View
9
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
2
Entitat membre de:
ÍNDEX
pàg.
MARC INSTITUCIONAL
3
CLUB SOCIAL PER PERSONES AMB TRASTORN MENTAL
7
PROGRAMA “MANS I TEMPS”. VOLUNTARIAT
16
ÀREA D’INSERCIÓ LABORAL
19
ÀREA HABITATGE
27
4
Entitat membre de:
1. DADES IDENTIFICATIVES DE L’ENTITAT
Nom: FUNDACIÓ PRIVADA CENTRE D'HIGIENE MENTAL LES CORTS
Any constitució: 2002
NIF: G62882766
Seu social: C/ NUMANCIA, 107-109 planta baixa, Barcelona 08029
Telefon: 93 419 09 19
E-mail: fundacio@fchmcorts.com Web: www.grupchmsm.com
2. FINALITAT I OBJECTIUS
La Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts té per finalitat principal l’atenció,
l’assistència, la rehabilitació, la inserció social, laboral i comunitària i la docència i la
investigació en el camp de la salut mental.
Per a la consecució de la seva finalitat, la Fundació tindrà per objecte:
a. Desenvolupar l’atenció a la salut mental i l’assistència psiquiàtrica.
b. Organitzar activitats de rehabilitació psiquiàtrica a la comunitat.
c. Realitzar programes d’inserció social, laboral i comunitària.
d. Facilitar l’habitatge per persones amb trastorn mental.
e. Promoure activitats de suport a les famílies de malalts mentals.
f. Impulsar la formació continuada, la docència i la recerca en salut mental.
g. Estimular l’educació sanitària i la sensibilització en salut mental comunitària.
3. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA
Es dota per la realització dels seus objectius d’una estructura amb tres àrees funcionals.
Completa la seva organització, depenent del patronat, amb un Departament de Recursos
Humans i Administració i un Departament de Formació i Recerca. Les seves activitats estan
concertades o subvencionats per la Generalitat de Catalunya (Departaments de Salut, Treball,
Afers Socials i Famílies i Empresa i Coneixement), per la Diputació de Barcelona i per
l’Ajuntament de Barcelona.
5
Entitat membre de:
4. ACORD MARC D’EMPRESES
La Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts treballa de manera coordinada amb
l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts, l’Associació Les Corts per la Inserció Laboral
(ALCIL) i la Fundació Privada Vol. A efectes d’optimitzar les respectives activitats de les
empreses esmentades, que col·laboren des dels seus inicis, s’ha signat un acord d’aliança
estratègica que comporta posar en comú els seus respectius recursos al servei de projectes
que per la seva magnitud o caràcter interdisciplinari així ho facin aconsellable. El conjunt de les
quatre entitats integra el Grup CHM Salut Mental.
El Grup CHM Salut Mental forma part de BCN Salut Mental, que es constitueix a finals de l’any
2010, a partir d’una aliança estratègica per tal de potenciar conjuntament l’experiència
assistencial i de gestió del conjunt d’entitats en el camp de la Salut Mental Comunitària. Està
integrat per:
Centre Psicoteràpia Barcelona S.A.
Asociació de Salud Mental Horta Guinardó.
Fundació de Salut Mental CPB.
Fundació Els Tres Turons.
Grup CHM Salut Mental.
ÀREA HABITATGE
Servei de Suport
Domiciliari
Llars amb supervisió
Llar Residència
ÀREA INSERCIÓ LABORAL
Servei Prelaboral
Servei d'Inserció
Laboral
ÀREA INSERCIÓ SOCIAL
Club Social Les Corts
Club Social Sarria-
St.Gervasi
Programa voluntariat
6
Entitat membre de:
La missió principal de l’Associació BCN Salut Mental és facilitar la integració funcional de les
diferents organitzacions per tal de promoure la qualitat dels processos assistencials i
l’optimització en l’articulació de recursos.
5. SISTEMA DE QUALITAT
El Grup CHM Salut Mental és conforme a la norma ISO 9001:2008 (Certificat núm. 160619 -
2014-AQ-IBE-ENAC).
8
Entitat membre de:
La Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts gestiona els Clubs Socials per
persones amb trastorn mental de Les Corts i de Sarrià Sant Gervasi de Barcelona. Estan
subvencionats pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies en la modalitat de Mòdul B
(més de 40 usuaris).
1. CLUB SOCIAL LES CORTS
1.1 FLUXOS ASSISTENCIALS
1.2 ACTIVITAT
Espai Club
Seu del Club i espai de referència d’aquest, on els usuaris es poden
relacionar amb els companys mitjançant els jocs, la prensa diària, les
revistes,...
L’Espai Club és una activitat en si mateixa i un punt de trobada de tots els
membres del Club per començar la següent activitat.
FLUXOS
ASSISTENCIALS
N
Total d’usuaris 89
ORIGEN
DERIVACIÓ
n %
CSM 11 12
SRC 41 46
Llar residència 36 41
SPL 1 1
DIAGNÒSTICS Casos
N= %
Esquizofrènia i altres trastorns
psicòtics
69 78
Trastorns de l'estat d'ànim 6 6
Trastorns de personalitat 9 11
TOC 4
5
9
Entitat membre de:
Tennis Taula Activitat per potenciar el tennis taula com a recurs per relacionar-se amb
els companys.
Reunió de
propostes
Reunió i punt de trobada per a proposar activitat a desenvolupar amb el
CS, sobretot les sortides. Aquesta activitat es complementa amb el club
de lleure on aquestes passen de propostes a activitats en ferm.
Taller de
premsa
Taller orientat al coneixement de les notícies d’actualitat i a afavorir el
diàleg entre els usuaris.
Cant Espai on un grup d'usuaris del club canten cançons de diferents estils i
èpoques.
Jocs de
Taula Espai per a la potenciació dels jocs de taula.
Pilates-Gym Activitat on es treballa la relació personal i interpersonal mitjançant la
pràctica d’esport i relaxació.
Cibercafè Espai de cessió d'ordinadors per tal de facilitar l'accés a Internet.
Taller
Musical
Explorar la història de la música utilitzant material visual i didàctic: vídeos,
documentals, imatges, internet, jocs i concursos.
Plàstica Espai per a la realització d'activitats expressives tals com el dibuix i la
pintura.
Taller cultural
Activitat dirigida on s’acosta la cultura als usuaris mitjançant 4 activitats
diferenciades: taller d’història, concurs, xifres i lletres, llocs per conèixer i
taller de ciències naturals.
Cinema
Visionar una pel·lícula de vídeo a la sala del Club, responsabilitzant al
grup de realitzar la programació.
Concerts Programació i visualització de concerts de rock a la seu del CS.
Taller de
relaxació Taller on es posen en pràctica tècniques de relaxació dirigides.
10
Entitat membre de:
Taller
Informàtica
Taller dedicat a fer una primera aproximació als principals recursos
informàtics. Poder fer ús i agafar destresa dels principals recursos
informàtics a nivell d’usuari i nocions bàsiques del funcionament de
l’ordinador: Facebook, gmail, hotmail, microsoft word, microsoft power
point, youtube i paint.
Tricotrí Espai relacional per a persones interessades en el món de les labors.
Tarda Social
Activitat que es desenvolupa amb una programació mensual. Cada mes
té atorgat una activitat diferent, dins d’aquesta podem trobar: l’educació,
el reciclatge, la màgia, actualitat, etc. L’estructura de cada tema es
desenvoluparà, en forma de sessions, explicació teòrica, dinàmica de
grup, tertúlia i documental. Aquesta activitat pretén explicar de forma
general i participativa temes d’interès personal i global.
Ballem Activitat on es treballa la relació interpersonal i amb el propi cos, a partir
d'exercicis de ball, ritme i moviments.
Butlletí Taller en el qual es realitzarà un butlletí-revista que tractarà de temes del
CS i d’altres que els usuaris vulguin mostrar als companys.
Jornada de
portes
obertes
Celebració 40è aniversari de la Institució.
Sortida
autònoms
Sortida programada setmanalment per fer una activitat de caire lúdic en
l’entorn comunitari sense suport professional. Les sortides realitzades
seran proposades pels usuaris i usuàries del grup i treballades amb
l’ajuda del professional (Reunió de Propostes i Club de Lleure). Abans de
començar l’activitat un monitor farà un breu acompanyament que
consistirà en explicar al grup la sortida programada, entregar la
documentació necessària, si escau, recordar el recorregut amb transport
públic i qualsevol altra dada que es consideri rellevant per portar-la a
terme.
Apropa Anar a veure els espectacles que ofereix l'Apropa cultura.
Club de
lleure
Espai on s’organitzen, amb suport professional, grups de treball amb
usuaris per planificar activats del propi CS o es facin de manera
independent, individual o grupalment i que compren: assessorament,
orientació, ús d’eines de cerca, preparació de visites i sortides, gestions i
recollida d’informació.
