View
235
Download
7
Category
Preview:
Citation preview
Tema 9: Sistemes sensorials i motor
1. Introducció.
2. Sistemes somestèsics
3. Sistema visual
4. Sistemes auditiu i vestibular
5. Sistema olfactiu
6. Sistema gustatori
7. Sistema motor
1. Introducció
Els sentits són zones especialitzades sensibles a certes formes d’energia. Detecten certs
estímuls i transformen l’energia al llenguatge del SN.
TIPUS D’ENERGIA RECEPTOR (corpuscle o cèl·lula que fa
TRANSDUCCIÓ)
MODALITAT SENSORIAL
Electromagnètics (espectre visible)
Fotoreceptors (cons i bastonets)
Visió
Mecànica (vibració) Cèl·lules ciliades de la còclea Audició
Química (molècules dissoltes en l’aire)
Neurones de l’epiteli olfactori Olfacte
Química (molècules dissoltes en saliva)
Cèl·lules de botons gustatoris Gust
Mecànica (pressió, vibració...) Tèrmica Estímuls mecànics, químics o tèrmics que danyen el teixit
Neurones sensorials ganglis arrel dorsal o ganglis del trigemin
Somestèsia: Tacte epicrític (discriminatiu, fi) o protopàtic (“groller”) Temperatura Nociocepció
Mecànica Receptors de músculs i articulacions (terminals de neurones sensorials)
Somestèsia: Propiocepció o cinestèsia
El sistema nerviós central rep informació sensorial del món extern i del medi intern. Aquesta es
condueix mitjançant axons que es troben en el SNP (sistema nerviós perifèric) fins el central.
Els sistemes sensorials són conjunts d'òrgans altament especialitzats que permeten als
organismes captar una àmplia gamma de senyals provinents del medi ambient. Això és
fonamental perquè aquests organismes puguin adaptar-se a aquest mitjà.
Però, per als organismes és igualment fonamental recollir informació des de el seu medi intern
de manera que aconsegueixen regular eficaçment la seva homeòstasi. Per a aquests fins
existeixen igualment sistemes de detectors que representen formes diferents de receptors,
amb una organització morfofuncional diferent i que podem anomenar receptors sensitius.
Els dos grups de receptors estan lligats a sistemes sensorials / sensitius que presenten un pla
similar d'organització funcional i tots dos són capaços de transformar l'energia dels estímuls en
llenguatge d'informació que manegen els organismes (senyals químics, potencials locals i
propagats). És a dir, els dos grups de receptors són capaços de transduir informació.
A cada sistema sensorial o sensitiu és fonamental la cèl·lula receptora. És ella la cèl·lula
transductora, és a dir, la que és capaç de traduir l'energia de l'estímul en senyals
recognoscibles i manejables (processament de la informació) per l'organisme. Aquestes
senyals són transportades per vies nervioses específiques (feixos de axons) per a cada
modalitat sensorial fins als centres nerviosos. En aquests, l'arribada d'aquesta informació
provoca la sensació i la seva posterior anàlisi, per aquests centres nerviosos, portarà a la
percepció. La sensació i la percepció són llavors, processos íntimament lligats a la funció dels
receptors.
Els receptors sensorials situats per tot l'organisme capten informació: els situats a la pell,
informació exteroceptiva, els dels músculs, tendons i articulacions, informació propioceptiva.
En les vísceres o òrgans interns també es capta informació interoceptiva.
La informació que arriba a la medul·la ho fa a través dels nervis espinals, proporcionant
sensibilitat general. Els estímuls han d'assolir l'escorça cerebral per ser conscients d'ells. En el
seu camí passa pel tàlem, excepte l'olfacte, que va directament a l'escorça. Ens adonem d'una
sensació quan s'analitza la informació en l'escorça sensorial primària. D'allà és enviada a l'àrea
d'associació d'aquesta modalitat sensorial.
En àrees d'associació unimodal les informacions són comparades i emmagatzemades.
L'escorça d'associació polimodal és on es combina la informació sensorial amb altres
informació. Part anterior (lòbul frontal) funcions executores com la planificació d'una resposta,
presa de decisions, etc.
