Neopopularisme, Poesia pura i Carles Riba

E L N E O P O P U L A R I S M EI

L A P O E S I A P U RA

INDEX

El neopopularisme 3 La poesia pura 8 Carles riba 13

L’origen del corrent 4 L’origen del terme 9 Biografia I 14

Característiques literàries 5 Característiques literàries 10 Biografia II 15

Obres més destacades 6 Obres més destacades 11 La seva poesia 16

Poema neopopularista 7 Poema de poesia pura 12 Obra poètica 17

Obra narrativa 18

Traduccions al català 19

Poema de Carles Riba 20

Bibliografia 21

EL NEOPOPULARISME

El neopopularisme va ser un corrent poètic que va

sorgir al segle XIX a partir del post-romanticisme,

aquest va influir especialment en la generació del 27,

un reconegut grup de poetes del segle XX.

Van conrear aquest estil:  Federico García Lorca,

Rafael Alberti, Emilio Prados, Gerardo Diego, Dámaso

Alonso i Bartomeu Rosselló-Pòrcel , entre altres.

L’ORIGEN DEL CORRENT

L’origen del neopupularisme es troba en el grup de

poetes post-romantics inspirats per Heinrich Heine,

dels quals destaquen: Gustavo Adolfo Bécquer,

Augusto Ferrán i Rosalía de Castro.

Amb la finalitat d’oposar-se a la poesia del

modernisme i als moviments d’avantguarda.

CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES

L’imitació de la mètrica i de l’esperit popular de la

lírica tradicional.

L’interès per l’ingenuïtat, l’ignorància i la senzillesa.

L’ús d’omomatopeies, diminutius i elements populars.

La preferència pel romanç i el vers lliure.

La recuperació de l’estrofa i el ritme.

L’exaltació de la imatge.

OBRES MÉS DESTACADES

Rafael Alberti “Marinero en tierra” (1925)

Rafael Alberti “El alba del alhelí” (1927)

Federico García Lorca “Romancero gitano”

(1928)

POEMA NEOPOPULARISTA

Canço després de la pluja, Rosselló-Pòrcel:

Matinet matí,

les bruixes es pentinen.

El sol és aquí.

Ai! Que es menja la calitja!

Mallorca, 1935

,

LA POESIA PURA

La poesia pura és un terme utilitzat en la història i

crítica literària per designar una estètica literària dins

la poètica.

Va ser posada en practica per : Paul Valéry, Jorge

Guillén, Baromeu-Rosselló-Pòrcel, Carles Riba, Màrius

Torres i Joan Vinyoli , entre altres.

L’ORIGEN DEL TERME

Les teories sobre la poesia pura es desenvoluparen

a Anglaterra per Andrew Cecil Bradley, per a qui la

poesia pura consistia en la perfecta fusió de fons i

forma.

El terme va començar a usar-se cap a 1880 a

França i defensava la música dins el llenguatge

poètic; però l'origen del concepte d'art pur i la seva

extensió a les lletres és anterior, i es troba en Charles

Baudelaire.

CARACTERÍSTIQUES LITERÀRIES

És una poesia sofisticada, exigent i hermètica.

És una poesia absolutament independent.

L’exaltació de l’estètica literària.

El gran ús de figures retòriques

Abundància d’elements intraduïbles

OBRES MÉS DESTACADES

Carles Riba “Tres suites” (1937)

Joan Vinyoli “Primer desenllaç” (1937)

Bartomeu Rosselló-Pòrcel “Imitació del foc” ( 1938)

POEMA DE POESIA PURA

Cursa, Rosselló-Pòrcel:

Una imatge del llop i la muntanya

i el vent que corre i xiula ràpid: Serp.

I un riure groc entre dos núvols blancs

que juguen a encalçar-se dins el cel.

CARLES RIBA

Carles Riba (1893-1959 † ) va ser un dels escriptors,

traductors i poetes catalans més reconeguts del segle XX.

BIOGRAFIA I

Va néixer el 23 de setembre de 1893 a Barcelona.

Va estudiar filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona.

Al 1920 va completar la seva formació a Itàlia i Grècia.

Al 1922 va col·laborar amb Pompeu Fabra amb el DGLC.

Al 1934 va treballar amb la fundació Bernat Metge.

Al 1934 va començar a treballar com a professor de grec a

l’UB.

BIOGRAFIA II

Al 1939 va exiliar-se a causa del franquisme a França

Al 1939 va escriure “ Les elegies de Bierville”.

Al 1943 va tornar a Espanya i va continuar treballant

amb les traduccions.

Del 1952-1954 va ser el portaveu  dels intel·lectuals

catalans als grans congressos de poesia.

Va morir el 12 de juliol de 1959 a Barcelona ( 65 anys).

LA SEVA POESIA

La seva poesia tracta la voluntat de tractar l’amor

com a element poètic, amb unes referencies cultes

que mostraven els seus coneixements en cultura

clàssica i anglogermànica.

Va ser influenciat per grans autors com: Edgar Allan

Poe, Franz Kafka, Friederich Hölderlin, Ausiàs March,

Homer, Petrarca, Dante, i Josep Carner.

OBRA POÈTICA

1919 - Primer llibre d'Estances

1912-1919 - La paraula a lloure

1930 - Segon llibre d'Estances

1937 - Tres suites

1943 - Les Elegies de Bierville

1947 - Del joc i del foc

1952 - Salvatge cor

1957 - Esbós de tres oratoris

OBRA NARRATIVA

1917 - Aventures de Perot Marrasquí

1920 - Guillot el bandoler

1924 - L'ingenu Amor (Premi Concepció Rabell el

1926)

1928 - Sis Joans

TRADUCCIONS AL CATALÀ

1911 - Virgili. Les Bucòliques de Virgili.

1914 - Cornelii Nepotis.

1918 - Edgar A. Poe. Els assassinats del carrer Morgue.

1919 - Homer. Odissea.

1920 - Sòfocles. Antígona.

1924 - Franz Kafka. «Un fratricidi».

1929 - Eurípides. Medea.

POEMA DE CARLES RIBA

Elegia Onzena

Era en la llibertat i en el cel de la meva paraula,

transfigurat pel déu que en els meus anys ha sofert;

sota els meus ulls, la terra vivia per mi -com un rostre

dins la diversitat de l'amorós pensament;

entre la serra, que porta, mirada enllà, a la distància

pura, camins ocults, serpentejants com desigs.

BIBLIOGRAFIA

http://lletra.uoc.edu/especials/folch/riba.htm

http://es.wikipedia.org/wiki/Poesia_pura

http://es.wikipedia.org/wiki/Neopopularismo

http://ca.wikipedia.org/wiki/Carles_Riba#Narrativa

http://

ec.gec.semcs.net/enciclop%C3%A8dies/gran-enciclop

%C3%A8dia-catalana/EC-GEC-0055271.xml