11
Entitat membre de:
1.3 INDICADORS
Núm. total de sol·licituds d'informació i acollida per accedir al
servei al llarg del període 16
Núm. total de persones usuàries al llarg del període 89
Núm. d'usuaris/àries nous atesos dins del període 16
Nombre de desvinculacions (sortides) del servei 6
Núm. d'usuaris per sexe 56H 33D
Núm. d'usuaris per grups d'edat 21-30a 5
31-40a 10
41-50a 40
51-60a 27
61-65a 5
>65a 2
Núm. d'usuaris per tipus de convivència sols 14
amb pares 23
amb altres 10
SSAPLL 1
Llar Suport 2
Llar
Residència 39
Motius persones no acceptades 0
Temps mitjà d'espera entre la sol·licitud d'accès al servei i la
prestació efectiva del mateix 7
Quantitat d'usuaris/àries en llista d'espera 0
Núm. de reclamacions dels usuaris/àries, les seves famílies o
referents socials 0
Tipus de vinculacions altres SSM 85,40%
No altres SSM 14,60%
Núm. de vinculacions a altres serveis com a resultat de la
intervenció del club social
66
Núm. d'activitats obertes a la comunitat 1
Núm. de participants a activitats obertes a la comunitat 23
12
Entitat membre de:
2. CLUB SOCIAL SARRIÀ-SANT GERVASI
2.1 FLUXOS ASSISTENCIALS ORIGEN DE DERIVACIÓ
BLOCS DIAGNÒSTICS N %
Esquizofrènia i altres trastorns psicòtics 35 70
Trastorns de l'estat d'ànim 5 7
Trastorns de personalitat 11 23
Total 51 100
2.2 ACTIVITAT
Espai Club
Espai de relació i punt de trobada del CS. Té un format obert,
d’accés lliure i flexible on el professional farà propostes de
dinamització puntuals, establint una dinàmica no estructurada.
Reunió de propostes
Espai de trobada i d’intercanvi d’idees que fomenta la
participació i la gestió de l’oci d’una manera autònoma i
espontània. Es realitzen propostes per fer de manera interna
(sobretot a les sortides) o externa. Es complementa amb el
Club de Lleure, on es treballen aquestes propostes.
Cafè tertúlia Activitat dirigida on s’ofereix un espai de comunicació
mitjançant el debat a partir de la lectura de la premsa del dia.
FLUXOS
ASSISTENCIALS
N
Usuaris atesos 51
ORIGEN DE
DERIVACIÓ
n %
SRCLC 20 40
CSMA 28 57
SPL 2 2
LLAR 1 1
13
Entitat membre de:
MusicArt
Espai de creació artístic on els usuaris poden expressar-se
mitjançant diferents tècniques artístiques a través de diferents
gÈneres musicals.
Escriptura Creativa Es tracta d’un taller amb el que es pretén realitzar activitats
com jocs d’improvisació escrita, tant individual com en grup.
Taller d'intercanvi
Espai on els participants proposen, preparen i exposen els
seus coneixements a la resta del grup. Es pot realitzar amb
suport de les professionals o de manera autònoma.
Seriesclub Seriesclub ofereix un espai grupal per visualitzar una sèrie i
compartir interessos a nivell audiovisual.
Anglès
Taller d’aprenentatge de la llengua anglesa amb un nivell bàsic
(principiant), per tal de desenvolupar-se davant de situacions
quotidianes.
Taller de ràdio Preparació i gravació d'un programa de ràdio.
Tarda esportiva Realització de diverses activitats esportives, com són petanca,
ping-pong i bàsquet.
Espai de relaxació Activitat física dins la categoria de gimnàstica tova.
Sortida
Activitat de lleure que es desenvolupa principalment en
recursos comunitaris, museus, exposicions, cinema, etc. Les
sortides són proposades pels usuaris a la reunió de propostes i
treballades des del Club de Lleure.
Taller de teatre
El taller consisteix en realitzar diferents dinàmiques grupals,
exercicis i jocs, dirigits a la desinhibició i a l’adquisició
d’habilitats socials destinades a millorar la interpretació teatral.
14
Entitat membre de:
Passejada Activitat física de baixa intensitat.
Apropa Cultura Assistència a espectacles culturals a través del programa
Apropa Cultura.
Ioga Activitat física dins la categoria de gimnàstica tova.
15
Entitat membre de:
2.3 INDICADORS
Núm. total de sol·licituds d'informació i acollida per
accedir al servei al llarg del període 13
Núm. total de persones usuàries al llarg del període 51
Núm. d'usuaris/àries nous atesos dins del període 11
Núm. de desvinculacions (sortides) del servei 13
Núm. d'usuaris per sexe 38H 13D
Núm. d'usuaris per grups d'edat 21-30a 0
31-40a 5
41-50a 21
51-60a 17
61-65a 3
>65a 5
Núm. d'usuaris per tipus de convivència sols 18
amb pares 24
amb altres 4
SSAPLL 2
Llar Suport 2
llar Residència 3
Motius persones no acceptades 0
Temps mitjà d'espera entre la sol·licitud d'accès al servei i
la prestació efectiva del mateix 8,5
Quantitat d'usuaris/àries en llista d'espera 0
Núm. de reclamacions dels usuaris/àries, les seves
famílies o referents socials 0
Tipus de vinculacions altres SSM 72,54%
No altres SSM 27,45%
Núm. de vinculacions a altres serveis com a resultat de la
intervenció del club social
44
Núm. d'activitats obertes a la comunitat 2
Núm. de persones que participen en les activitats obertes
a la comunitat 17
17
Entitat membre de:
1. MARC D’ACTUACIÓ DEL PROGRAMA
La Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts, integrada a la Federació Catalana
de Voluntariat Social (entitat F421), desenvolupa el Programa “MANS I TEMPS”: Programa
de voluntariat i salut mental.
Dins del camp de l’atenció a la salut mental, la Fundació té un acord estratègic amb
l’Associació Centre d’Higiene Mental Les Corts, l’Associació Les Corts per la Inserció
Laboral (ALCIL) i la Fundació Privada Vol. Està integrada a BCN Salut Mental, entitat que
gestiona diversos dispositius de la xarxa de salut mental de Barcelona. La Fundació forma
part també de la Unió Catalana d’Hospitals i de la Federació d’Entitats de persones amb
discapacitat de Les Corts.
El programa té per objectiu promoure i gestionar voluntariat social relacionat amb la
promoció i l’atenció a la salut mental. Desenvolupa la seva activitat a la ciutat de Barcelona.
2. ACTIVITAT REALITZADA
El nombre de persones voluntàries ha estat 15.
Les accions de voluntariat que promou el programa són:
2.1 ACCIONS VOLUNTÀRIES DE SUPORT A PERSONES AMB TRASTORN MENTAL
L’activitat assistencial realitzada per l’entitat permet detectar necessitats relacionades amb la
salut mental per l’actuació de personal voluntari: tasques d’assessorament tècnic i
dinamització en activitats i recolzament en la integració en activitats normalitzades. Els
voluntaris poden prestar atenció individual a persones o de suport a serveis de la Xarxa
d’Atenció a la Salut Mental.
Les activitat en què han participat són:
- Suport a activitats grupals de dispositius de salut mental (tallers de Club Social).
- Espai Jove (prevenció del trastorn mental).
2.2 ACCIÓ VOLUNTÀRIA PRESTADA PER PERSONES AMB TRASTORN MENTAL
El col·lectiu de persones amb problemes de salut mental pot ser prestador d’acció
voluntària, sigui donant suport a altres persones afectades (peer support) o fent altres
modalitats de voluntariat social.
18
Entitat membre de:
Les activitat en què han participat són:
- Participació en activitats comunitàries promogudes per l’Ajuntament de Barcelona o
altres entitats socials: suport a la Rua escolar de Carnestoltes, Festa Major de Les
Corts i de Sarriá, Dia de la Discapacitat.
- Acompanyaments individuals a altres usuaris (peer support).
La prospecció de voluntaris s’ha fet a partir de:
- Dispositius de la xarxa de salut mental gestionada pel Grup CHM Salut Mental.
- Coordinació amb la Federació Catalana de Voluntariat Social.
- Centres educatius que inclouen el voluntariat com una de les seves activitats.
3. VALORACIÓ
Es mantenen accions de voluntariat estables com la Rua de Carnaval, doncs permeten
participar en accions concretes o puntuals oferint un major suport personal a la persona
voluntària. S'han promocionat campanyes de voluntariat d'altres entitats per tal que, amb
major o menor suport des de “Mans i Temps”, els nostres usuaris puguin participar-hi. Hem
desenvolupat una col·laboració amb el Districte de les Corts per tal d'implementar un Servei
de manteniment d'un Hort Urbà del Districte gestionat per “Mans i Temps”. Hem incorporat
com a voluntaris de la pròpia Organització usuaris de l'entitat per tal que puguin
desenvolupar competències personals.
Segueix la priorització de la promoció del Voluntariat en persones amb problemes derivats
de Malaltia Mental, tot i que les ofertes a les borses de voluntariat són molt especialitzades i
de difícil accés. S'ha promogut la formació de voluntaris conjuntament amb la Federació
Catalana de voluntariat.
Pel que fa a accions de millora, és necessari aprofundir amb la formació dels voluntaris de la
pròpia organització i desenvolupar el programa d'acompanyament individual o peer support.