2. Sistemes somestèsics
Aquí s'inclou la informació exteroceptiva i la propiocepció conscient. És conduïda a la medul·la
a través de nervis espinals.
Rep, a través del tàlem, els impulsos que regeixen la sensibilitat corporal general procedents
de la pell, els teixits, músculs, articulacions i tendons del costat oposat del cos.
Es troba en la circumvolució central posterior, darrere de la cissura de Rolando i davant de la
representació motora (senyalat en blau).
Funcions de l'Àrea Somestèsica:
Apreciació de les diferències de pes.
Discriminació espacial.
Localització tàctil.
Apreciació de mida i forma.
Semblances o diferències de temperatura.
Tots els aspectes de la sensació que requereixen comparació i judici.
Procés dels dos sistemes somestèsics:
Sistema de la columna dorsal-lemisc (tacte epicrític i propiocepció)
Des dels receptors de la cama, la primera neurona
sensorial condueix la informació fins al bulb ipsilateral.
Aquesta neurona té el soma al gangli dorsal i això s’estén al
llarg de l’arrel dorsal i del fascicle de la columna dorsal de
la medul·la espinal fins al bulb, on fa sinapsi al nucli Gracilis
amb la segona neurona sensorial.
Des del bulb, la segona neurona sensorial condueix la
informació fins al tàlem contralateral. Aquesta neurona té
el soma en el nucli Gracilis i el seu axó creua la línea mitja i
s’estén, formant part del lemnisc medial, fins al nucli
ventral posterolateral del tàlem.
Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera
neurona projecta la informació fins a l’escorça somestèsica
primària, situada a la circumvolució postcentral (lòbul
parietal).
La via neuroanatòmica que porta la informació somestèsica de la part superior del cos és
similar a la que acabem de veure, però amb sinapsi en el nucli cuneatus del bulb.
La informació somestèsica de la cara i part del cap és conduïda pel nervi trigemin (V parell
cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal. Des d’aquí, la informació
es contralateralitzada i arriba al nucli ventral posterolateral del tàlem pel fascicle trigèmino-
talàmic. Una tercera neurona conduirà la informació fins a l’escorça somestèsica primària.
Fascicle espinotalàmic (tacte prtopàtic, tempreatura i dolors)
Des dels receptors del tronc i les extremitats, la primera neurona sensorial condueix la
informació fins a la banya dorsal ipsilateral de la medul·la espinal. Aquesta neurona té el soma
al gangli dorsal i el seu axó s’estén per l’arrel dorsal fins a la banya, on fa sinapsi amb la segona
neurona sensorial.
Des de la banya dorsal, la segona neurona sensorial condueix la informació fins al tàlem
contralateral. Aquesta neurona té el soma a la banya dorsal ipsilateral i el seu axó creua la línia
mitja en el mateix segment medul·lar i s’estén, formant part del fascicle espinotalàmic, fins al
nucli ventral posterolateral del tàlem.
Aquest fascicle forma part de la columnes lateral i ventral de la medul·la espinal.
Des del nucli ventral posterolateral del tàlem, una tercera neurona projecta la informació fins a
l’escorça somestèsica primària situada a la circumvolució postcentral (lòbul parietal).
La informació somestèsica de la cara i part del cap és conduïda pel nervi trigemin (V parell
cranial) fins al nucli sensorial del trigemin situat al tronc de l’encèfal. Des d’aquí la informació
es contralateralitza i arriba al nucli ventral posteromedial del tàlem pel fascicle trigèmino-
talàmic. Una tercera neurona conduirà la informació fins a l’escorça somestèsica primària.
Organització somatotòpica
Els axons dels sistemes somestèsics, tant els d ela columna dorsal-lemnisc medial com els del
fascicle espinotalàmic, estan organitzats somatotòpicament. Aquesta organització reflecteix la
topografia del cos, és a dir, la seva organització especial.
Com a exemple d’aquesta organització mostrarem la columna dorsal i l’escorça somestèsica
primària. Els axons de la columna dorsal estan ordenats en funció de la procedència de la
informació que condueixen. Els més medials condueixen informació de la part inferior del cos i
els més laterals de la superior.
