les flors i el cel no pensant en res i notant el cos i el cap
completament relaxats. La relaxació i el cap buit em van durar tot el dia, i menys
intensament vaig seguir notant els efectes durant un, dos o tres dies més.
Recordes el que vas sentir durant el procés? Ho pots descriure?
Al principi va començar gradualment augmentant la intensitat amb cada nota que
s’afegia. Vaig començar estirada, mig escèptica, esperant relaxar-me i escoltar unes
notes. El que no m’esperava va ser que les notes em travessessin el cervell, botant de
paret en paret, confonent-se amb altres tons, embolicant-se com estels i després
travessant i tornant a ser lliures i independents. Vaig veure dofins saltant de nota en
nota i tots els problemes que m’havien estat estressant de feina, d’amor, de la vida
s’embolicaven entre les notes i els dofins les anaven enllaçant.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
33
Vaig sentir la meva pròpia veu aconsellant-me sobre el que havia de fer entremig del
caos auditiu i vaig veure imatges, totes positives.
Havies experimentat mai aquesta sensació?
Mai havia experimentat una sensació similar. El més semblant al que ho podria
comparar seria a fumar marihuana o a prendre una droga al·lucinògena, però és
diferent perquè és el teu propi cervell el que s’està desbolcant i parlant-te. És
diferent que estar sota l’afecte d’estupefactes perquè és un altre nivell de
consciència. Saps que ets conscient però també estàs mig dormit i al·lucinant. Fa uns
anys vaig provar d’hipoteràpia i també vaig notar un afecte similar, però amb la
hipoteràpia no al·lucines, només estàs mig adormit. Mai he viscut una experiència tan
impactant com aquesta.
Creus que les drogues auditives poden ser addictives?
Sí que crec que podrien ser addictives, però no hi veig el mal. Crec que el que fa és
forçar-te a meditar, a confrontar problemes que t’estan estressant, buidar el cap i
relaxar-te. En ser només mitja hora, no veig quin mal pot tenir buidar el cap i relaxar-
te. Després de fer-ho jo no vaig sentir el desig de tornar a fer-ho fins uns 6 mesos
després. Crec que quan el cap s’acumula de merda és quan va bé buidar-ho i, igual
que la meditació i el ioga pot ser addictiu, crec que només i ha beneficis.
Recomanaries l ’experiència? Per què?
Sí que recomanaria l’experiència. A mi em va ajudar molt. Em va fer relaxar d’una
forma que no podia arribar a aconseguir de cap altra forma.
Si sorgís l ’oportunitat, tornaries a experimentar amb drogues auditives?
Sí que tornaria a experimentar amb Drogues Auditives. M’agradaria tornar-ho a
provar i arribar a un punt on realment entens l’afecte i ho pots fer servir per solucionar
problemes específics o meditar d’una forma més especifica.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
34
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
35
3.3 ENQUESTES
3.3.1 Resultats i Conclusions
Per tal d’aprofundir en el tema vaig pensar que seria interessant veure el grau de
coneixement que tenen les generacions joves de les Drogues Auditives per tal de
determinar si s’haurien de prendre més precaucions i per observar el grau de
coneixement que es té al respecte.
Per fer-ho, vaig crear un formulari mitjançant la plataforma que et proporciona Google
i el vaig distribuir entre joves de 10 a 25 anys. El formulari tenia l’aspecte següent:
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
36
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
37
Vaig enquestar un total de 231 joves, i els resultats obtinguts van ser els següents: EDAT
SEXE
10
189
32
10-15 anys
15-20 anys
20-25 anys
103
127
1 0
20
40
60
80
100
120
140
Masculí Femení Altre
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
38
SAPS QUÈ SÓN LES DROGUES AUDITIVES? HAS EXPERIMENTAT MAI AMB DROGUES AUDITIVES?
76
118
37 Sí, sé què són.
No, però n'he sentit a parlar
No ho sé
23
208
0
50
100
150
200
250
Sí No
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
39
EN CAS NEGATIU, T’AGRADARIA EXPERIMENTAR AMB ELLES? CREUS QUE ÉS POSSIBLE ARRIBAR A SER ADDICTE A LES DROGUES AUDITIVES?
141
64
28
0 20 40 60 80 100 120 140 160
Sí
No
Ns/Nc
97
129
5 Sí
Sí, però no a un nivell tan alt com en el cas dels estupefaents
No
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
40
SAPS ON ES PODEN OBTENIR? CREUS QUE LES DROGUES AUDITIVES HAURIEN DE SER IL·LEGALS?