Valorem com a bona estratègia per al desenvolupament de d'activitats de voluntariat per a
persones usuàries el fet de poder disposar dels diferents serveis del Grup CHM Salut Mental
per a desenvolupar activitats de voluntariat en Serveis diferents dels que s'estan atenent.
Cal aprofundir en la cultura del voluntariat i que els Serveis del Grup ho tinguin en compte
com un actiu més del servei que presten. En aquest sentit des dels clubs socials de l'Entitat
ja es contempla la figura del voluntari com un recurs addicional a tenir en compte.
20
Entitat membre de:
1. MARC D’ACTUACIÓ DEL PROGRAMA
L’Àrea d’Inserció Laboral integra el Servei Prelaboral (SPL) i el Servei d’Inserció Laboral (SIL),
que desenvolupa un programa SIOAS. El SPL està subvencionat pel Departament de Treball,
Afers Socials i Famílies i gestiona 25 places. El SIL està subvencionat pel Departament
d’Empresa i Coneixement, la Fundació bancària “la Caixa” i l’Ajuntament de Barcelona.
L’activitat de l’àrea està integrada en el Servei Inserció Laboral BCN.
2. ORGANIGRAMA
3. ACTIVITAT REALITZADA
3.1 PROGRAMES
Servei/Programa Gestor Finançador
Servei Prelaboral (25 places) FCHMLC Dep. Treball, Afers Socials i
Famílies
Programa Incorpora BCN Salut
Mental
Fundació bancària “la Caixa”
Programa de Millora de la
Qualificació Professional
BCN Salut
Mental
Subvenció de concessió directa
de la Diputació de Barcelona
Servei Prelaboral
Preparació laboral Prospecció
Servei Inserció Laboral (SIL)
Àrea Inserció Laboral
21
Entitat membre de:
Millora de la competència en
Noves Tecnologies
FCHMLC Diputació de Barcelona
SIOAS (Serveis integrals
d'orientació, acompanyament i
suport a la inserció de les
persones amb discapacitat i/o
malaltia mental)
FCHMLC Dep. Treball, Afers Socials i
Famílies
Fons Social Europeu
Work in progress: Programa
Integrals (Programa de
Garantia Juvenil) ( *)
F3T +
FCHMLC
Dep. Treball, Afers Socials i
Famílies
Fons Social Europeu
Xarxa Barcelona d'inclusió al
mercat ordinari de treball
(XIB)
BCN Salut
Mental
Ajuntament de Barcelona
Programa d'acompanyament
a la inserció laboral de
persones amb trastorn
mental
FCHMLC Ajuntament de Barcelona
3.2 PARTICIPACIÓ
AMMFEINA-SMC: Entitat constituent de Salut Mental Catalunya, que aglutina 27
entitats socials no lucratives d’arreu de Catalunya dedicades a la inclusió laboral de
persones amb trastorn mental, oferint recursos i serveis. BCN Salut Mental forma part
de la Junta Directiva.
Participació en l’elaboració i aplicació de l’Ordre regulador dels SPL. Participació en el
Pla Integral de Salut Mental. Taula de CETs.
Prova pilot d’implantació de metodologia IPS per inserció en mercat ordinari de
persones amb trastorn mental al sector de la Barcelona esquerra (acord dels
Departaments de Salut i Treball, Fundació “la Caixa”, Fundació Avedis Donavedian i
Universitat de Dartmouth).
Auditories periòdiques, assistència a accions formatives i de coordinació directiva.
22
Entitat membre de:
Xarxa Barcelona d'inclusió al mercat ordinari de treball (XIB): Xarxa de
col·laboració entre el govern local i el tercer sector en l’àmbit de la inserció en el mercat
ordinari, integrada en l'Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva.
Participació en investigació de l’IGOP per mesurar l'impacte dels serveis d'inserció
laboral. Coordinació amb EAL del IMD. Accions de benchmarking. Participació en la
comissió de treball de directors dels serveis d’integració laboral, i en la de tècnics.
Programa +VALORS.
Xarxa d’Economia Social de Barcelona: Té per finalitat potenciar l’economia social
per afavorir la inserció sociolaboral de persones en risc d’exclusió i col·lectius
vulnerables, així com visualitzar bones pràctiques de les empreses socials, i de RSC de
les empreses mercantils. Aquesta xarxa està coordinada per Barcelona Activa.
ECAS: Plataforma d’entitats contra l’exclusió social, que gestiona, entre d’altres
iniciatives, el Programa Labora amb l’Ajuntament de Barcelona. ECAS forma part de la
Taula del Tercer Sector. SIL BCN està representat per la Fundació Tres Turons.
Participació en la Comissió d’inserció sociolaboral.
Federación Española de Asociaciones de Rehabilitación Psicosocial: BCN Salut
Mental forma part de la Junta Directiva, i assumeix una de les vicepresidències.
Participació en l’elaboració des del Grup de treball d’Inserció Laboral d’un “Informe
sobre recursos de inserción laboral en España”. Participació en el V Congrés de FEARP
realitzat a València.
Espai Les Corts per a la Inclusió 20+20+20: El SIL BCN participa en l'Espai Les Corts
per a la Inclusió 20+20+20, a través del Grup CHM. En aquest espai, liderat pel Districte
de Les Corts i que té entre els seus objectius afavorir la inserció laboral de persones
amb discapacitat, s'inclouen empreses i entitats del Districte de Les Corts
3. 3 ACTIVITAT
SIL BCN ha atès al 2015 un total de 342 persones, xifra que suposa un increment del 19% (65
usuaris més) en comparació amb el 2014. De les persones ateses, un 85% s’ han vinculat a
algun dels programes.
Hi ha un bon ritme de rotació d’usuaris: 205 usuaris són noves incorporacions durant l’any, el
que representa el 60% dels usuaris (millora en 15 punts el valor de rotació de 2014).
23
Entitat membre de:
Els usuaris vinculats són majoritàriament homes (61%) i d’edat compresa entre els 31 i 50 anys
(69% del total). La franja jove, en la que la intervenció té un valor pronòstic transcendental,
només arriba al 22%.
Experiència laboral: és freqüent que els usuaris tinguin experiència laboral prèvia (només un
26% no tenen experiència o és inferior a un any).
Certificat de discapacitat: la majoria dels usuaris tenen certificat de discapacitat. Un 63% tenen
certificat de discapacitat, amb un grau superior al 65% en el 33% dels usuaris. En relació al
2014, han disminuït les persones amb CD>65 en un 14% i han augmentat un 7% les
compreses entre 33-65. Les persones sense CD s’han incrementat, però nomes en un 4%.
277 342
251 291
2014 2015
Usuaris atesos i continuitat
Atesos Vinculats
Homes 61%
Dones 39%
Sexe
0
50
100
150
16-30 31-40 41-50 51-60 61-65
Edat
Usuaris per edat
126 205
151
137
2014 2015
Rotació
nous de continuitat
24
Entitat membre de:
Formació: el nivell de formació aconseguit pels usuaris està prou repartit entre les diferents
categories. Les persones sense estudis o només amb graduat escolar són el 28%, però el bloc
més gran correspon al de persones amb batxillerat o estudis universitaris (37%). Aquest bloc és
predominant en els usuaris atesos al SIL esquerra, mentre que la resta de categories són més
freqüents en el usuaris del SIL dreta.
Fluxos: la majoria dels usuaris han estat orientats al SIL des dels CSMA (55%). Però un 25%
han estat orientats per dispositius no inclosos en la xarxa sanitària d’atenció a la salut mental
(serveis socials, CAS, Incorpora, etc.).
Un 15% dels usuaris valorats no s’han vinculat a cap dels programes. Dels usuaris que es
vinculen al servei, un 54% ho han fet al SPL i un 46% al SIL.
102 29
99
112
Si tramit No
Certificat discapacitat
33-65 >65
0 10 20 30 40 50 60 70
Nivell formatiu
0- <1 any 26%
1-3 anys 20%
3-5 anys 18%
> 5 anys 36%
Experiència laboral
25
Entitat membre de:
Entre la població atesa, la distribució per servei ha variat en relació al 2014: la diferència a
favor del SPL era de 34 punts, que s’ha vist reduïda a només 6 punts.
Les insercions aconseguides (contractes laborals) han estat superiors en mercat ordinari que
en protegit (25% per 19%), capgirant la tendència de l’any anterior. Però la majoria de persones
contractades ho han estat al mercat protegit. Els 150 contractes corresponen a 86 usuaris, el
55% en empresa protegida i el 45% en mercat ordinari.
El 30% de les persones ateses a serveis han aconseguit una inserció laboral. S’han aconseguit
24 insercions formatives.
26 51
173 156
78
135
2014 2015
Usuaris per servei
no vinculat SPL SIL
CSMA 55%
H.Dia 12%
SRC 8%
Altres 25%
Procedència
SPL; 156
SIL; 135
Servei de destí
26
Entitat membre de:
Prospecció: la prospecció d’empreses ha guanyat un fort impuls; en un any s’ha triplicat
l’activitat prospectora. El sector empresarial en el que s’ha fet més prospecció és el de comerç.
S’han signat 32 convenis de col·laboració amb empreses i 2 convenis de pràctiques.