La superfície de l’escorça dedicada al processament d’una regió del cos no reflecteix el seu
tamany sinó la seca sensibilitat. Així doncs, la representació cortical del cos (homuncle
sensorial= està deformada per la importància funcional de cada regió.
El sistema somestèsic inclou diferents modalitats somestèsiques. Els sentits somàtics ens
permeten processar informació tant del món extern com del propi món intern. Per això
inclouen diferents nivells de somestèsia.
El principal òrgan sensorial de la somestèsia que ens permet relacionar-nos amb el medi
extern (exterocepció) és la pell.
Submodalitats somestèsiques:
• Tacte epicrític (sistema de la columna dorsal-leminsc medial): tacte fi que ens permet
discriminar el lloc on s’ha rebut l’estimulació
• Tacte protopàtic (fascicle espino-talàmic): tacte no discriminatiu que ens dóna
informació sobre la regió estimulada, però sense precisar el lloc exacte d’estimulació.
• Propiocepció: informació de la tensió muscular i del grau de flexió de les articulacions
que permet conèixer la posició de les diferents parts del cos.
• Temperatura
• Dolor
Escorça somestèsica (senyalar l’àrea primària i la d’associació)
3. Sistema visual
Aquest sistema està situat en el lòbul occipital. En ell s'aprecien zones específiques per a la
visió de la màcula o central, per a la perifèria de la retina i per les meitats superior i inferior de
la retina.
El nervi òptic i la retina es desenvolupen a partir de la vesícula encefàlica primària
prosencefàlica. La visió s'inicia amb la formació d'una imatge del món exterior sobre la retina
fotorreceptora. La retina codifica la informació visual mitjançant l'emissió de neurones que es
projecten en l'encèfal a través del nervi òptic.
La major part de tot el camp visual és captada pels dos ulls. Només les regions més laterals són
captades únicament per l’ull ipsilateral. Com que el cristal·lí inverteix la imatge a la retina: el
camp visual dret és captat per l’hemiretina (meitat de la retina) esquerra de cada ull i el camp
visual esquerra és captat per l’hemiretina dreta de cada ull.
Camp visual esquerre (el dret és el mateix però a la inversa)
La informació és captada per l’hemiretina nasal de l’ull
ipsilateral i per l’hemiretina temporal de l’ull contralateral.
Des de la retina, els axons de les neurones ganglionars
portaran la informació fins al tàlem, concretament fins al
nucli geniculat lateral del tàlem, formant el nervi òptic (II
parell cranial) i el tracte òptic. En el quiasme òptic els axons
que provenen de l’hemiretina nasal creuen la línia mitja
mentre que els que provenen de l’hemiretina temporal
segueixen ipsilateralment. Així doncs, al tàlem dret arriba la
informació del camp visual esquerre. La major part
d’aquesta informació ha estat captada pels dos ulls. En canvi,
la part més lateral només és captada per un ull.
Des d’aquí la informació és conduïda a l’escorça visual
primària dreta, en el lòbul occipital.
Escorça visual
L’escorça visual primària es troba situada a l¡àrea 17 de Brodmann
en el lòbul occipital. En concret al voltant i per dins de la cissura
calcarina. Par tant, la major part està oculta.
La major part de les seves aferències provenen del nucli geniculat
lateral del tàlem i la major part d eles seves eferències projecten
cap a l’escorça visual d’associació (escorça extraestriada).
L’escorça visual té una organització retinotòpica (representació topogràfica de la retina).
L’escorça visual d’associació correspon a les àrees 18 i 19 de Brodmann, situades al lòbul
occipital. Rep informació des de l’àrea visual primària i continua el seu processament. Des
d’aquí, el processament de la informació visual continua dorsalment ca l’escorça parietal
posterior (corrent dorsal; localització d’objectes) i ventralment cap a l’escorça inferolateral
(corrent ventral; reconeixement d’objectes).