3
198
23 7
De la mateixa manera que les drogues convencionals
Per Internet
Creant-les tu mateix
Anant a un metge
47
109
75
0
20
40
60
80
100
120
Sí No Depèn de la droga
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
41
CREUS QUE EL FET QUE LES DROGUES AUDITIVES DE MOMENT SIGUIN LEGALS INCITA ALS ADOLESCENTS A EXPERIMENTAR AMB ESTUPEFAENTS? A partir de l’anàlisi dels resultats obtinguts vaig arribar a un conjunt de conclusions:
L’enquesta va ser contestada majoritàriament per adolescents entre 15 i 20 anys (un
81,8% dels enquestats) però amb un percentatge força igualat respecte als sexes
masculí i femení. Per tant podem dir que els resultats obtinguts no dependran del
sexe dels enquestats però potser estaran influenciats per l’edat.
Un 51,1% dels enquestats havien sentit a parlar sobre les Drogues Auditives, un 32,9%
sabia què eren i un 16% no n’havien sentit mai a parlar ni coneixien que eren. Per tant
arribem a la conclusió que la majoria dels enquestats o bé sabien què eren les
Drogues Auditives o n’havien sentit a parlar, el que ens indica que aquest tema és
conegut pels adolescents d’avui en dia.
Tot i que la majoria dels enquestats sabia sobre l’existència de les Drogues Auditives,
només un 10% han experimentat alguna vegada amb elles, el que ens indica que la
majoria no han sentit la necessitat de fer-ho o no tenen els recursos per intentar-ho.
D’altra banda, davant de la pregunta de si, en cas negatiu, els agradaria experimentar
amb elles, un 61% dels enquestats va contestar positivament, per tant observem un
enfrontament entre què voldrien i el que fan.
88
143
Sí
No
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
42
La majoria dels enquestats (un 55,8%) pensen que les Drogues Auditives podrien
arribar a ser addictives, però no tant com en el cas dels estupefaents, un 42% creu
que podrien arribar a ser tan addictives com les drogues convencionals mentre que un
2,2% pensa que no podrien arribar a ser-ho.
La gran majoria dels joves enquestats saben que les Drogues Auditives s’obtenen a
Internet, opinen que no haurien de ser il·legals i que el fet que les Drogues Auditives
de moment siguin legals no incita als adolescents a experimentar amb estupefaents.
Aquests resultats ens indiquen que la gran majoria dels adolescents d’avui en dia, tot i
saber què són les Drogues Auditives, com obtenir-les i com utilitzar-les, no
experimenten amb elles. Això ens indica que tot i estar atrets a la idea (un 61% dels
enquestats va contestar que sí a la pregunta sobre si els hi agradaria poder
experimentar amb elles alguna vegada), altres factors els influeixen a l’hora de
prendre les decisions.
Per aquest motiu, no crec que els pares d’adolescents hagin de començar a
preocupar-se amb excés sobre aquesta nova tendència, tan sols estar al corrent de la
vida virtual dels seus fills i, en el cas de detectar símptomes d’addicció, parlar amb ells
i aconsellar-los.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
43
4. CONCLUSIONS I RESULTATS DE LA RECERCA Després de fer una recerca teòrica sobre les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals i
de dur a terme entrevistes, estudis i enquestes per observar, analitzar i contrastar les
informacions recollides durant aquest procés de recerca, he pogut extreure unes
conclusions que m’han servit per veure si les hipòtesis i els objectius de la investigació
s’han complert o no.
La veritat és que, després de tot el procés, puc afirmar que els afectes dels Polsos
Binaurals tenen una base científica que els demostra tal com hem vist en els estudis
científics i clínics analitzats. Per tant, la primera hipòtesi plantejada queda verificada.
D’altra banda, la segona hipòtesi queda falsada, ja que, com hem pogut observar, les
Drogues Auditives no tenen els mateixos afectes sobre aquells que abusen
freqüentment de drogues convencionals i substàncies estupefaents. Per tant, les
Drogues Auditives no servirien com a substituent de drogues convencionals i per tant
no seria un bon mètode de desintoxicació.
Gràcies a les enquestes realitzades he pogut observar el grau de coneixement per
part dels joves catalans respecte a les Drogues Auditives i veure si era necessària una
intervenció per part del pares per tal de controlar-ne l’ús. Els resultats obtinguts ens
indiquen que tot i conèixer el mètode d’ús i tenint a l’abast les possibilitats per tal de
poder experimentar amb elles, la majoria dels enquestats no havien experimentat mai
amb Drogues Auditives, el que ens indica que se’n fa un ús responsable i no
majoritari.