En l’àmbit de la prospecció formativa, s’han visitat 12 centres.
65 24
85
Laboral Formativa
Insercions
Mercat protegit Mercat ordinari
62
178
0
50
100
150
200
2014 2015
Empreses prospectades
21 26
26 13
SIL esq. SIL dreta
Persones contractades
Mer. Protegit Mer. Ordinari
28
Entitat membre de:
L’Àrea d’Habitatge gestiona la Llar Residència per persones amb trastorn mental Les Corts,
recurs del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, les llars amb supervisió,
subvencionades per l’Ajuntament de Barcelona i el Servei d’Atenció Domiciliària, subvencionat
per l’Ajuntament de Barcelona i acreditat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies
com a prestar del Programa de Suport a l’Autonomia a la Propia Llar.
30
Entitat membre de:
El Servei de Suport Domiciliari (SAD) gestiona des de l’any 2009 el Programa de suport a
l’autonomia a la pròpia llar per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental,
promogut pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Al 2014 ha disposat per la
prestació de programes de suport a la vida autònoma de persones amb trastorn mental, d’una
subvenció de l’Ajuntament de Barcelona.
Aquest servei està en procés d’integració en únic servei de BCN Salut Mental, que es diu
Servei Integral d’Atenció Domiciliaria (SIAD).
PROGRAMA DE SUPORT A LA VIDA INDEPENDENT DE PERSONES AMB TRASTORN
MENTAL
Aquest Programa, subvencionat per l’Ajuntament de Barcelona, té com a objectiu principal
potenciar les capacitats de vida independent de persones diagnosticades de trastorn mental
(TM).
L’objectiu és promocionar l'autonomia de les persones amb TM, i els dóna el suport necessari
pel desenvolupament de les activitats de la vida diària, de participació en la comunitat i de vida
relacional.
El programa ofereix un conjunt organitzat d'accions adaptades a les necessitats individuals dels
usuaris, aquestes es realitzen principalment en el domicili i entorn proper de la persona i
s'orienten a resoldre problemes o limitacions d'autonomia personal i social. La cartera de
serveis del programa abasta servei d'ajuda al domicili (cura personal, cura de la llar, gestions,
educació familiar) i acompanyament (per gestions o per suport i entrenament).
L'equip assistencial està format per psicòleg i tècnics d'intervenció domiciliària.
La previsió d'atenció del servei s'havia establert en 20 candidats i finalment han estat 22.
S'han seleccionat i valorat un total de 27 casos, dels quals han estat atesos per les prestacions
del programa un total de 22 usuaris. La prevalença d'usuaris dones es manté per sobre dels
usuaris homes, representat el gènere femení per un 62'2% del total d'usuaris atesos. Els
usuaris atesos en el programa són majors de 30 anys, trobant-se el 70% d'ells en la franja
d'edat dels 40 als 65 anys i no hem atès a usuaris en la franja dels 18 als 25 anys. Tots ells són
usuaris de la xarxa pública d'atenció a salut mental. La categoria diagnòstica dels usuaris és
Trastorn Mental Sever (TMS). La definició de TMS es fa d’acord a quatre vectors: tipus de
diagnòstic, grau de funcionalitat segons GAF, durada del trastorn i factors de complexitat
afegits La causa de discapacitat és en tots els usuaris malaltia mental, amb un grau igual o
superior al 65% en la gran majoria dels casos.
31
Entitat membre de:
La intervenció amb cada usuari s'ha establert a partir d'un Pla d'Atenció Personal, que es fa
consensuat amb l'usuari (i família, si escau).
Les intervencions s’agrupen en:
- Disseny, aplicació i avaluació del Pla d'Atenció Personal (PAP), consensuat amb
l'usuari.
- Acompanyaments dels usuaris a la xarxa comunitària, fomentant la participació social,
l'ús de recursos normalitzats i l'augment de la seva autonomia i la capacitat de maneig
en el medi: acompanyar en el coneixement del barri i entorn (mercats, biblioteques,
centres de salut, oficines bancàries, etc.). Coneixement dels mitjans de transport, cerca
d'informació d'activitats de lleure que es realitzen pel barri.
- Cura de salut i seguretat, sent l'objectiu principal mantenir l'estabilitat psicopatològica
dels usuaris treballant la prevenció de recaigudes i fomentar hàbits saludables, per tal
de treballar-ho: preparació setmanal del blíster i tenir la previsió de la medicació,
compliment del tractament prescrit, visites al CSMA de referència, identificació dels
símptomes i indicadors de possible desestabilització. Promoure l'adquisició d'hàbits i
estil de vida saludables (dietes, pràctica d'esport, reducció en el consum del tabac i
altres estimulants).
Aquestes 27 propostes de candidats van ser derivats des del CSMA, Serveis de Rehabilitació i
Fundacions tutelars. El programa ha ofert als usuaris diferents nivells d'intensitat de suport
professional pel desenvolupament de les activitats de la vida diària i la vinculació a la
comunitat. L'àmbit d'actuació ha estat la ciutat de Barcelona.
L'atenció al context domiciliari és una eina eficaç dins dels recursos per la promoció de la vida
independent per a aquelles persones amb trastorn mental que, amb un suport flexible, es
poden mantenir en el seu domicili. El servei de suport a domicili disposa d'una estructura que
facilita alternatives per a un model de serveis transversal i basat en un contínuum
residencial/assistencial.
L'intervenció més frequent ha estat afavorir i facilitar la integració social dels usuaris a la xarxa
comunitària, fomentant la seva participació social, l'ús dels recursos normalitzats i l'augment de
la seva autonomia i capacitats en el medi, per tal de promoure la integració a la comunitat s'han
realitzat les següents activitats:
- Acompanyar en el coneixement del barri i entorn.
- Coneixement dels mitjans de transport de la zona.
32
Entitat membre de:
- Estimular els interesos personals i ajudar en la planifcació del temps lliure fomentant la
participació fora de la llar.
- Ajudar en la cerca d'informació d'activitats d'oci que es realitzen pel barri.
L'altra intervenció amb un alt percentatge d'activitat ha estat la relacionada amb la salut i
seguretat, sent l'objectiu principal mantenir l'estabilitat psicopatològica dels usuaris treballant la
prevenció de recaigudes i fomentant hàbits saludables, per tal de treballar-ho: fomentar
l'autonomia respecte la preparació setmanal del blíster i tenir la previsió de la medicació,
compliment del tractament prescrit, compliment de les visites al CSMA de referència, identificar
els símptomes i indicadors de possible desestabilització, promoure l'adquisició d'hàbits i estil de
vida saludables (dietes, pràctica d'esport, reducció en el consum del tabac i altres estimulants).
Van ser estudiats un total de 27 casos, 5 usuaris no han rebut intervenció degut a expectatives
no adaptades al Programa.
El grau de satisfacció dels usuaris ha estat considerat molt bo (els resultats obtinguts a les
enquestes de satisfacció han estat per sobre del 8).
La durada limitada en el temps de la intervenció resulta insuficient per garantir l'estabilitat en els
usuaris més fràgils (el 70% requereixen mesures de suport domiciliari de més llarga durada).
Per tal de millorar l'accessibilitat i la detecció de possibles beneficiaris i tenir un coneixement
real i actualitzat de les necessitats del territori treballem en: campanyes informatives dirigides
als professionals dels serveis de salut mental i campanyes dirigides directament als usuaris
potencials.
PROGRAMA DE SUPORT A L’AUTONOMIA A LA PRÒPIA LLAR (PSAPL)
El Programa de Suport a l’Autonomia a la Pròpia Llar subvencionat pel Departament de Treball,
Afers Socials i Families, és un programa que forma part de la Cartera de Serveis Socials i que
completa i potencia la resta de serveis sanitaris i socials que s’ocupen de l’atenció al malalt
amb TM.
OBJECTIUS
El Programa de suport a l’autonomia a la propia llar té com a objectiu general millorar la qualitat
de vida i satisfacció de persones amb trastorn mental i les seves famílies a través de la
promoció de l’autonomia personal i la integració a la comunitat.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
Assistencials:
33
Entitat membre de:
- Donar suport a la realització de les activitats de la vida diària, relacionades amb l’atenció
del domicili i la comunicació i relació amb l’exterior.
- Donar una atenció personal, mitjançant el control de medicació, d’alimentació i realitzant
els acompanyaments i gestions oportunes.
Les activitats que concreten aquest objectiu estan directament relacionades amb la persona
(higiene corporal, cura de la imatge, hàbits alimentaris, etc.) amb l’atenció del domicili (ordre i
manteniment de la llar, compra, preparació d’aliments, administració econòmica, etc.) i amb la
comunicació i relació amb l’exterior (afavorir les relacions amb la família, veïns, amics, etc.)
Preventius:
- Prevenir situacions de risc evitant el deteriorament o empitjorament de la qualitat de
vida.
- Afavorir l’adhesió als tractaments i als programes de rehabilitació.
Les activitats que concreten aquest objectiu són la detecció de símptomes que facilitin la
intervenció de l’equip terapèutic. La IS avalua el compliment del tractament, la dinàmica familiar
existent i l’actitud de l’usuari en el seu entorn més proper.