4. Sistemes auditiu i vestibular
Sistema auditiu
La informació auditiva captada per les cèl·lules ciliades de la còclea és transmesa a les
neurones que formen la branca auditiva del VII parell cranial. Els axons d’aquestes neurones
porten la informació fins als nuclis coclears del bulb, on fan sinapsis.
A partir dels nuclis coclears la informació és conduïda per dues vies simultànies:
VIA PRINCIPAL CONTRALATERAL
L’axó de les neurones dels nuclis coclears
creua la línia mitja i sinapta amb neurones
del nucli olivar contralateral. Llavors, els
axons de les neurones de l’oliva bulbar
condueixen la informació fins els col·licles
inferiors del mesencèfal, formant el fascicle
anomenat lemnisc lateral.
Els axons de les neurones dels col·licles
inferiors condueixen la informació fins el
cos geniculat medial del tàlem. Des del
tàlem, la informació és conduïda fins a
l’escorça auditiva primària, localitzada en
el lòbul temporal.
VIA SECUNDÀRIA IPSILATERAL
A la via ipsilateral, els axons de les
neurones coclears condueixen la
informació auditiva fins els col·licles
inferiors ipsilaterals, bé de forma directa o
bé amb una sinapsi intermitja en el nucli
olivar ipsilateral. Des d’aquí la via segueix
fins a l’escorça auditiva primària fent relleu
en el tàlem, però de forma ipsilateral.
Escorça auditiva
Es troba situada en els lòbuls temporals, per sota de
la cissura lateral o de Silvio.
Des de l’àrea primària la informació és conduïda a
l¡àrea d’associació auditiva que està relacionada
amb la percepció d’aquesta informació. Així, la lesió
d’aquesta àrea provoca agnòsia auditiva.
Totes dues àrees continuen per la part ventral de la
cissura de Silvio.
Sistema vestibular
El sentit de l’equilibri el proporciona les estructures de l’oïda interna denominades en conjunt
aparell vestibular. Els moviments del cap fan que el líquid contingut en aquestes estructures
doni lloc a la inclinació de les cèl·lules ciliades sensitives, i aquesta inclinació o moviment dóna
lloc a la producció de PA.
El sentit de l’equilibri, que proporciona orientació respecte la gravetat, es deu a la funció d’un
òrgan denominat aparell vestibular. L’aparell vestibular i una estructura amb forma de caragol
denominada còclea implicada en l’audició, formen l’oïda intern en l’interior de l’os temporal
del crani. L’aparell vestibular està constituït per dues parts:
1. Els òrgans otòlits que són el utricle i el sàcul.
2. Els canals semicirculars.
La informació captada pels receptors
dels òrgans vestibulars és transmesa a
les neurones que formen la branca
vestibular del VIII parell cranial. Els
axons d’aquestes neurones porten
informació fins als nuclis vestibulars
ipsilaterals de la protuberància, on fan
sinapsis.
Des d’aquí la informació es condueix de
forma bilateral cap a diversos nuclis de
la regió posterior dels dos tàlems. Des
del tàlem, la informació és conduïda fins
a l’escorça vestibular, situada en zones
discretes de la part inferior del lòbul
parietal.
Les estructures sensitives de l’aparell vestibular i de la còclea es troben en l’interior del
laberint membranós, una estructura tubular plena d’un líquid la composició del qual és similar
a la del líquid intracel·lular. Aquest líquid se denomina endolinfa.
5. Sistema olfactiu
L'inici del procés olfactiu és la detecció dels odorants, que són les molècules químiques
responsables de l'olor, pels receptors d'odorants que es troben en les neurones olfactives del
nas (receptors de l’epiteli olfactori). Aquesta informació és transmesa a les cèl·lules mitrals del
bulb olfactori situat just per sobre de la cavitat nasal a la base del lòbul frontal.
Des d’aquí, les cèl·lules mitrals condueixen la informació a través del tracte olfactori, cap a
l’escorça olfactòria primària situada a la regió medial del lòbul temporal.
La informació olfactòria pels receptors de l’epiteli és transmesa a les cèl·lules mitrals del bulb
olfactori situat per sobre del a cavitat nasal a la base del lòbul frontal. Des d’aquí, les cèl·lules
mitrals condueixen la ifnormació a través del tracte olfactori cap a l’escorça olfactòria primària
situada a la regió medial del lòbul temporal.