Aquest Treball de Recerca m’ha permès ampliar els meus coneixements respecte als
Polsos Binaurals i les Drogues Auditives i gràcies a aquesta recerca he trobat un nou
interès.
Crec que en futures recerques relacionades amb aquest tema seria interessant
aprofundir en el màrqueting i en les tècniques publicitàries que s’utilitzen per a
promoure l’ús de Drogues Auditives i Polsos Binaurals i en el conflicte i controvèrsia
legal que hi ha al voltant del tema.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
44
5. OPINIÓ PERSONAL Un cop acabat el Treball de Recerca he pogut extreure un conjunt de conclusions i
opinions a partir del que aquesta experiència ha significat per mi.
El Treball de Recerca ha estat, de moment, el treball més intens que he fet en la meva
trajectòria escolar. El fet d’haver de triar un tema suficientment interessant per poder
fer un treball d’unes cinquanta, amb una part pràctica, utilitzant els majors recursos
que tens a l’abast per tal d’aconseguir una bona nota final, han estat part dels factors
que han fet d’aquest treball una experiència extremament estressant però per d’altra
banda, molt interessant.
Des que som petits, a l’escola, hem anat fent treballs en els quals es requeria un cert
grau de recerca, però tots aquests treballs tan sols consistien en això, recerca
d’informació. Amb aquest treball, m’he trobat en una altra situació. El Treball de
Recerca requereix un nivell molt més alt de recerca, ja que també has d’extreure
coneixements dins de la teva persona i no només d’internet o de llibres.
El que vull dir amb això és que per tal d’aconseguir un bon resultat necessites
implicar-te al màxim fina arribar al punt d’implicar la teva pròpia persona en el treball.
Estic segura que si algun altre alumne de qualsevol altre institut hagués fet el mateix
Treball de Recerca que jo, haurien sigut dos treballs completament diferents.
L’actitud amb què vaig afrontar el treball crec que va ser emprenedora durant el
primer mes en el qual vaig fer la recerca de tota la informació necessària. Tot i així, a
mesura que les setmanes anaven avançant em vaig anar relaxant fins que vaig veure
que quedaven poques setmanes fins a la data d’entrega. Un factor que va influir en
aquesta manca de motivació va ser el fet de tenir les vacances d’estiu just al mig del
procés, ja que, tot i tenir molt temps lliure, preferia fer altres activitats que deixar el
Treball de Recerca enllestit.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
45
Un altre factor que em va influenciar a l’hora de dur a terme el Treball de Recerca va
ser el fet que em va costar molt escollir un tema que em motivés i em fos interessant, i
no va ser fins després de començar dos Treballs de Recerca completament diferents i
veure que no em motivaven que vaig trobar aquest tema. Aquesta pèrdua de temps
m’ha suposat una desavantatge, ja que he disposat de menys temps per acabar el
Treball de Recerca definitiu.
El fet que hagi hagut de canviar de tutora de Treball un total de tres vegades em va
perjudicar molt ja que no em va permetre establir una relació suficientment forta amb
cap tutora i per tant no he tingut gaire continuïtat en el seguiment del meu treball.
Vaig decidir fer el Treball de Recerca individualment tot i l’augment de feina que això
suposava, ja que no crec que m’hagués compenetrat bé amb ningú a l’hora de fer un
treball amb aquestes dimensions. El fet d’haver-lo fet sola m’ha permès marcar el meu
propi ritme i tenir més llibertat a l’hora de destriar la informació que creia més
important, com també més llibertat gràfica i estètica.
Per acabar, m’emporto una sensació positiva del Treball de Recerca, tot i l’estrès que
m’ha suposat fer-lo, ja que ha sigut una experiència de la qual en podré créixer i
aprendre dels obstacles que he anat patint al llarg del viatge.
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
46
6. BIBLIOGRAFIA Llocs web
Quora Inc.: Do the so-called "auditive drugs" (binaural beats) really work? (i.e can
simulate the effects of recreational drugs) [en línia]. Califòrnia. [Consulta: 14 setembre
2014]
Disponible a: http://www.quora.com/Do-the-so-called-auditive-drugs-binaural-beats-
really-work-i-e-can-simulate-the-effects-of-recreational-drugs
Club ensayos: Auditive Drugs [en línia]. United Kingdom 2011-2013. [Consulta: 14
setembre 2014]
Disponible a: http://www.clubensayos.com/Ciencia/Auditive-Drugs/311033.html
Veroo Antuche Wee: Auditive Drugs [en línia]. Prezi, Inc. 2014. [Consulta: 27 juny
2014]
Disponible a: http://prezi.com/pczgbriyhmhm/auditive-drugs/
The Monroe Institute: What are Binaural Beats? [en línia]. The Monroe Institute 2014.