Educatius:
- Capacitació per planificar i gestionar la llar i els assumptes administratius i financers.
- Desenvolupament d’habilitats pràctiques per la vida diària i autocura.
- Desenvolupament d’habilitats socials i d’estratègies per la utilització de recursos
comunitaris.
Les activitats que concreten aquest objectiu són les mateixes que les assitencials, però amb
una orientació motivacional i habilitadora.
METODOLOGIA
1. Admissió al Programa
Els casos poden ser detectats inicialment des del CSMA, SRC o serveis socials de base i és el
treballador social coneixedor de la situació qui informarà del funcionament del servei a l’usuari i
valorarà la idoneïtat de sol·licitar el recurs. Serà la pròpia persona interessada qui faci la
sol·licitud al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i posteriorment passarà la
valoració del CAD.
El responsable del programa pot programar una visita domiciliària o al mateix servei per
conèixer l’usuari abans de realitzar la sol·licitud per tal d’orientar-lo i aclarir els dubtes que
34
Entitat membre de:
pugui tenir respecte al servei. Ha de crear un PAP per presentar-lo juntament amb la
documentació requerida.
Un cop aprovada l’ajuda i quan l’usuari rep el contracte assistencial es posa en contacte amb la
persona responsable del programa. En ocasions, però, el coordinador tècnic del programa pot
fer alguna entrevista orientativa amb l’usuari per tal d’aclarir dubtes i acompanyar-lo en la
tramitació inicial.
2. Avaluació
2.1 Visita al domicili. Aquesta visita proporciona informació rellevant sobre les necessitats de la
persona i estableix una relació professional entre la persona i l’equip. Abasta la seva percepció,
desitjos i expectatives del servei, així com el recolzament familiar amb el que compta, entorn,
característiques de l’habitatge, condicions d’habiltabilitat i estat, hàbits, salubritat, capacitats i
destreses.
2.2 Valoració funcional mitjançant:
- Escala de funcionament social (SFS) que ens permet avaluar el funcionament social de
persones amb TMS, aquelles àrees rellevants pel manteniment o funcionament en la
comunitat.
- Protocol d’avaluació funcional de les activitats de la vida diària bàsiques i instrumentals
per avaluar les aptituds per realitzar determinades funcions relacionades amb l’autocura
(aixecar-se, vestir-se, alimentar-se, higiene personal) i amb el desenvolupament
d’activitat de vida independent i autònoma (cuinar, netejar, comprar, gestions, control de
medicació, etc.).
- Avaluació de les condicions de l’habitatge.
La valoració integral constitueix una etapa fonamental en el programa d’atenció domiciliària ja
que permet una acurada planificació de les activitats i ajuda a l’usuari a ser més conscient de
les seves capacitats i necessitats reals per la qual cosa és més fàcil arribar a establir unes
àrees de treball consensuades.
3. Planificació de les activitats
En aquesta fase es defineixen els objectius específics, indicant els recursos humans i
materials, distribució de les sessions i aquelles mesures concretes que es vagin a portar a
terme.
Es presenta al professional que intervindrà al domicili i es consensuen els objectius i tasques a
realitzar. Això quedarà reflectit documentalment al PAP (Programa d’Atenció Personal). La
35
Entitat membre de:
intervenció terapèutica es basa en l’elaboració del PAP, el qual integra els diversos processos
d’atenció a la persona. Es diferencien els objectius segons les àrees d’actuació: - Cura
personal - Cura de la llar – Salut i seguretat – Vida social – Vida a la comunitat i ocupació –
Gestió de recursos. En cada una de les àrees es realitza una avaluació individualitzada de les
necessitats, capacitats i potencialitats dels usuaris i s’estableixen objectius terapèutics
consensuats amb la persona. Aquests tenen una validesa temporal, de manera que es revisen
als sis mesos i s’avaluen anualment, tot i que el PAP és un document que es manté obert i
flexible durant l’any de vigència. L’abordatge d’aquest procés d’atenció es realitza des d’un
enfocament interdisciplinar.
CURA PERSONAL
- Fomentar els hàbits higiènics i de cura personal (dutxes diàries, higiene buco-dental,
afaitat, depilació, cura durant la menstruació, cura de les ungles).
- Cura de l’aspecte físic.
- Fomentar que l’usuari vesteixi amb una roba neta i en bon estat, i adequada a l’època
de l’any.
- Promoure l’adquisició d’hàbits de vida saludables (exercici físic, reducció del consum de
tabac,etc.).
CURA DE LA LLAR
- Elaboració de menús i compres.
- Fomentar la participació i autonomia del grup en l’elaboració dels menús setmanals.
- Elaboració de la llista d’aliments necessaris per a la compra.
- Promoure l’autonomia en la compra dels aliments, valorant el pressupost econòmic
disponible, dates de caducitat, relació qualitat-preu, etc.
- Fomentar un correcte endreç dels aliments.
- Garantir el manteniment d’una dieta variada i equilibrada, i vetllar perquè l’alimentació
satisfaci els requeriments nutricionals.
CUINA
- Fomentar l’aprenentatge de les habilitats necessàries per cuinar (maneig d’estris de
cuina, entrenament en pràctiques de cuina, ús del temps i les mesures, diferents tipus
d’elaboració).
- Promoure l’ordre i la neteja de l’espai i dels estris emprats per cuinar.
- Potenciar l’adquisició d’hàbits en relació als horaris dels àpats.
- Afavorir que els àpats siguin un espai d’interacció social entre tots els usuaris.
BUGADERIA
- Fomentar l’adquisició dels aprenentatges relacionats amb la neteja de la roba: posar
rentadores, estendre la roba, ús de la secadora, plegar i planxar la roba.
36
Entitat membre de:
- Promoure una correcta neteja i endreç de la roba personal.
- Neteja i manteniment de la llar.
- Facilitar l’adquisició dels hàbits i habilitats relacionades amb la neteja i l’ordre dels
espais comunitaris (menjador, cuina, terrassa, lavabos).
- Promoure l’ordre i la neteja dels espais individuals (habitació personal).
- Dotar dels coneixements requerits per a l’ús d’aparells electrodomèstics.
- Utilització adequada de recursos energètics i reciclatge.
- Prevenció d’accidents domèstics.
- Dotar d’informació sobre possibles riscos a la llar i dotar d’hàbits segurs que redueixin la
possibilitat de tenir un accident domèstic.
- Informar del protocol d’actuació en cas d’accidents domèstics.
- Informar sobre l’ús adequat de la farmaciola de primers auxilis.
MANEIG DELS DINERS
- Fomentar l’autonomia en l’administració de les despeses personals.
- Aprendre a portar un control i previsió de les despeses de la llar.
- Dotar d’estratègies per a l’organització dels diners i control d’impulsos.
SALUT I SEGURETAT
L’objectiu principal d’aquesta àrea és el de mantenir l’estabilitat psicopatològica dels usuaris i
treballar la prevenció de recaigudes. Així mateix, s’aborden les problemàtiques relacionades
amb els problemes somàtics, fomentant la posada en pràctica d’hàbits saludables per a la seva
prevenció.
- Fomentar l’autonomia respecte la preparació (blíster setmanal) i previsió de la
medicació necessària (cerca de medicació a la farmàcia).
- Promoure la consciència de malaltia i la identificació dels indicadors de possible
desestabilització.
- Potenciar l’autonomia i la responsabilitat en el compliment de la medicació prescrita.
- Conèixer els possibles efectes secundaris de la medicació psiquiàtrica.
- Promoure l’autonomia respecte el compliment de les visites al CSMA de referència.
- Fomentar l’autonomia en la gestió del seguiment en diferents serveis de salut (atenció
primària i especialitats).
- Identificar els símptomes de malestar i resoldre els problemes somàtics.
- Fomentar la responsabilitat del compliment de les prescripcions mèdiques.
- Promoure l’adquisició d’hàbits i un estil de vida saludable (pràctica d’esport, dieta,
reducció del consum de tabac i estimulants).
37
Entitat membre de:
VIDA SOCIAL
- Afavorir les relacions interpersonals en el grup i intervenir en les dificultats inherents a la
convivència.
- Fomentar estils de comunicació assertius (entrenament en habilitats socials).
- Reforçar o recuperar els vincles familiars, i promoure la millora de les relacions amb la
família, sempre que sigui beneficiós per l’usuari.
- Potenciar bones relacions amb els veïns i amb el veïnat (establiments del barri).
- Aprenentatge del maneig de les emocions i de l’estrès.
COMUNITAT I OCUPACIÓ
Aquesta àrea dóna resposta a un objectiu important de la rehabilitació psicosocial: afavorir i
facilitar la integració social dels usuaris a la xarxa comunitària, fomentant la seva participació
social, l’ús de recursos normalitzats i l’augment de la seva autonomia i la capacitat de maneig
en el medi. Per tal de promoure la integració a la comunitat es realitzen les següents activitats:
- Acompanyar en el coneixement del barri i l’entorn (biblioteques, pavellons esportius,
mercats, autobusos, etc.), identificant llocs clau (centres de salut, oficines bancàries,
recursos culturals, cafeteries, etc.).