L’escorça olfactòria primària inclou princpilament l’escorça
piriforme i els nuclis corticomedials de l’amígdala.
Finalment, la infromació és conduïda, via tàlem, fins a la regió
posterolateral de l’escorça orbitofrontal on s’integra amb la
informació gustativa per donar lloc al sabor.
6. Sistema gustatori
En cadascuna d'aquestes papil·les trobem nombrosos
botons gustatius dels quals parteixen les fibres nervioses
que condueixen la informació del gust fins al nucli del
tracte solitari, situat al bulb. Els axons d’aquestes neurones
formen part dels parells cranials, VII (facial), IX
(glossofaringi) i X (vague).
Des d’aquí, les segones neurones condueixen la informació
fins al tàlem (nucli ventral posteromedial.
Des del tàlem la informació és conduïda a l’escorça
gustativa primària situada principalment a l’escorça frontal
insular i opercular.
Finalment, la informació és conduïda fins a la regió
posterolateral de l’escorça orbitofrontal on s’integra amb la
informació olfactòria per donar lloc al sabor.
Però per rebre el sentit del gust en tota la seva plenitud, intervenen a més les cèl·lules que
reconeix la textura i temperatura i per descomptat les cèl·lules de l'olfacte que es consideren
com una part importantíssima del gust.
Tradicionalment, a Occident es consideren només quatre sabors, mentre que a Orient hi ha
cinc, a saber:
Sabor àcid: com la llimona
Sabor amarg: com la quinina
Sabor dolç: com el sucre
Sabor salat: com el clorur sòdic (sal comuna) o l'aigua de mar
Saborós o umami: com el glutamat. El umami és l'últim dels gustos incorporat a la llista
el 1908 pel fisiòleg japonès Kikunae Ikeda
7. Sistema motor
La funció final més important del sistema nerviós és regular les activitats corporals. Això
s'aconsegueix mitjançant regulació:
de la contracció dels músculs estriats en tot el cos
de la contracció del múscul llis en els òrgans interns
de la secreció de les glàndules tant exocrines com endocrines en moltes parts de
l'organisme.
Aquestes activitats es diuen de manera col·lectiva funcions motores del sistema nerviós, la
part d'aquest relacionat directament amb la transmissió dels senyals cap als músculs i les
glàndules es diu divisió motora del sistema nerviós.
Existeixen diversos circuits al sistema nerviós central que processen informació destinada al
control motor. El resultat final d’aquest procés haurà d’arribar a les motoneurones espinals i
troncoencefàliques que seran les encarregades de conduir-lo fins als músculs.
Fonamentalment existeixen 2 grups de vies que condueixen les instruccions motores fins a les
motoneurones:
Via del control voluntari del moviment
La programació dels moviments
voluntaris es duu a terme a les
escorces premotora i motora
suplementària. Des d’aquí
aquesta informació serà conduïda
fins a l’escorça motor primària.
Des de l’escorça motora primària
la informació és conduïda fins a:
Nuclis motors del tronc de l’encèfal per controlar moviments de la cara (fascicle
corticotubular).
Banya ventral de la medul·la espinal per controlar fonamentalment moviments
precisos de les extremitats (fascicle corticoespinal).
Des d’aquí, la informació és conduïda cap als músculs per les motoneurones. A l’alçada del
bulb, els axons que formen aquests fascicles creuen la línia mitja i en concret el creuament dels
axons del fascicle corticoespinal s’anomena decussació de les piràmides.
Vies del control automàtic del moviment
Les vies de control automàtic del moviment s’originen en diversos nuclis del tronc de l’encèfal i
modulen l’activitat de les motoneurones.
Aquestes vies reben el nom genèric de vies extrapiramidals. Entre aquestes vies destaquem:
Els fascicles retículoespinals, que s’originen a la formació reticular i regulen el to
muscular.
Els fascicles vestíbuloespinals, que s’originen als nuclis vestibulars i es relacionen amb
el manteniment de l’equilibri.
Recommended