[Consulta: 4 juliol 2014]
Disponible a: http://www.monroeinstitute.org/resources/what-are-binaural-beats
The Science of Audio Based Binaural Beat Brainwave Entrainment [en línia]. Intelegen
Inc. [Consulta: 4 juliol 2014]
Disponible a: http://www.web-us.com/thescience.htm
Lela Lake: What Aret the Dangers of Binaural Beats? [en línia]. Demand Media, Inc.
[Consulta: 7 juliol 2014]
Disponible a: http://www.ehow.com/list_6573607_dangers-binaural-beats_.html
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
47
David Marin Guzman: A physiological Reading of Paranormal Activity [bloc]. Octubre
2009. [Consulta: 8 setembre 2014]
Disponible a : http://daveguzman.blogspot.com.es/2009/10/physiological-reading-of-
paranormal.html
Binaural Beats Master. [en línia]. [Consulta: 3 setembre 2014]
Disponible a: http://www.binauralbeatsmaster.com
Do Binaural Beats Work? [en línia]. Victorious Living. [Consulta: 4 setembre 2014]
Disponible a: http://victoriousliving.co.za/do-binaural-beats-work/
Binaural Beats: Un poco de historia [en línia]. Mèxic. [Consulta: 30 agost 2014]
Disponible a: http://www.binauralbeats.com.mx/un-poco-de-historia.html
The Essential Guide To Brainwave Entrainment & Binaural Beats [en línia]. Zenlama.
[Consulta: 30 setembre 2014]
Disponible a: http://www.zenlama.com/the-beginners-guide-to-binaural-beats-
brainwave-entrainment/
Binaural Beats, Are they safe? [en línia]. Binaural Beats Online. [Consulta: 4 agost
2014]
Disponible a: http://www.binauralbeatsonline.com/are-binaural-beats-safe/
Ryan Singel: Report: Teens Using Digital Drugs to Get High [en línia]. Condé Nast
2014. [Consulta: 10 octubre 2014]
Disponible a: http://www.wired.com/2010/07/digital-drugs/
HolaDoctor: Las “drogas” auditivas, la nueva adicción de los jóvenes [en línia].
HolaDoctor, Inc 2014. [Consulta: 17 juny 2014]
Disponible a: http://salud.univision.com/es/salud-de-los-adolescentes/las-drogas-
auditivas-la-nueva-adicción-de-los-jóvenes
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
48
Ignacio Gómez: Jóvenes en Riesgo por Drogas Auditivas [en línia]. Máspomás.
[Consulta: 30 octubre 2014]
Disponible a: http://www.maspormas.com/noticias/mexico/jovenes-en-riesgo-por-
drogas-auditivas
Salud y medicinas: Drogas Virtuals, peligro en Internet [en línia]. Grupo Multicolor, S.
A. De C. V. [Consulta: 22 juliol 2014]
Disponible a: http://www.saludymedicinas.com.mx/centros-de-salud/salud-
mental/articulos/drogas-virtuales-sonidos-binaurales.html
Wikis
Wikipedia: the free encyclopedia [Wiki a Internet]. St. Petersburg (FL): Wikimedia
Foundation, Inc. 2001. [Consulta 27 maig 2014].
Disponible a: http://en.wikipedia.org/wiki/Binaural_beats
Estudis Wahbeh H, Calabrese C, Zwickey H: Binaural beat technology in humans: a pilot study
to assess psychologic and physiologic effects. [en línia]. Helfgott Research Institute,
National College of Natural Medicine, Portland. [Consulta: 3 juliol 2014]
Disponible a: http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/17309374
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
49
7. ANNEX
⊕ CD1
⊕ CD2
⊕ RECOPILACIÓ DE LES QÜESTIONS DE L’ESTUDI model
Grau d’afectació
(1! molt baix, 5! molt alt)
Estic alerta 1 2 3 4 5
Estic molt relaxat 1 2 3 4 5
Em sento actiu 1 2 3 4 5
Tinc ganes d’anar a dormir 1 2 3 4 5
Em sento diferent del principi de l’estudi
1 2 3 4 5
Em fan mal les orelles 1 2 3 4 5
Treball de Recerca: Les Drogues Auditives i els Polsos Binaurals
50
Recommended