- Coneixement dels mitjans de transport.
- Ús de recursos normalitzats de la comunitat (biblioteca, centres cívics, escola d’adults,
entitats culturals, centres esportius, serveis de voluntariat, etc.).
- Estimular els interessos personals i ajudar en la planificació del temps lliure, tant dins
com fora de la llar. Aquesta àrea inclou l’oci, que aborda de forma específica l’ocupació
del temps de lleure per part dels usuaris. Treballem els següents aspectes:
- Identificar i estimular els interessos personals: detectar les capacitats i dificultats
individuals per organitzar el temps lliure de forma satisfactòria.
- Facilitar informació sobre les activitats d’oci, relacionades amb diferents estils i
continguts, que es realitzen a la comunitat: activitats físiques (esport, piscina, passejos,
etc.); activitats culturals (música, lectura, sortides culturals, etc.); activitats creatives
(pintura, ceràmica, dibuix, etc.) i jocs de taula.
- Acompanyar en la cerca d’informació sobre les activitats lúdiques que es realitzen al
territori.
- Ajudar i motivar en la planificació i organització del temps de lleure, tant dins com fora
de la llar, i establir estratègies per millorar el funcionament en aquesta àrea.
- Realitzar sortides d’oci i de socialització de forma conjunta amb el grup d’usuaris de la
llar (si es dóna el cas que comparteixen llar).
GESTIÓ DE RECURSOS
- Ajudar en la planificació económica.
38
Entitat membre de:
- Facilitar una planificació de les activitats de la llar per mantenir la llar neta i en ordre.
- Acompanyament per la realització de tràmits.
4. Intervenció al domicili
Es porten a terme les activitats i tasques planificades per a cada usuari. Es registra en el
document les intervencions planificades i les realitzades finalment, ja que pot variar.
Per establir el vincle entre el tècnic d’intervenció i l’usuari és fonamental la continuïtat en la
prestació del servei evitant canvis innecessaris sempre que això sigui possible, així com el
manteniment dels horaris que ajuden a l’usuari a organitzar el seu temps.
Els professionals que intervenen al domicili mostren una actitud d’empatia, escolta activa,
comprensió i consens amb l’usuari.
5. Avaluació del Programa d’Atenció Personal
La revisió del PAP és semestral (com a màxim), ja que és una eina de treball que permet ser
modificada sempre que es detecti una nova necessitat. En els espais de temps destinats a la
reunió d’equip es fa una valoració dels objectius qualitatius i quantitatius definits al
començament de la intervenció i s’estableixen noves tasques i àrees de treball. Si es considera
necessari es fa una visita domiciliària per tal de consensuar els canvis i establir noves
necessitats.
Aquesta revisió semestral ens permet mesurar l’eficàcia del programa, l’evolució i les seves
limitacions i pot ajudar a l’usuari a sentir que progressa favorablement i tenir un reforç positiu.
L’avaluació és anual.
6. Coordinació
6.1 Es realitza una coordinació interna setmanal amb l’equip interdisciplinar a fi de compartir
consensuar una metodologia de treball. Existeix una supervisió mensual amb el psicòleg que
permet orientar i tornar a avaluar els objectius plantejats en cada intervenció.
6.2 Es realitza una coordinació externa amb els serveis que intervenen i que són bàsics per
a l’usuari (CSMA, PSI, Serveis Socials, etc.) per tal d’evitar duplicitat en les intervencions i
establir entre tots una mateixa línia de treball adaptada als canvis propis de la persona amb
malaltia mental.
ACTIVITAT PORTADA A TERME I VOLUM D’USUARIS
- Núm. de casos sol·licitats durant l´any 2015: 14
- Núm. de casos nous aprobats durant el 2015: 10
39
Entitat membre de:
- Núm. total d´usuaris: 29
- Núm. total baixes: 0 baixes voluntàries (un dels usuaris que van demanar el PSAPLL al
2015 va renunciar abans de la signatura del contracte).
10
2 3 3 3
1 1 2 2
1 1
0
2
4
6
8
10
12
Nº
USU
AR
IS
Diagnòstics
40
Entitat membre de:
13
1 1
0
10
2
0
2
solter/a Divorciat/ada Separat/ada Vídua
0
2
4
6
8
10
12
14 Estat Civil
Homes
Dones
20
5
1 1 1 1
Sarria-Sant Gervasi
Les Corts El Besos Sant Andreu Eixample Dret Marina del Port
0
5
10
15
20
25
Districte Convivència
41
Entitat membre de:
10
12
1
5
Servei Rehabilitacio CSMA Hospital de Dia Altres (SAD i F.VOL)
0
2
4
6
8
10
12
14
Servei Derivant
19
3
0 1
6
Sol Amb Pares Amb fills Amb germans Altres
0
2
4
6
8
10
12
14
16
18
20
Convivència
42
Entitat membre de:
L'
8
1
9
4
10
Club Social
Servei Prelaboral
SRC
Altres
No estan vinculats a cap servei
0 2 4 6 8 10 12
nº usuaris
Vinculació a Altres Serveis
3
1
1
4
8
5
0
11
10 anys o més
9 anys
8 anys
7 anys
6 anys
5 anys
4 anys
3 anys o menys
0 2 4 6 8 10 12 nº usuaris
Durada Mitjana d'Intervenció
43
Entitat membre de:
L’equip de caràcter interdisciplinari està constituït per 1 psicòleg, 1 treballadora social, 1 DUI
(tècnic referent) i els tècnics d’intervenció són 4 auxiliars d’atenció domiciliària i han realitzat:
- 1.638 intervencions de les auxiliars d’atenció domiciliària amb els usuaris del
programa, que ha comportat una activitat en el propi domicili, així com intervencions a la
comunitat, acompanyaments per gestions mèdiques, tramitacions de prestacions, coneixement
de recursos, etc.
- 35 entrevistes al servei:
23 visites de seguiment al servei per fer un seguiment més acurat en
aquells casos que han requerit una intervenció més intensa (per
tramitació d’altres prestacions, informació de recursos o intervencions
d’altres professionals) o que han precisat un canvi dels objectius del
programa i s’ha valorat com a necessari pactar-ho amb l’usuari fora del
domicili.
12 visites de seguiment familiar. S’ha fet aquest seguiment en
situacions de dificultat d’intervenció al domicili, en situacions de crisi que
han requerit un ingrés, situacions familiars conflictives fent mediació entre
ambdues parts i per informar del servei a aquelles famílies noves. Amb
aquestes entrevistes es pretén buscar el recolzament i col·laboració
familiar, així com millorar la comunicació i les relacions interpersonals.
- 19 visites domiciliàries:
19 entrevistes de seguiment en el domicili que permeten veure l’evolució del servei i
redissenyar, si escau, un nou Pla d’Atenció Personal. En alguns casos s’ha fet conjuntament
amb l’auxiliar d’atenció domiciliària i això ens ha facilitat ajustar les tasques designades a les
expectatives dels usuaris i als objectius del servei.
- 62 accions de coordinació:
Coordinació Interna
40 reunions de seguiment i coordinació entre les auxiliars d’atenció
domiciliària i la Responsable del programa per ajustar setmanalment la
intervenció de la professional en el domicili i resoldre els problemes que han
pogut sorgir. Aquestes reunions solen ser d’equip, tot i que, quan l’auxiliar
d’atenció al domicili detecta qualsevol problema es reuneix amb la
responsable del programa per tal de solvertar-ho amb la major brevetat. La
malaltia mental provoca, en ocasions, desajustos en la persona que la
44
Entitat membre de:
pateix, la qual cosa obliga a l’auxiliar de domicili a flexibilitzar la seva
intervenció. Aquestes reunions faciliten un bon coneixement del sistema
social que millorarà les activitats relacionals i comunitàries del pacient.
10 reunions de supervisió de les auxiliars d’atenció al domicili, la
responsable del programa i el psicòleg coordinador de l’equip per tal de
revisar la metodologia d’intervenció i supervisar els casos que presenten
especials dificultats.
12 reunions de coordinació entre el psicòleg coordinador i el tècnic referent
per coordinar les línies generals del Programa, descripció de tasques,
elaboració d’horaris i disseny de documentació.
Coordinació Externa
10 reunions de coordinació externa a l’equip assistencial, que han permès consensuar
objectius i evitar duplicitats entre tots els equips intervinents (CSMA, PSI, Centre de Dia, Servei
de Rehabilitació i Servei de Suport a la Llar).
1 reunió Fòrum Salut Mental
7 reunions a BCN Salut Mental
46
Entitat membre de:
1. DESCRIPCIÓ
El Servei de Llars amb Supervisió per a persones amb trastorn mental, gestionat per la
Fundació Privada Centre d’Higiene Mental Les Corts (Grup CHM Salut Mental), és un recurs
d’habitatge que promou i gestiona habitatges ubicats a la comunitat, amb supervisió
professional intermitent i adaptada a les necessitats dels usuaris.
Constitueix una alternativa normalitzada d’allotjament i suport a sistemes d’institucionalització,
com les residències, que facilita la integració comunitària i el desenvolupament d’una vida
independent dels usuaris.
2. HABITATGES GESTIONATS PER LA FCHMLC
Al 2015, la FCHMLC ha gestionat:
Dos habitatges (6 places), cessió de l’Ajuntament de Barcelona, al Districte de Sarrià-
Sant Gervasi:
- Passeig de la Bonanova, 98, 1r A
- Passeig de la Bonanova, 98, 1r B
Tres habitatges (3 places), contracte de cessió d’arrendament de la Societat Urbanística
Metropolitana de Rehabilitació i Gestió, S.A (Regesa), al Districte Sants – Montjuic:
- Mare de Déu del Port, 179-183 esc.A 1r B
- Mare de Déu del Port, 179-183 esc.A 1r D
- Mare de Déu del Port, 179-183 esc.A 1r H
Al mes d’abril hi ha hagut la incorporació de dos nous usuaris, un home i una dona. Un d’ells ja
tenia una experiència prèvia de 13 anys d’haver residit a altres pisos amb supervisió i l’altre
candidat que vivia amb la família presentava manca d’autonomia persona. Les 8 propostes dels
candidats per les Llars amb Supervisió van ser derivades des dels Serveis de Rehabilitació i
dels CSMA-SSG i CSMA-LC.
Els usuaris són beneficiaris del PSAPLL (Programa de suport a l’autonomia a la pròpia llar),
subvenció atorgada pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Els usuaris de nova
incorporació al 2015 van ser atesos des del mes d’abril a l’octubre mitjançant la subvenció
aprovada per l’Ajuntament de Barcelona.
La valoració global dels usuaris indica que, en la major part dels casos, el 83,3% mantenen una
estabilitat en el funcionament global, el 16,7% es troba en una situació amb presència de
símptomes lleus o transitoris, que ha generat situacions difícils, però s’han abordat sense
presentar major dificultat i ha permés un bon funcionament social.
47
Entitat membre de:
3. ACTIVITAT GENERADA
Tipus N Descripció
Intervencions
individuals
d’auxiliars
d’atenció
domiciliària
410 Suport a les activitats de la vida diària, acompanyaments en
la comunitat, acompanyaments per gestions mèdiques,
tramitacions de prestacions, coneixement de recursos, etc.
Aquestes intervencions han augmentat respecte l’any anterior
(48 visites més) degut al procés d’adaptació de les dues
noves incorporacions i a l’augment de suport que ha precisat
un usuari.
Reunions
grupals
8 Acords i resolució de conflictes convivencials i adaptació al
recurs dels usuaris nous (espais per fumar, tasques
domèstiques, ús de TV, ordinadors, espais comuns, visites).
El número de reunions s’ha reduït progressivament perquè
s’han establert bons canals de comunicació entre els usuaris
de les llars i no precisen de la mediació dels professionals.
Visites de
direcció
6 Supervisar l’estat de les llars i compliment de la normativa del
RRI.
Visites de
seguiment
familiar
10 Recolzament i col·laboració familiar, així com millorar la
comunicació i les relacions interpersonals.
Coordinació
interna
40 Revisió dels PAP.
Coordinació
externa
4 Coordinacions amb els diferents recursos de la xarxa de
Salut Mental amb l’objectiu de garantir la continuïtat en els
seus seguiments. (CSMA-SSG, CSMA-LC, Servei de
Rehabilitació, Club Social i Servei Prelaboral).
49
Entitat membre de:
1. INTRODUCCIÓ
La Llar Residència Les Corts ofereix des del 25 de gener de 2012 un servei d’acolliment
residencial de caràcter temporal o permanent, substitutori de la Llar i d’assistència integral a les
activitats de la vida diària per a persones adultes de menys de 65 anys, que tenen un grau de
discapacitat igual o superior al 33% pel que fa a la malaltia mental i tenen valorada la situació
de dependència. Les nostres actuacions estan orientades a oferir una continuïtat assistencial
per tal de:
- Proporcionar allotjament a persones amb un Trastorn Mental Sever que necessitin el
recurs.
- Aconseguir l’autonomia màxima dels usuaris, mantenint una adequada qualitat de vida.
- Facilitar la integració en la comunitat, assegurant el manteniment de la resta de recursos
assistencials de l’usuari, sanitaris, socials i comunitaris.
- Donar suport a les famílies afavorint el manteniment dels vincles relacionals amb el
resident.
- Possibilitar el marc residencial per al desenvolupament de processos de rehabilitació.
- Prevenir el deteriorament i l’aparició de situacions d’abandonament o marginació o
recuperar els vincles socials en aquelles persones en les que la malaltia mental ha
provocat una situació de marginació reduint el desajustament que s’ha produit i facilitant
unes relacions significatives amb la comunitat.
2. POBLACIÓ ATESA
Núm. de casos derivats des del Departament de Treball, Afers Socials i
Famílies
0
Renúncies a la plaça 0
Denegació per no perfil - Desorganització conductual
- Consum de tòxics
- Retard mental
- Altres
0
Admesos 0
Baixes 0
Núm. Total casos atesos al 2015 47
50
Entitat membre de:
3. PERFIL USUARIS
27 20 0
5
10
15
20
25
30
Homes Dones
Genere Usuaris
33 6 7 1 0
5
10
15
20
25
30
35
Solters Divorciat Separats Vidu/a
nº
usu
aris
Estat Civil
4 2 9 22 10 0
5
10
15
20
25
20 a 29 anys 30 a 39 anys 40 a 49 anys 50 a 59 anys 60 a 70 anys
nº
usu
aris
Edat
51
Entitat membre de:
24
9 5 1 2 1 1 1 3
0
5
10
15
20
25
30
Procedència
5 6 2 19 2 1 0
5
10
15
20
25
Ambos pares Mare Pare Germans Fills ExParella
nº
usu
aris
Amb familiar referència
9 0
1
2
3
4
5
6
7
8
Sense referent però amb FT Sense referent ni FT
nº
usu
aris
Sense referent familiar
2
52
Entitat membre de:
12 7 0
5
10
15
Fundacio Tutelar Tutor Familiar
Incapacitats Judicialment
6 19 8 2 8 1 0
5
10
15
20
Estudis Primaris Acabats
Estudis Primaris NO
acabats
EGB ESO Batxillerat FP Grau Mig
Nivell Acadèmic
21 22 1 9 23 4 1 1 1 1 4 0
5
10
15
20
25 Situació Laboral i Econòmica
53
Entitat membre de:
7 2 5 7 7 2 1 6 1 0
1
2
3
4
5
6
7
8
Grau I Grau II Gr.I nivell1
Gr.I nivell 2
Gr.II nivell 1
Gr.II nivell 2
Gr.III nivel 1
No grau En tramit
nº
usu
aris
Valoració Dependencia
34 11 2 0
5
10
15
20
25
30
35
40
65% al 70% 71% al 80% >81%
nº
usu
aris
Grau Discapacitat
55
Entitat membre de:
4. ACTIVITAT REALITZADA
El procés assistencial es divideix en tres fases:
Fase d’Acollida o Admissió.
Fase d’Atenció o Estada.
Fase de Desvinculació.
S’estableix per a cada resident el Pla d’Atenció Individualitzat (PAI), elaborat per l’equip
multidisciplinar coordinat pel psicòleg. La integralitat de l’atenció es garanteix per l’aportació del
CSMA i del SRC (i la resta de serveis especialitzats vinculats a l’Àrea de RPS: club social i
serveis de prelaboral) i el consens amb l’usuari. El disseny de la intervenció es fa combinant
recursos de la mateixa llar, del SRC (per desenvolupar les activitats rehabilitadores i de
socialització) i del CSMA (encarregat del seguiment psiquiàtric). Els acords del PAI s’inclouen
al PTI transversal del PAE-TMS.
El PAI es revisa trimestralment, recull els objectius, les activitats de cada àrea d’actuació i les
coordinacions necessaris pel seguiment de les intervencions en què participen altres
equipaments. Cal mencionar, però, que es tracta d’una eina flexible i subjecta a actualitzacions
constants per part de l’equip de cuidadors, en funció de l’evolució de l’usuari i les seves
circumstàncies.
Les àrees d’actuació sobre les que es defineix el Pla són:
- Acollida i adaptació inicial.
- Activitats de la vida diària.
- Activitats rehabilitadores.
- Activitats de lleure.
- Activitats formatives, laborals o d’integració comunitària .
- Intervencions amb famílies.
- Activitats de la vida diària:
El trastorn provoca dèficits en l’autocura, l’autonomia personal, l’organització del ritme de vida,
el coneixement de l’entorn sociocultural i el maneig dels recursos socials. Les àrees
d’intervenció s’inclouen en dos mòduls diferents:
- AVD Bàsiques: higiene personal, vestit, hàbits de vida.
- AVD Instrumentals: habilitats de neteja domèstica, organització domèstica, maneig
social, ús dels diners, coneixements bàsics.
56
Entitat membre de:
A partir d’una avaluació prèvia s’establiran uns objectius que tindran en compte: l’entorn social
del resident, l’aprenentatge i respecte d’unes normes de convivència i la possible sortida cap a
recursos residencials més normalitzats com les llars amb suport.
El funcionament quotidià de la llar ofereix una via de treball d’aquests continguts mitjançant:
- Tutories. Espai estable de relació entre usuari i referent, acompanyament i revisió del
programa extern i de la vida quotidiana (presència, disponibilitat, etc.).
- Taller de bugada: torn setmanal –min.- per rentar roba personal.
- Tasques domèstiques: grups estables que setmanalment es responsabilitzen del
parament de l’esmorzar, dinar o sopar, llençar la brossa, comprar la premsa, recollida o
endreça de llençols, cura dels espais comuns de menjador i terrassa.
- Ordre i neteja dels dormitoris.
- Espais de reunió setmanals.
- Activitats rehabilitadores:
Aquesta àrea recull les activitats rehabilitadores desenvolupades des del Programa Funcional
d’Activitats Rehabilitadores del SRC i des de la Llar Residència. La realització de les activitats
s’aplica segons el nivell de suport requerit per l’usuari.
Núm. de residents vinculats al SRC Les Corts 20
Núm. de residents vinculats a activitats de la Llar 19
Afegirem que durant el quart trimestre del 2015, l’organització de les activitats dutes a terme a
la Llar, va variar i es va introduir una millora en la qualitat assistencial. Es va crear per cada
activitat dos grups d’usuaris:
- Grup 11-12h: destinat a usuaris que presenten majors dificultats en la realització,
seguiment i concentració per desenvolupar l’activitat.
- Grup 12-13h: dissenyat per a usuaris que presenten majors habilitats personals i
funcionals, però cal reforçar igualment aspectes relacionats amb AVD, rehabilitació
cognitiva o habilitats socials.
També es va depurar el llistat de vinculacions a les activitats de la Llar, seguint com a criteri
que els usuaris que no hagin assistit al 50% de les sessions programades es desvincularien de
l’activitat. S’aconsegueixen els següents objectius:
57
Entitat membre de:
- Disposar d’un percentatge més ajustat d’absentisme.
- Oferir als usuaris que no assisteixen regularment a les activitats un pla rehabilitador més
ajustat a les seves necessitats o inquietuds.
- Garantir una atenció més personalitzada a cada necessitat i perfil d’usuari.
- Facilitar la consecució dels objectius terapèutics i rehabilitadors de les activitats.
Activitats realitzades durant l’any 2015.
Àrea
intervenció Definició Contingut
Àrea de
funcionalitat
Les dificultats derivades del trastorn mental
provoquen un dèficit important en la capacitat
d’autonomia personal, lligat a una forta necessitat
de dependència. La intervenció té per objectiu
capacitar i fomentar aquelles habilitats
relacionades amb el manteniment de la vida
quotidiana a la pròpia llar i al si de la comunitat.
Els tallers que es porten a terme combinen
diferents espais:
Locals del SRC
Espais públics de la comunitat
Llar Residència
Organització del lleure
Transports i orientació
Informació i actualitat
Nutrició
Noves tecnologies
Ús de mòbils
Cura personal
Cura de la roba
Gestió econòmica
Recursos Comunitaris
Àrea de
Rehabilitació
Cognitiva
Evitar o reduir el deteriorament cognitiu, que
encara que és variable, sol ser freqüent quan la
malaltia mental tendeix a la cronicitat. Es produeix
afectació del pensament, de la memòria, de la
concentració, de la percepció i de l’atenció. Degut
a que els estudis sobre l’aplicació de
l’entrenament neuropsicològic en persones amb
esquizofrènia han posat en evidència les
dificultats de generalització de les capacitats
entrenades a contextos diferents, les activitats
aquí incloses combinen l’entrenament bàsic amb
entrenament aplicat.
Tractament de
Rehabilitació Cognitiva
(TRC)
Mòdul IPT
Espai Pensem
Espai de Societat
Espai de Lectura i
Debat
Àrea de
salut
El TM provoca deteriorament de l’estat de salut
general degut a diverses causes:
- Manca de cura personal
Psicomotricitat
Gimnàstica
Relaxació
58
Entitat membre de:
- Tabaquisme
- Efectes secundaris dels tractaments
farmacològics
- Inactivitat i sedentarisme
- Alimentació poc equilibrada
- Conductes de risc
- Manca d’educació sanitària, etc.
Natació
Passejades
Àrea
d’activitats
expressives
Les capacitats de comprensió i expressió dels
aspectes emocionals es veuen sovint afectades.
Es tracta d’ajudar a organitzar i diferenciar els
propis pensaments i emocions, la realitat interna i
externa i la consciència corporal. Es
desenvolupen els canals verbals (orals i escrits) i
no verbals (plàstic, corporal) d’expressió.
Art-teràpia
Expressió plàstica
Escriptura creativa
Expressió corporal
Cultura musical
- Activitats de lleure:
Es pretén incrementar l’autonomia i l’ocupació del temps lliure en relació amb els recursos
comunitaris, així com la creació de vincles socials i interès per diferents temes de la comunitat.
Es facilita el contacte amb centres cívics, centres culturals, poliesportius, cinemes i altres
recursos de lleure del districte i la ciutat.
Pel desenvolupament d’aquesta àrea es fonamental la coordinació amb el Club Social Les
Corts, referent del territori.
Núm. de residents vinculats al Club Social Les Corts 35
- Activitats formatives, laborals o d’integració comunitària:
Es fomenta també la utilització de recursos comunitaris normalitzats, intervenció en activitats de
voluntariat així com l’assistència a recursos formatius o laborals quan això sigui possible.
- Intervenció amb famílies:
La variable familiar configura un aspecte determinant que influeix en el procés de rehabilitació
del resident, ja sigui en positiu (donant un bon suport i mantenint els lligams relacionals) com
des de la interferència (intrusió i manipulació) però que també s’ha de tenir en compte i no
deixar de banda.
59
Entitat membre de:
Des d’aquest àmbit els objectius a treballar són:
- Evitar la segregació pel fet de deixar el nucli familiar de convivència, mantenir un
contacte viu i implicat entre el resident i els membres de la seva família.
- Coordinació amb altres professionals implicats en el cas o en l’atenció a la família.
- Tractar les pautes relacionals familiars que interfereixen en el procés rehabilitant del
resident.
- Ajudar a establir vincles o recuperar el vincles perduts, millorant-los des de la distància.
- Oferir suport psicosocial a les famílies.
- Potenciar la col·laboració de les famílies en el procés rehabilitador del resident.
El treball específic de la intervenció ve definit segons les particularitats de cada cas. La
intervenció s’adapta a aquelles persones que per incapacitació judicial estiguin tutelades per
una Fundació, amb la que s’estableix coordinació periòdica i consens del PAI.
Núm. de famílies susceptibles de ser ateses 20
Núm. de famílies ateses 18
Núm. de Fundacions tutelars amb les que s’ha establert coordinació 6
5. QUALITAT ASSISTENCIAL
A continuació es recullen les millores que s’han aconseguit en els següents àmbits
assistencials implementant alguns canvis i actualitzacions en el sistema de Gestió de Qualitat
de la Llar al llarg d’aquest any 2015.
Àrea Mèdica
- Inclusió en el circuit visita mèdica RE/RM, la part Micro del procediment (identificació de
la DUI, nom, data i signatura de la modificació al blíster i a la RE o RM).
- Inclusió i identificació de les intoleràncies i al·lèrgies dels residents (dins del document
de Dietes i Menús).
- Modificació i actualització dels Protocols i Registres mèdics.
Àrea TG
- Creació d’una activitat alternativa per quan no es puguin fer Caminades per motius
climàtics.
- Reestructuració dels grups d’activitats/ TG de la Llar.
- Actualització del qüestionari d’avaluació per part dels professionals.
60
Entitat membre de:
- Creació de reunions mensuals per avaluar l’evolució dels TG i resoldre possibles
incidències o modificar continguts.
Àrea Gestió Diària i AVD
- Actualització i revisió del protocols, procediments i registres de l’equip assistencial.
- Creació d’un manual de protocols bàsics per als cuidadors.
- Creació del registre d’intervencions de cuidadors que promou el treball transversal.
Àrea Direcció
- Creació d’un Registre d’entrega de claus dels usuaris.
- Creació del Procediment de Retirada de les claus als usuaris.
- Redacció i implementació del Procediment de custòdia dels diners dels residents.
- Millora del canal de comunicació interna (creació de la instrucció núm. 5: Procediment
enviament de correus electrònics).
L’objectiu principal d’aquestes millores implementades és millorar la qualitat assistencial dels
usuaris. Altres objectius específics són:
- Optimitzar els canals de comunicació interna dels professionals.
- Establir els canals de comunicació externa o amb altres entitats.
- Optimitzar la gestió del temps i sistematitzar les intervencions dutes a terme amb els
usuaris.
- Disposar d’un percentatge més ajustat d’absentisme.
- Oferir als usuaris que no assisteixen regularment a les activitats, un pla rehabilitador
més ajustat a les seves necessitats o inquietuds.
- Garantir una atenció més personalitzada a cada necessitat i perfil d’usuari.
- Facilitar la consecució dels objectius terapèutics i rehabilitadors de les activitats.
Recommended